Ací teniu les fotos promeses…

Des de la carrera per a agafar el tren… passant pel passeig d’Alcala a Alcossebre…l’autobús…les cabanyes…les grans actuacions…els més madrugadors…arribar a la “petita”avinguda de Torresnostra i fins a arribar de nou al tren…

un gran cap de setmana, gràcies a tots i totes!!!

L’amic Biel Massot em va convidar dimecres passat a compartir tres quarts d’hora amb ell i els oients de Ràdio Marratxí (92.9 FM). El programa Amb P de Pòrtula –en el qual particip amb una col·laboració mensual dedicada a temes de Comunicació– s’emet cada dimecres de 17 a 20 h, i es repeteix cada diumenge dematí de 7 a 10. El leitmotiv (ui, que sona d’antic això) de l’audició comentada era l’AMISTAT; sobre ella, les amigues i els amics, divagàrem al voltant d’un parell (mallorquí) de cançons. Va ser una estona molt, molt agradable perquè estàvem… entre amics. N’hi ha qualcunes a Youtube (d’altres no… llàstima), i m’ha semblat divertit posar-les per aquí. Esper que a voltros també vos agradin.  

1.- “Carta a un amic” –  Maria del Mar Bonet

     “Per altres sé de tu / i molt poques vegades / cau aquell tel / que tot ho fa confús”. Conec poques cançons que comencin així, així de bé. És un tema original de Mª del Mar Bonet del disc Anells d’aigua (1985), editat com a fruit del seu interès per la música del nord d’Àfrica. En ell comptà amb la col·laboració de l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, amb el qual realitzà una gira per Espanya i França i, posteriorment, mantengué una presència continuada als escenaris al llarg de molts anys. Un disc ben redó (“redó com tots” digué en Biel, però ja m’enteneu), amb cançons que queden en el record (ja fa quasi 25 anys!) com ”Els boscos del pensament”, “El salt de la Bella Dona”, “Ànima morta”, i aquesta “Dansa de la primavera”,…

2.- “Els amics que se’n van” –  Anegats

     Anegats és un grup mallorquí nascut a Son Servera (1994) que es caracteritza per l’èxit entre la gent jove de les seves cançons, més o menys divertides, que parlen de l’amistat, l’amor i les arrels de l’illa. Cinc amics de colla varen decidir omplir el temps lliure amb una banda: varen comprar instruments, anaren a classes de guitarra i varen convèncer un d’ells, en Jaume, perquè se compràs una bateria i aprengués a fer-la sonar. El 2009 han tret el 4t disc: “Paraules” sempre amb Blau/Disc Medi. De la 1ª època sobreviuen temes com “I ara què“, “Vell marí” o “Els amics que se’n van“, vinculats a l’edat que tenien aleshores, 15 anys.

3.- “Tens un amic” – Gossos 

     El grup Gossos, un dels més populars del rock català, ha destacat per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percusions fins el 2002, any en què va iniciar una electrificació del seu so que ha arribat a la maduresa el 2008 amb el disc en directe ‘A l’Auditori’. “Tens un amic” és una versió en català de “You’ve got a friend”, de Carole King (popular cantant i compositora nordamericana a qui Neil Sedaka dedicà als anys ’60 la famosa “Oh Carol”). La versió de Gossos va ser utilitzada el desembre del 2006 per a promocionar La Marató de TV3 dedicada al dolor crònic. “Si et sents trist i emboirat i necessites una mà / si les coses no et roden bé / tanca els ulls i pensa amb mi / que prest jo seré aquí…”. Una cançó que també havia versionat la marratxinera Marisa Rojas.

