Especial publicat per la Veu de l’Ebre | 13 de febrer de 2009

Anàlisi del sector industrial Segons dades compilades per Germà Bel, la indústria ocupa un 40 % dels treballadors del Baix Ebre

El Baix Ebre és la comarca que concentra el 40,5 % de treballadors ocupats en la indústria al territori.
És la que té més persones treballant al sector en termes relatius, per bé que el fet que siga la comarca amb més població activa, de llarg, fa matisar
aquesta apreciació. Concentra nou de les dinou indústries amb més de cent treballadors que hi ha entre les quatre comarques i prova que està
diversificada és que hi són representats 22 sectors industrials. Els dos primers ocupen el 40 % del personal, segons dades compilades per l’economista Germà Bel corresponents a l’any 2006.

Relacionada:

Els mapes del Càncer

Xemeneia d’equilibri del Xerta-Sénia.

Foto de Tinet.cat

El projecte de construcció del sistema de captació i impulsió d’aigua per al regadiu del canal Xerta-Sénia ha previst una xemeneia d’equilibri de 50 metres d’alçada. Es tracta d’un cilindre que té la funció d’actuar com a vàlvula de seguretat per evitar el colp d’ariet, és a dir, una aturada sobtada del bombament d’aigua, amb el consegüent retrocés a alta velocitat, pogués arribar a destrossar les canonades, bombes i en definitiva tot el sistema d’impulsió. Segons Regsa, la canonada d’impulsió i el primer tram que l’uneix amb el canal antic podrien estar acabades a principis d’aquest 2009.

L’alcalde d’Amposta, el convergent Manel Ferré, ha confirmat a l’ACN que els multicinemes Amposta tancaran les seves portes indefinidament, a partir del proper dilluns, per regularitzar la seva situació després de funcionar durant set anys i mig, des de la seva inauguració, sense la preceptiva llicència d’activitat. L’anunci del tancament s’hauria produït per iniciativa del propi empresari, Joan Lluís Ripollés, després que l’Ajuntament d’Amposta hagi rebut una denúncia requerint els permisos. Ferré ha dit que ‘no tenia constància’ de la situació. Amb onze sales i inaugurat el febrer de 2001, el complex del polígon de Tosses és l’espai de projecció més gran de les Terres de l’Ebre. Més.

ENRESA ha adjudicat el disseny i construcció del Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) d’Ascó -Ribera d’Ebre-a la companyia Holtec International d’EEUU, especialitzada en la fabricació d’aquests sistemes d’emmagatzematge.

Ecologistes en Acció qualifica si més no d’inoportuna aquesta adjudicació en un moment que la gestió de les centrals catalanes està més que en dubte.

En el BOE del dia 26 d’agost apareix l’adjudicació a la companyia Holtec International del disseny, construcció i recolsament en l’adjudicació del ATI per al combustible gastat de la central nuclear d’Ascó II (Tarragona). L’adjudicatària és una multinacional procedent d’EEUU i ha actuat prèviament, per exemple, en la construcció del magatzem en sec per a guardar el combustible gastat dels tres reactors no danyats de Chernobil. El preu de l’adjudicació és de 17.536.671 dòlars, uns 12 milions d’euros al canvi actual, la major part del qual recau sobre la recaptació del rebut de l’electricitat, és a dir, els hem pagat tots els consumidors gairebé totalment.

Per a Ecologistes en Acció l’adjudicació d’aquest contracte és del tot inacceptable, ja que permetrà a Ascó disposar d’un ATI que li permetrà seguir funcionant indefinidament. Això beneficia als propietaris de la central, la companyia ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellòs), que com no es prenen mesures extraordinàries contra ells, se’ls permetrà funcionar en el futur sense que es procedeixi a una suspensió cautelar del permís d’explotació. Es tracta d’un recolzament a l’ANAV en un moment que la successió d’incidents nuclears ha posat seriosament en qüestió la seva gestió i la seva cultura de seguretat. De fet, sembla temerari que les tres centrals nuclears catalanes segueixin en mans de tals gestors.

