Encara que sembli inversemblant, la influència del “Pelusa” arriba fins a la teoria econòmica. En efecte, existeix una teoria del governador del Bank of England, Mervyn King, que va anomenar: “la “teoria Maradona” dels tipus d’interès“.

Fem memòria: 1996, Mundial de Futbol a Mèxic. Partit de semifinals, Argentina-Anglaterra. Maradona lidera els argentins i, en aquella ocasió, l’astre argentí va aconseguir dos gols. El primer, molt polèmic, ja que el va aconseguir amb la mà (la mà de Déu). El segon, en una jugada magistral, en la que el futbolista argentí dribla diversos contraris i marca un dels gols més llegendaris dels mundials.

Bé, doncs segons l’opinió de Mervyn King, aquests dos gols són un bon exemple de les accions de la política monetària. El primer seria un bon exemple de l’enfocament antic, on la política monetària anava envoltada d’un cert misteri. Una acció inesperada, contrària a les regles, sorpresiva i amb un resultat immediat. Però una acció a la qual difícilment es pot recórrer amb assiduïtat, ja que llavors perdria la seva capacitat de sorpresa i faria que cada vegada estiguessin més atents els àrbitres (els mercats en el cas de la política monetària).

El segon és, segons King, una analogia quasi perfecta del poder que exerceixen les expectatives en la política monetària, concretament en la conducció dels tipus d’interès. En aquest gol Maradona va córrer més de mig camp i es va desfer de diversos adversaris abans de marcar el gol. El que realment sorprèn és que, si us fixeu en el vídeo, s’observa que Maradona va traçar una línia gairebé recta. Com va poder regatejar llavors els seus no pocs adversaris? Doncs de la manera amb què els defensors anglesos van reaccionar al que esperaven que Maradona fes. Amb els seus gestos i cops de cintura, Maradona va fer creure als anglesos que s’anava a desplaçar a l’esquerra o a la dreta, i això li va permetre traçar un recorregut directe al seu objectiu, la porteria.

La política monetària actual funciona de manera semblant, ja que els tipus d’interès (defensors anglesos) del mercat reaccionen davant del que esperen que facin el bancs centrals (en aquest cas, Maradona). Per en Mervyn King, el Bank of England i altres bancs centrals han estat capaços d’influir sobre l’economia durant períodes relativament llargs, en els quals amb prou feines han modificat els seus tipus d’interès (la línia recta amb ziga-zagues que va traçar “el Pelusa”), creant falses expectatives que van ajudar a mantenir controlada la inflació.

Trobareu llibres sobre política monetària i tipus d’interès a les nostres biblioteques. Obres sobre Diego Armando Maradona a la UB no en tenim, però trobareu llibres que parlen d’aquest futbolista a diferents biblioteques del CBUC.

¿ Saben aquell que diu?:

¿Saben quin es el deute de la banca espanyola? ( bancs + caixes): 870.000 milions de €.

Aaaah!…. Es creien que anava de acudit?. Doncs ja ho veuen, mes aviat es per plorar perquè només amb el BCE ( banc europeu) tenen un deute que suposa el 14 % de tota la comunitat quan l’economia espanyola amb prou feines serà el 8% aquest any 2009.

I encara més bones noves: Com que el dèficit de l’estat serà de quasi un 11%  del PIB i l’hicenda pública ho haurà de finançar amb deute pública resulta que tot i la baixa rendibilitat d’aquests bons encara restarà mes capacitat de crèdit  de  les entitats financeres a empreses , autònoms i particulars. ¿ Que per que ?doncs perquè en aquets moments la banca està xuclant l’estalvi de les famílies ( un 19% de la renda disponible) per poder pagar els deutes acumulats amb la bombolla financera que tan alegrement varen ajudar, ajuda decisiva, a crear, i no queda res per el crèdit. El deute públic espanyol els servirà per garanties de nous crèdits d’altres entitats financeres.

Així que durant el 2010 i potser part del 2011  a qui li faci falta un crèdit val mes que el vagi a demanar a l’Hugo Chavez, o al successor del Jamenei o al Putin, aquí no hi ha ni un duro.

I paradoxalment l’índex de la borsa espanyola  supera  els 12.000 punts .

¿ Que passa neng?

El Sala Martin es cansa d’explicar-ho ( altres també però amb ve ell al cap, serà per les americanes…): La borsa no te res a veure amb la economia i qui cregui lo contrari s’equivoca de mig a mig.

La Borsa es un tinglado on una colla de persones amb actituds  compulsives, paranoiques, crèdules sovint, gregàries com un ramat de bens compra i ven, quasi sempre sense saber perquè, amb l’ intenció que aquesta simple intenció li permeti guanyar diners en el intercanvi.

