En moments complicats com els que ens està tocant viure les últimes setmanes (sense ser res de l’altre món), i senzillament davant de tota la novetat que està suposant este nou curs (sobretot en l’àmbit personal, però també en el professional), el repte és no deixar de ser u mateix.

Em costa adaptar-me a les noves situacions, i més si són complicades, si són problemes, o coses no agradables, no desitjades, etc. Em costa adaptar-m’hi sense deixar de ser jo mateix, és a dir: no sé com comportar-me, o acabe comportant-me de manera estranya. Segurament, per voler aparentar normalitat, que res no passa, que res no m’afecta, etc.

Torne a llegir lo que vaig escriure l’última vegada, i m’alegre un muntó; ahí tinc un referent, una declaració d’intencions pròpia raonada. Idees clares, pensaments meus ben expressats. Va ser una sort escriure eixe dia.

No tinc per què escriure sempre per a queixar-me…

En un moment de canvis importants (i bons) en ma vida, pense que per fi estic tornant a una certa normalitat. Sí. Ja són vora dos setmanes bones, podríem dir-ne.

Sentia por a decebre a tot el món, últimament. Ara ja no tant. Ara torne a confiar un poc en mi; tinc un repte davant. Un repte diari i continu, i no pense fugir. Sé que puc.

Ara bé, lo que toca és NO estar obsesionat amb eixe repte diari de ser responsable, de complir amb les meues obligacions, de donar lo millor de mi mateix…

El vertader èxit és estar obert, estar tranquil, estar disponible a la gent, pensar en la gent, tindre present la gent. Ser u més, però ajudant els demés. No estar tancat, eixir de l’ouet, de la comoditat.

Eixir de la comoditat. Assumir que cal donar-se, que cal sacrificar-se (paraula que no està gens de moda, que dóna por). No vivim per a nosaltres mateixos, vivim per als demés.

És fàcil de dir, és difícil assumir-ho i més encara dur-ho a la pràctica i ser-hi constant. Però ara que la vida m’ha regalat uns dies de tranquil·litat, ara que no patisc massa son i puc pensar amb certa claredat, m’adone que tinc persones al costat (unes molt íntimament pròximes i altres no tant, clar) i que SÓN LO MÉS IMPORTANT QUE TINC EN MA VIDA.

En moments passats vaig arribar a tindre molt clar que les persones són lo més important en ma vida, que si crec en alguna cosa, crec en les persones. Això, i tindre CONFIANÇA en mi mateix i ens els demés, és lo que tinc.

Si a Londres sentiríem poc anglès a Nova York ens pot passar quelcom semblat. De fet sentirem molt la llengua de Cervantes mentre passejem pels carrers de la bella ciutat.

Si esteu a prop de Times Square podeu aprofitar i formar part d’algun TV SHOW.

No sé pas com està el tema de les escoles d’idiomes a New York però suposo que s’ha de tenir en compte si volem aprendre anglès britànic o nordamericà. Clar que aquesta diferència pereix un post …

Els meus amics Atsushi i Dongsil han creat una web per promocionar-se com a profes de japonès i coreà respectivament.

L’Atsushi va ser el meu profe de japonès durant un curs a l’acadèmia Kingsbrook, i trobo que és escel.lent, per la seva capacitat d’explicar la gramàtica, les estructures lingüístiques i de fer-nos aprendre moltíssim en molt poc temps.

Si algú té ganes d’aprendre japonès, li recomano moltíssim que el contacti.

Quant a la Dongsil mai he tingut el plaer dd’aprendre coreà amb ella, però em consta que la gent n’està contenta.

Si us interessa, podeu

- Anar a la web www.magradacatalunya.com

- Contactar-los al 665 165 267 (Atsushi)

It is better to create than to learn! Creating is the essence of life.

La traducció amb català seria …

És millor crear que aprendre! Crear és l’essència de la vida.

Julius Caesar

Un gendre perfecte no ha de distorsionar la realitat prèviament existent; ha de passar desapercebut. És, sense dubte, la millor opció, i la frase amb què es pot resumir tot. Perquè, en realitat, una vegada el gendre deixe de ser la novetat, tots en eixa família voldran que tot continue sent com era. O, millor dit, el gendre no pot pretendre introduir cap canvi a millor i que siga acceptat per tots. L’únic canvi a millor a què pot aspirar és el simple fet d’estar-hi; fer acte de presència, i que eixa presència siga ben acceptada, ben tolerada.

Estar-hi, sempre que siga possible callat i somrient. Mostrant proximitat i relaxació amb la mirada, amb els gestos. Però no parlar massa, no interrompre, no esperar ser el centre d’atenció. No és ta casa, per molt que ho semble. No ho oblides mai, això.

