marta, andrea, Sara,  sergio

laia, brian, israel, Guillem, emma, nati molina,

Here you are 10 Christmas Cards that have been made for you by the 5th class students of  Badalona’s Salvador Espriu School. They are for all the schools in our project, but specially for Paralia School. We hope you enjoy it. Every archive contains a PDF file. If you open it you will get a DINA4 piece of paper. If you cut it you will get two little Christmas Cards. Best wishes from Badalona. We wish you a Merry Christmas and a happy new year 2010.

Monòver amb prou feines era un nom que em sonava, fins ahir. Ara a aquest poble ja li puc posar, -com a mínim-, una cara, la de Zaida Torregrosa, la representant d’Acció Cultural del País Valencià que ens va acompanyar ahir en el punt de partida de la campanya Televisió sense Fronteres a Badalona.

Alguns periodistes badalonins van xerrar, al voltant d’una taula, sobre espais de comunicació, fronteres administratives, múltiplexs, reciprocitat, concessions administratives i llengua. Avançat el sopar s’hi va incorporar en Tomàs Molina que va afegir a l’olla del debat ingredients nous que ens passaven per alt i que, en el fons, també deuen formar part del quid de la qüestió: shares, publicitat, drets del futbol, les majors americanes, els drets de les sèries,… la pela, en definitiva.

El nostre home del temps explicava que quan baixa al País Valencià percep una falta de cohesió social que el preocupa. La Zaida posava imatges de situacions quotidianes a aquesta idea.

Al final, però, tot acabà confluint en la constatació irrefutable: l’encaix, -el famós encaix-, no està ben resolt. Aquest estat pluricultural alguns no se l’han acabat de creure mai. I així, xino-xano, discutint i donant voltes a les coses, mentre uns anem recollint firmes per engegar una Iniciativa Legislativa Popular que permeti que TV3 es vegi a València, altres van tancant repetidors com aquell qui tanca finestres a uns ciutadans que no entenen que veure TV3 pugui ser més perillós que veure Libertad Digital TV, per exemple. A no ser que l’objectiu sigui el d’esborrar una realitat cultural que curiosament la sacrosanta Constitución, – amb la que ara ens volen atonyinar -, diu que ha de ser objecte de especial respeto y protección, (art.3.3).

Zum Auftakt der diesjährigen EuroCup-Saison begrüßten die Baskets den Favoriten DKV Joventut Badalona im Telekom Dome. Die erste Hiobsbotschaft erreichte die Zuschauer bereits vor dem Start, neben dem mehrere Wochen ausfallenden John Bowler (Muskelfaserriss) mussten sich auch Jared Jordan und Ronald Dupree für die Partie erkrankt abmelden.

Davon ließ sich das Team von Mike Koch jedoch zunächst nicht beeindrucken und zeigte im 1. Viertel eine bärenstarke Offensivleistung, die in einer knappen, aber verdienten Führung zum Ende des Abschnitts mündete. Die Stimmung auf den Rängen blieb auch großartig, als Badalona im zweiten Abschnitt seine Favoritenrolle unterstrich und dank einer schier unglaublichen Trefferquote von der Dreierlinie das Viertel deutlich dominierte. So ging es mit einem 45:35 für die Gäste in die Halbzeitpause.

Das dritte Viertel bot eine großartige Aufholjagd der Jungs um Johannes Strasser und Chris Ensminger, das Team wurde von den Fans immer wieder nach vorne gepusht und konnte den Rückstand nach einem Drei-Punkt-Spiel von Strasser auf 47:49 verkürzen. Der Dome stand Kopf. Unmittelbar vor dem Abschluss des 3. Viertels verwandelte Badalona allerdings erneut eiskalt zwei Dreier, so dass es anstelle eines knappen Rückstands vor dem letzten Viertel mit einem 52:60 ins Abschlussviertel ging.

