Acaba la setmana amb el divendres i el programa 452 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual ens visita el mag GERMÁN RÉHERMANN, especialista en hipnosi. La hipnosi és un estat mental constituït per un grup d’actituds generades a través d’un procediment conegut com inducció hipnòtica. La primera meitat del segle XIX va esser quan l’escocès James Braid encunyà aquest terme i quan escriptors com Edgar Allan Poe qüestionaren el caràcter omnicomprensiu del mètode científic. Per exemple, Julio Cortázar, traductor al castellà de La veritat del cas del senyor Valdemar (1845), considerava aquest relat com un precedent de la ciència-ficció, que inclou l’estat hipnòtic del protagonista dins un discurs racional i científic, però acaba amb un final propi de literatura fantàstica. Si voleu aprofundir en la relació entre hipnosi i ciència a l’obra de Poe és ben recomanable l’article de Joan Ferrús a la revista electrònica …452º F, que fa referència –amb un grau més– a Fahrenheit 451, la novel·la de Ray Bradbury i de la pel·lícula de François Truffaut

www.452f.com/issue1/category/languages/catala/

…452, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe ·

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Post publicat per mah

Feliç dia de Sant Albert!

El papa és un senyor molt seriós que sempre va de vestit i de vegades es penja un tros de tela al coll que a nosaltres en agrada molt estirar-li.

El papa és aquell home que fa dies que dorm a terra (a la japonesa) perquè nosaltres puguem estar a prop de la mama durant la nit.

El papa és aquell somnàmbul capaç de trobar-nos entre els llençols, agafar-nos en braços, guardar l’equilibri al sortir del llit, tot això a les fosques i sense molestar a la mama.

El papa és aquell pallasso que cada matí ens fa riure tant mentre ens dóna l’esmorzar.

El papa és un cantant molt bo. La nostra cançó preferida és una que diu: “Muqui muqui muqui maaaa…” (amb totes les seves variants, és clar!)

El papa mai s’emprenya encara que:

• Esquitxem quan ens banya.
• No ens deixem posar el pijama.
• Li embrutem les ulleres.
• Ens mengem la terra de la planta.
• Toquem la tele.
• Juguem amb l’aspiradora.
• Pugem al vídeo.
• Remenem els cables.
• Li treguem els mitjons del calaix de la seva tauleta de nit.
• Ens fem caca dos segons després d’estrenar el bolquer.

El papa és aquell coet que a l’hora pot estar al despatx, portant aigua, bolquers, llet, comprant el pa, recollint el peix i de pas portant unes patates de les bones perquè la mama les pugui cuinar per nosaltres.

El papa és aquell xef capaç de preparar un dinar boníssim per la mama amb dos tonteries que quedaven a la nevera.

(Pappardelle a la Toscana)

El papa és un home molt generòs. Sempre comparteix amb nosaltres la seva xocolata (la bona) i els seus iogurts (encara que ell es quedi sense).

El papa és aquell campió d’atletisme capaç d’accelerar de 0 a 100 en dècimes de segon per tal de salvar-nos d’una mala caiguda. Oiteu quins sistemes de seguretat!

El papa és aquell home que fa malabarismes amb la seva agenda per poder tornar a casa ràpid i jugar amb nosaltres.

El papa és un forçut capaç d’agafar-nos amb un braç mentre amb l’altre fa entrar el cotxet a l’ascensor, aguanta la porta perquè hi entri la mama i ens vigila perquè no ens embrutem les mans jugant amb les rodes.

El papa és aquell senyor que sempre porta al seu bolso:

• Un paquet de mocadors.
• Una bossa de plàstic.
• Uns bolquers d’emergència.
• Uns bastonets de pa.
• I una mica de gall d’indi per si mai tenim gana pel camí.

El papa és el millor pare del món.

El veieu?

És aquell, el més guapo, el que somriu!

Felicitats papa!

Martí i Sergi, 13 mesos

Diccionari de l’institut d’estudis catalans

Diccionari d’A. M. Alcover (DCVB)

Nota de la llibreria L’Illa:

Dilluns 30 de novembre, a partir de les 20 h, tindrà lloc la presentació de La noia del descapotable, de Maria Rosa Nogué, editada per Columna Jove.

L’acte, que comptarà amb la presència de l’autora, serà conduït per Montserrat Vernet, professora de l’Escola Municipal de Música de Mollet, i per Carme Ramilo, professora de l’IES El Vern de Lliçà de Vall.