Estar atent i present, mai no absent. Ajudar en silenci, no escaquejar-se; passar desapercebut no vol dir no fer res, sinó fer sense que es note. Per tant, és —o pot arribar a ser— una actitud més complicada d’allò que es podria pensar.

Estar recolzant a la parella, però sense contradir ningú obertament. “Depén” serà la paraula comodí, l’expressió salvavides. Ser conciliador, en cas de ser alguna cosa més que un acompanyant perfecte.

NO eres fill. NO actues com si fores un fill més, o un germà més dels teus cunyats o cunyades. Però ja tractarem un altre dia el tema del perfecte cunyat. No vull dir que no pugues esperar ser tractat com un fill. És molt possible que te tracten com a un fill, si caus bé i si són persones mínimament agraïdes, però això serà només fruït d’aplicar estes normes que ara redacte, en un moment d’estranya lucidesa entre la vetla i la son, per a mi i per a qui vullga llegir-les.

Pensa que, si tot és correcte i funciona com cal, la teua parella i tu formeu un nucli diferent de la família política. Davant dels sogres estàs actuant, un poc. Però en eixir d’allí, tot torna a ser real; la comèdia —o el drama— s’hi acaba.

No pots evitar que pensen que eres un poc estrany; és així, simplement perquè NO eres de la seua família. No hi ha més voltes que donar-li. Eres un ens estrany, un estranger, un alien. Si ells són oberts, seràs ben acollit, però no deixaràs de ser un estranger ben acollit, mai no seràs nadiu, perquè és que realment NO ho eres. Per tant, com deia abans, NO actues com si ho fores.

Si eres molt sensible i no pots estar sense expressar mai els teus sentiments, en dates assenyalades com ara Nadal, pots permetre’t dir: “Em sent com un fill, entre vosaltres”. I ja has dit prou per a una temporada llarga!

Sigues constant en estes normes. El camí és llarg. És un repte. Però els resultats pagaran la pena, n’estic segur.

U intenta ser coherent i acaba adonant-se que això el du a estar entre l’espasa i la paret.

Com pots ser coherent sense que això et duga, en situacions concretes, a un carreró sense eixida, a un curtcircuit cerebral, un fatal error, un fulminant escac i mat?

No suporte que a Ella la tracten com una xiqueta. No suporte eixa falta de respecte que s’ha convertit en costum. I no suporte la mentira. I això em fa pujar-me per les parets.

No sols per mi; no es tracta només de lo que jo puc suportar o no. Em trobe davant d’una situació en què Ella es queixa a mi, es queixa de lo que està patint, però alhora si jo actue, si jo simplement insinue alguna cosa,  estic encara empastrant-ho més. Ho he comprovat.

Llavors, es tracta bàsicament d’una situació en què reps informació, et calfes el cap, però —aparentment— no pots fer res per canviar-ho. Això és fatal, és horrible. I tinc la por que si ho deixe córrer, si em convertisc en un passota, la bola es farà més gran, el problema serà pitjor.

Com actuar?? Cal molta intel·ligència emocional, cal adaptar-se a la nova situació.

Relativitzar. Però com?? Ser natural. Però com??

Què he de canviar? Perquè si no canvie alguna cosa en la meua actitud, tornaré a repetir la mateixa jugada una volta i una altra.

I, a banda, lo pitjor: saber que, faces lo que faces, seràs considerat estrany, raro, problemàtic. Tot simplement perquè no acatxes el cap, perquè no dius a tot que sí, perquè no eres complaent amb allò que no tragues… Per intentar ser tu mateix.

Cansa molt haver de demostrar contínuament que el mètode que tu has triat per a enfrontar-te a la vida és tan vàlid i correcte com el de qualsevol. Perquè hi ha gent que sempre està disposada a intentar corregir-te (eufemisme per a “tractar d’imposar”), a dir-te lo que estàs fent malament, des del seu punt de vista.

Cansa molt.

L’estat espanyol està molt lluny d’arribar a les dades desitjables de la Unió Europea pel que fa al coneixement de llengües estrangeres. De fet, juntament amb França, el podríem considerar el “paradigma” del monolingüisme.

Potser és fer una generalització precipitada, però a Nova York he pogut que els espanyols no tenen un interès especial en aprendre llengües, en aquest cas l’anglès.

Certament per visitar i viure a Nova York no cal saber anglès, amb l’espanyol n’hi ha suficient. Quan vaig arribar als EUA la Policia de la duana era hispana, el venedor de bitllets del SUBWAY també, la meitat del comboi del Metro també i el venedor de bitllets de la Grand Central Terminal també ho era…

Hi ha doncs, a priori, un entorn desfavorable a l’aprenentatge de l’anglès, i més encara si et fan mostrar el passaport i veuen que és espanyol! En tot cas l’escola d’EF a Tarrytown és com una illa d’immersió! Si bé la majoria de treballadors, assistents, serveis de neteja, cuiners i monitors són de parla espanyola, a l’escola tenen directius de parlar anglès amb tothom (només faltaria!). És curiós però veure les converses en espanyol entre el personal de l’escola menys qualificat.

