Avui, mentre em rentava, m’he sorprès somrient a la persona que hi havia al mirall. La persona que tenia al davant feia cara de satisfacció, d’estar bé, de dir-se “les coses em van com desitjo”. Era un diàleg amb mi mateix que reflectia, en una mena de resum d’urgència, com em trobava en aquell moment. D’això, el filòsof José Antonio Marina en diu “balanç sentimental”. A nivell de carrer en diem “estat d’ànim”.

Per crear aquest balanç hi intervenen diversos factors, entre d’altres, el nostre estat físic, l’assoliment o no dels nostres objectius i l’estat i l’evolució de les nostres relacions.

Què podem fer per tal que les nostres relacions influeixin positivament en aquest balanç? Fonamentalment, alimentar-les, fer-les presents, escoltar-les.
Per a cada una de les nostres relacions portem una mena de compte corrent. En la mesura que anem fent dipòsits, que hi anem posant “diners”, aquesta relació creix, es fa més gran i té més llum a la nostra vida. Així, si necessitem algú amb qui parlar, podem anar a la relació i “treure” algun dels dipòsits que hem fet: obtenir l’atenció de l’amic, per exemple. Tanmateix, si no tenim cura de la relació, pot arribar un moment en que vulguem “treure diners” i no sigui possible. Que no hi hagi cap amic que ens vulgui escoltar.

Aquest compte corrent ho és d’emocions: l’abraçada que sabíem que l’amic necessitava, les paraules de suport que vam dir, el somriure que vam compartir, la nostra presència en el moment de l’alegria…

En definitiva, una obvietat: s’ha de tenir cura de totes les relacions. I per això cal tenir cura de les emocions dels altres. Estar al seu costat, fer-los suport.

A vegades, però, pensem que alimentar les relacions és donar als altres allò que a nosaltres ens agradaria que ens donessin. I aquest pot ser un error important. Tenir cura de les relacions implica, sobre tot, donar als altres allò que els altres necessiten. I aquest és el veritable repte.

Con data 24 de xuño de 2009 procedese á apertura das piscinas municipais de Castrelo de Miño, que permanecerán abertas en período estival, en horario de once (11:00) a vinte e unha (21:00) horas, todos os días da semana.

La taula i la seducció són elements que poden anar junts. La qüestió és saber com fer que aquesta possibilitat es converteixi en una realitat.

És difícil i alhora molt fàcil: sigues tu mateix mentre centres la teva atenció en l’altre.

Ja esta dit. Ja sabeu quina és la clau, però com fer que aquest clau giri i obri les portes de la intimitat i la passió?

També és senzill de dir-ho: calibra el seu estat, sincronitza’t amb l’altra persona i lidera-la cap on vols que vagi. Però com veieu, això és més difícil, ja que cal subtilesa i molta empatia.

Us proposo un joc: observeu una parella enamorada en un restaurant. Es veu immediatament, no es mouen, però dansen alhora. Això és el que podem aconseguir si sabem calibrar i sincronitzar amb l’altre. Intenteu-ho, us ho passareu bé.

Per saber-ne més, veniu al taller – sopar que hem dissenyat per a tots vosaltres. www.transformant.cat

US HI ESPEREM!

Tot sovint se sent comentar que “una vida sense amor, no és una bona vida”. L’amor té moltes vessants: als animals, a l’univers, a Déu… però en el context en que he sentit dir aquesta frase, les persones es refereixen a l’amor de parella.

Però exactament, què és això de l’amor de parella?

L’amor de parella conté tres elements: la passió, la intimitat i el compromís.

La passió és desitjar, és que l’altre t’agradi, et “posi”, et faci pessigolles quan et mira…

La intimitat és la amistat, la complicitat, els projectes compartits, la visió del món semblant, carregada de valors propers…

I el compromís és dir sí. Però un sí que no es diu només un cop, sinó un sí que es diu cada dia, fins i tot quan et lleves i veus l’altre escabellat i amb cara de no saber encara on és.

Aquests tres elements creixen de moltes maneres, però es fonamenten en una base: hi ha connexió.

Quan hi ha connexió responem adequadament als intents d’apropar-se de l’altre. Mantenim el contacte encara que estem en desacord, o millor, quan més el mantenim és quan estem en desacord. La connexió és escoltar, és entendre, és acceptar, és complicitat, és joc, és seducció… I també és saber discrepar, saber comprendre un mal moment o una mala època, posar esforç en superar un episodi de desconnexió…

M’ha agradat com resumeix Ramon Tremosa la importància del 7 de juny, dia d’eleccions al Parlament Europeu:

“Europa vol dir benestar, estabilitat, i seguretat econòmica. La participació hauria de ser molt alta perquè ens hi juguem molt. Els propers 5 anys són importants per la construcció d’Europa. I Catalunya s’hi juga també molt. El dia 7 de juny, Catalunya s’ha de visualitzar com a nació. I no pot permetre que la cara resultant sigui la de Magdalena Álvarez.”

