Relacionada : Imágenes de la mierda que se tira al mar Mediterráneo cada dia….todos los dias. 

Avui s’ha aprovat la contractació de les obres de construcció de la primera EDAR -Estació Depuradora d’Aigües Residuals- de Peníscola i els seus necessaris col·lectors generals de la mateixa.

El Consell no ha esperat la decissió que puga pendre o al que pugui dir l’ajuntament de Peníscola desprès que el divendres passat l’alcalde i el regidor d’urbanisme se’n anaren fins a l’EPSAR a València per arreplegar el projecte de depuradora que segons van dir havien d’aprovar tots els regidors. Per al proper dimecres hi ha un Ple de l’ajuntament de Peníscola en el que es tractarà el projecte d’EDAR i de col·lectors generals ja aprovat pel Consell, en tot cas, l’ajuntament, ja ha fet tard, o si més no, el Consell no a esperat a saber la seva opinió o possibles objeccions o suggeriments que es puguin fer.
Potser l’expedient obert contra el Regne d’Espanya per part de la Unió Europea per no tenir depuradora als pobles costaners del Baix Maestrat ha permés desencallar el projecte que estava aturat des de feia anys. Ara quan ja portem 2895 dies incomplint la Directiva 91/271 per la falta de

depuradores a la costa del Baix Maestrat, el Consell sense esperar al que puga dir l’ajuntament de Peníscola, o al que puga dir la ciutadania, -de fet el projecte encara no ha estat sotmés a informació pública-, ja ha aprovat la contractació conjunta del projecte, l’execució i l’explotació de les obres de construcció de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) i Col·lectors Generals de Peníscola. La Unió Europea fa uns dies només donava un termini de dos mesos per què li donin alguna explicació de per què encara s’aboca la merda al mar, 17 anys desprès des de que s’aprova la directiva i gairebé nou anys des de que es va exhaurir la data límit per a que entrés en funcionament una depuradora com a mínim amb tractament secundari. Malgrat aquest pas, convé recordar que les obres de la depuradora d’Alcossebre ja es van licitar al 2007, pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques i encara no s’han iniciat les obres i no ho faran al 2008, potser l’any vinent hi ha sort.
Segons ha informat el Consell, el pressupost base de licitació d’aquesta actuació, que serà finançada per la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, a través de l’Entitat de Sanejament d’Aigües (EPSAR) a la que els ciutadans paguem al rebut d’aigua el tribut anomenat Canon Valencià de Sanejament per una depuració que al Baix Maestrat no es fa, des de fa més de quinze anys -veure el que paguem-, ascendeix a un total de 29.424.051,11 euros.

Les tres noves depuradores A la reunió d’avui divendres del Consell del País Valencià, s’ha

El Consell no ha informat si es farà tractament terciari, si ha indicat que la depuradora connectarà amb l’emissari submarí.

El desenvolupament d’aquest projecte obligarà a construir les infraestructures de conducció i depuració necessàries per garantir el funcionament d’aquesta infraestructura tan necessària per aquest municipi del Baix Maestrat.

La primera Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Peníscola tindrà capacitat per depurar un cabal mitjà de 24.000 m3 d’aigües residuals al dia, amb possibilitat d’ampliar la capacitat a 36.000 m3/día en una segona fase.

Així mateix, es construiran conduccions de sanejament des de la zona urbana fins a la parcel·la de la depuradora i es remodelarà i rehabilitarà la xarxa actual per assumir el màxim de cabal mitjà que és de 36.000 m3/día.

El projecte contempla, a més, la construcció d’una nova conducció de sortida de l’efluent que connectarà l’estació depuradora amb l’emissari submarí.

Les noves instal·lacions inclouran un sistema de desodoració per via química que evitarà males olors tant a l’edifici de pretractament, el de condicionament de fangs i en els espesadores de fangs per gravetat.

La futura planta depuradora s’ubicarà en una parcel·la de classificació rústica que no afecta al Parc Natural de la Serra d‘ Irta i a la Zona Humida del Marjal de Peñíscola.

La superfície total de terra és de 5,20 hectàrees, de les quals les instal·lacions ocuparan 4,75 ha i la resta s’empraran per a la restauració mediambiental de l’entorn i elements de protecció davant avingudes.

La primera EDAR -Estació Depuradora d’Aigües Residuals- intentarà paliar les deficiències de la inexistent depuració de la instal·lació actual, ja que només hi ha una estació de pretractament que tritura per enviar la merda al mar -dades tècniques del que hi ha ara- -veure foto del que hi ha a Peníscola-, mitjançant emissari submarí. Ara s’aboca al mar un cabal diari de 15.000 m3 d’aigües residuals sense la depuració mínima legal, cada dia tots els dies. La manca de depuració va fer que fins i tot la platja sud de Peníscola li fós atorgada el guardó de bandera negra. Això que Peníscola és un municipi que viu del turisme i que té una important superficie de seu terme protegit, amb figures de protecció com les zones d’interés comunitari LIC i fins i tot una reserva marina al parc de la Serra d’Irta. Nota de premsa del Consell

Veure video de la roda de premsa del Consell

Peníscola al fons.

Ultimament s’està parlant molt de l’interès general, sobretot quan es pretén justificar un determinat projecte, ja sigue un nou cementeri nuclear, un altre parc eòlic, una central de cicle combinat, una central tèrmica, una central nuclear, o una elèctrica, tant se val. La qüestió, el més important, és “vendre la moto” i anar agullonant el territori, encara que sigui plantant terra i mar de “ventiladors” i de nous projectes energètics que, segons ens diuen, estem obligats a pagar com els peatges de l’autopista… pel bé de tots.

 El cas del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural és un mal de queixal més en aquesta boca corcada pels qui diuen que ens fan un favor, mentre a les Terres de l’Ebre anem concentrant dos de les tres centrals nuclars, alguns dels parcs eòlics més grans del país i fins a 259 insta·lacions fotovoltaiques, amb la previsió que per a 2015 hi hagi 32 instal·lacions eòliques més (la qüestió és anar plantant ventiladors).

No és estrany que el 60% de l’electricitat que es produeix a Catalunya, provingui de centrals ubicades a la província de Tarragona, i que les Terres de l’Ebre acabin semblant una pila energètica immensa. Ara ens diuen que necessiten gas, perquè és imprescindible per al sistema energètic espanyol i que tot això servirà per modular el preu, així que ens toca una altra vegada. En certa manera, ens fan sentir com si estiguéssim en deute permanent, mentre es deixen a la calaixera altres inversions productives que aquí continuem necessitant.

Ens asseguren els que estan a favor del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural que no hi ha cap tipus de risc ni de perill, però ells se n’aniran a dormir ben tranquils a molts quilòmetres de distància, a diferència de tota la resta de gent dels municipis propers a les instal·lacions. Els mateixos directius de l’empresa ESCAL UGS ja ho van manifestar en la reunió que, fa aproximadament un any, van mantenir amb representants de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia: al costat de casa seva no ho voldrien.

Potser demà mateix no, però d’aquí uns anys l’Ajuntament de Vinaròs lamentarà la decisió que ha pres, de convertir un paisatge singular a la vora del riu Sénia en una deixalleria industrial sota l’excusa que dóna diners. De diners també en dóna Ascó o Vandellós, però quan hi ha accidents o fuites… qui voldria estar-hi aprop? Ens repeteixen que no ha de passar res, però les coses passen fins i tot en centrals nuclears que, teòricament, són segures i al final no ho són tant. Amb part de la documentació redactada en anglès i un estudi d’impacte ambiental mal fet, ambigu, subjectiu i parcial es veu que l’empresa ESCAL UGS té pressa per tancar el negoci, i la feina s’ha fet malament i de pressa, perquè si tarda molt potser els inversors perdran diners i, és clar, això dóna sempre mala imatge.

Per altra banda, l’Alcalde de Vinaròs continua menyspreant una part molt important de gent del territori, i ho fa sense pensar que potser alguna vegada necessitarà els veïns del costat de casa. Potser llavors haurà de recordar les normes més elementals de convivència i bon veïnatge, i deixar la seva prepotència guardada al calaix de casa; o potser algú dels qui ara li donen suport al govern municipal hauran de reconèixer al final que van fer malament. Esperem que no sigui massa tard.

Terres del Sénia, novembre de 2008.

Imatge de l'Ecoparc 2

Ja es coneixen més detalls del que es pensa proposar. En qualsevol cas, sorprén el moment i la forma en què es presenta, tot fa pensar que es tracta de la sol·lució idònia per a la brossa, aplicant una tecnologia més moderna -més encara que la que van dir que farien a la Bassa que prové d’Itàlia-i meravellosa ja que no deixa residus, no genera impacte ambiental i, a més a més, és més barat. I encara hi ha més, l’ajuntament de Benicarló s’ofereix a acollir la planta de tractament de residus. És pot demanar res més?

Doncs, sembla que ningú pot dir no. Potser és la sol·lució idònia, però idònia també era la ubicació des del punt de vista geològic a l’informe UJI per l’abocador de la Bassa i desprès de quatre anys encara no ha aconseguit superar l’AAI. Ara segons han explicat els responsables de l’ajuntament de Benicarló, es tractaria d’aplicar una tecnologia que escalfa la brossa a prop d’uns 700 ºC, en una mena d’autoclau per tal de que disminueixi la seva humitat, desinfectar i desodoritzar el residu, triturar-lo i desprès separar les fraccions aprofitables -vidre, metalls, etc-, i fer-ne una per incinerar a una planta cimentera de molt a prop, que podria ser la d’Alcanar. El sistema evitaria la necessitat de fer cap abocador, ja que es tracta de separar la brossa, en diverses fraccions valoritzables per diferents usos. A més, el nou sistema diuen és més barat d’instal·lar i de funcionament. La qual cosa significaria reduir la taxa de la brossa als 49 municipis del Consorci de Residus de la Zona I. El Consorci haurà de decidir que fer, si seguir amb el projecte del complex de residus a la Bassa de Cervera o tractar aquesta proposta. De moment Cervera ha mostrat la seva oposició a cap canvi, ja que podria veure en perill les compensacions que rebrà del Consorci per acollir al seu terme, però a 9 quilòmetres del seu casc urbà, l’abocador de la Bassa en terres de calijons i molt a prop del terme de Peníscola.

Demà divendres es farà una reunió amb representants del tema de Medi Ambient per proposar una nova planta de tractament de residus amb menys costos econòmics, fins i tot es podria ubicar al terme de Benicarló, per tal de donar alguna sol·lució a l’empastre de l’abocador de la Bassa al terme de Cervera del Maestre que fa a prop de quatre anys que va demanar autorització ambiental integrada i res de res, malgrat els informes de la UJI que alavaven i avalaven la ubicació de l’abocador, dels que ja ningú, diu res.

Demà divendres, segons publicava Les Provincies, l’Ajuntament de Benicarló té intenció de reunir-se a Benicarló amb Vicent Aparici, vicepresident de la diputació de Castelló, i amb els grups de la oposició de la Diputació (PSPV i Bloc) i amb el director territorial de la Conselleria de Medi Ambient, Jorge Traver, per a proposar la implantació al terme de Benicarló d’una planta de tractament mecànic d’eliminació de residus sòlids urbans (RSU) com l’Ecoparc 2 a Barberà del Vallés -Vallés Occidental-. Aquesta planta ocupa 8 Ha. i té una capacitat de tractar 240.000 Tones l’any. La seva execució material va costar 59,16 milions d’euros al 2005, i a més va rebre subvencions de la Unió Europea -UE-per construir-la. Ara aquesta subvenció de la UE que podía arribar al 85% de la inversió s’ha perdut ja que s’ha perdut el temps insistint amb l’abocador de la Bassa al terme de Cervera que ja fa a prop de quatre anys que va demanar l’autorització ambiental integrada i encara no ha estat autoritzat.

L’Ecoparc de Montcada i Reixac, ubicat al Polígon Industrial Can Salvatella de Barberà del Vallès, tracta la matèria orgànica i la fracció RESTA procedents de municipis metropolitans, a excepció de Barcelona.
Tot i que és una instal·lació metropolitana, puntualment també dóna servei a municipis del Vallès i del Maresme

L’Ecoparc de Montcada i Reixac està gestionat per l’Entitat del Medi Ambient (EMA), a través de l’empresa pública Ecoparc del Besòs, SA (EBESA).

El projecte de construcció es va adjudicar l’any 2001 a EBESA. L’any 2005 va entrar en funcionament, en fase de proves i rendiment.

La inversió total va ser de 59,16 milions d’euros, finançats per l’EMA, la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea. Saber més de l’Ecoparc 2

Altres ecoparcs metropolitans

A més de l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac, l’àrea metropolitana de Barcelona en té tres més:

• Ecoparc 1 de Barcelona
• Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs
• Ecoparc 4 dels Hostalets de Pierola (en construcció)

Prohibirà el pas de camions pesants pel camí de Càlig a Peníscola.

L’Ajuntament de Càlig ha encarregat més senyals de circulació que prohibeixen la circulació de camions de més de 3.500 quilos, la qual cosa impossibilitaria l’arribada de camions que han de portar la brossa a la futura planta i dificultaria el seu funcionament i la recepció d’escombraries.

El Consell ha convocat el pròxim 28 de novembre als propietaris afectats per l’abocador perquè firmin les actes prèvies d’ocupació dels terrenys que ha d’ocupar la planta de valorització de residus, els accessos i el propi abocador, encara que aquestes dues últimes infraestructures no tenen encara ni projecte, ni Autorització Ambiental Integrada (AAI), ni la preceptiva Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). La planta, en canvi, sí que compta amb l’AAI, però no té publicada la DIA.

Segons publica el diari “Les Provincies” el regidor d’Urbanisme de Càlig, Albert Querol, va anunciar ahir que a la impugnació de l’autorització de la vicepresidència del Consell, ja presentada, s’afegirà un contenciós-administratiu contra l’expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera, del qual reclamaran, a més, que “s’adoptin mesures cautelars per protegir els drets dels afectats“. “A més, es comunicarà al fiscal cap de Castelló i a Brussel·les, on ja consta una queixa de la Plataforma i Consistori,” va afegir.

