We loved stumbling upon Seth Godin’s one-page guide to books he’s been reading lately. Here are some of books on the list, but check Squidoo for the full list and more information on these great reads.

“A wide variety of topics, but each of them are worth some of your time. Listed here in no order whatsoever, all my royalties go to charity. Books are still the best idea value in the universe.” -Seth Godin

• Trust Agents: Using the Web to Build Influence, Improve Reputation, and Earn Trust by: Chris Brogan, Julien Smith
• Six Pixels of Separation: Everyone Is Connected. Connect Your Business to Everyone. by: Mitch Joel
• The Space Merchants by: Frederik Pohl, C. M. Kornbluth
• Crush It!: Why NOW Is the Time to Cash In on Your Passion by: Gary Vaynerchuk
• The Tom Peters Seminar: Crazy Times Call For Crazy Organizations by: Tom Peters
• The Magic of Thinking Big by: David Joseph Schwartz
• Syrup by: Maxx Barry
• How We Decide by: Jonah Lehrer
• Exploiting Chaos: 150 Ways to Spark Innovation During Times of Change by: Jeremy Gutsche
• Made to Stick: Why Some Ideas Survive and Others Die by: Chip Heath, Dan Heath
• Listen First – Sell Later by: Bob Poole
• Upbeat: Cultivating the Right Attitude to Thrive in Tough Times by: Rajesh Setty
• The Ramen King and I: How the Inventor of Instant Noodles Fixed My Love Life by: Andy Raskin

Happy reading!

Gardner Dozois reviews Interzone 220 in the May issue of Locus. Jason Stoddard’s Monetized is his favourite. “…one of the purest examples I’ve seen in some time of what Kingsley Amis once refered to as the ‘Cosmic Inferno’ story, the kind of smart and openly satiric story that Frederik Pohl & C.M. Kornbluth used to write for Galaxy back in the ’50’s [...] horrifying and unsettlingly possible.” He also thought that “Eugie Foster’s Sinner, Baker, Fabulist, Priest; Red Mask, Black Mask, Gentleman, Beast is an elegantly strange slipstreamish fantasy.”

Published as a retrospective in 1976, this volume collects 19 of C. M. Kornbluth’s short stories written between 1941 and 1958. These stories show Kornbluth as a golden age writer whose themes predicted later trends in sf.

C. M. Kornbluth wrote from 1940 until his untimely death in 1958, attributed to lingering effects of his service in World War II. Kornbluth frequently collaborated with Frederik Pohl, who edited this collection, and others, however all of these stories are Korbluth’s alone.

For me, the most appealing story here was “Gomez”, about the discovery of a genius physicist working as a busboy and dishwasher in his immigrant family’s restaurant in inner-city New York. With breezy, linear narration, and characters developed through dialog (showing a variety of stock character types that ’50s authors relied on to populate their stories), the story makes its points clearly: that the search for genius should not be restricted to stereotypes, and scientists can’t be expected to work like equation-solving machines. The story ends with a satisfying trick ending that gives a poke in the eye to overbearing authority.

A more famous story is “The Marching Morons” in which a medical mishap puts real estate dealer John Barlow into suspended animation for hundreds of years. In the future, most of the population have degenerated into idiocy, but a small intellectual elite secretly run the world from a base in Antartica. The elite convince the masses that they are benefiting from advanced technology by various ruses, such as adding noise-makers to cars to make them seem to be running at 200 mph when in fact they top out at 30 or so. Barlow is no intellectual match for the future elites, but his deceitful salesmanship is something that neither the elite or the masses are capable of, so the elite use him to solve a pending crisis in overpopulation of the masses. Although there is some progressive nods, such as showing the multi-racial mix of the elite society, the way mass extermination of the population is treated as the obvious solution to the over-population problem is creepy and disturbing.

Another fine story, and perhaps the most forward-looking in structure, is “Mindworm”. This is an updated version of old legends, and except for the contemporary setting of the 1950’s, the kind of story that we are still reading today.

These and the others are character-driven stories, of the kind that only a few of the golden age writers seem to have produced. Rather than dryly expound the latest predictions on rocket-motor technology or nuclear power, Kornbluth’s characters at least complete their “as you know, Bob” moments with natural and unpedantic language, and indeed these expositions are found only in a few of the stories. In most of the stories, the technological underpinnings are only that, substructure supporting a plot revolving around characters.

