Us he de confessar que mai he estat gaire consumidor de videojocs, ni a través d’internet, ni amb l’ús de consoles. Em sembla, però, una indústria potentíssima, i ho demostra els milions de seguidors que hi ha repartits arreu del món.

A Catalunya Ràdio, els dissabtes a la tarda dediquen una hora a aquest món (de 16 a 17h) a través del programa “Generació digital“, que dirigeix Jordi Sellas. Hi estic enganxat, així de clar. Els motius són diversos però, principalment, el que més m’atrau és el format coral que té el programa, amb les seves diverses seccions que presenten els seus respectius col·laboradors. Són apartats que formen part d’un conjunt on hi participen els diferents integrants de l’equip.

El bon rotllo i l’entusiasme amb que comenten cadascun dels temes, l’ús que fan de les noves tecnologies (amb diverses webcams i el xat en directe) i les curiositats que descobreixo en cada edició són altres elements que fan que l’escolti els dissabtes o me’l baixi per podcast, quan no puc seguir-los en directe.

Un bon model de ràdio per al segle XXI, sí senyor!

La publicación de un editorial conjunto por parte de doce diarios catalanes ha generado gran revuelo y algunas respuestas de otros medios y de los partidos políticos. ¿Cuál es tu opinión?

Documentación: El editorial 

La publicación de un editorial conjunto por parte de doce diarios catalanes ha generado gran revuelo y algunas respuestas de otros medios y de los partidos políticos. ¿Cuál es tu opinión?

Documentación: El editorial “La dignidad de Cataluña” y las respuestas de El Mundo, ABC, el Partido Popular, UPyD yZapatero.

La crisi econòmica, les darreres declaracions “públiques” de Josep LLuís Núñez, el Cas Millet i el Palau de la Música Catalana, el Cas Gürtel, el Palma Arena, l’Espionatge a Can Barça amb crítiques i contra crítiques contradictòries, Risto Mejide sonant per tot arreu com a possible finalista dels Premis Planeta (no guanyador)…Quan vam decantar-nos pel títol del programa (Tot és molt confús, a Catalunya Ràdio), mai no vam pensar que seriem tan fidels a la realitat. Ni tan sols a les realitats internes de l’equip i el programa que d’una forma més o menys provocada per tots acostumen a ser divertides i extremadament confuses…

Però després de 5 setmanes de programa, crec que en un percentatge elevat, fem el que ens havíem imaginat de partida; quan paríem el programa en aquelles llargues tardes de dijous, després d’haver arribat a les 5 del matí a la ràdio (o alguns abans) per a fer 5 hores de “El Matí de Catalunya Ràdio” a l’estiu. O en aquelles altres reunions més entretingudes de diumenge que començaven amb un dinar o directament amb el cafè i licors de després de l’àpat. Evidentment hi ha coses que encara hem d’anar perfilant, i espero que així sigui tota la temporada perquè això voldrà dir que seguim analitzant el que fem dia rere dia. Però tot i que costa, seguim engegant noves idees que es van gestar en aquelles trobades. La propera; EL CONFUSIONARI… Us imagineu de què es tracta? Alguna càbala?

D’aquí a molt pocs dies ho “descobrirem”, i ho dic en el sentit literal de la paraula…

Seguiré informant, però pels qui voleu seguir-nos aquí van algunes propostes:

• Seccions presentades de forma individual per a escoltar o descarregar (i també la meva secció…“Al peu de la Lletra”)
• Possibilitat d’escoltar-nos fora d’hores…
• El facebook del programa

Hoy participo en el programa de Valentí Sanjuan “Vist i no vist” en Catalunya Ràdio, seguramente a primera hora, pero de todos modos, el programa se emite de 16:00 a 19:00 (CET).
El programa es en catalán y se emite en directo por FM 102.8MHz en Barcelona, aunque puede escucharse también en otras frecuencias en otras provincias y en todo el mundo en directo a través de internet www.catradio.cat.
En podcast es posible escucharlo si no lo podéis escuchar en directo, pero tendréis que esperar unas horas a que lo cuelguen en la web.

La idea inicial es hablar sobre las dos películas 3D que vi en Sitges, Toy Story y The Hole, y también hacer comentarios sobre el estreno en Home vídeo de Coraline y quizás también hable algo de G-Force … veremos cómo va el programa y cuánto tiempo me da Valentí.
Además de las dos proyecciones 3D del domingo 4, se proyectaron en Sitges Los mundos de Coraline de Henry Selick y también la Noche de los muertos vivientes de George A. Romero (esta convertida a 3D a partir del clásico), pero la primera no la vi porque la he visto varias veces, y esta última no la vi porque no pude ir el domingo 11 de Octubre a las 1:30am a verla.

