L’amic Biel Massot em va convidar dimecres passat a compartir tres quarts d’hora amb ell i els oients de Ràdio Marratxí (92.9 FM). El programa Amb P de Pòrtula –en el qual particip amb una col·laboració mensual dedicada a temes de Comunicació– s’emet cada dimecres de 17 a 20 h, i es repeteix cada diumenge dematí de 7 a 10. El leitmotiv (ui, que sona d’antic això) de l’audició comentada era l’AMISTAT; sobre ella, les amigues i els amics, divagàrem al voltant d’un parell (mallorquí) de cançons. Va ser una estona molt, molt agradable perquè estàvem… entre amics. N’hi ha qualcunes a Youtube (d’altres no… llàstima), i m’ha semblat divertit posar-les per aquí. Esper que a voltros també vos agradin.  

1.- “Carta a un amic” –  Maria del Mar Bonet

     “Per altres sé de tu / i molt poques vegades / cau aquell tel / que tot ho fa confús”. Conec poques cançons que comencin així, així de bé. És un tema original de Mª del Mar Bonet del disc Anells d’aigua (1985), editat com a fruit del seu interès per la música del nord d’Àfrica. En ell comptà amb la col·laboració de l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, amb el qual realitzà una gira per Espanya i França i, posteriorment, mantengué una presència continuada als escenaris al llarg de molts anys. Un disc ben redó (“redó com tots” digué en Biel, però ja m’enteneu), amb cançons que queden en el record (ja fa quasi 25 anys!) com ”Els boscos del pensament”, “El salt de la Bella Dona”, “Ànima morta”, i aquesta “Dansa de la primavera”,…

2.- “Els amics que se’n van” –  Anegats

     Anegats és un grup mallorquí nascut a Son Servera (1994) que es caracteritza per l’èxit entre la gent jove de les seves cançons, més o menys divertides, que parlen de l’amistat, l’amor i les arrels de l’illa. Cinc amics de colla varen decidir omplir el temps lliure amb una banda: varen comprar instruments, anaren a classes de guitarra i varen convèncer un d’ells, en Jaume, perquè se compràs una bateria i aprengués a fer-la sonar. El 2009 han tret el 4t disc: “Paraules” sempre amb Blau/Disc Medi. De la 1ª època sobreviuen temes com “I ara què“, “Vell marí” o “Els amics que se’n van“, vinculats a l’edat que tenien aleshores, 15 anys.

3.- “Tens un amic” – Gossos 

     El grup Gossos, un dels més populars del rock català, ha destacat per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percusions fins el 2002, any en què va iniciar una electrificació del seu so que ha arribat a la maduresa el 2008 amb el disc en directe ‘A l’Auditori’. “Tens un amic” és una versió en català de “You’ve got a friend”, de Carole King (popular cantant i compositora nordamericana a qui Neil Sedaka dedicà als anys ’60 la famosa “Oh Carol”). La versió de Gossos va ser utilitzada el desembre del 2006 per a promocionar La Marató de TV3 dedicada al dolor crònic. “Si et sents trist i emboirat i necessites una mà / si les coses no et roden bé / tanca els ulls i pensa amb mi / que prest jo seré aquí…”. Una cançó que també havia versionat la marratxinera Marisa Rojas.

4.- “Per al meu amic” – Joan Manuel Serrat   

     Joan Manuel Serrat publicà el 1973 l’àlbum “Per al meu amic” que alguns crítics consideren un dels més aconseguits de la seva carrera. Inclou temes ben coneguts com “Helena”, cançó d’enyor d’un amor perdut i “Pare”, una ferma denúncia –ben actual– de la destrucció que sofreix la Natura. El 1971 havia editat “Mediterráneo” (amb cançons memorables com la que dóna nom al LP i tan meravelloses com “Aquellas pequeñas cosas”) i el 1972 el disc dedicat als poemes de Miguel Hernández. “Per al meu amic” (2006) també va ser el títol d’un triple àlbum col·lectiu de Discmedi dedicat a Serrat per un grapat de cantants que feien versions de cançons seves: Antònia Font, Miguel Poveda, Mª del Mar Bonet, Dyango, Cris Juanico, Cappela, Uc, Marina Rossell, Jaume Sisa, Miquela Lladó… i Big Mama que versiona aquesta “Per al meu amic” que en l’original de Serrat que escoltam aquí tenia els arranjaments del mestre Antoni Ros Marbà.