L’edil d’Urbanisme va titllar d’”irresponsable” l’actitud de l’equip de govern de Cervera, que “amb una enorme falta de respecte pels propietaris de les terres i sense permís ha permès que es penetrés a les finques a clavar estaques, una cosa molt qüestionable.” Per la seva part, l’alcalde de Càlig, José Anglés, va alertar del perill que suposaria l’elecció de la partida de la Bassa com a emplaçament per la seva inestabilitat geològica i per ser en una conca de recepció d’aigües. De fet, les fortes pluges de finals d’octubre en les quals va morir un bebè a causa d’una riuada a Càlig van inundar també la zona on és previst el complex.

El Consistori de Càlig ha reclamat una reunió d’urgència del Consorci de Residus de la zona 1, amb seu a Benicarló, per abordar el problema de legalitat d’aquestes actuacions

La diputada del Compromís pel País Valencià, Mònica Oltra, afirma que mentre a Catalunya es decretava el pla d’emergència per inundacions a les comarques veïnes del Baix Maestrat, el servei valencià d’emergències només es va posar en situació de preemergència després de les fortes pluges de Benicarló, Càlig i Peniscola, posant en perill a la població.
        
La portaveu d’Iniciativa, i Síndica de Compromís, Mònica Oltra, ha demanat  avui, per mitjà d’una bateria de preguntes, que el Consell explique en què va fallar el sistema de predicció de desastres meteorològics per inundacions, quan mentre a Catalunya s’avisava amb suficient antelació dels riscos d’inundacions activant el Plà INUNCAT, al País Valencià no es va preveure ni alertar a temps de la tromba d’aigua que va caure al Baix Maestrat, i per tant, no es va posar a la població en situació de preavís o alerta perquè pugueren prendre les mesures de prevenció i precaució necessàries.
Segons Oltra “ no volem entrar a traure profit d’un fet tant horrible com la mort per les inundacions d’un bebè, però ens sembla increïble que mentre a Catalunya avisaven en temps i forma, a ca nostra no”.
Tal i com ha explicat la portaveu ecosocialista, el passat dissabte dia 18 d’octubre, el Baix Maestrat va patir els estralls d’una forta tromba d’aigua,  on, entre molts desperfectes, situació de gran risc per a la població civil, vam haver de lamentar la mort d’un bebè de 7 mesos arrossegat per l’aigua.
Segons replega Oltra en les seues interpel·lacions, eixe mateix dissabte l’informatiu del migdia de Canal 9 només va anunciar pluges podrien ser “moderades” per al nord del País Valencià, sense alertar del perill meteorològic que s’anava a patir en unes hores. Justament  al mateix temps que Canal 9 “informava” en eixes previsions  a la veïna comunitat autònoma de Catalunya,  ja s’havia decretat, des de  les 15:15 fins les 20:15,  el pla d’emergències per inundacions INUNCAT per a  el Montsià i Baix Ebre, comarques situades tocant al Baix Maestrat. En canvi, la Conselleria de Governació només decretà la preemergència per inundacions a les 21:00h de la nit i fins les 8:00 h de diumenge, un cop patides ja les inundacions i desgràcies personals.
 
         El Servei Valencià d’Emergències  sembla que mentre ja plovia fort a Benicarló i el seu entorn, no estava actuant  i tal i com es desprèn, i  no es va activar la preemergència fins a la nit, quan ja havia plogut fort i els bombers ja havien eixit. “ La falta d’activació del pla en temps i forma, a més de no tindre preparat al personal d’urgència, com policies, bombers, serveis sanitaris, va impedir que s’avisara  a la població amb temps per què extremaren les mesures de prevenció i precaució, i qui sap, s’hagueren pogut estalviar desgràcies personals i situacions de gran risc com les patides, sense saber exactament què va fallar, costa entedre com els serveis d’emergència de Catalunya van encertar en la seua previsió i posada en marxa dels plans d’emergència, mentre al nostre país només s’activà la preemergència després de les pluges”
         Oltra ha demanat al Consell que explique a quin hora exacta es va activar la preemergència, quin servei de prevenció meteorològica empra el Consell, diferent del de la veïna comunitat catalana, per quin motiu a Catalunya sí van preveure en antelació el Pla d’emergència, mentre que al nostre país aquest s’activa molt després de les inundacions que patien, per exemple, ciutats com Benicarló, Càlig i Peníscola.
         Igualment, s’ha demanat saber en què afecta l’activació d’un pla d’emergències o preemergències, respecte a la plantilla de personal actiu ( bombers, policies, ambulàncies.. etc),a quin hora van notificar als ajuntaments afectats el pla d’emergència per les fortes pluges, quines mesures pensa adoptar el Consell després d’aquests fets, o si s’han  quantificat els desperfectes materials i humans patits, i sobre tot, si es desprèn algun tipus de responsabilitat tècnica, política o personal per aquesta falta de previsió?
 
Per als ecosocialistes, cal una explicació del Consell de perquè el serveis meteorològics i d’emergències catalans si van preveure la situació de risc, i els valencians no, i sobre tot, que mai més es torne a posar en risc a la població, si hiha possiblitat tècnica de previndre-ho.

Relacionada: Es declara urgent expropiar pel complex i per a l’abocador no autoritzat de la Bassa de CerveraL’Ajuntament de Càlig presentarà dos recursos administratius contra l’acord del Consell del passat 3 d’octubre pel qual, sota una imprecisa denominació, “declara la urgent ocupació dels béns i drets subjectes a un expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera”. La mesura la justifiquen en la necessitat d’execució del Complex de Valorització i Eliminació de Residus Sòlids Urbans que afecta a 49 municipis del nord del País Valencià, en els que les previsions del pla zonal s’han vist superades.
 

Es tracta, -diuen-, d’agilitar l’inici de les obres per dotar d’instal·lacions de gestió de residus als municipis del nord de Castelló davant els retards reiterats des de la constitució, en 2001, de l’esmentat consorci. La mesura va més enllà de l’obtenció dels terrenys per a la planta “sinó que també busca el terra per a unes instal·lacions i accessos que no tenen autorització“, explica l’edil d’Urbanisme, Albert Querol.

Aquestes pretensions topen amb el desconeixement general del projecte d’abocador. “Mai s’ha publicat res en un diari oficial ni té la preceptiva declaració d’impacte ambiental“, va assenyalar Albert. L’altre element, com és la planta, en canvi, sí compta amb l’autorització ambiental integrada, però no té publicada la DIA, que és el document preceptiu previ, remarca l’independent Querol.

Els advocats del Consistori calijó estan ja alerta i van a presentar un recurs d’alçada i posteriorment recurs contenciós administratiu. Paral·lelament, va explicar l’edil, “se’n va a iniciar una queixa a Brussel·les que ja va ser plantejada en 2003 davant l’existència d’actes administratius ferms i aprovats”.L’elecció d’un lloc geològicament inestable amb avencs al terme de Cervera del Maestre, molt a prop de Peníscola i Càlig, per ubicar les infraestructures del consorci ha marcat el bloqueig del projecte. L’acord del Consell per agilitar les obres llança ara d’un cop de ploma una solució que es preveu polèmica i que, ni els anys ni els tècnics, han aconseguit per solucionar el problema de residus del Maestrat.

El Consell va aprovar mitjançant un acord del passat dia 3 d’octubre l’ocupació urgent dels terrenys de la Basa, a Cervera, que es construiran les instal·lacions de gestió dels residus sòlids urbans del pla zonal I, que afecten 49 municipis dels Ports i el Maestrat. Així mateix fixa un termini per a la construcció de les instal·lacions d’un any a any i mig. La mesura afecta a 45 propietaris.
Davant aquesta decisió l’Ajuntament de Càlig, que es considera afectat, ha anunciat que presentarà un recurs de reposició, sense descartar la via del contenciós administratiu i la queda formal a la Unió Europea.
El regidor d’urbanisme i Medi Ambient del consistori caligense, Albert Querol, va reiterar ahir que posaran el text de la conselleria de Presidència en mans dels advocats perquè recorrin la mesura. Entenen que se’n van a expropiar els terrenys per construir el vial d’accés, la planta de tractament i l’abocador. Quan l’abocador no té declaració d’impacte ambiental i el vial no té projecte, perquè, afegeix, no s’ha publicat en el Diari Oficial del País Valencià (DOPV). Per això consideri “irregular” l’expropiació per fer-se sobre uns terrenys que no tenen aprovada la DIA.
Querol recorda que a Europa hi ha precedents jurídics que anul·len procediments similars al no incloure tot el projecte.
L’acord del Consell justifica la urgència de l’actuació per la “necessitat d’execució del complex de valorització i eliminació de residus urbans“, el nombre de pobles afectats i la necessitat d’”agilitar l’inici de les obres per dotar d’instal·lacions de gestió a aquests municipis del nord del País Valencià”.
Cinc anys després d’iniciar-se el procediment la conselleria ho declara urgent davant la falta de terrenys i instal·lacions per tractar els residus el que genera, diu, problemes de seguretat i salubritat pública, “el que justifica àmpliament aquest procediment especial“.
Les tones a tractar
Un detall que no ha passat desapercebut al consistori calijó és el nombre de tones d’escombraries domèstiques que podran tractar-se a la planta de Cervera. Segons el text del Consell seran 113.453 mentre que el projecte de l’empresa adjudicatària Teconma-Ecodeco ho xifrava en 63.000 tones, pel que dubten de la capacitat de les instal·lacions per gestionar-les.  Vist al Mercantil Valencià. i a Les Provincies.  Vist a Les Provincies.

