deutsch

HALLO! Donnerstag 19.11.2009 diskutieren Lesung 1 und 2 liefert das Buch. Ich hoffe! El dijous 19.11.2009 parlarem de la lectura 1 i entregarem la segona. No hi falteu!

Linguee és una eina de suport a la traducció entre l’anglès i l’alemany que, en forma de cercador, busca traduccions en textos bilingües en aquestes dues llengües al web.

Per exemple, si cerquem en alemany daher, veurem les diverses opcions de traducció a l’anglès segons el context: therefore, so, thus, hence, as a result, from there, therefrom, thence… Una característica molt important d’aquesta eina és que els texts estan enllaçats als documents font originals.

Les traduccions són cercades en corpus de texts bilingües en línia, incloent-hi documents de la Unió Europea i d’especificacions de patents.

http://www.linguee.com/

charles lewinsky

deutsch

HALLO! DIJOUS 15-10-2009 (19 hores, planta 4): PRESENTACIÓ DEL CLUB DE LECTURA EN LLENGUA ALEMANYA 2009-10!

L’Acadèmia sueca acaba d’anunciar que l’escriptora Herta Müller ha estat guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2009:

“… who, with the concentration of poetry and the frankness of prose, depicts the landscape of the dispossessed”.

A la nostra biblioteca tenim un sol llibre seu; es tracta d’una traducció de l’alemany a l’anglès de la novel·la Herztier: The Land of green plums (New York : Metropolitan Books, 1996).

Al CCUC podeu trobar-hi més títols (El Hombre es un gran faisán en el mundo, En tierras bajas , Der König verneigt sich und tötet, Niederungen, La Piel del zorro).

I started going to Alemany farmers’ market about 8 months ago. I have tried the farmers’ market in Novato and Embarcadero in San Francisco. They’re great but way overpriced. Eating good fruit and vegetables should be the norm and available to everyone. Instead they’re selling the idea of- “I’m so cool I ‘m buying ORGANIC food from here: one tomato, one cucumber, one egg and one orange- that should hold me for the whole week. Ok, fine, I’ll splurge this week: give me a spoonful of ricotta too.”

To me, the best alternative is Alemany farmers’ market, on Saturday where you can find all kinds of fruit, vegetable, eggs, plants, tamales if you’re hungry, bread, nice small fresh apples at the beginning of the summer etc. It’s a great place with affordable prices, a mix of organic and non organic, produce of varying quality. You have the choice. I learned to weed out the bad from the good. Here I found and tried fruit and vegetables I’ve never eaten/ known before- persimmon, pomelo, pomegranate, Chinese cuisine vegetables- I don’t really remember the names, I just ask the people there how to prepare them.

Today I read a SF Chronicle article “S.F. sows scorn with farmers’ market vendors” about how some vendors (among which the tamales lady and the bread business) were about to be  kicked out because SF city found a more efficient and  lucrative (for them) way of selling the market space. Apparently, after a good night sleep and people complaining, they changed their mind and will allow them to stay. After all, they figure there is enough space to accommodate them all.

I really hope they’re not going to turn this farmers’ market in a “Only hip farmers- customers allowed” market. There are some already but they’re, like, waaaaay outnumbered, you know!

Comença la setmana amb el programa 359 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · i l’entrevista que farà Pere Estelrich a un dels selenites més polifacètics que ha passat per aquí: el periodista i músic (i moltes coses més) RAPHEL PHERRER. En Raphel es donà a conèixer en el món de la música amb l’LP Desnormalització (1986), que mostrava les interferències tradicionals entre català i castellà. Dues dècades després, aquestes han augmentat, i molts dels visitants i veïnats de MALLORCATUR ja no parlen habitualment la nostra llengua sinó l’anglès, el xinès, el rus, o l’alemany… L’alemany? La llengua de Goethe segueix creixent arreu del món amb 150 milions de parlants, i les estadístiques són ben curioses: Quants d’ells viuen a les Balears? no ho sabem, però un milió són a Brasil, 150.000 a Austràlia, 100.000 a Sudàfrica …i a Kazahstan, a l’Àsia Central?  …359 mil  

…359, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· ràdio en directe · mms://194.179.36.187/IB3Radio

· ràdio a la carta ·  http://www.ib3.tv/webib3/BitController?accion=GrabacionEmisionRadioLis&idioma=ca

Big win for Sacred Heart softball as they beat Alemany on Thursday and put themselves in first easily in the Mission league.