La noia del descapotable és una novel·la juvenil adreçada a un públic a partir de 12-13 anys. La seva protagonista és l’Andrea, una noia «pija» que estudia en un institut anglès de Sitges on té un comportament irresponsable. Té la impressió de que totes li ponen perquè el seu pare és una persona important a la ciutat. De cop i volta els problemes comencen a sortir quan la canvien d’institut.

Maria Rosa Nogué, l’autora, és filòloga i també ha treballat com a professora de llengua i literatura. Ha publicat obres per a nens i per a adults i també col·labora habitualment al Diari de Vilanova.

Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 451 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · que parlarà dels Amics del Nepal a la secció  Forat Negre i, a continuació, estarà “Orbitant” sobre CANTAR EN CATALÀ. Molts són els grups illencs de folk, pop o rock que, en les darreres dècades, han près una decisió que, en qualsevol país normal, no seria cap notícia: cantar en català, la seva llengua. Apart d’aquest tret comú, la varietat d’estils és ben rica: Fora des sembrat, Ocults, Anegats, Antònia Font, o Oprimits, una banda que, mitjançant l’ska, el punk i hardcore, vol donar a conèixer la seva idea de lluita pel socialisme i la indepèndencia dels Països Catalans. Un objectiu, per cert, que comparteix amb els sabadellencs Desperta Ferro, autors de temes antifeixistes com Fahrenheit  …451

…451, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

Hi ha llengües  que moren i llengües que neixen. I aquesta setmana hem de celebrar el naixement d’una llengua nova,” l’aragonès oriental”.

Doncs si, resulta que el “Partido Popular” i el “Partido Aragonés” estan plenament d’acord en que hi ha una nova llengua. Ells es basen en criteris no “només filològics, sinó també històrics i psicològics”.

Resulta que fins ara hi havia gent que parlava una llengua indefinida, per uns és català, per uns altres aragonès oriental i per uns altres chapurreado. Per sort hi ha un grapat de voluntariosos polítics i ciutadans que ens han aclarit el tema, mes o menys es tracta de que aquesta llengua es pot anomenar de mil maneres diferents, sempre que no s’anomeni català.

Aquí teniu el parer d’alguns d’aquests desconcertats ciutadans:

Una plataforma molt interessant, com el seu nom indica:

http://www.nohablamoscatalan.tk/

Uns altres que demanen a La Real Academia Española el nom de “Chapurreado” (http://es.wikipedia.org/wiki/Chapurreado)per a la nova llengua:

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=562361

Aquí teniu el “segundo manifiesto” de la plataforma “No hablamos catalán”,

notareu que està escrita en chapurreado, espero que tingueu undiccionari ben a prop:

“A ARAGÓ NO CHARREM CATALÁ (aragonés, modalidad oriental)

Se botará una Ley de Llengües que mos oblligará a agarrá’l catalá coma llengua propia. La llengua mayoritaria a Aragó e l’español u castellá. A la nostra terra s’arragonen y transmitisen modalidáts propies aragoneses lo suficienmen fundamentades pa fortaléixeles y cuidales. Primé ba sé la Confederació catalano-aragonesa; dimpués la inbenció de la Francha; més entabán los Paísos Catalans; posteriormen l’espolio de les obres d’art sacro y ara ña aragonesos que bolen imposá als nostres fills lo catalá. Mos neguem complletamen.

Plataforma NHC (No Hablamos Catalán)”

Una suggerència, tinc un nom per proposar gratuïtament a aquests amics, jo a la “nova” llengua l’anomenaria: “valenciano-aragonés del norte hacia la izquierda pero que no es catalán para nada, eh?”.

Ja fa uns anys, vaig anar a Castelló a veure un amic florista. I vam anar a les brutals festes majors de Benicarló, i una noia ens va dir:”Aquí no es parle ni català, ni valencià, aquí parlem lo benicarlando “. Potser hi ha moltes mes llengües apareixent cada dia, ja se sap unes es moren i altres es transmuten

Cartell Descoberta Zona Afectada pel Barça Parc

Demà dijous, a les 7 de la tarda vine a la sala de plens del carrer Major, núm. 41, es farà el Ple del’ajuntament, han acceptat la intervenció ciutadana per qüestionar el Barça Parc al costat de la reserva natural del Remolar i es decideix el futur de Viladecans!

En aquest Ple, s’aprova el pla d’habitatge que justifica lo injustificable, que viladecans necessita construir 4880 pisos nous en 10 anys, quan actualment hi ha mes de 3000 pisos buits.