Ecologistes en Acció vol cridar l’atenció sobre el problema dels residus radioactius d’alta activitat, substàncies perilloses durant centenars de milers d’anys, per als quals encara no existeix una forma de gestió satisfactòria. La prova és que a Espanya no s’ha aconseguit encara un consens social sobre la gestió de tals substàncies i aquest no s’assolirà en tant no s’estableixi un calendari de tancament admissible de centrals nuclears. El debat sobre gestió dels residus va unit indissolublement al de l’energia nuclear. Mentre segueixin les centrals en funcionament se seguiran produint tals substàncies, i totes les formes de gestió tenen problemes fins a la data. El ATI d’Ascó no és més que una forma de guanyar temps.

Finalment és obligatori recordar que els terrenys sobre els quals s’assenta la central nuclear d’Ascó corresponen a una tipologia geològica de caràcter argilenc amb propensió a la seva inestabilitat a causa de l’acció que exerceixen les aigües del riu Ebre en el subsòl del mateix terreny. Aquest problema va ser detectat al 1974 i des de llavors s’han produït diverses elevacions del terreny, pel que la construcció de la central es va fer sota coneixement d’aquest problema i amb la falsificació dels estudis geològics i sísmics.

Per aquesta raó Ecologistes en Acció s’oposa que dites terrenes segueixin ocupats per unes instal•lacions d’una descomunal envergadura i sol•licita que a la clausura immediata dels dos grups es procedeixi al seu desmantellament. Per tot això, la construcció d’una nova infraestructura de gran tonatge en el mateix terreny engendra nous dubtes sobre la seguretat del mateix, més quan aquestes allotjaran residus radioactius.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) analitzarà el nou escenari després de les declaracions del director de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Gabriel Borràs, que la setmana passada va insistir en la interconnexió de xarxes, i va dir que mantenen la idea de captar aigua del Segre per portar-la fins a la conca del Llobregat. «També ens preocupa la rapidesa amb què estan construint la torre d’impulsió del Xerta-Sénia, ja que el canal podria servir per portar aigua de l’Ebre cap al sud», va afegir-hi. La Generalitat i l’Estat volen assolir pactes amb els regants per transferir l’aigua «sobrant». A més, va acusar-los de buscar l’esgotament del moviment social, que abans de l’estiu ja va advertir que a la tardor podria haver-hi novetats «preocupants».

  El nou vídeo clip del Pare Jony serà sobre el tema “Nana para un niño cansado”, pertanyent al seu segon disc “El Buscador”. Versa sobre la cançó de bressol que una mare canta al seu fill, nascut enmig d’un bombardeig i reflecteix durament les causes de la guerra i sobretot, el seus efectes en els més innocents: els nens i les nenes. El vídeo es rodarà al Poble Vell de Corbera d’Ebre (Tarragona), devastat durant la guerra civil espanyola en la tristament famosa Batalla de l’Ebre. El poble destruït és un testimoni dels efectes de la barbàrie de tota guerra. 

La Fundació PLP i el Pare Jony agrairan la col·laboració voluntària dels nens i nenes de 0 a 8 anys, que hi vulguin participar en la filmació, el proper dissabte 23 d’agost a les 17h. al Poble Vell. 

També agraïm la col·laboració del Patronat del Poble Vell i de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre per la bona predisposició en acceptar la nostra proposta.

El passat 12 de juliol es celebrà a Amposta la 1ª manifestació contra els correbous. 300 persones acaminaren pels carrers d’Amposta en silenci, acompanyats pels sorolls dels tabals, amb pancartes que representaven la cara de un toro. Molta gent aplaudia des dels balcons i d’altres s’animaren a unir-se a la manifestació convocada per PACMA.  NO ALS ESPECTACLES AMB ANIMALS!

Els governs de Catalunya i del País València signaran a finals d’any un conveni per millorar la col•laboració hospitalària, desenvolupar un únic model de transport sanitari i potenciar la formació de professionals i la recerca.

La consellera de Salut, Marina Geli, va confirmar ahir que a finals d’any la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana signaran un conveni de col•laboració que millorarà l’assistència sanitària al Montsià i al Baix Maestrat. Geli va fer aquest anunci amb motiu d’una pregunta de la diputada socialista i regidora d’Ulldecona, Núria Ventura, durant el ple del Parlament celebrat ahir. Ventura va recordar que ja hi havia precedents d’aquesta col•laboració amb Aragó i Illes Balears. En aquest sentit, va exposar que els veïns i veïnes de municipis com Alcanar, Ulldecona i la Sénia, per ser atesos de nombroses patologies han de desplaçar-se obligatòriament a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, a més de 30 km en alguns casos, quan l’Hospital de Vinaròs es troba a menys 10 quilòmetres. “En casos urgents, sigui per malaltia o accidents, el temps, com tots sabem, és fonamental per salvar vides i no costa el mateix fer 30 que 10 quilòmetres.