Kornbluth’s work is sure to entertain, particularly if you’re looking into the development of current sf from its golden age roots.

De llibres, xiii

En un futur indeterminat, la humanitat ha descobert restes d’una civilització extraterrestre a Venus i prop de Mart. Entre aquestes restes hi ha Pòrtic, una base estelar on hi ha un nombre considerable de naus extraterrestres, llestes per a ser usades, programades per anar a llocs desconeguts. Al voltant d’aquests viatges i de les troballes que es fan, la humanitat ha construït una autèntica indústria i ha experimentat un canvi tecnològic. Però a Pòrtic no hi pot arribar qualsevol persona: calen molts diners, els diners que aconseguirà en un cop de sort Robinette Broadhead, un obscur personatge que treballa a les mines d’aliments.

Al principi gairebé deixo el llibre pensant que era una sobirana aixecada de camisa, a causa d’algunes frases sense sentit, no sé si atribuïbles a la traducció o a l’estil de l’autor. I no va ajudar molt l’aparició d’unes naus que es posaven funcionament quan se’ls tocava unes «tetas» (almenys així consta en l’edició que he llegit). No obstant això, la novel·la m’ha semblat molt interessant pel tema que planteja: l’ús d’artefactes extraterrestres a cegues, sense saber per a què serveixen exactament ni com funcionen. Perquè una cosa és interpretar les restes arqueològiques del nostre propi món, perquè a pesar de les dificultats que presenti la seva identificació no ens són totalment estranys; però és molt distint quan es tracta de restes de civilitzacions (en cas de trobar-se) amb les quals no tenim gens en comú.

Hi ha també la història personal de Robinette Broadhead, les seves pors ocultes i els seus remordiments, com ha intentat amagar-los en el més profund del seu subconscient i com a poc a poc van aflorant fins que trobem l’arrel de la seva infelicitat. Un tema que no té gaire a veure amb la ciència ficció ja que es tracta d’alguna cosa massa comú en el nostre món, però que serveix perfectament per a conèixer al protagonista de la novel·la i com encaixa en el descobriment de les restes de la civilització Heechee, creant una unitat en la qual és difícil saber què és més important en la trama: la reflexió sobre els descobriments d’una civilització extraterrestre, o la reflexió sobre la por i el remordiment com a motors (o frens) de la nostra vida.

Frederick Pohl. Pórtico. Barcelona: Bruguera, 1985. Traducció de Pilar Giralt i Maria Teresa Segur. 313 p. ISBN 84-02-10370-7.

De llibres, xiv

L’agència de publicitat Shockler Fowler Associates ha obtingut el compte per a l’explotació de Venus, i vol mantenir-lo a qualsevol preu, ja que la competència és forta. Michael Courtenay, un dels executius de la firma, serà l’encarregat de posar en marxa el projecte. Però ben aviat les coses canviaran i Courtenay s’haurà d’enfrontar a una realitat que fa trontollar la concepció del món que fins aquell moment havia tingut.

El poder de la publicitat sobre les nostres vides dut a extrems terrorífics, en un món en què tot s’hi val perquè els consumidors (autèntics esclaus de la classe poderosa) segueixin consumint sense parar els productes que els executius (la classe alta del sistema) els obliguen, per qualsevol mitjà possible, a consumir. Un món que tot està dominat pels publicistes i les seves pràctiques, entre les quals l’assassinat no és cap excepció. I en aquesta situació, un dels més poderosos publicistes, Michael Cortenay, es veu empès al seu particular descens als inferns, que poc li servirà per a adonar-se de l’horrible del món en què viu.

Ben narrada, amb personatges ben dibuixats i la tensió justa per a mantenir l’interès pels personatges i per la història que ens estan explicant, i ambientada en un futur que recorda no poques vegades al món superpoblat i mancat de menjar de Soylent Green. Excel·lent el punt de vista que caracteritza a Courtenay, en què la raó i el bé estan del costat que el lector identifica més clarament amb el contrari, la desraó i el mal; mentre que els conservacionistes són titllats de fanàtics.

Frederick Pohl; C. M. Kornblut. Els mercaders de l’espai. Barcelona: Pòrtic, 1987. Traducció de Vimala Devi. 212 p. ISBN 84-7306-306-6.

Pohl :: Pórtico :: Mercaders

De fons, Canto, de Mísia.