La PMCMFA ens ha fet arribar el següent document, el qual tenim el gust de presentar-vos… mirant cap a les mobilitzacions anunciades pel dia 3 de Desembre.

I.Avaluació fragmentada, esclavatge continuat

II.Mc-Universitats a bon preu: empreses dins la universitat.

III. The-Reanimator: l’excusa perfecte per a la “racionalització” de les despeses.

IV.No sense el meu ronyó: Preus d’accés al coneixement.

V.Govern i gestió autoritaris: “Se sienten, coño!”.

[document sencer en PDF]

Objectius de la sessió:

• presentar la modalitat a distància:
  • tutoria (vegeu: intermedi / suficiència)
  • avaluació (vegeu: graus 1 i 2 / AVALUACIÓ I3- S3)
  • bibliografia (vegeu: bibliografia)
  • bloc
• reflexionar sobre aquesta modalitat d’aprenentatge (podeu respondre aquest qüestionari i enviar-lo al tutor Questionari inicial )

• omplir l’expedient acadèmic

Desenvolupament de la sessió

D’entrada, el tutor explica quins graus i quins nivells s’ofereixen en la modalitat a distància. Cal que quan us identifiqueu, indiqueu quin curs feu.

Presenta l’horari de tutories i recorda que per a un tutoria presencial cal concerta prèviament per telèfon. També exposa el calendari del termini per entregar les activitats de síntesi. S’ha de respectar el termini màxim.

Quant a l’avaluació, en els grau 1 i 2 (I1, I2, S1 i S2) l’avaluació és contínua, però hi ha una unitat final avaluativa. Mentre que en els grau I3 i S3 es fa una prova final. Llegiu-vos bé la informació.

Tot seguit es comenta la bibliografia per anar aprenent els diferents continguts del curs.

Es plantegen els avantatges i inconvenients d’aquesta modalitatque serveix per fer alguns recordatoris o aclariments.

Recordeu de desar tots els documents adjunts que envia el tutor, ja que si feu les activitats de síntesi obrint-les, tot el que feu no quedarà desat. Les activitats de síntesi són documents en word, per tant, hi pot haver problemes de configuració o bé que saltin espais. No us espanteu si us passa això.

Si voleu millorar la fluïdesa oral, recordeu que disposeu del programa de Voluntariat Lingüístic. Us posem en contacte amb una altra persona. Hi heu de quedar un mínim de 10 trobades per xerrar. Més endavant habilitarem un enllaç perquè us hi pugueu apuntar.

L’avantatge d’aquest modalitat és que us permet aprendre al vostre ritme, però cal que sigueu constants i us marqueu una certa disciplina. Us heu de fer un horari d’estudi. Cal que el tingui clar la família i que us respecti aquesta estona. Ara, sigueu flexibles també. Tampoc no us ha d’angoixar.

Finalment, cadascú contesta el qüestionari inicial i completa les dades personals de l’expedient acadèmic.

L’avaluació de l’acompliment hauria de ser un sistema clau en la gestió del capital humà, però malahauradament,  els problemes d’objectivitat provoquen que la seva utilització sigui força discutida i poc aprofitada per la organització.

Crec que s’hauria d’abandonar la idea d’assolir una objectivitat absoluta perquè és una tasca impossible. Com a màxim, es pot treballar per reduïr la subjectivitat.

En canvi, les organitzacions es poden plantejar treballar per una ‘objectivitat corporativa‘ que consistiria en acceptar la subjectivitat i crear mecansimes de participació i concertació, per tal d’homogeneitzar l’aplicació dels criteris d’avaluació, corregir les desviacions dels avaluadors i  donar coherència als significats de les proposicions utilitzades per avaluar.

http://www.flickr.com/photos/lilimir/3295862481/

Hola classe!

El trimestre s’està acabant i aviat serà el moment de valorar la vostra feina al llarg del crèdit i el resultat final en el vostre bloc.

Avui recordarem com serà l’avaluació del crèdit i els requisits per poder aprovar:

• Cal tenir realitzades les 4 activitats prèvies.
• Cal tenir realitzades 5 de les tasques del bloc.
• Les tasques restants faran que la vostra nota pugui pujar (i que aprengueu més, és clar).
• Es valoraran els comentaris fets cada setmana al Taller de blocs, així com la correcció en l’escriptura.
• Es tindrà en compte l’assistència a les classes i l’actitud mostrada al llarg del crèdit (interès, esforç, participació).