I, de vegades, els funciona, i de vegades no.

La borsa, que no te res a veure en la economia real, la productiva, la dels serveis, te, no obstant, una influència desmesurada en les nostres vides. Quan a uns senyors, molt espavilats se’ls va acudir jugar al monopoli amb els cereals, la soja, la palla, etc va provocar una inflació de preus,   previ al ensorrament de l’economia mundial, que va significar la ruïna de molta gent i la fam de molta mes encara.

Ara, com que no hi ha activitat i no es pot especular amb el coure, els metalls, els productes agrícoles, etc, ara especulen amb l’or, amb el petroli altre cop etc.

¿ On son les propostes de regulació dels mercats financers, fins quan aquest desori que sols omple les butxaques d’uns quants. ¿ De qui?

Un amic meu, ex bancari, diu: el diner es com l’energia: ni es crea ni es destrueix ( be, si, el creava  la maquineta del banc d’Espanya quant no hi havia mes remei, ara en Trichet diu que nanai, que hi ha risc d’inflació. !No se on el veu! ! Que es foti ulleres home!) fet l’advertiment deia que el diner es com l’energia i per tant sols canvia de mans però sempre acaba als bancs. O sigui que si, que hi ha algun banc que no sap on fotre els cales i es dedica a jugar al monopoli.

Vagin a la banca, vagin….! A que per vostè no hi ha crèdit!….

Primer de tot abans de  començar a parlar i posar exemples de la crisi s’ha de tenir una idea clara de que és la crisi i els seus orígens.

La crisi actual te els seus orígens en el mercat hipotecari del estats units, on els bancs i el propi govern  especulaven a l’alça amb el valor de les vivendes, oferint hipoteques a qualsevol persona, encara que aquesta no pugues oferir garanties per poder pagar-la.

La “idea” de l’especulació Inmobiliaria  era la compra i venta de immobles com terrenys, cases i pisos, esperar-se un temps i veure com aquella propietat pujava de valor per així poder vendre-la i obtenir uns grans beneficis a curt termini, aquest plantejament va enriquir i molt, a: bancs, administradors de finques, empreses Immobiliàries, prestamistes,etc.., però aquesta situació era totalment insostenible, ja que hi havia una gran quantitat de propietats que estaven valorades molt per sobre del seu valor real, més ben dit, havia gent que estava pagant una hipoteca de 350.000 $ quan el valor real de la propietat era de 200.000$ o inferior

D’aquesta manera Bancs de la mida de Leeman Brothers y Merryl Lynch que promocionaven aquest tipus d’especulacions han acabat “tancant portes” ja que no podien fer front a les seves deutes, nomes tenien propietats embargades que no podien vendre en un mercat tan saturat.

L’enfonsament d’aquest model d’especulació a suposat que alguns d’aquests hagin tingut que ser intervinguts per els governs, que moltes famílies agüin caigut en la absoluta ruïna, i s’hagin quedat sense casa, que moltes persones hagin perdut el seu lloc de treball,etc… en definitiva aquí es on comença l’espiral de la actual crisi econòmica.

Quan els gestors nord americans jugaven a ser els més originals en el disseny de productes financers vinculats a històries que ni ells mateixos sabien explicar i el resultat final de tanta innovació va ser la major presa de pèl que la humanitat mai ha patit, jo, innocent de mi, vaig creure que haurien après la lliçó i a partir d’ara la cosa seria diferent però ja veig que no.

La publicació dels beneficis descomunals que les mateixes entitats que varen fer figa estan presentant, pot fins i tot semblar obscè si no fos perquè ens està amagant un fet evident, ens continuen fent trampes per a tapar cares a la gent la crua realitat. La comptabilitat és una eina que es pot manipular i serveix massa sovint per presentar situacions  empresarials irreals. Les entitats financeres ho estan fent principalment de 6 maneres:

• Embargant immobles sense taxació, donant per bona la que es va fer 2 o 3 anys enrere quan el valor de mercat era superior en un 45%.
• Passant crèdits incobrables a les carteres d’inversió per a no provisionar-los ni comptabilitzar-los com a pèrdues.
• Renovant els crèdits que no havent-se declarat com a incobrables els seus titular tenen dificultats reals per a fer front les mensualitats, passant des del compte “clients probablement incobrables” a “clients”.
• Venent els immobles de la xarxa d’oficines de les entitats tal i com ha fet el BBVA amb 1.300 oficines a un fons alemany per uns 1.200 M€.
• Venent les participacions de les filials com el Santander amb una part de la seva filial barsilenya per un 5.000M€ i les participacions industrials.
• Dissenyant emissions de bons convertibles que adquireixen sota ma els estats incapaços d’arreglar el problema i els fons d’inversió d’entitats que han creat el merder.