Jessica Ferri did her thing on both ends, going 3-for-3 with a home run and three RsBI. She also pitched all seven innings (yowzers) for nine strikeouts. She gave up eight hits and one earned run.

Defense wasn’t so sharp for the Tologs as they had four fielding errors. Hate to see that. But their offense came through and they got the win.

So with the school pit orchestra going full swing now (5 hours a day, woot) I don’t exactly have time to shoot a whole lot, but I did a little post-processing on a few shots from a the Alemany Farmer’s market last saturday and will be putting them up when I have time.

Litrix.de és un lloc pensat per a la promoció de la literatura alemanya, una iniciativa de la Fundació Federal de Cultura (Kulturstiftung des Bundes) amb la col·laboració del Goethe Institute i el suport de la Fira de Frankfurt.

El principal objectiu és la difusió de la literatura alemanya contemporània a l’exterior, promovent i facilitant la venda dels drets de traducció a altres països. També tenen programes bianuals de finançament de traduccions a àrees lingüístiques concretes.

Es pot remenar el contingut per autors i obres (de ficció i no ficció), amb un apartat de llibres pel públic infantil i juvenil. Cada autor hi té la seva pàgina amb informació biogràfica, la llista de les seves obres publicades i enllaços. Del títols en promoció se’n pot llegir una mostra de la traducció (les primeres deu a vint pàgines, depenent del cas) i de l’original en alemany.

La gota malaia és un dels sistemes de tortura més efectius que existeixen, i dels aparentment més inofensius.

Es tracta de deixar caure damunt del cap del pres aigua gota a gota. Al començament, una gota d’aigua no li fa res: no fa mal, és ben inofensiva, és res, ínfima. Però al cap de 10 hores de notar damunt el teu crani una gota darrere una altra, s’acaba fent insuportable, insufrible i el pres acaba confessant el que calgui.

El trobo un sistema altament enginyós perquè demostra que, si fas una cosa insignificant, però amb regularitat, al final aconsegueixes objectius aparentment insuperables.

Per què començo aquest post parlant de la gota malaia?

Doncs perquè sempre tinc una llista immensa de coses que vull fer, i m’hi poso a saco un dia, però al final no aconsegueixo res. O bé de tantes coses que hi ha,  se’m fan una muntanya i m’estresso abans de començar.

El tema és que vull estudiar cantonès, alemany i japonès. A més, la meva profe de reiki m’ha demanat si li puc traduir un llibre de l’anglès. I m’he proposat publicar 5 posts a la setmana. Si em poso rotllo obsessiu amb una sola cosa durant tot un vespre, posa pel cas, acabo cansat, fart i sense ganes de tornar-hi en les properes 30 setmanes, però fent-me mala sang perquè em vaig autodient “Òscar, no has fet X, tampoc no has fet Y. Però que gandul que ets! Ets un improductiu!“

Ahir se’m van obrir els ulls.

Vaig veure la solució.

En comptes d’això, és millor dedicar poqueta estona a cada tasca, però fer-les regularment. Per exemple: En compte de pretendre estudiar japo 4 hores seguides un cop a la setmana (se’m farà impossible i ho ajornaré again), proposar-me d’estudiar-ne 1 hora i prou, però 2 cops a la setmana.

I el mateix amb la resta de coses.

Per tant, ahir vaig estudiar una horeta i quart de japonès. Avui en tornaré a fer una miqueta més.

Demà em ficaré també amb el cantonès i l’alemany.

I anar fent.

D’entrada sembla que facis menys. Però estic segur que, al cap de tres mesos, hauré assolit resultats altrament impensables.

(O això espero! )

‘Beckett in Hamburg 1936′

L’escriptor irlandès Samuel Beckett (1906-1989) va viatjar sovint a Alemanya i era un bon coneixedor d’aquesta cultura. Del viatge que va fer-hi entre els anys 1936 i 1937 se’n conserven els dietaris on va escriure les seves  observacions i reflexions, i que es coneixen com els ‘German diaries’.

A partir del capítol corresponent a Hamburg, s’ha muntat l’exposició virtual ‘Beckett in Hamburg 1936′, una  mostra que ressegueix les passes de l’escriptor durant les nou setmanes que va estar-se en aquesta ciutat (del 2 d’octubre al 4 de desembre de 1936). En marxar, Beckett va visitar 18 ciutats més abans de sortir d’Alemanya l’1 d’abril de 1937.