Wer nun aber dachte, dass die Spanier das Spiel locker nach Hause schaukeln würde, sah sich getäuscht. Mit einer unglaublichen Kampfkraft, unbedingtem Willen und überdurchschnittlichem Engagement kämpften sich die Baskets zurück in die Partie. Als 2 Minuten vor Schluss der Ausgleich gelang, bebte die Halle und niemanden hielt es mehr auf seinem Sitz. Leider behielten die Gäste allerdings auch in dieser brandheißen Atmosphäre einen kühlen Kopf, gingen wieder mit zwei Punkten in Front und konnten nach einem Baskets-Fehlversuch 16 Sekunden vor dem Ende einen Dreier versenken, der letztendlich den Todesstoß für die Bonner bedeutete.

Der 76:71-Erfolg geht für Badalona in Ordnung, mit ein wenig Glück hätte es aber durchaus in die Verlängerung oder gar zum Bonner Sieg führen können. Diese Leistung macht eindeutig Lust auf mehr und wenn man die vielen Verletzungsausfälle berücksichtigt, ist dem Team noch alles zuzutrauen. Trotz der Niederlage, es geht eindeutig in die richtige Richtung.

Im Video habe ich versucht, die großartige Stimmung mal für eine Minute festzuhalten.

Respecte a l’allau de comentaris i opinions que s’han exposat arran de l’entrada sobre les Joventuts d’Esquerra Verda de Badalona en aquest bloc, voldria fer unes consideracions:

• Aquest bloc és un espai obert d’opinió i participació, basat en el respecte cap als altres, radicalment democràtic i progressista i sobretot català. Les opinions que s’hi expressen no són de cap col·lectiu, sinó de l’autor.
• Des d’un principi he opinat amb total respecte sobre un acte que organitza les JEV a Badalona. Per tant, respecto l’acte, és més: estic d’acord amb la finalitat última de l’acte. El que m’ha portat a opinar (esbiaixadament segons algun comentari) sobre l’acte; són les incongruències i contradiccions que han portat a les JEV a organitzar aquest acte. Sóc una persona que pertany a una entitat que forma part de la Consell de la Joventut de Badalona. Això no vol dir que no pugui opinar contràriament a una decisió que hagi acordat el CJBDN.
• No es pot argumentar sense coneixement de causa. I potser puntualment m’ho hauria d’aplicar, però d’altres també. Qui em coneix un xic, sap a quina entitat faig voluntariat i fins a quin puc estic implicat . Curiosament baso els meus valors  en la laïcitat, el progrés i en el meu país (els països catalans).
• Per últim, la meva opinió està formada  i és la que és, en cap cas és reformulable. Segueix sent la mateixa que exposo a l’article. Per mi és ple de contradiccions que la JEV organitzi aquest acte, encara que sigui la única que hagi pres la iniciativa. Malgrat tot, sort amb l’acte.

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

Les JEV de Badalona, han decidit iniciar la seva peculiar croada contra la supressió del batxillerat nocturn a la nostra ciutat que fins ara es feia a l’IES Eugeni d’Ors. Organitzen un concert pro batxillerat nocturn aquest dissabte a Badalona.

Tot el que fa olor a ecosocialista a Badalona últimament s’està revolucionant, primer abonant reivindicacions oblidades mentre estaven al govern sobre el cinema picarol i l’espai inutilitzat que trobem a la plaça de la vila i ara això, les joventuts d’iniciativa defensant municipalment el dret a estudiar un batxillerat en horari nocturn.

Tot el que envolta iniciativa darrerament està plegat d’indefinicions i de contradiccions. Per què organitzen un concert pro batxillerat nocturn, quan són ells mateixos, a la Generalitat, qui els suprimeix? Perquè no exigeixen al seu partit que es posicioni en contra i colli al conseller Maragall?