No obstant pel que he pogut comprovar molts estudiants espanyols no volen fer una immersió 7/24! Potser a l’escola el 50% dels estudiants són espanyols, seguits dels asiàtics i els europeus. Es formen, per tant, guetos d’espanyols. Demanen estar en les mateixes habitacions, baixen a Nova York amb la seva colla, estan al campus junts sempre i, òbviament, parlen espanyol!

Molts d’ells són becaris del Ministerio de Educación i tots els contribuents els han pagat l’estada amb la finalitat que millorin els seus coneixements d’una llengua estrangera. Certament  també hi ha catalans, o espanyols que viuen a Catalunya, que fan el mateix! És a dir practiquen espanyol 7/24! Fins i tot m’he trobat algun català que m’ha dit que estava content de poder practicar espanyol aquí…

En fi… Jo estic aquí i faig l’esforç de parlar en anglès a tothom… Fins i tot el Pau,  l’amic amb el qual he vingut. Això malgrat que sigui català i sempre haguem parlat entre nosaltres en català!

Primer, per respecte als altres companys de fora que estan al voltant nostre… I segon perquè aquí he vingut a practicar anglès (i ho tinc lcar!), per practicar espanyol ho puc fer a qualsevol racó dels Països Catalans, o fins i tot puc anar a Espanya!

PD: casualitats de la vida, a la foto davant Rockefeller Center porto el mateix polo que l’anterior vegada, ara fa tres anys, que vaig visitar aquesta zona, tal i com podeu comprovar a la capçalera del Bloc!

Sense dubte.

NO vaig a dir que em dóna la vida. NO vaig a dir que em fa ser feliç. NO vaig a dir que depenc d’ella. No.

Però sí em complementa. SÍ estar amb ella, ser la seua parella, m’ajuda a estar equilibrat, m’ajuda a trobar més fàcilment la il·lusió per moltes coses, a ser més dinàmic i a calfar-me menys el cap, a vore-li eixida a les coses.

NO és una persona que desequilibre ni que desestabilitze, no és una persona que altere, que cree inseguretat. No. És una bona companya de vida. Paga la pena clarament.

La tendència a la monogàmia i el sentit de fidelitat conjugal eterna poden ser culturals, poden no ser naturals. Però, és com aquells que diuen que no són monàrquics sinó joancarlistes. Jo NO em plantege si crec en estar només amb una persona i per a sempre; però crec en Ella. Simplement, ho sé; sé que vull estar amb Ella, només amb Ella, i per a sempre. Ho desitge amb la ment i amb el cor.

Vull poder mirar-la als ulls tots els dies, abraçar-la totes les nits, caminar el dia a dia junts, compartir projectes, compartir la llibertat de ser cada u com és, enriquir-me de felicitat, de rialles, d’experiències al seu costat; compartir lo bo i lo roín; evolucionar, créixer junts; madurar junts. Aprendre junts dels bons moments i sobretot dels roïns. Que mai una mala experiència em faça retrocedir. Que mai una mala època ni un mal moment em facen pagar-ho amb ella. Serenitat; buscar serenitat i relativitzar.

En lo bo i en lo roí. Ho desitge.

Suposa una gran responsabilitat, que accepte.

Et toca ser el protagonista !

T’oferim un taller on tindràs el paper principal del teu propi programa te televisió.
A mini–històries d’invents et convertiràs en un inventor cinc estrelles i hauràs de demostrar el teu enginy davant la càmera.
En aquest taller els nens i les nenes aprendran els principis audiovisuals necessaris per posar-se davant la càmera,produir continguts d’àudio i só i la manera de publicar-los a la xarxa.

Treballar al Citilab és diferent. En alguns moments, millor que qualsevol altra cosa, en d’altres, pitjor. No ens enganyarem. Però el que segur és, és que és diferent. Aquest dimecres ens ho vam tornar a demostrar.  Com vaig explicar en un post anterior, estem immersos en un procés de re-definició, de saber què fem, per què ho fem, i sobretot, amb qui ho fem.
Fotos del pollastre de dimecres. L’Ángel de 91 anys tencant el gel amb la Mjou, detall de les respostes, i alguns dels participants escrivint i enganxant al mural.

Amb les premises que no hi ha veritats absolutes, que nosaltres (els treballadors del Citilab) no tenim totes les respostes i que els usuaris del centre són un dels eixos bàsics d’aquesta bogeria, aquest dimecres vam muntar un experiment fantàstic per donar resposta a les preguntes que ens estem plantejant.