4.- “Per al meu amic” – Joan Manuel Serrat   

     Joan Manuel Serrat publicà el 1973 l’àlbum “Per al meu amic” que alguns crítics consideren un dels més aconseguits de la seva carrera. Inclou temes ben coneguts com “Helena”, cançó d’enyor d’un amor perdut i “Pare”, una ferma denúncia –ben actual– de la destrucció que sofreix la Natura. El 1971 havia editat “Mediterráneo” (amb cançons memorables com la que dóna nom al LP i tan meravelloses com “Aquellas pequeñas cosas”) i el 1972 el disc dedicat als poemes de Miguel Hernández. “Per al meu amic” (2006) també va ser el títol d’un triple àlbum col·lectiu de Discmedi dedicat a Serrat per un grapat de cantants que feien versions de cançons seves: Antònia Font, Miguel Poveda, Mª del Mar Bonet, Dyango, Cris Juanico, Cappela, Uc, Marina Rossell, Jaume Sisa, Miquela Lladó… i Big Mama que versiona aquesta “Per al meu amic” que en l’original de Serrat que escoltam aquí tenia els arranjaments del mestre Antoni Ros Marbà.

5 – “Jo sóc el teu amic” – Els Pets

Els Pets és un grup de pop rock català, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (al Tarragonès), a la veu i guitarra, i també n’és el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyen habitualment unes coristes anomenades Les Llufes. Allò que esperam dels amics és que estiguin aprop en els pitjors moments: “Quan tot sona tan repetit / tan inútil, tan avorrit / quan l’únic combustible és el dolor (…). Quan se’t fa tant costa amunt / començar des del mateix punt / prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me”. Un tema que conclou: som el teu amic, vull que em molestis, parla’m o plora, que no tenc cap altra feina aquesta nit. Això se diu “disposició total”, sí senyor…

6.- “Amics per sempre” – Josep Carreras i Sarah Brightman / Los Manolos

Amics per sempre, o Friends for Life, és un tema interpretat per Josep Carreras i Sarah Brightman escrit per als Jocs Olímpics de Barcelona/1992, amb música d’Andrew Loyd Weber (quasi res !!). La lletra, escrita per Don Black, és en anglès, excepte la tornada que és repeteix en anglès, castellà i català. Aquest tema va ser interpretat durant la cerimònia de clausura del Jocs. Aquí la versió més escoltada, que va assolir la tercera posició en les llistes, fou… la del grup Los Manolos amb arranjaments de rumba i lletra en català i castellà, excepte la tornada. Se n’han fet moltes versions i en un dels concerts a Beijing (Xina) se’n va interpretar una versió xinesa “永远的朋友”amb la meitat de la lletra en mandarí i l’altra meitat en anglès.

7.- “Amiga” – Cap on’nam

 CAPONNAM neix a Barcelona (1995), d’entre un grup d’amics universitaris, amb l’objectiu de sonar cançons populars i tradicionals d’arreu dels Països Catalans. «Amiga» és un tema de Lluís Vaquer i Edgar Gabaldà que pertany al seu disc «Roda al món i torna al born» (Ref. Blau cd 231) enregistrat a Ona Digital l’any 2000. Jaume Gomila Saura, vocalista del grup, resumeix la nova proposta en els termes següents: «CAPONNAM convida a fer un itinerari per les diverses melodies i geografies del planeta: partint del background popular i tradicional, abordam, de manera decidida, la composició pròpia, l’exploració de nous estils —llatí, pop, country, mediterrani o folk— i, fins i tot, la versió d’algun clàssic de la música beat. El disc és, doncs, resultat de la fusió de sis personalitats artístiques força singulars, que queden amalgamades per mitjà d’una instrumentació i uns arranjaments cada cop més ambiciosos i menys convencionals.»

