La notícia del cap de setmana casteller, a part de l’intent de 3 de 10, va ser l’actuació dels Castellers de Sants, la millor de la seva història. El passat diumenge l’alegria a la plaça anava per barris, mai millor dit. Els borinots van plantar un 5 de 8 amb solvència, i van dirigir-se a l’objectiu de la diada i crec que de la temporada, el 3 de 9 amb folre, que van descarregar. El diumenge els borinots reafirmaven la seva categoria de colla de 9, i ho feien merescudament. Un castell que va pujar prou bé, i que va presentar certs problemes a la descarregada, on segurament el nervis també hi van influir. Amb tot els de la camisa grisa ajuntaven ahir dos senyors castells, el 5 de 8, la catedral i el 3 de 9 amb folre. Per concloure la diada van apostar pel 2 de 8 amb folre, castell que van realitzar amb tota la tranquil·litat del món.

Els borinots doncs, demostren estar en un moment dolç de la seva trajectòria, i sense cap mena de dubte espero que aquest moment no s’acabi, sobretot si és per mostrar-nos aquests castells. Aquesta formació ha demostrat un regularitat impecable en els darrers anys de la seva història. Això és resultat del treball a l’assaig i del treball de l’entitat a nivell de ciutat, de barri, a nivell social. Per poder portar a plaça certs castells és necessari també realitzar una feina social per part de l’entitat. Aquestes tasques, sovint feines de formigueta, normalment no s’aprecien i poques vegades es valoren. Per poder fer castells de nou dos anys seguits, cal un treball d’entitat molt important. I aquest, a més del treball en els assajos, hi ha sigut. Per tant no és d’estranyar l’estat actual dels Castellers de Sants. Senzillament estan on els pertoca, al nivell de les colles de nou.

Sincerament…  Moltes felicitats borinots!

]]> http://wellnescoaching.wordpress.com/2009/11/23/redes-sociales-no-te-metas-en-mi-facebook/ Mon, 23 Nov 2009 18:48:49 +0000 wellnescoaching http://wellnescoaching.wordpress.com/2009/11/23/redes-sociales-no-te-metas-en-mi-facebook/

Las redes sociales son INTERACCION pura y dura: de personas, de grupos de instituciones de diverso grado de complejidad.

Las redes sociales son un SISTEMA ABIERTO, en construcción permanente que involucra comunidades que se identifican en sus problemas y que potencian sus recursos para buscar soluciones. La intervención en red es el “new way” de un clásico : la red social como vínculo y como identidad.

La posmodernidad se caracterizó por la falta de relatos, de un sujeto al que le pasen cosas. El “final de la historia” de Fukuyama proclamado en los inicios de los 90 fue la letra para la música que escribía la democracia liberal en la que las ideologías ya no eran necesarias, la economía basada en el consumo concluyó en la falta de protagonismo de los sujetos, de la narrativa  como agente de cambio.

Y aquí estamos….recogiendo los pedazos. En esta nueva etapa posterior a la crisis generalizada de valores, intentamos salvar la ropa después del desastre y nunca como hoy una CRISIS es una oportunidad.

El auge de las redes sociales desde comienzos del siglo XXI es un intento, todavía por analizar y ordenar, de gestar un espacio  en donde encontrarnos con otros para iniciar relaciones, negocios, respuestas a necesidades psicosociales.

Intervenir en una red comienza a tener sentido, se recupera el detalle de la “participación”: tenemos la posibilidad de interactuar con desconocidos…que pueden dejar de serlo…o no!, en este paso quizás no importe ese matiz, estamos convalesciente de un ataque agudo de muerte de la subjetividad del que hemos salido maltrechos pero vivos: intervenir en una red social empieza por encontrar “otros” con quienes compartir necesidades, intereses, ideas, historia; cada miembro que ingresa transforma la red y si lo único que sucede es eso no importa porque la idea es quebrar la percepción de aislamiento  que esta vida centrada en el consumo nos regaló desde hace 20 años.

Los contenidos son gratuitos, el software es libre, el usuario se niega a tener que comprar para ser.

La fuerza del grupo permite que la persona piense cambios que de otra manera puede que nunca se concretaran.

________________________________________________________________________________________

“Aquí se ha hablado de  que Internet aisla, aliena, lleva a la depresión al suicidio, a toda clase de cosas horribles o bien por el contrario que Inetrnet es un mundo extraordinario de libertad, de desarrollo, en el que todo el mundo se quiere, en el que todo el mundo está en comunidad. ¿Que sabemos empíricamente de esto? sabemos bastantes cosas. Sabemos por ejemplo por un estudio que acaba de hacer British telecom, un gran estudio de observación realizado a lo largo de un año en una serie de hogares en los que se utiliza Internet, que no cambia nada. Es decir que la gente que  hacía lo que hacía, lo sigue haciendo con Internet y a los que les iba bien, le va mucho mejor y a los que les iba mal les va igual de mal……se llama “Aquí no pasa nada” .  Pero si que pasa:

Internet es un instrumento que desarrolla pero no cambia los comportamientos, sino que los comportamientos se apropian de internet y, por lo tanto, se amplifican, se potencian a partir de lo que son.

Es el comportamiento el que cambia Internet.”

Manuel Castells

Ahir el món casteller estava a l’expectativa del monstre de castell que havien anunciat els Minyons de Terrassa, el 3 de 10 amb folre i manilles. Ahir al Raval de Montserrat, a Terrassa, el món casteller es va quedar sense 3 de 10. No va ser el dia dels malves, ni 3 de 10, ni cap gamma extra. Es va poder veure, això si, un intent molt digne i treballat de 3 de 10 . Un  intent que va arribar força lluny i que encara que només s’hagués carregat hauria esdevingut un èxit pels Minyons i un èxit, no ens enganyem, pel món casteller. Aquest intent va passar massa factura per un 2 de 9 amb folre i manilles que intentaven després i que va fer llenya quan encara no es va col·locar l’aixecador. Ahir la sort els va girar la cara als de Terrassa, i crec, com ja s’ha dit per part de Minyons, que el resultat d’ahir: 3 de 9 amb folre,  4 de 9 amb folre i 5 de 8, no pot menysprear el treball que va realitzar aquesta colla, les setmanes prèvies, per poder assajar un castell de deu pisos i altres gammes extra (com el 5 de 9 amb folre que tampoc vam poder guaitar-lo). Potser aquest treball no es va veure reflectit ahir, però qui sap si aquest treball servirà pel futur, per la propera temporada… (En aquest cas les paraules del “Negre” (casteller dels Minyons) sempre són interessants)

El que es demostra amb intents com el d’ahir a Terrassa o el de fa uns dies a Vilafranca és una cosa. Es poden tenir tots els efectius necessaris, es pot assajar amb unes condicions prou dignes, però el 3 de 10 continua sent un castell de deu pisos, és a dir, un castell majestuós, un monstre de castell, un castell que exigeix l’excel·lència, un castell on sovint l’atzar i la sort hi juga el seu paper i que només s’ha pogut descarregar dos cops en la història.