Avui, a la darrera pàgina de “El Periódico” hi ha una entrevista amb Ana Orozco, professora de la UAB i coordinadora a Espanya de l’associació Educació Universal ( http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=607660&idseccio_PK=1006).

L’entrevista és molt interessant. En ella la senyora Orozco afirma que  la felicitat es pot aprendre i dir això en el nostre món no deixa de ser provocador i revolucionari. També diu que per aprendre-la calen 16 actituds bàsiques. Posa alguns exemples: generositat, honestedat, bondat, respecte, gratitud, paciència, responsabilitat, humilitat, principis, valentia… etc. Les idees que sostenen aquestes afirmacions les han organitzat en forma de llibre. Així que, caldrà llegir-lo.

Més enllà de l’entrevista, m’ha cridat l’atenció un comentari d’un lector del diari que deia, “Buenooooo, una altra que viu del cuento”.

Tot i que hi ha tres entrades més qüestionant aquesta opinió, estic segur que l’espontaneïtat amb la que aquesta persona s’ha expressat reflecteix l’opinió de moltes altres. Potser seria interessant que entre tots penséssim per què hi ha aquest tipus de reaccions al davant de propostes com la d’Educació Universal. Què en penseu?

      Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 347 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · que estarà “Orbitant” sobre QUÈ PENSEN ELS JOVES?  Fa dues setmanes parlàvem amb el psicòleg Jordi Royo, l’autor del llibre Els rebels del benestar, qui ens va aclarir ja des d’un principi que els nostres joves i adolescents d’avui en dia no són els de la Postguerra, i que, evidentment, no són comparables als del Tercer Món. Llegim a l’edició digital del diari de Ceuta i Melilla El Faro, que una delegació del Consell de Mallorca, encapçalada per Jaume Garau, conseller de Benestar Social, ha visitat recentment el nord del Marroc, on el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació hi desenvolupa diversos projectes. A Tànger impulsa un Centre de Joves conegut com “La Casa Blava” i una granja pedagògica, una iniciativa coordinada amb la ONG Darna des de fa 8 anys, donant servei actualment a 347 joves sense casa. Què en deuen pensar, d’accions com aquesta, els joves marroquins?  …I els illencs? 

…347, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

He rellegit el petit i interessant llibre “L’art d’amargar-se la vida” de Paul Watzlawick i m’ha semblat que tenia molt a veure amb la feina que portem a terme en una sessió de coaching. Però al revés.

Amargar-se la vida, segons l’autor, és un art que es pot aprendre i per això només cal seguir algunes idees:

a.       Sublimar el passat. Ser víctima del propi passat, és a dir, creure que el passat “determina” tot futur.

b.      No ocupar-se del present.

c.       Més del mateix o insistir en el que no funciona.

d.      Creure que només hi ha una solució al problema, i que si aplicant-la aquest no es resolt és que no ens hem esforçat prou. I això no es pot posar en dubte.

En el fons es tracta de refermar les pròpies creences sense criticar-les, es tracta de creure que el “nostre” mapa és la “nostra” realitat.

A les sessions de coaching, del tipus que siguin ( personal, empresarial, de parella…) dediquem una bona part de la nostra feina a posar sota la lupa les creences que sostenen el món del nostres clients i que els dificulten aconseguir el què volen. Per això hem de donar la volta als anteriors principis.

1.       Valorar críticament el passat i extreure’n les lliçons oportunes per millorar el nostre present.

2.       Ocupar-nos del present.

3.       Canviar allò que no funciona.

4.       Explorar tota la diversitat possible de solucions a un mateix problema.

Avui és divendres i, amb ell, arriba el programa 338 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 ·. El selenita d’avui és JORDI ROYO, psicòleg clínic i autor del llibre Els rebels del benestar. És indubtable que la vida dels adolescents, i la seva anàlisi, s’ha convertit recentment en un dels temes preferits pels mitjans de comunicació per enganxar l’audiència d’informatius i docudrames. Trescant per la xarxa, hem arribat al portal del Centre d’Estudis Jordi Pujol, que té com a frontis una foto i unes frases del President, com és ara: “Hi ha una cosa pitjor que una joventut bastonejada: una joventut ofegada”. I també hi trobam algunes de les iniciatives de la Generalitat, a les darreres dècades, per a tractar els adolescents “amb un alt risc social”, a partir de l’actuació pluridisciplinar dels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. No sé quina relació tenen, si existeix, amb els “rebels del benestar” del principi, però dels “d’alt risc social” i dels EAIA és parlava per primer cop a un Decret del 18 de novembre del 1986, precisament el nº …338 d’aquell any

…338, vés per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

SOM PELL

Comentaris al programa de l’ofici de viure
Des del naixement, el tacte és la nostra principal via de coneixement i comunicació. Al mateix temps, és responsable que el cervell segregui endorfina, l’hormona del benestar. Per què necessitem tocar i que ens toquin? Quin és el llenguatge de la pell? Amb l’antropòleg Josep Maria Fericgla, la sofròloga Patrícia Boyd i la terapeuta Maite Domènech.
“Minut de meditació”, amb Ricard Rotllan. “Bloc de notes”, amb Àlex Rovira.