ACORD de 3 d’octubre de 2008, del Consell, pel qual es declara l’ocupació urgent dels béns i drets subjectes a un expedient d’expropiació forçosa tramitat per l’Ajuntament de Cervera del Maestre.
El Consell, en la reunió del dia 3 d’octubre de 2008, va adoptar l’acord següent:
L’Ajuntament de Cervera del Maestre, després de l’aprovació del projecte d’obres i el compliment dels requisits legals, va sol·licitar la declaració d’ocupació urgent dels béns i drets afectats per l’expedient
d’expropiació forçosa per a l’execució del projecte de “Complex de valoració i eliminació de residus del Pla Zonal I”.
Aquesta declaració d’ocupació urgent es justifica per les raons següents: la necessitat d’execució del Complex de Valoració i Eliminació de Residus Sòlids Urbans afecta 49 municipis del nord de Castelló,
en els quals les previsions del pla zonal s’han vist superades: es tracta d’agilitzar l’inici de les obres per a dotar d’instal·lacions de gestió de residus els municipis del nord del País Valencià (comarques els Ports, Alt i Baix Maestrat, i Plana Alta) en un termini de 12 a 17 mesos, ja que, d’una altra manera, de seguir-se el procediment ordinari, no podran gestionar-se 113.453 tones de residus sòlids urbans. És a dir, l’excepcionalitat del procediment deriva de raons justificades de seguretat i
salubritat pública de 49 municipis del nord del País Valencià, en relació amb les previsions del pla zonal aprovat en el seu moment.
Les obres d’execució del projecte de “Complex de valoració i eliminació de residus del Pla Zonal I” han de dur-se a terme amb celeritat, atés al nombre de municipis afectats, la inexistència de terrenys i
instal·lacions que deriven en greus problemes de seguretat, salubritat publica i raons mediambientals, la qual cosa justifica àmpliament acudir a aquest procediment especial.
La relació de propietaris, béns i drets afectats per l’expedient fou sotmesa a informació pública i notificada individualment als interessats, i es van presentar al·legacions que van ser resoltes pel Ple de la Corporació.
Hi consten l’aprovació del projecte d’obres, l’acta de replantejament i la retenció de crèdit.
Per tot això, i de conformitat amb les facultats conferides pel Reial Decret 3318/1983, de 25 d’agost, d’acord amb els articles 29 i 50 de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, en relació amb
l’article 21 i la disposició final segona de la Llei de Consell, i a proposta
del conseller de Presidencia, el Consell ACORDA
Declarar l’ocupació urgent dels béns i drets subjectes a l’expedient d’expropiació forçosa instruït per l’Ajuntament de Cervera del Maestre per a l’execució del projecte de “Complex de valoració i eliminació de residus del Pla Zonal I”, que figuren a continuació:
Relació de béns afectats
Núm. d’ordre: 1. Propietari: Desconegut. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 62. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 11.091 m². Ús actual:
agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 11.091 m².
Núm. d’ordre: 2. Propietari: desconegut. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 94. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 11.280 m². Ús actual:
agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 11.280 m².
Núm. d’ordre: 3. Propietari: Encarnación Tafalla Quixal, NIF:
73.384.292-D. Domicili: c/ Santa Magdalena, 41/ Càlig. Identificació
cadastral: polígon 51, parcel·la 95. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 5.262
m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 5.262 m².
Núm. d’ordre: 4. Propietari: Perfecto Sanz Monroig, NIF:
18.708.599-P. Domicili: c/ Puríssima, 2/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 96. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 14.390 m². Ús actual:
agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 14.390 m².
Núm. d’ordre: 5. Propietari: Elisenda Borrás González, NIF:
73.384.306-T. Domicili: c/ Santa Magdalena, 59/ Càlig. Identificació
cadastral: polígon 51, parcel·la 107. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 11.628
m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 11.628 m².
Núm. d’ordre: 6. Propietari: Vicente Anglés Borrás, NIF:
18.708.777-W. Domicili: c/ Marimon, 40/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 145. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 3.174 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 3.174 m².
Núm. d’ordre: 7. Propietari: Manuel Adell, NIF: –. Domicili:
Cervera del Maestre. Identificació cadastral: polígon 51, parcel·la 147.
Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no urbanitzable.
Superfície de la parcel·la: 2.645 m². Ús actual: agrícola (arbratge).
Superfície total a ocupar: 2.645 m².
Núm. d’ordre: 8. Propietari: Vicente José Pauner Agramunt, NIF:
18.963.026-D. Domicili: c/ Nova, 24/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 153. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 45.945 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 45.945 m².
Núm. d’ordre: 9. Propietari: Javier Ramos Redó, NIF: 73.358.449-
H. Domicili: c/ Sant Jordi, 21/ Càlig. Identificació cadastral: polígon
51, parcel·la 154. Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl:
no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 7.233 m². Ús actual: Superfície
total a ocupar: 7.233 m².
Núm. d’ordre: 10. Propietari: Javier Ramos Redó, NIF:
73.358.449-H. Domicili: c/ Sant Jordi, 21/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 155. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 7.538 m². Ús
actual: Superfície total a ocupar: 7.538 m².
Núm. d’ordre: 11. Propietari: desconegut. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 161. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 1.280,00m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície total a ocupar: 1.280,00 m².
Núm. d’ordre: 12. Propietari: Saturní Vives Bayarri,NIF:
18.878.853-Q. Domicili: c/ La Paz, 4/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 39. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 2.695 m². Ús actual:
agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 353,37 m².
Núm. d’ordre: 13. Propietari: Saturní Vives Bayarri, NIF:
18.878.853-Q. Domicili: c/ La Paz, 4/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 41-c. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 10.360,39 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 2.408,16 m².
Núm. d’ordre: 14. Propietari: José Ramón Quixal Agramunt, NIF:
73.365.907-R. Domicili: c/ Floc, 124/ Benicarló. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 35. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 7.948,15 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 1.245,47
m².
Núm. d’ordre: 15. Propietari: José Beltrán Sanz, NIF: 18.832.792-
R. Domicili: c/ Ramón i Cajal, 13/ Benicarló. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 40. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 4.503,87 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 700,37 m².
Núm. d’ordre: 16. Propietari: Patrimoni de l’Estat, NIF:
A46074225. Domicili: Plaça Hort Corders/ Castelló. Identificació
cadastral: polígon 52, parcel·la 16. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 12.111
m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 64,49
m².
Núm. d’ordre: 17. Propietària: Conselleria de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge, CV, NIF: S461100A. Domicili: c/ Hermando
Bou, 47/ Castelló. Identificació cadastral: polígon 52, parcel·la 23. Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no urbanitzable.
Superfície de la parcel·la: 3.546,40 m². Ús actual: agrícola (arbratge).
Superfície parcial a ocupar: 2.114,63 m².
Núm. d’ordre: 18. Propietari: Vicente Collell Moliner, Domicili:
Cervera del Maestre. Identificació cadastral: polígon 52, parcel·la 14.
Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no urbanitzable.
Superfície de la parcel·la: 1.466.03 m². Ús actual: agrícola (arbratge).
Superfície parcial a ocupar: 563,89 m².
Núm. d’ordre: 19. Propietari: José Beltrán Sanz, NIF: 18.832.792-
R. Domicili: c/ Ramón i Cajal, 13/ Benicarló. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 56. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 4.909,769 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 574,17 m².
Núm. d’ordre: 20. Propietari: Rosa Pomada Carbó, NIF:
73.377.936-R. Domicili: c/ Ramón i Cajal, 13/ Benicarló. Identificació
cadastral: polígon 52, parcel·la 55. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la:
3.175,21 m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar:
94,20 m².
Núm. d’ordre: 21. Propietari: desconegut. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 60. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 6.534,90 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 1.952,23 m².
Núm. d’ordre: 22. Propietari: Manuel Marza Bayarri, NIF:
18.851.296-J. Domicili: c/ Hospital, 10/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 43-a. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 1.945,31 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 824,33 m².
Núm. d’ordre: 23. Propietari: Vicente Quixal Andrés, NIF:
73.349.000-E. Domicili: c/ Desemparat, 7/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 42-a. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 2.124,71 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 553,14 m².
Núm. d’ordre: 24. Propietari: Luis Merce Pedra, NIF: 18.708.252-
Y. Domicili: c/ Raval, 3/ Càlig. Identificació cadastral: polígon 52,
parcel·la 36. Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no
urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 5.337,54 m². Ús actual: agrícola
(arbratge). Superfície parcial a ocupar: 413,076 m².
Núm. d’ordre: 25. Propietari: José Valls Cadellaz. Domicili:
Cervera del Maestre. Identificació cadastral: polígon 51, parcel·la 48.
Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no urbanitzable.
Superfície de la parcel·la: 1.803,69 m². Ús actual: agrícola (arbratge).
Superfície parcial a ocupar: 1.200,73 m².
Núm. d’ordre: 26. Propietari: José Beltrán Sanz, NIF: 18.832.792-
R. Domicili: c/ Ramón i Cajal, 13/ Benicarló. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 46. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 4.190,12 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 44,63 m².
Núm. d’ordre: 27. Propietari: desconegut. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 25. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 1.770,05 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 783,54 m².
Núm. d’ordre: 28. Propietari: María Ángeles Sorli Borrás, NIF:
73.358.444-J. Domicili: c/ Sant Roc, 40/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 40. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 4.835,48 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 572,89 m².
Núm. d’ordre: 29. Propietari: José Bueno Cuartero, NIF:
18.886.534-S. Domicili: c/ Sant Vicent, 16/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 17-a. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 5.710,35 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 1.946,46
m².
Núm. d’ordre: 30. Propietari: José Bueno Cuartero, NIF:
18.886.534-S. Domicili: c/ Sant Vicent, 16/ Càlig. Identificació cadastral: polígon 51, parcel·la 27. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 10.124,82 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 333,64 m².
Núm. d’ordre: 31. Propietari: J. Bautista Anglés Querol,NIF:
18.780.387-J. Domicili: c/ Benicarló, 35/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 51, parcel·la 26. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 41.122,26 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 849,35 m²
Núm. d’ordre: 32. Propietari: José Ramón Ortiz Marzá, NIF:
18.844.960-W. Domicili: c/ Santa Cándida, 12/ Benicarló. Identificació
cadastral: polígon 52, parcel·la 8. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la:
5.746,77 m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar:
2.138,30 m².
Núm. d’ordre: 33. Propietari: Francisco Javier Martínez Nuez,
NIF: 25.440.305-M. Domicili: c/ Poeta Mestral, 1/ Castelló. Identificació
cadastral: polígon 51, parcel·la 25. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la:
3.283,62 m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar:
87,54 m².
Núm. d’ordre: 34. Propietari: María Carmen Saura Monroig, NIF:
18.952.607-D. Domicili: c/ Socorro, 10/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 94. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 5.321,86 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 836,27 m².
Núm. d’ordre: 35. Propietari: José Monroig Borrás,NIF:
18.871.990-F. Domicili: c/ Santa Bárbara, 81/ Càlig. Identificació
cadastral: polígon 52, parcel·la 96. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la:
10.672,13 m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar:
519,14 m².
Núm. d’ordre: 36. Propietari: Josefa Beti Sogues, NIF: 18.722.559-
F. Domicili: c/ Major 11/ Càlig. Identificació cadastral: polígon 52,
parcel·la 13. Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no
urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 3.664,40 m². Ús actual: agrícola
(arbratge). Superfície parcial a ocupar: 865,57 m².
Núm. d’ordre: 37. Propietari: Ana Isabel Forner Roca,NIF:
73.385.820 L. Domicili: c/ Sant Roc,74/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 24. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 6.124,66 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 147,85 m².
Núm. d’ordre: 38. Propietari: desconegut. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 11. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 3.499,97 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 220,30 m².
Núm. d’ordre: 39. . Propietari: Javier Ramos Redó, NIF:
73.358.449-H. Domicili: c/ Sant Jordi, 21/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 15. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 10.943,66 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 1.489,50
m².
Núm. d’ordre: 40. Propietari: Rodrigo Llorens Pruñonosa, NIF:
18.142.011-W. Domicili: c/ Santa Cruz, 7/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 12. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 1.042,06 m².
Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 328,23 m².
Núm. d’ordre: 41. Propietari: Vicente Querol Navarro, NIF:
18.708.578-X. Domicili: c/ Jaume I, 19/ Càlig. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 20. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 3.769,32 m². Ús
actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 62,21 m².
Núm. d’ordre: 42. Propietari: José Ramón Quixal Agramunt, NIF:
73.365.907-R. Domicili: c/ Floc, 124/ Benicarló. Identificació cadastral:
polígon 52, parcel·la 42-a. Situació: Cervera del Maestre. Classificació
del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 5.280 m².Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície parcial a ocupar: 13 m² (ocupació
definitiva) i 40 m² (ocupació temporal).
Núm. d’ordre: 43. Propietària: Conselleria de Medi Ambient,
Aigua, Urbanisme i Habitatge, NIF: S 461100 A. Domicili: c/ Germans
Bou, 52/ Castelló. Identificació cadastral: polígon 55, parcel·la
2. Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no urbanitzable.
Superfície de la parcel·la: 30.823 m². Ús actual: agrícola (arbratge).
Superfície parcial a ocupar: 13 m² (ocupació definitiva) i 40 m²
(ocupació temporal).
Núm. d’ordre: 44. Propietari: José Manuel Batiste antolí,NIF:
18.954.752-S. Domicili: c/ Sant Llorenç, 19/ Benicarló. Identificació
cadastral: polígon 51, parcel·la 81-b. Situació: Cervera del Maestre.
Classificació del sòl: no urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 4.909
m². Ús actual: agrícola (arbratge). Superfície a ocupar: 13 m² (ocupació
definitiva) 40 m² (ocupació temporal).
Núm. d’ordre: 45. Propietari: José Sanz Batiste,NIF: 73.374.941-
L. Domicili: c/ Jaume I, 11/ Càlig. Identificació cadastral: polígon 51,
parcel·la 17. Situació: Cervera del Maestre. Classificació del sòl: no
urbanitzable. Superfície de la parcel·la: 4.965 m². Ús actual: agrícola
(arbratge). Superfície a ocupar: 13 m² (ocupació definitiva) 40 m²
(ocupació temporal).
El present acord es publicarà en el Diari Oficial del País Valencià als efectes de l’article 56.2 del Reglament d’Expropiació Forçosa, perquè els interessats, una vegada publicada la relació i fins
al moment de l’alçament de l’acta prèvia, puguen formular per escrit, davant de la corporació local expropiadora al·legacions només als efectes d’esmenar possibles errors que s’hagen produït en relacionar els béns afectats per l’ocupació urgent.
Aquest acord posa fi a la via administrativa en virtut de l’article 109.c) de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú,
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. Els interessats podran interposar contra ell els recursos següents:
a) Recurs potestatiu de reposició davant el Consell, en el termini d’un mes comptador a partir de l’endemà d’aquell en què tinga lloc la publicació del present acord en el Diari Oficial del País Valencià.
Contra la desestimació expressa del recurs potestatiu de reposició podrà interposar-se en el termini de dos mesos, o, si és el cas, contra la desestimació presumpta pel transcurs d’un mes, en el termini
de sis mesos, recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. En cas d’haver-se interposat recurs administratiu potestatiu
de reposició no es podrà interposar recurs contenciós administratiu fins que el primer siga resolt expressament o s’haja produït la seua desestimació presumpta pel transcurs d’un mes. Això d’acord amb el que estableixen els articles 48, 107 i següents, i 116 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
b) Directament recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, en el termini de dos mesos comptats a partir de
l’endemà de la publicació d’este acord en el Diari Oficial del País Valencià, d’acord amb els articles 10 i 46 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa
Administrativa.
Tot això sense perjuí que els interessats puguen exercir qualsevol
altra via que estimen oportuna.
Valencia, 3 d’octubre de 2008
El vicepresident primer i secretari del Consell,
VICENT RAMBLA MOMPLET   
Veure Diari Oficial. 

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia agraeix, una vegada més, a tots els grups municipals de l’Ajuntament d’Alcanar, l’acord adoptat per unanimitat al Ple, de data 25/09/2008, expressant novament el rebuig al projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural i demanant la seua retirada, per totes afectacions i perjudicis que causarà al municipi. 
L’envergadura d’aquest projecte es materialitza amb un llistat de 153 finques afectades, amb 277.727 m² de terrenys expropiats per la planta terrestre, amb 172.577 de m² d’ocupacions temporals, i de 33.090 m² de servituds forçoses de pas per canalitzacions des de la planta marina i la  planta terrestre, amb la qual cosa gairebé al 80% de la totalitat dels propietaris afectats pel procediment expropiatori del projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural són d’Alcanar. Això suposa que tràmits essencials que requereixen un estudi previ s’han concentrat en una mateixa actuació, amb la qual cosa tots els propietaris afectats, majoritàriament d’Alcanar, disposen d’un únic termini de 30 dies hàbils per formular les seues al·legacions.  

Per això, a més de reiterar la retirada d’aquest projecte, es va adoptar l’acord de sol·licitar al Ministeri d’Indústria Turisme i Comerç i, per extensió, al govern de l’Estat, la seua renúncia expressa per l’impacte territorial que causarà al conjunt de municipis afectats, a més del risc per a la salut de les persones, pèrdues en els sectors bàsics de l’economia canareva, com són l’agricultura, la pesca, el turisme, impacte mediambiental i paisatgíst, malmesa d’hàbitats marins d’espècies de la zona, etc. També es va adoptar l’acord de presentar al·legacions en aquest tràmit administratiu d’informació pública que acaba de sortir publicat (BOE núm. 225, 17/09/2008), i el compromís de facilitar assessorament jurídic a totes les persones afectades per l’execució d’aquest projecte d’emmagatzematge de gas que així ho requereixin, en defensa dels interessos generals de la ciutadania. 

Tot això sense oblidar la necessitat perquè, des de cadascun dels grups, es continuïn fent les gestions necessàries davant els seus representants en la Generalitat de Catalunya i Generalitat Valenciana per demanar la retirada d’aquest projecte lesiu, així com a diverses administracions tant de Catalunya com de València. 

Atès que la Mancomunitat de la Taula del Sénia, després de diverses sol·licituds de posicionament, ha demostrat amb el seu silenci una posició favorable a aquest projecte, i s’ha rentat les mans en un tema tant important per al futur del municipi d’Alcanar, ara som la gent del Sénia els qui hem de reaccionar davant d’aquesta imposició. 

Una vegada més agraïm al conjunt de les forces polítiques d’Alcanar la seua unió en un tema tan important per al futur del nostre poble.  

