El 6 de desembre a les 19.00 h al Fórum de la FNAC de l’Illa Diagonal Elisa Planagumà i Rocío Romero oferiran un petit concert acústic del repertori de la Càndida Pérez.  Amb motiu de presentar i promocionar aquest recull de cuplets que ja podeu adquirir a les estanteries de la FNAC.

Per tots aquells que no vau poder veure el reportatge de 12 minuts que van transmetre al programa Nydia del canal 33, ja ho podeu fer mitjançant aquest link a “TV3 a la carta”.

Aprofitem per felicitar l’equip del programa, i el seu director,  que han aconseguit reflectir  l’esperit del projecte.

Agraïments mil i una abraçada per al públic, l’equip tècnic del Teatre d’Olot: la Mónica, la Gina, en Situ, en Goku, en Nino, en Xevi la Tena… , Miguel Cruz de l’associació de Músics de Tarragona i la seva fe extraordinària, Joan Martí o el nostre Manelic particular (amb ciàtica i tot), la Montse Mundet i la seva extraordinària veu, en Josep Canals i la seva perseverança, la Marta i l’Àgata amb la seva simpatia i generositat, a Anna Mª Grau Baeza i les seves mans talentoses amb el fil i l’agulla, a la Laura pel control del seu pols, malgrat els nervis i en definitiva, tota la gent que ho va fer possible i que va demostrar que sumant petites aportacions es pot fer una cosa molt gran

El concert que es va portar a terme al Teatre Principal d’Olot va acollir la grata visita de Jordi Lara i el seu equip del programa Nydia (canal 33).   Ara podem confirmar que el dissabte  7 de novembre  a les 21.00 h sortirà un reportatge sobre el concert que barrejarà entrevistes amb  música.  Us convidem a aprofitar aquesta oportunitat per compartir amb vosaltres una nit tan especial.

Memòries al Teatre Principal d’Olot (31-10-09)

El 31 d’octubre va ser presentat el disc “Càndida Memòria” al Teatre Principal d’Olot, de la mà de la cantant Rocío Romero Grau i tota la formació al complert: Elisa Planagumà (piano i flauta), Oriol Roca (contrabaix), Paco Perea (guitarra espanyola), Antoni Mateu (acordió) i Albert Dondarza (violí).

Un concert del tot especial, degut a que Olot era la ciutat natal de la compositora protagonista d’aquest projecte, la Càndida Pérez i Martínez (1893-1989). Per això, l’espectacle va comptar amb col·laboracions molt especials i un guió expressament pensat per la ocasió.

Els arranjaments de les cançons de la Càndida Pérez, elaborats pels mateixos músics i la directora musical Ana Rosa Landa, van aportar la frescura necessària per convertir cançons centenàries en un concert propi del segle XXI. Així, per exemple, vam gaudir de la peça “el noi de la mare” amb el toc flamenc propi del guitarrista Paco Perea.

Les once cançons del repertori van estar acompanyades per les veus d’en Josep Mª Canals i Montse Mundet en representació de “Rapsòdia Veus Literàries”, que entre tema i tema, llegien al públic diferents anotacions de l’època, reflexions humanistes dels contemporanis, cròniques històriques, notícies internacionals sobre Càndida Pérez i fins i tot passatges de la obra “Terra Baixa” per presentar la cançó “La muller d’en Manelic”. En aquest moment, la presència inesperada de l’actor Joan Martí, va irrompre a platea, davant la sorpresa del públic, per cridar descaradament allò de: “he mort el llop!”

La projecció de vídeos i fotografies antigues, van arrodonir un concert molt complert, que no només ens va presentar les cançons del disc Càndida Memòria, sinó que també va fer reflexionar i va difondre tot el talent, pensament i desenvolupament d’una època esplendorosa de la història cultural catalana entre 1900 i 1940.

El concert va comptar amb la presència del programa televisiu “Nydia”, especialitzat en cultura catalana. El reportatge elaborat a partir del concert ja es pot veure a “TV3 a la carta”.

Veure notícia: El cuplet català

     Aquest país nostre és així: oficialment no és confessional, però és evident que la societat actual té un substrat històric i cultural que fa de la Setmana Santa qualque cosa més que les “vacances de primavera”, com ha estat rebatiada en algunes escoles, decisió no exempta de polèmica. Passem a veure l’etimologia alguns mots relacionats amb la Pasqua.