Si voleu escoltar el programa de dimecres passat d’Amb P de Pòrtula

el repetiran demà diumenge dematí de 7 a 10;

la nostra audició sonarà cap a les 9:15,

una hora perfecta per gaudir de la sintonia de l’amistat

…si és que encara no dormiu, que és diumenge, carai

 Ràdio Marratxí   92.9 FM

Ràdio Marratxí en directe… http://www.radiomarratxi.es/flashplayer.html

Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 451 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · que parlarà dels Amics del Nepal a la secció  Forat Negre i, a continuació, estarà “Orbitant” sobre CANTAR EN CATALÀ. Molts són els grups illencs de folk, pop o rock que, en les darreres dècades, han près una decisió que, en qualsevol país normal, no seria cap notícia: cantar en català, la seva llengua. Apart d’aquest tret comú, la varietat d’estils és ben rica: Fora des sembrat, Ocults, Anegats, Antònia Font, o Oprimits, una banda que, mitjançant l’ska, el punk i hardcore, vol donar a conèixer la seva idea de lluita pel socialisme i la indepèndencia dels Països Catalans. Un objectiu, per cert, que comparteix amb els sabadellencs Desperta Ferro, autors de temes antifeixistes com Fahrenheit  …451

…451, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Anem a dormir fora per primera vegada!

muntanya, descoberta a l’aire lliure, jocs nocturns, esport i senderisme, jocs i altres!

farem orientació i alguna sorpresa més!

no t’ho pergues!!!

El dimecres 25 inscriu-te al Casal Jove!!.

Eixida el dissabte 28 a les 11h al Casal, en tren fins Alcala de Xivert i després caminant al campament!!!

Dissabte 07/11 ens van fer el comiat de solters. Estàvem a casa tan tranquils quan, de cop i volta, sentim des del balcó una colla de bojos que comencen a cridar, xiular i cantar: “Visca Hong Kong, visca Sabadell!”.

Treiem el cap i, morts de vergonya, ens adonem que hi ha tots els nostres amics a baix al carrer, vestits amb samarretes carabassa amb la nostra foto impresa.

Anteriorment ens havien donat una llista d’elements que havíem de portar.  Agafem els patracols, ens autodesitgem sort, i baixem al carrer.

El primer que van fer va ser donar-nos una samarreta temàtica a cadascú i dir-nos que ens poséssim els antifaços. Ens van repartir a cadascú a un cotxe diferent i apa, som-hi.

Però a on?

Aaaah, sorpresaaaa! Ja us ho trobareu!!!

Al final vam arribar al Tibidabo.

Va ser súper guai!

Un cop a dins, ens van començar a fer tot de proves. La cosa va començar malament, perquè la primera prova va ser: demaneu-li a algú de l’altre sexe que us descordi el primer botó dels pantalons i la primera senyora a qui ho vaig demanar va fugir corrents amb cara de “socorrs, un maníac”! Per sot una parella jove amb un fill es van prestar més a la conya.

Ens van fer un test de preguntes generals (resulta que jo sóc més bon hongkonguès que la Dawn catalana) o un altre tipus Su Media Naranja (us en recordeu?) amb pissarreta inclosa amb preguntes com ara “al llit quina és la teva postura preferida?”. Per sort vam acertar.

Però sens dubte el més espectacular va ser passar-nos tot el dia disfressat de princesa (jo) i d’Abeja Maya (la Dawn, que estava guapíssima!). Vam ser l’atracció de tots els nens. Per allà on anàvem, tothom començava a cantar: “En un país multicolooor”.

(Aquest foto ens encanta, ens l’hem impresa i emmarcada a casa!)

Va ser boníssim que, tot dinant, dos nens d’uns sis o set anys se li acosten a la Dawn i tots seriosos li pregunten:

- Com és que les abelles també veuen cocacola?

El Tibidabo va ser molt bonic. Ens ho vam passar molt bé. No hi havia estat des que l’havien reobert i trobo que l’han deixat molt bé: les vistes són espectaculars i l’han fet rotllo vintage, amb un toc antic que queda molt agradable, ja sigui per passejar-hi o per muntar a les atraccions. Val la pena!