• Material: tres rotlles de paper d’embalar de colors, cartulines de tres colors diferents, retoladors, goma d’enganxar (pegamento de tota la vida) en esprai, càmera de fotos, càmera de vídeo.
• Espai: zona del fons de la la zona polivalent de la planta baixa del Citilab.
• Participants: sis persones del Citilab per dinamitzar el pollastre i totes les persones que en aquell moment hi havia als ordinadors, des de l’Ángel, de 91 anys, fins a l’Àlexut per  de 6.

Què va passar sacsejant aquest còctel?

Doncs que vam disfrutar, tots, uns i altres, i que vam aconseguir un material preciós i amb molt contingut per definir qui som i sobretot, què hem de fer amb els usuaris. En José Antonio Galaso, promotor de la idea, ho explica molt bé en el seu blog.  El fet, és que vam enganxar el paper d’embalar de colors a la paret i vam plantejar tres preguntes:

• Què és el Citilab?
• Què fas al Citilab?
• Com t’emportaries el citilab a la muntanya? (per poder presentar les respostes al PireneLab d’aquest cap de setmana).

Tots els participants van omplir les cartulines dels diferents colors amb les seves respostes i ls van enganxar a la franja de paper d’embalar que corresponia. El resultat, un mapa perfecte de la visió que tenen els usuaris del Citilab d’aquest edifici ple de bojos.  En un altre post us posaré alguna de les respostes, però la gran conclusió és que el Citilab és allò que vol qui el fa servir, no hi ha una única definició, un sol ús, una sola manera de veure’ls. És diferent, com les persones que l’habiten. El proper pas… estaria bé que la propera vegada fossin els citilabers (usuaris del centre) els que ens fessin les preguntes a nosaltres. Segur que ho farem.

parlarescriureaprendre.pdf

Aquest article fa una reflexió, i indica tendències, sobre el treball de llengua a l’aula.

motivarxaprender.pdf

Aquest article, a més de parlar sobre motivació, dona algunes pautes i sugeriments, que sempre són benvinguts!.

Aquesta tarda i la d’ahir he assistit a les dues primeres sessions del curs organitzat per Avalon de Recerca de finançament per a organitzacions de Cooperació i Desenvolupament. Aquesta primera part del curs se centrava en l’anomenat fundraising o captació de fons privats. La meva (limitada) experiència tan laboral com en l’àmbit de les ONGs sempre ha estat vinculada a l’àmbit públic, així que la idea de demanar fons a l’empresa privada per a projectes sense ànim de lucre em semblava, inevitablement, estranya.

La formació estava a càrrec de Jordi Gusi, una d’aquestes persones que, misteriosament, estudien Econòmiques a la UB i fins i tot a ESADE sense deixar de participar activament en el món del voluntariat. Sempre he pensat que aquestes figures són clau per fer que les ONGs toquin de peus a terra i coneguin a fons les dinàmiques del món econòmic real, per més que l’objectiu final sigui intentar canviar-les. Conèixer l’enemic sempre és un avantatge estratègic, diuen. En el seu cas, a més, n’hem après tant de la seva soltura i carisma com dels continguts del curs.

Les sis hores dedicades al fundraising s’han repartit en unes quatre de teòriques i un parell de més pràctiques, role-playing inclòs. De la teoria, i sense la intenció de fer un resum sobre el tema, m’agradaria destacar les següents idees:

• El teixit associatiu a Catalunya és dens. El nombre d’ONGs que néixen i créixen, es fan i es desfan, és alt. Això no és necessàriament negatiu, però significa també que el nombre de persones, idees, projectes i organitzacions que acudeixen a l’empresa privada a demanar fons és alt. Això, sumat a la poca idoneïtat de la situació econòmica mundial, fa que haguem d’acudir a demanar fons amb un projecte de qualitat si volem tenir possibilitats d’èxit.
• El 52% de ciutadans de l’estat espanyol mai no ha donat diners a una ONG, i mai no pensa fer-ho. Aquesta xifra és significativa, i les interpretacions que se’n poden donar, múltiples. Deixant de banda la lectura catastrofista sense negar que existeix, significa un 48% de la societat que encara resta per sensibilitzar i a la qual hem de convèncer: tot un repte per als més agosarats. També significa que cal aprofundir en els motius pels quals aquest 48% donat fins ara, i probablement fer una mica d’autocrítica. Perquè els mitjans de comunicació en poden tenir part de culpa, però no tota.
• Dues paraules clau: qualitat, i creativitat. Els projectes ben elaborats, presentats per persones que els coneixen a fons i que coneixen a la organització, es defensen més fàcilment que els projectes desendreçats, coixos i amb els comptes poc clars. Aquest fet, a més, es multiplica. Quan una ONG s’entrevista amb un empresari per presentar-li un projecte parla en nom propi, però també representa tot el sector. La credibilitat de tots està en joc. Per altra banda, el mercat amb i sense ànim de lucre està saturat, i aquell punt de creativitat que distingeix un projecte de tots els altres és bàsic per ser competitius.