La consellera va destacar que ja s’ha signat un protocol previ amb el seu homòleg valencià, Manel Cervera, per tal d’avançar en el conveni que se signarà enguany. Aquest preveu la millora de la col•laboració entre els centres de salut i els hospitals Verge de la Cinta i hospital de Vinaròs, a banda de dissenyar un únic model de transport sanitari amb el suport de les forces de seguretat. “Però hem anat més enllà”, ha informat Geli, “i tenint en compte que un 50% dels estudiants que estudien Medicina a Tarragona i un 30% dels que ho fan a Tortosa són valencians, hem avançat també en col•laborar estretament en la formació dels nostres professionals i també en la recerca”. Geli va relatar els problemes per mancança de personal que hi ha a l’hospital de Vinaròs. El conveni també tindrà en compte la consolidació dels respectius models sanitaris.

Segons Ventura, el conveni donarà solució a una reivindicació històrica del sud del Montsià i del nord de Castelló. “Aquest és, junt amb la millora d’infraestructures i de comunicacions, un dels objectius fundacionals de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que agrupa 24 municipis de 3 comunitats autònomes.”

Aquesta setmana s’ha produit la major suspensió de pagaments de la història de l’Estat espanyol per part de l’empresa immobiliaria anomenada Martinsa-Fadesa, de la qual Bancaixa és el quart major accionista amb un 5,9% de les accions.

Martinsa-Fadesa està formada per la matriu més petita anomenada Martinsa, en relació a l’expresident del Reial Madrid -Fernando Martín- i la gran anomenada Fadesa, aquesta última amb promocions a les Terres de l’Ebre amb una urbanització anomenada Mirador del Ebro amb un milers de vivendes de diversa tipologia previstes i amb uns terrenys on des de fa anys s’anuncia una macrourbanització amb camp de golf de 27 forats a Peníscola que ara queden en futur incert, encara que aquesta promoció és manté al nou PGOU de Peníscola.

Al Baix Maestrat, trobem que al 2003 Fadesa va adquirir al grup El Pinar, al 2003, 1,6 milions de metres quadrats de sòl rústic, no urbanitzable o com es digui, al terme de Peníscola a prop del terme de Santa Magdalena i del de Cervera del Maestre. En aquesta zona des de fa molts anys es va anunciant la sempre imminent aprovació d’un macroPAI, conegut amb el nom de l’Alt Fardatxo, del qual Fadesa és la promotora. Aquest PAI preveia la construcció de camps de golf amb 27 forats i milers d’habitatges. Ara el futur de Fadesa és tan incert que fins i tot, Martinsa, l’empresa que la va adquirir al seu propietari Jové fa gairebé dos anys, està estudiant demanar l’anulació de la compra. Martinsa al setembre de 2006, va pagar una important xifra -entre 2 i 4 mil milions d’euros- a Manuel Jové. La demanda es fonamentaria en allò disposat a l’article 71 Llei Concursal que permet al jutge anular qualsevol operació feta dintre dels últims 2 anys de l’entrada en concurs que es puguin considerar perjudicials per l’empresa, en aquest cas, Martinsa. Si prosperés la hipotètica demanda el jutge pot obligar a Jové a tornar els 4 mil milions d’euros que va rebre al vendre Fadesa.

El text diu: “Declarat el concurso, seràn rescindibles els actes perjudicials per a la masa activa realitzats pel deutor dins dels dos anys anteriors a la data de la declaració, encara no hagués existit intenció fraudulenta”.

Doncs això, aquesta segona setmana de juliol també ens agafem uns altres dies de vacances.

Potser tardarem una mica en contestar els vostres e-mails, ja que no estarem connectats a internet en set dies.

Salutacions i fins a l’agost, mentre podeu seguir les informacions del nou PGOU de Peníscola a la web de l’Associació Camí Vell.

