Ingredients:

- 1 3 / 4 oz rom

- suc de 1 / 2 llima espremuda

- 2 culleradetes xarop de sucre

Decoració: cap o un grill de llima.

Preparació:

Refredar la copa amb gels mentre es prepara el còctel. Tirar els ingredients a la coctelera i agitar enèrgicament.El Daiquiri, o Daiquiri-com li diuen a Cuba-TÉ de quedar ben fred! Abocar colant sobre la copa ja freda i buida.

En principi no ha de portar una decoració. Si de totes maneres vols posar-li una, que sigui un grill de llima a la vora de la copa.

Origen: En (1896) a l’orient de Cuba, en una platja anomenada Daiquiri (en què hi havia una mina), un enginyer nord-americà (Jennings Cox ) que treballava a l’illa amb l’italià Giacomo Pagliuchi, va donar amb la barreja de 1 / 2 culleradeta de sucre, 2 cullerades de suc de llimona, 1 mesura de rom blanc i gel (batut i servit en copa). Van crear i batejar el popular Daiquiri. Es diu que ho van fer un dia que rebien uns col legues enginyers i al rebost no els quedava gin, ni whisky ni res d’això; només tenien rom, llimones i sucre … Això de la terra, vaja.

Ernest Hemingway (premi Nobel de literatura i famós bevedor) el va popularitzar demanant cada matí a El Floridita (el més conegut bar dels 50 a l’Havana). A més de popularitzar també el Mojito de La Bodeguita del Medi … Daiquiri al Salvatge: Hemingway sospitava de la seva diabetis i es va obsessionar amb no ingerir sucre; va demanar treure el sucre i doblar el rom. Després se li va anomenar Daiquiri al Papa.

Un origen més primitiu es remunta a la ració diària d’1 pinta de rom als mariners britànics del segle XVII: s’emborratxaven i es va decidir baixar la quantitat de rom, diluir i afegir-llima i sucre per combatre l’escorbut i beure més fàcil. Se li va anomenar Grog, en honor a l’almirall Vernon que el va ordenar, però no era considerat un “còctel” amb la connotació social que es té avui en dia, la qual és molt més recent.

Daiquiris d’altres fruites: amb el temps han aparegut daiquiris de diferents fruites: maduixa, mango, plàtan … Consisteixen bàsicament en rom, sucre i el suc natural de la fruita en qüestió, gairebé sempre fets en batedora elèctrica, ja que solen ser purés de polpes més sòlides i no sucs com el de la llimona.

Una de les coses que em van sorprendre i que vaig trobar molt útil es la gran quantitat de màquines de begudes que trobes pels carrers de les ciutats.

En un carrer més o menys gran pots trobar màquines cada 100 metres i no en trobes una, sinó que quasi sempre van de dues en dues o fins i tot tres o quatre de diferents.

El contingut va des de la imprescindible aigua fins a sidra passant per begudes gasoses de vitamina C, a les quals em vaig enganxar .

Aquest tipus de màquines us permeten no anar carregats sempre amb alguna ampolla pesada d’aigua, ja que saps que quan tinguis sed segur que trobes alguna màquina d’aquest tipus no gaire lluny.

Us deixo amb un recull de fotos que vaig fer a aquestes màquines que tant be ens van anar durant els calorosos dies que vam estar al Japó.

Si un parell de cops hem parlat de vins de moda, avui, a les portes del cap de setmana i possiblement amb molts de vosaltres de vacances, us presentarem unes cerveses molt fashion:
Aquestes venen del llunyà orient, del Japó, fabricades per la cervesera Abashiri, de l’illa d’Hokkaido. Segons aquesta, les cerveses es fan utilitzant aigua dels icebergs que arriben a les platges d’Hokkaido procedents del mar d’Okhotsk, però no tenim més detalls sobre quins altres ingredients utilitzen per aconseguir aquest acoloriment. Algú ens dona alguna pista? Les heu tastades?

Doncs amb aquesta caloreta, ja teniem ganes de fer orxata, ben fresqueta. Molt fàcil.

Ingredients:

250 gr de “xufles”

200 gr de sucre

1i 1/2 L ‘aigua.ua)

Preparació:

Begudes
ca m. kirsch
es kirsch
en kirsch

Begudes
ca f. destil·lació
es destilación
en distillation

 +  

Tinc una nova beguda preferida: vichy + suc d’aranja.

- Agafes mitja aranja (o sigui, pomelo) i l’escorres.

- N’aboques el suc en un got dels grans (de 0,3)

- L’acabes d’omplir amb vichy. Veuràs que quan hi aboquis el vihy fa com una reacció i fa molta espuma. Don’t worry, és com el cava. Mica a mica l’acabes d’omplir i jastà.

Trobo que és boníssim perquè té el gust amargant-àcid de l’aranja i el gas i el gust lleugerament saladet del vichy.

És com un gintònic, però més bo.