El role-playing ha estat igualment constructiu. Ens hem organitzat en grups, simulant ser una ONG amb un projecte que acudia al sector privat per demanar finançament. El nostre objectiu era convèncer el formador, que es personificava a la velocitat d’un camaleó en diferents perfils d’empresari. D’aquesta manera hem pogut posar en pràctica els diferents consells rebuts sobre com presentar un projecte en una entrevista, i a més hem rigut una estona davant la incorruptible fortalesa de l’empresari en la defensa de la seva butxaca.

En definitiva, la formació arranca amb molt bona nota. Llàstima que l’última part ha hagut de ser cancel·lada per l’absència de la següent formadora. En tot cas, dijous i divendres de la setmana vinent assistiré a les dues sessions restants, veurem com segueixen. A més, dimecres i dijous al matí tinc un curs de Gestió de projectes (els cursos interessants sempre coincideixen en dates, no falla…) així que la setmana es presenta atapeïda. Tot sigui per seguir aprenent, i, mica en mica, anar veient de què va la películ·la en el sector de les entitats i les associacions.

Tolerat. Si tornem …. apseomyeon petit perdut ve gran. Gilhada més gran. Molahnaenda .. Hyungitda a l’agost. El sol va baixar en Seosan. Gamchwora talent. ¡Torno de nou. Recerques de tresors perduts. Gilhada anar al sud. Encapçali l’exèrcit per lluitar. La humilitat és una virtut … beneït de tenir una persona humil. Ghosn grans plom. Potro al bareum bé. Va dir el cavaller. Si es retarda el capità de la bona apseomyeon s’enganxa. Suroeste de anar a un amic. He perdut un amic en el Nordeste. Segons gilhada afecte.
I tot el que sorgeix gonwon fundamental’re jigeuk. Sunseunghanda en el cel. Gonuideokeun
Sitneunda duteowoseo aigua sobre ella. En virtut mugang de conformitat. Totes les coses connectades a la hamhonggwangdae. Mars jiui tipus, la terra no es penedeix sentit. Flexible existeix, és un senyor que havia de fer.
Recuperar a seguir després d’obtenir l’adjudicació apseomyeon enganxat. Inviteu els seus amics anar al sud-oest.
De manera que és aliat de la botiga. He perdut un amic en el Nordeste. Per tant, aquesta és finalment l’alegria. El camí de terra estable mugangham (sense fronteres) destruir.
Anar darrere de la yusunhi gwaeneun. A una pèrdua de propietat, però el treball dur i té darrere de la gran, lleig, no és la prosperitat. I la força, no un sol hapchyeora altres.
Ghosn, un marit i la dona als funcionaris per servir al rei, a fi de domar, igual que la potra que el propietari no ha perdut a seguir. Taeneun torna a les grans als petits. Gilhayeo obres. Taeneun ve gran als petits. Gilhayeo obres. Hi ha una barreja d’un tonghagi tot. Una barreja que és el mateix delicte. Així yangyigo endins cap a fora
Flexible gutsego endins cap a fora, dins i fora del mata-segells bo, bo-destrucció a causa de la manera de convertir una llarga mata-segells.
Això es coneix gilhayeo gwaeneun. Si una persona és una virtut gilhayeo treball. Permetrà assolir el treball. Mata-segells i la política dels cavallers en el món sencer serà un feliç-anar-sort de sortir. Åre les reclamacions de la quantitat per sobre i per sota de la força que es tonghage.
Allà els països del Pacífic per conèixer mantenir l’ordre social i la família està bé. Matasellos des de l’interior, un cavaller sense més demora, obtenir la voluntat política de poder.
Lim riu està ronyó. De bona gana satisfer gangjungeuro seguir. Tongham jeongeurosseo a ser més grans.
Graus del cel. Hyung va dir a l’agost va arribar tan lluny perquè destruïts.
Vegeu més amunt, avall, amb vistes geuljada amant. Significa ser arrogant molahnaenda aviat.
Unseda gwaereul obtenir un gran lideratge. L’empresa portarà un gilhal.
Tanmateix, el proper 12 d’agost es antiestètiques. Quan està en un bon estat de salut del senyor vindrà aviat, quan els límits de la disminució no significa que no ho és.
Vostè serà difícil de complir el temps per inspirar un canvi en els propers jiwina riquesa.
12 pot ser en un país estranger. Però ell té massa gran d’una persona falta de vista cajolery sokgeona de tenir cura.
Per a les persones en la terra, és la gent. Dins i fora de la civilització com un suplement pateix grans dificultats. Això es munwang directament. Bo per ganjeong. Significa que les persones s’amaguen.
