Aquesta setmana hem de descriure, tal i com indica el títol, què és un Troll i un HOYGAN. Primerament començarem explicant el Troll i a continuació el HOYGAN.

Quan naveguem per Internet podem llegir comentaris, per exemple als blocs. De comentaris en podem trobar de diversos tipus, podem estar d’acord amb el contingut del post, poden discrepar-hi o d’altres, els trolls, són comentaris que provoquen escàndol, ja que poden ser insultants i encetar altres temes de controvèrsia. Etimològicament, Troll prové d’una paraula anglesa de l’àmbit de la tècnica de la pesca.

HOYGAN és un terme sorgit als fòrums d’Internet per iniciar consultes de qualsevol tema. Sempre el trobarem escrit en majúscula, mai en minúscula. Aquesta paraula té els seus orígens en el verb mal emprat “oigan” (en català “sentin”). El terme s’escrivia malament perquè les persones que l’utilitzaven no tenien prous coneixements ortogràfics per usar-lo correctament. Actualment, es continua escrivint malament perquè aquesta paraula s’ha com “estandarditzat” en els fòrums.

Com a punt final, pel que fa al HOYGAN suposo que s’escriu en majúscula amb la finalitat de cridar l’atenció als visitants del fòrum, així si hi paren atenció potser algú podrà resoldre el problema o la situació en que es troba una determinada persona. Pel que fa al TROLL la seva finalitat és “pescar” a la gent per generar discussions que la millor solució és aïllar aquests comentaris fent que quedin obsolets sense obtenir-ne cap resposta per no caure en un cercle viciós.

 

Aquesta setmana conjuntament hem gravat un miniprograma de radio.  A continuació trobareu un enllaç a al Podcast on es comenten blocs de Bibliotecnomia i Documentació.

Els bolcs tractats són:

Biblioteconomía, Documentación e Información comentat per Marta Mas i Colomer

JimBotó comentat per Ingrid Plaza.

Deakialli DocuMental comentat per Gabriela Arderiu.

SerendiBib: Serendipies Bibliotecàries comentat per Marta Mas Vilardaga.

Jamendo és d’on hem extret la música.

Avui toca parlar sobre què és Linkedin. Linkedin és una xarxa social on pots tenir el teu currículum vitae. Així, no només et dónes a conèixer, sinó que també, pots contactar amb altres persones del teu àmbit o que comparteixin interessos i establir relacions professionals.

Un cop t’has creat una compta a Linkedin, ja pots començar a omplir el teu perfil amb l’editor “[edit]“. D’entrada tens diverses opcions per situar com per exemple a on has treballat o a on treballes en l’actualitat; si tens estudis (aquest apartat es cenyeix exclusivament a estudis universitaris, cosa que limita força, ja que si una persona no ha cursat mai aquests tipus d’estudis, no té cap altra espai específic destinat a altres estudis); les recomanacions; tens la possibilitat de seleccionar, dins d’una llista, a quin camp professional pertanys; en el cas que disposis de pàgines web, blocs, etc. pots fer-ho constar mitjançant un enllaç; i per últim, pots modificar la direcció que Linkedin et dóna de sèrie, d’aquesta manera, t’ho personalitzes.

En un segon apartat, pots anar completant més detalladament aspectes dels que s’han tractat abans a grans trets. En primer lloc, trobarem un espai on podrem precisar quines experiències laborals hem tingut o si estem treballant, tot citant l’empresa, si és privada, pública, governamental, negoci propi, etc., el nombre d’empleats, si estàs treballant actualment, si has treballat, en quin període de temps i finalment, pots incloure una descripció. En segon lloc, hi ha la secció destinada a la formació universitària definint de quina carrera es tracta, a quin centre s’ha cursat (any d’expedició del títol acreditatiu) o s’està cursant, i altres aspectes a comentar en un espai com activitats on s’ha participat, etc. El tercer lloc, recomanar a altres persones. En quart lloc, dedicat a informació diversa per explicar les aficions, premis, si formes part d’alguna associació, partit polític, etc.

A Linkedin, existeix la possibilitat de crear un grup professional “Group” amb diferents contactes amb els quals comparteixis algun interès comú. La llista de contactes es pot consultar a través d’una pestanya “Contacts”.

Per acabar, només dir que en general, Linkedin és una bona eina per difondre el teu currículum per Ineternet, sobretot si és força complet. Un inconvenient que hi veig, és el fet de no poder escollir l’idioma amb el qual vols visualitzar el teu espai, encara que si tens un mínim nivell d’anglès, pots utilitzar-lo amb normalitat.

 

Aquesta setmana analitzarem Webwag, que és una pàgina d’inici on pots visualitzar diferents widgets o gadgets amb els quals pots personalitzar-te el teu espai. No només es pot consultar per mitjà d’un ordinador, sinó que també s’hi pot tenir accés amb un telèfon mòbil.

