Després d’una visita al port de València amb Artur Mas, Ramon Tremosa, Enric Nomdedéu i Teresa Garcia del Bloc Nacionalista Valencià hem remarcat la necessitat d’apostar per l’eix meditetarrrani ferroviari i per la unió dels ports de Tarragona, Barcelona, Sagunt i València.

[Elections Europees'09: sovereignists Failure!] [Elections Europees'09: Failure souverainistes!] [Wahlen Europees'09: Souveränisten Fehler!] [欧洲议会选举2009年：不！] [Европейский парламент: sovereignists Невыполнение!] [البرلمان الأوروبي في عام 2009 : عدم الاستقلال!] [Parlament de Europa 2009: Fracaso sobiranista!]

Reunió acadèmica a la London School?

Ahir vaig comprometre’m a opinar sobre els resultats del pronòstic electoral que vaig fer sobre els resultats dels partits catalans a les eleccions europees del mes de juny. Tot ve a tomb del sondeig “fantasma” de la London School on Economist de fa dies. No m’agrada que em prenguin el pèl, i encara menys que ens el prenguin en conjunt. Segons els “acadèmics”, la coalició d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC – Europa dels Pobles) superaria a la de Convergència i Unió (CiU – Galeuscat) per un parlamentari (3 a 2). Un anunci espectacular, atès que l’any 2004, CiU en tregué 2 i ERC 1. No nego que pugui ser possible, és clar, però és altament improbable. Cal tenir presents les dades que ahir recollia en el comentari anterior, i que he rectificat atenent als comentaris que m’han fet arribar. Especialment trascendent ha estat el recordatori que ERPV va sumar quasi 20.000 al País Valencià, i que jo no havia tingut en compte. Les dades ja han estat esmenades, i els càlculs refets.

Qui pescarà més "sobiranistes"?

Ttant ERC com CiU semblen haver iniciat una competició per veure qui la té més “sobirana”… l’estrella mediàtica. Així doncs ens trobem que les vedets Tremosa i Junqueras encapçalaran les respectives candidatures. Doncs ja us ho puc dir ara, 2 mesos abans que se celebrin les eleccions: ambdòs fracassaran… si no aconsegueixen reduir substancialment el percentatge de vot espanyolista que hi va haver l’any 2004:  PSOE i PP van obtenir un 60′66% del vots, mentre que CiU i ERC només van saber convèncer un 29′24% de l’electorat. Qualsevol persona que vulgui interpretar com una “batalla” política sobiranista l’enfrontament entre els amics Ramon i Oriol, s’equivoca de ple si menysté aquesta dada que acabo de comentar. L’autèntica transcendència sobiranista d’aquests comicis rau en la capacitat d’ambdós de “catalanitzar” els resultats, no en decidir qui és més sobiranista i obté més sufragis que l’altre “rival” nacional. Aquesta batalla, si s’interpretés en aquests darrers termes, seria la confirmació d’un nou fracàs de la política nacional.

7-J: Agrupació electoral sobiranista?

Una altra qüestió que hauria de ser important seria l’increment de la participació. Que només un 39′8% dels catalans anés a votar aleshores no només deixa malament la classe política, sinó també la ciutadania, i molt especialment l’electorat catalanista -especialment de CiU però en certa mesura també d’ERC- que es van inhibir del procés sense cap mena de complexe. El promig de vot que sumen habitualment les forces nacionals, tot i que amb notabls diferèncis en funció del tipus d’elecció, es mou al voltant d’un 45 – 55 per cent. Què van fer el mig milió de catalanistes que van decidir esborrar-se fa 5 anys? Si algú pensa que la nació es construeix passant de la política, serem morts i enterrats abans d’hora! Oriol i Ramon, la vostra feina principal hauria de ser mobilitzar -de nou- el catalanisme, i fer-lo majoritari electoralment… també a les europees. Aquest serà, en resum, el vostre èxit o el vostre fracàs. Tota la resta, amb perdó per la boutade, són monsergues.