La guerra civil del dret de les dificultats, i va insistir en què no budakchina. Es tractava d’un reporter directament.
Molta gent en el camí d’aquest gwaereul temps. A la superfície per revelar un talent no ha de perdre’s. Ignorant que pretén millorar a través de la crisi.
Beneït siguis fidel a tu mateix en lloc de dur a la ira. Subterrani, la lluna i el sol i la llum de la lluna trista llar ileuni món està inquiet. Si vostè té la riquesa que van seguir a la catàstrofe causada per la riquesa que altres quan es surti de la maleïda trepant saviesa. Aspecte no coneix el contingut era única cosa conduirà al fracàs. La riquesa i la saviesa per evitar els desastres està ben ocult.
Bokeun obres. Es tracta d’un riu per tornar. Seguiu els moviments en els estats de la natura.
Per tant, no pot tenir accés a qualsevol persona a Xangai va dir. Pintor beotyi no venir. L’estat està tornant després de set dies, repetiu els graus del cel. És bo per a treballar, fins i tot quan la Louisiana
El riu es seonghae. Gran profunditat pel boke la vida a tot el món.
Aquest gwaega que a poc a poc torna, bona sort. No hi ha treball discapacitat. Però això no és radical per avançar gradualment. Anem obtenir l’ajuda d’una persona o un amic.
A la decepció i la desesperació bokeun es recuperarà tot el que en set anys. I la recuperació de la pèrdua de la riquesa es perd, trobar una feina. Fracassat en el passat, les coses van a tenir èxit de nou. Tanmateix, la
No està totalment recuperat de la situació del futur serà dissenyat.
Petroli puja a l’espera. Dret i el deure de cooperar jotneunda humilitat. Gangjungeuro complir.
Per tant, funciona molt bé. Deokeurosseo sonsunui veure adults. No es preocupi. És una alegria. Gilhada anar al sud. Aquesta realitat significa que es parla.
Això va a vigorosa gwaereul persones jeomchyeoseo obtinguts.
Donar un pas un pas constant. Seungeun arbres creixen des del sòl. Petites coses que fan que una gran pica. Tornar a la vessant sud gwiin complir gyeopchini no et preocupis, no fan que març serà decisiu. Tots a 12 dies, gràcies al que conforme a comportar. Fins ara, 12 no resol el temps va posar de manifest a la llum dels cels. I un nou pla de treball
Els projectes han d’estar activament compromesos. La capacitat dels seus caps, per descomptat, amb l’ajuda de les mans
Vostè pot fer que succeeixi és un bon moment.
  És un munt de gent. S’aplicarà. Vaig dret a l’opinió pública manat el rei dels pobles del món serà confidencial. Gangjungeuro complir. Fet heomeul va dir.
Aquest món, la gent que va escriure gochideut una ampolla de medicament per seguir-lo. Gilhayeo no és pintor.
Si vostè rep un 12 gwaereul jeomchyeoseo fer el que és just i que la gent espolseu gilhada resultats. És un pintor. El soldat, el Capità gwaeni gwaeneun vigor com està fent el cap dels militars van a participar. Aquí és on la lluita witaehan l’ansietat i el risc de perill
Està en calma. Gwaeda geukhani mi per lluitar amb altres persones en l’altre extrem. Tanmateix, fer trucades naehogwae defensa coll creixement es reunirà amb l’aigua. Piscina d’aigua en el terreny d’entrenament militar sangyini’ll ser recompensats. Southwest portat els militars per anar a l’habitació és Daesung. Vegeu també relacionats gwaero tombes.
Gyeomeun plom. Capital, brilla daseuryeo avall. Em puja i baixa estada a enfiladisses mapa. Gyeome per una reducció del capital social fins a l’extrem d’afegir massa a reduir el mapa per canviar la bomba envia gyeome. O escopir en l’esperit d’humilitat, beneït haehago l’odi i l’Índia, o la saliva com gyeomeul. Si honrat i tenen una menor gyeomeun no és brillant. Caballero no es modifiqui el final de la virtut de la humilitat. Gwaereul de la gent, però ara cada vegada més gilun Soeun la part de darrere. La humilitat és el moment d’esperar. Estrella, el 104 és anomenat. Gwaeneun estar a la terra, la terra sota de les muntanyes
Humiliar a si mateix és tan humil. Modest, així que és millor ser beneficiós. Massa feble per ajudar a ell es pot veure. I la millor vista a tota la gent de la gran deokeuro.

Presentació powerpoint a càrrec d’en Genís Roca feta en el casal Borja (Sant Cugat) el 28 d’octubre de 2008 al voltant de les TIC en la societat i l’educació.