5 – “Jo sóc el teu amic” – Els Pets

Els Pets és un grup de pop rock català, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (al Tarragonès), a la veu i guitarra, i també n’és el principal compositor, Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix. En els dos primers discos també formava part del grup el guitarrista Ramon Vidal. Els acompanyen habitualment unes coristes anomenades Les Llufes. Allò que esperam dels amics és que estiguin aprop en els pitjors moments: “Quan tot sona tan repetit / tan inútil, tan avorrit / quan l’únic combustible és el dolor (…). Quan se’t fa tant costa amunt / començar des del mateix punt / prova de cridar-me, que no tens motiu per estalviar-me”. Un tema que conclou: som el teu amic, vull que em molestis, parla’m o plora, que no tenc cap altra feina aquesta nit. Això se diu “disposició total”, sí senyor…

6.- “Amics per sempre” – Josep Carreras i Sarah Brightman / Los Manolos

Amics per sempre, o Friends for Life, és un tema interpretat per Josep Carreras i Sarah Brightman escrit per als Jocs Olímpics de Barcelona/1992, amb música d’Andrew Loyd Weber (quasi res !!). La lletra, escrita per Don Black, és en anglès, excepte la tornada que és repeteix en anglès, castellà i català. Aquest tema va ser interpretat durant la cerimònia de clausura del Jocs. Aquí la versió més escoltada, que va assolir la tercera posició en les llistes, fou… la del grup Los Manolos amb arranjaments de rumba i lletra en català i castellà, excepte la tornada. Se n’han fet moltes versions i en un dels concerts a Beijing (Xina) se’n va interpretar una versió xinesa “永远的朋友”amb la meitat de la lletra en mandarí i l’altra meitat en anglès.

7.- “Amiga” – Cap on’nam

 CAPONNAM neix a Barcelona (1995), d’entre un grup d’amics universitaris, amb l’objectiu de sonar cançons populars i tradicionals d’arreu dels Països Catalans. «Amiga» és un tema de Lluís Vaquer i Edgar Gabaldà que pertany al seu disc «Roda al món i torna al born» (Ref. Blau cd 231) enregistrat a Ona Digital l’any 2000. Jaume Gomila Saura, vocalista del grup, resumeix la nova proposta en els termes següents: «CAPONNAM convida a fer un itinerari per les diverses melodies i geografies del planeta: partint del background popular i tradicional, abordam, de manera decidida, la composició pròpia, l’exploració de nous estils —llatí, pop, country, mediterrani o folk— i, fins i tot, la versió d’algun clàssic de la música beat. El disc és, doncs, resultat de la fusió de sis personalitats artístiques força singulars, que queden amalgamades per mitjà d’una instrumentació i uns arranjaments cada cop més ambiciosos i menys convencionals.»

Si voleu escoltar el programa de dimecres passat d’Amb P de Pòrtula

el repetiran demà diumenge dematí de 7 a 10;

la nostra audició sonarà cap a les 9:15,

una hora perfecta per gaudir de la sintonia de l’amistat

…si és que encara no dormiu, que és diumenge, carai

 Ràdio Marratxí   92.9 FM

Ràdio Marratxí en directe… http://www.radiomarratxi.es/flashplayer.html

Grana, 3/4/10/11/17/18/24/25/31 ottobre  2009

Cinque weekend gastronomici a base di piatti piemontesi tipici della stagione. Cinque weekend pranzi dedicati a funghi e tartufi, polenta, bagna caoda. Il tutto preparato dalla por-loco di Grana.

