Una mezcla de sabores tropicales. Cuando pienso en fresas, rápido el
Chocolate viene a mi cabeza. Es una combinación muy acertada, llena de recuerdos, pasión o ilusión. Buenos momentos con esta combinación. Por eso se me ocurrió un postre fácil y cautivador de corazones.

Bases de cacao con frutas frescas de temporada. Este lo hice con plátano, fresas y zumo de naranja. No importa las frutas que utilices pero intenta que una de ellas sea dulce para que el cacao y el cítrico no sean tan fuertes. Lo que puede llegar a ser más difícil de conseguir son las bases de bombones de cacao, pero depende de que parte del globo te encuentres. Porque por Barcelona en casi todos los supermercados se consiguen con facilidad. A buscar o preguntar. Manos a

Los del mundo de la gastronomía confirman que antiguos reposteros hicieron tortas
(especialmente en forma de panes) para celebrar nacimentos, bodas, fiestas de la cosecha, celebraciones religiosas.
La primera teoría que surge es que se inició en Grecia, los griegos cocían al horno pasteles redondos representando una luna llena para su diosa de la luna, Artemisa. Las velas intentaban generar el resplandor de la luna.
A mediados del siglo XIX, tomó su forma actual en América. Los colores, combinaciones, capas, rellenos. Pero siempre, siempre el humo de las velas apagadas lleva sus deseo de cumpleaños al cielo.

Ingredientes (1 persona)
100 grs de Fresas o fresones
1 naranja
Azúcar o edulcorante

No hay más, picamos las fresas y las bañamos con el zumo de naranja, agregamos el edulcorante. Refrigeramos.

Sencilla y deliciosa. Además de aportar un colorido a la mesa y endulzar el corazón a cualquiera. Es perfecta para un día caluroso.

Ingredientes

6 huevos
4 tazas de harina
1 1/2 taza de azúcar
1 taza de aceite
2 cucharaditas de polvo para hornear
2 cucharaditas de anís en grano
1/2 taza de leche

En una licuadora o batidora colocar el azúcar, huevos y leche, mezclar. Y poco agregar los otros ingredientes. Queda un mezcla bastante líquida.

Mientras haces esto, debes calentar la
plancha. Al estar lista, engrasar con un poco de aceite y agregar un poco de la mezcla en la plancha y cerrar. Dejar cocinar durante 5 o 8 minutos, depende de la plancha. Deben quedar esponjosa y doradita.

Esta es una receta familiar, adorada por muchos. Es divina…

Puedes acompañarla con lo que quieras, café, chocolate caliente,frutas, nutella, mantequilla de maní, mermelada.

Ésta de la foto, es una totalmente saludable. Gracias a uno de nuestras seguidoras la tenemos y no se imaginan lo ricas que pueden llegar a ser.

Anímate a probar algo distinto en un desayuno. Disfruta cuidándote, disfruta en familia.

And since last week you can rent your tripNETer device and have Internet all around the city from two hotspots in Barcelona…..

Barcelona Turisme Offices from Plaza Catalunya and Plaza Colon are joining forces with tripNETer and offering our service. Now it is easier for you to pick up our tripNETer Surfing Pack! Just come to this lovely places and ask!

Plaza Catalunya

Is one of our favourite squares in Barcelona and is considered the city center. We chose it our ‘Hotspot’ number one because of its proximity to Ramblas, the famous Casa Batlló or the astonishing Casa Milà.

Colombus Monument

From this square you can easily walk to the Port the Barcelona or take the teléferico to see the Magic Fountain show in Montjuïc.

Have fun, and we see us around the city!!

Aneu a fer punyetes

Que impedeix als espanyols entendre que els catalans parlem en català no per fotre’ls a ells, com tracta de fer-los creure la caverna, i no pel simple motiu que aquesta és la llengua pròpia de Catalunya?. La veritat, no ho sé, però és evident que ells tenen un seriós problema mental però som nosaltres els objectius dels seus insults.

