La Pinacoteca Mossèn Romà Comamala, situada al Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, és l’homenatge d’un poble, Vilabella del Camp, a un home que va saber engrescar i llançar a tot el jovent d’aquesta vila del Camp de Tarragona per un camí de cultura. És inaudit que un poble tan petit, només amb 800 habitants, tingui un museu amb unes obres d’art tan extraordinàries, i un premi literari que traspasa fronteres. Però és natural que així sigui, perque Mossèn Romà dedicà tota la seva vida a la literatura i l’art. I esmerçà en aquest sentit el patrimoni personal i familiar. Així és com, avui trobem en un poblet, un senyor museu. Les seves sales contenen un centenar llarg de pintures del segles XVI al XIX, amb especial atenció a l’art barroc. Quadres de temàtica religiosa, tant fets per la mà popular, com còpies de qualitat, atribuides a artistes menors, però no per això menys valuoses. Haureu de concertar visita perquè l’erari municipal no està per grans alegries, ni per pagar guies, però valdrà la pena. Podeu complementar aquesta excursió amb la ruta del císter, de la qual la Pinacoteca Comamala forma part. Visiteu llavors Santes Creus, a tocar de Vilabella, o Poblet, un xic més lluny. O bé podeu fer una ruta del vi i els cellers modernistes visitant, per exemple, el fabulós celler de Nulles. També donar una volta per la Tarragona Romana, patrimoni de la humanitat, i veure l’amfiteatre, l’aqueducte i les viles. O anar a la platja, a Altafulla, o a La Mora. En tot cas podeu dinar a la zona: a Nulles, al restaurant Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96 o 977 60 32 05, o bé a “La Casa Vermella“. A Casafort teniu, molt més sofisticat, “La Quinta Forca“. A Bonavista, el restaurant Caliu, tel: 977 61 38 95. A Vilabella hi ha un restaurant rural, les Arades, però cal reservar, no obren entre setmana. Per dormir Vilabella del camp te unes cases rurals de reconegut prestígi, ideals per passar-hi uns dies. Com ara Cal Parines, magnífica i acollidora, o Cal Sabater, igualment bonica, però un xic més petita. Si preferiu hotels, podeu dormir al Class, a Valls.

La Pinacoteca Mosén Romà Comamala, situada en el Raval del Roser, 24, tel: 977 620 347, es el homenaje de un pueblo, Vilabella del Camp, a un hombre que supo animar y lanzar a la juventud de esta villa del Camp de Tarragona por el camino de la cultura. Es inaudito que un pueblo tan pequeño, sólo con 800 habitantes, tenga un museo con unas obras de arte tan extraordinarias, y un premio literario que traspasa fronteras. Pero es natural que así sea, porque Mossèn Romà dedicó toda su vida a la literatura y el arte. Y empleó en este sentido el patrimonio personal y familiar. Así es como hoy encontramos en un pequeño pueblo, un señor museo. Sus salas contienen un centenar largo de pinturas de los siglos XVI al XIX, con especial atención al arte barroco. Cuadros de temática religiosa, tanto hechos por la mano popular, como copias de calidad, atribuidas a artistas menores, pero no por ello menos valiosas. Debereis concertar visita ya que el erario municipal no está para grandes alegrías, ni para pagar guías, pero valdrá la pena. Puede complementar esta excursión con la ruta del císter, de la que la Pinacoteca Comamala forma parte. Visitad entonces Santes Creus, cerca de Vilabella, o Poblet, un poco más lejos. O bien pueden hacer una ruta del vino y las bodegas modernistas visitando, por ejemplo, las bodegas de Nulles. También pueden dar una vuelta por la Tarragona Romana, patrimonio de la humanidad, y ver el anfiteatro, el acueducto y las villas. O ir a la playa de Altafulla, o de La Mora. En todo caso siempre pueden comer en la zona: en Nulles, en el restaurante Coll de Nulles, tel: 977 60 35 96, o 977 60 32 05, o bien a “La Casa Roja”. O en Casafort tienen, mucho más sofisticado, “La Quinta Forca”. En Bonavista, el restaurante Caliu, tel: 977 61 38 95. También en Vilabella hay un restaurante rural, las Aradas, pero hay que reservar, porque no abren entre semana. Para dormir Vilabella tiene unas casas rurales de reconocido prestigio, ideales para pasar unos días. Como Cal Parines, magnífica y acogedora, o Cal Sabater, igualmente bonita, pero un poco más pequeña. Si prefiere hoteles, pueden dormir en Class, en Valls.