Mañana miércoles a las 11:00 de la mañana daré una charla de unos 30minutos sobre 3D en la FNAC de Plaza Callao de Madrid, justo antes de la presentación oficial del lanzamiento de Los Mundos de Coraline en DVD y Blu-Ray.

También me ha confirmado Valentí Sanjuan mi participación en su programa de Catalunya Radio el lunes día 12, a eso de las 16:00. También hablaré de 3D, cómo no, sobre todo de mis impresiones acerca de las proyecciones 3D de Sitges del domingo, de lo que tengo previsto explicar en mi charla de Madrid y de la evolución del 3D@Home.

Esta madrugada, entre las 5:00 y las 6:00, para l@s más impacientes que estéis en Catalunya podréis escuchar mi participación semanal en la sección BIT del programa No són hores de Onda Cero radio, dirigido por Carlos Garde. Hablaré también de la jornada 3D de Sitges del domingo y de lo que hablaré mañana en Madrid, así que escuchando una de las dos ya tenéis casi lo mismo que si fuerais a Madrid. Por cierto, intentaré que pongan la sintonía de la película

Fa massa dies que penso en rascar uns minuts del meu dia a dia per tal d’escriure al meu blog… Com imagino que no acabo de distribuir bé el meu temps, no ho he aconseguit i per això, avui el temps el robarem de la nit… sempre és més fàcil així.

Bé, el fet és que avui hem acabat la segona  setmana de la “temporada”. Dit així sona estrany i fins i tot absurd però ha estat una arrencada dura i alhora molt emocionant… Hem començat amb el nou programa; “Tot és molt Confús”, a Catalunya Ràdio, tots els migdies de 12.00 a 14.00h dirigit i presentat pel Pere Mas i sots dirigit/coordinat o el que sigui per un servidor…  El Tot és molt confús és una criatura recent parida que encara necessita que la polim una mica però el que més m’agrada és que hem aconseguit fer un programa com ens el vam imaginar mentre l’anàvem definint. Això que sembla una tonteria és essencial . Sovint, a la nostre feina t’imagines un programa, unes seccions, un ritme o un tempos, que un cop executats no acaben de funcionar ni de sonar com ho feien mentre els imaginaves…

Bé, el fet és que ja són dues setmanes de confusió i n’estic encantat… Com deia, falta millorar alguns detalls i sobretot acabar de rodar les seccions, col·laboradors (tots genials) (Pau Riba, Empar Moliner, Àngel LLàcer, Montse Nebrera, Xavi Coral, Àlex Gorina, Bernat Dedéu, Marc Serena, Ricard Ustrell, Oriol Padròs, etc…) el propi equip (Pere Mas, Pep Ruiz, Pep Casanoves, Mariola Dinarès, Josep Maria Batista, Sandra Novillo, Sílvia Andrés i jo mateix), etc, però de moment, tot és collonut; la disposició de la gent, l’equip amb qui treballem, les crítiques i la bona sintonia amb la gent de la ràdio, etc…

A banda d’això, des de fa dues setmanes també he començat la temporada de les classes… Un any més torno a donar classes (en anglès) de “Journalism 2.0” a alumnes nord americans en un programa tipus Erasmus del Govern dels Estats Units. L’assignatura és fruit d’un conveni de la Universitat Pompeu Fabra amb la de New Haven… I quina diferència! Els alumnes d’aquest semestre no tenen res a veure amb els darrers que vaig tenir… Són igual d’atents i encantadors però estan molt més preparats… Us en posaré un exemple; molts dels de l’any passat no sabien quina publicació era TIME mentre que tots els d’aquest any la coneixien  sobradament… Ara bé, els d’aquest any segueixen pensant que a casa nostre cada dia fem la famosa “siesta” de dues hores al migdia… Algú els hi pot explicar que això és molt antic i que ja ens agradaria?

Bé, sigui com sigui la temporada arrenca animada i encara s’animarà una mica més… A partir del proper 15 d’octubre 1 dia a la setmana donaré l’assignatura de “periodisme 2.0” als cursos que organitzen des de la productora Umbilical. Serà un curs 2.0 comprimit en 8 sessions de hora i mitja per alumnes d’aquí. Evidentment qui n’estigui interessat es pot informar AQUÍ….