Crec que el fet de plantejar-se un castell com aquest és un repte prou important per la colla que s’ho planteja. Però a la vegada poder assajar-lo amb condicions és un èxit per la colla en qüestió. Tristament, però vivim en una societat que només premia els resultats i deixa de banda, molt sovint, el treball per arribar a aquests resultats.

Per tot plegat… Ànim Minyons!

Con el slogan “Innovar en la escuela. Modelos, experiencias y protagonistas de la integración de las TIC” se abre el V Congreso de Educared. Las sesiones on-line ya se están desarrollando, pero para las sesiones presenciales todavía es posible inscribirse. En la web del Congreso aparece la información para las inscripciones y el programa. Entre las comunicaciones más destacadas está el debate entre Zaryn Dentzel y Bernardo Hernández. Dentzel es el creador de tuenti y Hernández director mundial de Marketing de Google Maps y Google Earth, debatirán sobre “el fenómeno sociológico de las redes sociales·”.

La Clausurá la hará Manuel Castells con la conferencia “La educación en la era de internet“.

Ja el tornem a tenir aquí… després de moltes ganes, molts assajos, molt de treball i molta persistència, el 4 de 8, el carro gros es torna a tenyir de grana. Els Xics tornem a lluir els galons de colla de 8. Galons ben merescuts si tenim en compte el quatre de vuit d’ahir. Un castell ben plantat a la pinya, ràpid en la seva execució, un pèl pesat en els pisos superiors del tronc, però tanmateix un carro gros ben parat. Ahir es va poder veure que la feina feta als assajos dels Xics.

Instants previs a l’actuació em vaig dirigir a la placa que hi ha a la façana de l’ajuntament de Granollers. En aquesta s’hi recorda que en aquella plaça  (plaça  Porxada) el 12 de novembre de 1995 els Xics vam carregar el primer 4 de 8. (Foto de l’esquerra)  Encara recordo perfectament aquell castell,  un xic més joves, sense experiència en els castells de vuit, però amb moltes ganes de menjar-nos el món. Ahir, els Xics estàvem en una situació similar, veníem de gairebé dos anys de sequera, pel que fa als castells de vuit. Veníem també d’un malaguanyat intent de 4 de 8 a Manresa. Amb castellers que encara no sabien que volia dir i què significava fer castells de vuit, però amb moltes ganes i i·lusió per part de tothom. Això sí, a diferència del 95,  els Xics tenim un bagatge i una certa experiència en la consecució de castells de vuit.

Ahir la motivació per assolir la fita va ser clau, així com la ràbia continguda per l’anterior intent de 4 de 8. Ahir vam tornar a demostrar i a demostrar-nos del que som i del que podem ser capaços. Després de les emocions viscudes en la diada castellera d’ahir, llevar-se avui ha estat un xic més senzill.

Avui els Xics hem tornat a donar un pas endavant. Aquest és només un petit pas, ara ens queda el més difícil, consolidar el que hem aconseguit i treballar per aconseguir la clàssica dels castells de vuit. Bé, el que bàsicament hem fet durant molts anys.

Aquest carro gros ha estat fruit de la il·lusió, però també ha estat fruit del treball en els assajos. Aquest 4 de 8 no només és una il·lusió sinó també un realitat.

Felicitats Xics!

¿Cuántas alianzas se formaron contra la dinastía K? ¿Cuánto tiempo duraron unidas? ¿Cuántas más se crearán?
Blumberg y Castells, combinación bizarra si las hay, lo pensaron en 2006 y decidieron recorrer la villa. Mientras que el ‘ingeniero’ caminaba con su carpeta en forma de escudo y el líder del MIJD revoleaba el poncho despotricando contra la inseguridad entre la bosta, los carritos y los gritos anti K, los reclamos se apoderaban de la monotonía. Por unos instantes, Lomas de Zamora logró convertirse en una típica escena felinesca. Pasados tres años, ¿qué quedó de esa unión? ¿Lograron concretar algún objetivo?. Lo cierto es que las separaciones personales y el tiempo que los encontró más viejos, desencantaron la lucha de la dupla despareja. ¿Qué decían hace un tiempo atrás?

Ver nota completa
Autor: Marina Pagnutti
Fuente: Diario Perfil 1/10/06

Aquest proper cap de setmana serà la XVIII Diada dels Xics de Granollers. No acostumo a escriure sobre la colla castellera de la qual formo part, els Xics de Granollers. No ho faig perquè crec que em costa molt ser objectiu i autocrític. Però aquest cop faré una excepció. Aquest diumenge a les 12h a la plaça Porxada de Granollers, hi actuaran els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú i els amfitrions Xics de Granollers. Els Xics portem un llarg camí pel desert, castellerament parlant, ja que portem gairebé dues temporades senceres sense aconseguir cap castell de vuit pisos. Els Xics havíem estat ben acostumats a descarregar castells de vuit pisos en anteriors temporades, però degut a diferents i múltiples causes portem una llarga sequera en aquest aspecte. La tècnica grana d’enguany es proposava recuperar els castells de vuit. Portem tot l’any treballant per tornar-ho a aconseguir. Venim d’un intent de carro gros, el passat diumenge a Manresa, que es va aquedar en això, en intent. Estem a set dies per recuperar-nos d’aquest malaguanyat intent. De ben segur que lluitarem fins a l’últim alè per si més no, tornar-ho a intentar. Crec que la colla s’ho mereix.

De les altres colles que actuaran diumenge poca cosa puc dir que ningú sàpiga. Els Minyons han anunciat per la seva diada el totpoderós 3 de 10 amb folre i manilles, que esperen acompanyar amb el 5 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles. (Si assoleixen aquests castells en una actuació… sobraran les paraules i sobretot com diu en Guardiola, callaran moltes boques) Pertant la lògica em diu que a Granollers intentaran els castells previstos per la seva diada però amb un pis menys. (De fet i si no m’erro repetirien l’actuació d’aquest passat diumenge) Em queda el dubte si en la ronda de pilars intentaran un espedat de 7 amb folre o intentaran un pilar de 6.

Per altra banda, els Bordegassos diumenge es trobaran també, a una setmana de la seva pròpia diada. L’objectiu dels Bordegassos en la seva diada seria recuperar els castells de vuit.  Pertant, amb el que ens poden obsequiar aquest diumenge, al meu humil entendre, són amb castells de set i mig.

Ambdues colles es plantejaran l’actuació d’aquest diumenge a la Porxada, com un assaig interessant del que faran el cap de setmana següent.  Els Xics, com sempre, intentarem mostrar els nostres millors castells a la  ciutat. Així doncs ja teniu un bon motiu per apropar-vos a la Porxada. I si més no, us podreu informar del resultat de la Diada dels Xics a Quarts de nou per TVC.

Ens veiem el diumenge a la Porxada.