Si creiem que la cridòria ensordidora que s’ha muntat quan l’entrenador del Girona, Raül Agné va començar a respondre en català a un periodista de TV3 i va acabar aixecant-se molest per l’actitud dels periodistes aragonesos no gaire disposats a permetre que allà es digués una sola paraula en català, s’apaigavaria amb el pas de les hores, estàvem equivocats. Els vídeos penjats a Youtube d’aquesta escena han tingut en els escassos tres dies que fa que estan penjats milers de visites i molts comentaris crispats. Els comentaris pel costat espanyolista mostren una absoluta incomprensió i intolerància no només cap al fet que Agné decidís abandonar la roda de premsa davant de l’actitud hostil dels periodistes aragonesos vers els seus intents de respondre a un periodista de TV3 en català sinó cap a l’ús de la llengua catalana, una llengua que els molesta i cap a la que tenen un odi furibund.

Ho hem vist quan al Senat va fer-se la sessió emprant les llengües cooficials com la caverna mediàtica i el Partit Popular han considerat intolerable que es parlessin les tres llengües cooficials al Senat. Segons Rajoy usar les llengües cooficials feia que Espanya no fos un país normal. Espanya no ha estat mai un país normal, no ho és ara, i si continua en aquesta línia d?odiar tot allò que no entén, no podrà ser mai un país normal mentre no entenguin que les llengües catalana, basca, gallega, asturiana, aragonesa i aranesa són les llengües pròpies d?uns pocs milers en alguns casos o de milions de persones en altres. Espanya no serà un país normal mentre hi hagi polítics, periodistes i tertulians que denunciïn la promoció d’aquestes llengües mentre defensen l’anihilament d’aquestes llengües. No podrà ser Espanya mai un país normal mentre la caverna mediàtica i política dirigeixi tota mena d’insults cap a persones que parlem alguna d?aquestes llengües. Mentre el film en llengua catalana “Pa negre” es feia amb nou estatuetes de Goya que entrega l’acadèmia espanyola del cinema, també el documental català sobre l’alzheimer “Bicicleta, cullera, poma” en català i anglès també sen duia l’estatueta la premsa espanyola deixava clara la seva animadversió. Altres films amb capital català van endur-se altres premis. Que films fets amb capital català copessin aquests premis va molestar la caverna. Mentre l’autor de l’article del diari gratuït 20 minutos es queixava que una pel·lícula en català s’endugués nou estatuetes el diari monàrquic, neofranquista, ultracatòlic i ultraespanyolista La (sin)Razón de la confabulació del lobby català.

20 minutos: http://www.20minutos.es/noticia/958494/0/goya/noche/miedo/

“En una noche de protesta generalizada, como era lógico, la que más goyas se llevó fue Pa negre. Película en catalán. Película que no ha visto (casi) nadie. Parece que los académicos, puestos a protestar, apenas votaron, y la que se llevó más votos fue la que menos gente había visto. 25 años de Goya y, en el escenario, la Sardá y Puigcorbé. 25 años después. Uff…”

 

La (sin) Razón: http://www.larazon.es/private/admin/noticias/show_comments/661-alex-de-la-iglesia-tengo-unas-ganas-locas-de-conocer-al-proximo

“A río revuelto… El «lobby» catalán salió victorioso de la pelea entre el presidente, la vicepresidenta de la Academia y la ministra de Cultura. Los académicos madrileños dividieron sus votos entre Bollaín y Sinde y la película de posguerra en la Cataluña rural se impuso.”

 

La Gaceta (grup Intereconomía): http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/opinion/pintura-negra-los-goya-20110214

“Al cabo, criterios extracinematográficos, como el creciente peso de los lobbies catalán y gay en la Academia del Cine han sido determinantes para el palmarés de Pa negre.”

 

La Gaceta (grup Intereconomía): http://www.intereconomia.com/noticias-gaceta/cultura/catalanismo-y-lobby-gay-claves-del-triunfo-pan-negro-los-goya-20110214

“Lo grave, según los críticos que conocen la Academia de Cine, es que esta
película ha ganado porque en esa institución se ha formado un frente catalanista
en los últimos años, con la entrada a mansalva de técnicos y actores de dicha
procedencia, que han votado a una, a diferencia de los castellanohablantes,
divididos por su personal criterio artístico, y últimamente por los debates de
la ley Sinde.”

“Ser de izquierdas, pero español, en este caso fue un inconveniente para el
documental Ciudadano Negrín. Así que el premio fue para el halago del ex alcalde
socialista de Barcelona, Pasqual Maragall, Bicicleta, cuchara, manzana, de
Carles Bosch. Un fin de época donde Cataluña decide y España paga.”