Programma

• sabato 3 ottobre ore 20,30 e domenica 4 ottobre ore 12,30
  La pro loco servirà: Carne cruda con tartufi, Insalata di funghi, Tomino caldo con tartufi, Risotto al tartufo, Tagliolini ai funghi, Brasato di manzo al Ruché con funghi in umido, Torta di nocciole, Uva fresca
• sabato 10 ottobre ore 20,30 e domenica 11 ottobre ore 12,30
  La pro loco servirà: Fantasia di funghi e grana, Peperoni con acciughe e tartufo, Nido di spinaci con uovo al tartufo, Agnolotti di magro conditi con burro salvia e tartufo, Zuppa di farro orzo e funghi. Spalla di vitellone farcita ai funghi, Bonet, Uva fresca
• sabato 17 ottobre ore 20,30 e domenica 18 ottobre ore 12,30
  la pro loco servirà: Polenta con fonduta al tartufo, Polenta e Funghi, Polenta e Cinghiale, Polenta e Salsiccia, Polenta e Gorgonzola, Panna cotta, Uva fresca
• sabao 24 ottobre ore 20,30 e domenica 25 ottobre ore 12,30
  la pro loco servirà: Carne cruda con tartufi, Fantasia di funghi e grana, Cotechino con purè tartufato, Agnolotti monferrini con tartufo, Risotto ai funghi, Lonza alla crema di tartufo, Torta di nocciole, Uva fresca
• sabato 31 ottobre ore 20,30
  la pro loco servirà: Affettati misti, Bagna Cauda con cardi gobbi, Verdure miste fresche e bollite, Carne cruda affettata, Diavoletti in brodo, Bonet, Frutta fresca

Come arrivare

OK This Young sexy African American female was the object of all teenage boys desires in the 1980’s and then became grown men’s desires in the 90’s

She played Denise Huxtable on the cosby show the ecclectic daughter of Claire and Cliff Huxtable

She then took a contreversial role in the movie Angel Heart opposite Mickey Rourke. Angel Heart had a very explicit sex scene with Lisa and Mickey that included voodoo,cuttin off the heads of chickens,blood and choking during sex.   Lisa married Lenny Kravitz in 1987 later they divorced in 1993  .Lisa’s last known appearence on tv was on a reunion show for a different world. Lisa we will always love you  especially us men

La setmana passada un oient, en Pep d’Esporles, demanà en un correu electrònic que complissim la nostra paraula i que indagàssim sobre l’origen dels noms que utilitzen els cantants i músics de les nostres illes per a donar-se a conèixer en aquests dies de revetla estiuenca, i també en el món discogràfic.

Tot començà quan Maria Patatilla digué al programa que no nomia ni Maria ni Patatilla: es va posar Maria perquè n’hi ha a totes les famílies, i Patatilla perquè n’hi ha a totes les festes; original, eh?. I el mateix dia en Joan Barceló, dels Horris Kamoi, ens contà que un picador retirat del port de Felanitx els havia explicat que les converses entre els indígenes i les sueques que estiuejaven aquí als anys ’50 i ’60 eren ben productives per a l’aprenentatge d’idiomes: passar del ‘come on’ al ‘kamoi’ era relativament fàcil. Això d’agafar noms artístics més o menys divertits ha passat sempre:

El cantant mallorquí Pere Bonet Mir va ser conegut com Bonet de Sant Pere, ja que havia nascut a la barriada del Puig de Sant Pere de Palma.

Llorenç Santamaria (un il·lustre company d’IB3 Ràdio, amb el seu programa Sgt. Peppers) és el nom que trià el cantant mallorquí Llorenç Rosselló Horrach, nascut, evidentment a Santa Maria del Camí.

Tomeu Penya és, en realitat, el nom artístic del cantautor vilafranquer Bartomeu Nicolau Morlà

Los 5 del Este sona a l’època de la Guerra Freda a Europa, però no… eren de la comarca de Llevant, de Mallorca.