El problema ens vindrà perquè aquests tripijocs no es poden mantenir eternament i quan comencin a aflorar ens trobarem amb un augment de la morositat que serà el senyal de que estem entrant en la fase més crítica de l’actual crisi. La realitat és que ni el mateix sector financer pot quantificar el forat que ells mateixos han creat i en conseqüència els governs difícilment el poden dotar.

Lo bo que tenen les fusions que des del govern s’estan promocionant és que farà aflorar la merda que les estitats s’estan guardant sota les catifes, però algú sap a quin preu?.

Publicat a edp.cat

Les caixes d’estalvi i bancs mantenen des de fa temps una relació propera amb el món del llibre. Per exemple, fa anys regalaven llibres als seus clients, han patrocinat o subvencionat publicacions, solen tenir potents departaments d’edició i publicació, convoquen concursos o premis literaris i han participat empresarialment en alguna editorial. Ara hem descobert un nou nexe, un producte que si més no resulta curiós.

Es tracta del Dipòsit Memòries de Caixa Catalunya. Una imposició bancària a termini que ofereix com a remuneració la redacció i edició de les memòries autobiogràfiques del client. La idea és reconèixer i preservar els recorreguts personals que atresora la gent gran. Una innovadora opció d’estalvi que ofereix diferents formes de custodiar alguna cosa més que els diners: els records i les experiències de tota una vida.

En concret, aquest dipòsit ofereix tres prestacions vinculades a diferents condicions: la redacció (per un periodista)  i edició (en paper) de les memòries autobiogràfiques del client; la confecció d’un àlbum fotogràfic, el que diuen “Una vida en imatges” o bé; la digitalització de documents d’especial valor per al dipositari, ells li diuen “Caixa forta digital”, que es lliura en un llapis de òptic amb una còpia que queda en guarda i custodia a l’entitat bancària.

Els Dipòsit Memòries formen part d’una nova línia de negoci basada en prestacions socio-assitencials o de serveis per a la vida quotidiana. Ara els bancs ja no ens donaran interessos, sinó tractaments a domicili, assessorament, estades a balnearis, etc. etc.  Una nova forma de fidelitzar clients i captar nous dipòsits i comptes.

En moments de crisis tot si val en alguns casos per aconseguir clients, feina, diners, el què sigui.
A la Kutxa per si de cas ho deixen molt claret…ells segueixen fent hipoteques, així que si hi ha algú interessat ja sabeu!