En definitiva, que comencem el curs carregats de feina i encantat de fer-ho! Seguirem informant…

Milito podría volver a jugar antes de terminar el año

En declaraciones al programa ‘El club de la mitjanit‘ de Catalunya Radio, el doctor Ramón Cugat, -el traumatólogo que le operó- se mostró optimista respecto a la recuperación de Gaby Milito.

“Espero que llegue a tiempo de jugar antes de que acabe el año. El jugador está haciendo ejercicios de bicicleta, de musculación y a algunos niveles está mejor que alguno de sus compañeros“, explicó.

El central, después de 16 meses de lesión, empieza a ver la luz tras su calvario y está en Barcelona para ultimar su puesta a punto. Según el galeno, el último paso antes de plantearse la vuelta es que desaparezca del todo el dolor que tiene el argentino en su rodilla, algo que está cerca de producirse.

“Lo único que falta es que desaparezca el punto de dolor que siente aún cuando hace carrera. Desde hace una semana, el jugador está mejor porque estos dolores se están yendo. Ojalá desaparezcan del todo en unos días“, explicó Cugat.

El argentino se sometió ayer a una nueva exploración, que fue practicada por los servicios médicos del club y el propio doctor Cugat y que constató que la rodilla del jugador se encuentra mejor que en su última revisión. Según el parte médico emitido por la entidad barcelonista, “la rodilla derecha de Gaby Milito ha evolucionado favorablemente durante su tiempo de trabajo en Argentina”.

Tras todo el panico y la gran alerta social que tenemos con relación a la Gripe A, la consellera catalana de Salut, Marina Geli, asegura que Catalunya puede afrontar la epidemia de gripe A sin la vacuna.
En declaraciones a Catalunya Ràdio, Geli también ha admitido que las autoridades sanitarias se han equivocado centrando tantos esfuerzos en la inmunización y ha destacado que en el hemisferio sur, donde ahora es invierno, la enfermedad se ha expandido menos de lo que se esperaba:
“Ellos han pasado un invierno frío y menos de un 10 por ciento de la población ha tenido la gripe, y, por otro lado, la tasa de gravedad o la gravedad es pequeña. En fin, quiere decir que podemos vivir sin vacuna”.

Por otro lado, Marina Geli ha defendido que no se cierren las aulas en las escuelas excepto en casos excepcionales como por ejemplo que la gripe A provoque complicaciones porque a la vez circulen otros virus.
Desde aqui no queremos alarmar a nadie, pero antes de creernos todas las noticias mediatizadas respecto a este tema, es mas que sabido que muchos medicos tienen una actitud opuesta a todo esta locura y caos generado al rededor de la nueva gripe, que sea dicho, solo han muerto una veintena de personas cuando al año en este pais mueren unas 36.000 personas por la gripe corriente.
Da que pensar, si esto tiene un trasfondo farmaceutico-economico…pero una vez mas, el tiempo nos dirá cuanta razón hay en todo esto. Pero de mientras, evidentemente recomendamos a todo el mundo a usar los medios preventivos y a la vez disfrutemos de la vida sin tanto temor, con amigos, escorts Ibiza, escorts Marbella, familia, parejas… y esperemos que Marina Geli, este en lo cierto y estamos preparados.

Avui ha començat la nova temporada Catalunya Ràdio. Després del fiasco majúscul de la temporada passada l’esforç d’esmena sembla haver-se traduït en la incorporació de Manel Fuentes com a conductor de l’espai dels Matins de Catalunya Ràdio. A mi, la veritat, em feia mala espina el personatge en qüestió (que sabrà ell del país, de política i de societat catalana? em deia) i em feia igualment mala espina l’entradeta de l’anunci que sonava lara fa uns dies per obrir boca (“... tot des de la teva sensibilitat“). Em recordava, què voleu, aquell anunci de la temporada passada en la qual Catalunya Ràdio “la fèiem entre tots” i al final, com sol passar, resulta que no la va fer ningú.