Davant d’aquestes reaccions i veient com estan les coses, la seva intolerància cap a tot el que faci olor a català, especialment la llengua, no tinc més remei que dir que se’n vagin a fer punyetes tots plegats, que se’n vagin a fer punyetes els tertulians i periodistes de la caverna, els polítics del Partit Popular i aquests tribunals que en el segle XXI pretenen continuar l’obra del comte-duc d’Olivares, també a aquesta gent intolerant que t’insulta amagant-se en l?anonimat que dóna Internet que t’insulten només per usar i defensar l’ús del català, gallec, èuscara, aragonès, asturià o arenés, a tota aquesta camarilla d’intolerants espanyolistes només em queda dir-los: aneu a fer punyetes.

No és cap novetat però això ens ho confirma clarament, d’ara fins que el Partit Popular guanyi les eleccions generals ens espera als catalans una d’aquestes campanyes en què serem objecte d’atacs i falsedats, la demagògia i la catalanofòbia seran els elements principals. Javier Arena, que ja va ser l’infame autor de tres infames falques en què donava la culpa de tots els mals d’Andalusia als catalans, va deixar clara la seva posició en el seu discurs en la convenció pepera que va celebrar-se a Sevilla la setmana passada. Va dir: “Un govern andalús del Partit Popular sempre serà baluard per a la igualtat d’oportunitats de tots els espanyols. Més clar, no mirarem a una altra banda, serem bel·ligerant si a un nen se li intenta obligar a estudiar en una altra llengua diferent de la seva, o si algun andalús no pot accedir a una feina, per estar format en castellà, o sigui en espanyol, serem bel·ligerant. “

No tinc cap dubte que seran bel·ligerants contra Catalunya. Em sembla d’una extrema gravetat que un dirigent polític faci aquestes declaracions tan plenes de demagògia i mentides, però és l’estil del PP en general, i d’alguns dirigents del PP com Javier Arenas.

I que diu d’aquestes paraules Alícia Sánchez Camacho?. Tristament aquesta senyora a la que alguns catalans li van donar el seu vot fa el que sempre ha fet, posar-se del costat del seu partit i no del seu país. Les declaracions de Javier Arenas em semblen menyspreables, però la senyora Sánchez Camacho és encara pitjor, hi ha moments en què si algú ataca el teu país has de tornar-te encara que sigui gent que tinguis unes idees amb les que combreguis.

Vídeo: Empar: “Javier Arenas no tolerarà que aprenguin cap llengua que no sigui la seva”

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3330690

Si en un anterior article parlava de com han reaccionat dos dels principals dirigents del PP, Mariano Rajoy i Alícia Sánchez Camacho davant el que hauria de ser un fet normal i que segons Rajoy això no passaria si Espanya fos un país normal, quan precisament perquè Espanya no és un país normal passa que s’organitzen aquests pollastres només perquè en unes institucions que paguem entre tots, inclosos catalans, gallecs i bascos, un dia s’usen les altres llengües que hi ha a l’Estat. S’han usat el català, el gallec i l’èuscar però han oblidat que hi ha tres llengües més – aragonès, asturià i arenés – que també són les llengües pròpies de ciutadans que paguen per mantenir el Senat i el Congrés dels Diputats, aquestes tres llengües han estat oblidades deliberadament per un Estat en què hi ha una clara intenció de bandejar de la vida pública i oficial perquè tenen la desgràcia de no ser prou fortes per resistir. En aquest assumpte coneixem quina és l’opinió dels dirigents del Partit Popular, i malauradament també de molts del PSOE. Els dirigents del PP no tenen cap problema a mostrar la seva mala educació i menyspreu cap a qualsevol llengua que no sigui la castellana. Fins i tot, representants pepers de Comunitats Autònomes en què es parlen aquestes llengües van deixar clara la seva intenció de no usar-la. Un exemple seria Alícia Sánchez Camacho que va fer la seva intervenció en castellà.

I ara li toca a la caverna mediàtica

Però parlem de la caverna mediàtica. Els corifeus del PP també van mostrar-se contrariats i molestos pel fet que s’empressin altres llengües al Senat. En aquest cas es tracta d’Onda Cero, del programa Herrera en la Onda que presenta Carlos Herrera, un locutor que busca el seu espai radiofònic en un espai ideològic amb molta competència, cosa que l’obliga a dir-les cada dia més grossa. El fragment que podeu escoltar són les opinions dels seus tertulians.