Davant el greuge comparatiu amb altres tramps de l’AP-7 que si s’han alliberat a prop de Barcelona i al tram de Sagunt fins València, o d’altres trams on els camions obtenen bonificacions en el preu del peatge aconseguint preus més assequibles, descongestionant l’N-340. Un grup de veïns de l’Aldea va anunciar ahir la creació de la nova Plataforma Aldeana-Solucions a l’N-340, que reclama l’alliberament del peatge de l’AP-7. L’objectiu de la plataforma, que ja ha anunciat mobilitzacions per aquesta mateixa setmana, és poder desviar a l’autopista una part del trànsit de 15.000 vehicles que cada dia travessen el nucli de l’Aldea.  El Punt (11-Juny-2008)

Divendres passat es va tornar a batre un nou rècord per al barril de petroli Texas arribant a més de 139 dòlars el barril. El director general de Gazprom, Alexey Miller, augura que per l’any que vé, el 2009, el preu del barril arribarà als 250 dolars, és a dir, gairebé el doble que ara.

Les zones rurals i de població dispersa, com les de les Terres del Sénia i Els Ports, patiran encara molt més que a les ciutats els devastadors efectes  -per a l’economia-dels elevats preus dels carburants . En aquestes zones, hi ha una gran manca de serveis públics de transport, considerats fins ara deficitàris. Allí encara hi ha més necessitat de fer a sovint els desplaçaments amb vehícle propi i les distàncies als llocs on s’ofereixen serveis són més grans, la qual cosa fa que el consum de carburants sigui més important per als particulars que a les ciutats.

A les zones rurals hi ha poques possibilitats de reduir el consum individual, mentre a les ciutats sempre hi ha l’opció d’acudir als transports públics. Per altra banda, l’alt preu dels carburants farà que es disminueixin els desplaçaments de lleure de les zones més poblades fins les rurals, afectant també negativament als negocis d’hostaleria rurals i d’altres.

Aquest article del NY Times conta com els alts preus del gasoil afecta més a les zones rurals que a les ciutats.

Here in the Mississippi Delta, some farm workers are borrowing money from their bosses so they can fill their tanks and get to work. Some are switching jobs for shorter commutes.

People are giving up meat so they can buy fuel. Gasoline theft is rising. And drivers are running out of gas more often, leaving their cars by the side of the road until they can scrape together gas money.

The disparity between rural America and the rest of the country is a matter of simple home economics. Nationwide, Americans are now spending about 4 percent of their take-home income on gasoline. By contrast, in some counties in the Mississippi Delta, that figure has surpassed 13 percent.

As a result, gasoline expenses are rivaling what families spend on food and housing.

 Davant l’anunci de derogació del transvasament [1] d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, Ecologistes en Acció de Catalunya i Greenpeace mostren la seva satisfacció per aquesta decisió. El govern de la Generalitat i l’Estat Espanyol han pres aquesta decisió després de les pluges del mes de maig i l’increment de les reserves que han provocat que, a dia d’avui, els embassaments del sistema Ter-Llobregat superin el 65% de la seva capacitat.

No obstant això, les dues organitzacions ecologistes assenyalen que s’ha perdut l’oportunitat de mantenir les restriccions i l’estalvi que ja s’havia aconseguit [2], sense necessitat de grans renúncies per part de la població, mantenint el consum en 27 hm3/mes aproximadament.

En aquest sentit, recordem que, amb l’escenari d’excepcionalitat 1, continua sent necessari que tots els municipis de Catalunya, i no únicament els de més de 20,000 habitants, disposin d’un Pla de Contingència respecte al subministrament d’aigua. D’altra banda, lamenten que l’estadi d’excepcionalitat 1 continuï permetent l’ús d’aigua de boca per a omplir piscines o regar la gespa. Els ecologistes consideren que és necessari incorporar mesures per desincentivar aquests costums que gasten recursos hídrics de major qualitat per a usos no bàsics. D’acord amb la Nova Cultura de l’Aigua, caldria reserva l’aigua de major qualitat únicament per al proveïment humà.

A més, Ecologistes en Acció de Catalunya i Greenpeace lamenten que encara s’estigui proposant la connexió de les xarxes ATLL-CAT a través de la desaladora de Cunit, que està previst que entri en funcionament el 2010. Alguns grups polítics com el PSC defensen que el pressupost previst per a realitzar les obres d’interconnexió, contemplades en el Real -Decret Llei que avui es deroga, serveixi per a sufragar aquesta obra. Ambdues organitzacions, demanden que aquests diners s’han de destinar a desenvolupar mesures que garanteixin el subministrament i l’estalvi d’aigua, perquè cada conca pugui gestionar-se amb els seus propis recursos hídrics, sense necessitat de transvasaments.

