Ahir va haver-hi certa polèmica a l’Ajuntament de Barcelona per les polèmiques multes dels CAT a les matrícules. Esquerra demanava al PSC-PSOE que l’Ajuntament es fes càrrec de les multes i poses a disposició de la ciutadania els distintius CAT. La resposta va ser clara: tot es devia a uns guàrdies urbans novells i que no estaven disposats a facilitar ni promocionar els distintius. Esquerra doncs argumentà que aquestes decisions els allunyaven del PSC-PSOE, com sempre que hi havia un tema de catalanitat. Fins aquí, tot encaixa dins del que diríem lògic.  Però, com sempre, Esquerra gesticula molt i fa poc. Tot just fa una setmana prometia el seu suport als pressupostos de l’Ajuntament. En què quedem? Estan a la oposició o estan a Govern? Perquè si realment estan a la oposició, perquè mantenen un munt de personal com a càrrecs de confiança de l’Ajuntament, com els marits de l’anterior i l’actual regidores d’Esquerra. El que està clar és que gesticular, gesticulen bé, però fer i ser conseqüents ben poquet. Cal una alternativa independentista real i conseqüent a l’Ajuntament de Barcelona.

ViscA Barcelona???. Barcelona és, cada vegada més, un aparador de luxe que s’ha de finançar amb l’ajut dels que l’hem de suportar dia a dia. Adoro la ciutat i m’encanta passar-hi hores però cada cop és fa més difícil viure-hi i especialment quan t’has de moure d’aquí cap allà. I ara no em refereixo al que passa amb una ciutat de broma com la nostre que s’inunda cada cop que cauen quatre gotes deixant algunes de les principals arteries de la ciutat totalment negades.

Des de fa un temps l’ajuntament de Barcelona i més concretament la regidoria de mobilitat és dedica a complicar-nos la vida a tots plegats. La persecució passa per tot tipus de mesures. Tenim una ciutat on aparcar de franc és una missió impossible; una zona blava abusiva, i una zona verda inútil en molts casos. Radars de velocitat per tot arreu, grues a munt i avall intentant complir amb la quantitat de cotxes que toquen i una guàrdia urbana que ja ni tan sols es baixa del seu vehicle per alliçonar als conductors que no es comporten de forma cívica. Les càmeres que porten amb ells o les que tenen instal·lades al vehicle els estalvien la feina i fan que la quantitat de sancions que posen per hora sigui molt superior a la d’abans. Ah, i no oblidem a uns senyors de groc, que tot i no ser del cos de la Guàrdia Urbana, cada dia tenen més potestat per a fotografiar qualsevol vehicle, sigui a la zona blava o fora d’ella, per enviar la imatge a la central mitjançant les seves PDA per a que un agent “de veritat” les signi com si hagués estat al lloc dels fets…

Però és que des de fa força mesos, sembla que l’ajuntament te clar que ara toca atacar les motos i treure’n profit. De fet, no fa gaire, a Francesc Narváez, regidor de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, se li va escapar a la sintonia de Catalunya Ràdio que ara tocava estudiar la possibilitat de crear unes àrees blaves i verdes per a les motos... I després què? Les bicis? No, no patiu…les bicis ja fa temps que estan controlades per un ajuntament que no els deixa respirar. És complicat fer servir una bici de propietat a Barcelona. Són molt pocs els espais adaptats per a lligar-la i en canvi, i com tots sabeu, són molts els dedicats al desastrós bicing. I en cas que lligueu la vostre bicicleta a una farola o a un arbre, prepareu-vos per la sanció… El que interessa és que feu servir el bicing que així es fa caixa…

Doncs bé, tot i que des de mobilitat van afanyar-se en desmentir aquelles declaracions de Narváez, la Guardia Urbana ja s’està posant les piles… El parc de motos que hi ha a la ciutat comtal és molt superior als espais destinats per a l’aparcament d’aquests vehicles, i és clar, la única manera d’afrontar aquesta manca de previsió passa per aparcar a moltes de les voreres de la ciutat i especialment en aquelles més amples per a molestar el mínim possible a la gent de la zona. Avui, sense anar més lluny, i després d’aparcar a la mitjana de Rambla Catalunya (espai d’una amplada de més de 10 metres), m’he trobat amb una simpàtica multa de 30€.  Bé, en realitat jo no era l’únic… més de 50 motoristes s’hauran trobat avui amb aquest regal de l’ajuntament.