CARLOS HERRERA: “Amando de Miguel, bon dia”
AMANDO DE MIGUEL: “Molt bon dia”
CARLOS HERRERA: “És dispendi o un reconeixement”.
AMANDO DE MIGUEL: “És un símbol que em sembla absurd i l’expressió d’una oligarquia”
CARLOS HERRERA Joaquín Leguina, bon dia
JOAQUÍN LEGUINA: Esta és una concessió als nacionalismes, ells no concedeixen res a canvi.
CARLOS HERRERA: José Antonio Vera, bon dia.
JOSÉ ANTONIO VERA: “Sembla que és un dispendi i que no té lloc, estaria bé potser una vegada a l’any.
CARLOS HERRERA: Ángel Expósito, bon dia
ÁNGEL EXPÓSITO: Em sembla una ridiculesa, no ho arribo a entendre, em sembla que hi ha qui diu que és la xocolata del lloro, amb aquesta xocolata del lloro, amb moltíssim menys, amb la meitat d’aquesta xocolata del lloro sobreviuen molta gent a Espanya tots els dies. Que li preguntin a cada una d’aquestes famílies si 12000 euros per sessió, qui guanya a l’any 12000 euros és la xocolata del lloro”.

Anem a pams. De quina oligarquia parla Amando de Miguel?. Ès cert que Espanya fa segles que ha estat governada – amb el cul – per una petita oligarquia de cretins que impedien que el país avancés. Molts que ara se seuen als bancs del Congrés dels Diputats, del Senat i de les cambres autonòmiques són descendents que la petita camarilla que ha remenat les cireres. Només cal veure a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, des de la creació de les Diputacions provincials hi
ha hagut un Fabra al capdavant de la institució, i aquest és de la mateixa camarilla ideològica que Amando de Miguel. Ha estat aquesta oligarquia la que ha fet impossible que Espanya sigui un país normal en què les llengües catalana, basca i gallega no siguin vistes per l’Estat com una amenaça.
Leguina, un nacionalista espanyol, crec que abans era del PSOE, però ara ja veuen en quines companyies es veu. Ja ho diuen que el que més s’assembla a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol d’esquerres. Hauria de mesurar més les seves paraules i no parlar de nacionalismes que treuen o de nacionalismes que no donen res a canvi, perquè si ha un nacionalisme miserable i lladre aquest és precisament el nacionalisme espanyol.

Vera diu una cosa, la contrària i a poc que el deixèssim hauria dit alguna més. Aquest considera que haver de contractar un servei d’intèrprets suposa un dispendi, té raó, però ja em dirà que hi ha en aquesta vida que sigui gratis. L’activitat política té un cost, cada vegada que es reuneixen els polítics hi ha un dispendi en dietes, i si veiem els resultats podríem dir que moltes vegades suposa un dispendi
exagerat.
Expósito diu que li sembla una ridiculesa i que no entén que es faci una sessió al Senat en (quasi) totes les llengües. A mi em sembla ridícul que aquest senyor, els altres tertulians i el locutor del programa no entenguin que el seu Estat té altres llengües, i em sembla ridícul que no entenguin aquest fet com una riquesa sinó que més aviat ho veuen com una nosa. A mi em sembla ridícul i em fa pena que els polítics espanyols i la premsa espanyola no entenguin que aquestes llengües són parlades perquè són les llengües pròpies de molta gent, i em sembla ridícul que alguns polítics, periodistes i (presumptes) intel·lectuals espanyolistes diguin que els catalans parlem català, els gallecs parlen gallec i els bascos parlen èuscar només per fotre als espanyols. Són aquestes coses les que realment són ridícules perquè gent que presumptament haurien d’estar ben informades com són els polítics, periodistes i els (presumptes) intel·lectuals (de la caverna) són en realitat una colla d’ignorants plens de prejudicis racistes, o això o són uns absoluts fills de puta feixistes, apart d’ignorants carregats de prejudicis. Els 12000 euros que ha costat la sessió del Senat en què s’han pogut usar les llengües cooficials no és la xocolata del lloro, però si que em sembla que el consum de xocolata del moro entre els tertulians cavernaris no és precisament mesurada.
És difícil que dos pobles s’entenguin quan la premsa i els polítics d’un d’aquests pobles bombardeja als seus amb missatges plens de prejudicis. El que no és normal, el que és inaudit és que allò que hauria de ser una mostra de la riquesa cultural d’un Estat sigui vista per la premsa de l’Altiplà castellà com una anormalitat que amenaça a les essències existencials, siguin les que siguin o les que els nacionalistes espanyols creguin que són. El normal hauria de ser, en un país normal, que les seves institucions emprin totes les llengües amb absoluta naturalitat, però Espanya no és, ni ha estat, i sembla que va camí de no ser-ho mai, un país normal si cada vegada que a Madrid veuen algú parlant en català, èuscar, gallec, aragonès, aranès o asturià, surten polítics dient que això no és normal o la premsa de la Vila i Cort es posa feta un basilisc.