Terres del Sénia, setembre de 2008 

plataformapelsenia@gmail.com – www.plataformapelsenia.org

RESOLUCIÓ de 19 de febrer de 2008, de la Direcció General per al Canvi Climàtic, per la qual s’atorga a la unió temporal d’empreses Teconma, SA, Azahar Environment, SA i Sistema Ecodeco SPA l’autorització ambiental integrada per a la planta de tractament de residus urbans al terme municipal de Cervera del Maestre. [2008/11022]

Vists els documents que es troben en l’expedient 074/04 IPPC, instruït a instàncies de la UTE Teconma, SA, Azahar Environment, SA i Sistema Ecodeco, SPA a fi d’obtenir l’autorització ambiental integrada per a la planta de tractament de residus urbans corresponent al Pla zonal de residus de la zona I, s’emet aquesta resolució de conformitat

amb els següents Antecedents de fet

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana

(DOGV núm. 4934).

Durant l’indicat període es presenten un total de 2.846 al·legacions

al projecte a la Conselleria de Territori i Habitatge i a l’Ajuntament de

Cervera del Maestre i s’incorporen al procés de tramitació de l’autorització

ambiental integrada.

Quart. Amb data 29 d’abril de 2005, es lliura una còpia de totes les

al·legacions a l’interessat perquè hi faça les manifestacions que considere

oportunes.

Cinqué. Transcorregut el termini d’informació pública, se sol·licita

un nou informe a totes aquelles administracions públiques i òrgans

de la Generalitat que han d’intervenir en la resolució de l’autorització

ambiental integrada sobre l’adequació del projecte a tots aquells

aspectes que siguen de la seua competència.

Sisé. Amb data 20 de juny de 2005, l’interessat es manifesta respecte

a les al·legacions lliurades en el seu moment, la qual cosa s’incorpora

al procés de tramitació de l’autorització ambiental integrada.

Seté. Amb data 10 de juny de 2005 l’Àrea de Residus de la Conselleria

de Territori i Habitatge emet un informe en què es requereix

documentació complementària.

Posteriorment, amb data 14 de febrer de 2006 l’Àrea de Residus

emet un informe en què es considera suficient la documentació presentada

per a continuar amb els tràmits de l’autorització ambiental integrada,

si bé aporta en l’esmentat informe unes directrius específiques

que modifiquen el projecte que redunden directament en l’increment

substancial dels nivells de recuperació globals de la planta de materials

reciclables.

Vuité. Amb data 12 de setembre de 2005 es rep un informe de la

Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en el qual s’hi requereix documentació

complementària.

Nové. Amb data 29 de novembre de 2005 es rep un informe de

l’Àrea d’Avaluació Ambiental, en el qual s’hi requereix documentació

complementària.

Posteriorment, amb data 14 de febrer de 2006, es remet tota la

documentació que l’esmentada àrea sol·licita, a fi de prosseguir el procediment.

Amb data 10 de març de 2006 es rep una resolució de la Direcció

General del Medi Natural, en la qual se sol·licita més documentació,

junt amb informes tècnics i pronunciament sobre la ubicació d’aquesta

instal·lació respecte al Pla zonal de residus de la zona I.

Amb data 24 de març de 2006, es pronuncia la Direcció General

de Qualitat Ambiental sobre allò que al·ludeix el paràgraf anterior,

d’acord amb un informe tècnic de l’Àrea de Qualitat Ambiental.

Deu. Amb data 5 de maig de 2006 la Confederació Hidrogràfica

del Xúquer emet un informe en què es considera suficient la documentació

presentada per a continuar els tràmits de l’autorització ambiental

integrada, per justificar adequadament la inexistència d’abocaments, si

bé estableix un augment de les mesures de control i l’establiment d’un

pla de vigilància de la instal·lació a fi de prevenir el risc d’afecció a

les aigües subterrànies.

Onze. Amb data 24 de maig de 2006, es remet tota la documentació

del projecte, les respostes a les al·legacions per part de l’interessat

i tots els informes favorables a la instal·lació, que fins avui s’han

rebut, de tots els organismes que participen en l’autorització ambiental

integrada a la Sotssecretaria i a l’Àrea d’Avaluació Ambiental i se sollicita

l’emissió de la corresponent avaluació d’impacte ambiental.

Dotze. Amb data 17 de juliol de 2006, i transcorreguts 30 dies des

de l’anterior sol·licitud de l’avaluació d’impacte ambiental, es reitera

aquesta a la Direcció General de Gestió del Medi Natural.

Tretze. Amb data 22 de febrer de 2007 es rep un informe de la

Secretaria Autonòmica de la Conselleria de Territori i Habitatge, en el

qual se sol·licita un informe de la instal·lació i la seua ubicació basantse

en les competències de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Catorze. Amb data 12 de març de 2007 es remet un informe a la

Secretaria Autonòmica de la Conselleria de Territori i Habitatge, en

resposta a la seua sol·licitud especificada en el paràgraf anterior.

Quinze. Amb data 16 de juliol de 2007 es reitera la sol·licitud de la

declaració d’impacte ambiental a l’Àrea d’Avaluació Ambiental.

Setze. Amb data 29 de gener de 2008 la Direcció General de Gestió

del Medi Natural emet una declaració d’impacte ambiental favorable,

només a l’efecte ambiental, de la planta de valoració de residus

urbans, i exclou de la seua valoració l’abocador de rebutjos de la

planta, per no disposar dels elements de judici suficients per a la seua

avaluació a l’efecte ambiental, que queda pendent.

Dèsset. Amb data 15 de febrer de 2008 es realitza el tràmit d’audiència

a la part interessada, relatiu a la proposta de resolució de l’expedient.

074/04 IPPC de sol·licitud d’autorització ambiental integrada,

promogut per la UTE Teconma, SA Azahar Environment, SA i Sistema

Ecodeco, SPA, aprovat per la comissió d’anàlisi ambiental integrat.

Als anteriors fets s’apliquen els següents

Fonaments de dret

Primer. D’acord amb l’article 6 de la Llei 2/2006, de 5 de maig,

de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, per la qual es

desplega en l’àmbit de la Comunitat Valenciana la Llei 16/2002, de

prevenció i control integrats de la contaminació, les activitats que apareixen

en l’annex I de l’esmentada llei estan subjectes a autorització

ambiental integrada.

La instal·lació de referència està inclosa en l’annex I de la Llei

2/2006, en el seu epígraf 5.3. (Instal·lacions per a l’eliminació dels

residus no perillosos, en llocs diferents dels abocadors, amb una capacitat

de més de 50 tones per dia).

Segon. La tramitació de l’expedient s’ha realitzat segons el que

preveuen els articles 14 i següents de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de

prevenció i control integrats de la contaminació, desplegada pel Reial

decret 509/2007, i el capítol III del títol I de la Llei 2/2006, de 5 de

maig, de prevenció de la contaminació i qualitat ambiental, desplegada

pel Decret 127/2006, de 15 de setembre, del Consell.

Tercer. Segons el Pla zonal de residus de la zona I, aprovat per

l’Ordre del conseller de Medi Ambient de data de 4 d’octubre de

2001, les instal·lacions de tractament de residus urbans de Cervera del

Maestre s’inclouen en les infraestructures necessàries per al tractament

dels residus urbans generats en l’àmbit del pla zonal.

Quart. A la Comunitat Valenciana l’òrgan competent per a atorgar

l’autorització ambiental integrada és la Conselleria de Medi Ambient,

Aigua, Urbanisme i Habitatge, d’acord amb l’article 3.h de la Llei

16/2002 i el Decret 7/2007, de 28 de juny, del president de la Generalitat

Valenciana, pel qual es determinen les conselleries en què s’organitza

l’administració de la Generalitat.

D’altra banda, de conformitat amb l’article 26 del Decret 92/2007,

de 6 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura orgànica

bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, correspon

a la Direcció General per al Canvi Climàtic exercir les competències

en matèria d’intervenció administrativa ambiental d’activitats

Vist el que antecedeix, i a proposta del cap del Servei de Control

Integrat de la Contaminació, amb el vistiplau del cap de l’Àrea de

Qualitat Ambiental, resolc:

Primer. Concedir a l’UTE Teconma, SA, Azahar Environment,

SA i Sistema Ecodeco, SPA l’autorització ambiental integrada per a la

planta de tractament de residus urbans ubicada a la partida la Bassa de

Cervera del Maestre (Castelló), referent al Projecte bàsic del complex

de valoració i eliminació de residus urbans per a l’obtenció de l’autorització

ambiental integrada, de data 30 de setembre de 2004, corresponent

al Pla zonal de residus de la zona I, subscrit per la Sra. Maite

Hidalgo Esteban, que queda inscrita en el Registre d’Instal·lacions de

la Comunitat Valenciana amb el número 138-08/AAI/CV, condicionada

al compliment dels requisits següents:

1. Emissions atmosfèriques

1.1. Emissions canalitzades

Els focus d’emissió canalitzada a l’atmosfera de les instal·lacions

són els següents:

F-1 Biofiltre

F-2 Filtre de mànegues de depuració de la zona de premsatge

i separació mecànica

De conformitat amb l’apartat 2 de la disposició addicional primera

del Decret 127/2006, de 15 de setembre, es canalitzaran les emissions

del biofiltre. La solució tècnica adoptada per a la canalització del biofiltre

haurà de permetre la presa de mostres, d’acord amb els requisits

de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la

contaminació industrial de l’atmosfera.

Els valors límit d’emissió que s’han de complir en els focus canalitzats

seran els següents:

Focus 1

Contaminants Límits d’emissió

PST 30 mg/Nm³

COT 50 mg COT/Nm³

HCl 30 mg/Nm³

HF 5 mg/Nm³

H2S 5 mg/Nm³

NH3 15 mg/Nm³

Focus 2

Contaminants Límits d’emissió

PST 30 mg/Nm³

Per a la totalitat de focus, les concentracions mesurades sempre

estaran referides a condicions normals de pressió i temperatura (101,3

kPa, 273,16 K), per als gasos de combustió en base seca i un contingut

d’oxigen del 15%.

1.2. Emissions no canalitzades

Per al cas de les emissions no canalitzades, la canalització de les

quals no siga viable, els nivells d’immissió de compostos orgànics

volàtils no hauran de sobrepassar la trentena part dels límits ambientals

d’exposició professional per a agents químics publicats recentment

per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

Pel que fa als processos de trituració desenvolupats tant a la planta

de tractament mecanicobiològic com a la planta de desballestament de

voluminosos, en el cas que no es compliren els esmentats límits ambientals

d’exposició professional, s’inclourà l’aspiració de les emissions

i l’aplicació de mesures correctores per al compliment dels següents

valors límit d’emissió:

Contaminant Límits d’emissió

PST 30 mg/Nm³

1.3. Programa de control i vigilància d’emissions atmosfèriques

a) Condicions generals:

Amb freqüència anual es realitzarà un control ambiental que

garantisca l’adequació de les instal·lacions i l’activitat als requeriments

legals aplicables i, específicament, als valors límit d’emissió fixats en

l’autorització ambiental integrada. El control ambiental anirà a càrrec

d’empreses inscrites en el Registre d’Entitats Col·laboradores en matèria

de qualitat ambiental, d’acord amb el Decret 229/2004.

Els punts de mostratge en els focus han de complir els requisits

de l’Ordre de 18 d’octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la

contaminació industrial de l’atmosfera.

En el cas que les instal·lacions projectades no complisquen allò

establit amb els valors límit d’emissió, s’hi haurà d’adoptar les mesures

de control addicionals, d’acord amb les millors tècniques disponibles

en el moment, a fi d’aconseguir el compliment dels esmentats

valors límit aplicables.

2. Olors

Respecte a l’emissió d’olors de la instal·lació es complirà que,

d’acord amb la norma UNE-EN 13725, els nivells d’olor no excedisquen

les 5 ouE (unitat d’olor europea), a les zones residencials d’afecció

i s’hi considerarà el percentil 98 de les mitjanes horàries al llarg

d’un any.

En relació amb els potencials focus d’olor de la planta, l’empresa

presentarà en el termini màxim d’un any des de l’inici de l’activitat

un estudi tècnic a fi d’establir les zones de major emissió d’olors i

els punts més significatius en la seua generació i concentració. També

se’n presentarà l’estudi de dispersió a l’entorn i els nivells de fons.

En el cas que es detecten molèsties al veïnat per olors, s’haurà

de presentar un estudi olfactomètric realitzat per una entitat collaboradora

en matèria de qualitat ambiental, en el qual es determine,

mitjançant la tècnica de l’olfactometria dinàmica, els nivells d’olor a

l’entorn immediat de les instal·lacions.

En el supòsit que siguen superats els nivells d’olor, l’empresa presentarà

un projecte que considere mesures correctores addicionals per

a minimitzar la generació de compostos olorosos. Abans de l’execució

d’aquest projecte, s’haurà de disposar de l’aprovació de la Direcció

General per al Canvi Climàtic.

3. Emissions sonores

Respecte al nivell de sorolls transmesos a l’exterior, s’haurà de

complir el que estableix la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Gene-

ralitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, i el

Decret 266/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel

qual s’estableixen normes de prevenció i correcció de la contaminació

acústica en relació amb activitats, instal·lacions, edificacions, obres i

serveis.

En particular, s’han de complir els límits sonors externs establits

per a zones d’ús industrial, que són els següents:

Diürn Nocturn

70 dB(A) 60 dB(A)

En aquest sentit, serà realitzada una auditoria acústica a l’entorn

immediat de la parcel·la de l’activitat per una entitat col·laboradora en

matèria de qualitat ambiental per al camp de la contaminació acústica

almenys cada cinc anys, d’acord amb l’article 37 de l’esmentada llei.

El titular haurà de disposar del llibre de control, que estarà constituït

pels certificats dels resultats obtinguts de les auditories acústiques

i dels corresponents informes complets.

4. Abocaments

4.1. Aigües residuals sanitàries

Les aigües residuals sanitàries seran tractades al mòdul de depuració

biològic per fangs activats. L’efluent depurat serà utilitzat a la

planta de tractament mecanicobiològic.

4.2. Aigües residuals industrials

Atés que els processos de bioestabilització i compostatge desenvolupats

a la instal·lació són deficitaris hídricament, es durà a terme

la recirculació dels lixiviats i aigües residuals generats a la planta, que

es recullen en el corresponent tanc d’emmagatzemament. Així mateix,

s’hi incorporarà l’efluent de la depuració d’aigües residuals sanitàries.