Recordeu que una tasca no es considera realitzada fins que no està de color verd. Consulteu-me si teniu dubtes sobre l’avaluació.

Què farem a la classe d’avui?

En primer lloc, cliqueu a la pàgina de Seguiment de tasques per veure la vostra graella de seguiment. Reviseu l’estat de les tasques i els meus comentaris i comenceu a treballar. Aprofiteu el temps de classe al màxim, nois!

Feu un comentari al final de la classe sobre com us ha anat avui al Taller de Blocs, en aquesta entrada!

paraquesirveevaluar.pdf

La pregunta és capital. Si avaluem d’una manera és perquè ensenyem d’una manera. Ho hem meditat?

ESCALA GENCAT: Informe sobre la creació d’una escala multidimensional per avaluar la qualitat de vida de les persones usuàries dels serveis social de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2008.

L’escala GENCAT és un instrument d’avaluació objectiva dissenyat d’acord amb els avenços sobre el model multidimensional de qualitat de vida proposat per Schalock i Verdugo. Presenta un conjunt d’aspectes observables d’àrees diferents que conformen la qualitat de vida d’una persona i que poden ser objecte de plans de suport personalitzats per diferents tipus de serveis socials.  El document també conté el manual d’aplicació i el formulari.

De fet, en el món de l’administració pública, no totes les alternatives es coneixen, encara que de vegades es vulgui semblar que es coneixen, i cal cercar-les; no es saben totes les conseqüències, cal investigar-les, de manera que no es coneixen totes les preferències que cal explorar i evocar, perquè la distribució de l’atenció afecta a la informació disponible i per tant a la decisió, un procés molt donat en la moderna administració, que tendeix sempre a simplificar considerablement el problema de l’atenció, de manera que responen a terminis i a iniciatives sobre opcions en principi pot semblar que ben definides, però on les qüestions a curt termini són afavorides respecte de les de llarg termini, objectivament més adequades a una acurada gestió.

La simplificació de les teories de l’atenció i recerca prediuen que mentre la realització excedeixi les aspiracions, la cerca de noves alternatives és escassa, s’acumula l’ excedent i augmenten les aspiracions. Quan la realització de les expectatives cau per sota de les aspiracions s’estimula la cerca, minva l’excedent, baixen les aspiracions. la cerca s’atura sempre quan no s’aconsegueixen els objectius, i si els objectius són baixos, no s’usarien efectivament tots els recursos.

Aguantaria una avaluació externa el pla del govern espanyol, batejat amb el nom de “plan E”,? A escassos mesos de plantejar acords bombejats en rodes de premsa, en molts acords que no han vist les ordres ministerials corresponents com tampoc la seva implementació en el mercat financer, quan ni particulars ni empreses poden acudir directament a les fonts ICO si no és amb la intermediació de la seva entitat bancària en molts casos refractària. Resulta difícil, doncs, per a qualsevol estudi mitjanament vàlid de veure amb claredat quin pot ser el seu efecte i si aquest pot ser real i veritablement efectiu. No ho pot ser de fet una valoració feta a partir d’un consell de ministres extraordinari “ad hoc”, fet més en clau de recessió electoral que no pas a partir de dades fefaents sobre les que fer una avaluació de correspondència amb el poc tempos amb el que s’haurien d’haver pogut aplicar les mesures i la seva efectivitat. És evident per a qualsevol expert en gestió de recursos públics que cal fer-ne un seguiment dels mateixos, cosa per altra banda tant poc tant evident en el nostre model hispànic, com en el català que posa sobre la taula determinades deficiències en crear una oficina antifrau en l’administració pública. El control acurat de tota gestió hauria de portar a que en uns períodes que han de coincidir necessàriament amb els anys fiscals i pressupostaris aquelles avaluacions puguin tenir una valoració evident, perquè es compara tot un exercici, i aleshores és el moment de veure el que, el com, el qui, respecte de determinades accions de l’administració, és el que ens ensenya la Ciència de l’administració[1], però clar de els que parlem als gestors públics?