El meu segón destí va ser “La Venècia del Nord”.

Amsterdam,

En una ciutat guanyada al mar, plena de jardins i aigua i (com la majoria de ciutats del nord d’europa) pionera en llibertats socials, era normal que trobes bona part del que m’agrada en una ciutat.

Caminant, en bicicleta o navegant, la capital d’Holanda em va semblar molt tranquila per ser capital i massa moguda per ser una ciutat més.

Vaig poder pasejar per jardins amagats entre parets que han vist pasar alguns segles, navegar per alguns dels 165 canals de la ciutat, travessar part dels seus 1.292 ponts i aturar-me en bona part dels seus museus; aprofitava la sortida del Sol perquè em fes de guia – tímid sempre en aquelles latituds – durant el dia, i quan ja cansat es retirava rere el l’horitzó esperava assegut, prenent notes, llegint o escribint postals – que ara sé mai vàren arribar! – fins que veia aparèixer a la núvia que seguiria els meus passos acompanyant-me en el meu recorregut per una ciutat completament diferent!

Paraules, totes elles, que no aconsegueixen – ni de bon tros – transmetre allò que vaig conèixer; i confio en que siguin les imatges, com acostuma a passar, les que parlin per elles mateixes…

Continuem el viatje?

My european tour ‘08. Amsterdam

“A one thousand miles’ journey begins just with one single step.”
Lao Tse

Aquestes darreres setmanes he trobat que molts dels meus amics tenen un propòsit de curs comú: aprendre anglès. Cadascú té els seus motius, que poden anar des de voler entrar en un determinat sector del mercat laborar a escriure una tesis doctoral en aquest idioma, o examinar-se d’un diploma oficial. Ara bé, hi ha un motiu menys professional i més lúdic que també és comú a molts d’ells: la voluntat de comunicar-se en els viatges.

Des que els vols de baix cost van fer que comencéssim a anar amunt i avall amb molta més freqüència que abans, aquesta necessitat ha anat a més. Tothom coincideix que és pràctic saber desenvolupar-se amb certa comodiat en anglès per demanar a un restaurant, reservar una habitació, o demanar indicacions pel carrer. A més a més, aquells qui ens agrada anar amb la motxilla a l’esquena i d’alberg en alberg notem especialment la diferència entre saber o no saber anglès. Per aquells qui viatgem sols, el coneixement d’aquest idioma pot marcar la diferència entre sopar sols o acompanyats, o anar a fer un cafè amb un grupet de gent o en solitari.

A més a més, l’anglès és útil també en la preparació prèvia dels viatges. Sobretot si sortim de les rutes menys marcades, molta de la informació disponible és en aquesta llengua. Si podem llegir amb certa fluidesa aquesta llengua tindrem molta més informació al nostre abast que si ens limitem al català o al castellà – o al finès, si som d’aquest país.

Amb la voluntat d’unir aquestes dues perspectives, he recollit una sèrie de podcasts que responen a aquest doble objectiu: aprendre anglès i descobrir el destí que hem escollit per passar uns dies. Els podcasts són fitxers de ràdio, de so o de vídeo destinat a la difusió. Per mitjà d’una subscripció, els usuaris poden descarregar els arxius al seu ordinador de manera automàtica i escoltar-los o veure’ls quan vulgui, ja sigui des de l’ordinador mateix o bé, especialment, des d’un reproductor portàtil. Són un recurs normalment gratuït que, per una banda, ens permet entrenar la nostra oída i anar habituant-nos o bé a l’idioma o bé als seus diferents accents; per l’altra, la temàtica comuna d’aquests recursos és el viatge, així que aprendrem coses que ens seran útils en un futur:

- Hostelworld Podcasts: aquests podcasts estan presentats per l’editor d’Hostelworld Colm Hanratty. Són guies de ciutats que expliquen què fer i què veure en diferents ciutats del món. En alguns d’ells hi trobarem entrevistes a gent sobre coses úniques per fer a la seva ciutat.

- LearnOutLoud.com ofereix, entre d’altres, una secció de viatges que cobreix països de tots els continents i, especialment, els Estats Units.

- Un recurs que els viatgers sempre hem de tenir en compte és la pàgina web de Lonely Planet. Allà, entre moltes d’altres coses, també hi trobem un bon grapat de podcasts sobre diferents racons de món. Si us va més el canal audiovisual, també poder fer una ullada a la seva secció de vídeos.

- Per últim, és també molt recomanable la pàgina de National Geographic, on hi podreu descarregar les últimes notícies sobre ciència, natura, fotografia, i, el que ens interessa, guies de viatge. També hi trobareu una bona explicació – en anglès – sobre què és un podcast.