No s’hi incorporarà cap aportació d’aigua residual o lixiviat que

puga provocar la pèrdua de qualitat del compost, o que puga suposar

l’aparició de característiques de perillositat en els rebutjos del tractament.

En aquest cas, les aigües no aprofitables en el procés de tractament

de residus es destinaran a un gestor autoritzat.

4.3. Aigües pluvials

Les aigües pluvials captades a la planta es destinaran al procés de

tractament biològic dels residus i s’emmagatzemaran al tanc d’emmagatzemament

destinat a aquest fi.

4.4. Control d’abocaments

1. Tant les aigües residuals de la neteja de vehicles com les sanitàries

seran acumulades en un depòsit impermeable abans del seu tractament.

Els llots i la resta de residus del tractament seran lliurats a un

gestor autoritzat. Els esmentats depòsits hauran de posseir els corresponents

certificats d’impermeabilitat i estanquitat, els quals es posaran

en el seu moment a la disposició de la Confederació Hidrogràfica del

Xúquer i d’aquesta Conselleria.

2. Així mateix, el titular haurà de presentar tant respecte als depòsits

d’acumulació d’aigües residuals i lixiviats com al tanc de pluvials

els corresponents certificats d’impermeabilitat i estanquitat, els quals

es posaran en el seu moment a la disposició de la Confederació Hidrogràfica

del Xúquer i d’aquesta Conselleria.

3. El titular de l’activitat està obligat a portar l’adequat manteniment

dels depòsits d’acumulació de les aigües residuals de manera

que quede assegurada la seua impermeabilitat i estanquitat al llarg del

temps.

4. La línia o les línies d’aigua de l’activitat susceptibles de generar

abocaments d’aigües residuals no disposaran de cap sistema d’alleugeriment

capaç de generar abocament continu o discontinu, ni directe ni

indirecte, a un domini públic hidràulic.

5. Es recorda que, d’acord amb l’article 100 del Text refós de la

llei d’aigües (Reial decret legislatiu 1/2001 de 20 de juliol), “queda

prohibit, amb caràcter general, l’abocament directe o indirecte d’aigües

i de productes residuals susceptibles de contaminar les aigües

continentals o qualsevol altre element del domini públic hidràulic, llevat

que es dispose de l’autorització prèvia administrativa” i s’incoarà

si s’escau, un expedient sancionador per infracció tipificada en la lletra

f) de l’article 116.3 de l’esmentada llei.

6. A l’efecte de possibles inspeccions dels òrgans que tenen atribuïdes

funcions de control i vigilància del domini públic hidràulic i

per a garantir la inexistència d’abocaments al domini públic hidràulic,

el titular haurà de disposar i presentar a requeriment d’aquells les factures

o els justificants acreditatius de la retirada de les aigües residuals

que emmagatzemen en un depòsit impermeable per a un posterior

tractament per un gestor autoritzat, de manera que aquestes estiguen

d’acord amb el volum generat.

7. D’acord amb el que disposa l’article 30 i la disposició final primera

de la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació,

el marc competencial establit amb l’autorització ambiental

integrada no altera les competències que la Confederació Hidrogràfica

del Xúquer té atribuïdes en relació amb el control, la inspecció i la

vigilància del domini públic hidràulic ni en particular la seua potestat

sancionadora.

5. Protecció del sòl i de les aigües subterrànies

L’àrea d’implantació de les instal·lacions de tractament i valoració

dels residus disposarà de solera de formigó i xarxa de captació de pluvials,

amb una grossària tal que, en cas de vessaments, no s’hi produïsquen

infiltracions.

Als dos anys d’haver-se iniciat i desenvolupat l’activitat, s’haurà

de remetre a la Direcció General per al Canvi Climàtic l’informe preliminar

de situació del sòl que ocupa l’activitat, tot complint el que

disposa el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la

relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i

estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

Queda prohibit l’abocament a llits, sòls o subsòls que puguen deteriorar

la qualitat de les aigües, sense disposar de l’autorització de la

Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

No es podran executar pous, rases, galeries o qualsevol altre dispositiu

destinat a facilitar l’absorció de les aigües residuals pel terreny.

6. Residus

L’activitat està subjecta als requisits establits en la Llei 10/1998,

de 21 d’abril, de residus; en la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de

residus de la Comunitat Valenciana; en el Reial decret 833/1988 de

20 de juliol, sobre el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986,

modificat pel Reial decret 952/1997, i en el Reial decret 208/2005 de

25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus

residus.

6.1. Gestió de residus

S’inscriu l’empresa en el Registre General de Gestors Autoritzats

de Residus de la Comunitat Valenciana.

6.1.1. Planta de tractament mecanicobiològic de residus urbans

S’autoritzen les següents operacions de valoració i eliminació de

residus no perillosos, que s’han de realitzar a la instal·lació projectada,

amb una capacitat de tractament de 100.000 t/any:

Valoració R3 Compostatge, recuperació de paper/cartó,

recuperació de plàstics

Valoració R4 Recuperació de metalls

Valoració R5 Recuperació de vidre

Eliminació D8 Tractament biològic d’estabilització i

assecatge

Els residus admissibles a la instal·lació són els següents tipus de

residus urbans, d’acord amb la llista europea de residus, pertanyents a

l’àmbit d’aplicació del Pla zonal de residus de la zona I:

200301 Mescles de residus municipals

200302 Residus de mercats

200303 Residus de la neteja viària

200108 Residus biodegradables de cuines i restaurants

200201 Residus biodegradables de parcs i jardins

6.1.2. Control en el tractament mecanicobiològic de residus

Pel que fa a les operacions dutes a terme a la planta de tractament

mecanicobiològic, s’ha de considerar el següent:

1. S’inclourà una línia de triatge de materials reciclables com ara

paper/cartó, vidre i plàstics, de manera que la recuperació de materials

i producció de rebutjos que s’han d’eliminar en un abocador complisca

les prescripcions del Pla zonal de residus de la zona I, com també els

objectius de recuperació i reciclatge de la legislació d’envasos i residus

d’envasos. Els residus recuperats es destinaran a un valoritzador

autoritzat.

2. El tractament de la matèria orgànica procedent de recollida

selectiva (LER 200108) es realitzarà de forma independent i separada

del tractament dels residus urbans mesclats.

3. El tractament d’estabilització biològica es realitzarà de manera

que la degradació de la matèria orgànica biodegradable siga almenys

suficient per a complir els objectius de reducció establits en el Reial

decret 1481/2001 d’abocadors.

4. L’esmentat tractament d’estabilització biològica haurà d’assegurar

que el residu final obtingut tinga un índex de respiració dinàmica

(IDR) inferior a 1.000 mg O2 kg SV-1 h-1

5. El compost elaborat estarà sotmés, quant a exigències de qualitat

i en els altres aspectes, a la normativa específica sobre fertilitzants

i afins. Amb aquest fi, s’haurà d’inscriure al Registre de Fertilitzants i

Afins del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

6. Respecte als rebutjos i residus generats a la planta de tractament,

es destinaran a un gestor autoritzat i es prioritzarà la valoració

d’aquests com a destinació. Quan no siguen susceptibles de valoració

d’acord amb les millors tècniques disponibles, es destinaran a eliminació

de residus, conforme a l’article 18 de la Llei 10/2000, de 12 de

desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.

7. Diàriament s’hauran de registrar tots els fluxos de materials produïts

a la planta tant pel que fa a quantitats de residus tractats, materials

recuperats, rebutjos del tractament de bioestabilització, rebuig de

l’afinament del compost, compost produït, a fi d’obtenir els balanços

de recuperació i reducció de residus que s’han d’eliminar a l’abocador

i acreditar el compliment dels objectius de reducció de residus urbans

biodegradables destinats a abocador.

8. D’acord amb l’article 50.4 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre,

de residus de la Comunitat Valenciana, i amb l’article 13.3 de

la Llei 10/1998, de residus, l’entitat està obligada a portar un registre

documental en què figuren: quantitat, naturalesa, codi LER, origen,

destinació, freqüència de recollida, mitjà de transport i mètode

de valoració o eliminació dels residus. Aquesta documentació estarà

a disposició de les administracions públiques competents que així ho

requerisquen.

9. Així mateix, ha de presentar una memòria anual de les seues

activitats a la Direcció General per al Canvi Climàtic de la Conselleria

de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, abans de l’1 de març

de l’any següent al de les activitats.

6.1.3. Planta de gestió de residus voluminosos

S’autoritzen les següents operacions d’emmagatzemament i valoració

de residus, que s’han de realitzar a la planta de residus voluminosos:

Valoració R13 Classificació i emmagatzemament de

residus d’aparells elèctrics i electrònics

(RAEE) i altres residus voluminosos

Valoració R3 Recuperació de fusta

Valoració R4 Recuperació de metallsEls residus admissibles a la instal·lació són els següents tipus de
residus, d’acord amb la llista europea de residus, pertanyents a l’àmbit
d’aplicació del Pla zonal de residus de la zona I:
200123* Equips rebutjats que contenen clorfluorcarburs
200135* Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents
dels especificats en els codis 200121 i 200123, que
contenen components perillosos.
200136 Equips elèctrics i electrònics rebutjats diferents dels
especificats en els codis 200121, 200123 i 200135
200307 Residus voluminosos
6.1.4. Control en la gestió de residus voluminosos
Pel que fa a les operacions dutes a terme en la planta de tractament
de residus voluminosos, se seguiran les prescripcions següents:
I. Respecte als residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE), es
disposarà dels requisits tècnics establits en l’annex IV del Reial decret
208/2005, per la qual cosa la zona d’emmagatzemament estarà dotada
de superfícies impermeables, amb instal·lacions per a la recollida de
vessaments i decantadors i netejadors desgreixadors. S’assegurarà que
els RAEE s’emmagatzemen sempre en zones cobertes per a protecció
contra la intempèrie.
II. Es realitzarà una separació prèvia dels RAEE rebuts en zona
de classificació preparada, almenys mitjançant contenidors i se seleccionaran
i es retiraran aquells residus que no tinguen la consideració
d’aparells elèctrics o electrònics, per al seu posterior lliurament a un
gestor de residus autoritzat.
III. En l’esmentada separació prèvia se segregaran els distints tipus
d’aparells elèctrics i electrònics rebuts, en especial els següents tipus
de residus d’aparells elèctrics i electrònics, d’acord amb l’annex I del
Reial decret 208/2005, que s’emmagatzemaran de forma independent
per a la seua expedició a un gestor autoritzat:
– aparells de fred de les categories 1 i 10
– aparells amb tub de rajos catòdics de les categories 3 i 4
– llums de descàrrega de gas
IV. L’emmagatzemament dels distints tipus de RAEE segregats i la
resta de residus es realitzarà de manera que no es produïsca la ruptura
per a assegurar la viabilitat del seu posterior tractament i no es produïsquen
emissions incontrolades de contaminants. En especial s’evitarà
la ruptura de tubs i llums fluorescents i l’alliberament de components
que continguen substàncies perilloses, piles o acumuladors.
V. Pel que fa al tractament de la resta de residus voluminosos es
recuperaran, almenys, la fusta i els metalls susceptibles de valoració
d’acord amb les millors tècniques disponibles i es destinaran a valorador
de residus autoritzat. Quan siga necessari es realitzarà la trituració
per a la reducció de grandària dels residus destinats a eliminació.
VI. Respecte als distints rebutjos i residus generats a la instal·lació,
es destinaran a un gestor autoritzat i se’n prioritzarà la valoració com a
destinació. Quan no siguen susceptibles de valoració d’acord amb les
millors tècniques disponibles, es destinaran a eliminació de residus,
conforme a l’article 18 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus
de la Comunitat Valenciana.
VII. D’acord amb l’article 50.4 de la Llei 10/2000, de 12 de
desembre, de residus de la Comunitat Valenciana, i amb l’article 13.3
de la Llei 10/1998, de residus, l’entitat està obligada a portar un registre
documental en què figuren: quantitat, naturalesa, origen, codi LER,
codi annex I RAEE, destinació, freqüència de recollida, mitjà de transport
i mètode de valoració o eliminació dels residus. Aquesta documentació
estarà a disposició de les administracions públiques competents
que així ho requerisquen.
VIII. Així mateix, ha de presentar una memòria anual de les seues
activitats a la Direcció General per al Canvi Climàtic de la Conselleria
de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, abans de l’1 de març
de l’any següent al de les activitats.
6.2. Producció de residus

S’inscriu l’empresa en el Registre de Petits Productors de Residus

Perillosos de la Comunitat Valenciana per a la producció dels residus

següents:

S’hi inclouen, així mateix, aquells residus perillosos procedents del

tractament de residus urbans i residus voluminosos. Els residus podran

ser emmagatzemats durant un període igual o inferior a sis mesos, en

el cas de perillosos, i en el cas de residus no perillosos podran emmagatzemar-

se per un període d’un any quan la destinació final siga l’eliminació

i de dos anys quan la destinació final siga la valoració i hauran

de ser lliurats a un gestor autoritzat, transcorregut aquest període.

Aquest emmagatzemament temporal de residus perillosos es realitzarà

de forma segregada per tipus de residu, haurà d’estar convenientment

senyalitzat i es realitzarà en un lloc amb teulada, amb sòl impermeable

i sistemes de recollida de vessaments accidentals, com ara arqueta

cega no connectada a la xarxa de clavegueram i safates de recollida.

Així mateix, la zona d’emmagatzemament haurà d’estar inclosa en el

sistema general de protecció contra incendis de la indústria.

Per a l’emmagatzemament de residus líquids o que, pel seu alt

contingut líquid, puguen generar abocaments, cal disposar de cubetes

o recipients de recollida de possibles vessaments, que han de

tenir com a mínim el volum de l’envàs més gran o el 10% del total

(la major d’ambdues quantitats). Les cubetes hauran de ser individuals

per a cada tipus de residus, la mescla dels quals, en cas de vessament,

supose un augment de la seua perillositat o en dificulte la gestió.