La Diada de Tot Sants ja ha passat. El gran objectiu dels Castellers de Vilafranca, el majestuós 3 de 10 amb folre i manilles, es va quedar altre cop en intent, el 27è intent segons llegia en l’article de l’Avui d’en Joan Beumala. Quan ho vaig llegir vaig quedar estorat. 27 intents de 3 de 10 amb folre i manilles?  Això són molts intents! Però mirem l’estadística dels verds en aquest castell. L’han aconseguit carregar 6 cops en la seva història, també hi han hagut 20 intents que han fet llenya i 1 intent desmuntat, sinó m’erro. Tot i aquest 27 intents, als de Vilafranca se’ls resisteix el 3 de 10, ja que encara no l’han pogut descarregar. Assolir aquesta fita esdevindria la cirereta del pastís de la seva llarga i preuada trajectòria castellera. És dels pocs gamma extra que encara no han pogut descarregar, conjuntament amb altres super gammes extres ( el 4 de 9, el 2 de 8, i 2 de 9 amb folre)

Ara bé, i per buscar-li el cantó positiu de tants intents, els Castellers de Vilafranca demostren tenir una gran massa social, demostren poder disposar dels efectius necessaris per intentar-lo quan s’ho han plantejat. (Tret previ i indispensable per afrontar aquest super gamma extra.) Així doncs, què falla o ha fallat? Com és que encara no l’han descarregat? Aquestes preguntes les podrien respondre els experts, entesos i tècnics de la matèria castellera, però m’atreviré a dir-hi la meva. Una cosa sembla clara, i és que aquest tros de castell necessita d’una tècnica castellera exquisida a tots els nivells, soca, folre, manilles, tronc i canalla. Sembla que en el darrer intent els verds els ha costat lligar els tres primers pisos, soca, folre i manilles. I això en aquest castell és més que bàsic. Per assolir completament el 3 de 10 amb folre i manilles, cal un assaig més que acurat per lligar la base d’aquest castell. I al meu humil entendre és per aquí, per on han patinat la majoria d’intents dels verds.

De ganes, il·lusió i empenta no els hi han faltat mai, ans al contari, però això tampoc ho és tot.

Hem tingut una diada Santa Úrsula espectacular, sobretot pels rosats. I una diada Sant Narcís  prou seductora pel públic assistent. Podem dir doncs, que hem tingut un cap de setmana de gamma extra.

I és que a la plaça del blat de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Valls van dur a terme una actuació d’aquelles que fan afició. Un 2 de 9 amb folre i manilles sensacional, un 5 de 9 amb folre carregat impressionantment, un 3 de 9 amb folre i per acabar-ho d’arrodonir un esplèndid espedat de 8, amb el seu folre i les seves manilles. Els rosats van ratllar la perfecció castellera. En el tram final de temporada la Vella s’ha posat les piles i recordant-nos la sentida frase de “… la Vella és la Vella”

A l’altre costat de la plaça, la Colla Joves Xiquets de Valls no va tenir el dia. Va optar per obrir amb un 5 de 9 amb folre, fins aquí tot normal, era el seu cavall guanyador, després d’haver descarregat en anterioritat tretze catedrals i que per Sant Fèlix  el poguéssim veure com es carregava. Però aquest passat diumenge quan tenien pràcticament tota la canalla a dalt, aquesta es va fer enrere i pocs instants després la supercatedral feia llenya. Això va marcar a la Joves, que després  només carregàven un 3 de 9 amb folre degut en gran part als nervis de la canalla. Seguidament van executar el seu catorzè 5 de 8, en segona ronda. I en tercera i última ronda van optar per un 2 de 9 amb folre i manilles, que es va quedar en intent, demostrant que estava poc rodat i que encara li faltava assaig. Van tancar l’actuació amb un 2 de 8 amb folre i els pilars de cinc de comiat. Gran treball, el d’enguany, de la Joves amb el 5 de 8. Espero que l’any vinent augmentin un esglaó o continuin si més no el nivell d’aquesta temporada.

A la plaça del vi, a Girona, la relació idílica entre aquesta ciutat i els Minyons de Terrassa continua un any més. L’any passat els malves descarregàven per primer cop a la seva història el pilar de 8 amb folre i manilles. Doncs enguany a més de tornar a descarregar aquest tros d’espedat de vuit pisos, han aconseguit descarregar el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles de la temporada. Aquests dos senyors castells van estar acompanyats per el 3 i el 4 de 9 amb folre, ambdós descarregats. A poc perquè arribi la Diada dels Minyons, aquesta ha estat una grata notícia per poder veure una altra gran diada castellera a Terrassa properament. Amb què ens delactaran enguany els malves? 5 de 9 amb folre com a Valls o alguna altra sopresa? De ben segur que ens n’assabentarem. El que queda clar és que Girona em continua enamorant… com a mínim castellerament parlant.

I com a últim apunt d’aquest pletòric cap de setmana casteller. Destacar positivament el 3 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb agulla dels Capgrossos de Mataró també a Girona així com el primer 5 de 8 descarregat dels Castellers de Sants a Sitges. Per contra, els reitarats intents desmuntats i la llenya final del 4 de 9 net dels Castellers de Vilafranca, evidencien que aquest castell estava prou verd com per tirar-lo a plaça. Ens queda per veure si aquest castell arribarà a temps per la seva Diada de Tots Sants.

]]> http://colloc.wordpress.com/2009/10/27/barcelona/ Tue, 27 Oct 2009 08:25:06 +0000 eartells http://colloc.wordpress.com/2009/10/27/barcelona/ http://laiafrigola.wordpress.com/2009/10/25/castellers/ Sun, 25 Oct 2009 18:36:02 +0000 Karina http://laiafrigola.wordpress.com/2009/10/25/castellers/

¿Habéis oído hablar de los castellers?

Si, esas torres humanas tan típicas de Cataluña, pues yo nunca había visto una, y la verdad es que son impresionantes…

Estuvimos viendo como formaban todo el castell, y lo más impactante fue que una niña un poquitín mayor que yo subió arriba de todo!! Unos 10 ó 15 metros, altísimo! Yo sólo de mirarla ya me mareaba (he salido con un poco de fobia a las alturas… heredado, que le vamos a hacer) y papá para pronto que me dice: “Mira Laia, si quieres tu también puedes hacer de enxaneta” (así se llama al niñ@ que sube en la parte más alta del castell).

Mamá se lo miró con cara de pocos amigos, con los ojos desorbitados… sin dar crédito a sus oídos. Resultado: que comienzo las clases de ballet ya! Cualquier cosa con tal de mantenerme en suelo, arraigada a la tierra, que a donde pertenecemos las princesas. Eso de las alturas no es para nosotros.

Así que de momento, lo más alto que subiré sera encima de la silla a bajar mis cuentos.

Los castellers de Salt, en las ferias de Sant Narcís

Avui tocaria parlar de la Diada de Santa Úrsula, ja que diumenge tindrà lloc a la plaça del blat de Valls una de les actuacions castelleres més esperades de l’any. Una actuació on les dues colles de Valls  rivalitzaran castellerament parlant fins al límit. Però també tocaria parlar de la Diada de Sant Narcís que es celebrarà a la plaça del vi a Girona, el proper diumenge, en el marc de la Festa Major d’aquesta ciutat. Una actuació on els Minyons de Terrassa sempre tenen coses a dir, els Capgrossos de Mataró potser donaran alguna sorpresa i pels Marrecs de Salt suposa la darrera oportunitat de fer els deures d’enguany. Però també, aquest cop tocaria parlar de la Diada de la Colla Jove dels Castellers de Sitges que es celebrarà aquest dissabte, on hi actuaran els Castellers de Vilafranca i els exultants Castellers de Sants. Així que ,es gira feina, sobretot per la premsa del gremi. Però anem a pams.