Ens hem de fer sentir!

(Via Salvem Oliveretes)

Rorqual

Tres joves submarinistes van trobar diumenge una balena que semblava encallada entre les esculleres de Barcelona i del Prat. Un dels submarinistes va saltar al l’aigua i va gravar aquestes imatges, emeses per TV3.

El Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) la va identificar com un rorqual, la segona espècie de balena més gran del món, que es habitual de veure en aquesta època a la costa del Prat, quan migren cap al nord.

(Via Porta del Delta)

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/113/40

Mitjan setmana arriba el dimecres i, amb ell, el programa 450 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 ·, en el qual Tomeu Orell entrevistarà CARME MORELL, doctora en Filologia Catalana i guionista de TV. És ben conegut l’impuls que ha suposat per al panorama audiovisual el desenvolupament de les sèries de ficció a TV3. I, en els guions d’algunes de les més reconegudes i exitoses, hi ha participat la nostra selenita d’avui: Nissaga de poder, Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, i Ventdelplà. Aquesta darrera sèrie té una estructura novedosa, de dos capítols per setmana, ambientats a un poble; poble que és recreat als exteriors de Breda, una localitat de La Selva que no arriba als 4.000 habitants, i que té un actiu Grup de Dones que per a commemorar el 8 de Març celebra un Sopar de Dones que es convocà per primer cop el 2008 amb  …450 participants

…450, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

“Blancs, blancs, blancs” (1999) d’Ester Partegàs

L’epidèmia de la violència contra les dones s’estén de forma alarmant per tot el món. Sembla que només estiguin  contamintas alguns països que són els que acaparen titulars de premsa, però en realitat tots estan infectats.
Els recents informes de l’ONU, de l’OMS i d’Amnistia Internacional ems mostren les característiques i les xifres — esfereïdores- de l’extensió d’aquesta plaga invisible:

• La  forma més comú de violència és la violència física infligida per la parella.
• Almenys una de cada tres dones ha estat colpejada, obligada a mantenir relacions sexuals o ha patit algun tipus de maltractament al llarg de la seva vida.
• Les dones de 15 a 44 anys tenen més probabilitats de ser violades o maltractades que de patir càncer , accidents, malària o guerres.
• Només 23 països dels 200 que composen l’ONU porten un registre i fan públiques les xifres dels assassinats de dones a mans dels seus companys.
• Per les seves dades puc saber que, per exemple, a Austràlia, Israel, Sud-àfrica i els Estats Units del 40 al70% de les dones que van ser assassinades, ho van ser per les seves parelles o ex-parelles.
• A l’Estat Espanyol, 57 de les 67 dones assassinades enguany ho han estat per les seves parelles i 8 pels seus familiars …
• Es calcula que, a nivell mundial, una de cada cinc dones serà víctima de violació o d’intent de violació al llarg de la seva vida.
• Entre 250.000 i 500.000 dones van ser violades durant el genocidi de 1994 a Rwanda; entre 20.000 i 50.000 ho van ser durant el conflicte de Bòsnia, a principis de la dècada dels 90.
• Més del 80% de les víctimes del tràfic de persones són dones.
• Més de 130 milions de nenes i dones han patit mutilació genital
• Entre el 55 i el 95% de les dones que han estat físicament maltractades per les seves parelles mai no han demanat ajuda a ningú.

A això hauríem d’afegir els maltractaments psíquics, les pressions o els xantatges afectius que molts imposen a les seves companyes.

I no tenim vacunes ni tamiflú que ens protegeixi d’aquesta pesta!

Informes

OMS

ONU (UNIFEM)

Amnistia Internacional

Red Feminista

Campanya

“Talla amb els mals rotllos”

