Aquest bloc neix per tenir un espai on puguem compartir la celebració del cinquantè aniversari de la Pili, com un mitja per fer-li arribar les felicitacions de tots aquells que ens la estimen i que, en la majoria de casos, no podrem estar al seu costat el dia del seu aniversari.

He dit que era per tots els que ens la estimem, però també esta obert a tots els que la puguin apreciar, als que la saluden, als que la coneixen de vista i a tots als que hi vulguin participar, quan es compleixen els 50 s’ha de ser generós amb tots els que et volen felicitar.

Per felicitar-la podeu deixar un comentari a la pàgina “llibre de visites” (accessible des de la corresponent pestanya o clicant aquí “http://lapilienfa50.wordpress.com/llibre-de-visites”).

Els anys passen, i on millor es veuen és a la cara, però en el cas de la Pili hem de dir que els sap portar, i “com a mostra, un botó”:

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

És un hàbit meu el de felicitar amb retard la gent pel seu aniversari. Com no podia ser d’una altra manera, aquest cop també arribo tard per celebrar els 150 anys de l’obra més important de la Biologia: L’Origen de les Espècies, de Charles R. Darwin (1809-1882). Ahir, 24 de novembre, es va complir l’aniversari de la primera edició d’aquest text fonamental (titulat originalment On THE ORIGIN OF SPECIES by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life).

Portada de la primera edició de "L'Origen de les Espècies" (1859)

A alguns els pot semblar exagerada la meva afirmació, però crec sincerament que la Biologia moderna NO ES POT ENTENDRE sense l’opus maxima de Darwin. Fa ja un temps que m’interessa terriblement tot el que envolta el naixement de la Teoria de l’Evolució per Selecció Natural, i justament és perquè crec sincerament que va ser una REVOLUCIÓ. Ho va ser per a la pròpia Biologia, una ciència que a mitjans del segle XIX probablement no gaudia del seu millor moment, perquè la Geologia era “la gran moda” de l’època. Des d’aquell moment disposava d’un paradigma nou sobre el qual construir tot el coneixement que ens ha portat on som. Però ho va ser també per al pensament i la filosofia en general, que es trobaven de sobte amb una teoria que implicava situar l’home al mateix nivell que qualsevol altre ésser viu. Si això no era una revolució social, ja m’explicareu on en podem trobar un exemple millor…

El Beagle davant de les costes de la Terra del Foc

La publicació de L’Origen de les Espècies és una història curiosa i interessant com poques. Com tots sabeu, es va començar a gestar arrel del viatge del HMS Beagle al voltant del món (27/12/1831 – 2/10/1836), en una expedició originalment pensada per a completar la cartografia de Sud-amèrica. El capità del vaixell en aquest viatge, i principal responsable que Darwin s’embarqués i pugués madurar la seva teoria, va ser Robert FitzRoy (1805-1865) [biografia en castellà a la Wiki]. Amb el pas dels anys, l’enfrontament entre els dos homes s’ha convertit en una metàfora de l’enfrontament de la nova visió del món que sorgia amb Darwin i la visió més conservadora de l’Anglaterra victoriana. Si voleu saber més coses  sobre el navili i el seu comandant (el primer gran meteoròleg, mai prou reconegut), us recomano Hacia los confines del mundo de Harry Thompson (títol original: This thing of Darkness), publicat aquí per Salamandra [fitxa].

A.R.Wallace (1823-1913), en una imatge de 1862

Després d’aquest viatge, però, Darwin va trigar encara vora 25 anys abans de fer el pas de publicar el seu treball. Les raons d’aquest retard són moltes i molt profundes. Totes elles, però, comparteixen una mateixa base: la por a com seria rebut el text. Darwin era perfectament conscient de les implicacions filosòfiques de les seves idees, del terratrèmol ideològic que podia suscitar. Sabia que el que ell afirmava eliminava Déu de l’equació. Tot i que Darwin havia perdut la fe en morir la seva filla gran, la seva dona temia la seva condemnació eterna i no volia passar l’eternitat lluny de l’home que estimava. Tot i aquesta por, Darwin no podia deixar de publicar l’obra de tota una vida. Però ho havia de fer bé, havia de ser meticulós i aportar totes les proves que fessin fermament creïble la seva teoria revolucionària. I tot i així, no va ser fins que va entrar en escena Alfred Russell Wallace [Wiki] que Darwin es va decidir finalment a fer públic L’Origen. El jove naturalista va preguntar per carta a Darwin la seva opinió sobre una teoria evolutiva que havia elaborat a Malàisia, fet que va portar Darwin a donar el pas definitiu el 1859. La pel·licula Creation (m’encanta la ironia anglesa ) [tràiler aquí, es va estrenar el 25 de setembre al Regne Unit] sembla que dona una visió clara de tots els dubtes de Darwin.