Del Tibidabo vam passar un moment per casa i, ja canviats, vam anar a sopar. Teníem taula reservada a Eterna, un restaurant d’espectacle amb drag queens. Va ser molt divertit, cantaven cançons i es ficaven amb el públic. Això sí, la Dawn i jo ens vam passar tota la nit pregant que, sisplau, ens ignoressin. I per sort no se’ns van acostar!

El Dani i el Lucas es van partir el cul (ups!) de tant de riure!!!

Finalment vam acabar la nit cantant karaoke, on vam riure molt. Tant del que cantàvem nosaltres, com el que cantava la resta de públic. Hi havia molt de friki suelto! Un pavo que es pensava que estava a Operación Triunfo, i una senyora sudamericana que portava 10 copes de mes, no s’aguantava dreta, no veia la lletra de les cançons que cantava i tot i així va atemptar una vegada i una altra cançons d’aquestes súper karaokils de “me has herido, me ha robado el corazón y se ha ido con otra”.

La nostra colla vam cantar Entre dos tierras, Isla bonita, Mamma mia, Eternal Flame (la Dawn i jo), etc

La Irene i jo cantant al ritme de la Madonna a Isla Bonita: “él dihow te amow” amb accent americà hua hua hua!

Vam arribar a casa cap a les 5, reventats, però mlt contents. Els nostres amics s’havien currat un dia esplèndid!

Moltes gràcies a tots:

- Als que per sort hi vau poder assistir: Àlex, Irene, Ester, Laura, Jordi, Edu, Gemma, Marga, Jordi, Rosa, Jordi, Núria, Jordi, Lucas, Dani, Sara i Helena

- Als que per desgràcia no hi vau poder assistir

I ara, dissabte que ve, la mega Wedding Celebration!!!!

La foto és de Disneyland Hong Kong, però és per mostrar la nostra cara festiva hehe. Em recorda els smileys del Messenger quan vols dir que vas de sobrat.

Fa dos dies ens vam trobar a la bústia de casa:

“Benvolguts Òscar i Dawn,

De cara al vostre comiats de solter i solera, hauríeu de reunir les coses següents:

Dawn: ulleres d’aigua, tovallola, bikini, xancletes, raqueta de platja, pijama, capsa de 24 condons.

Òscar: gorro de llana, xiruques, manxa de bicicleta, casc de bicicleta, sac de dormir, pijama, bolquers de criatura.

Penseu a agafar tots dos raspall de dents.

Ah, molt important, us heu de vestir amb texans.

Fins dissabte!!

PD. Podeu demanar algunes coses als vostres amics.”

Demà ens fan els nostres comiats de solters, a tots dos junts. L’únic més que sabem és que ens passaran a buscar per casa a les 11.15h.

Quina emoció!!! Què ens faran???

Dios mío, vamos a morirl!

És difícil poder tindre tot el que un vol, tot el que algú necessita per ser feliç. Jo ara mateix demano tres coses: una universitat amb un sistema pràctic, una ciutat alegre, cosmopolita, tranquil·la, amb festa, cultura i esports. I per últim demano estar aprop dels meus amics, que cada dia crec més en que són la base per la que caminar i les parets a les que repenjar-se en la vida.

Es veu que aquestes tres coses no es poden combinar. A Barcelona no li trobo el model universitari, a Miami no li trobo els amics i no he buscat molt més però hem sona que Europa manca dels aspectes 1 i 2. Total; s’ha de sacrificar alguna cosa. L’any passat vaig sacrificar la universitat. No és molt intel·ligent….però va valdre la pena. Sobretot per el que deia abans dels amics. Necessito els meus amics. No puc evitar no saber d’ells i tampoc que ells no sàpiguen de mi. Encara que no preguntin sé que estan pendents (i cada cop em sorprenen més de lo assabentats que estan) i encara que no diguin res se que coneixen. Tot això del que parlo es deu a que fa anys els meus millors amics anaven canviant-se d’escola i cada dos anys perdia al “meu millor amic”. Va arribar el punt en que vaig ser jo qui va canviar d’escola i pensava que mantindria el contacte amb els amics. ZERO. Durant uns anys no vaig tornar a parlar-me amb ningú d’aquella escola, potser algun retrobament:

- Tot bé?
- Si.
- Com esta l’Aula?
- Tot igual, edifici nou però tot igual.
- I el Ribera?
- Ens enterrarà a tots!