Però no. Anava errat. Sabedor de la història de la crosta nacionalista. Sabedor també de que la centralitat pseudosociata de l’emissora s’havia traduït en una fugida massiva d’oïdors cap al canyero, frívol i nacionalista programa d’en Basté, en Fuentes ha contraatacat. I com ho ha fet? Doncs posant avui a la parrilla (mai millor dit) a en Porta d’Omnium, la Gabancho, en Sala Martín i un altre que no recordo. No volieu nacionalisme? Dues tasses. La web de l’emissora no se n’ha assebentat encara, però la contraprogramació avança i en Fuentes ara serà el més radikal secessionista d’aquesta regió del Regne.

Vol això dir que tingui gaires esperances en el futur del programa o fins i tot de l’emissora pública? Doncs no. No gaire. Això sobretot vol dir que fins i tot els tontos s’espavilen, que han fet quatre classes de màrqueting radiofònic de nivell bàsic i que a falta de fondo, bones són les aparences. Bons desitjos per a ells, tots. Esperances, cap.

Aquest matí he recordat que avui començava la nova temporada de “El matí de Catalunya Ràdio” conduit per Manel Fuentes, i he pensat: a veure què tal, potser el Manel fa una cosa diferent. Però la il·lusió m’ha durat poc, exactament el temps que he trigat a sentir els noms dels participants a la tertúlia: la periodista Patricia Gabancho, vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista, Jordi Porta, President d’Omnium Cultural, el periodista Xavier Sardà, i finalment Xavier Sala-Martín, aquell que es va fer soci del Barça per a que li poguessin donar un càrrec (ho sento, no se m’acud res que qualifiqui millor aquest individu).

És a dir, canvia el conductor del programa, però els tertulians són els de sempre, i la pluralitat brilla per la seva absència, com a acostuma a passar en la immensa majoria de programes de Catalunya Ràdio. Tinc bastant comprovat que a les tertúlies de quatre persones gairebé sempre es compleix la proporció 3-1, on tres són de la corda independentista-sobiranista i l’altre no. Si a això afegim que amb mínimes excepcions el presentador també està al primer grup, la proporció és un 4-1 que ho converteix en un pim-pam-pum on, necessàriament, una de les opinions s’imposa sobre l’altra, i no per la força de la raó, sinó per la raó de la força (numérica, en aquest cas).

I jo em pregunto: creuen el senyors de Catalunya Ràdio (i també els de TV3, que mutatis mutandis és el mateix) que els seus tertulians reflecteixen el pensament dels catalans? Si realment ho creuen, em confirmaria que viuen en una realitat alternativa, feta a la seva mida, i l’únic que podria fer és convidar-los a trepitjar la Catalunya real. I si no ho creuen, i el que volen és convertir-nos a base de demagògia, que tinguin clar que no ens mamem el dit: hi ha molts catalans que no compartim el seu punt de vista i que no som ni menys catalans ni pitjors catalans, i les nostres opinions valen tant com les seves, encara que no tinguem mitjans de comunicació (a sobre, pagats amb els diners de tots) que ens serveixen d’altaveu. No hi ha uns catalans de primera i de segona, i si tots som bons per treballar, tots som bons per opinar, i tenim dret a sentir les nostres opinions als mitjans, sobre tot als públics.

Finalitzo amb una anècdota: la passada setmana véiem a casa el programa Bocamoll Estiu, aquell on concursen nens (a la meva filla li agrada, i ja que s’ha d’empassar els meus partits del Barça, ha d’haver contrapartides). Quan estaven presentant els concursants, li va tocar el torn a un nano, em sembla recordar que anomenat Juan, que amb la mà al cor va dir “Jo vaig néixer a Colòmbia però el meu cor és català”. Ja sé que l’onze de setembre està a prop, i toca exaltació patriòtica, però fer servir a aquest efecte un nen, i en un programa per a nens, és simplement repugnant. I si algú pensa que el nen ho va fer de forma espontànea, que intenti imaginar-se un nen que digués “Jo he nascut aquí però em sento espanyol”. Pot? Jo no puc.

Ahir vam tancar una petita etapa. Concretament 7 setmanes d’un programa de ràdio que m’ha marcat d’una forma diferent. “El matí de Catalunya Ràdio” m’ha generat un seguit de sensacions que no experimentava des de feia força temps; un equip competent, un programa dinàmic i fresc, una resposta per part de la gent de la ràdio i dels oients més que positiva, i una forma de conduir un equip admirable. Sé que és lleig que ho digui jo, però hem fet una molt bona feina; hem aixecat molts dels temes que hem viscut al llarg de l’estiu i hem abordat el que passava en els “temps” idònis que marcava l’actualitat…En definitiva, que ha estic molt senzill coordinar un equip de professionals amb tant de criteri i ganes de treballar.