Sería capaç de posar-me al costat de les JEV defensant el batxillerat nocturn i protestar per la seva abolició a Badalona. Seria capaç sinó fos perquè ells governen a la Generalitat de Catalunya, i precisament allà és on s’ha pres la decisió de suprimir el batxillerat nocturn. A continuació reproduiré un fragment extret del grup del Facebook on promocionen el concert. “L’Ernest Maragall, Conseller d’Educació, no només oblida al jovent amb menys recursos econòmics, sinó que, a més, continua retallant en despesa social pública. Així ens demostra un cop més les polítiques de dretes que es duen a terme des del PSC”. L’Ernest potser si que els ha oblidat, però ells quan van elaborar el pla del govern d’entesa amb el PSOE-PSC i Esquerra no ho van tenir en compte.

Si les JEV volen donar exemple amb allò que prediquen, que facin un cop d’ull a la fotografia

Però… totes aquestes contradiccions de les JEV Badalona no són cap novetat, encara els recordo en una reunió d’entitats juvenils intentant defensar l’indefensable després de la deplorable i injustificada actuació dels mossos d’esquadra contra estudiants arran de les protestes contra la implantació del Pla Bolonya.

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

No sé quants pots de pintura blanca han estat els culpables de la pacificació de la Riera Matamoros. Tres? Quatre? Tant se val. Allò important és que tres triangles i uns quants rectangles estampats a la pell d’asfalt d’aquesta via, han fet el miracle de disminuir la velocitat dels cotxes.

Quan fa anys en Jaume Solà va encetar la història de l’illa de vianants al quadrat d’or badaloní, -Rambla, Martí Pujol, Francesc Layret, Prim-, pocs s’haurien pensat que l’èxit fos tan aclaparador. Qui tornaria ara al passat de les voreres estretes i els cops de colze als retrovisors? Més tard, els col.lectors de Carme i de Prim van ser l’excusa per a realitzar un segon atac a favor dels vianants. Abans de tombar el segle, el tercer impuls  ja no va ser un atac, va ser una taca que va escampar-se per tot. Només la Riera Matamoros va quedar com a mostra.

D’això ja fa 10 anys i la Riera continua igual. Mentres algú, -amb senderi-, ha posat en marxa una discreta, però eficaç, demostració del poder de la pintura, un projecte dorm en algun calaix de la casa gran. Quan el despertarem?

Badalona és una ciutat molt antiga. Va ser fundada pels romans al segle II aC, ara fa 2100 anys. El museu de Badalona te coses molt antigues, dels Romans, de l’antiga Baetulo. Els romans de Badalona anomenaven la notra ciutat “Baetulo”. D’aquí ve el nostre nom actual “Badalona”. La nova ciutat va ser fundada a la plana, tocant al mar, amb bones comunicacions obertes i amb molt bones possibilitats agrícoles a les rodalies. A sota el museu es troba la ciutat romana. Va ser una ciutat emmurallada i amb una ordenació urbanística que responia a un quadrat, amb carrers regulars, uns paral·lels a la costa, i d’altres que anàven del mar a la muntanya. L’interior del recinte emmurallat estava distribuït en “insulae” que vol dir illes de cases, amb carrers de cinc metres i amb un sistema de terrasses per els pendents del terreny. A la foto veieu les Termes romanes, sota l’actual museu. Abans era una piscina d’aigua calenta on els romans de Badalona es banyaven. Escrit per la Lídia Àlvarez.

La Serralada de Marina és la serralada de muntanyes que hi ha darrera Badalona, a uns 10 kms aproximadament. L’alçada de la serralada de Marina és d’uns 600 metres. Allà no hi fa ni molt de fred ni molta calor, a l’hivern. A l’estiu si que hi fa molta calor. Hi ha una masia on s’organitzen una seria de activitats els caps de setmana o per les escoles: caçar bolets, veure els amfibis per la nit, manualitats i veure la masia. És un paisatge molt bonic i des d’allà es veu la platja. També hi ha un circuit natural que es diu de la Font de l’Amigó i tens un guia que t’ho explica. Per la serra pots trobar alzinars, però l’arbre més abundant és el pi pinyoner. També hi ha alguns roures, i molt de bruc i plantes aromàtiques com ara el romaní.  Escrit per Clara García i Guillem Ribot