 Es tracta d’una iniciativa per ajudar les víctimes de violència de gènere, oferint-los la possibilitat d’anar a un hotel -el nom i la ubicació del qual no es pot saber per motius de seguretat- en qualsevol moment del dia per evitar agressions o haver de tornar al domicili particular després d’haver sofert maltractaments.

De moment, tal i com informa la regidora de Benestar i Família, Montserrat Pasquina (CiU) el servei “no s’ha hagut d’utilitzar en el que portem de 2009″, tot i que no es pot dir el mateix de l’any passat.
La idea de destinar part del pressupost per protegir les víctimes de violència domèstica rau en la necessitat “de tenir-ho previst”, segons expressa la regidora, per evitar que una persona, sigui l’hora que sigui del dia, es vegi obligada a tornar a casa o no sàpiga on anar ni què fer davant aquesta situació.
Pasquina explica que, per mantenir la ciutadania informada de la situació, l’Ajuntament publicita “el servei d’atenció a la violència de gènere” i facilita “un telèfon mòbil de contacte 24 hores”, amb la intenció que tota persona maltractada pugui adreçar-s’hi per denunciar la seva situació i buscar la forma de posar-ho en coneixement de les autoritats pertinents. Fins i tot, hi ha la possibilitat d’acompanyar la víctima als jutjats si és necessari.

MÉRCORES 31 DE DECEMBRO – 16:30 HORAS
Parque Náutico de Galicia. – Castrelo de Miño

10ª Edición da Carreira de San Silvestre.

VENRES 2 DE XANEIRO

Visita para os nenos e nenas do Concello ó parque de atracciónsPAZOLANDIA, sito no pazo dos deportes Paco Paz de Ourense.

SÁBADO 3 DE XANEIRO – 17:00 HORAS
Astariz – Pavillón Municipal.

1º Torneo de Futbol Sala Ribeiro 2009.

MARTES 6 DE XANEIRO – 17:00 HORAS
Astariz – Pavillón Municipal.

FESTA DE REIS.
Os reis magos entregarán agasallos a todos os nenos enenas de Castrelo de Miño que os vaian saudar.Haberá música, festa e baile para todas as idades.Haberá roscón de reis, chocolate… e brindaremos concava.Os Reis Melchor, Gaspar e Baltasar visitan Castrelo deMiño. Entrarán por Santa Maria nas súas tres carrozas e aCabalgata chegará ata o Pavillón do Colexio de Castrelode Miño, onde nos seus tronos recibirán aos nenos e nenasde Castrelo de Miño. 

Cativos, medianos e maiores desfrutaron da tarde xogando o pañuelo, a corda, as doas, o trompo… e despois recuperaron folgos nunha merenda.

Podedes ver tódalas imaxes e vídeos  premeno enriba da imaxe e en Castrelo.tv.

[ eng. Catalonia will not care as independent! ] [ esp. Me importa una mierda como será la Cataluña independiente!] [ fr. Catalogne ne feront pas attention comme indépendant! ] [ deu. Katalonien wird nicht die Fürsorge, die unabhängig! ] [ it. Catalogna non si cura, come indipendente! ] [ ch. 加泰罗尼亚也不会理会，独立！ ] [ rus. Каталония не будет заботиться как независимая! ] [ ar. كاتالونيا لن الرعاية ومستقلة! ]

Hi ha una qüestió de l’independentisme que no m’acaba de convèncer. I la diré sense cap mena de por, per què la meva militància a Reagrupament no m’obliga a ser un xaiet dòcil sense criteri. Som-hi!

I què, si n'hi ha?

Jo vull la independència del meu país per una raó ben simple: per què vull que el dia a dia de la meva nació el decidim els catalans. En resum, que me la porta fluixa si la Catalunya independent serà més o menys pròspera que ara. Tant m’és que les polítiques que fem quan siguem un estat siguin de dretes o d’esquerres, lliberals o progressistes-conservadores, que els peatges existeixin o no, que la nostra funció pública sigui eficient o sigui com l’actual,  que tinguem una sola llengua oficial o dues o tres, o les que calgui. Tant m’és que tinguem un sistema sanitari públic com l’actual, o que el sistema de pensions sigui similar a l’espanyol o basat preferentment en plans de pensions privats. I m’és ben bé igual per què per sobre de totes aquestes qüestions n’hi ha una que per a mi és més transcendent: que totes aquestes decisions puguin ser preses pels ciutadans de Catalunya, lliurement.