Ah, i fins i tot ens van fer una cançó que ha triomfat més que la de la cervesa…

Això sí, les darreres setmanes han estat especialment esgotadores. Ens aixecavem molt aviat per anar cap a la ràdio (en el meu cas cap a les 04,15h) i molts dies hem sortit passades les 20.00 del vespre després de reunir-nos per a preparar el nou programa dels migdies de Catalunya Ràdio. El procés de creació ha estat apassionant tot i que molts dies estavem totalment trinxats…de vegadades mentre despatxavem temes importants del matí ens venien temes importants al cap del nou programa, aguna tarda  vam haver de reunir-nos als sofàs de direcció, sempre amb les facilitats que ens donava el nou director, Ramon Mateu, que en alguna ocasió fins i tot ens va oferir el sofà del seu despatx per fer una petita bacaineta per poder seguir treballant… El procés creatiu ha estat intens i a banda d’aquestes tardes i matinades, el Pere Mas, el Pep Ruiz i jo mateix hem fet trobades de diumenge; 2 a casa del Mas, una a casa meva i una altre a casa del Pep; sempre amb bons berenars, esmorzars, aperitius i algun gin-tònic…

Pere Mas, Pipo Serrano i Pep Ruiz

I ara ja només queda arrencar, pulir les petites coses que ens trobarem pel camí i intentar executar el programa que ens hem imaginat… I qualsevol crítica, consell o comentari serà molt ben rebut!

Ah, una última cosa; ja tenim pàgina al facebook “Tot és molt confus” i al twitter: @totesmoltconfus i evidentment també ens trobareu a la web de catradio…

I per a qui vulgui, aquí us deixo el Dossier de la Temporada d’hivern 2009-2010 de catradio!

DossierHivern09-10

Eidur Gudjohnsen no jugará esta temporada en el FC Barcelona. El jugador islandés se va al Mónaco, mientras que Henrique se va al Racing de Santander.

Eidur Gudjohnsen deja el Barcelona. Pep Guardiola dejó claro que no contaba con el jugador islandés y durante todo el verano se ha intentado encontrarle equipo. Parecía que sería el West Ham su destino, donde el entrenador es su ex compañero en el Chelsea, Zola, pero finalmente el islandés jugará en Mónaco.

Gudjohnsen no entrenó ya este domingo con sus compañeros. Mientras estos se ejercitaban, el centrocampista estaba en las oficinas del FC Barcelona negociando con el club barcelonista su salida. Y al final se llegó al acuerdo definitivo. Guddy se va al Mónaco por dos temporadas y se espera que este lunes pase revisión médica y fiche por el conjunto monegasco.

Por otra parte, el presidente del Racing de Santander, Francisco Pernía, confirmó en declaraciones a Catalunya Ràdio, que habían llegado a un acuerdo con el FC Barcelona para el fichaje de Henrique. El brasileño viajará a Santander este mismo lunes, mientras se cierran los últimos flecos. Henrique, a diferencia de Gudjohnsen, no se va traspasado sino cedido.

Les darreres setmanes han estat carregades de molta feina. Concretament de feina doble… d’una banda al Matí de Catalunya Ràdio, i de l’altre preparant i pensant en el nou programa que arrencarem el proper dilluns 7 de setembre també a Ràdio Catalunya , però això sí…aquest cop de 12.00 a 14.00h del migdia…tornem a la vida normal! (estic convençut que això de matinar castiga més que 1 quilo diari de qualsevol droga dura..)

Sigui com sigui els darrers dies han estat aquells en que les emissores i teles pensaven en un nou nom per la seva criatura…i al voltant del meu entorn han sonat coses molt estranyes…

En alguns casos hem pensat en noms de tot tipus…nom+adjectiu, nom+nom, nom+referència a pere mas, noms absurds, noms sostenibles i ecològics, etc…però tant important és el nom? minoria absoluta, problemes domèstics, la segona hora, on vols anar a parar, això no toca, suc de coco, l’hora L, el Club, sense títol, sense títol sense número etc…

El programa del Coral i l’Espertac Peran de TV3 es dirà “Divendres”…tal com sona!I pel que fa a la Ràdio Catalunya, tot i el secretisme habitual, les noms ja estan posats…Al migdia us puc avançar que tot és molt confús, mentre que a les tardes la cosa és encara un secret…i pel que fa a altres nous programes…el de la nit! Pere escobar ha pensat també en un Club (sense Albert Om) i evidentment no de tarda sino més aviat de mitjanit…

però bé, sigui com sigui els noms oficials es coneixeran probablement a partir de dilluns…així que molt atenció…