La mostra, il·lustrada amb fotografies de l’època, es pot seguir en alemany i anglès. Conté extractes de les anotacions del dietari i ens permet reconstruir amb molt detall les seves passes per la ciutat. Fins i tot podem arribar a saber què va menjar, on i amb qui; quins llibres va llegir, fullejar o comprar; els museus que va visitar; la gent amb qui es va relacionar; les seves impressions sobre la situació del país i la seva gent…

L’origen de l’exposició (que es va poder veure a la Staats- und Universitätsbibliothek Hamburg Carl von Ossietzky (2006-2007), la trobem al llibret que va editar Roswitha Quadflieg en una edició única de 150 còpies, amb el títol de ‘Alles del kommt de l’auf viel tan’ (Raamin-Presse, Hamburg 2003) i d’un altre text que es va publicar amb motiu del seu 100è aniversari: Beckett was here: Hamburg im Tagebuch Samuel Becketts von 1936 (Hoffmann und Campe Verlag, Hamburg 2006).

Enllaços d’interès:

• Beckett International Foundation ( University of Reading), on es conserva la col·lecció més extensa de material de Samuel Beckett al món.
• Sobre Samuel Beckett a la biblioteca.

[Gràcies a una piulada del Mark RSB Thwaite]

The Routledge dictionary of modern American slang and unconventional English / edited by Tom Dalzell. London: Routledge, 2009.

Ens acaba d’arribar una eina lexicogràfica molt útil de l’anglès; aquest diccionari editat per Tom Dalzell, un dels millors experts de l’argot americà, que recull l’argot usat als Estats Units des del 1945 fins avui per un llarg nombre de col·lectius: beats, hippies, punks, surfistes, gais i lesbianes, soldats, presoners, pirates informàtics …

Cada entrada, n’hi ha unes 25.000, va acompanyada de cites que l’autentifiquen, extretes de la literatura popular, diaris, revistes, cançons, televisió, Internet, etc. i també informa de l’etimologia, país d’origen i la data de la primera notícia del seu ús.

La expedición del Mallorca se mostró muy disconforme con la actuación arbitral al término del encuentro. El presidente Mateu Alemany, que retornó a la presidencia del club bermellón a mediados de enero, denunció ayer incluso que “el partido ha estado condicionado por lo del Bernabéu”.

Es evidente que González Vázquez barrió para casa en acciones como la del penalti a Pandiani, pero mal empieza el abogado balear en levantar la voz a las primeras de cambio. Que rece a la vírgen de Lluch para evitar la plaga de errores arbitrales que han sacudido a Osasuna en los últimos 15 meses. Parece que hay que pedir perdón y fustigarse con un látigo por haber tenido un arbitraje favorecedor por primera vez en mucho tiempo.

“Todos hemos visto el partido. El fútbol ha cambiado poco, funciona con unas reglas. Supongo que hoy ha finalizado la persecución a Osasuna hoy. No me gusta hablar de los árbitros, he estado cuatro años fuera del fútbol, he vuelto y está como siempre. Este partido está condicionado por lo que pasó en el Bernabéu”.

Más comedido estuvo Gregorio Manzano a la hora de analizar el encuentro:

“No hemos perdido por el árbitro, pero el árbitro percibe la presión. Tendréis que preguntárle al árbitro si sus decisiones han sido llevadas a cabo por la presión. El público ha presionado, y las tarjetas han sido mal repartidas. Una jugada puede ser motivo de tarjeta roja siempre y cuando se entienda que va con la pierna levantada. David ha ido con la pierna abajo. A Aduriz le han hecho la misma jugada y no ha pasado nada”.

Lionel Scaloni también se mostró en desacuerdo con el colegiado gallego, si bien reconoció que “el partido no se ha ido por el árbitro“.

“Las expulsiones, la de David… qué decir… la de Aouate era amarilla. El gol no lo hizo el árbitro. Hemos dado un paso atrás. No hemos bajado los brazos. Es complicado pensar ahora en la Copa”.

El célebre boxeador David Navarro criticó asimismo la “parcialidad” del colegiado, en vez de hacer autocrítica por dejar a su equipo con diez cuando mejor estaban jugando:

“Osasuna no se puede quejar. Lo que está claro es que nos vamos a tener que quejar todos para que nos echen una mano. El penalti ha sido muy riguroso y el que no llora no mama”.