Des de 1859, la pròpia teoria de l’evolució ha anat evolucionant. Les aportacions de la Genètica, a través de les lleis de Mendel, van ser fonamentals des d’un primer moment per construir la Síntesi Neodarwinista, el paradigma actual de la teoria. A partir d’aquí, s’han anat construint diverses variants que han enriquit la idea primigènia (el neutralisme, l’equilibri puntuat, el gradualisme…) que encara susciten un debat intens entre els biòlegs. A més a més, la teoria ha trobat aplicacions en camps molt diversos, com l’economia o la sociologia, i ha donat lloc també a fenòmens perversos com el darwinisme social, fortament emparentat amb el racisme.

Queden, és clar, moltes coses per explicar al voltant de l’obra i del seu autor. No obstant, com que us he promès una nova entrega del Vídeo de la Setmana, potser és millor que busqueu les explicacions en el seu contingut:

Si no funciona, el teniu a Youtube. Es tracta d’un reportatge del Redes de l’Eduard Punset on s’expliquen molt clarament els fonaments de la Selecció Natural. Hi ha tres elements fonamentals per entendre-la, que van ser els que van acabar portant Darwin a una “revelació”:

1. Temps: la diversitat actual de la vida s’ha aconseguit amb el pas de molts anys.
2. Superpoblació: hi ha més individus que recursos per mantenir-los.
3. Variabilitat: les diferències entre els individus són la base per a l’acció de la selecció.

Moneda de 2 lliures commemorativa de l'Any Darwin.

I ja no m’allargo més. Estic convençut que escriuré molt més sobre evolució, però per avui ja n’hi ha ben bé prou. Per acabar, us deixo només uns quants enllaços sobre l’Any Darwin, que hem celebrat tot el 2009 perquè coincidien l’aniversari de L’Origen i el bicentenari de Darwin:

• Nature: Especial Darwin 200
• CSIC: Darwin 2009
• Facultat de Biologia UB: Any Darwin
• XTEC/CDEC: 2009-Any Darwin

PS: Reconec, amb certa vergonya, que L’Origen és una lectura que tinc pendent. De tota manera, i encara que alguns afirmin que és un llibre avorrit, procuraré llegir-lo ben aviat. Si algú es decideix a acompanyar-me en aquest viatge, podeu descarregar-ne el pdf en castellà des d’aquest enllaç (cal registrar-se, però és gratuït).

Aş vrea să-l salut pe scumpul nostru Preşedinte Traian Băsescu, cu tradiţionalul Buenas noches, compañero! Şi pe voi toţi cu frumoasa Muzică a celor de Buena Vista Social Club, Candela:

Aţi auzit trompetele? Recitalul de trompetă de 2:07 până la 2:30 este unic! Da, am votat cu MG, normal, aşa m-a învăţat Preşedintele şi la referendum am zis pas, adică am refuzat cu dispreţ propunerea Plebeului de atentat la Aristocraţia Parlamentaristă… aşa am învăţat de la Adrian Năstase. Je suis un legitimiste…

Şi pentru că nu vreau să-l las necolindat pe Candidat, vreau să-i dedic şi tizului MG o piesă specială. Tot de la Buena Vista Social Club, Hasta Siempre Comandante… Ecce Candidatus!

Avui el nostre camarada Roger fa 23 anyets. Hom proposa que ens aixequem tots de la cadira i fem rauxa i xerinola tot cantant:

Una abraçada molt forta, company! Visca el club super 3!

(texto adaptado para que no nos quiten el dominio .cat)

Aquesta nit, Barcelona Televisió (BTV) ha celebrat 15 anys d’emissions (la data exacta era el 3 de novembre) amb un concert a la sala Razzmatazz. 15 artistes, per cadascuna de les espelmes d’un pastís que no hi va ser, van anar passant per l’escenari de la sala de festes. Un escenari modest i ortodox, sense cap mena de decoració significativa per a l’efemèride.

La celebració era ben bé un viatge en el temps: l’envelat de poble de fa 15 anys. Va comptar amb Manel Joseph de l’Orquestra Plateria, Quico Pi de la Serra, Carlos Segarra de Los Rebeldes, Leslie de Los Sirex, Laura Simó, Paquito Sex Machine & Miguelito Superstar de la Fundació Tony Manero, Santi Balmes de Love Of Lesbian, Miqui Puig de Los Sencillos, Jaume Sisa, Sevilla de Mojinos Escocíos, Big Mama, Loquillo, Sicus Carbonell de Sabor de Gràcia, Peret i Los Manolos.

Alguns dels presentadors de la casa van encarregar-se de presentar i enllaçar cadascuna de les actuacions. Un fil guionat amb un humor discutible i gags que s’haguessin pogut estalviar. Salvaven el parlament presentadors com Pitu Abril o l’home del temps Marcos Amores per la seva gràcia natural i desimboltura.

Fa estrany que, davant la presència de personalitats del consistori, els decibels de la sala freguessin els núvols. És en aquests moments quan et preguntes per què serveixen tantes normatives si després no s’acompleixen. I novament la pregunta: cal que la música estigui a “tot drap” per gaudir-ne?