A Santa Úrsula fer qualsevol pronòstic pot ser un fracàs. Tot i així, m’hi arriscaré. De les dues colles de Valls es pot esperar tot. La Colla Joves Xiquets de Valls sembla que apostarà fort per un 5 de 9 amb folre i un 2 de 9 amb folre. Pot ser que hi hagi sorpresa final si tot els surt bé. Per altra banda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls té una estructura de pilar solvent, i a part del pilar de 8 amb folre i manilles, podria caure un 4 de 9 amb folre i el pilar. També poden optar o bé pel 2 de 9 amb folre i manilles, o un 5 de 9 amb folre, però crec que el 2 de 9 amb folre i manilles serà l’elecció. Així és que, si un no ha anat mai a veure castells a Valls, Santa Úrsula és més que un bon motiu per fer-ho.

A Girona, els Minyons de Terrassa sembla que han anunciat intentar el 2 de 9 amb folre i manilles, el que seria el seu primer 2 de 9 amb folre i manilles d’enguany, i obririen la porta a castells de gamma extra per la seva diada. Els Capgrossos de Mataró podrien optar per fer algun castell de nou pisos, tot i que sempre s’han caracteritzat per una certa prudència. I els amfitrions, els Marrecs de Salt, els castells de vuit seran el seu objectiu. Aquesta també és una bona opció per passar un matí de diumenge. Fires, castells i Girona.

I si teniu el diumenge ocupat, pel dissabte a la tarda a Sitges, els Castellers de Vilafranca han anunciat el 4 de 9 net. Castell més que interessant. Si això, li afegim el què puguin fer els Borinots després del seu històric 5 de 8, doncs són motius més que suficients per anar a petar a Sitges.

De castells segur que no en faltaran aquest cap de setmana.

]]> http://puntsiseguits.wordpress.com/2009/10/19/5-de-8-borinot/ Mon, 19 Oct 2009 22:50:48 +0000 cullix http://puntsiseguits.wordpress.com/2009/10/19/5-de-8-borinot/

Avui toca felicitar als Borinots, els Castellers de Sants, per la seva primera catedral carregada. Aquest diumenge, en el marc de la seva diada, els de la camisa grisa van carregar el primer 5 de 8 de la seva història. Els Castellers de Sants van acompanyar aquesta catedral, d’un 3 de 8 i d’un 2 de 8 amb folre. Menció especial també mereix l’actuació dels Castellers de Lleida, ja que van realitzar la millor actuació d’enguany en la diada dels Borinots. Els grana van realitzar el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre afegint-hi un espadat de 6 per concloure l’actuació. L’altra colla que acompanyava als Castellers de Sants i als de Lleida eren els Minyons de Terrassa, que van realitzar un 2 de 8 amb folre, un 3 de 9 amb folre i un 5 de 8, tots descarregats.

Però tornem a parlar dels amfitrions, perquè s’ho mereixen. Els Castellers de Sants, coneguts amb el sobrenom de Borinots, ja porten uns quants anys fent la feina ben feta. Això es pot demostrar, primer, amb el pas que van fer amb els castells folrats. Ja que després de consolidar castells de vuit pisos com el 4 de 8 i el 3 de 8, van posar fil a l’agulla amb el 2 de 8 folrat . Concretament l’any 2005 van posar el folre a la torre. Van estar uns anys enfortint aquesta estructura folrada, cosa que significa consolidació de massa social de l’entitat. I el següent pas quin era? Doncs, provar sort amb els castells de nou, amb el 3 de 9 amb folre en concret. Això va ser després de dues temporades, al 2007. Després d’una primera temporada intentant aquest castell sense sort, però demostrant que el treball envers aquest castell era seriós i rigorós, van tornar-ho a provar en la següent temporada, a l’any 2008.  L’any passat van aconseguir per fi la fita, que era descarregar el 3 de 9 amb folre per primer cop a la seva història. Els Borinots entraven al club selecte de colles de nou, i això, no tothom ho pot dir. L’any passat fins i tot es van atrevir amb un castell inèdit, i si més no molt curiós, el 2 de 7 aixecat per sota (el van descarregar). Però, quan el diumenge em vaig assabentar de la notícia de la primera catedral grisa carregada, la veritat és que no em va sobtar gens. Suposo perquè la notícia té cabuda en aquesta línia ascendent d’aquests últims anys. Senzillament em vaig alegrar molt. És d’aquelles colles que a un servidor li cauen simpàtiques i que s’alegra que les coses els hi funcionin.

Senzillament, felicitats Borinots!

I found the reading to be somewhat heavy and had a hard time trying to grasp what Castells was trying to say as a whole. But, here are a few of the concepts that I was able to glean from it:

1. Symbols and social values determining culture

Society determines what is important in networking values. What they hold to be socially important or traditional seems to be the overriding concept for the norm. With the information age, there is the ability to allow sub-cultural values to show their impact. All organizations are represented. Society has deemed technology important by their overwhelming acceptance of it, so all organizations are using it as a means to spread their specific agenda. By the sheer size of the world-wide web and the many networks that it is connected to, however, these organizations also open themselves up to scrutiny. As a result of the networks, new values begin to take shape and more relationships are formed to serve a specific need or idea.

2. Power = group decision making

This was an interesting point because of the organizations that it discussed and the relationship of those in power, the influence of the media on political discourse and dissemination of political wrongdoing, and that of the voter’s ideology and opinion. Today’s countries are afraid to act on their own. Even the United States, who was always at the forefront of emboldened response and whom some termed the “world police” has been very careful in their political role because they know the world is watching. (For a prime example read Endgame – a book written by a former U.S. and U.N. Weapons Inspector in Iraq prior to 9/11).

3. Networking in jobs = on-line applications /social networking sites

Because people in today’s society deem technology always as an “improvement,” it has become an irreplacable tool for companies and relationship networking. It serves as an easy way for companies across the country and internationally to search for a wide pool of candidates. On-line applications make jobs accessible with an hour’s time and a click of a button. Social networking sites link prospective employees with employers and other peers who can serve as references or offer them a job tip. This is just one way in which technology has served as a global resource in the growing of the Information Age, which opens people up to a greater virtual reality – including the communities of which Castells speaks (ex. Leukemia support groups in Rheingold).

Reus s’ha quedat altre cop sense poder veure un castell de gamma extra a la plaça del Mercadal. Això sí, s’hi han pogut veure bastants castells de nou,  quatre 3 de 9 amb folre i dos 4 de 9 amb folre. Per altra banda també s’hi ha pogut veure tres 5 de 8,  dos pilars de set amb folre, dos 2 de 8 amb folre, un pilar de 6 i dues sorpreses: el primer 5 de 8 amb agulla de la història a càrrec dels Castellers de Vilafranca i el primer 3 de 8 de la temporada de la colla local dels Xiquets de Reus, felicitats Xiquets! (Aquí trobareu desglossat quins castells ha realitzat cada colla.)