Representaran a Catalunya?

De les dades d’ahir hi ha poca cosa a comentar, però substancial. A l’Estat Espanyol, fa 4 anys, un eurodiputat costava al voltant de 285.000 vots.  Fent una estimació positiva, comptant que l’abstenció sigui una mica inferior (45% a nivell estatal) i sabent que en aquesta ocasió s’escullen 4 diputats menys, és normal pensar que una acta de diputat serà més cara. Crec que rondarà els 375.o00 vots, no tant sols pels factors que he esmentat abans, sinó també per la irrupció de la “nazionalista” Rosa Díaz, el partit de la qual surt, en totes les previsions, amb 2 actes. Comptat i debatut, tant ERC com CiU, per moltes estratègies i pactes per incorporar socis a llurs coalicions que facin, ho tenen molt difícil per incrementar el nombre de  representants actuals.

L'Oriol

En Ramon

Convergència i Unió i el seu candidat, en Ramon Tremosa, haurien d’obtenir índexs de votació similars als dels darrers anys -al voltant del 31%- per somiar amb un tercer diputat, que podria situar-se al voltant dels 1.1oo.ooo vots (300.000 vots més  dels que Galeusca va treure fa 5 anys). Ni l’aportació possible del Partido Andalucista ni del Bloc compensen la pèrdua de sufragis provocada per la fugida del BNG. Possible? Altament improbable. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-ERPV) i el seu candidat, Oriol Junqueras, haurien de recuperar els index de votació de principis de segle -al voltant d’un 16%-, que alhora hauria de combinar amb augments també notables dels socis que més vots aporten al conjunt, com ara Eusko Alkartasuna (en clar declivi després de les darreres eleccions basques), Aralar (creixent a Euskadi, però amb escassa incidència a l’estranger -Espanya-) i el Bloque Nacionalista Galego (certament també tocat després de les seves eleccions). Un escenari certament complicat el d’intentar arribar als 750.000 vots que els farien falta per obtenir una segona acta de diputat.

Sobiranisme... espanyol!

Conclusió final: a menys que els “savis” anglesos i irlandesos amaguin dades, no s’entreveu per enlloc cap gran canvi d’escenari al mapa polític català. Potser ells han estat capaços de veure l’eclosió majoritària  del nou sobiranisme que insinuen els partits d’en Ramon i de l’Oriol, però jo ja fa temps que no em mamo el dit, i no em crec les històries a la vora del foc. L’únic que m’emocionaria, a part que CIU i ERC traiessin 5 eurodiputats entre els dos (més igual el guanyador), seria que PSOE  i PP no representessin la majoria del meu país a Europa. Tampoc demano massa… o si?

[Survey on the European Elections!] [Enquête sur les élections européennes!] [Erhebung über die Wahlen zum Europäischen Parlament!] [调查的欧洲议会选举！] [Обследование на европейских выборах!] [دراسة استقصائية عن الانتخابات الأوروبية!] [Sondeo sobre las Elecciones Europeas!]

Coalició en la que participarà Convergència i Unió (CiU)

(Catalunya. Abst: 60′2%)
Convergència i Unió (CiU)
369.103 vots – 17′44%

(Euskadi. Abst: 55′41%)
Partit Nacionalista Basc (PNB)
249.143 vots – 35′28%

(Andalucia. Abst: 59′12%)
Partido Andalucista (PA)
63.783 vots – 02′57%

(País Valencià. Abst: 49′54%)
Bloc Nacionalista Valencià (BNV)
19.627 vots – 1′12%

Coalició en la que participarà Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

(Catalunya. Abst: 60′2%)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
249.757 vots – 11′8%

(País Valencià. Abst: 49′54%)
Esquerra Republicana del País Valencià Catalunya (ERPV)
15.703 vots – 00′98%

(Galicia. Abst: 55′7%)
Bloque Nacionalista Galego (BNG)
141.756 vots – 12′32%

(Euskadi. Abst: 55′41%)
Eusko Alkartasuna (EA)
54.825 vots – 07′76%
Aralar
8.891 vots – 01′26% (cal sumar-li 11.102 que van recollir a l’estranger)