Després per casualitats geogràfiques d’estiu vaig retrobar-me amb un parell, però era molt casual, havia fet nous amics a la nova escola i molt millors que la majoria dels altres. Llavors va arribar el gran dia. Tenia que repetir primer de Batxillerat i no volia quedar-me en el sistema català-espanyol ni en “la casa de los lios”. Volia anar-me’n, amb els amics si pogués ser, però tenia que canviar d’aires. Me’n vaig anar a Irlanda, molt il·lusionat d’aquesta nova etapa però en el vol d’anada o en la casa d’acollida en la que vaig passar la nit abans d’anar a la nova escola, em vaig prometre que no permetria perdre cap amic dels que tenia llavores. Vaig crear un space, vaig escriure cartes, vaig crear un fotolog, un compte a youtube, hem connectava diàriament al messenger, trucava, enviava missatges de mòbil tot per mantenir el contacte amb tothom. El feedback que rebia era bastan poc però funcionava, va funcionar al 150%. No només no vaig perdre cap amic, si no que vaig reforçar relacions, vaig fer-ne de noves i vaig recuper-ne de velles.

Total: M’he promès que continuaré sense perdre cap amic, que regaré cada amistat, que les mantindré totes i que no vull perdre a ningú perquè considero als meus amics una de les parts més importants de la meva vida i no els vull canviar i molt menys perdre.

You Can’t Always Get What You Want,
…..
But if you try sometimes you might find,
You get what you need

La Taula de treball per a l’alimentació escolar ecològica ha redactat el llibre A taula! Manual per a la introducció d’aliments escolars escolars ecològics a les escoles, el podreu trobar a gencat.cat/dar/pae disponible per a la seva descàrrega gratuïta.

350 són les particules de diòxid de carboni que hi hauria d’haver dins cada miler de particules a l’atmosfera. Si així fos, la pròpia Terra podria regular el seu clima com ho ha fet en els darrers milènis.

Aquesta és la premisa que sustentava el dia per a l’acció climàtica del passat dissabte 24 d’octubre. Amb aquesta excusa (bon argument per altra banda) s’organitzaren arreu del planeta un seguit d’accions que visibilitzasin aquesta necessària sensibilitat.

A Ciutat es repartiren 350 senalles de fruita i hortalisa ecològica i de producció local. El consum local incideix directament en la despesa que genera el combustible que exigeix la importació dels aliments des d’altres països. Consumint productes locals, contribuim a minvar l’emisió de particules de CO2 a l’atmosfera.

A les 50 senalles dels diferents grups de consum se n’hi sumaren altres tres-centes que agrupaven alguns dels excedents de temporada i es distribuiren a 5 euros entre les persones que s’atensaren a la plaça d’Espanya.

Un meló, mig quilo de patates, 700 grs de carabassa, una cabeça d’alls, una grapada d’ametlles, una bona ceba, dos porros i un manat de romaní i herbasana en una bossa de tela, reutilitzable.

En menys de mitja hora, l’enorme coa que s’havia format a la plaça exhaurí les bosses! Hi va haver moltes persones que ja no hi foren a temps, però segur que el mercat de s’Olivar se n’adonà una mica.

L’acció 350 de Ciutat la varen impulsar els grups de consum ecològic organitzat de Ciutat, la cooperativa Això és Vida! i ALCAIB (Associació de Llicenciats en Ciències Ambientals de les Illes Balears).