Però anem a pams… crec que una actuació que reuneix les quatres millors colles castelleres i no s’hi contemplen castells de gamma extra, (en les alçades de temporada que estem) és que no acaba de rutllar. No acaba de rutllar perquè potser les colles que hi participen no s’acaben de creure aquest format d’actuació. No acaba de rutllar del tot perquè potser les colles participants no porten suficients camises per dur-hi a terme castells de més nivell. O no acaba de rutllar perquè potser en el calendari d’actuacions d’aquestes colles, la diada del Mercadal no hi té un pes específic. El que em queda bastant clar és que hi ha alguna cosa que no acaba de quallar. Al meu entendre no crec que es faci a Reus una actuació amb aquestes colles de tant nivell amb la intenció que a la capital del Baix Camp s’hi puguin observar només castells de nou (sense desmereixa’ls). Crec que la diada del Mercadal aspira a més. Ho crec i ho desitjo perquè és en antigues edicions d’aquesta diada del Mercadal on s’hi han pogut contemplar castells de gamma extra com el 9 de 8, en dues diades del Mercadal, els dos de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el 4 de 9 sense folre dels Minyons de Terrassa, el 2 de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca i dels Minyons de Terrassa i el  pilar de vuit amb folre i manilles dels verds.

No penso que sigui molt exigent en demanar que d’aquí dos anys el nivell global d’aquesta actuació millori un  xic més que el d’aquest. Entenc el que suposa plantejar castells superiors al 3 i 4 de 9 amb folre. Entenc que les colles convidades ho poden fer. Entenc que el públic s’ho mereix… i Reus també.

Doncs molt a prop ho tenim. Demà a Reus a les 17:30h a la Plaça del Mercadal hi tindrà lloc una diada castellera prou interessant. Prou interessant pel que s’hi podrà veure. Demà a Reus hi actuaran els Castellers de Vilafranca, les dues colles de Valls, la Joves i la Vella, el Minyons de Terrassa i la colla local dels Xiquets de Reus.

Espero poder-hi veure algun castell de gamma extra. Crec que no és molt difícil demanar un gamma extra quan hi tres colles que ja han realitzat enguany un gamma extra i una altra, els Minyons de Terrassa, que en deu tenir moltes ganes de poder tirar el primer gamma extra de la temporada. Espero que així sigui perquè sinó aquest format d’actuació quedarà molt entredit. Estem parlant d’una actuació bastant especial en el format, ja que hi actuaran cinc colles. Aquesta actuació es duu a terme cada dos anys, en temporades castelleres on no hi ha el concurs de castells de Tarragona. A més en aquesta edició l’actuació es realitzarà un dissabte a la tarda i no un diumenge al migdia. Crec que l’horari pot ser un encert, si tenim en compte el format excepcional d’aquesta diada castellera. De fet, demà es podrà valorar aquest canvi.

Així doncs la novena edició de la Diada del Mercadal està creant prou expectació en el panorama casteller. Només cal veure si demà aquesta es transforma en una gran actuació castellera on hi podrem veure castells interessant i perquè no dir-ho alguna notícia per part dels locals, un 3 de 8 potser?

Res més… a plaça es podrà veure tot plegat.

Aquí us deixo la promoció televisiva de la Diada del Mercadal.

Reflexión: Castells, M. (2001): Internet y la Sociedad Red

http://www.uoc.es/web/cat/articles/castells/castellsmain8.html

por Pablo Nimo, 2009

Debo comezar a miña reflexión ou resumo sinalando unha cuestión que empapa as miñas análises dos diferentes artigos cando estamos a falar da Sociedade da Información. Unha das súas características é a propia fugacidade da información xa que as propias ferramentas tecnolóxicas, e por tanto parte das ferramentas utilizadas para o tratamento da información, están en constante e brutal cambio. Quere dicir isto que serei escéptico con todo aquel artigo que analice na medida en que pode quedar obsoleto en pouco tempo? Pois non, xa que tal e como podemos observar neste artigo de Castells, hai cuestións que poden ser discutibles, pero aínda pasando oito anos o fundamental, o profundo, a ensinanza do artigo perdura.

Por sinalar un pouco da estructura do artigo, Castells divide a súa conferencia en dous grandes bloques de contido, o primeiro que fala da propia estructura da internet, e un segundo bloque onde centra o tema en como Internet modifica as relacións sociais e os diferentes factores que aquí se poden analizar.

Dentro do primeiro gran apartado Castells comeza falándonos da historia de internet pero enfocada dende seis puntos que él denomina “lecións da historia de internet”. Tenta darnos unha ensinanza baseada en cada unha das lecións. Na primeira leción, relacionada co nacemento de internet, resalta a extrana relación que se estableceu entre o finanzamento militar (nun principio non chegou a ter aplicación militar), a investigación universitaria e a contracultura radical libertaria, estos deseosos de liberdade e autonomía respecto do Estado e das grandes empresas. Como segunda ensinanza, amósanos como a fonte de Internet non foi a empresa, quere dicir que nos seus comezos non foi concebida nuns estándares de oferta-demanda (productividade e eficiencia). Xa na terceira leción, remítenos a unha concepción do coñecemento que cada día está máis sometida a debate, neste caso fálanos dos protocolos TCP/IP, que sendo centrales para a elaboración do tecido rede, a súa fonte de código é aberta. Como cuarta lección, Castells indícanos como a comunidade modificou o uso inicial para o que foi creada internet, resaltando esa idea de que o poder na rede está en mans da comunidade. Na quinta leción Castells quere desmentir a idea de que Internet é unha creación norteamerica, comenta que é froito do traballo cooperativo entre científicos de diferentes países, como pode ser o caso do británico que inventou as www. Sexta lección, no seu comezo ninguén lle dou importancia a internet, isto propiciou que a propia comunidade de usuarios fora quen a comezara a organizar e hoxe se convertira no goberno de internet. Este goberto organízase a través dunha asociación privada denominada ICANN e que elixe o seu comité executivo nun proceso de votación global e aberto. Conclúe Castells, neste primeiro apartado do primeiro bloque, falando dos códigos do software que gobernan internet, e di que foron e que continúan a ser abertos, o que permite que o potencial de innovación tecnolóxica sexa infinito. Apache, UNIX, TCP/IP, de código aberto, sustentan internet.

Posteriormente pasa a falarnos da “xeografía de internet” diferenciando a situación dos usuarios e dos proveedores de contidos que enlazaría directamente coa “división dixital” onde se analiza brevemente a denominada “brecha dixital”.