Mobilitat dirà el que vulgui, però després d’uns mesos de multes, el seu missatge serà el de sempre… “HEM HABILITAT UNES ZONES BLAVES/VERDES/ROSES ESPECIALS PER A LES MOTOS PERQUÈ A LA VORERA MOLESTEN I AIXI ELS VIANANTS NO HAURAN D’ESQUIVAR LES MOTOS MENTRE PASSEGEN”… El que traduït vindria a ser “HEM HABILITAT UNES ZONES ESPECIALS I DE PAGAMENT PER A LES MOTOS PERQUÈ N’HI HA TANTES A BARCELONA QUE SE’N POT TREURE MOLT DE PROFIT, I A MÉS TENIM UNA EXCUSA COLLONUDA PER A COLAR-VOS EL GOL; ELS VIANANTS”… (I si no em creieu llegiu aquesta notícia del passat març) I en menys de dos anys, no hi haurà una plaça d’aparcament per a motos gratuïta a la ciutat i tots haurem d’aparcar pagant o fent servir pàrquings per a motos… i si no, temps al temps…S’accepten apostes.

Aquest matí, molt aviat, i mentre llegia El Periódico de Catalunya m’he trobat aquest article…És difícil despertar a algú mentre llegeix la premsa a quarts de 5 del matí però cada cop més els polítics deixen caure globus sonda per veure si els catalans ens queixem i així posar a prova fins a on estem disposats a pagar…Aquí us el deixo esperant que algú inauguri un grup de facebook o que entre tots mostrem la nostre oposició d’una forma ben sonada…

Evidentment la oposició no s’ha fet esperar i ha aprofitat per a respondre a aquesta “declaració d’intencions”:

I tot i que des de regidoria de mobilitat llencin pilotes fora (avui he parlat amb ells) i diguin que això només va ser un comentari però que no està ni estudiat, ja fa temps que l’Ajuntament deixa anar aquest tema cada x temps…i si no que ens expliquin per què també van començar a construir pàrquings, gestionats per “BSM” (Barcelona Serveis Municipals) exclusius o amb zones específiques per l’aparcament de motos…

Los que seguís el blog casi desde sus inicios, ya sabréis que no le tengo mucho cariño a los cuerpos policiales de este país estercolero.

Pero lo de hoy ya se lleva la palma. Hace un rato, mi amigo Proteneo me ha mandado esta foto:

En vez de crear la entrada él, me ha mandado la foto a mí, porqué como ya sabe que les tengo manía, de mis teclas saldrán lindezas más bonitas.

Y es que es verdad cojones. No hay derecho que en este puto país de la pandereta, si dejas el coche 10cm dentro de la zona prohibida, se lo lleva te lo roba la grúa y en cambio, estos mamones (por no decir lo que realmente pienso), aparcan inpunemente donde les sale del níspero.

Y claro, no les digas nada, porque luego te sacan la excusa de que iban en servicio de urgéncia… ¡Y una mierda pa ellos! En el bar, como todo hijo de vecino. Y es lo dicho en el post enlazado más arriba… que el tiempo de descanso viene en la ley, en el convenio y en el coño de su puta madre… y eso es sagrado. Y si para hacer el bocata, hay que joder la parada del bus, pues se jode y punto.

Ahora, que estos listos de los “Gossos d’Esquadra” rezen para que no me saque el carnet de autobús y que no me meta a currar en la TMB, porqué como los vea jodiéndome la parada, les pego una leche con el bus que les dejo el coche para desguace.

Si es que me pongo más negro que mi maldito apellido de ver mamoneos así…

El cap de setmana del 13 i 14 de juny, el parc de la Ciutadella acollirà la tercera edició de la Festa de la Ciència, organitzada per l’Institut de Cultura, coordinador del programa Barcelona Ciència. La festa, adreçada al públic general, amb especial èmfasi al públic jove i familiar, proposa enguany com a tema principal un viatge a través del temps, des de l’origen de l’univers i la formació dels astres a l’aparició de la vida a la Terra.

L’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona va presentar el 16 d’abril la 34a Guia d’Educació Ambiental “Som allò que vestim” sobre consum responsable de moda i complements.

La Campanya Roba Neta ha col·laborat en la redacció d’aquesta guia en la que es fa una reflexió sobre les repercusions socials i mediambientals del consum de roba i productes tèxtils i es donen pistes als consumidors i consumidores per introduir criteri i responsabilitat a les seves compres.

Pots demanar-ne exemplars en paper al Centre de Recursos Barcelona Sostenible i a SETEM-Catalunya

Impensable. Suposo que les queixes de més de 1.000 blocaires, els centenars d’articles publicats, i la conferència sobre Barcelona celebrada ahir han estat prou munició com per fer repensar la campanya a l’Ajuntament de Barcelona. Ni que sigui amb una goteta (veure el meu post anterior “Crisis: What Crisis?), me’n alegro d’haver contribuït.

