Ja està, ja l’he cagada. Abans de cobrar el primer mes ja he ficat la pota i ara mateix corren per dins del meu cap paraules tan molonguis i esfereïdores (a parts iguals) com “acomiadament” o “expedient de regulació d’ocupació”. Em… un moment: jo sóc becari, no cobro! Bé, tranquils que no em tiraré a la via del tren; ja tinc bastant superat el tema aquest del meu no-sou.

El tema és que la meva millor companya (que casualment també és la pitjor, bàsicament perquè, a part de la jefa, és la única que tinc) ha descobert tot el meu món a internet i, sobretot, aquest bloc. Ara que ja la tenia al pot (sí, al bote) va i veurà com sóc en realitat i li dirà a la jefa i ja veuràs tu: em fotran fora!

Merda! Merda! Merda!

PD: tranquils que no passa res, com a mínim mentre ens portem bé, que suposo que serà fins que ens veiem cada dia. Fins llavors a viure, oye!