En relación a análise xeográfica de internet, Manuel Castells divide esta en relación a dous tipos de xeografía: a dos usuarios e a dos proveedores de contido. En relación ós usuaios fai dúas referencias principiais, a que se refire ó aumento diario de usuarios que utilizan internet e á realidade existente en relación a que quen máis tarde chegue, menos terá que decir do contido, da estructura e da propia dinámica de internet. Cambiando de tipo xeográfico, e referíndonos ó dos proveedores de contido, é este un dos puntos dos que hoxe, no 2009, podémonos facer algunha pregunta. Castells fala de que existe concentración na produción de contidos, sobre todo nas grandes cidades xa que é alí onde se atopa a meirande parte do coñecemento e da información. Este artigo é do 2001, no 2005 produceuse o auxe da web 2.0, este modifica a estructura da produción dos contidos, é a do usuario. Permite isto unha deslocalización dos contidos debido a que as redes de coñecemento, redes sociais, se artellan na rede? Seguramente que si lemos artigos actuais de Castells nolo aclara.

Un punto importante pero que non é central nesta conferecia é o que Castells chama a “divisoria dixital”, tamén coñecida como “fenda dixital”. E fai unha reflexión importante que comeza dicindo literalmente: “¿qué sabemos de esto? Por un lado, es cierto que hay una gran diferencia de conectividad y observamos que aquellas personas que no tienen acceso a Internet tienen una debilidad cada vez más considerable en el mercado de trabajo” para continuar dicindo máis adiante: “Una vez que toda la información está en la red, una vez que el conocimiento está en la red, el conocimiento codificado, pero no el conocimiento que se necesita par lo que se quiere hacer, de lo que se trata es de saber dónde está la información., cómo buscarla, como procesarla, cómo transformarla en conocimiento específico para lo que se quiere hacer. Esa capacidad de aprender a aprender, (…). Es ahí donde está, empíricamente hablando, la divisoria digital en estos momentos”. Atención, reclamo a atención dos que están a ler esta reflexión. Este asepecto é central par min en todo o que se refire á nova Sociedade da Información, e moito máis si o que estamos a tratar son temas educativos. Cando no comezo da reflexión vos falaba de que as ensinanzas profundas dos artigos son as que fan que, nun mundo sumamente cambiante, estes perduren, referíame a isto a centrar a idea na competencia de “aprender a aprender”. É aquí onde temos que incidir?

Como cuarto punto importante no artigo, Castells reflexiona sobre a relación que Internet, dende o punto de vista comunicativo, está a ter na economía. Castells fai fincapé, e compara o momento en que internet chega as empresas co fordismo. Volve haber un cambio no concepto de empresa, e non se refiere á venta on-line, senón á propia organización onde a tecnoloxía permite que existan empresas case virtuais como Cisco, onde as relacións entre empresa e cliente, así como a propia rede de proveedores, se organiza na rede. Neste apartado, Castells tamén fala da organización dos mercados bursátiles, e por suposto, como a rede fai posile o desenrolo vertixinoso da transación financieira electrónica.

A partir do seguinte punto, o da “socieabilidade en internet”, Manuel cambia de tercio enfocando a súa conferencia nas relacións sociais e como internet as está a modificar. Dentro deste gran bloque, falaranos dos movementos sociais, de política e internet, dos medios de comunicación para rematar coa reflexión que centra a tesis de Castells, a Sociedade Rede.

Castells fálanos de tres rasgos na interacción entre Internet e os movementos sociais: O primeiro é a crise da organización tradicional dos movementos sociais, que pasa das movilizacións locais e concretas a unha organización máis asociacionista en base a intereses que atravesa espazos e tempos. Ademáis, como segundo rasgo, Castells móstranos que “a trasmisión instantánea de ideas nun amplo marco permite a coalición e a agregación en torno a valores”. Esta idea xoga co elemento identitario das persoas e das súas emocións, si eu estou fortemente comprometido con unha idea, así me vou a presentar ante a rede. En relación con isto último cóntanos como estaban dous cans diante dun ordenador dille un ó outro, – Ves, en internet ninguén sabe que eres un can”. “Pode que haxa manipulacións da identidade, pero en xeral non van a prosperar. O que si, si te mostras como gato eres un gato e non un can”. Como terceiro elemento definitorio das relacións entre movementos sociais e a rede está a posibilidade de modificar o global dende a experiencia local. Isto quere dicir que podemos organizar un movemento global a partir dos problemas locais.

Castells conclúe o artigo falando do concepto estrela: A sociedade rede. “A especificidade é que internet constitúe a base material e tecnolóxica da sociedade rede, é a infraestrucutra tecnolóxica e o medio organizativo que permite o desenrolo dunha serie de novas formas de relación social que non teñen a súa orixe en Internet, que son froito dunha serie de cambios históricos pero que non poderían desenrolarse sen Internet”.

]]> http://reinterpretando.wordpress.com/2009/09/28/pena-de-muerte/ Mon, 28 Sep 2009 17:39:16 +0000 ronberners http://reinterpretando.wordpress.com/2009/09/28/pena-de-muerte/

Debería volver la pena de muerte a este país?

Porque si no es con medidas como ésta parece imposible frenar la corrupción rampante instalada en la clase política.

La Generalitat encargó 2.961 informes en 2007. Sólo 300 de estos informes ya costaron 729.000 euros.

Con una cantidad de funcionarios hiper-dimensionada y haciendo el vago, es un atraco a las arcas públicas que un gobierno tenga que encargar casi 3.000 informes a empresas externas.

Todo este dinero fue a empresas con dudosas relaciones con los políticos implicados, y dejó de ir a Educación o Sanidad.

Según una auditoría, un 16% puede presentar irregularidades: este eufemismo se aplica a informes supérfluos, posiblemente encargados a amigos de los altos cargos de la Generalitat, y que no se tradujeros en un trabajo efectuado de forma efectiva y prefesional.

Antoni Castells considera que es razonable esta cifra y que nadie debe rendir responsabilidades.

Castells ve razonable el escándalo de los informes.

Desde luego, por mucho menos un ciudadano ya estaría en la cárcel. Para eso mantienen sus cuerpos represivos como inspectores fiscales y policía autonómica.

Debería llegar una revolución democrática a este país, seguida de una depuración de todos estos corruptos que han vaciado las arcas públicas y que están provocando un indecible sufrimiento a los ciudadanos.

Per als francs, els habitants de les terres dels Pirineus enllà eren els castlans. Aquestes contrades, que comprenien un espai indeterminat i variable entre les costes de l’Empordà i el pas de les Nogueres, devia ser alguna cosa com la Castlania, la “terra dels castells” La germinació d’una pàtria era ja un fet. Catalunya prendria cos i forma ben aviat… i fins als nostres dies.

Catalunya és un veritable país de castells, autèntic símbol d’identitat en els albors de la seva forja nacional: essent com era terra de frontera entre l’Europa cristiana i l’Islam, al paisatge de la Catalunya Vella es multiplicaren com flors castells i torres de guaita. Un imperi en expansió, el del rei Carles el Gran, havia d’ésser protegit. No hi havia a Occident un lloc tant fortificat com la “terra dels castells”. De ser un país introspectiu, en un sentit defensiu del seu territori, va passar a ser la terra en expansió. Una conquesta de la Mediterrània i una importació del seu sistema polític (el confederalisme medieval, còmodament sustentat en la figura política del pacte) estava per arribar.