Aritz Aduriz y Josemi también se sumaron a las quejas de sus compañeros. “Supongo que Osasuna hoy no protestará. Ha habido cosas en las dos porterías y sólo ha pitado para una”, dijo el delantero guipuzcoano.

“Ellos hoy no podrán protestar. Antes de la entrada de David, ha habido otra de roja directa y no la ha enseñado. Hoy no creo que hablen”, declaró el lateral.

El guardameta israelí Aouate fue pitado por un sector de la grada del Reyno de Navarra:

“Llevo seis años y aquí siempre hay un grupo pequeño que habla de otros temas. No me gusta hablar de los árbitros. El presidente ya habló por el tema. Nosotros no tenemos que hablar. A veces se equivocan, a veces te ayudan. Hicimos buen partido, pudimos empatar, ahora hay que pensar en los próximos partidos”.

Hallo Freunde!

Aquí us presentam alguns dels projectes que realitzam al final de cada trimestre i que permeten introduir-nos d’una manera més lúdica dins el vocabulari alemany.

En aquest primer trimestres ens hem submergit dins el món dels mobles i aquest és el resultat: un vídeo i unes fotos de la nostra maqueta a partir de les quals podreu comprovar de primera mà que l’alemany també pot ser divertit. Si no pregunta-ho als alumnes de 3r de primària, que a l’hora d’anglès ens van fer una visita i van gaudir dels nostres projectes.

Viel Spaß!

El grup d’alemany de 4t d’ESO

JoseMari deshoja la margarita mientras se deja querer por los muchos fans que le piden que vuelva para salvar España. Florentino, por su parte, desgrana las posibilidades de competir por el sillón del Madrid frente a Villalonga, el que fuera amigo de JoseMari en los tiempos de las grandes privatizaciones. Pero no importa mirar tan lejos. Regresa Alemany de su periplo por la presidencia de la Federación Española de Fútbol que no se ha dejado enamorar. Y Rodríguez mide sus fuerzas para volver a lo que siempre fue dejando sin efecto el contrato verbal impuesto por Cirer. “No hi ha temps que no torn”, en unos meses el retrato recuperará el escenario y los perfiles de años atrás. La nostalgia nos empuja hacia el futuro, porque todos estos ilustres redivivos vuelven para guiarnos hacia un mañana mejor. Dicen que es porque los herederos no han cumplido con la Historia, lo cual parece claro en el caso de Grande pero no tanto en el de Mariano o la ex alcaldesa. En realidad, la gente lleva mal todo lo que signifique perder (poder político, partidos de fútbol) y se pronto se pone nerviosa acusando a su nuevo líder de impotencia. Pero no busca uno nuevo, acude corriendo al anterior: cobardía de hijos superprotegidos que reclaman volver a la casa del padre apenas las cosas se les ponen feas con la pareja. O quizás fabricar un líder es tan costoso que apenas hay repuestos. En uno y otro supuestos, la democracia sale mal parada. El pueblo vota pero el poder lo tienen unos pocos. Que además nunca llegan a irse. Como Villar.

Artículo publicado en el diario Ultima Hora el 20-01-09

Destaquem aquestes novetats arribades recentment a la biblioteca:

Zweig, Stefan. Montaigne. Barcelona : Quaderns Crema, 2008.
En castellà: Acantilado, 2008 i en alemany: Fischer, 1995.
“El text de Zweig sobre Montaigne no és un estudi fred destinat a especialistes, sinó una obra emocionada i vibrant dirigida al públic habitual de l’autor vienès. Es tracta d’una obra que Zweig ni tan sols va concloure, ja que abans va llevar-se la vida. Tanmateix, i atesa la força que impregna aquest llibre, ¿podem interpretar que l’esperança de Montaigne en algun moment també es va fer patent en Zweig, i que el gran escriptor vienès va concebre, a pesar de tot, una nova aurora per a Europa?” [Extret del text de contracoberta].

Medici, Lorenzo de. Per natural desig : cançoner. Introducció, edició, traducció i notes a cura d’Israel Clarà i Maria-Isabel Segarra. Barcelona : Omicron, 2008.