Hores d’ara si un ciutadà vol reduir la seva hipoteca per situació d’atur familiar, no ho pot fer a més que la seva entitat bancària vulgui; la suposa possibilitat del rescat per a treballadors en atur del seus plans de pensions tampoc es possible, malgrat els anuncis;. la financiació de les Pimes, tampoc rep un millor tracte per part de determinats intermediaris financers; per tant l’anunci dels mils de milions no deixa de ser més que un bluf i aquests són només tres anuncis estrelles de les altres tantes que diuen haver aplicat, per no parlar de fons local, inversions a corre-cuita que en determinats casos no permetran el seu manteniment posterior ni posats a dir, el seu us, per posar un exemple, el de les piscines, posats per cas, per no poder pagar-se el socorrista de torn. Aquesta és la situació en un país de dependència energètica estrangera, de manca de disseny industrial propi, que ha anat minvant la seva capacitat productiva primària i on la seva indústria principal, la construcció, ha explotat i amb ella la seva aportació al PIB i a la creació de treball, deixant un overbooking d’habitatges que tampoc sabem com gestionar, tot i que hi ha un ministeri específic.

Quan els individus, i les organitzacions desenvolupen identitats, acompleixen les normes o els procediments que consideren apropiats per a la situació en que es troben ni les expectatives conseqüències fures ni les preferències entren directament en el càlcul, la lògica de lo apropiat és sobre lo que s’hauria de basar el compliment de les normes, també per part del govern. El procés no és ni pot ser aleatori, arbitrari ni trivial, perquè en el supòsit contrari no es donaria un raonament sistemàtic que és un procés complicat, gens simple. El raonament consisteix en establir identitats pressupostàries i establir normes a situacions específicament reconegudes.

[1] BAENA DEL ALCAZAR, Mariano: Curso de Ciencia de la Administración. Madrid, Tecnos, 1993 (y ed. posteriores). OLMEDA, José Antonio: Ciencia de la Administración. I. Teoría de la organización y gestión pública. Madrid, UNED, 1999. OLMEDA, José Antonio y PARRADO, Salvador: Ciencia de la Administración. II. Los sistemas administrativos. Madrid, UNED, 2000. BALLART, Xavier y RAMIÓ, Carles 2000: Ciencia de la Administración. Valencia, Tirant lo Blanch.

Bé, tot i que he decidit mantenir el títol de les anteriors entregues sobre les meves classes amb els alumnes nord americans, avui en realitat la sorpresa ha arribat des de la direcció… Els meus alumnes, genials tots ells, em fan riure alhora que em sorprenen a diari…són tendres i estimen el nostre país i la ciutat i són molt agraïts. De fet la direcció també està formada per moltíssims professionals collonuts però segueixes les regles de l’educació als Estats Units o concretament les normes de la Universitat de New Haven, suposo.

Avui, tot just abans de començar la classe m’han fet saber que els havia de passar als alumnes un sobre amb una sèrie de fulls d’avaluació… Una espècie de “Midterm Evaluation Form”, però no d’ells sinó de mi i de les meves classes!! genial!

De fet, abans de donar-los els papers els hi he dit; sigueu durs amb mi com jo ho soc amb vosaltres; critiqueu tot allò que no us agradi…i he sortit de classe.

ACLARIMENT: Cal dir que la forma de procedir era la següent:

1. Abandono la classe deixant a algun dels alumnes responsable dels “tests”.

2. Omplen el full (tipus MacDonalds) on em posen de volta i mitja o reconeixen la meva sempre atenta feina…ejem!

3. El/La responsable dels fulls els recull, els posa dins el sobre, el tanca i ella el porta directament a la direcció d’Academics…

4. Em deixen entrar… jaja (així se senten amb total llibertat per expressar allò que pensen…em sembla bé!)

I ara, pels més curiosos, el document en qüestió! (tant de bo ens l’haguessin deixat omplir de molts dels nostres professors/classes)

HAS D’ESCRIURE EL QUE HAS APRÈS DELS HIPOPÒTAMS.

HAS D’ESCRIURE EL QUE HAS APRÈS DE LA BALENA BLANCA.