Vídeo: UDOLS CAVERNARIS – ONDA CERO – HERRERA EN LA ONDA

Las lenguas enfureceiron a la caverna
Escribí “Las lenguas hicieron temblar el Senado”

Si en un anterior artículo hablaba de cómo han reaccionado dos de los principales dirigentes del PP, Mariano Rajoy y Alicia Sánchez Camacho ante el que debería ser un hecho normal y que según Rajoy no pasaría si España fuera un país normal, cuando precisamente porque España no es un país normal pasa que se organizan estos pollos sólo porque en unas instituciones que pagamos entre todos, incluidos catalanes, gallegos y vascos, un día se usan las otras lenguas que hay en el Estado. Se han usado el catalán, el gallego y el euskera pero han olvidado que hay tres lenguas más – aragonés, asturiano y arenas – que
también son las lenguas propias de ciudadanos que pagan por mantener el Senado y el Congreso de los Diputados, estas tres lenguas han sido olvidadas deliberadamente por un Estado en el que hay una clara intención de desterrar de la vida pública y oficial porque tienen la desgracia de no ser lo suficientemente fuertes para resistir. En este asunto conocemos cuál es la opinión de los dirigentes del Partido Popular, y desgraciadamente también de muchos del PSOE. Los dirigentes del PP no tienen ningún problema en mostrar su mala educación y desprecio hacia cualquier lengua que no sea la castellana. Incluso, representantes peperos de Comunidades Autónomas en que se hablan estas lenguas dejaron clara su intención de no usarla. Un ejemplo sería Alicia Sánchez Camacho que hizo su intervención en castellano.

Y ahora le toca a la caverna mediática

Pero hablamos de la caverna mediática. Los corifeos del PP también se mostraron contrariados y molestos debido a que se emplearan otras lenguas en el Senado. En este caso se trata de Onda Cero, del programa Herrera en la Onda que presenta Carlos Herrera, un locutor que busca su espacio radiofónico en un espacio ideológico con mucha competencia, lo que le obliga a decirlas cada día más grande . El fragmento que podéis escuchar son las opiniones de sus tertulianos.

CARLOS HERRERA: “Amando de Miguel, buenos días”
AMANDO DE MIGUEL: “Muy buenos días”
CARLOS HERRERA: “Es dispendio o un reconocimiento”.
AMANDO DE MIGUEL: “Es un símbolo que me parece absurdo y
la expresión de una oligarquía”
CARLOS HERRERA: “Joaquín Leguina, buenos días”
JOAQUÍN LEGUINA: “Esta es una concesión a los nacionalismos, ellos no conceden nada a cambio”.
CARLOS HERRERA: “José Antonio Vera, buenos días”.
JOSÉ ANTONIO VERA: “Parece que es un dispendio y que no tiene lugar, estaría bien quizás una vez al año”.
CARLOS HERRERA: “Ángel Expósito, buenos días”
ÁNGEL EXPÓSITO: “Me parece una ridiculez, no lo llego a entender, me parece que hay quien dice que es el chocolate del loro, con este chocolate del loro, con muchísimo menos, con la mitad de este chocolate del loro sobreviven mucha gente en España todos los días. Que le pregunten a cada una de estas familias si 12.000 euros por sesión, que gana al año 12.000 euros es el chocolate del loro”.