De veïns!

A mi això de lligar l’independentisme amb la millora de les condicions socials només em sembla un bon “espot” electoral per enganxar la gent que encara tingui recels sobre la independència, però res més. Qui es creu que els primers anys de la independència la situació seria millor que ara? Ningú, amb dos dits de front. A la llarga el que aconseguiríem seria “disposar” dels nostres recursos, que ja és prou. Però això no és garantia, en absolut, que fòssim capaços de fer-ho bé.  L’únic que et garanteix la independència és que la responsabilitat de prendre decisions sobre els ciutadans no podria ser emmascarada amb factors aliens.

Van deixar de ser nordamericans, quan el crack del 29?

I a això em referia al principi de la nota. Lligar independència amb benestar és una bestiesa, en si mateix, per què si no es produeix aquest benestar… què fem? Renunciem a la independència. La independència la vol, qui la vol, per exercir-la amb totes les conseqüències. Coneixeu el cas d’algun italià del sud, d’algun alemany després de la desfeta de la segona guerra mundial, d’algun nordamericà que després del crack del 29… decidissin deixar de ser italians, alemanys o nordamericans? Els espanyols s’han passat un munt d’anys visquent sense democràcia, en situacions econòmiques lamentables, i coneixeu algun espanyol que hagi renunciat a la seva nació per aquests motius?

I si fes falta, amb aquests!

Per què doncs els catalans hauríem de ser els primers a lligar llibertat nacional amb benestar social? L’únic que realment em fa dubtar que la independència ens reportés beneficies a llarg termini, és que quan hem tingut ocasió “d’imaginar-nos” un país pel futur (aquest invent de l’autonomia), només hem estat capaços de fer-ne una mala còpia del model espanyol. Aquí si que hi tenim un dèficit a corregir, amb urgència, per què alliberar-nos d’Espanya per ser-ne una mala còpia… val la pena? Algú diria que no. Jo afirmo que si, però tant de bó poguem evitar-ho.

A Vicepresidencia da Igualdade e do Benestar convocou unha nova edición do PROGRAMA DE TURISMO SOCIAL, mantendo a modalidade de intercambio con Portugal e aumentando as prazas da modalidade de turismo termal a un total de 3.154 prazas e catros novos destinos (ademais dos xa existentes): balneario de Acuña en Caldas de Reis (Pontevedra), balneario da Toxa no Grove (Pontevedra), balneario de Mondariz en Mondariz-Balneario (Pontevedra) e Balneario das Termas de Outariz (Ourense).

É de resaltar que no turismo termal existen dúas opcións:

- A de “todo incluído”, que comprende os servizos de transporte, aloxamento e manutención, tratamento termal, actividades de animación sociocultural e póliza colectiva de seguros.
- A de “só tratamento termal”, que comprende exclusivamente este servizo. Esta opción facilítalle ás persoas que poidan efectuar o desprazamento pola súa conta a posibilidade de gozar dos beneficios terapéuticos das augas termais da súa localidade a un prezo moi asequible.

O prazo de presentación de solicitudes estará aberto ata o 15 de abril.

Para obter máis información ou cursar a solicitude os interesados poden dirixirse ó departamento de servizos sociais do concello, os luns, mércores e venres.

NO POR

Comentaris al programa de l’ofici de viure
La por és una emoció amb la qual naixem, però que podem anar modulant a través de la pròpia educació, l’entorn, la cultura… No obstant això, tots sentim por al llarg de la nostra vida perquè temem perdre el que tenim. Segons els budistes, deixarem de tenir por només quan sentim pànic. De què tenim por? Com podem plantar cara a la por? Amb la psicòloga i “coach” Cristina Massons i la doctora en Organització d’Empreses Pilar Jericó, autora del llibre “No miedo: En la empresa y en la vida”.
“Minut de meditació”, amb Ricard Rotllan.
“Mails d’amor”, amb Jordi Llavina.

ARRIBAR A LA MENT A TRAVÉS DEL COS

Comentaris al programa de l’ofici de viure

Diverses persones d’Orient i Occident i de totes les èpoques van intentar trobar Déu, la salvació i la il·luminació a través de la negació del cos. Però sense el cos no podem incidir sobre la ment ni sobre l’esperit, no podem percebre la realitat ni recordar qui som. Com podem arribar a la ment a través del cos? Amb l’antropòleg Josep Maria Fericgla i la metge i nutricionista Pilar Senpau, autora del llibre “Raons de pes”.
“Minut de meditació”, amb Ricard Rotllan.
“Mails d’amor”, amb Jordi Llavina.