Descobreixo gràcies a un amic un programa de Catalunya Radio que es diu Ara que fa 50 anys. Es tracta d’un programa musical on la temàtica clau és el sorgiment de la Nova cançó i l’evolució posterior de la música en català. I amb tot, escoltant pel web els potcasts del programa, en un moment de la tertúlia, la presentadora Núria Ribó, va apuntar una cosa que em va cridar força l’atenció. Parlant del sorgiment dels grans grups del Rock català i sobre la promoció d’aquests en els mitjans de comunicació, va dir més o menys això: “fa uns anys hi havia una iniciativa de servei al país i es promocionaven grups en català -RAC 105, TV3, principalment-; però si el programador decideix: mira, m’agrada aquesta música sigui cantada en xinès, en català, o anglès, això seria arribar a la normalitat; hi ha hagut una època en què s’ha batallat, lluitat, de servei al país; (…) però també aquesta normalitat del qui està fent i realitzant un programa i diu aquesta cançó m’agrada i no perquè sigui en català.”

Doncs amb aquest pretext m’agradaria comentar que ja fa dies em passava pel cap dir que els Manel està fent més per la llibertat d’aquest país -si em deixen entrar en maximalismes- que molts d’altres grups -i no entraré a dir noms per no ferir sensibiliats- que han anat i van amb l’estelada per tot arreu cridant ben fort independència, independència. Per allò de la normalitat, saben? Però ben mirat, el meu em sembla un comentari força desafortunat i que poc es cenyiria a la realitat de fa uns anys del país; ja que si ens remetem a la idea que apuntava la Ribó té cert sentit dir que cada època i grup han tingut la seva feina i el seu paper, i ara alguns recullen el sembrat per altres. Però bé, això no treu que ara, per exemple, moltíssima gent que crec poquíssimes vegades ha escoltat rock català -ni l’hagués escoltat l’any 1991 després del mític concert al Sant Jordi- aquests mateixos escriuen per estats de messenger i facebook i a tothora preciosíssimes frases dels Manel i sense veure en aquest fet cap tipus de reivindicació política. En fi, que tot aquest rollo per dir-los potser i finalment ha començat aquesta etapa de normalitat que parlava la Ribó. Doncs això, que de nou em sembla que em toca dir que alguna cosa encara batega.

LA CANÇÓ: No t’enyoro, de Manel.

Cicinho, un lateral derecho goleador.

El Barça quiere fichar un defensa, ya sea lateral derecho o central para reforzar la línea que Pep Guardiola entiende que está más débil en estos momentos. En las últimas horas han aparecido nombres como los de Kompany o Eboué y ahora Catalunya Ràdio ha aportado dos nuevos nombres.

Según el programa “L’esport al punt nit“, además de Eboué, en la lista de posibles laterales derechos estarían dos jugadores más. Se trata de Zdenek Grygera y Cicinho.

Zdenek Grygera es un lateral derecho de 29 años, checo, de 1,85 metros de altura. Actualmente juega en la Juventus después de pasar entre otros equipos por el Sparta de Praga y el Ajax.

En el caso de Cicinho, es un defensa ya conocido en la Liga española tras su paso por el Real Madrid, club que le traspasó en el 2007 a la Roma, su actual equipo. Como Grygera tiene 29 años, no es tan corpulento (mide 1,72) pero a pesar de ser un defensa es muy ofensivo y no es raro verle marcar goles. Ha sido 12 veces internacional absoluto con Brasil.

Ahora le toca a Pep Guardiola decidir cuál de esos tres jugadores le puede interesar más y a partir de ahí ya será trabajo de Txiki Begiristain negociar con los respectivos clubs.