Alguns exemples de widgets de Webwag són: poder tenir una presentació inicial (en text); saber la informació climatològica d’una població (no hi surten pas totes), amb el temps actual, el dels pròxims cinc dies, i la temperatura; una llista amb notícies d’un bloc que hagis escollit; diggs, que són articles que apareixen en un ranking per votació dels visitants del bloc; també pots veure les últimes fotografies de Flickr; un apartat de notes per recordar quelcom; pots tenir barres de consulta en diversos cercadors com Yahoo, Google, Exalead, MSN i Wikipedia; com a element d’entreteniment, hi ha un sudoku on pots escollir el nivell de dificultat i la solució; un widget especialment interessant, és la possibilitat de rebre les actualitzacions dels blocs als quals t’has subscrit. Aquesta eina és semblant als agregadors d’RSS com Planetaki, ja que pots afegir-los però no classificar-los en carpetes ni per categories com ho fan d’altres; un altre widget destacable, és que pots consultar el teu correu electrònic a través d’aquesta pàgina. Tots els widgets es poden editar posant-hi direccions electròniques, escollint cada quan s’ha d’actualitzar la informació i si es vol rebre o no pel mòbil.

En la imatge, es pot veure un element que s’anomena Widget on Demand, això serveix per capturar imatges de pàgines web o blocs. 

                                          

En una pestanya amb forma del signe + pots escollir més widgets de diferent temàtica, que es troben per categories i subcategories (Essentials, Comunication, etc.). En la pàgina principal, els pots organitzar, movent-los, de la manera que vulguis i distribuir-los en una, dues, tres o quatre columnes.

Segons fonts, Webwag és molt semblant a una altra pàgina d’inici anomenada Netvibes, que estructuralment són molt semblants. Netvibes conté widgets que no apareixen a Webwag, com per exemple, té una pestanya de Youtube, una del calendari de vacanes, etc. Com a elements estètics, a Netvibes pots canviar els colors dels widgets, cosa que a Webwag no, i això fa que tingui una interfície una mica freda.

Per últim, només afegir que crec que és molt útil poder consultar la informació que tens a Webwag via mòbil, sobretot per a persones que depenen molt del correu electrònic o de notícies actuals. Un inconvenient que hi veig, és l’estètic, perquè no estaria malament que es pogués canviar el fons del bloc.

RSS és una eina que ens informa dels blocs que han estat actualitzats. Per rebre les novetats, ens hem de subscriure als blogs desitjats. Mitjançant agregadors rebem els articles nous. Alguns dels exemples que em vist a classe són Google Reader, Bloglines o Planetaki. Aquests, els hem analitzat i n’hem escollit el que hem trobat més interessant. Google Reader i Bloglines són més complets que Planetaki. 

Les opcions interessants de Google Reader són: que es pot seleccionar la llengua; la possibilitat de poder classificar per carpetes els blocs als quals t’has subscrit, poder-hi posar etiquetes; també que a la pàgina principal mostri el començament dels tres articles principals de cada bloc, així et pots fer una petita idea del tema de l’escrit i poder compartir quelcom que creiem que pot ser útil a amics, etc.

Bloglines, igual que Google Reader, també pots posar carpetes, compartir informació, etc. Aquí tens la possibilitat de crear un blog juntament amb l’agregador, també t’ofereix blocs per agregar que poden complementar o ampliar la teva xarxa de blocs, etc.

Planetaki, és molt diferent de Google Redaer i de Bloglines, aquí només pots agregar els blocs que vulguis, però no els pots classificar ni etiquetar. Per això és tan simple. Els blocs agregats apareixen en llista i a la pàgina principal mostra els articles de cada bloc. Planetaki es podria millorar afegint-hi la possibilitat de classificar per carpetes, d’aquesta manera no has de buscar un bloc en una llista, i la cerca es simplifica.

Ara que he donat un cop d’ull a tots tres, prefereixo Google Reader, perquè és el que té les opcions que s’adequen més a les meves necessitats de rebre les novetats dels blocs agregats. Des del meu punt de vista, Google Reader té una interfície més clara que Bloglines. Tampoc he escollit Planetaki per la seva simplicitat.

Per acabar, només dir que també vam veure una altra eina semblant a l’RSS que s’anomena DSI: Difusió Selectiva de la Informació. Per exemple els usuaris d’un centre de documentació poden rebre informació de novetats de diversos temes. Aquestes novetats les envia el/la bibliotecari/a en els correus electrònics dels usuaris que s’han subscrit en temes que li siguin d’interès. Llavors, periòdicament, rep informació de revistes; informació sobre congressos, conferències; dossiers de premsa; bases de dades; noves publicacions, etc.

Aquesta setmana hem vist un vídeo titulat Text and Images. Better Together (fet per Mari Carmen Marcos), que tracta diferents eines per cercar diversa informació per Internet, tot utilitzant text per buscar text; imatges per buscar imatges; i text per buscar imatges.L’autora, en el vídeo, ens explica la importància que té la visualtizació de quelcom en la xarxa, sense saber un idioma, podem arribar a entendre el que se’ns mostra a la pantalla. Dos exemples il·lustratius i alhora interessants que cita, són: un recurs anomenat Chicagocrime, que ens permet veure a Google Maps,  els delictes que s’han comès en aquesta ciutat d’EUA. Un altre exemple pot ser Panoramio, on pots penjar una foto en un mapa de vista satèl·lit, situant-la en el lloc geogràfic on pertany. Llavors, amb un cercador pots localitzar la foto.