Tolerat. Si tornem …. apseomyeon petit perdut ve gran. Gilhada més gran. Molahnaenda .. Hyungitda a l’agost. El sol va baixar en Seosan. Gamchwora talent. ¡Torno de nou. Recerques de tresors perduts. Gilhada anar al sud. Encapçali l’exèrcit per lluitar. La humilitat és una virtut … beneït de tenir una persona humil. Ghosn grans plom. Potro al bareum bé. Va dir el cavaller. Si es retarda el capità de la bona apseomyeon s’enganxa. Suroeste de anar a un amic. He perdut un amic en el Nordeste. Segons gilhada afecte.
I tot el que sorgeix gonwon fundamental’re jigeuk. Sunseunghanda en el cel. Gonuideokeun
Sitneunda duteowoseo aigua sobre ella. En virtut mugang de conformitat. Totes les coses connectades a la hamhonggwangdae. Mars jiui tipus, la terra no es penedeix sentit. Flexible existeix, és un senyor que havia de fer.
Recuperar a seguir després d’obtenir l’adjudicació apseomyeon enganxat. Inviteu els seus amics anar al sud-oest.
De manera que és aliat de la botiga. He perdut un amic en el Nordeste. Per tant, aquesta és finalment l’alegria. El camí de terra estable mugangham (sense fronteres) destruir.
Anar darrere de la yusunhi gwaeneun. A una pèrdua de propietat, però el treball dur i té darrere de la gran, lleig, no és la prosperitat. I la força, no un sol hapchyeora altres.
Ghosn, un marit i la dona als funcionaris per servir al rei, a fi de domar, igual que la potra que el propietari no ha perdut a seguir. Taeneun torna a les grans als petits. Gilhayeo obres. Taeneun ve gran als petits. Gilhayeo obres. Hi ha una barreja d’un tonghagi tot. Una barreja que és el mateix delicte. Així yangyigo endins cap a fora
Flexible gutsego endins cap a fora, dins i fora del mata-segells bo, bo-destrucció a causa de la manera de convertir una llarga mata-segells.
Això es coneix gilhayeo gwaeneun. Si una persona és una virtut gilhayeo treball. Permetrà assolir el treball. Mata-segells i la política dels cavallers en el món sencer serà un feliç-anar-sort de sortir. Åre les reclamacions de la quantitat per sobre i per sota de la força que es tonghage.
Allà els països del Pacífic per conèixer mantenir l’ordre social i la família està bé. Matasellos des de l’interior, un cavaller sense més demora, obtenir la voluntat política de poder.
Lim riu està ronyó. De bona gana satisfer gangjungeuro seguir. Tongham jeongeurosseo a ser més grans.
Graus del cel. Hyung va dir a l’agost va arribar tan lluny perquè destruïts.
Vegeu més amunt, avall, amb vistes geuljada amant. Significa ser arrogant molahnaenda aviat.
Unseda gwaereul obtenir un gran lideratge. L’empresa portarà un gilhal.
Tanmateix, el proper 12 d’agost es antiestètiques. Quan està en un bon estat de salut del senyor vindrà aviat, quan els límits de la disminució no significa que no ho és.
Vostè serà difícil de complir el temps per inspirar un canvi en els propers jiwina riquesa.
12 pot ser en un país estranger. Però ell té massa gran d’una persona falta de vista cajolery sokgeona de tenir cura.
Per a les persones en la terra, és la gent. Dins i fora de la civilització com un suplement pateix grans dificultats. Això es munwang directament. Bo per ganjeong. Significa que les persones s’amaguen.
La guerra civil del dret de les dificultats, i va insistir en què no budakchina. Es tractava d’un reporter directament.
Molta gent en el camí d’aquest gwaereul temps. A la superfície per revelar un talent no ha de perdre’s. Ignorant que pretén millorar a través de la crisi.
Beneït siguis fidel a tu mateix en lloc de dur a la ira. Subterrani, la lluna i el sol i la llum de la lluna trista llar ileuni món està inquiet. Si vostè té la riquesa que van seguir a la catàstrofe causada per la riquesa que altres quan es surti de la maleïda trepant saviesa. Aspecte no coneix el contingut era única cosa conduirà al fracàs. La riquesa i la saviesa per evitar els desastres està ben ocult.
Bokeun obres. Es tracta d’un riu per tornar. Seguiu els moviments en els estats de la natura.
Per tant, no pot tenir accés a qualsevol persona a Xangai va dir. Pintor beotyi no venir. L’estat està tornant després de set dies, repetiu els graus del cel. És bo per a treballar, fins i tot quan la Louisiana
El riu es seonghae. Gran profunditat pel boke la vida a tot el món.
Aquest gwaega que a poc a poc torna, bona sort. No hi ha treball discapacitat. Però això no és radical per avançar gradualment. Anem obtenir l’ajuda d’una persona o un amic.
A la decepció i la desesperació bokeun es recuperarà tot el que en set anys. I la recuperació de la pèrdua de la riquesa es perd, trobar una feina. Fracassat en el passat, les coses van a tenir èxit de nou. Tanmateix, la
No està totalment recuperat de la situació del futur serà dissenyat.
Petroli puja a l’espera. Dret i el deure de cooperar jotneunda humilitat. Gangjungeuro complir.
Per tant, funciona molt bé. Deokeurosseo sonsunui veure adults. No es preocupi. És una alegria. Gilhada anar al sud. Aquesta realitat significa que es parla.
Això va a vigorosa gwaereul persones jeomchyeoseo obtinguts.
Donar un pas un pas constant. Seungeun arbres creixen des del sòl. Petites coses que fan que una gran pica. Tornar a la vessant sud gwiin complir gyeopchini no et preocupis, no fan que març serà decisiu. Tots a 12 dies, gràcies al que conforme a comportar. Fins ara, 12 no resol el temps va posar de manifest a la llum dels cels. I un nou pla de treball
Els projectes han d’estar activament compromesos. La capacitat dels seus caps, per descomptat, amb l’ajuda de les mans
Vostè pot fer que succeeixi és un bon moment.
  És un munt de gent. S’aplicarà. Vaig dret a l’opinió pública manat el rei dels pobles del món serà confidencial. Gangjungeuro complir. Fet heomeul va dir.
Aquest món, la gent que va escriure gochideut una ampolla de medicament per seguir-lo. Gilhayeo no és pintor.
Si vostè rep un 12 gwaereul jeomchyeoseo fer el que és just i que la gent espolseu gilhada resultats. És un pintor. El soldat, el Capità gwaeni gwaeneun vigor com està fent el cap dels militars van a participar. Aquí és on la lluita witaehan l’ansietat i el risc de perill
Està en calma. Gwaeda geukhani mi per lluitar amb altres persones en l’altre extrem. Tanmateix, fer trucades naehogwae defensa coll creixement es reunirà amb l’aigua. Piscina d’aigua en el terreny d’entrenament militar sangyini’ll ser recompensats. Southwest portat els militars per anar a l’habitació és Daesung. Vegeu també relacionats gwaero tombes.
Gyeomeun plom. Capital, brilla daseuryeo avall. Em puja i baixa estada a enfiladisses mapa. Gyeome per una reducció del capital social fins a l’extrem d’afegir massa a reduir el mapa per canviar la bomba envia gyeome. O escopir en l’esperit d’humilitat, beneït haehago l’odi i l’Índia, o la saliva com gyeomeul. Si honrat i tenen una menor gyeomeun no és brillant. Caballero no es modifiqui el final de la virtut de la humilitat. Gwaereul de la gent, però ara cada vegada més gilun Soeun la part de darrere. La humilitat és el moment d’esperar. Estrella, el 104 és anomenat. Gwaeneun estar a la terra, la terra sota de les muntanyes
Humiliar a si mateix és tan humil. Modest, així que és millor ser beneficiós. Massa feble per ajudar a ell es pot veure. I la millor vista a tota la gent de la gran deokeuro.