Traducció al català del cançoner petrarquista que va escriure Lorenzo de Medici (1449-1492), príncep de Florència, filòsof, polític, mecenes de les arts i poeta renaixentista.

Sobre la complexitat de la traducció expliquen els responsables de la traducció: “Hem intentat resoldre sempre el vers amb l’expressió genuïna en català, evitant en tot moment construccions sintàctiques massa forçades, que de vegades poden semblar excessivament artificioses. El nostre criteri de traducció ha consistit, doncs, a dir en vers el mateix que diu l’autor tot respectant la delicadesa dels seus poemes, i dir-ho de la manera més avinent, elegant, bella i natural en la nostra llengua.”

Lodge, David. Deaf sentence. London : Harvill Secker, 2008.

Tal i com la presenten els mateixos editors, la darrera novel·la de David Lodge és al mateix temps divertida i commovedora.

Agudíssim relat de les desventures del catedràtic de lingüística Desmond Bates, jubilat abans d’hora degut a la seva pèrdua d’oïda i per la decisió de la universitat d’ajuntar el seu departament de lingüística amb el d’anglès.
La sordesa li provoca una gran aflicció i el duu a viure situacions molestes, tant a nivell social com domèstic, provocant, això si, moments i diàlegs hilarants. I quan ja comença a avorrir-se de la vida de jubilat, el seu ancià pare va requerint més i més atenció, i la seva tranquil·litat es trunca del tot quan una jove estudianta nord-americana li demana que sigui el tutor de la seva tesis.

Com cada any, aquest post va dels propòsits que em marco per l’any que tot just acaba de començar. Abans, per això, fem un repàs als que vaig complir de l’any passat:

- Vaig anar a Austràlia, però no al Japó

- No m’he comprat cap Wii (passo massa poca estona a casa), però sí que tinc una DS

- La idea de comprar-me un Smart de 2a mà se’m va passar quan vaig començar a pensar en les practicalitats de l’assumpte

- He avançat molt en el reiki i la meditació. 

Així doncs, què em proposo pel 2009?

• Purificar l’organisme amb la dieta de la sava d’auró (ja la vaig fer fa un parell d’anys. Aquest cop, la idea és aguantar els deu dies que toca!)
• Seguir estudiant japonès
• Reprendre l’alemany: ser capaç de llegir-hi novel.les
• Seguir estudiant cantonès
• Augmentar de pes fins als 87 kg de pur múscul (ara en peso 84 kg)
• Visitar Hong Kong amb la Dawn
• Córrer una mitja marató ( ja m’hi he apuntat per al febrer…)
• Deixar de treballar 8 hores al dia (l’ideal són 4 a la setmana) mantenint- com a mínim, els mateixos ingressos
• Seguir amb les meves pràctiques de meditació i reiki
• Casar-me cap al novembre o principis de desembre (sí, aquesta és la notícia bomba hehehe!!!!)

I vosaltres, qins propòsits us heu marcat?

Aquesta és la foto oficial del Nadal dels Visús-Chan i que l’Hola, Lecturas, 10 Minutos i d’altres mitjans han publicat aquesta setmana juntament amb la felicitació oficial del Photoshop de la Casa Reial.

En primer lloc, voldria donar-vos les gràcies a tothom que m’heu felicitat el nadal. Espero que hagueu passat unes festes molt molt bones! (I que no us hagueu atiborrat gaire hehehehe)

Nosaltres vam passar una nit de nadal íntima: vam sopar fora i, en tornar, el tió ens havia cagat un munt de regals preciosos!!!

Per arrodonir la nit, vam acabar veient la Pesadilla antes de Navidad del Tim Burton.

El dia de Nadal el vam passar a casa els meus avis: escudella amb carn d’olla de la bona, ànec amb salsa d’avellanes, turrons, polvorons,…

Com a novetat de l’any, els galets eren de pasta fresca, comprats a una botiga del centre de Sabadell on es fan ells la pasta fresca i eren boníssims (però massa petits!!!). El meu avi va beure més del compte i ma tia, que havia anunciat, en començar el dinar “avui em penso entrompar!”, va acabar decebuda després de fotre’s ella sola dues ampolles de cava perquè no li havia pujat gaire… I la Dawn, ma germana i jo, que ens limitàvem a beure aigua, ens ho miràvem al.lucinats.

A casa els meus avis el Papà Noel ens havia deixat encara més regals i ens vam passar una bona estona obrint-los i rient.