En tornar de les colònies de Banyoles ens hem inventat per vosaltres una variació sobre una llegenda del llac, molt coneguda a Catalunya. Us l’oferim. Hi havia una vegada un llac mític on deien que hi habitava un monstre. D’això ja en fa molts anys. També deien que treia foc per les orelles, per la boca, pel nas i pels queixals. També deien que es menjava les persones però això no era cert, i el monstre estava molt trist a causa d’aquestes mentides. Però hi havia un nen, que era Occità, que notava com es sentia, i tots els dies anava a portar-li menjar. El nen es deia Pèire. Un dia el nen va tenir una idea. Es va emportar el monstre a la piscina de casa seva. Però a la seva mare no li agradava el monstre i va castigar al nen. El monstre estava molt trist, i portava tres mesos sense menjar!. El nen també estava molt trist i va decidir marxar de casa amb el monstre. Es va escapar per la finestra just quan la seva mare va entrar a la seva habitació. En veure que el nen no estava a casa, la seva mare va trucar a la policia perquè l’anessin a buscar a la cova del monstre. A la cova del monstre hi havia un cadàver i tothom es van pensar que era el nen. Però no era el nen. Era el de un peix molt gran. Quan el van descobrir van avisar a la mare i li van dir que pel mati el matarien. Al mati van anar a la cova del monstre i just quan anaven a matar-lo va sortir de sobte, de dins la cova, el nen. I els va dir: -no el mateu que ell no es menja les persones- “Com ho saps tu?” va preguntar el policia. Jo l’entenc perquè el seu idioma és el meu. Diu que vol anar al mar. Llavors l’alcalde va decidir que el deixessin anar al mar. Al dia següent el van alliberar al mar i el monstre va tenir els peixos que va voler, i el nen va viure feliç amb la seva mare.

Hola amics i amigues de la Calandreta. Us volem explicar les nostres colònies. Cada any anem tota la classe de colònies a un lloc diferent. Dormim una o més nits fora de casa. Tota la classe junta, amb els nostres mestres (regents). A partir de 5è anem de colònies a l’estiu, el mes de juny, i a la tardor, el mes d’octubre. Aquest any hem anat a una casa de colònies situada a Banyoles, prop e Girona. Hem anat a divertir-nos però també a fer un treball de l’estanyol del Vilar, un llac petit. Allà vam fer un treball. Es tenia que caçar vius diferents animals, per investigar-los, i alliberar-los després. Són aranyes, cucs de terra, libèl·lules i papallones. Vàrem pescar també larves de libèl·lules, i petits peixos com la Gambúsia i el Fartet. Vam mesurar quants mil·límetres feien i vàrem ficar un termòmetre aquàtic a l’aigua. La casa de colònies era xul·lissíma. Tenien moltes coses per fer jugar. Podies jugar a ping-pong, a tennis, a futbol, a volei platja, i a basquet. Per la nit vam fer una festa del pijama i no vam parar d’explicar acudits. Unes nenes van fer un ball. Classe de 5è.

Escrit per l’Albert Becerra

El tren de Badalona està situat al costat del mar. El tren es de color vermell i va de Barcelona cap a Massanet, i més lluny, a Girona i França per Perpinyà i Narbona. El tren és un dels transports que la gent agafa més a Badalona, sobretot per anar a Barcelona. Igual que també agafem el metro, el tramvia o l’autobús. La companyia del tren de Badalona es diu RENFE. L’estació de Badalona és molt antiga. És del 1848. Els trens, en canvi, son molt més moderns.

El parc de ca l’Arnús és el parc públic més gran de Badalona. El parc de ca l’Arnús es troba al barri de Casagemes, prop del mar. Està situat entre el carrer Sant Bru, l’autopista C-31 i la riera Canyadó. Es pot accedir des del carrer Sant Bru. També hi pots anar amb el transport públic de Badalona, amb els autobusos Tubsgal de les línies 4, B-29, B-30 i B-22. Un problema és que no té lavabos públics. Un dia el vaig anar a veure amb més gent en una visita guiada i m’ho vaig passar molt bé. Al final de la visita ens van ensenyar una torre del temps que en el passat servia per saber el temps que faria aquell dia. Escrit per l’Adrià Roig.