(Illes Balears. Abs: 62′39%)
Partit Socialista de Mallorca (PSM)
9.394 vots – 3′6%

(Aragó. Abst: 52′66%)
Chunta Aragonesista (ChA)
29.520 vots – 6′13%

(Illes Canàries. Abst: 63′52%)
Nueva Canaria (NC)
741 vots – 0′14%

Desconec les dades d’Entesa per Mallorca i de la coalició Els Verds – Confederació Ecologista, però no alteraran pràcticament gens l’argument que tot seguit us presentaré. El que he fet, en aquest estudi comparatiu, ha estat agafar les dades de les darreres eleccions europees, celebrades l’any 2004, i situar els partits polítics en les respectives coalicions. És evident que hi ha hagut traspassos a les coalicions, i en conseqüència cal sospesar correctament els còmputs globals de cada una.

Traslladant la  suma de vots dels partits de cada coalició de l’any 2004 i comptant que a les eleccions d’aquest anys es produissin els mateixos vots,  les sumes serien les següents:

Galeusca:  701.656 vots (en van sumar 798.816)
Europa dels Pobles:  521.689 vots (en van sumar 380.709)

Fins i tot en el cas que Els Verds-Confederació Ecologista sumessin tants vots com va aconseguir Los Verdes-Grupo Verde Europeo (68.536 vots, i un 0,44%) l’any 2004 -un fet impossible que es produeixi- a la pràctica es donaria un empat tècnic entre ambdues coalicions sobiranistes. I en el repartiment d’escons, n’obtindrien un nombre igual: o 1 o 2 per cada coalició.

El problema d’aquestes dades, agafades així, és que no agafen cap referència sobre tendències actuals, i això no és tant difícil de fer. Només cal tenir ganes de posar-s’hi. I jo en tinc. Tant sols cal comparar el percentatge aconseguit per cada un dels partits que formen part de les coalicions, i comparar-los amb els de l’any 2004. A continuació cal projectar els diferencials sobre els vots de les darreres eleccions, i fer la suma. Fem-ho

Convergència i Unió (CiU) 369.103 vots – 17′44%
% a les darreres eleccions en què va participar: 20′93%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009: 442.965 vots

Partit Nacionalista Basc (PNB) 249.143 vots – 35′28%
% a les darreres eleccions en què va participar: 38,56 %
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  272.305 vots

Partido Andalucista (PA) 63.783 vots – 02′57%
% a les darreres eleccions en què va participar: 01′52%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  37.723 vots

Bloc Nacionalista Valencià (BNV) 19.627 vots – 1′12%
% a les darreres eleccions en què va participar: 01′08%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009: 18.926 vots

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 249.757 vots – 11′8%
% a les darreres eleccions en què va participar: 07′83%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  165.728 vots

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) 15.703 vots – 00′9%
% a les darreres eleccions en què va participar: 00′24%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  4.187 vots

Bloque Nacionalista Galego (BNG) 141.756 vots – 12′32%
% a les darreres eleccions en què va participar: 11′51%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  132.436 vots

Eusko Alkartasuna (EA) 54.825 vots – 07′76%
% a les darreres eleccions en què va participar: 04′46%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:   31.510 vots

Aralar 19.993 vots – 01′26% (CAV) 00′23% (conjunt de l’estat)
% a les darreres eleccions en què va participar:  02′66%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  29.871 vots

Partit Socialista de Mallorc (PSM) 9.394 vots - 3′6%
% a les darreres eleccions en què va participar: 05′37%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  14.012vots

Chunta Aragonesista (ChA) 29.520 vots – 6′13%
% a les darreres eleccions en què va participar:  04′98%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009:  23.981 vots

Nueva Canaria (NC) 741 vots – 0′14%
% a les darreres eleccions en què va participar: 00′14%
Projecció de vot per a les Eleccions Europees 2009: 741 vots

Aquest serien el total de vots, sense tenir en compte altres factors que explicaré al final.