Demano excuses al grup Supertramp per inspirar-me en un dels seus àlbums en el títol d’aquest post.

Fem-ho! , Som-hi!, Visca!

Aquestes campanyes de Caixa Sabadell, La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona respectivament posen de manifest que estem passant per un dels millors moments econòmics de la nostra història. Només és casual que les xifres d’atur es disparin, la inflació es desboqui i l’euribor faci la vida més impossible als que paguen hipoteca.

El cas de la Caixa de Sabadell el deixarem a part, ja que es tracta d’una entitat privada. Només comentar que la traducció del “just do it” de Nike en “Fem-ho” és un bon intent, però certament desafortunat, ja que en català el “fem-ho” va molt associat a l’acte sexual.

Ara, parlant de La Generalitat i L’Ajuntament, sembla que segueixin al peu de la lletra l’eslògan electoral “La Catalunya optimista”. Aquí no passa res, ni amb la sequera, rodalies, el retard en la publicació de les balances… Recomano llegir el article de Marc Alvaro de títol “Som-hi pero menos” en que explica com en Montilla intenta apujar la moral de la gent.

La campanya de l’Ajuntament ja voreja la presa de pèl. 1,2 milions d’euros serveixen per mostrar-nos cares de gent aparentment feliç (molts semblen borratxos) sense més excusa que un recurs fàcil de joc de paraules (visc i visca). Pels pobres joves que no troben pisos de lloguer a Barcelona per menys de 800 o 900 euros al mes, la campanya és tot un poema. Tan emprenyats estan que han creat una contra-campanya força provocadora: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/344200/index.php

Bé, tot plegat em porta a concloure “Crisis, what crisis?”. Llàstima que avui al Solbes se li ha escapat en plena sessió al Congreso de los Diputados la frase “las medidas que tomaremos contra la crisis”. Si no fos per això, seguiriem instal·lats al núbol màgic del Som-hi!, Visca!…

Van ser un dels símbols de catalanitat més emblemàtics de Barcelona. El 1919 l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va col·locar 4 immenses columnes (de 20 metres d’alçada i 2 de diàmetre) on hi ha actualment la font lluminosa de Montjuïc. Nou anys més tard, en vistes a l’Exposició Universal del 1929, Primo de Rivera va ordenar enderrocar-la.

Des de fa uns anys un grup d’entitats estant treballant per restituir-les a prop del seu lloc original, uns metres més amunt, a la plaça del Marquès de Foronda. Segons van anunciar el darrer dijous, de moment, la iniciativa no tirarà endavant. L’Ajuntament prefereix col·locar-les en un lateral de la font màgica, on ara hi ha l’horrible pavelló d’Itàlia (aquella espècie de magatzem industrial metàl·lic), que probablement aniria a terra. La reforma es podria tancar ja aquest mes. Sembla ser que als de l’Ajuntament no els agrada la idea que les columnes tapin el Palau Nacional.

Els de la xarxa d’entitats ja han assegurat que portaran el projecte als tribunals. Tenen el suport dels descendents de Puig-i-Cadafalch i es podria apel·lar, diuen, a la propietat intel·lectual de l’obra. La polèmica continua.

L’Ajuntament, en cada legislatura, elabora el Programa de Actuación Municipal (PAM) y diez Programas de Actuación de los Distritos (PAD). Estos programas definen todas las actuaciones que l’Ajuntament de Barcelona llevará a cabo durante los próximos cuatro años.  

Para fomentar la participación de la ciudadania, han creado un Blog para que podamos aportar propuestas concretas en cada ámbito.

De este modo permite iniciar una conversación sobre los siguientes temas: cohesión social, economía y ocupación, proximidad, medio ambiente, capital de catalunya y buen gobierno. Además, permite discutir sobre propuestas concretas que l’Ajuntament llevará a cabo en los 10 distritos de la ciudad.

Si consultáis el Districte de Sants Montjuïc, veréis que sólo hay un tema abierto y no es de nuestro barrio directamente. Creo que se trata de una buena oportunidad para hacernos oir. Hay multitud de temas candentes en el barrio y deberíamos, por lo menos, abrir debate sobre ellos.

Sólo a modo de ejemplo se me ocurre… El Poliesportiu de La Marina, la suciedad de muchas calles del Barrio, las molestias de tráfico (partidos de L’Espanyol en Montjuïc, volumen de camiones camino del Port de Barcelona y el Poligono…), los problemas de aparcamiento, dinamización del comercio del barrio…  

Participa en el Blog del PAM

Más información sobre el PAM