La meva idea és va complir a mitjes. Els nens van començar amb el joc de llop ovelles com estava previst, després d’aixo van continuar amb un joc anomenat les línies. Vaig canviar-lo per la cursa de relleus ja qque crec que els nens estaven una mica moguts, per tant sempre és millor un joc. Despres, com havia previst vaig fer el joc de les deu passades i vaig complir els meus propòsits. Despres com tnia previst vaig fer un exercic nou que vaug improvisar en aquell moment, considero que em va sortir força bé. Per finalitzar un partit, ja que crec que és la millor manera de posar a la pràctica els fonaments apresos durant la sessió.

Vaig finalitzar amb una petita bronca ja que el seu comportament no va ser correcte. Per moments ara estan castigats sense partit el proper dia.

Des que va sortir el decret d’avaluació, el 23 de septembre de 2008, tots i totes anem bojos cercant el PI. Mireu-vos aquest document i deixeu que la diversitat flueixi per la vostra escola o institut.  

el-pi-de-pe-a-pa

Des d’aquest migdia ja podeu consultar les notes del curs a la pàgina web de la Federació: http://www.basquetcatala.com/tramits/notescursosentr4.htm. Us demanarà que us identifiqueu: poseu com a nom d’usuari el vostre DNI precedit de la lletra “d” (per exemple: “d46777554“) i com a contrasenya la paraula “cursos“. El nostre curs té el codi 08-0-345 i trobareu un llistat de les notes per DNI. La nota consisteix en un APTE o un NO APTE. Els que sou aptes rebreu en qüestió de setmanes una carta de Federació acreditant que sou aptes i demanant-vos que passeu a recollir el títol.

Podeu passar per Federació, si voleu, a recollir els vostres treballs corregits. Fins aviat!! Molta sort a tots, espero trobar-vos aviat per les pistes!!

Sempre acabe les avaluacions amb la mateixa sensació: havent puntuat tot allò puntuable però no havent avaluat. Aquells (més bé aquella antiga companya) que m’acusaven de logsiste (m’encanta fins a quin punt es modelen les parules), poden dir que aquesta crítica vé des de les cavernes on habiten Marchesi o Coll, però no, la base d’aquesta crítica ve des del decret sobre l’avauació que la Conselleria d’Educació va signar ara farà poc menys d’un any. Per ser breus, recordarem que el citat decret parla de les dimensions de l’avaluació, i inclou tant l’avaluació de l’alumne com la del procés educatiu com de la metodologia. També es diu que es farà un seguiment de tots els acords que sobre els alumnes es prenguen. Així mateix remarca el citat decret el caràcter continu de l’avaluació.

Si ferem cas al que diu el decret deuriem de canviar la dinàmica de l’avaluació realitzant unes funcions l’equip docent que no exercim a dia d’avui, obtenint una perspectiva global i manejant una quantitat i qualitat d’informació sobre l’alumne que fins ara desconeixem.

Açò pot paréixer irrealitzable (no ho deuria ser si el legislador ho inclou en l’ordre corresponent) pèrò amb una sèrie de canvis moderats però profons sí que ho podriem realitzar. A dia d’avui les avaluacions consisteixen en la comprovació de la correcció de les notes, en el repàs a la problematicitat d’alguns alumnes i en els comentaris que certs alumnes provoquen. Aquesta dinàmica és la que ens imposa la dimensió temporal de l’avaluació (aproximadament mitja hora per trimestre) però no representa l’ideal ni per al docent ni per a l’alumne.

Per canviar farien falta una sèrie de noves dinàmiques que s’inclogueren en la pràctica dels educadors. Primera, establir un protocol per a les avaluacions on es comentaren i es reflexaren aspectes de la pròpia dinàmica docent i de les diferents variables que influeixen en l’alumne. Segon crear una base de dades on tot el professorat pogués buïdar l’informació relativa a tots els alumnes que té un equip docent i que es pogués classificar aquesta informació o també a partir de la informació suggerir pautes de resposta a certes actituds i conductes. Tercer, seguint el caràcter de contínua de l’avaluació, realitzar sessions d’avaluació de temes específics o alumnes concrets al llarg del trimestre on es demostraria la falsetat d’aquell principi que afirma que quantes menys hores passe treballant al centre, més qualitat de vida tinc.

Realitzar una avaluació com cal, pense que no és un desig impossible de realitzar (una altra acusació d’idealisme pedagògic) sinò que representa més bé un problema d’hàbits mentals.