Peor Impossible era el nom, ben curiós, d’un grup dels anys de la movida en què hi participà (entre mooolta de gent) l’actriu Rosa Elena García Echave, més coneguda com Rossy de Palma 

Ossifar (amb doble essa) va ser un grup mallorquí molt popular als anys ’90 que agafà el seu nom, irònicament, d’una coneguda empresa palmesana, líder en el sector de sanejament i absorció de pous negres i fosses sèptiques (Osifar, amb una sola essa)

El grup eivissenc Uc adoptà l’aüc o crit característic dels pagesos de l’illa per a comunicar-se d’un camp a un altre, o de nit; un crit que va ser prohibit al segle XIX, quan es considerava que s’utilitzava de forma desafiant.

Statuas de Sal és un grup eivissenc, amb gran prestigi en el pop-rock espanyol, que actuà recentment en el Selva Rock 2009. Un nom ben pitiús i saliner, però amb connotacions bíbliques: la curiosa esposa de Lot es convertí en una estàtua de sal quan, fugint de la pecaminosa Sodoma, es girà per mirar enrere mentre es destruïa la ciutat i va ser castigada com li havien advertit uns àngels; punyeters.

És molt típic recórrer a frases fetes com, per exemple: No diguis dois o Ja t’ho diré, el grup menorquí dels anys ’90 encapçalat per Cris Juanico que s’acomiadà dels escenaris, a Ciutadella, el 2003.  

“Diccionari de l’estiu” és una secció de Tassa i Mitja, dimarts entre les 5 i les 6

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

By: Sarah N. Balzac 

Courtesy Robin Nelson/ZUMA

The James Beard Foundation Awards are to chefs and food writers what the Oscars are to those involved in the movie industry. This past Monday, Avery Fisher Hall at the Lincoln Center in New York City was hustling and bustling with chefs and foodies alike. The James Beard Foundation Awards focus mostly on the chefs who help create the face of the restaurant industry, but there are a few nods to the pastry chefs, who are responsible for cementing the diner’s impression of any establishment by serving up delicious and creative desserts.

 Although there were many winners, such as Outstanding Chef Dan Barber (Blue Hill, NYC) And Best New Restaurant Momofuku Ko, NYC (David Chang), the awards for Best Baking book (Bakewise: The Hows and Whys of Successful Baking by Shirley O. Corriher) and Outstanding Pastry Chef Gina DePalma (Babbo, NYC) were  the awards of  greatest interest to us over at PastryScoop.com.

 The ceremony was a long three hours, but all was forgiven as afterward, Lidia Bastianich hosted a post-ceremony gala dedicated to Women in Food. In order to honor the theme, the gala was set up to feature menu items from restaurants spearheaded by women chefs: April Bloomfield (The Spotted Pig and John Dory, NYC) Anita Lo (Annisa, NYC) and Michelle Berstein (Michy’s, Miami).

 The few desserts that night were great. Monica Pope (T’afia, Houston) shocked and excited us with her beet brownies with Veldhuizen Bosque blue cheese, Miss Van’s honeycomb, and Swedish-style pecans. The composition of her dessert was highly surprising but incredibly tasty. Rebecca Rather (Rather Sweet Bakery & Café, Fredericksburg, Texas) woke us up with a silken bittersweet chocolate tart with Mexican vanilla ice cream, whisky sauce, and white pralines. Danica Pollard (Lidia’s Kansas City, Kansas City, Missouri) served up a toasted almond bônet with rhubarb and candied rose petals, and Kate Zucherman (Chanterelle, NYC) had little cones filled with warm coconut-cardamom rice pudding with a spear of rhubarb and a slice of kumquat for the taking.

 We tried it all! And with no disappointments. As we all have to eat, it’s nice to have the opportunity to celebrate those that make every nibble exciting and full of flavor. Now, we’re off to dinner- its skip the meal and go straight to dessert in our minds. Ciao!

Courtesy of Kent Miller Studios

For more about the James Beard Foundation and to see full award results, please visit their site here. Also, to see more pictures visit our Flikr page here.