Vayamos por partes. ¿De qué oligarquía habla Amando de Miguel?. Es cierto que España hace siglos que ha sido gobernada – con el culo – por una pequeña oligarquía de cretinos que impedían que el país avanzara. Muchos que ahora se sientan en los bancos del Congreso de los Diputados, del Senado y de las cámaras autonómicas son descendientes que la pequeña camarilla que ha gobernado. Sólo hay que ver a Carlos Fabra, presidente de la Diputación de Castellón, desde la creación de las Diputaciones provinciales ha habido un Fabra al frente de la institución, y este es de la misma camarilla ideológica que Amando de Miguel. Ha sido esta oligarquía la que ha hecho imposible que España sea un país normal en el que las lenguas catalana, vasca y gallega no sean vistas por el Estado como una amenaza. Leguina, un nacionalista español, creo que antes era del PSOE, pero ahora ya ven en qué compañías se ve. Ya lo dicen que lo que más se parece a un nacionalista español de derechas es un nacionalista español de izquierdas. Debería medir más sus palabras y no hablar de nacionalismos que sacan o de nacionalismos que no dan nada a cambio, porque si hay un nacionalismo miserable y ladrón este es precisamente el nacionalismo español. Vera dice una cosa, la contraria y a poco que lo dejáramos habría dicho alguna más. Este considera que tener que contratar un servicio de intérpretes supone un dispendio, tiene razón, pero ya me dirá que hay en esta vida que sea gratis. La actividad política tiene un coste, cada vez que se reúnen los políticos hay un dispendio en dietas, y si vemos los resultados podríamos decir que muchas veces supone un dispendio exagerado. Expósito dice que le parece una ridiculez y que no entiende que se haga una sesión en el Senado en (casi) todas las lenguas. A mí me parece ridículo que este señor, los otros tertulianos y el locutor del programa no entiendan que su Estado tiene otras lenguas, y me parece ridículo que no entiendan este hecho como una riqueza sino que más bien lo ven como un estorbo. A mí me parece ridículo y me da pena que los políticos españoles y la prensa española no entiendan que estas lenguas son habladas porque son las lenguas propias de mucha gente, y me parece ridículo que algunos políticos, periodistas y (presuntos) intelectuales españolistas digan que los catalanes hablamos catalán, los gallegos hablan gallego y los vascos hablan euskera sólo para joder a los españoles. Son estas cosas las que realmente son ridículas porque gente que presuntamente deberían estar bien informadas como son los políticos, periodistas y los (presuntos) intelectuales (de la caverna) son
en realidad un grupo de ignorantes llenos de prejuicios racistas, o eso o son unos absolutos hijos de puta fascistas, aparte de ignorantes cargados de prejuicios. Los 12.000 euros que ha costado la sesión del Senado en que se han podido usar las lenguas cooficiales no es el chocolate del loro, pero si que me parece que el consumo de chocolate del moro entre los tertulianos cavernarios no es precisamente moderado. Es difícil que dos pueblos se entiendan cuando la prensa y los políticos de uno de estos pueblos bombardea a sus con mensajes llenos de prejuicios. Lo que no es normal, lo que es inaudito es que lo que debería ser una muestra de la riqueza cultural de un Estado sea vista por la prensa de la Meseta castellana como una anormalidad que amenaza a las esencias existenciales, sean las que sean o las que los nacionalistas españoles crean que son. Lo normal debería ser, en un país normal, que sus instituciones utilicen todas las lenguas con absoluta naturalidad, pero España no es, ni ha sido, y parece que va camino de no serlo nunca, un país normal si cada vez que en Madrid ven alguien hablando en catalán, euskera, gallego, aragonés, aranés o asturiano, salen políticos diciendo que esto no es normal o la prensa de la Villa y Corte se pone hecha un basilisco.

Cava de Llano i el català

La Defensora del PPoble Espanyol segueix defensant al poble espanyol i pixant-se damunt dels catalans. La senyora Cava de Llano, ex diputada del PP i ara defensora del PPoble espanyol, s’ha convertit en la gran defensora del castellà, segons ella “el castellà ha d’imposar-se per ser la llengua comuna en detriment de les llengües cooficials, que per no ser-ho a tot el territori, no s’haurien d’imposar” i afegeix que “flac favor a una llengua – parla del català – quan s’imposa el seu ús a qui en origen som lliures d’usar-la o no”. El flac favor va ser imposar el castellà, cosa que mai s’ha fet amb el català, que va ser desplaçat per la força de les armes i de lleis infames, i en canvi el català ressorgeix en l’àmbit públic quan hi ha democràcia. És trist veure que algunes de les institucions que han de vetllar per la democràcia i pels drets de tots els ciutadans estiguin regides per persones de mentalitat franquista que pretenen continuar uniformitzant culturalment Espanya. Quina garantia podem tenir els catalans alhora de demanar que vetlli pels nostres drets si ella és la primera que diu que això del català ha de quedar a casa i encara donem-li les gràcies per permetre’ns parlar-lo.