Notícies

KAOSENLARED

L’esquena del món

Blogs

Basta

Poemes i cançons per aturar la violència de génere

La setmana passada el Govern d’Andorra va anunciar la creació d’uns mòduls obligatoris per la gent que vulgui optar a una plaça de docent al sistema educatiu andorrà. Als aspirants a docent s’els ensenyarà (atenció!) català perquè puguin tenir-ne un nivell òptim per al seu ensenyament, a fer resums i quadres sinòptics i a redactar articles i assaigs. Em sembla molt bé, els alumnes del nostre país han d’estar en mans de gent amb una qualitat professional màxima. El que passa és que no entenc com podem fer, com a país, una formació als professionals que a priori, l’haurien de tenir ja des de la universitat, i fins i tot des d’abans. De fet aquests professors que ara hauran d’aprendre català, fer resums i articles són els mateixos que ensenyaran català, a fer resums i articles als seus alumnes. Suposo que la meva ignorància sobre el temari dels mòduls fa que en cert punt, m’indigni pel fet que haguem arribat a la situació d’haver de reactivar als professors uns coneixements que ja van aprendre fa molt de temps. La situació per això ho requereix, i des d’aquí el meu humil aplaudiment al Govern. Fa unes setmanes vaig assistir a diverses classes d’alumnes de l’escola andorrana de fins als 8 o 9 anys per tal de fer un reportatge. Allà és on vaig veure clarament que calen mòduls com aquests: Dues frases em van esclatar dins el cap i encara ara hi ha alguna neurona que rebota recordant-les. Dues professores diferents adreçant-se a alumnes. La primera dient al un dels nens: “cuidadu no et caigui al terra”, i la que més m’ha marcat en els darrers temps: “hi ha que cantar tots alhora” (una evolució del tenir que, que ha aconseguit fer encara més ràbia!). Com a societat, en aquest país i en aquesta època en que ja no cola l’excusa de “a la meva època no es podia estudiar en català”, quina ens n’inventarem?

Avui dimarts arribam al programa 449 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 ·  Al Crepuscle no entenem gaire aquella distinció tan tòpica entre Ciències i Lletres; és més, alguns dels qui ens seim en aquesta taula la combatem, fervorosament, des de les Ciències Socials. Pot començar una persona els estudis d’Enginyeria de Mines i acabar com a llicenciat de Filologia Catalana, consultor de la UOC, i membre de la secció Filològica de l’IEC ?? És el cas del professor eivissenc ENRIC RIBES I MARÍ, autor –d’entre molts altres articles– de La toponímia d’Eivissa en relació amb la valenciana, publicat (2008) al nº 108-109 del Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica, a partir de la seva pàgina …449

449, mira per on, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe · http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

El Diccionari de Textos Catalans Antics es presentarà a la UB el proper dilluns 30 de novembre durant una jornada acadèmica a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia.

Del web del DTCA:

“El Diccionari del Català Antic (DCA) és un projecte compartit de la Universitat de Barcelona, la Fundació Lluí­s Carulla, la Fundació Noguera, l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya. Aquestes cinc institucions custodien un extens fons de textos catalans antics digitalitzats i totes cinc donen suport i cobertura a entitats i investigadors que treballen en l’edició d’aquests textos.

La primera concreció del DCA i el seu primer estadi d’elaboració és el Diccionari de Textos Catalans Antics (DTCA) consultable en aquest web, un diccionari de forma-lema que posa a l’abast d’investigadors i estudiosos un cabal d’informació excepcional, ja que tots els textos que s’hi han introduït han estat lematitzats i se’n proporciona, per tant, la informació, no únicament per formes ocasionals, sinó també per lemes.”

Aquest és el programa de la jornada:

• “Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini”. Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano (18′30 h).

• Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic (19′30 h).

• “Los corpus. La hora del filólogo”. Prof. José Antonio Pascual, sotsdirector de la Real Academia de la Lengua Española (20′15 h).

Organitza: Centre de Documentació Ramon Llull

Llegeixo La rebel·lió dels animals, de George Orwell (traduïda anys abans com a La revolta dels animals) i trobo que segueix essent una faula política i social de gran força. Quina validesa té? Sens dubte, és una anàlisi freda del trist resultat que va donar de si el comunisme real.

Però probablement també és una bona anàlisi, crua i escèptica, del procés històric que sembla anar en general de la revolució popular a la burgesa; ens parla de les revoltes que neixen del poble però tornen a crear una nova classe dirigent molt més afavorida que la dels escarrassos. Als trenta-quatre anys de mort Mr Franco, la premsa sembla dir-nos que la majoria no som més rics ni treballem menys, però en canvi hi ha uns pocs porcs que han engruixit molt bé; i encara ens duu notícies d’algun Napoleó que s’afanya a oferir-se com a Líder del mas comú. La lectura, sens dubte, és ben suggeridora encara avui.

• George Orwell, La rebel·lió dels animals, trad. de Melcion Mateu i Adrover i de Marc Rubió i Rodon (2003); Labutxaca, 2009, 144 p. (ISBN 978-84-96863-23-1).
• La revolta dels animals, trad. Eduard Cardona i Joaquim Ferrer Mallol (1964), Destino, 2001, 144 p. (ISBN 978-84-233-2342-5).