Vintage Design Desk Lamp 26

Vintage Design Desk Lamp Detail 25

Vintage Design Desk Lamp & Low (Coffee) Table/Bench 101

vintage-design@live.fr

Aquí teniu un fragment de l’ultim escrit d’en Enric Duran i Giralt, us recordo que va ser aquell noi que va conseguir un munt de crèdits i que no els tornarà pas.

Companys i Companyes,

Escric per informar-vos en primer lloc de quina és la meva situació legal a tres mesos des que vaig fer pública la meva acció d’insubmissió financera.

A data actual, el jutjat d’instrucció nº 29 de Barcelona, ha rebut quatre denúncies penals en contra meva, que m’han fet les següents entitats: La Caixa, Bancaja, Caixa Sabadell i Bankpime.

L’actuació del jutge davant d’aquest sumari ha estat l’arxiu provisional del cas. La causa d’aquest arxiu no ha trascendit però tot indica que en haver fet públic que amb l’argument que sóc fora del país, el jutge ha preferit arxivar almenys fins que torni, en lloc de citar-me a declarar i haver-me de posar en búsqueda, amb l’impacte mediàtic que això probablement tindria.

Per reobrir el cas caldria en tot cas que alguna d’aquestes entitats que m’acusen o el fiscal de l’estat ho reclamés.

No tenim informació de la resta de les 18 denúncies que van declarar els mossos d’esquadra davant la premsa el passat 17 d’octubre, http://www.17-s.info/node/181/209#comment-209

però en tot cas segons el meu advocat el més probable es que, si n’arriben més es passin al mateix jutge i siguin arxivades en les mateixes condicions.

L’arxiu provisional del cas i la falta d’informació als mitjans de comunicació són dues noves mostres del silenciament oficial que interessa sobre la meva acció.

  Der Himmel ist nicht im Stich gelassen die musimhage gesegnet. Alles steckt das Leben mit einer schwierigen jeongdoni Wer ist zu sagen, dass die Probleme Ali. Deulyeora im Vorfeld des Gebets und Pflege. Die Ereignisse würden nicht wollen, darüber nachzudenken und sich mit seulha deoharira zu aekyi. Und tun sie ehrlich. Dann langsam gilharira.

Versuchen Sie nicht, um zu sehen, etwas tun. Nangpaeman geschieht die ganze Zeit, zu, gehen nur 2 Lire Reue. Nicht sitzen zu Hause in heoyok geohaneun deultteuji zu bequem.

Die nächste Sache zu gehen guseolsu bulrihal mit dem ttareuni zu vorsichtig sein. 

  Haben Sie nicht denken, der die Tage zu kommen, und mir dabei hilft gwigaekyi eine unerwartete Glück gehört zu haben, bin ich nicht schuld, dass in dem Bericht. Es ist nur eine Minute zu schreiben, und es dahamyeon 5 Lire. Machen Sie nicht einen neuen Job, geduldig zu sein. Früher oder später, die bokrak wird gitdeulge. Sie können tun, um zu helfen Leute ist der Himmel.

Kinderwunsch sonjaehal unseni hören von jemandem anderen wird, wie gegen haenghamyeon. Diesen Monat ist Divination Staub zusammengefasst taesanin gyeokeuro ein bisschen von meinem Weg, auf seiner Tagung im gilun ist recht groß. Um Menschen rund um den naseoni Punkte eines jeden anderen, bin ich von der Arbeit.

Nachteil im Haus wird tröstlich darauf zu achten, chimnohani Krankheit. Für momjyeo nuul unseda byeongaekyi Familie. Ich möchte wirklich aufhören aekeul zu besuchen Pre-myeongsan beten. Meine Spende an den Himmel berühren wird als Sucher. Ist es, das Waschen der schmutzigen Lumpen. 