Per St. Esteve vam anar a dinar a casa el meu pare i el Sr. Papà Noel hi havia deixat més regals encara. Els vam obrir i vam començar a dinar canalons molt bons de la mare de la Maria Rosa i xai rostit.

Al vespre, teníem amic invisible amb els amics de Sabadell a casa la Rosa i el Sabés. Vam sopar pinya amb pernil (que va ser bastant benvinguda després dels copiosos àpats anteriors) i vam fer tot de jocs per entregar-nos els regals. La regla d’aquest any era que no podien sobrepassar els 8€. Tots van ser molt xulos.

El dia 27 vam tenir sopar a casa el Xavier i, altra vegada, el Papà Noel hi havia deixat més presents per a tothom.

Alguns dels meus regals d’aquest any:

- Una Rana Gustavo gegant molt riallera!

- Nintendo DS: per fi podré jugar la joc de kanjis que em vaig comprar fa uns mesos!

- Els homes que no estimaven els dones, d’Stieg Larsson. Me l’acabo d’acabar. Totalment addictiu! Estic desitjant començar-ne ja la segona part!!!

- Botxan, llibre clàssic japo de principis dels 1900 i que ara han editat per primer cop en català i en castellà

- Una novel.la policíaca en alemany per practicar (Auto-Papà Noel)

- Una selecció de tes de Nadal

- Perfum fantàstic Paco Rabanne. Quina bona olor que faréa partir d’ara! Ja no caldrà que em dutxi tan sovint!! hehe

I dit això, avui és cap d’any. El celebrarem plegats amb els de BCN i la Dawn a casa d’una amiga d’ella. Ja us explicaré què tal ha anat. 

Aprofito per anunciar que, com cada any, un dels meus propers posts portarà la llista de “resolucions per l’any nou”. I n’hi haurà de sorprenents hehehe

Últimament li porto donant voltes a, exactament, a què dedicaria el meu temps si no hagués de destinar 10 hores diàries de la meva vida a la feina (i suposant que pogués mantenir, com a mínim, el mateix nivell adquisitiu que ara).

I penso:

- Exercici físic: Cada dia al gimnàs, a fer peses, o a córrer, ioga, steps, etc. També em dedicaria a córrer per la platja -com últimament amb la Dawn portem fent cada diumenge al vespre-, entrenar-me per una marató, etc

- Llegir: m’encanta llegir! I sempre trobo llibres nous per devorar!

- Aprendre idiomes: perfeccionar l’alemany, aprendre més japonès (que no xaponès hehe ), aprendre xinès (cantonès i mandarí), etc. L’alemany, a aquestes alçades, l’aprendria de forma col.lateral, diguéssim: llegint-hi llibres, amb pel.lis, quedant en grups de conversa, o fent escapadetes a Berlín, q sempre està bé

- Quedar més amb amics. Últimament no tinc temps per a res, i tinc molts cafès per fer, sopars per assistir i copes per prendre

- Visitar exposicions: És flipant la d’exposicions, museus, actes culturals i xerrades que t’encantaria anar-hi però no pots perquè… estàs treballant!

- Viure més a poc a poc: gaudir de l’esmorzar, dinar lentament, tirar-te dues hores al súper per fer la compra…

- Meditar: dedicar més temps a la meditació i a entrar en mi mateix, a assolir la pau interior i a explorar tots els nivells de l’ésser.

- Fer algun curs. En els centres cívics en foten un fotimer quasi regalats, però no hi pots anar perquè o estàs treballant o has de fer les coses que no pots fer la resta del dia perquè treballes. M’encantaria fer cursos de dansa contemporània, cuina japonesa, per entendre i apreciar la música clàssica, de windsurf o de submarinisme.

- Passejar: l’art de perdre’t sense voler

- Viatjar: fer escapadetes, passar una temporada a Hong Kong amb la Dawn…

En canvi, coses que faria menys seria consultar compulsivament el mail, menjar xocolata, llevar-me tan d’hora i sortir escopetejat de casa, rebre les radiacions del monitor del despatx durant 9 hores seguides…

Però esclar, la gran pregunta és: i com ho aconsegueixo?

(Pregunta a banda: Per què ens hem de passar 40 anys currant per poder fer això un cop ens jubilem, cansats, cremats i amb la salut perjudicada… de tant treballar?)