Galeusca:  771.263 vots
Europa dels Pobles:  402.466 vots

Aquests són resultats més que probables, però demà faré unes observacions notables que encara permetran afinar més el pronòstic. Demà us ho comento.

Els resultats per al valencianisme polític no han sigut molt bons a estes eleccions generals si els comparem amb els del 2004 o 2000, ben clarets i pareguts als de 1996. La desestabilització d’un assassinat en vespres i el vot massiu no és cap excusa, puix a la any 2004 va ser molt pitjor l’atac a la vida i a la situació social de l’estat el dia 11m de març. El vot massiu de gent que normalment no vota, no deuria d’afectar al vot fidelitzat en clau valenciana. La candidatura Bloc-Iniciativa-Verds perd deu mil vots a tot el territori valencià en quatre anys. De 40.759 a 29.679, baixa 0,04% de percentatge estatal.

De res ha servit que Isaura donara peu a que pot ser ens unirem al grup parlamentari de Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya Verds. De res ha servit que ICV recolzara la candidatura. De res ha servit la coalició per a créixer, tal volta com diu Enric Morera s’ha plantat una llavor , tal volta serà veritat caldrà sumar. Però sumar de quina manera?. Un tracte entre iguals?:

1er. Enemic. La sobrevaloració de Iniciativa del Poble Valencià; un partit sense un objectiu nacional definit, en un moment d’emergència nacional és més que un mètode més per apagar les cendres del que queda del valencianisme. Un partit sense representació local fins al moment, puix les seues regidories no han sigut tan sols amb els seus votants. Però clar, degut a l’alt grau de clientelisme del poble valencià pot ser que al 2011, foren seues si les trau i no pacta amb el Bloc a nivell municipal.

La sobrevaloració es pot concretar al 2011, un partit que no tens manera de saber quin pes té a la societat per si sols; si es pacta amb ell no se’l deuria de donar una representació a les llistes tant sobrevalorada si continua el pacte.

2º. Enemic. La desinformació del poble valencià, encara que voten diputats els valencians. Isaura Navarro ha quedat fora, quan fou un dels diputats millors de la passada legislatura; un partit que ix del res, quasi obté els mateix vots que Bloc-Iniciativa-Vers a la circunscripcció d’Alacant; un partit que no treballa per als valencians sinó per esclavitzar-los, un partit que no ha fet campanya ací. El grau de desinformació del poble valencià és tan gran que si demà diuen que ens tirem per la finestra ho farem tot siga dit. Qui diu desinformació, diu mal aconsellats. Un partit que treballa per un sistema antidemòcratic i no diu qui es el veritable benificiari del sistema electoral actual: PP i PsoE.

Ací a les circunscripccions d’Alacant i València es presenta un partit amb nom navarrès (toca’t el nas) que aboga per la despenalització del Cannabis i supose que entre altres. 4.300 en tot el territori valencià el voten; per primera volta el Bloc inclou en el seu programa la mateixa mesura de despenalització (que dintre del que cap està bé, puix no és hipòcrita de que es puga consumir però que et puguen multar per portar damunt). Doncs esta gent que vota no s’assabenta’t gens que un partit amb moltes més possibilitats d’entrar al congrés, té un programa amb eixes mateixes reivindicacions. No es pot negar actualment que no hi haja més consum que mai d’estes substancies encara que siguen il·legals, és un problema sens dubte.

També, mos trobem el cas dels Verds de Peris que obtenen 7.668 vots a tot el territori valencià. A estos de res els servirà més que per anar a reclamar més cadires en el futur, però els electors que els voten perquè és?. Per el dibuix? de la papereta. Si a la coalició de Bloc-Iniciativa-Verds anaven dos partits de “verds” o ecologistes com Els Verds Esquerra-Ecologista i Els Verds d’Europa. Els primers amb una trajectòria de treball prou coneguda. Per no dir que el Bloc i Iniciativa respecten el territori per naturalesa política i deurien.