S’ha de disposar de l’adequada quantitat d’absorbent no inflamable

per a resoldre els possibles vessaments accidentals durant la manipulació

dels diversos residus líquids. L’absorbent contaminat es gestionarà

com a residu perillós o no perillós, segons la seua naturalesa.

L’envasament i l’etiquetatge dels residus es farà d’acord amb allò

que s’ha exposat en els articles 13 i 14 del Reial decret 833/1988,

Reglament de residus tòxics i perillosos. Així mateix disposarà d’un

registre on conste la quantitat, naturalesa, identificació, origen i data

de generació i lliurament a un gestor autoritzat com també el número

de document de control i seguiment utilitzat, si s’escau, i el gestor a

qui es lliura el residu.

Els residus perillosos i no perillosos es lliuraran a gestors que disposen

de la corresponent autorització administrativa per a la gestió

d’aquests residus.

Cada quatre anys s’haurà d’elaborar un pla de prevenció i reducció

de residus perillosos, que es presentarà en la Direcció General per al

Canvi Climàtic.

Així mateix, emplenarà la declaració anual de productor de residus

perillosos i no perillosos, la qual serà remesa a la Direcció General per

al Canvi Climàtic abans de l’1 de març de cada any. En l’esmentada

declaració s’especificarà l’origen i quantitat dels residus produïts, la

destinació de a cadascun d’ells i la relació dels que es troben emmagatzemats

temporalment com també les incidències rellevants que

s’hagen pogut produir, tot això relatiu a l’any objecte de la declaració.

7. Mesures que s’han d’adoptar en situacions diferents de les normals

que puguen afectar el medi ambient

Es duran a terme totes les mesures necessàries perquè quede

garantida la protecció del medi ambient i la salut de les persones

davant qualsevol situació anormal, quant al funcionament de les installacions.

No obstant això, si es produeix algun incident en les instal·lacions

que comporte el funcionament anòmal i d’això pot resultar l’incompliment

dels límits imposats, s’haurà de comunicar immediatament

l’esmentada situació a Protecció Civil, a l’Ajuntament i a la Direcció

General per al Canvi Climàtic.

Una vegada produïda la situació d’emergència, la mercantil utilitzarà

tots els mitjans al seu abast per a reduir al màxim l’efecte sobre el

medi ambient.

En el termini màxim de set dies després de la incidència, la mercantil

haurà de remetre a l’Ajuntament i a la Direcció General per al

Canvi Climàtic un informe detallat, en el qual, junt amb les dades

d’identificació, hauran de figurar les següents:

– causes de l’incident

– hora en què es va produir i la seua duració

– característiques de l’emissió o abocament

– mesures correctores adoptades

– hora i forma en què es va comunicar el succés

En relació amb el possible dany ambiental ocasionat per l’activitat,

s’aplicarà la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental,

en l’àmbit d’aplicació de la qual s’inclouen les activitats

subjectes a autorització ambiental integrada. Segons l’esmentada llei,

l’activitat ha de disposar d’una garantia financera que li permeta afrontar

la responsabilitat mediambiental inherent a aquesta, en les modalitats

previstes d’assegurança, aval o reserva tècnica, i amb les possibles

exempcions derivades de la magnitud del dany potencial o de l’adhesió

amb caràcter permanent i continuat, siga al sistema comunitari de

gestió i auditoria mediambientals (EMAS), siga al sistema de gestió

mediambiental UNE-EN ISO 14001:1996.

Així mateix, quan es determine el cessament d’alguna de les unitats,

es desmantellaràan, segellaran i clausuraran les instal·lacions,

d’acord amb la normativa vigent, de manera que el terreny quede en

les mateixes condicions que abans d’iniciar l’esmentada activitat i no

es produïsca cap dany sobre el sòl i el seu entorn.

8. Declaració d’impacte ambiental

Es compliran les condicions incloses en l’àmbit d’aplicació de

l’autorització ambiental integrada indicades en l’annex 2 d’aquesta

resolució, establides en la declaració d’impacte ambiental emesa per la

Direcció General de Gestió del Medi Natural amb data 29 de gener de

2008, referida a la planta de valoració de residus urbans.

9. Altres condicions

La planta i les seues instal·lacions s’ajustaran a les condicions

indicades en el projecte tècnic i en els annexos, en els aspectes no

fixats en aquesta resolució.

S’han de complir totes les disposicions aplicables per a garantir la

seguretat, la salut de les persones i el medi ambient.

10. E-PRTR

Primer. Abans de l’1 de març de cada any s’haurà de notificar a la

Direcció General per al Canvi Climàtic, d’acord amb l’article 8.3 de la

Llei 16/2002, les dades sobre les emissions de la instal·lació relatives

a l’any anterior, específicament les que figuren en l’article 3 del Reial

decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el subministrament

d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les autoritzacions

ambientals integrades.

Segon. Qualsevol modificació i ampliació de la capacitat de tractament

de les instal·lacions haurà de ser notificada a aquesta Direcció

General, mitjançant l’aportació de documentació justificativa per a la

seua aprovació, de conformitat amb l’article 42 de la Llei 2/2006, de

prevenció de la contaminació i qualitat ambiental.

Tercer. L’autorització ambiental integrada es renovarà, en els

aspectes mediambientals, en el termini màxim de 8 anys, llevat que

es produïsquen abans d’aquest termini modificacions substancials que

obliguen a la tramitació d’una nova autorització o que s’incórrega en

algun dels supòsits de modificació d’ofici recollits en l’article 26 de la

Llei 16/2002, d’1 de juliol.

La renovació haurà de sol·licitar-se amb una antelació mínima de

deu mesos abans del venciment del termini de vigència de l’autorització

ambiental integrada.

Quart. S’haurà de presentar un certificat, emés per un tècnic competent

i visat, en el qual s’acredite que les instal·lacions i l’activitat

s’ajusten al projecte presentat i autoritzat o a les seues reformes posteriors

també autoritzades, i que s’han efectuat tots els controls, mesuraments,

anàlisis i comprovacions amb resultat satisfactori, que es determinen

en l’esmentat projecte, les seues reformes o en les normatives

que li siguen aplicables, com també aquells altres certificats previstos

en les disposicions que s’hi hagen integrat.

Cinqué. Aquesta autorització queda condicionada a la comprovació

de les instal·lacions i a l’obtenció de l’informe favorable corresponent

al compliment dels requisits establits en aquesta resolució, en els

termes establits en els articles 67 i 68 del Decret 127/2006.

Així mateix, constitueix un requisit necessari per a l’exercici de

l’activitat de tractament de residus d’aparells elèctrics i electrònics la

presentació davant aquesta Direcció General de la següent documentació,

d’acord amb el Reial decret 833/1988, que haurà de ser acceptada

documentalment:

– Carta de pagament acreditativa del depòsit d’una fiança estimada

de cinquanta-quatre mil set-cents vuitanta-tres euros amb vuitanta cèntims

(54.783,80 €) constituïda en qualsevol de les formes establides en

l’article 28 del Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, davant la Direcció

Territorial d’Economia, Hisenda i Ocupació, a fi de respondre del

compliment de totes les obligacions que, davant l’administració, es

deriven de l’exercici de les operacions objecte d’autorització.

– Pòlissa acreditativa de la subscripció d’una assegurança de responsabilitat

civil, amb un capital mínim assegurat de quatre-cents

cinquanta mil euros (450.000 €), que cobrisca el risc d’indemnització

pels possibles danys causats a terceres persones, a les seues coses i els

costos de reparació i recuperació del medi ambient alterat. Junt amb la

pòlissa de l’assegurança mencionada, haurà d’aportar un certificat de

la companyia asseguradora que acredite per a les operacions de gestió

objecte de l’autorització la constitució de l’assegurança pel capital

mínim indicat.

Sisé. L’Administració deixarà sense efecte aquesta resolució en

el moment en què observe qualsevol incompliment de les condicions

imposades, després d’audiència prèvia de l’interessat.

Seté. El titular de les instal·lacions objecte d’aquesta resolució,

a més de les obligacions que amb caràcter general estableix la Llei

16/2002, haurà de:

1. Complir les obligacions de control i subministrament d’informació

previstes per la legislació sectorial aplicable i per la mateixa

autorització ambiental integrada.

2. Comunicar a la Conselleria competent en medi ambient qualsevol

modificació, substancial o no, que es propose realitzar en la installació,

la transmissió de la seua titularitat o qualsevol incident o accident

que puga afectar el medi ambient.

3. Prestar l’assistència i la col·laboració necessàries als que realitzen

les actuacions de vigilància, inspecció i control.

Vuité. En tot allò no especificat en aquesta resolució, caldrà ajustar-

se a totes i cada una de les condicions estipulades per la normativa

vigent en matèria de residus, abocaments, contaminació atmosfèrica,

acústica, impacte ambiental, responsabilitat mediambiental i accidents

greus com també qualsevol altra que puga dictar l’administració en

l’exercici de l’activitat en matèria de protecció ambiental.

Contra aquesta resolució, que no posa fi a la via administrativa,

es podrà presentar recurs d’alçada davant la secretària autonòmica

de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge en el termini d’un

mes des de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació, d’acord

amb el que disposen els articles 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26

de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13

de gener.

València, 19 de febrer de 2008.– El director general per al Canvi

Climàtic: Jorge Lamparero Lázaro.

ANNEX I

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El complex de valoració de residus urbans està compost per:

a) Una planta de tractament mecanicobiològic

b) Una planta de desballestament de residus voluminosos

1) La planta de valoració/tractament disposarà de dues línies:

1. Una per a la matèria orgànica i els residus verds, destinats a elaborar

compost d’aplicació agronòmica:

L’esmentat procés de tractament estarà compost per les fases

següents:

– Recepció de la fracció orgànica

– Trituració preliminar i mescla

– Tractament i estabilització

– Garbellada i desmetal·lització

– Fase de maduració

– Afinament del compost

2. Una altra línia per a la fracció restant, destinada a la seua bioestabilització

mitjançant el procés BIOCUBI® desenvolupat recentment

(1994) pel grup Ecodeco consistent en un procés de bioassecatge.

L’esmentat procés de tractament estarà compost per les fases

següents:

– Recepció de la fracció restant

– Trituració preliminar i mescla

– Procés de bioassecatge

– Premsatge del material bioassecat

– Separació mecànica i estabilització complementària del material

bioassecat

Emissions a l’atmosfera

Es limiten a emissió d’olors i pols, es prevenen i es redueixen pel

fet que totes les operacions es realitzen en ambient tancat i sotmés a

depressió.

L’aire aspirat de la planta, abans de ser emés a l’atmosfera, es tracta

en un procés de depuració en biofiltres i es realitza un tractament

dels gasos per via biològica, els quals han de ser conduïts a una xemeneia

a fi de controlar les possibles emissions difoses.

La instal·lació disposa d’un filtre de mànegues que recull l’aire

aspirat en l’àrea d’afinament a fi de complir els límits d’emissió de

partícules (30 mg/m³).

Soroll

La instal·lació disposarà de les mesures correctores per a prevenir

la contaminació acústica. Totes les fonts de soroll es troben ubicades

en zones tancades, on el compliment dels nivells d’emissió estan assegurats

mitjançant les mesures correctores pertinents i necessàries.Els nivells de soroll s’estimen per davall del nivell sonor de recepció
extern per a ús industrial [70 dB(A) dia/ 60 dB(A) nit] establit en
la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció
contra la contaminació acústica.
Abocaments de la planta
A la planta es generen els següents tipus d’abocament:
– Aigua pluvial: des de les zones exteriors de l’edifici. Aquesta
aigua serà recollida en un dels sectors del tanc de formigó d’emmagatzemament
destinat a aquest fi.
– Lixiviats: procedents de biofiltres, fosses de recepció, línies de
bioassecatge i compostatge i trasllat fins a un sector del tanc d’emmagatzemament.
Els lixiviats es recirculen a les zones de fermentació.
– Aigua de rentat de l’àrea d’afinament. Es preveu una xarxa de
recollida que condueix l’aigua a la secció corresponent del tanc d’emmagatzemament.
Aquesta aigua es recircula al procés.
– Aigua de serveis higiènics. Aquestes aigües seran recollides
i tractades adequadament en una depuradora que s’instal·larà amb
aquest fi.
Pel fet que el sistema és deficitari hídricament, els lixiviats obtinguts
es recirculen a les zones de fermentació a fi d’aportar la humitat
necessària per al procés i els biofiltres.
Residus
Els rebutjos bioestabilitzats i la resta de residus seran gestionats
adequadament pels corresponents gestors autoritzats
2) Planta de desballestament de residus voluminosos
En la planta de desballestament es realitzarà l’emmagatzemament
i classificació d’una banda dels residus d’aparells elèctrics i electrònics
(RAEE), i d’altra banda es realitzarà el tractament d’altres residus
voluminosos com ara mobles i estris.
La planta de desballestament de residus voluminosos està formada
per una nau de 63 metres de longitud i 20 metres d’amplària, que
ocupa per tant una superfície total de 1.260 m².
El tractament de RAEE inclou l’emmagatzemament i la segregació
dels distints tipus d’aparells elèctrics i electrònics, en especial els
aparells de fred (equips que contenen CFC), aparells amb tub de rajos
catòdics (televisors i monitors) i llums de descàrrega de gas, per al
seu emmagatzemament independent i expedició a un gestor autoritzat,
d’acord amb el Reial decret 208/2005.
El tractament de la resta de residus voluminosos (mobles i estris)
consistirà en la recuperació de materials reciclables (fusta i metalls)
per al lliurament a valoració i la trituració prèvia a l’eliminació.
Emissions
Aquesta instal·lació no produeix un augment significatiu en les
emissions de gasos, sorolls, efluents líquids i residus, ja previstos en la
descripció de la planta de tractament.
ANNEX II
CONDICIONANTS DE LA DECLARACIÓ
D’IMPACTE AMBIENTAL
1. Les terres excavades, en cas que no siguen adequades per a la
construcció de les instal·lacions, es gestionaran a través d’un gestor
autoritzat o bé podran ser utilitzades per a la regeneració de pedreres.
2. Els lixiviats generats a les instal·lacions, en concret en la planta
de compostatge, hauran de tractar-se adequadament de manera que
quede garantida la seua innocuïtat.
3. Les aigües recollides a la bassa de pluvials es reutilitzaran en les
instal·lacions.
4. Els residus generats en la construcció i posada en marxa de les
instal·lacions es gestionaran d’acord amb la seua tipologia i naturalesa.
5. S’utilitzaran les espècies vegetals d’una certa entitat existents
en l’àrea d’actuació per a les revegetacions, els enjardinaments i les
pantalles visuals.
6. D’acord amb l’informe del Servei de Residus Urbans, la planta
de valoració haurà d’incloure una línia de triatge específica, abans o

després del procés de bioassecatge per a la recuperació de paper/cartó,

vidre i plàstics, que permeta d’una banda millorar la qualitat del producte

bioestabilitzat i d’una altra, incrementar substancialment els

nivells de recuperació globals en planta.