Glòries del passat. I què en queda?
Catalunya continua sent un país molt introspectiu. Encara corre, per moltes redaccions de mitjans internacionals, la brama d’un país conservador recollit en les seves tradicions i en la seva llengua, amb un punt d’intolerància envers allò forani. No cal dir que, amb un senzill passeig per Barcelona, la capital del país, desapareix qualsevol mena de prejudici i tòpic absolutament dissenyat des de la capital del país veí. Així doncs, en quin sentit Catalunya és introspectiva? Ho és en la visió i el relat de país de les individualitats. Hem construït un país que cadascú se’l fa a la seva manera. Això no és bo ni dolent, i en certs aspectes constitueix un element positiu, una prova de patriotisme inclusiu (a despit del que alguns pregonen pel món). Però en moments de decadència això resulta absolutament fatal, ja que el rumb nacional queda diluït en mil i una llacunes tèrboles. És el que està passant actualment. Som un país on, quan les coses van mal donades… campi qui pugui! A vegades resulta difícil imaginar-se la plenitud nacional amb tremenda manca de cohesió. Però és malgrat aquesta manca de cohesió que aquesta plenitud nacional avança subtilment cap a un present que es desplaça envers el punt de col·lisió entre l’antiga i la nova era nacional. Resulta especialment empipador el debat profètic i apocalíptic de la lenta mort de la Catalunya autonòmica. Francament, qui objectivament pot afirmar que la presència de l’Estat espanyol és avui més feble a Catalunya que ahir? Ben aviat al contrari: s’han consolidat els mecanismes de control de l’Autonomia catalana.

El que veritablement ha de passar és un canvi en les consciències col·lectives (i dic consciències perquè en aquest país de mosaics i vitralls de mil colors, n’hi ha moltes, de consciències col·lectives!), que es moguin, des de la diversitat i des de la pluralitat, vers uns horitzons comuns que creïn un relat més o menys homologable a un gruix social, diguem-ne, transversal i majoritari. Aquí el triomf! Aquí l’èxit! Catalunya, introspectivament, amb les seves pors i fòbies (que són moltes), s’està movent en aquests paràmetres.

Hi ha coses, però, que no succeiran sense ingents exercicis de catarsi col·lectiva. I és per això que sempre he endevinat un procés llarg i costós en termes de rèdit polític i social. I la crisi de valors i d’identitat, o la pèrdua de la brúixola de la nació, han de passar factura, factura que ha de trigar en ésser liquidada. Tot just comencem a remoure’ns en la nostra inquietud. Que el desenllaç, com el de l’antiga Castlania, sigui feliç. I pacient. Aquell procés va trigar, però va arribar a bon port. Que és el que de debò importa: arribar-hi.

Habitants de la Pàtria dels castells: així com els vailets, a l’escola, encara dibuixen aquests castells, amb una espessa càrrega de merlets, no oblideu de grans que una pedra és més que un roc; també és símbol d’una lluita, també recorda una llibertat, també honora a unes gents i a un projecte. No oblideu el passat ni els seus vestigis, que són la terra que trepitges!

[Fotografia: espectacular vista del castell de Montsoriu, a cavall entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), que vigila la frontera nord del Montseny a 650 metres d'altitud]

Viñeta de Forges

Asquerosamente bochornoso el espectáculo de interés turístico que han escenificado nuestros presuntos representantes en el Senado. Según el PSOE una torre humana puede ser maltrato, ¿las acrobacias circenses y los deportes de fuerza también?. Según el “gobierno” no debemos dar pié para sustentar las reivindicaciones antitaurinas, ¿Y las reivindicaciones ecopacifistas? ¿las feministas? ¿las del movimiento LGTB (Lesbian, gay, transexual, bisexual)? ¿las sindicalistas? ¿las de los partidos políticos? ¿Disolvemos la organización social y volvemos a los cuarenta años de paz sin reivindicaciones?. Según el PP la definición de maltrato es opinable. ¿Es opinable dar una paliza a tu cónyuge?, ¿es opinable que se torturen presos?, ¿es opinable que ETA encierre políticos o empresarios en zulos?

¿Es opinable maltratar a la democracia con estas declaraciones?

Si ellos están a favor del maltrato, propongo que sean ellos los principales maltratados en las próximas elecciones generales.

Enric Gonzalez ha escrito una columna muy crítica y esclarecedora. Copio esta columna y la noticia que han salido hoy en El País, y la viñeta de Forges.

TRADICIÓN

http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/Tradicion/elpepirtv/20090924elpepirtv_2/Tes

Enric González 24/09/2009

Ya era hora de que el PP y el PSOE se pusieran de acuerdo en algo. Ayer, en el Senado, los dos grandes partidos votaron juntos para que las fiestas populares que incluyeran “maltrato a animales” (lo del “maltrato” lo decían otros senadores, de grupos antiespañoles o, aún peor, catalanes) siguieran siendo catalogadas como de interés turístico, nacional o internacional. Hay que mantener la tradición, señores. ¿Qué es un país sin tradiciones? Podrá ser cualquier cosa, pero no España. Y si no hacemos algo iremos perdiendo poco a poco esos entretenimientos ancestrales, que nos unen a todos en torno a ritos tan sencillos y entrañables como cortarle los testículos a un toro agonizante.

Más aún: como bien dijo el senador Javier Marqués, esas fiestas, pongamos por ejemplo el lanceo del toro en Tordesillas, “atraen turistas y son acontecimientos de primer orden”.

¿Queremos tradición? ¿Queremos turismo? ¿Queremos acontecimientos de primer orden? Pues no nos limitemos a conservar, porque ésa ya es una posición claudicante. Vean lo que ha pasado con los toros: se cede un poco aquí y allá, por contentar a los finolis de siempre, y se acaba poniendo un peto al caballo del picador. El color de la fiesta nacional no es el mismo, indiscutiblemente, desde que los intestinos del caballo dejaron de relucir sobre el albero. Por no hablar de lo que se perdió en Manganeses de la Polvorosa desde que se acabó el simpático jolgorio de la cabra, el campanario y la lona.

Seamos activos. Respetemos lo que tenemos y vayamos un poco más allá. Si en la NBA hacen su All stars y en el fútbol se hacen selecciones con los mejores futbolistas, ¿por qué no unir en una gran fiesta lo más granado de esas tradiciones nuestras con las que, en el fondo, no hacemos más que expresar nuestro profundo respeto por el animal?

Podríamos soltar en una gran plaza española un toro con teas en los cuernos y correrlo a lanzadas, y a la vez arrojarle dardos, y sacarle los ojos, y colgarlo luego de una cuerda a ver si los mozos logran arrancarle la cabeza, y al final, si aún sigue vivo, cortarle los testículos y tirarlo de un campanario. ¿Se imaginan la de turistas que iban a venir?