3er enemic. La màquina de la por; el PSOE ha crescut poquissim a les circunscripccions d’Alacant i Castelló. I ha baixat deu mil vots a la de València. El PP ha crescut cent mil a València en quatre anys. I es que tot açò es deu, a la màquina mediatica estrangera. Que els valencians anem a estar desaparescuts quatre anys de la política estatal al Congrés i el Senat, gran culpa d’allò ho tenen els partits valencians i altra els mitjans de comunicació.

Público és d’”esquerres” però no ha dedicat ni una fulla al valencianisme esquerrà. La Sexta no sap ni on està València, però ben que els va agradar agafar l’espai de TV3 al canal analògic d’ací; made in ZP. El valencianisme polític, s’ha passat la vida demanant almoina als mitjans semi-colonials o d’ací. El canal públic valencià està molt bé engreixat per manipular però esta campanya ha sofrit una sobredosi d’espanyolisme triplement perillós; això del valencianisme polític era un conte de fades com totes les forces residuals de tot lo territori. Eixos que són pluralistes, no han dubtat en fer la vista grossa, eixos que supliquen lo vot útil; han tingut des de el primer moment en fer el mateix que els primers. No obstant, es passen tot el dia diguent que malo que es el PP, ja ho sabem no cal que ho digueu. Però que sou vosaltres?

Un dia et trauen al diari, a l’altre no volen saber res, amb un valencianisme que parla molt però mai és escoltat. Amb un valencianisme que hi ha llocs on no existeix i pretén ser transversal. S’ha fet una campanya de mobilitat, però amb els murs de cinc metres que mos han imposat el sistema no s’ha arribat a cap lloc. I això que les intencions eren bones: es pretenia reformar el Senat, passar a circunscripcció única per Comunitat Autonòma; i un llarg de propostes al programa dirigides al poble valencià i a tot l’estat.

Perquè segons el PSOE hi ha un llop , però gràcies a això hem passat a un duopoli polític . Disposat a fer totes les malifetes que vullga amb el poble valencià. Continuant l’espoli fiscal, maltractant les nostres institucions des de dins, extinguint la llengua valenciana (des de l’estat, les diputacions i la Generalitat; amb l’ajuda de la iniciativa privada espanyola), maltractant el nostre entorn amb construccions sense cap sentit, negant-nos solidaritat quan les nostres famílies arriben a index de benestar inferiors a la mitjana europea i espanyola, també al renta per capità de cada ciutadà, continuant per sempre amb les infraestructures cada volta pitjor i amb la manca absoluta d’algunes a gran part del territori. Mentrestant Madrid rep inversions mil·lionaries en carreteres i rodalies, Extremadura i Andalusia continuen plorant i el president dels segons utilitza els diners de tots per regalar vivendes a andalusos i continuarem aixina amb ganes de molt més. De ara en davant, el poble valencià ha elegit el camí a la seua perpetuació com a colònia. I la polseguera continuarà fins que el valencianisme no vulga agafar les banyes del bou adormit.

“Desde la Histórica altura”
Amèrica llatina quaranta anys després de la mort del “Che” Guevara
La realitat del procés bolivarià a Veneçuela

Xarrada-col•loqui sobre el procés bolivarià i la influència i actualitat del pensament del “Che” Guevara a carrec de Cayetano Núñez. Professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de València. Assessor de la presidència en Veneçuela. Col•labororador des de la seua creació amb la Universidad Bolivariana de Venezuela (coautor del Programa d’Estudis Jurídics). Participà en la Asamblea Nacional en l’elaboració d’algunes normes de seguretat social i en l’elaboració dels intruments filosófico-polítics del parlamentarisme social de carrer. Ha assessorat a l’Instituto Venezolano de los Seguros Sociales.

Burjassot, Casa de la Cultura
08 de novembre de 2007 a les 20’00 hs.

Organitza
Bloc Nacionalista Valencià (Burjassot)