Després d’aquesta part més introductoria, comença a explicar el primer apartat que fa referència, com he dit abans, al fet de buscar text mitjançant text, utilitzant paraules clau o keywords. Només citar alguns exemples d’aquest tipus són: Vivissimo, Iboogie, Flickr, amb informació de diferents temes amb subtemes, amb clusters, és a dir, facetat; Kartoo, Touchgraph, Liveplasma, en aquests casos, l’objecte de cerca es presenta enllaçat en forma de “teranyina” amb d’altres objectes relacionats. Una eina diferent, és Grokker que amb un cercador permet buscar a tres llocs diferents (Yahoo, Wikipedia i  a Amazon Books).

En el segon apartat, dedicat a buscar imatges amb imatges, és el cas de Thefind que permet buscar objectes, com peces de roba, aproximant-nos cada vegada més a la idea que tenim a partir de fotos tenim. El tercer i úlitim apartat, es basa en buscar imatges a partir de text, com els tags. Un exemple es pot veure a Web 2.0. Aquestes etiquetes les empren els usuaris, i com més importants són, més destacades estan. D’aquesta manera es pot tenir un accés senzill a la informació que busca l’usuari. Una altra eina que ha citat i que disposa de tags, és el Del.icio.us.

El tercer i úlitim apartat, es basa en buscar imatges a partir de text, com els tags. Un exemple es pot veure a Web 2.0. Aquestes etiquetes les empren els usuaris, i com més importants són, més destacades estan. D’aquesta manera es pot tenir un accés senzill a la informació que busca l’usuari. Una altra eina que ha citat i que disposa de tags, és el Del.icio.us.

Per acabar, només dir que aquest vídeo, encara que fos amb anglès, ha set molt interessant sobretot per conèixer noves eines que desconeixiem. Particularment, m’he creat un una compta a del.icio.us perquè trobo interessant l’opció de que puguis tenir a l’abast els “favoritos” (que de normal només els tens a l’ordinador personal) amb accés a través d’Internet i consultables des de qualsevol ordinador, així no et limita.

Aquest post va dedicat a un fragment d’un article que va escriure el nostre company Ricard que preferia Fotolog, abans que Flickr. Dons d’aquí n’ha sortit el tema d’aquesta setmana que es tracta de valorar quin blog ens agrada més, si el  Flickr o el Fotolog.

Ja que n’hem d’escollir un, jo  prefereixo Flickr, perquè ofereix més opcions com per exemple classificar les fotos per categories, editar-les, aplica’ls-hi retocs amb un programa amb accés des del mateix blog, tenir etiquetes, poder-hi carregar fins a 100MB al mes, etc. L’únic inconvenient que hi veig, és que si utilitzes Flickr gratuïtament, només pots crear fins a tres àlbums, llavors si pagues un tan cada any, pots crear-ne tants com vulguis, entre d’altres possibilitats que especifica. En el Fotolog, s’hi pot combinar fotografies i text, però no es poden editar les fotos, ni tampoc es poden classificar per albums, no hi ha tags o etiquetes, i només pots penjar una fotografia al dia. Cosa que queda limitat a unes poques funcions.

Flickr està adreçat a persones que volen donar-se a conèixer com a fotògrafs mostrant les seves fotografies a través d’Internet. D’aquesta manera, es poden descobrir nous talents. Mentre que Fotolog, és més utilitzat per adolescents com a diari personal amb la possibilitat de que els amics i familiars ho puguin llegir. 

Finalment, només dir que encara que Fotolog pugui ser més senzillet que altres blogs, les opcions que ofereix són suficients si s’utilitza per explicar vivències.

A la primera setmana de l’assignatura, hem creat dos blogs, un a WordPress i l’altre a Flickr. La diferència entre un i altre es troba en que, un és per pujar text i l’altre és per pujar imatges.
Els blogs escrits, com el Wodrpess, han obert horitzons a persones interessades en escriure articles a la xarxa sobre temes que han cregut oportuns, que potser sense aquest mitjà de comunicació, no s’haguessin donat a conèixer per la xarxa. Algun dels blogs fins i tot, pot destacar pels articles amb contingut d’actualitat, ja que es poden actualitzar diàriament i esdevenen eines per consultar informació recent. Per això, més d’una vegada fent una cerca per Google, recupera informació provinent de blogs, ja que cada vegada n’hi ha més. A part de publicar textos, també s’hi poden trobar fotos o vídeos per ajudar a que tot plegat sigui més complet.
L’altra tipus de blog que hem vist és el Flickr, que ofereix la possibilitat de penjar fotos de forma pública o privada. Un element que m’ha cridat especialment l’atenció, és l’opció d’editar les fotos, com també la de poder-hi fer retocs. També és interessant l’apartat de classificar les fotografies per albums mitjançant les categories, així tens un control de les fotos que hi tens.
Per acabar, una de les possibilitats que crec que és molt útil en els blogs, i que trobem tant en el WordPress com en el Flickr són les etiquetes o tags. Perquè faciliten molt la cerca de qualsevol document.