Querd@s amig@s os lo tenía que decir:

La difusión auténtica del video y cargada de ilusión ya la hice en el inicio del proyecto (hace un mes aprox) con la creación de una página en Facebook para un video A PLACE FOR US (donde se recoge toda su historia, comentarios, conversaciones, interactividad y créditos) y, debo decirlo, con muy buenos resultados. Ha sido muy cálido y sincero vuestro apoyo y me alegro de haber vivido esta experiencia…

…es una lástima que debido a las “irregularidades” de todo el proceso esa ilusión se haya diluido, esfumado,…

Pero bueno, os lo tenía que decir…
LAST CALL FOR VOTING:
el 19-10-09 se termina el plazo para votar. Así que avanti:

http://www.donesenxarxa.cat/-Femitic-

1- Registrarse
2- Nombre usuaro + email
3. “Dones en xarxa” envia un email de confirmación de inscripción
4- Conectarse con login + password
5- Buscar el video en Ranking
6- Votar

GRACIAS A TOD@S por vuestro apoyo.

Besos,

Nuria Antolí

*Photo:Water Ringlet by Peter Stoeckl: Pleased I would like you to read the Water Ringlet’ story that Peter wrote down here

24 octubre, 2009/ Dia d’acció climàtica a les 12:00 a plaça d’Espanya.

350.org Campanya mundial per reduir a 350 parts per milió el CO2 de l’atmòsfera

Vine a recollir la teva CAIXA de verdura ecològica = 5€

Organitza: Això és vida, Xarxa de consum, ALCAIB

Gràcies per la teva col·laboració.

Mira’t el mapa si vols conèixer què més passarà aquest dia!

¿DOS CORTOS EN UNO? Sí, esto sólo puede pasar en A PLACE FOR US. Gracias a tod@s por hacerla posible (-;

Todo sobre la maravillosa, increible e inusual historia que tenemos aqui. (-;

http://www.facebook.com/pages/A-PLACE-FOR-US/134840299183 (pero bueno… ¿aún no eres Fan?)

** Nota de prensa sobre el corto A PLACE FOR US en el Boletin ACE, Agencia del Cortometraje Español (publicado el 1-10-09) http://www.acesp.info/servicios/boletin/bace_online/bace+305.htm SECCION: NOTICIAS )))

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

ALGUNAS NOTICIAS ACERCA DEL VIDEO Y LAS VOTACIONES:

Debido a las “irregularidades” que habían en el sistema de votaciones, Dones en Xarxa ha cambiado el método de votación dejando los marcadores a cero de nuevo.

Hoy Dones en Xarxa ha lanzado este comunicado vía twitter:

Ya están activas DE NUEVO las votaciones de FEMITIC. CONTADORES A CERO. (-; http://www.donesenxarxa.cat/-Femitic-

Pues adelante y espero que esta vez SÍ haya transparencia en la votación!!!

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

** * Pero ante todo no olvidemos toda la maravillosa, increible e inusual historia que tenemos aqui. (-;

Os dejo este resumen. (Extraída de la conversación mantenida con A. Miguel Castiella Jiménez miembro de INUSUAL network (La primera comunidad exclusiva de profesionales de la interactividad, desde 1997):

“Casi que no sé por donde empezar.
Hoy he escrito un post en mi blog: http://nuriaantoli.wordpress.com dónde se explican cosas muy sinceramente acerca del concurso, los problemas en las votaciones y palabras que son regalos para mis ojos. (Los problemas : bloqueos en los contadores de votos, en el mío, pero ¿en el de cuantas chicas , mujeres más que han hecho un trabajo con toda la ilusión del mundo porque creen/creían en el proyecto?
Lo comenté a las organizadoras y la verdad, sus palabras no fueron muy “bonitas”.
Parece que no fui la única y se han puesto todos los contadores a cero (o eso dicen) …para volver a empezar
http://www.donesenxarxa.cat/Atencio-Canvis-en-el-sistema-de