     LA CENA és un llatinisme que fa referència al sopar que el Bon Jesús va fer amb els seus deixebles abans de morir i a la representació pictòrica d’aquell sopar. Aquest llatinisme “La Cena”, amb aquest significat, no és cap castellanisme. En canvi, diuen els filòlegs, no és gaire correcte *“El darrer sopar”, una expressió que seria un calc directe i innecessari del castellà.  

     “DONAR CREU” és fer patir, fer sofrir qualcú, però de manera continuada, sempre-seguit. La creu més famosa de la Hª és aquella en que va morir Jesucrist ara fa quasi dos mil anys.

     De l’italià “capuccio” vé CAPUTXA,  i de “caperuccia” vé un derivat seu CAPERUTXA = un cobricap molt llarguer, de forma cònica aguda, que duen amb una vestimenta especial els penitents que assisteixen a les processons de la Setmana Santa; per extensió: la persona que ho duu posat à “un nazareno”. Variants dialectals segons el Diccionari Català-Valencià-Balear són: CAREPUTXA (!) Campos / Llucmajor / Ciutadella, CAREPULLA (Alcúdia / Inca / Lloseta / Montuïri), CUCUIA (Porreres / Petra / Vilafranca / Santanyí), CAPIRONAT, CAMPIRONAT, CARAPONAT i CAPIROTA (Ciutadella) 

     Per cert, la processó del Diumenge de Resurrecció és, a molts de llocs de Mallorca i de València, la de l’ENCONTRE (“Acte i efecte de trobar-se o encontrar-se”) a pesar que hi ha gent que pensa que és un castellanisme, però és d’ús normal en molts d’indrets i figuren als diccionaris tant “encontre” com “encontrar-se”. A Pollença és coneguda com la Processó de l’ENCONTRADA. Abans de l’ofici, la figura de Jesús ressuscitat portada processionalment es troba amb la de Maria Santíssima (com podem veure al vídeo de l’Encontre a Montuïri), i aquesta fa una petita inclinació saludant gojosament al seu Fill (“Processó de sa capadeta”).   

     La nostra PASQUA vé remotament de l’hebreu “PESAH” (pas, trànsit, en commemoració de l’alliberament del poble jueu i de l’Èxode des d’Egipte), d’allà passà al grec “PASCHA” i al llatí vulgar “PASCUA”, influït per “pascuum” (= pastura) per l’àpat de la Festa de Pasqua. Se celebrava tradicionalment menjant xai o moltó (“Per Nadal s’endiot i per Pasco es xot”), ous durs i diferents mostres de la pastisseria casolana com la MONA (al Principat o al País Valencià) (= del llatí MUNDA: panera plena d’objectes ofrenada a Ceres el mes d’abril), les PANADES i RUBIOLS (a Palma: ROBIOLS; segons l’Alcover/Moll podria tenir el mateix origen de l’it. Raviolo), i les FORMATJADES (a Menorca, que poden ser farcides de carn, brossat o formatge) “Cada cosa per son temps, per Pasco formatjades” (Menorca). També se solen menjar CRESPELLS (de “cresp” arrissat formant ones molt petites). 

     Diumenge passat va ser PASQUA FLORIDA, que no hem de confondre amb PASQUA GRANADA, el nom popular de la Pentacosta o Cinquagesma. En català, solem distingir PASQUA (de Nadal als Reis)/ PASQÜES (en pl. les d’ara). “Estar més content que un Pasco/Pascu<(dialectal)” (= ple de satisfacció). Si fa mal temps, bon senyal “Pasqua plujosa, anyada granosa”. “Fer Pasqua abans de Rams” (= antigament, esperar un infant abans de casar-se”.

     És temps de CARAMELLES (no vé de CARAMEL, sinó del llatí vulgar “calamella”, diminutiu de “calamus”, canya) = un instrument rústic de vent, fet amb canya o fusta que pot tenir embocadura de fabiol o bé de llengüeta. Les caramelles són cançons que es canten a Catalunya per Pasqua o Pasqua Florida. El grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble i canta unes cançons.   

     A Eivissa les caramelles són cançons populars que es canten tant la vespra de Nadal a Matines com a la missa de la vigília de Pasqua. Formalment no s’assemblen en res a les de Catalunya. En aquest cas es tracta de cançó redoblada, un tipus de cançó molt típica en l’àmbit rural eivissenc que normalment no tracta de temes religiosos, però a les Caramelles de Pasqua explica el misteri de la mort de Crist durant la missa. Els que ho canten, els caramellers, solen membres de les colles de Ball Pagès. Les caramelles van acompanyades dels instruments tradicionals del camp eivissenc: la flaüta, les castanyoles, l’espasí i el tambor.