     Avui dimarts arribam al programa 330 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 ·  24 de març …On érem fa tres mesos? Preparats per anar a Matines, a escoltar la Sibil·la? na Maria del Mar Bonet?        Aquesta Sibil·la nostra està emparentada amb les sacerdotesses clàssiques, dotades de facultats profètiques, com la Sibil·la de Cumes –colònia fundada a la Magna Grècia, prop de Nàpols. De Cumes o Cime era també Èfor, l’historiador que quan era nin feia fullets per no anar a l’escola d’Isòcrates d’Atenes, i que, segons Plutarc, ja de grandet va ser acusat de conspirar contra Alexandre el Gran.

non voglio di certo buttarmi in una discussione filosofica sulle verità della vita, ma in questi ultimi giorni mi sono spesso soffermata a riflettere su quanto rimaniamo inviluppati nelle trame strette delle cose da fare, nelle ansie, nella banalità dei doveri da svolgere..tutto questo spesso ci porta a perderci il meglio..e queste per una come me che ha il terrore e la fobia del tempo che passa e della morte sono conclusioni che hanno il sapore di una grande conquista..

Queste paure che dovrebbero spronarmi a godere della meravigliosa vita che ho, invece mi bloccano mi congelano, e tendo a dimenticare la bellezza della mia esistenza per annullarmi in stupide ansie e preoccupazioni riguardanti il lavoro e il quotidiano.

Ecco il proposito (un pò in ritardo!!) che cercherò di seguire per tutta la vita dunque! Godere delle mille piccole gioie che le mie giornate mi riservano. Eccone alcune: preparare i biscotti al cioccolato con Grimmo il sabato mattina seguendo la ricetta di Cavoletto ; perdermi in un tramonto che trasforma anche la grigia Milano in un palcoscenico spettacolare; giocare con gli amici; ricordare gli anni favolosi di Urbino; portare nel cuore la meravigliosa emozione della prova del mio abito da sposa (impagabile!!!); abbandonarmi alla musica rocambolesca di Vinicio live in teatro; abbracciare i miei stupendi nipoti e vederli crescere e andare all’Università; permettermi il lusso di impegnarmi ogni giorno nel fare il lavoro che amo; last but not least..svegliarmi ogni giorno accanto a Grimmo che è l’evento più fortunato che mi sia mai capitato e per cui devo ringraziare il destino ogni santo giorno!!

Inomma questo post è un ringraziamento pubblico che voglio fare, gli americani lo fanno durante il Thanksgiving Day, io lo faccio dalle pagine di questo mio blog!! Godete gente della semplice bellezza delle piccole cose come diceva Carmen nella sua meravigliosa canzone: La bellezza delle cose!!!

E anche se non c’entra nulla con questo post come al solito, vi mostro il mio secondo tentativo di Bunet che ho fatto l’altro giorno. Purtroppo in questo momento non ritrovo il sito da cui ho tratto la ricetta, ma vi dico solo che è ho esagerato con l’essenza di Rhum! In ogni caso è venuto un ottimo Bunet!

Bunet al cacao e amaretti

Copyright 2009 Bryan Moore

It was another cold and wet day here in NY Hopefully to shine on the weekend

Els oïdors radiofònics catalans tenim un problema. De fet més d’un. Quan va marxar en Bassas, orfes com estàvem d’opinió professional i rigorosa, vam abraçar Neus Bonet. Poc va durar la cosa. Ja hem deixat escrit la profunda decepció que ens va causar el seu ritme d’enterramorts, la manca d’empenta i aquest nou caire funcionarial i mesell del programa. Dos símptomes només: a) si us fixeu ara Catalunya Ràdio ha passat a ser la ràdio que Fem entre tots (senyal que no la fa ningú); i b) algú ha tingut notícia de l’audiència del programa? Ningú ens ho podria dir? No va sent ja l’hora?

Bé, el cas és que vam anar a RAC1 i què vam trobar? Ritme futbolístic, polemistes més o menys contrastats però un conductor que és un veritable insult a la intel·ligència. Un ignorant com a pocs però que a sobre gosa opinar. Algú va escoltar l’encíclica que aquest illetrat d’en Basté va fer el dia de la portada carrinclona de La Vanguardia sobre la pobre Hannah i la seva malaltia terminal? El resultat va ser una redacció pròpia de col·legi de primària davant d’una audiència de pares comprensius i benevolents. Amic Basté, com va dir Adolf Hitler, fins quan haurem d’aguantar?