Lo más increible de todo es que el día que grabé el video venía de GRABAR unos 40 microvideos para montar una historia-documental sobre una amiga vienesa. Y cuando la dejé no sé porqué fui al tunel de lavado, dejé la cámara delante mío y me dejé llevar. Es una sola toma, todo estaba ahí esperándome.
Luego Tom Waits me puso su voz, de tal forma que parece que estuviesemos sentados en el momento de la edición.
Increible pero cierto. INUSUAL! (-;

(**El Director de la Agencia del Cortometraje Español y yo nos hemos hecho amigos a través de un corto “A PLACE FOR US”)

y ahora tengo la sensación de que he hecho un corto y una peli “online” con la participación de tod@s l@s librepensador@s que hay por la red. Fantástico!

Un fuerte abrazo Miguel,
Nuria”

No soc psicòleg, així que demano benevolència als casuals lectors, per atrevir-me a parlar de resiliència, concepte al que sempre he tingut una estima especial i que els que em coneixen saben que cito/uso amb freqüència.

Sense saber massa sobre el concepte, m’ha servit de guía en moments força “interessants” i l’utilitzo per equilibrar la lluita de les forces destructives amb les forces “happy flower” que sovint decideixen, sense el meu permís, fer de la meva vida el seu camp de disputa.

Ara necessito la resiliència ben esmolada i a punt d’entrar en combat. Tinc un cap de setmana de treva, per re-agrupar forces i, pel dilluns, aconseguir tenir l’host ben a punt.

Be és cert que no parteixo d’una desmobilització total. L’host resilent personal, ja porta dedicats els darrers mesos a escaramusses de diversa intensitat, però les darreres setmanes potser estava una mica massa confiada i dedicada a d’altres batalles absurdes… ara toc de corneta i a vetllar armes.

Un article per compartir, perquè l’humor i l’amistat són els millors sistemes resilents de que disposem. I la confiança de que ens en sortirem.

Per a tots els que saben de què va i per aquells que s’ho imaginen (els d’aquí i els de Moscou)

“La resiliència, la capacitat per resistir i no enfonsar-se, per sortir airosament dels problemes, si és possible amb més força encara”

A PLACE FOR…? “US”

…nuestro turno!

Esta es la última frase del corto antes de una imagen de cierre (-; …y los créditos, siempre muy importantes (por cierto, nunca he entendido porqué el público se levanta antes de que terminen los créditos. ¡¡¡Pero si es donde el autor o la autora nos da toda la información!!!!

Hoy los emails han superado mi capacidad de gestión. Entre ellos la conversación (via email) mantenida con Miguel Ángel Escudero (Director de la Agencia del Cortometraje Español), una persona con la que nunca encuentras el momento en que debes terminar la comunicación.

El primero que he abierto hoy es este: (lo publico con todos mis respetos hacia su persona, pero es una síntesis de tantas cosas que ahí va):

“Hola Nuria

Así que al final reconocieron que había problemas con las votaciones. Eso pasa igual por hacer un festival con prisas…

Mañana saldrá publicada tu nota en el Boletín ace+. Te llegará.

Continúa la lucha, y no dejes de buscar un lugar para todos con tu cine.

Me gusta apoyar porque sino igual algo parecido me habrá pasado alguna vez en mis años de director con los festivales, que hay algunos que son para darles de comer a parte, de lo feos que son,jaja

Encantado de tomar ese café “virtualmente” contigo.