Caramelles a Llers

El diumenge 19 d’abril de 2009 pots escoltar caramelles a diferents llocs de l’Empordà. La més important de les cantades de caramelles es farà al centre recreatiu de Llers a les 17.30 i participaran La Coral de la Gent Gran de Figueres, la Coral de Corçà, la Coral Rossinyol de Sales de la Cellera de Ter, la Coral L’Harmonia de Sant Antoni de Sant Antoni de Calonge i la Coral Els Cantaires de Llers.

El matí del mateix diumenge també podreu escoltar caramelles a:

• Lladó, a les 12, amb la Coral L’Harmonia de Sant Antoni, de Sant Antoni de Calonge.
• Sant llorenç de la Muga, a les 12, amb la Coral del Casal de la Gent Gran, de Figueres.
• Garriguella, a les 12.45, amb la Coral Rossinyol de Sales, de la Cellera de Ter.

Aquest diumenge als municipis més propers no sols tenim la Carxofada del Prat de Llobregat, també al Parc de Can Mercader de Cornellà del Llobregat (a 2,5 Km del barri) tenim molts dels actes que formen la XVII Jordiada: des de les 11 del matí a les 9 del vespre, hi haurà parades de llibres. A les 11.00 h repicament de campanes; seguici d’entrada al parc; els Trenets d’Amics del Ferrocarril de Cornellà, el Rocòdrom i el Concurs de Fotografia Jordiada; a les 11.30 h, Xaranga Sarau; a les 12.00 h, ballada de Sardanes; a les 12:15 cant de Caramelles i Concert coral; a les 12.30 h, exhibició castellera; a les 14.30 h mongetada popular. I per la tarda, a partir de les 17.00 h, danses populars, ball, cantada d’havaneres i impressionant festa de foc.

També un passeig en bicicleta per la via verda del voral del riu Llobregat. 25 km fins el Delta del llobregat on cal portar beguda i recanvi per punxades. L’edat mínima és de 10 anys, i hauran d’estar acompanyats pel pares.  Lloc d’inici: Passarel·la del riu del carrer Verge de Montserrat.

I més activitats…

On March 19th, one hundred citizens were paid for gathering on Caramelles square for an hour.

Some weeks before Eme3 Collapse, an architecture festival from Barcelona, asked Fake Industries for an installation to activate the use of plaza Caramelles, a fenced square with restricted opening hours placed at Barcelona’s downtown.

As first proposal (removing the fences) was rejected, Fake Industries decided to invest the scarce funds on renting citizens for 10 €, avoiding the tiring presence of another temporal event on the streets of Barcelona.

Every participant was recorded showing a 10 € note and saying: “I have been paid 10 € for activating this public space for an hour”. The video was projected two days later on the walls behind the closed fences, for the astonishment of the neighbors.

In Barcelona, as in many other places, people gets used to the privatization of public space, where citizens become into nothing more than walk-on parts.

Declarades Bé d’Interès Cultural (BIC) mitjançant acord del Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera de data 28 de novembre de 2005, publicat al BOIB núm. 46 de data 01.04.06:

Les caramelles són segurament l’expressió més antiga del cançoner pitiús. Aquest cançoner presenta dues maneres diferenciades de cantar: el glosat i el redoblat (d’aquesta última manera formen part les caramelles). Per l’antiguitat i altres trets que les caracteritzen són perfectament considerables com un bé patrimonial cultural de caràcter immaterial. (…) ses Caramelles són una expressió cultural que possiblement es remunta a més de cinc segles d’antiguitat, ja que de la interpretació dels gotxos a la mare de Déu ja se’n troba una transcripció en el Llibre Vermell de Montserrat, sota el títol de Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar cathallan a ball redó, manuscrit datat el segle XIV. (…) les Caramelles de Nadal més que una festa tradicional, com ara podria ser sa berenada popular del dia 8 d’agost, s’ha de considerar una manifestació cultural de gran importància històrica i artística, tant pel que fa les seues arrels, la seua antiguitat, la seua escassa evolució, més deguda a la seua transmissió oral, que no als canvis provocats pel pas dels anys, i a la seua peculiaritat musical, arcaiques tant pel que fa a la música com pel cantar redoblat.

Us publiquem algunes fotografies de la Pasqua 2008