  Tamhaji und sie nicht. Ich denke, dass nach dem ersten Versuch, die das Gefühl verloren gehen werden. Wie lief die Blumen aus der Strafe nicht unseda deprimiert. In diesem Monat, darauf zu achten, vor allem im Osten. Es liegt in der sonjaehal Glück.

Um die Verwaltung der komplizierten Hageman doeeogal jinjeondoel nicht das einzige Problem ist, nicht Einkommen. Wenn Sie nicht über Kopf Schwänze in erster Linie Ich habe es dapdaphameul eojjihalgo Dies ist die Situation. Das schmerzt nur wollte ein heohwang beomsa Rhoda Transport. Besser gehen nur schleppend voran.

Ich nehme zu beten für einen Monat im Voraus zu verhindern, dass aekeul. Wenn Sie nicht beten Trace doppelt so hoch wie die 10.001 Pre-doaekhara chimnohani. Unter den Betrag der mir helfen und Venus, die offenbar recht unerwartet, so ein wenig dazu beitragen Verkehr geöffnet wird.

Si tenim en compte que l’endeutament per espanyol puja a un 150% de la renda disponible, que el 50% dels espanyols no te res estalviat i que els impostos s’emporten un 40% del que cobrem. Com es possible que algú encara pugui defensar l’hipòtesi de que el problema que tenim es que hi ha una crisi financera, i que quan  els bancs ens deixin diners tot solucionat. Potser serà que si arribem a endeutar-nos per un 1000% el “contador” es posarà a zero i tornarem a començar.

Per cert aquestes xifres son aplicables a les empreses, que també s’han endeutat per anar passant.

Aquest post l’he escrit desprès de llegir això i no entendre res:

“El Santander reclama políticas fiscales y monetarias “más contundentes” para reactivar el crédito, ya que la dificultad de acceso acentúa la desaceleración de la economía y genera una espiral en la que los problemas financieros y los reales se realimentan.”

Necessitem mes crèdit?, segur?.

O sigui, que tens els diners al banc perquè en teoria és més segur. A canvi, el banc et matxaca a comissions per mantenir-te els teus diners (i te’n dóna uns interessos ridículs). Si les coses van bé ells hi podran fer més negoci.

I si les coses van malament (els bancs la caguen amb tripijocs ’subprime’ que fins i tot un nen de 3 anys entendria que són una subnormalada), els governs han de córrer a ajudar els pobres bancs… amb els diners que tu pagues en impostos!!!!

En resum: El client/ ciutadà pringa o sí o sí; i la banca mai no hi perd. 

No seria hora que els bancs i els seus directius assumissin les seves responsabilitats en tot el merder?

Idea extra: el govern ja podria ser igual de ràpid a ajudar els seus amiguets de la banca que a aprovar el finançament de Catalunya, infraestructures per a Catalunya, l’Estatut, temes mediambientals, ajuda al tercer món… Però és que esclar, socialistes al govern o no, la banca són qui remenen les cireres; els catalans no importem a ningú; i el medi ambient o el tercer món… doncs encara menys!

El president del Brasil Lula da Silva ahir va ser entrevistat a Madrid, i com casi sempre va dir coses molt interessants:

• El problema es que la crisi ens ha estat ocultada durant molt de temps.
• El que no pot ser es que els humans estiguin sotmesos a certes regles i els bancs no.
• En cap moment s’han pres mesures contra la crisi i ara tenim la crisi mes profunda des de 1929.

Llegeixo avui al Wall Street Journal (que be que queda), que el conte de fades on vivien els bancs islandesos des de el 2001quan van ser privatitzats s’ha acabat. Els anys 60, la gent pagava les seves cases en tres anys, però en els últims cinc anys la població s’ha endeutat exageradament (tot sigui per enriquir els banquers) creant una bombolla immobiliaria de retruc ha provocat una inflació del 14% i al esclatar la bombolla (el passat hivern), els bancs van deixar de concedir crèdits per manca de líquid i al final el que ja sabem, un chrash bancari, molta gent que es creia milionària arruïnada i l’estat en bancarrota.

En un discurs de  la setmana passada, el primer ministre va dir als deus paisans que tindrien que tornar als recursos de la terra i el mar (això es un primer ministre!).

Per tant després de molts anys Islàndia mira cap el mar, molts hauran de tornar a treballar de pescadors o de grangers. Ara els islandesos ja saben que els seus pares eren mes rics que ells perquè podien pagar una casa en tres anys.