Comença la setmana d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · amb el programa 448, en el qual ens visitarà GINA SAS, llicenciada en Hª de l’Art i crítica del Diario de Mallorca, per a parlar de la relació entre LA DONA I L’ART, amb exemples com l’obra de la nordamericana Kiki Smith, presentada la passada primavera a la Fundació Joan Miró de Barcelona. En el blog de Gina Sas trobareu més informació de la seva instal·lació Her Memory, però també hi ha els seus darrers escrits sobre la mostra de Joana Vasconcelos a l’Ajub d’Es Baluard de Palma. Són 428 mòduls de 3 flors de fibra de nylon il·luminades a través d’un dispositiu interior; he dit 428? Tenim temps fins el mes de febrer, però si hi anam demà se’n compleixen precisament 20 dies de la inauguració. Si afegim aquests 20 als 428 mòduls tendrem …448

…448, ja ho val, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe ·

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

http://estaticos.20minutos.es/img/2009/03/02/935790_tn.jpg

Acaba la setmana amb el divendres i el programa 447 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 21:00 · en el qual ens visita LEONOR BORDAS, directora artística de La Sonrisa Médica, una associació sense ànim de lucre, fundada el 1994 amb l’objectiu de dur l’alegria, el joc i la rialla als infants i adolescents ingressats en els hospitals de les illes Balears; una tasca repetidament guardonada (com el Premi Jaume II 2008 del Consell de Mallorca ) i reconeguda, tant per visitants il·lustres com per milers de pacients i els seus familiars. Aquí hem parlat sovint dels efectes positius del riure i de la risoteràpia, mot per cert acceptat en català recentment pel TERMCAT. Un dels primers llocs web que oferí per internet els seus tallers fou www.larisoterapia.com, un servei de la Fundación Sauce, OnG sense ànim de lucre, inscrita al Registre de Fundacions de la Comunitat de Madrid amb el nombre ….447

…447, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.

· IB3 ràdio en directe ·

http://streaming01.ib3radio.com:8000/ib3radio.mp3

El meu moment preferit de la setmana és divendres per la tarda, desprès de sortir de la feina. Però el matí del dissabte no està malament!

Avui, he vist al blog den Bibiloni, que la UIB ha emès una declaració (és un pdf) sobre l’ús del gènere en català. El text és clar i concís i deixa ben clara la posició dels que millor coneixen la nostra llengua. Des d’aquí vull felicitar als filòlegs i lingüísties de la UIB, per haver emès un document tan clar i concís. Evidentment, la felicitació és per a tots, independentment de si són homes o dones.

Transferències: La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món. Cicle de conferències, presentat per Pere Comellas (20 de novembre, 10h, Aula Magna). Organitza: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA):

• La revitalització de les llengües amenaçades: “Language revitalization and lessons from the North” a càrrec de Lenore Grenoble (University of Chicago).

• Revitalització lingüística en un món globalitzat: lliçons apreses a partir del cas català, a càrrec de Llorenç Comajoan (Universitat de Vic).

Escriptura de la certesa. Conferència a càrrec de Mª Xosé Queizán
20 de novembre, 16h., aula 1.5
Organitza: Filologies Gallega i Portuguesa.

Col·loqui amb Elias Khoury.
25 de novembre, 19.30h., Sala de Professors.
Organitza: Departament de Filologia Semítica.

Estudiar filologia romànica: horitzons i reptes. Conferència a càrrec de Carlos Alvar.
30 de novembre, 12h., aula Capella.
Organitza: Deganat de la Facultat de Filologia.

Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics. Jornada Acadèmica (30 de novembre, Sala de Professors):

• “Banca dati e dizionario storico: l’esempio del Tesoro della Lingua Italiana delle Origini”.  Prof. Pietro Beltrami, director de l’Opera del Vocabolario Italiano (18′30 h).

• Presentació del Diccionari de Textos Catalans Antics en xarxa, primera concreció del projecte de Diccionari del Català Antic. Amb la intervenció de la prof. M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Científica de la Universitat de Barcelona; del prof. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; i del prof. Joaquim Rafel, director del Diccionari del Català Antic (19′30 h).

• “Los corpus. La hora del filólogo”. Prof. José Antonio Pascual, sotsdirector de la Real Academia de la Lengua Española (20′15 h).

Organitza: Centre de Documentació Ramon Llull

Vegeu totes les activitats programades a l’Agenda.