Crec que, per començar, està prou bé. Si teniu algun podcast preferit, el podeu recomanar amb un comentari. Si aquesta entrada us ha estat útil, també!

Fotografia de Frederic de la Faille

.

In art the hand can never execute anything higher

than the heart can inspire.

En l’art la mà no pot mai executar rés més alt del que el cor pot inspirar.

Ralph Waldo Emerson

If to live is an art, how can we inspire our heart for living better and higher?

Si viure és un art, com podem inspirar el nostre cor per viure millor i més alt?

Learning ….

Aprenent…

.

per LLuís LLach

.

Aprendre

Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l’alba.
Aprendre que l’esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

.

.

Aprendre
que si un infant mata la meva mà no és massa estranya,
què n’és, de trist, si un infant mata enllà i aquí mor la tendresa.
Aprendre que potser aquesta tristesa és només un refugi per no dir-se a un mateix
que és tant més trist, perquè és tan necessari, és tant més trist.

.

.

Aprendre que en certesa res no tinc si no m’ho dónes.

A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.

Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.

Aprendre per saber-se desprendre,

vet aquí el vell secret.

..

.

Aprendre…

.

(per escoltar/ for listening Aprendre de Lluís Llach)

.

And how to learn to learn?

I com aprendre a aprende?

.

Aprendre a aprendre

.

.

.

And how to learn to unlearn?

I com aprendre a desaprendre?

.

]]> http://madebymiki.wordpress.com/2008/07/17/aprendre-angles-es-gratis-amb-la-bbc/ Thu, 17 Jul 2008 14:05:14 +0000 madebymiki http://madebymiki.wordpress.com/2008/07/17/aprendre-angles-es-gratis-amb-la-bbc/

BBC Learning English

Tinc molts vicis, un dels confessables es el de buscar recursos gratuïts per internet. D’un temps ençà tinc interès per aprendre L’Anglès i per tant he donat mil voltes per Internet fins trobar el que considero que es la millor pàgina per perfeccionar aquest idioma.

Aquí hi trobareu de tot i gratis, podcast, pdf, mp3, mp4, qüestionaris, jocs, exàmens, recursos per a professors, i molt mes.

Ara tan sols cal voluntat i temps per perfeccionar l’Anglès. I una vegada tingueu el nivell adequat ens fem un blog com a estudiants D’Anglès.

Apa, encara som a temps de aprendre o millorar l’Anglès.

Tambe podem fer blogs.

Moltes vegades m’he fet una pregunta que m’agradaria que us la féssiu per fer-me veure si estic equivocat o no; i encara que m’equivoqui, com va dir Stuart Mill, dins d’una equivocació hi pot haver una part de veritat aprofitable.

Aquesta pregunta que no em deixa dormir que em dóna voltes és que penso que tard o d’hora s’aturarà el progrés humà a nivell científic, us explico:

El 1637, en plena il·lustració, el filòsof francès René Descartes va crear el seu Mètode per arribar al coneixement segons el qual per avançar en la veritat no s’havia d’admetre mai res com a vertader sense haver conegut amb l’evidència que així és, és a dir, s’havia de verificar tot el fet en l’anterioritat per evitar basar l’avanç en axiomes falsos.

Tots estareu amb mi que en l’actualitat és impossible de verificar l’ingent quantitat de coneixement generat. Us imagineu que cada físic hagi de verificar o tornar a crear les tres lleis de Newton per seguir construint a sobre? Seria impossible, les nostres vides no són suficientment llargues per tornar a realitzar tots els experiments i verificar tot el coneixement creat.

Per tant tenim clar que en l’actualitat és impossible verificar completament tot el coneixement generat en el passat, però estareu amb mi que per innovar cal entendre el ja creat: un químic no pot innovar si no entén abans què és un àtom, etc, etc.

Ara bé, mentre ara ens sembla impossible verificar-ho tot potser en un futur també serà impossible aprendre-ho tot per innovar a sobre.

Tenint en compte que va ser en temps d’Heràclit que es va passar del mite al logos, d’allò irracional a buscar explicacions racionals, només fa uns 2500 anys que estem “fent ciència”, que intentem entendre les coses racionalment. Avui en dia qui ha decidit investigar n’està capacitat al voltant dels 25 anys, quan ha acabat els estudis i té els coneixements necessaris, això és, a un terç de la seva vida.

Si a l’any 2000 necessitem de 25 anys per començar a crear perquè hem de comprendre el ja creat abans què passarà a l’any 10.000, i a l’any un milió? Tindrem temps en les nostres curtes vides d’aprendre tot el necessari per seguir innovant o simplement no tindrem temps i haurem arribat a un límit de desenvolupament científic marcat únic i exclusivament pel temps que tenim de vida?

Podria ser aquest el final del progrés humà?