Bancs de béton dont le design est on ne peut plus années 70. On les retrouve à l’une des rares stations où le soleil éclaire les quais: Préfontaine. (Photo priuse avec l’autorisation de la STM)

Dips & Dips entre 2 bancs

Dips :

Muscles sollicités : Triceps brachial

Ce que vous devez faire : Pour exécuter cet exercice, placez vous entre deux barres parallèles. Les mains en appui sur chaque barre, (les jambes sont pliées légèrement).

En pliant les bras, descendez les fessiers en direction du sol, le bras et l’avant-bras doit former un angle de 90°.

Revenez à la position de départ en tendant les bras.

Respiration : en effectuant cet exercice expirez (vider les poumons) lorsque vous tendez les bras et inspirez (gonfler les poumons) lorsque vous descendez les genoux vers le sol.

 Dips entre 2 bancs : 

Muscles sollicités : Triceps brachial

Ce que vous devez faire : Pour exécuter cet exercice, placez vous entre deux bancs (ou autres supports bien stables). Les mains et les pieds sont en appui sur les bancs. Le buste et les cuisses forment un angle de 90°. Les jambes sont tendues.

En pliant les bras, descendez les fessiers en direction du sol, le bras et l’avant-bras doit former un angle de 90°.

Revenez à la position de départ en tendant les bras.

Respiration : en effectuant cet exercice expirez (vider les poumons) lorsque vous tendez les bras et inspirez (gonfler les poumons) lorsque vous descendez les fessiers vers le sol.

Pas un chat sur cette terrasse où des bancs récemment peinturés attendent des gens en quête de quelques instants de repos. Invisible sur cette photo, la pluie d’automne qui tombe avec aplomb. Ce photographe s’est installé sur un de ces bancs à écouter le martèlement de l’eau sur le toît en pente, le genre de moment où l’on aimerait que le temps s’arrête.

Se intalnesc un domn si o doamna la nudisti…
Domnul: – Ma bucur ca v-am intalnit!
Doamna: – Observ!

Tiganca: “Maaaa!,e un paianjen pe perete!
Tiganu’ :”Da’ ce-ai vrea sa fie,un Rembrandt?”

Stewardesa Tarom catre un calator
-Doriti cina?
- Ce pot sa aleg?
- Da sau nu

In cadrul unui experiment sociologic, unei grupe de 50 de oameni in care erau in mod egal femei si barbati i s-a dat un text si insarcinarea sa aseze in cadrul acelui text o virgula. Textul era: “Daca barbatul ar sti realmente valoarea pe care o are femeia ar merge in patru labe.” Toti barbatii au asezat virgula dupa cuvantul “are”. Toate femeile au asezat virgula dupa cuvantul “femeia”.

Un medic legist lucra tarziu in noapte. Examina cadavrul d-nului Schwartz, inainte de a fi incinerat, si a facut o descoperire uluitoare. D-nul Schwartz avea cea mai mare scula pe care o vazuse vreodata.
” Imi pare rau …comenta legistul, dar nu te pot incinera cu tot cu asa o scula impresionanta…Trebuie sa o pastrez pentru posteritate”.
Si, harst! i-o taie si o puse intr-o cutie si o lua acasa.
“Sa iti arat ceva de necrezut!” ii spuse el sotiei deschizand cutia.
“Dumnezeule! exclama aceasta. A murit Schwartz !!!”

Un om insurat avea o aventura cu secretara. Intr-o zi au mers dupa-amiaza la ea acasa si au facut dragoste. Extenuati au adormit si s-au trezit abia pe la 8 seara. Igrijorat, barbatul a inceput sa se imbrace repede si a rugat-o pe iubita lui sa ii ia pantofii, sa ii duca afara si sa ii tavaleasca prin iarba si noroi. Apoi s-a incaltat si s-a dus acasa.
“Pe unde ai umblat?” l-a intreabat sotia.
“Nu te pot minti, draga…am o aventura cu secretara. Am facut sex cu ea toata dupa-amiaza”
Sotia il masura cu privirea si observandu-i pantofii tipa:
” Minti nenorocitule! Ai fost sa joci golf!”

Un cuplu de varsta mijlocie avea 2 fetite superbe, dar sotul isi dorea un fiu. Au decis sa mai ncerce odata poate vor face un baiat. Sotia a ramas insarcinata, si a nascut un baiat. Fericit sotul s-a dus sa il vada, dar a fost oripilat observand ca era cel mai urat copil pe care il vazuse vreodata. I-a spus sotiei:
“Nu se poate ca eu sa fiu tatal acestui copil! Eu sunt tatal a doua fetite superbe! Nu cumva m-ai inselat?
Sotia a raspuns surazand:
“Nu si de data asta!”