PSOE Y PP RECHAZAN QUE SE PENALICEN LAS FIESTAS QUE MALTRATAN ANIMALES

EL SENADO TUMBA UNA PROPUESTA PARA RETIRARLES BENEFICIOS TURÍSTICOS

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/PSOE/PP/rechazan/penalicen/fiestas/maltratan/animales/elpepuesp/20090923elpepusoc_10/Tes

Pablo X. De Sandoval – Madrid – 23/09/2009

Que las fiestas tradicionales atraviesan barreras ideológicas lo ha dejado claro esta mañana el Senado al rechazar por amplia mayoría una propuesta que pretendía penalizar las celebraciones en las que hay maltrato a animales o personas. La amplia mayoría la formaron PSOE y PP frente a los grupos pequeños, que consideraron incomprensible esta oposición. Dentro del propio grupo socialista, el descontento de algunos senadores era patente.

La moción, defendida por el senador de ERC Josep Maria Esquerda, pedía que se modificara una Orden Ministerial de 2006 en la que se prohíben las fiestas en las que se maltrata animales. La orden sólo afecta a las fiestas nuevas a partir de entonces, pero no a aquellas que ya existían previamente. La moción pide que la norma afecte a todas, que en consecuencia se revisen todas las fiestas y se le retire la calificación de Fiesta de Interés Turístico Nacional o de Interés Internacional a las que maltratan animales.

El senador de ERC aclaró que sólo pretendía evitar que este tipo de fiestas tengan una calificación de excelencia turística. “Bajo ningún concepto pretende prohibir absolutamente nada, simplemente estima que deben dejar de promocionarse, al amparo del Estado, aquellas fiestas en las que el principal reclamo es precisamente la violencia hacia los animales”, dijo en el pleno del Senado.

Esquerda defendió su moción mostrando en la tribuna la portada de EL PAÍS del pasado día 16 en la que un toro era lanceado hasta la muerte en Tordesillas. Esquerda se preguntó que pensaría un ciudadano sueco que planea viajar a España y consulta en una página web cuáles son las principales fiestas de interés de nuestro país y al llegar se encuentra con semejante espectáculo. Las referencias a Europa no faltaron en las intervenciones de canarios, nacionalistas vascos y CiU, todos a favor de la moción. El senador catalán Josep Maldonado se preguntó cómo se puede pedir esto todavía en 2009, y vino a decir que al Senado debía caérsele la cara de vergüenza si rechazaba la iniciativa.

El PSOE comenzó por ignorar las críticas. Sin embargo, ante el malestar evidente de algunos senadores socialistas, el grupo intentó una negociación in extremis para lograr un texto alternativo que pudiera votar. El movimiento fue tan desesperado que el socialista Javier Sanz tuvo que salir a hablar en su turno y confesar al pleno que no conocía la posición de su grupo, porque la negociación se estaba produciendo en ese mismo momento. Finalmente, amparándose en argumentos sobre las competencias, el PSOE dijo no a revisar los criterios con los que el maltrato a animales puede ser considerado de Interés Turístico Nacional. Algún senador socialista se negó a votar.

El PSC, que en el Senado forma un grupo aparte del PSOE junto con los partidos del Gobierno catalán, votó a favor de la moción. Eso significa que ningún senador catalán se opuso a la moción de Esquerra, ya que no estaba presente en la Cámara alta la senadora del PP Alicia Sánchez-Camacho. Varios senadores recordaron que el Parlamento acordó el año pasado prohibir las imágenes de violencia contra animales en horario infantil en televisión.

Además de formarse un bloque catalán en torno a la moción, el PSOE causó estupor en todos los senadores de esa comunidad cuando el socialista Javier Sanz se preguntó irónicamente si NO CONSIDERAN QUE LOS TÍPICOS ‘CASTELLS’ (TORRES HUMANAS) SON MALTATO A PERSONAS, PORQUE LOS QUE ESTÁN ABAJO “SUFREN EL PESO DE TODOS LOS DEMÁS” Y LOS NIÑOS TIENEN QUE SUBIR ARRIBA DEL TODO.

La calificación de Interés Turístico Nacional no supone un beneficio directo para una fiesta tradicional. Sí supone cierta preferencia a la hora de recibir ayudas o estar entre las que se promocionan en el extranjero.

El debate interno en el PSOE sobre este asunto se evidenció ya en la reunión del grupo parlamentario el martes, donde hubo voces a favor y en contra de la moción. Finalmente, el voto negativo viene forzado por el Gobierno, según fuentes parlamentarias, que considera que tocar esa Orden Ministerial SUPONE ABRIR UN MELÓN QUE DARÍA PIE A ASOCIACIONES ANTITAURINAS PARA SUSTENTAR SUS REIVINDICACIONES.

Por parte del PP, el senador Javier Marqués, defendió que toda la legislación, central, autonómica y local, se ha hecho teniendo en cuenta fiestas de “gran tradición, a veces de cientos de años”. Son fiestas que “atraen turistas y son acontecimientos de primer orden” en sus localidades, dijo Marqués. Su mera autorización, vino a argumentar, indica que cumplen con la normativa vigente. Por último, CONSIDERÓ QUE LA DEFINICIÓN DE MALTRATO ES OPINABLE.

Avui escric pensant en el passat cap de setmana i més concretament en la diada castellera que es va dur a terme ahir a Tarragona. El primer que vull fer és felicitar la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona per la seva gran actuació. Els malves van realitzar ahir una tripleta màgica, una actuació que no aconseguien fer des de fa molt de temps. Poder realitzar un 3 de 9 amb folre, un 4 de 9 amb folre i un 5 de 8, sense patir cap llenya, és digne de lloança. Ja sabem que que té més repercussió mediàtica els castells de gamma extra que van aconseguir els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquest de Valls, 2 de 9 amb folre i manilles descarregada pels verds i carregada pels vallencs, com el pilar de 8 amb folre i manilles carregat pels verds, però avui tinc ganes de destacar una colla castellera que ja fa anys que està en bona forma. Ja porta uns quants anys portant algun castell de nou pisos en anteriors edicions de Santa Tecla. Però aquest cop ha aconseguit reunir-ne dos, a part d’una catedral, com el 5 de 8. Castell que ja han assolit en vuit ocasions aquesta temporada.

Aquest any els de Tarragona ja porten 5 castells de nou, dos 3 de 9 amb folre carregats, altres dos descarregats i un 4 de 9 amb folre que van descarregar ahir. A diferència de l’any passat que només van poder assolir un 3 de 9 descarregat a la mateixa alçada de la  temporada. Podem dir doncs, que aquesta temporada els de la camisa malva estan consolidant-se i reafirmant-se com una autèntica colla de 9.

Sincerament… Felicitats Jove!

An RSS feed for the Guardian News Media Section – has today revealed that according to Journalism professionals, Journalism has improved as a result of the Internet. To See Post Go To: http://www.guardian.co.uk/media/pda/2009/sep/17/digital-media-future-of-journalism

For Full Results See – European Digital Journalism Survey 2009: http://www.europeandigitaljournalism.com/download-report.asp?sendform=true

In 2002 Castells argued that the Internet served as a platform allowing for a growth in communication & as a result the media were re-routed onto the Internet. News media such as newspapers, magazines and radio re-established themselves on the internet. By doing so, the media were able to increase their audience size. They were also able to expand the capacity and speed of which they were able to publish information. The internet has allowed for a greater salience of news to be broadcasted than ever before.

The Internet then, isn’t all bad!!!