Ecologistes en Acció de Catalunya i Greenpeace consideren que, després de l’experiència viscuda en aquest episodi de sequera, cal redactar definitivament el Pla de la Sequera de Catalunya. Aquest pla ha d’incloure totes les mesures d’ús eficient d’aigua, l’impuls al reaprofitament dels aqüífers existents en cada conca, combatre la contaminació dels aqüífers perquè siguin emprats com a reserves estratègiques naturals. A més, ha d’incloure com a fonts alternatives la regeneració i reutilització de les aigües depurades, que poden ser també injectades en els aqüífers. També ha d’incloure una aposta decidida per la recollida i aprofitament de les aigües pluvials.

Els dos grups ecologistes exigeixen emprar el pressupost de les obres de la interconnexió de xarxes per a promoure una Nova Cultura de l’Aigua, amb estalvi i bona gestió, que permeti que cada conca pugui viure dels seus propis recursos. Això permetria retornar als rius Ter i Ebre l’aigua que actualment se’ls extreu i necessiten.

El Govern de la Generalitat negocia amb el Govern Espanyol aplicar una bonificació en els peatges de la AP-7 entre Amposta i l´Ampolla

La Generalitat de Catalunya modificarà avui en la reunió del govern el decret de sequera. Sembla que els diners previstos els podrien destinar a modificaràn el traçat per fer la interconnexió de xarxes CAT-ATLL amb l’excusa de la futura desaladora de Cunit. El divendres el Consell de Ministres derogarà el Reial Decret Llei 3/2008.

Avui diumenge, ja acumulen més de 348,03Hm3, el que suposa un 50,12% de la seva capacitat. Aquesta setmana es podria superar el nivell que havia l’any passat i que era del 56,29%, ja que continua plovent.L’embassament de Sau és al 60,96% de la seva capacitat, la Baells al 75,81%, Susqueda al 36,81%, la Llosa del Cavall al 39,19% i Sant Ponç al 71,33%

 . Veure dades

Els embassaments de les conques internes de Catalunya ja acumulen més de 341,62 Hm3, o el que és el mateix un 49,19%.

Ja només hi ha quatre embassaments que tenen menys aigua embassada que l’any passat per la mateixa època. . Veure dades

Antoni Borrell, alcalde de Miravet (Ribera d’Ebre), ha dit avui dimecres 28 de maig en una entrevista a El món a RAC1 que:

- La situació és un desgavell, “l’actual govern de la Generalitat, signa el compromís per l’Ebre i diu que no faran el transvasament cap a Barcelona; ara se salten aquest compromís”.

- El govern català té “poca credibilitat a hores d’ara a les Terres de l’Ebre”.

- El transvasament: “Això no s’havia de plantejar mai de la vida.”

- “El desgavell es fa més enorme quan ens provoquen aquesta riuada semiartificial perquè tenen els embassaments hidrològics plens.”

- “La canonada no s’ha de fer, i a tota la ciutadania del país se’ns acudirien coses més importants on invertir per fer coses més útils. Aquesta canonada a hores d’ara ha resultat ser inútil.”

Escoltar l’entrevista

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar -veure video-, ha admès avui que el govern estudia no fer la canonada per transvasar l’Ebre si continua plovent, els embassaments continuen omplint-se (ja són un 45% plens) i es pot garantir el subministrament d’aigua a Barcelona fins el juny de l’any vinent. Ha dit que és en contacte permanent amb el govern espanyol per valorar-ho. Ja s’ha dit una xifra per aturar la canonada. Si s’arriba al 50% de capacitat a les conques internes del sistema Ter-Llobregat, la canonada s’aturarà.

Més de dues-centes persones van manifestar-se ahir dimarts a la tarda contra el transvasament davant el Palau de Pedralbes de Barcelona, on se celebrava la Taula Nacional de la Sequera. Els manifestants es van concentrar cap a dos quarts de set de la tarda i fins al voltant de tres quarts de vuit del vespre, convocats per la Plataforma en defensa de l’Ebre. Davant una forta presència policial van esgrimir pancartes on es llegien consignes com ‘Prou d’especular amb la sequera’ o ‘La Generalitat al servei d’Agbar i ‘la Caixa”.VEURE VIDEO.

Escoltar l’audio de l’entrevista.