Doi scotieni treceau prin fata unui bar. Unul dintre ei intreaba:
- Bei o bere?
- Da.
- Atunci du-te si o bea mai repede, ca eu te astept afara.

Cica un scotian se trezeste intr-o dimineata si-si gaseste nevasta moarta in pat langa el.
Se sperie si da fuga pe scari la servitoare:
“Daisy, Daisy! Sa fierbi un singur ou pentru micul dejun!”

Doi scotieni mergeau. Unul dintre ei scoate un pieptene si dupa ce si-l trece prin par il arunca.
Al doilea mirat il intreaba:
- De ce l-ai aruncat?
- Pai i se rupsese un dinte!
- Pai si doar pentru un dinte?…
- Era ultimul!

Un tanar scotian suna la HOT LINE :
- Buna iubitule, spune tipa.
- Buna scumpo, raspunde el.
La care tipa spune :
- As face orice pentru tine!
Da’ el raspunde:
- Bine, atunci inchide si suna-ma tu!

Costica vine acasa usor afumat, dar vesel.
- Pune masa, nevasta, ca mi-e o foame… Sta el la masa, cand aude un zgomot pe balcon. Iese pe balcon si gaseste un ins numai in camasa si chiloti.
- Ce faci, ma, la mine pe balcon ?, se infurie Costica.
- Domnule, fi rezonabil, intervine cel de pe balcon. Nu face scandal, te implor. Am avut si eu o aventura la etajul de ma sus, a venit barbatul acasa si, ce sa fac, am coborat pe balcon la dv.
- Bata-te sa te bata, se inveseleste Costica. Nevasta! Ia adu o pereche de pantaloni de-ai mei sa poata pleca omul acasa… Zis si facut, individul pleaca, cei doi soti se culca… pe la jumatatea noptii sare Costica din pat si isi ia nevasta la bataie.
- Ce ai omule, ce ti-a venit ?
- Abia acum mi-am adus aminte ca stam la ultimul etaj…

Bula suna la pompieri:
- Alo, pompierii?
- Da! Care este problema?
- Imi arde de joaca.

El si ea in pat.
Suna telefonul. Ea raspunde, si vine inapoi.
- Cine a fost? – intreaba el.
- Sotul.
- Atunci plec.
- Stai linistit. A zis ca mai sta inca o ora, fiindca a iesit la o bere cu tine..

L’altre dia vaig aterrar en un planeta molt estrany. Quan duia una estona caminant per uns carrers grisos i bruts em vaig aturar davant d’un establiment que es deia “La Caixa”. Encara no duia dos segons palplantat que un senyor que deuria estar entre la vida i la mort em va empentar cridant-me -si no és així no entenc el perquè de tanta pressa!

Amb l’empenta i els crits no vaig saber on anar i vaig anar a parar dins de l’establiment, era un lloc força estrany: la gent entrava amb uns papers i sortia sense, o entrava sense i sortia amb, ningú semblava pensar massa què feia o per què ho feia, em sembla que actuaven per instint! Tampoc sé per què alguns duien tants papers i d’altres tan pocs, però no deu ser res massa important, tot sovint els que en portaven més duien una cara que semblava que acabessin d’haver vist un mort.

Notre première excursion entre étudiants en échange : la plage !

Après une demi-heure de métro nous sommes arrivés à Tynemouth, une ville côtière très charmante. Rien à voir avec Newcastle et ses maisons de briques rouges ! Le seul inconvénient qui ne se voit pas sur les photos, c’est l’odeur ambiante. Dès notre arrivée, nous avons été pris par l’odeur de fish and chips, qui envahit les villes côtières anglaises. Apparemment, c’est la tradition de manger ça après une virée en mer. Miam miam, ça me rappelle que je n’ai toujours pas testé.

Nous avons marché jusqu’à la plage, surplombée par un magnifique château en ruines. Malgré le vent et le mauvais temps, nous avons vu des anglais se baigner. Comme nous l’avons vu précédemment, je crois que les anglais n’ont pas la même résistance au froid que nous !

Face à la mer, il y avait tout un tas de bancs. Je me suis dit : “Chouette je vais pouvoir m’asseoir en contemplant la vue magnifique”. Quelle fut ma surprise lorsque j’ai découvert des plaques funéraires dessus ! Après m’être renseignée, j’ai appris que ces bancs étaient offerts à la commune par des familles souhaitant rendre hommage à leur défunt. Je crois que les bancs ont été installés face à la mer car les personnes à qui ils sont dédiés devaient apprécier la vue. C’était très émouvant, mais finalement, je n’ai pas osé m’assoir dessus…

En rentrant, on a croisé des policiers. On s’est tous empressés autour d’eux pour les prendre en photo (à leur plus grand désarrois). J’ai même eu droit à porter le fameux casque !