7. S’hauran de dur a terme les mesures establides pel Servei de

Protecció de l’Ambient Atmosfèric pel que fa al control de límits

d’emissió, biofiltres i mapa d’olors.

8. El pla de vigilància ambiental ha de considerar, a més, la vigilància

i l’eficàcia de les mesures correctores establides en aquesta

declaració.

al Diari Oficial del País Valencià

El Ministeri d’Indústria del govern espanyol donarà enguany set milions d’euros, i set milions més l’any vinent, és a dir el 2009, per la creació i urbanització d’un gran polígon industrial al terme de Vinaròs -Baix Maestrat-. Dels set milions d’euros d’enguany, sis milions són al zero per cent d’interés i a tornar en quinze anys amb els cinc primers de carència i l’altre milió és de subvenció i no s’ha de tornar.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló ja ha donat el vist-i-plau al pla especial del polígon industrial de la partida Soterranyes de Vinaròs a prop del terme de Càlig. Així, ja s’ha aprovat el canvi d’usos de no urbanitzable a urbanitzable d’ús industrial afectarà a 2,8 milions de metres quadrats.
Al juliol, l’ajuntament de Vinaròs va sol·licitar la modificació de sòl no urbanitzable a sòl d’ús industrial per promoure un polígon de gestió publica entre la rambla de Aiguaoliva, a la banda de dalt de l’autopista AP-7, i limitant amb la N-232. Ara a la primera reunió de la comissió d’urbanisme de Castelló celebrada desprès de les vacances d’agost ha estat tractada i aprovada aquesta sol·licitut.
És una compensació pel projecte Castor?

Encara ningú ha dit que sigui es tracta d’una compensació pel Castor, hi ha indicis que fan pensar que es podria tractar d’una compensació o, si més no, que si no es feia el projecte Castor, aquest diners del Ministeri haurien estat més difícil que arribéssin a Vinaròs tan ràpid i bé. Això és el que podem pensar si atenem a les declaracions del sotsdelegat del Govern de l’estat espanyol a Castelló,  quan va dir que era “normal” que l’Estat espanyol inverteixi “on més esforços industrials s’estan fent“. El projecte gasístic Castor té previst invertir més de 1200 milions d’euros al terme de Vinaròs i davant la costa del Baix Maestrat.
Sigui compensació o no pel projecte Castor , la cosa és que, enguany, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç “ajudarà” al Consistori de Vinaròs amb set milions d’euros (6 milions en préstecs i un de subvenció a fons perdut), per a la posada en marxa del macropolígon industrial a la partida Suterranyes. Està acordat o previst que l’any que vé, es faci efectiu un altra “ajuda” per a l’ajuntament de Vinaròs de set milions d’euros més en similars condicions que les d’enguany.

La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia vista la publicació al BOE de data 17/09/2008, de l’anunci pel qual se sotmet a informació pública la solicitud de “autorización administrativa y reconocimiento de utilidad pública de los proyectos de instalaciones de almacenamiento subterráneo de gas natural Castor y sus instalaciones auxiliares en la provincia de Castellón, así como su estudio de impacto ambiental, la concesión del dominio público marítimo-terrestre para las instalaciones marinas, y la autorización ambiental integrada de la planta de operaciones en tierra del almacenamiento subterráneo de gas natural” volem manifestar les següents consideracions:

Una vegada més constatem que els interessos particulars d’una empresa es troben per damunt dels interessos generals de poblacions com la d’Alcanar, ja que la major part de les propietats afectades per aquest projecte són terres de canareus i canareves.

Observem que, en la línia seguida per part del govern de l’Estat que diu representar la ciutadania, amb aquest anunci s’ha tornat a menysprear, de manera totalment abusiva, la base econòmica de moltes famílies d’aquest territori, que vivim de l’agricultura i de la pesca.

Tant pel nombre de persones afectades pel procediment expropiatori que s’obrirà, així com per les afeccions i servituds que comportarà la instal·lació de totes les canonades, treballs d’instal·lació i estesa del gasoducte, etc., per connectar la planta marítima amb la terrestre, molts conreus de regadiu s’hauran d’abandonar.

Amb més de dos-cents setanta mil metres quadrats de terrenys a expropiar per a la construcció de la planta terrestre, i la suma de les superficies (més de 400.000 m2) de les ocupacions temporals, gravàmens i servituds permanents de terrenys, es constata el menyspreu a la demanda social que va fer la gent del territori senienc.

Tampoc l’actual govern de l’Ajuntament de Vinaròs ha tingut la capacitat d’estar, en cap moment, a l’altura de les circumstàncies en un tema tan important per al conjunt de la ciutadania afectat per aquest projecte lesiu, tanca la porta i no respon a cap de les sol·licituds formulades per les persones afectades que demanen diàleg.

Amb la nova ubicació s’ha fet córrer la planta terrestre uns quilòmetres més amunt, però no creiem que aquesta sigui la solució, perquè fer córrer un problema no és resoldre’l i el nucli d’Alcanar es troba en el radi de 5 Km. d’afectació de la planta terrestre, en cas d’accidents o explosions de gas, o de simples “incidències”, com les ocurregudes en empreses nuclears molt properes.

Malauradament, una vegada més, per a l’únic que ens volen és per a imposar la “seua” raó d’estat per un concepte erroni d’utilitat pública, anant de la mà d’una empresa, i que escolta únicament la demanda de determinats sectors industrials que volen imposar vora el riu Sénia una “deixalleria territorial” on plantar les seues indústries contaminants, i que menysprea, de nou, les peticions de la gent del carrer.

Per això, us demanem que davant aquesta nova imposició, tinguem la força i la valentia que ja vam demostrar fa un any, presentant massivament al·legacions contra el projecte “Castor” d’emmagatzematge de gas natural. Des de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia hi estem treballant i rebrem amb molt de gust totes les vostres propostes i suggeriments, perquè ara més que mai és quan hem de dir que: NO HO VOLEM!

Perquè la unió fa la força, si estem units continuarem units!

Terres del Sénia, setembre de 2008

Hem anat a vinarós a buscar informació del Castor, quan entrés a la oficina que al mateix edifici de la policia local de vinarós, serveis tècnics ,al demanar pel castor, t’ensenyen un quadern:
 - Proyecto de almacenamiento subterráneo de gas natural Castor. ‘ Relación (concreta y individualizada) de los bienes y derechos precisos (a expropiar u ocupar) para desarrollar las instalaciones de almacenamiento subterráneo Castor en el T.M de Vinarós (castellón)’

Allí están exactament per on pasa tota la instalació Castor, i més que no he pogut veure. Si ets afectat et farán fotocopia de la finca afectada.
Ara si vols veure més, ho tens que demanar, i al moment t’ho deixen veure a una sala ajena, són 19 tomos que enumero: 
- Anteproyecto Administrativo. ‘Proyecto de instalaciones de la planta de operaciones del almacenamiento subterráneo de gas natural castor’ (4 tomos) 
- Memoria ‘ almacén Subterráneo de gas natural castor (castellón). Proyecto básico para solicitud de AAI (fecha del tomo julio 2008)’  
- Estudio de impacto ambiental. Almacén subterráneo de gas natural castor
 - Anteproyecto administrativo. ‘ Proyecto de instalaciones del gasoducto del almacenamineto subteráneo de gas natural castor’ (2 tomos)
 - Solicitud de ocupación de dominio público Marítimo-terrestre de las instalaciones del almacenamineto subterráneo de gas natural castor. (4 tomos)
 - Anteproyecto administrativo. ‘ Proyecto de instalaciones de la planta marítima del almacenamiento subterráneo de gas natural castor’ (4 tomos)
 - Almacenamineto subterráneo de gas natrual castor. ‘ Solicitud de concesión de ocupación de la zona de servidumbre del dominio público marítimo-terrestre. Proyecto básico’
 - Documentación complementaria. ‘ almacén subterráneo de gas natural castor (castellón) proyecto básico para solicitud de AAI’ (2 tomos)
 De tot aixó no mos han deixat fer cap fotocopia, hem tingut que presentar una instància.

Ple Ordinari del día 30 d’abril de l’ajuntament de Cervera del Maestre:

Assisteixen: Antoni Lluch, Adolf Sanmartín, Josep V.Gascó, Vicent M. Llopis, Joaquín Ferreres, Carolina Salvador i Joan M. Viñes.

S’aprova per majoría, amb l’abstenció dels
2 regidors del PP, l’expropiació forçosa dels
terrenys corresponents al complex de valorització
i eliminació de residus sòlids urbans a la partida de las Bassa.

Dins del termini fixat per recòrrer contra l’acord del ple de l’Ajuntament de Cervera del Maestre, esmentat a dalt, pel qual es pretén iniciar les expropiacions del terreny necessàris per a construir les instal·lacions del complex mediambiental i l’abocador de residus sòlids urbans, a la partida de la Bassa, al terme de Cervera i que ha de dónar servei als 49 municipis del pla zonal de l’àrea I (Ports-Maestrat i part de la Plana Alta), l’ajuntament de Càlig i la plataforma contra l’abocador de la Bassa han presentat el corresponent recurs contenciós administratiu. Així s’entra per fí, en la primera defensa legal dels interessos de molta gent, ja que el Consorci de Residus del pla zonal de la zona 1 no va fer cas del que ja va dir la gent, ni de les al·legacions que es presentaren, també dins de termini. Set anys del Consorci i ja perdudes les subvencions europees de fins el 85%, encara no s’ha aconseguit ni l’autorització ambiental integrada per l’abocador RSU, que es pretén fer a la partida de la Bassa al terme de Cervera. I, això, malgrat que des del Consorci van assegurar que no hi hauria cap problema i les obres s’iniciarien per al setembre de 2005. De ser admès a tràmit el recurs, que també presenta la plataforma anti abocador, es podria anul·lar l’acord plenari i les expropiacions quedarien en stand by. El capteniment en posar l’abocador damunt d’una zona kàrstica amb avenc, basant-se en un informe geològic signat per un becari de la Universitat Jaume I, amb errades o mentides, ha fet que es perga un temps preciós. La manca de decissió del Consorci per iniciar la cerca d’una nova ubicació per l’abocador dels residus sòlids urbans ha fet que alguns ajuntament s’hagin buscat la vida pel seu compte, sense esperar ja res del Consorci ni del futur abocador RSU. Així des d’enguany, Peníscola envia un camió de brossa cada dia, no tan a prop, a Jumilla -Múrcia-, més de 600 quilòmetres entre anada i tornada, per tractar-les en un abocador legalitzat, i així, d’aquesta manera, a Peníscola es respecta al medi ambient.

Sense esperar a contestar les al·legacions contra l’abocador, i sense tenir res aprovat només fum encara insisteixen a expropiar els terrenys.
Els demandants han presentat davant de notari els documents per a personar-se judicialment contra Cervera perquè “no hi ha res d’acord amb què expropiar al no existir cap projecte aprovat per la Generalitat“, apunta el regidor d’Urbanisme, Albert Querol.
Querol recorda que “els projectes no existeixen oficialment i que tan sols oficiosament la planta compta amb les autoritzacions, ja que el DOPV no ha publicat la Declaració d’Impacte Ambiental de la planta i de l’abocador”.

La Guàrdia Civil va detenir en ahir a la matinada a un ciutadà romanès a la carretera de Traiguera a Vinaròs passant per Sant Rafel -CV-11-, al terme Vinaròs, després de patir un accident quan fugia dels agents, com a presumpte autor d’un delicte de robatori d’ús de vehicle a motor, segons que han informat en un comunicat fonts de la Benemèrita.
La detenció de T.G., de 19 anys, es va produir després de l’accident sofert pel camió en el qual fugia juntament com més individus d’una patrulla de la Guàrdia Civil, que els va localitzar a la carretera CV-11 després de suposadament haver comès diversos robatoris en diferents localitats de les províncies de Tarragona i Castelló, pels que estaven sent buscats.
Dos dels presumptes autors van aconseguir fugir a peu de l’accident, mentre que el detingut va quedar atrapat entre el vehicle i la barana de la carretera, motiu pel qual va haver de ser rescatat per bombers de Benicarló.
El vehicle havia estat sostret en la Partida Cap de Vila de Traiguera i suposadament va ser emprat per cometre diversos robatoris a la zona. La Guàrdia Civil continua amb la investigació per a la identificació dels dos implicats fugits, aaixí com la seva participació en els robatoris comesos, segons les mateixes fonts.

La Guàrdia Civil acusa, fins ara, de 19 robatoris al ciutadà romanès detingut en dilluns passat a la matinada a la carretera CV-11, en el terme de Vinaròs, quan es va accidentar amb el camió en el qual fugia al costat d’altres individus d’una patrulla de la Benemèrita.
La persecució es va produir quan es va localitzar el vehicle mentre circulava, el qual havia estat sostret unes hores abans a la localitat de Traiguera (Castelló) i estava implicat en robatoris a establiments comercials.
Les investigacions portades a terme per l’Equip de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Vinaròs han permès descobrir, entre d’altres coses, que la identitat facilitada pel detingut en el moment de l’arrest era falsa, ja que les seves empremtes van confirmar que la seva verdadera identitat respon a D.G., de 19 anys i nacionalitat romanesa.
A més, en la inspecció ocular del camió, s’han localitzat restes de diverses màquines recreatives sostretes aquella mateixa nit de dos bars de les localitats tarragonines de La Sénia i San Carles de la Ràpita.
Els agents de la Guàrdia Civil li acusen també d’altres 17 robatoris al coincidir “plenament” el tipus de robatori i el ‘modus operandi’ emprat amb els robatoris que pels Equips de Policia Judicial de Vinaròs i Tortosa es venien investigant en bars de màquines recreatives tipus B, per posteriorment desguassar-les i sostreure la seva recaptació.
Els robatoris es van cometre des del mes de juliol passat en bars de Traiguera, Sant Mateu, Sant Rafel del Río, La Sénia, Vinaròs, Càlig, Alcanar, Amposta, El Perelló i Constantí, i es van sostreure diversos vehicles en Santa Bárbara, Traiguera i Vinaròs. La Guàrdia Civil continua les investigacions per localitzar a la resta dels implicats en els il·lícits penals.