Escolto també la polèmica de The Economist per haver dit que Pujol fou un cacic i que els nens catalans viuen sota una dictadura lingüístico-nacionalista intolerable. Ben igual que amb el famós cas del cotxe del president del Parlament, no podem engegar-los i dedicar-nos a altres coses més productives? Hem de plorar cada cop que els mitjans espanyols i espanyolistes (o els seus desinformats lectors) es planyin per la Espanya que volen i no tenen? Quin dia ens farem grans, ens rearmarem amb les nostres conviccions i deixarem de pretendre que El Mundo, l’ABC (o els seus lectors) arribin a entendre el que els fa tant de mal acceptar: que no som la mitjania que ells representen?

VIC ME

La Casa de Cultura de Girona acollirà del 7 de setembre al 5 d’octubre el cicle de recitals de cançó d’autor CançÓ8 que enguany inclou actuacions d’artistes com Josep Tero (7 setembre) Alfons Encinas (14 setembre), Ara Va de Bo (21 setembre), Jaume Arnella (28 setembre) i Déu n’hi Duo (5 octubre).

El concert inaugural (diumenge 7 setembre, 19 hores) anirà a càrrec del cantautor Josep Tero (L’Escala, 1951). La sensibilitat per la poesia és un dels elements que defineixen millor la seva obra, en què l’evocació dels paisatges, sobretot els del nord dels Països Catalans, té una presència molt destacada. Maria Àngels Anglada, Clementina Arderiu, Josep Espunyes, Carles Fages de Climent i Jordi Pere Cerdà són alguns dels autors als quals ha contribuït a divulgar aquest artista empordanès, que també ha cantat la poesia de Joan Salvat-Papasseit i la de Konstandinos Kavafis.

A més d’haver protagonitzat recitals a tots els territoris de parla catalana, Josep Tero ha cantat també als Estats Units, Cuba, Còrsega, Holanda i Luxemburg. Georges Moustaki, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Marina Rossell, Mísia i Maria Farandouri figuren entre els cantants que han col·laborat amb ell en discos o escenaris. Atret per la cançó tradicional, ha publicat dos enregistraments per encàrrec de la Generalitat de Catalunya per difondre el cançoner popular en l’àmbit escolar. 

El concert antològic que ha preparat per a l’ocasió s’obrirà amb versions de cançons de Mikis Theodorakis del repertori d’Indika, el grup empordanès de cançó del qual va formar part a la primera meitat dels anys setanta. També inclourà peces que estrenarà o que no ha gravat mai, a més d’alguns temes antics que no acostuma a interpretar als seus recitals i de cançons de l’Alguer, on ha actuat en diverses ocasions.

Font: http://www.casadecultura.org/

Podeu escoltar els cd’s de Josep Tero a la Biblioteca de Figueres.

cada encuentro outsider_ tiene lo suyo/ además de haber contado con artistas de lujo (gracias Paola, Ingrid, Matías y Joaquín), esta vez me acordé de llevar la cámara y Juan (también gracias) sacó las fotos que aquí les comparto…

el flequillo del yo-poético de Paola

+

Paola Ferrari

+

Ingrid Proietto (desde la tribuna)

+

Consuelo, la voz de Ingrid en el salón de belleza

+

Matías Foreiter

+

Joaquín Bonet, el Outsider_03

+

El final, “I’ll never fall in love again” (mi cara lo dice todo)

+

los subtítulos

+

A TODOS, GRACIAS POR VENIR

QUE EMPIECEN BIEN EL 2008

NOS VEMOS

Valeria Iglesias

mañana, flyer!

+

fotos: Natacha Iglesias

y mañana, porque ya pronto les digo, dos pistas concretísimas

Foto: Natacha Iglesias