Una setmana després dels comiats que ja vam comentar i que vam sentir a través de la freqüència de Catalunya Ràdio, a RAC1 avui han tancat temporada i també algun dels seus programes…El més sonat; “Minoria Absoluta“, un programa amb majúscules, que després de 9 anys en antena ha decidit descansar i tancar la paradeta…La festa va ser sonada; al Tívoli, amb prop de 1.500 persones i molts dels col·laboradors que han passat al llarg dels anys per Can Soler…
Així que a continuació us deixo amb el petit comiat que van fer mentre acompanyaven al Quim Morales i resta de companys que continuaran, tot i que probablement amb un altre títol de programa…

I com no, pels qui no el poguéssin escoltar, aquí us deixo el programa sencer; primera i segona hora…

Per cert, de cara l’any que ve finalment no seran dues hores de “Segona Hora” ni una pel Llucià Ferrer i l’altre pel Quim. La primera (12.00-13.00h) la faran uns ex-companys i bons amics a qui els hi desitjo el millor i sé que faran un programa increïble; els Oscars (Andreu i Dalmau)…i la segona, la seguirà conduint el Quim&CIA, també bons amics!

Ah, i una última cosa…es comenta que l’hora informativa de la nit podria canviar de mans ja que el seu director ara te força feina amb “El Singular Digital” i es comenta que el podria substituir un ex-home del temps (de RAC1) i que aquest darrer any estava a les ordres de Neus Bonet a Catalunya Ràdio…

Avui, com ja sabíem feia dies ha estat una d’aquelles jornades que et deixen un regust agredolç. El cert és que l’excés de feina d’alguns mentre preparàvem el Mati de Catalunya Ràdio d’aquest estiu ens ha deixat assaborir-lo poc però alguns moments no deixaven de ser intensos. Avui alguns grans equips s’acomiadaven de la ràdio i de la criatura que havien estat mimant tot l’any esperant que es fes gran i comencés a caminar. Però malauradament això no sempre és possible. Alguns programes o presentadors/realitzadors s’acomiadaven sense saber què els depararia el futur mentre que d’altres ho feien il·lusionats (aparentment) pendents d’una nova aventura.

Per això m’ha semblat interessant repassar com han estat alguns d’aquests comiats, tal i com fem quan analitzem les reaccions davant les audiències…Així doncs, repassem com ho ha fet la Neus Bonet (futur substitut: Manel Fuentes ), el Manel Fuentes (futur substitut: ¿¿¿???), la Marta Alonso (futura substituta: Sílvia Cópulo) i el Bernat Soler (futur substitut: Pere Escobar).

* “El Matí de Catalunya Ràdio“, amb Neus Bonet

* “Problemes Domèstics“, amb Manel Fuentes

* “Hem de Parlar“, amb Marta Alonso (gran Pep Ruiz al final del tall)

* “Els Millors anys de la nostre vida“, amb Bernat Soler

En aquest punt, no puc més que desitjar-vos a tots molts sort, i us convido a escoltar-nos a partir de dilluns al “Matí de Catalunya Ràdio” d’estiu amb en Pere Mas!

Petons!

Doncs sí companys…sembla que avui és un gran dia! Semblava impossible però finalment s’han esvaït els dubtes i sembla que la graella de Catalunya Ràdio podria estar gairebé tancada. I com no, tots els noms que fins ara havíem sentit als passadissos i fora d’ells ja poden descansar, ja que en molts casos ni tan sols havien rebut una sola trucada dels mitjans on sonaven. Així doncs, repassem un per un els diferents espais que podrien ocupar la futura franja de Catradio…   (això sí, per prudència seguirem amb un punt críptic…) Demà o demà passat ja ho publicaran obertament els diferents diaris…de fet, alguns ho comencen a fer.

I ara, anem amb alguns noms que finalment podran descansar: Antoni Bassas, Julia Otero, Helena Garcia Melero, Cristina Puig, Núria Roca, Elisenda Roca, Neus Bonet, Enric Lucena, Toni Soler, Lídia Heredia, Xavier Coral, Pere Mas, Xavier Bosch, i un llarg etc…

Des de fa cosa de 3 setmanes les meves visites a Catalunya Ràdio s’han anat incrementant. Primer va ser gràcies al bon amic Valentí Sanjuan [facebook] [twitter] [cine.cat], a qui li havien encarregat 4 caps de setmana intensius de “Vist i no Vist” [facebook].  Experiència breu però intensa i divertida. De 18.00h a 22.00h tant els dissabtes com diumenges fem un programa (magazine) on a banda de molts dels temes d’actualitat que ens ha deixat la setmana, repassem temes de tota mena; des de les clàssiques agendes d’activitats fins a entrevistes divertides i seccions mítiques i on sempre s’apren com les dels amics Aira[blog] [facebook] [twitter] i Sellas [facebook] [twitter] i d’altres esbojarrades com la mítica “Confessa’t” d’Albert Uría i Carles Plans. Quan el Valentí em va trucar, sempre de bòlid, i gairebé sense parlar de dates, em va demanar quecoordinessim aquest espai plegats. Un bon dia mentre fèiem un cafè i parlant de la disponibilitat de tots dos em va dir; “ah, que no t’ho havia dit? Això comença aquest cap de setmana” jaja… i ens hi vam posar! Genial experiència fins el moment i malauradament acaba aviat… (tot i que ja preparem un possible tornada…eihm!)