La Rambla de Badalona és un passeig que està situat al costat de la platja de Badalona i de la via del tren. La Rambla de Badalona és el passeig més gran i més bonic de Badalona.  Mireu la foto de la Rambla de Badalona.   Es un lloc ideal per anar amb bicicleta o amb els patins, monopatí o patinet.  Escrit per l’Adrià Roig de 5è A

Badalona te una platja molt bonica. A més de banyar-nos heu de saber que la majoria de festes que es fan a Badalona es fan a la platja. Sovint de nit. Son festes com ara la cremada del dimoni, els correfocs i els focs artificials. Ja veieu que les festes de Badalona son molt animades. A totes la festes hi ha molta gent que no se las vol perdre. Si us agrades viure aquestes festes, no us ho penseu dues vegades i veniu, que us esperarem. Són pel mes de maig. I després de tanta festa ara ens toca relaxar nos: Heu vist que tranquil·la la foto de la platja de nit?.Escrit per l’Antonio i el Marc

Badalona te més de 4 kms. De platja. Una platja llarga,

de sorra. La platja de Badalona te l’aigua molt neta.

També molt calenta. A l’hivern està a +14º, i a l’estiu

a +24º C. Algunes vegades està millor que altres,

segons l’hora del dia, com per exemple al matí, que

sembla una piscina. No ni ha moltes meduses i la sorra

està molt neta. Des d’inicis del mes de juny fins a finals

d’octubre ens hi podem banyar perque l’aigua encara

està molt calenta. Jo vaig a la platja del Cristall, que te

una longitud de 300 metres y una amplada de 35 metres.

Està entre el torrent Vallmajor i la Riera de Canyadó.

També hi ha un xiringuito, (un bar i restaurant de platja).

Escrit per la Sheila Cobos.

El Dalt la Vila és el barri més antic de tota Badalona. Era l’antiga ciutat medieval. Hi ha una font on abans i anaven a beure els cavalls i altres animals. A sota el barri de Dalt la Vila .també hi ha unes ruïnes romanes molt interessants!!!. Hi ha molts patis a l’aire lliure, com el que es diu el Badiu dels Micos, on fa temps s’hi feia ballar un ou a sobre d’una font. Escrit per la Mireia i la Ibai de 5è

La Torre Vella està situada a Dalt de la Vila a Badalona. Fou construïda durant el segle XIII, i va ser la residència de la família Santcliment i, posteriorment, dels Pinós i dels marquesos de Barberà. Aquests forn els senors feudals de Badalona. L’edifici ha estat molt modificat durant els segles, però conserva un portal renaixentista del segle XVI on s’hi pot veure l’escut dels Santcliment. A l’interior es conserven elements gòtics, com ara una sala del segle XIII i una bodega del XV. També un mosaic d’època romana trobat en un camp de conreu de la finca. Les possessions dels nobles de Badalona arribaven des de la muntanya fins el mar.  Escrit per la Ibai Costa i la Mireia Valiente

A prop de Badalona hi ha un parc aquàtic anomenat l’Illa Fantasia, on hi ha moltes piscines. Aquesta piscina de la foto és molt divertida. Caus dins l’aigua molt ràpid. N’hi ha una altra plena de flotadors gegants, com Donuts, que també és molt divertida, i també hi ha una piscina d’onades. Escrit per en Carlos i en Rubén.

Near Badalona there is a big water park called Fantasy Island, where yo cand found many happy pools. This pool of the photo is very funny. You burrow into the water really very fast. There is another pool that is full of giant floats as Donuts, which is also very funny. And there is a waves pool too. Text written by Carlos and Ruben.