Més enllà de la zona VIP, reservada a les elits, la gent del carrer i treballadors de BTV ballaven, reien i bevien en un mateix mar. Però no tot era gresca i xerinol·la. També hi havia un cert malestar pel temor que la nova productora que s’ha de fer càrrec de la gestió de la cadena municipal deixi sense feina part de la plantilla o no mantingui les condicions contractuals vigents. Els treballadors van voler evidenciar la protesta amb una xapa poc explícita. “Representa els períodes que diverses productores han gestionat BTV i la incertesa de què passarà l’any que bé”, explicaven mentre senyalaven una xapa de caire nipó i tons corporatius (el vermell i el blanc del logo de la casa).

Ni molt menys va ser un concert multitudinari com resava el titular de El Periódico de Catalunya del dia anterior. Ho és l’espectacle de Madona al Palau Sant Jordi o d’U2 al Camp Nou. Ho són una mica alguns dels espectacles de les festes de la Mercè. 15 anys de BTV ha estat una festa petita, dissimulada (on eren els cartells publicitaris a la ciutat?) i tancada; potser un acte a l’aire lliure en algun dels parcs de la ciutat hagués fet partícips tots els ciutadans.

Rozalina Buldumea, interpreta
dar si membru al
Academiei Europene
a Societatii Civile,
a cantat atat de frumos la Bucuresti,
la Serata de creatie a
poetei Renata Verejanu,
presedintele OMCT,
ca mai multi spectatori au avut
cate o lacrima in ochi…

Reporter
AMP-nternational

(publicat al número 91 del Debat Juvenil, la revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya)

Enguany és un any especial, en el bon i en el mal sentit de la paraula, per l’Espai Jove de la Intersindical-CSC. Per una banda, estem de celebració, i és que aquest 2009 complim 10 anys, des de la nostra fundació com a les joventuts del sindicalisme nacional i de classe dels Països Catalans.

Han estat uns anys en què les hem viscut de tots colors, entre victòries i fracassos, entre avenços i retrocessos, però en els que hem adequat la nostra activitat per ser el màxim d’útils possibles per al conjunt del jovent treballador, mentre vèiem com la situació laboral de totes i tots nosaltres es precaritzava cada vegada més, a còpia de reformes, lleis i noves pràctiques empresarials que han aguditzat una situació ja de per si angoixant i que ha acabat derivant en la crisi actual. Una crisi les causes de la qual no cal cercar-les ni en un mercat laboral falsament rígid ni en un suposat absentisme als centres de treball, sinó en els beneficis d’aquells i aquelles que ara inflen i forcen expedients de regulació i que somiquegen ajudes públiques i majors quotes de flexibilització en pro d’un suposat i eteri “bé general de l’economia”.

De fet, tot allò que hem anat detectant, analitzant i denunciant els darrers 10 anys ha esclatat amb una virulència considerable, per tal de situar-nos en una situació en la que l’endèmica precarietat, el desestructurat i especulatiu model econòmic i el narcotitzant immobilisme de la pau social dificulten l’edificació d’una alternativa més socialment justa, cohesionada i igualitària que aquella a la que hi estem acosumats i acostumades a patir. El pactisme amb regust a renúncia ha convertit el jovent treballador en un camp de proves per determinar fins a quin punt es poden minar els nostres drets i condicions laborals, amb augments de l’atur i la temporalitat només comparables amb les reduccions dels salaris i la salut en el treball. I això ja no és un mal més de la joventut, sinó que l’europeista flexiseguretat ens ho vol implantar de forma vitalícia, no fos cas que la competència asiàtica treballés més i de forma més barata, i mentre tothom sap que és més senzill i barat generalitzar la pobresa que el benestar.

En aquest context, però, des de l’Espai Jove renovem el nostre compromís amb l’organització col·lectiva, la lluita unitària, la reivindicació agosarada, la formació laboral i l’alternativa d’esquerres, per tal de fer veure que la seva lògica no és la nostra lògica i que ara, més que mai, a la nostra crisi endèmica se la vencerà amb més justícia social i més sobirania nacional!

Fa ara trenta-cinc anys, el 15 de novembre de 1974, es va llançar el primer satèl·lit artificial científic espanyol. Amb una vida útil de dos anys, l’INTASAT transportava un far ionosfèric en un cohet de tipus Delta, un experiment que la NASA considerà al seu moment més interessant que l’estudi de raigs gamma previst inicialment. La seva missió era estudiar els electrons de la ionosfera mitjançant l’efecte Faraday (fenòmen de pertorbació que pateixen les ones de ràdio quan penetren aquesta capa de l’atmosfera).

L’INTASAT era un satèl·lit de petites dimensions, d’aproximadament 24.5 kg de pes, la forma del qual era un poliedre de dotze cares. El projecte, iniciat en 1968 a partir d’una iniciativa del Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial, va suposar un gran esforç en molts sentits; la seva realització va generar un gran volum de treball i va servir per obrir el camí de la tecnologia espacial espanyola.