D’altre banda, pocs dies després d’això, el gran Pere Mas (que consti que ara no ho deia per l’edat…) em va citar a la mítica “Farga” del costat de Catradio i em va oferir una cosa similar… Coordinar/Sotsdirigir “El Matí de Catradio” edició estiu…és a dir, des del proper dilluns 20 de juliol i fins el 04 de setembre. Feina molt interessant i sense cap mena de dubte un repte plaent pel fet d’assumir una tasca que d’alguna manera ja he fet però en un programa de les dimensions del Matí de Catradio. I encantat d’haver-la assumit. Tenim un gran (bé auster però gran) equip i a tota la ràdio a favor. Dona gust. Avui, primera trobada amb el nucli dur de l’equip i primera trobada gratificant. Gent professional, amb ganes i idees i que saben que entre tots farem un gran programa…

I el millor de tot, la rebuda de tants bons amics a Can Catradio. Molts titllen aquestes empreses públiques de “deshumanitzades” i jo cada cop que hi passo (o repeteixo) hi trobo més persones, més amics i companys genials que em fan la vida fàcil i agradable… I no diré noms però el suport arriba sempre des del minut 1… M’hi sento com a casa i això és gràcies a tots ells; equips de diferents programes, equips de multimedia, màrqueting, informàtica, Dalet, Recepció, Assessorament lingüístic, i tants altres…gràcies!

Ah!! i se m’oblidava…els Rumors! La ràdio, com totes en aquesta època, en va plena! I evidentment això no és còmode pels qui no saben què passarà amb ells l’any vinent… Les coses estan mogudes i pels que sembla en pilars fonamentals de l’emissora;

• Al matí hi sitúen un home…i pel que diuen tot s’està decidint aquests dies. Per cert, parlen d’algú poc acostumat a aquest horari…bé, tot plegat s’ha d’acabar de definir…o no.
• A la tarda diuen que serà un dona…i fins i tot que podria venir de TV3…algú a qui coneixeu perfectament però aquest és un rumor del que no me’n refio gaire…
• I pel que diuen a la nit hi ha un canvi de cromos entre RAC1, Tv3 i Catradio… Si això és cert, gran moviment de peces a les nits de catalunya… D’un d’aquests mitjans en surt un gran nom i aterra a una de les ràdios… i d’una de les ràdio sembla que podria sortir-ne un altre per cobrir el forat deixat pel company que havia mogut fitxa inicialment  Bé, actualitzo l’entrada ja que sembla que l’amic que havia de deixar una d’aquestes emissores per anar a la tele (ejem!) finalment ha decidit quedar-se a la radio on era… Com sempre, tot ben críptic (no pot ser d’una altre manera…són companys!)…però segur que molts de vosaltres ja hi poseu noms i cares…

A propósito de una entrada de hace meses en la que comentaba la futura inauguración del museo del rock de Jordi Tardà, habéis dejado varios comentarios interesados en contactar con él para colocarle objetos de coleccionista. Lo más indicado, seamos claros, es que contactéis con él a través de Catalunya Radio y su red de emisoras. Su programa Tarda Tardà se emite en iCat FM los sábados por la noche y seguro que a través de la web encontraréis los telefónos o emails necesarios. Y si sois de Barcelona, pasaos por la sede de la emisora en la Diagonal, y allí os informarán mejor, supongo. [Jordi, si lees esto, como hiciste con el anterior post, sí te agradecería que contactases conmigo directamente].

Sobre lo del museo, ya puestos, ignoro como va el tema, pero es conocido que la crisis ha afectado al complejo de Las Arenas en el que debía tener su sede, y la reforma de la antigua plaza de toros, está parada. Leí que estaban buscando financiación o directamente un comprador que quisiese hacerse cargo de la gestión y el desarrollo del complejo. Habrá que esperar, pues. Pero mientras, ahí va la clásica sintonia del programa que más me influyó en mi adolescencia.