Quan se li pregunta sobre les més de 500 lleis espanyoles que hi ha per imposar el castellà en l’etiquetatge la defensora del PPoble respon que no hi ha una finalitat “d’imposició de deures per raons lingüístiques sinó la raonable exigència d’utilització d’un mitjà de comunicació per garantir que la informació de l’etiquetatge arriba a tots els seus possibles destinataris . I com es garanteix que l’usuari conegui i comprengui les informacions (de l’etiqueta del producte)?, doncs imposant l’obligació que tals informacions figurin en una llengua que conegui i comprengui. I quina és aquesta llengua?. Doncs a Espanya, el castellà”. Per a la defensora tot el que no sigui el castellà és secundari. El llenguatge i els conceptes són propis del regim anterior. S’ha de tenir molt poca vergonya per afirmar que no n’hi ha cap intenció d’imposar el castellà per a continuació dir que l’han d’imposar a l’etiquetatge per assegurar-se que entenguem el producte que hem comprat, també el podem entendre en català, i els gallecs en gallec, i els bascos en èuscara. Si aquesta és la seva idea d’Espanya se la pot quedar, jo visc a Catalunya, on per molt que gent amb les mateixes idees que la senyora Cava de Llano s’entossudissin a intentar que ens l’oblidéssim d’ella tenim una llengua pròpia. A la senyora Cava de Llano, per cert, nascuda a Barcelona, però que com molts renegats sembla que es vulgui fer perdonar aquesta taca de la seva biografia.

“En l’àmbit privat l’ús de qualsevol llengua ha de ser plenament lliure sense imposicions que coartin aquella llibertat original inherent”. Encara li haurem de donar les gràcies per permetre’ns parlar en català a casa, i suposo que sempre que no ho fem gaire alt. Aquesta senyora és una funcionària franquista.

Aquí trobareu dos articles, molt diferents, sobre aquest home exemplar:

Ha mort el mestre, ha mort Joan Solà

Joan Solà: tantes coses fetes i tant que queda per fer

Us direu, què és el que volia dir? Molt senzill, però abans deixeu-me explicar una cosa:

De petit, tant a casa, al carrer del barri obrer on vaig créixer, a l’escola… L’idioma que parlava era el castellà. Eren temps de dictadura i el català s’ensenyava com una activitat extraescolar més i pagant. Al pati, a Bagà, la Vila on vaig néixer, les botigues, metges, i molts amics parlaven català, i és aquí on cada vegada vaig ser més conscient de que Catalunya era més que una regió de la península. Teníem una llengua i una història que diferien de la que a l’escola ens feien aprendre. Unes muntanyes i rius que malgrat tocar-los cada dia i respirar amb ells, no ens l’ensenyaven.

Eren temps estranys, però també haig de dir que vist des d’avui. En aquells dies ho veia tot normal per a mi. Era normal que quan anés a qualsevol event és parlés en castellà, com també que veiés el sistema polític que hi havia com normal. Cap familiar em va dir que hi havia alternativa, fins després de morir el dictador i quan jo tenia 12 anys, que em van explicar que ells eren demòcrates de tota la vida. Clar.

No cal dir que la transició i esdeveniments personals varen marcar molt el meu esperit nacionalista. Un esperit forjat sense cap influencia. Si soc nacionalista es perquè jo ho vull i ho sento així, no perquè la família ho fos, que no, no ho era.

Quan vaig poder vaig començar a aprendre a escriure en català, i, vaig aconseguir passar l’examen amb un notable. Ja tenia el nivell B, i es el que tinc encara.

Després de gairebé dos anys a twitter, la comunitat catalana es potser més important del que ens imaginem tots plegats, m’ha arribat l’hora d’escriure al bloc en català.

Comença doncs “amb accent obert” un lloc on parlaré del sentir nacionalista, polítics, artistes, científics, empresaris i treballadors que aposten per una forma de veure i sentir la nació catalana. Del carnicer i la peixatera del barri, del quiosquer i de la farmacèutica de tots aquells que pensem que Catalunya és més que un lloc on viure i treballar. De la llengua, la nostra llengua. Tot això i més ho faré amb: accent obert.