Besos

Miguel Ángel”

Hoy ha salido mi nota de prensa en el BOLETÍN DE ACE (enlace aqui) en la sección NOTICIAS:

Núria Antolí invita a ver su cortometraje ‘A PLACE FOR US: ¿qué estaba buscando? una aguja en un pajar’

El resto de la conversación que hemos mantenido no lo voy a publicar (is high level), pero si os dejo mi última respuesta (de momento, claro,

“Miguel Ángel, ya me ha llegado el boletín. Voy a hacer un post en mi blog con el enlace al BOLETÍN y distribuirlo. MUCHAS GRACIAS!!!

y tu me lo preguntas? CORTO, eres tu!
jejejeje
avanti con tu energia,

besos, nuria”

A PLACE FOR…? “US” (-

A PLACE FOR US en facebook

ATENCIÓN!! CAMBIOS EN EL SISTEMA DE VOTACIONES DE FEMITIC:+info

Ahir pensàvem anar tirant cap avall però, tenint en compte que ens hem d’anar buscant la vida i que el país està en hores baixes, seguint el consell d’en Manel Pedreira, director tècnic del Grup d’Esports Nàutics de Roses, i del nostre amic Tonu, Director Executiu de casa seva, vam decidir quedar-nos un dia més i practicar l’esport de la “porta freda”. Vam anar a oferir-nos com a patrons per a transports de vaixells i qualsevol altre activitat nàutica. Volem esmentar la simpàtica acollida que ens va dispensar en Jordi Batlle, de Nautamarine, amb qui esperem, tard o d’hora, fer alguna cosa plegats. Després vam anar a Capitania Marina de Roses per posar-nos al dia de temes de normativa i revisions; vam tornar al Talula acollonits i espantats pel camí que la nàutica esportiva va prenent, o millor dit, li fan prendre les autoritats pertinents (citant les paraules textuals d’un amic que allí vam trobar: “s’estan carregant la nàutica en aquest país”); afortunadament, els nostre amic Ramón Estrada, optimista i espavilat com una guineu, ens va tranquil·litzar per telèfon. Demà si que emprendrem la marxa cap a Barcelona on hem d’arribar d’aquí a molt pocs dies.

Ahir Clara celebrava el seu primer aniversari, i ens va convidar als pares i a mi a la festeta que va organitzar.
Al principi jo estava un poquet paradet i seriot perque hi havia molta gent que no coneixia. Pero després vaig descobrir els globos i ja em va donar tot igual. Que bé m’ho vaig passar perseguint-los, xafant-los i explotant-los!
També em va donar temps de jugar un ratet en Clara, l’homenatjada, i en Irune, una nova amigueta que vaig fer ben simpàtica.

Moltes felicitats Clara!!!

(foto: Brand_Tatoo ©. Copyrigth Nuria Antolí)

…ING (-;

Con este nuevo tema empezamos el curso (2009-2010) de la mano del 10º Cava&Twitts. El tema: apasionante. Branding.

El grupo/clase (C&T y seguidores): me muero de ganas por volverlos a ver y con algunos y después de clase hablar de nuestras vacaciones y nuestros proyectos (creo que lo llaman “netwotking presencial”. El cómo: el momento CAVA y el clinck, a cargo del Cava de Oriol Rossell y el mmmmmmmm del helado Ben&Jerry’s!

Lo mejor, que ya queda muy poquito, es mañana 17 de septiembre a las 19:30 en el BHotel (¿cómo llegar? clicka aqui)

Además, tengo un avance del programa de mañana. Lo comparto con vosotr@s:

[...]Arrancamos temporada celebrando la 10ª edición, que dedicaremos a “Branding, la gestión de la marca en los nuevos entornos“.

Esta edición tendrá lugar el Jueves 17 de Septiembre .

Hemos buscado los mejores profesionales y académicos de la materia para profundizar en el concepto del Branding y entender como las marcas se enfrentan a los nuevos consumidores 2.0. De momento están confirmados:

• David Riu. Consultor y profesor de Branding. Autor del libro “el nuevo Brand Managment“
• Alex Cabré. Socio del la Consultora WINC y autor del libro “Marketing Democrático“
• Vanesa Robles. Brand consultant en SUMMA Comunicación [...]

Fuente: C&T

Hasta mañana: Vuelta al cole (-;