Unit apt. Bonavista

• Lb 120 m2
• 3+1 Br
• 2+1 Km
• 4 AC
• Lokasi Lantai 11
• 2 Balkon view Utara & Barat
• Kitchen set
• Unfurnished

• Hanya ada 6 Unit pada lantai ini.
• Unit tidak saling berhadapan dengan unit tetangga. Privacy Ok.
• Pagi bisa melihat keindahan gn. salak.

Pintu Masuk

Kamar Utama

Kamar

Kamar (R.Kerja)

Bathroom

Rp. 800.000.000 Nego Tipizz

Hubungi 0852 808 808 90 untuk info selengkapnya.

So I finally finished the small video of our trip to Newfoundland this August.  It was Jack’s first trip on a plane and was supposed to be my first time to Newfoundland when the weather was warm, oh well.

I dag har jeg besøgt Marstal Søfartsmuseum og skibet Bonavista, der er trukket på land for at blive restaureret.

Min viden om skibe og søfartshistorie kan ligge på et meget lille sted. Og på museet har de en sand overflod af skibsbilleder og modeller. For en udenforstående er det svært at se forskel på dem. Men som med alle andre specialområder åbner der sig et væld af viden, når en passioneret fagmand udlægger forskelle ligheder og historie. Og når man ellers bruger sine øjne opdager man hele tiden små nye og fede detaljer. Som fx at alle propperne på museets flaskeskibe har fine små overtræk. Ved første overfladiske kig ser de hæklede ud. På ens undrende nethinde fremtoner billedet af en flaskebyggende søulk med hæklenål. Men det er de naturligvis ikke – de er knyttede med samme teknik, som man bruger når man laver knob

Og selve skibet ligger som en strandet hval på pladsen. Underligt, at tænke sig at skibet, som det ligger dér har sejlet på Nordatlanten. Den sidste af disse rejser fandt sted for snart 90 år siden og skibet blev senere brugt til andre former for sejlads. Sidst med lystfiskere, chartergæster og skoleelever. Et spændende stykke maritim kulturhistorie, som Kulturværdiudvalget ikke syntes skulle ende i USA. Nu ligger Bonavista så på Eriksens Plads i Marstal: Sejlene er væk, masterne er taget ned – alt inventaret er fjernet og man kan gå ind gennem en åbning i skroget. Men på gamle billeder i museet og på arkivet kan man se, hvordan skibet tog sig ud i sine velmagtsdage. Det bliver et flot syn, når den er restaureret, færdig og atter kan give indtryk af, hvordan en rigtig skonnert så ud dengang, fartøjerne fra Marstal beherskede havet ved Newfoundland.

Even though Michael Ryder is a good Canadian boy, born and raised in Bonavista, Newfoundland among the cod and the Screetch, it’s time for the Montreal Canadiens to say goodbye and make their team just a little bit better without really upsetting the fragile apple cart.

Ryder has been good, but never great for the Habs. He’s had a 25 goal season, and two 30 goal seasons, but this year he looks uninterested, just going through the motions, and has been in a season-long slump with only seven goals so far, which is pitiful for a guy considered to be a sharpshooter.

At the end of the season, he’ll be an unrestricted free agent, which means some other team like the Islanders will give him a 15 year contract for eight gazillion dollars, even though he may never score 30 goals again. But teams like the Islanders and Washington are wacko so nothing should be a surprise.

What Montreal needs to do is convince Calgary GM Darryl Sutter to trade left winger Alex Tanguay for Ryder and maybe a couple of draft picks. That would allow Calgary to have enough money to keep their stud, Dion Phaneuf, and the payoff for the Habs is  Tanguay, who’s 29 years old, (Ryder’s 27) is a really good playmaker, is French-Canadian from Ste. Justine, Quebec, in the heart of Habs country, and just might be the guy to play with Saku Koivu. Lord knows, they’ve tried everyone else.

And in the overall big picture, Montreal and it’s fans, including me, are screaming for a French-Canadian star. And I’m not even French-Canadian.