Ja ho sabíem, que l’Oriol seria un candidat diferent. És un home savi, honest, compromès, valent i també generador de consensos. Fixi’ns, doncs, quina ha estat la primera –i de moment l’única- proposta de consens dels candidats dels partits catalans als comicis europeus: la Iniciativa Ciutadana Europea que va proposar en Junqueras dijous passat per fer del català llengua oficial a Europa. Ell va llançar la proposta, i ràpidament va ser acceptada per Maria Badia, Ramon Tremosa i Raül Romeva.

La proposta de l’Oriol ha centrat els primers dies de campanya, i malgrat que n’hi hagi que només sàpiguin fer campanya mostrant-se com el menys dolent, la línia en positiu que defensa Esquerra és un pas més en el combat contra l’abstenció, aquella que volen els grans partits espanyols i la que hem de vèncer si volem una representació catalana i plural a l’eurocambra.

Ahir l’Oriol va fer una nova proposta. Que de la mateixa manera que ens diuen quines joguines podem importar, els criteris medioambientals o la intensitat de l’ús de l’energia, les institucions europees marquin uns topalls màxims de dèficit fiscal per als diferents territoris de la UE respecte al seu estat. Si la UE volgués fer això –cosa que pot fer, només depèn de la voluntat política- demostraria a Catalunya que el procés de construcció europea és capaç de corregir els dèficits de l’estat espanyol. Si s’hi sumen els altres candidats –com ho hem aconseguit amb la qüestió del català- hi estarem més a prop. Ens hi posem?