Mulet lamenta que el PSOE local i estatal no rectifique amb aquest projecte que hipotecarà per sempre la vida de tota la comarca.
La publicació en el BOE i DOGV d’avui, de l’exposició pública “Informació pública de la sol•licitud d’autorització administrativa i reconeixement de la utilitat pública dels  projectes d’instal•lacions d’emmagatzemament subterrani de gas natural Castor i les seues instal•lacions auxiliars en la província de Castelló, així com el seu estudi d’impacte ambiental, la concessió del domini públic maritimoterrestre per a les instal•lacions marines i l’autorització ambiental integrada de la planta d’operacions en terra de l’emmagatzemament subterrani de gas natural Castor”,  serà al•legat, dins d’aquests 30 dies de periode establert a partir de la publicació, per part d’Iniciativa del Poble Valencià, a l’entendre, des de les files ecosocialistes que aquesta iniciativa suposa un hipoteca de per vida per al futur econòmic i social de les comarques del Baix Maestrat i del Montsià, i no s’ha buscat el necessari consens entre municipis veïns per a un projecte d’aquesta magnitut.
         En eixe sentit, el representant d’Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha recordat que la construcció de la Planta d’operacions, a 9 kilòmetres de la costa en la zona nord de Vinaròs, el gasoducte de 30 kilòmetres des de el magatzem marítim a la planta terrestre, on, a 16 metres al voltant seu no es podrà fer cap tipus d’actuació, i la plataforma marina de procés, i de pous, a 21,6 km de la costa, transformaran per sempre la zona, i no precisament de manera positiva.
         Els ecosocialistes, estan a l’espera de la resposta del Ministre d’Indústria a les peticions i recomanacions presentades al Congrés pel diputat Joan Herrera, però, amb la tramitació actual, tot indica a que el PSOE continua apostant per aquest projecte irracional “ apostar encara avui en dia per les energies no renovables i altament perilloses, i castiga a una de les zones que no es caractaritza precisament per ser de les màximes consumidores, no té defensa davant l’opinió pública, i encara menys, que aquestes instal•lacions, que suposen un risc per a tot el contorn, es tramite d’esquenes i sense donar opció a opinió als pobles de les dos comarques afectades, tot un model de com no s’han de fer mai les coses”.
         El diputat Herrera ja va advertir a Indústria que  el  1998 es va signar el Conveni d’Aarhus, ratificat per l’Estat Espanyol, el qual estableix un procés de participació del públic en la presa de decisions relatives a activitats específiques -veure article 6-, entre les que estan les activitats del sector de l’energia incloses en l’annex 1, en concret les relatives a les indústries de gasificació, en les que entra de ple el projecte Castor “A pesar d’això, s’ha negat la capacitat de consulta i  valoració els municipis de tota l’àmplia zona potencialment afectada per aquest projecte”.

Informe de les inexistents depuradores de la costa del Baix Maestrat

Descarregar l’informe.

El portaveu de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge del PSPV a Les Corts, Francesc Signes, va assegurar avui que “el Consell, a dia d’avui, no ha posat en marxa gran part de les 280 depuradores que va prometre i que estan recollides en l’II Pla de Sanejament d’Aigües del País Valencià (2002-2008)”.
Va afegir que, la gran part d’aquestes plantes, “a tres mesos de concloure el termini, continuen sense començar o en estat d’execució”. Sobre això, va assenyalar que “la qualitat dolenta de les aigües dels rius valencians està estretament relacionada amb la “falta d’execució” d’aquest segon pla de sanejament.
Sobre això, va denunciar “la falta de transparència del Consell”, ja que el conseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón, encara “no s’ha dignat a contestar la bateria de preguntes, concretament 280”, que va presentar el grup parlamentari socialista de les Corts, el mes de maig passat, sobre l’estat d’execució de totes les depuradores.
Així mateix, va afirmar que “el sistema d’implantació del tractament terciari en les depuradores es troba en mantellines”. En aquest sentit, va considerar que “les reivindicacions de Camps respecte a l’aigua deuria aplicar-les a la seva pròpia gestió perquè és ell el que està traient aigua a tot el País Valencià”, ja que “tota aigua no depurada és aigua desaprofitada i a més inutilitza més aigua”, va agregar.
En relació amb el I Pla de Sanejament, va apuntar que “encara existeixen depuradores pendents, malgrat que haurien d’estar en marxa des de 2002”, amb el que “continuen no només contaminant rius sinó també platges”, i va posar com a exemples el cas de Vinaròs, Peníscola, Benicarló Alcalà de Xivert, Alcossebre i Canet de Berenguer. I va apuntar que “l’emissari d’aquest últim cas va produir un abocament d’aigües fecals a la platja l’agost passat que, de cap manera va ser accidental, com adjujo el conseller, sinó com a conseqüència de la deixadesa del mateix”, va argumentar.
Igualment, va assenyalar que aquesta situació afecta a “les platges de Castelló en les que se segueix abocant les aigües residuals sense depurar”. Un fet que va considerar “gravíssim”, ja que és una zona que compta amb “200.000 habitants i gran afluència turística”, amb el que “la passivitat del Consell és una agressió al medi ambient i a l’economia valenciana”, va manifestar.
Finalment, el portaveu socialista va apuntar que “el País Valencià no pot seguir vivint de la propaganga”, i va indicar que “els informes de la Confederació Hidrografica del Xúquer constantan la falsedat del discurs de l’aigua de Camps”.

El PSPV denúncia que el PP incompleix l’II Pla de Sanejament d’Aigües del País Valencià, a més d’agredir al medi ambient i l’economia valenciana

L’expropiació a més de 450 finques al Baix Maestrat més a prop.

Molts propietaris de terrenys afectats pel futur vial ja han rebut la notificació per acudir a l’Ajuntament corresponent al terme on s’ubiqui la seva finca per a efectuar l’acte d’ocupació i expropiació definitiva i urgent. S’ha fixat un justipreu d’1,18€/m2 per terrenys de secà, i de 2 €/m2 si és de regadiu. El tipus de cultiu augmenta el preu: si és el terreny està dedicat al cultiu de tarongers es pagarà una mica mes que si és hortalissa que es paga a 0,6€/m2. Cal dir que aquestos preus són provissionals, i es considera un avançament del preu definitiu, les construccions s’han de valorar a banda, en un full d’apreciació que ha d’emplenar cada afectat, per la qual cosa el preu definitiu podria ser una mica més, sobretot si algú recorreix la resolució i aconsegueix millorar-lo davant del Tribunal competent que ha de fixar el justipreu. Al terme de Peníscola els propietaris poden pasar a cobrar a partir del dia 25 de setembre i a Benicarló el 29, 30 de setembre i l’1 d’octubre, i a primers d’octubre a Vinaròs. En el cas que no estiguin conformes amb el preu poden presentar els recursos que considerin adients, però això no atura l’acte d’ocupació dels terrenys via expropiació, per fer la futura variant. Des de la Plataforma Per un terme sense barreres, ja s’ha encarregat als advocats que els indiquin el procediment per recòrrer i acudir als Tribunals pel justipreu. Aquesta obra ha estat adjudicada per a la seva construcció a l’empresa FCC per valor de 49,73 milions. d’euros, en concret 49.732.642 € segons la resolució de la Secretaría d’Estat de Infraestructures del Ministeri de Foment feta pública al BOE . Les finques afectades són al menys 456.

Resolució de la Demarcació de Carreteres de l’Estat espanyol al País Valencià per la que s’anuncia la informació pública i es convoca a l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació dels bens i drets afectats per les obres del projecte de construcció: «Carretera N-340. Tram: Variant de Benicarló-Vinaròs». Baix Maestrat. Clau del projecte: 23-CS-5670.
PDF (2008/037099; 10 págs. – 99 KB.)

El LIC i ZEPA “Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana”, situada al nord del País Valencià (Regne d’Espanya), veu amenaçada la seva integritat i la salvaguarda dels seus elements paisatgístics, ambientals, faunístics i dignes de protecció, per la intenció de l’Ajuntament de la Pobla de Benifassà de continuar amb la tramitació d’un Pla general d’Ordenació Urbana (PGOU), que pretén multiplicar per sis la superfície urbana d’aquesta localitat i els seus pedanies, contradient els principis de desenvolupament sostenible i ocupació racional del terra. La passivitat del govern autonòmic valencià, respecte a l’efectiva posada en funcionament dels organismes i planificacions d’ordenació i conservació del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, ha permès seguir amb la tramitació d’aquest PGOU i altres agressions ambientals com són l’obertura de pistes de pistes forestals o el disseny d’urbanitzacions en el curs del riu Sénia, que pertany a la Xarxa Natura 2000.

Bandera blava.

Relacionada:Tenir depuradora i no abocar les aigües residuals al mar, no és un requisit imperatiu per tal d’aconseguir la bandera blava 

Raül Romeva

Moment de l'entrevista entre Carles Mulet i Raül Romeva

L’eurodiputat Raül Romeva ha arreplegat avui temes de Castelló per dur-los davant la Comissió de l’europarlament. Representants d’Iniciativa de les comarques de Castelló traslladaran a l’eurodiputat ecosocialista problemàtiques on pot intervindre la Unió Europea.

 Representants d’Iniciativa del Poble Valencià a les comarques de Castelló, han mantingut avui una reunió de treball amb l’eurodiputat d’Iniciativa, Raül Romeva, a la ciutat de València.
 L’incompliment de la directiva Europea 91/271 per la falta de depuradores al Baix Maestrat, la polèmica sobre el pas de troilebús pel Parc Ribalta, ( atenent a la normativa europea de protecció del patrimoni, i al finançament per part de la UE d’aquest projecte), les agressions al territori ( PAIS i projectes destructors; urbanització insostenible de la Tinença de Benifassà, Marina d’OR Golf, ), l’aeroport de Castelló, les emissions del poligon petroquímic del Serrallo a Castelló, les afeccions del vial Cabanes-Orpesa, la modificació de la directiva sanitaria que deixa sense aliment als voltors, seran alguns del temes que es tralladaran a l’eurodiputat.

     Seguidament, a les 12 del migdia, l’eurodiputat eocoscialista i les diputades d’Iniciativa, Mònica Oltra i Mireia Mollà, oferiran una roda de premsa en Les Corts per a explicar les actuacions conjuntes que es duran a terme al Parlament Europeu.

Quan molts al Baix Maestrat cacarejen que cal l’AVE, que ens fa molta falta l’AVE, i no es paren a pensar que molt probablement ni s’aturarà. Ahir, el grup parlamentari a les Corts, del Compromís pel País Valencià presentaren una nova proposició no de Llei demanant que la Generalitat inici els tràmits necessàris per fer realitat la línia de tren de rodalíes que comuniqui Castelló amb Tortosa parant per més pobles.

La Síndica de Compromís, Mònica Oltra, repassa els punts negres destacats per l’ONG i pregunta al Consell què ha fet per evitar o corregir les agressions al territori denunciades
La Síndica de Compromís i portaveu nacional d’Iniciativa, Mònica Oltra, ha enregistrat avui una bateria de preguntes al Consell, fent-se ressò de l’informe fet públic aquest estiu per l’ONG  Greenpeace” Destrucció a tota costa en la Comunitat  Valenciana 2008”, incidint en les afeccions ambientals a les comarques litorals de Castelló.
Oltra ha recordat en les preguntes que  “Segons es desprèn d’un informe al que ha tingut accés el nostre grup parlamentari , elaborat per la prestigiosa i imparcial ONG Greenpeace, referent a la destrucció del litoral valencià, prop de la meitat del litoral valencià es troba actualment urbanitzat i està previst que s’urbanitze altra cinquena part del mateix, malgrat la desacceleració d’aquest sector. De l’estudi es dedueix que en molts municipis el desenvolupament  del sòl urbanitzable suposa l’ocupació de la totalitat de la franja costera”
Més d’un terç de les platges presenten diversos problemes com és l’erosió, modificació de la geomorfologia amb espigons i aportacions artificials d’arena, la construcció d’infraestructures com aparcaments que provoquen col•lapses de trànsit i abocaments d’aigües residuals o d’altres tipus.
Oltra ha preguntat, entre altres, sobre les mesures que ha adopta o pensa adoptar el Consell respecte Ha pres, o als abocaments industrials i contaminants a la costa de Castelló, provocats pel polígon del Serrallo, o per les indústries de Benicarló, la manca de depuradores al Baix Maestrat, l’increment desproposcionat dels amarraments i l’agressió inecessaria de les ampliacions o creacions de nous ports esportius, els problemes judicials de Marina d’Or , les construccions en la marjal de Nules-Borriana,
 
INFORME GREENPEACE:
 http://www.greenpeace.org/espana/reports/destrucci-n-a-toda-costa-en-v

Bon dia a tots, ara que s’ha acabat l’estiu, tornem a la rutina de sempre, amb reunions el 2n i el 4t divendres de cada mes. Per tant, us convoquem per al divendres 12/09/2008 a les 22:00h, a l’edifici de Serveis Agraris d’Alcanar, per comentar com ha anat l’estiu, quins han sigut els últims moviments de l’empresa i els nostres i que vindrà aquest mes de setembre.
Com sempre, esperem la vostra assistència. US HI ESPEREM!!!
Salutacions, Plataforma ciutadana en defensa de les Terres del Sénia
http://plataformapelsenia.blogspot.com/