Toby Blume, Chief Executive of the Urban Forum wrote a biting article last month about the withdrawal of funding from CENs (Community Empowerment Networks). It is being reproduced by Blackpool SURF today in light of the recent publication of the Government’s Communities in Control which is the forthcoming document mentioned in the article below. The full article can be obtained by clicking as indicated, which will open the online document stored on Box.net:

Community Empowerment Networks face funding cuts averaging 40% according to research Urban Forum has just published. What’s the problem, you might ask?

When they were set up in 2001 as part of the Government’s Neighbourhood renewal strategy (in the 88 most deprived areas), CENs were intended to support community engagement in Local Strategic Partnerships. That aim is no longer confined to neighbourhood renewal areas but reflected in law with the new Duty to Involve on local authorities; and in national policy with an Empowerment Action Plan and forthcoming Empowerment White Paper…… (for more – click here to open actual document).

Nous sommes en 1733. Anthony Henley, représentant au Parlement de la circonscription de Southampton, répond à ses électeurs, qui lui ont envoyé une plainte concernant une loi sur les contributions indirectes, votée par M. Henley.

“J’ai reçu votre courrier ; je suis étonné que vous ayez l’insolence de me déranger pour cette loi. Vous savez, chose que je sais fort bien, que je vous ai achetés. Et je sais, moi, chose que vous croyez peut-être que je ne sais pas, que vous êtes en train de vous vendre à Quelqu’un d’Autre ; en outre, je sais, chose que vous ne savez pas, que je suis en train d’acheter une autre circonscription. Puisse la malédiction de Dieu s’abattre sur vous ; puissent vos maisons être aussi ouvertes et communes à tous les agents du fisc que vos femmes et vos filles l’étaient avec moi, quand je défendais votre corporation de fripouilles.”

Heureux temps où la sélection par l’argent nous évitait la bassesse et la vulgarité, dans le style comme dans les moeurs.

Extrait de Hudson’s English History – A Compendium, par Roger Hudson. (Non publié en français ; extrait traduit par votre serviteur)

Continuem amb els pobles indígenes del Canadà. Avui, en una conversa de bar amb companys de feina, ha sortit el tema. Tots dos havien estat al Canadà, i m’han estat comentant algunes coses. No n’hem tret l’aigua clara, de la situació, però sí algunes pistes per seguir buscant. Més concretament, m’han comentat que havia estat notícia fa uns deu anys que Canadà donava autonomia a una de les zones tradicionalment indígenes. A partir d’aquí, cap a la Wiki a remenar:

Pel que fa al territori dels Innu, l’any 1869 era una província britànica independent del Canadà. Aquell mateix any, mitjançant unes eleccions, es va decidir que, tot i que el govern canadenc mantindria el contro sobre els impostos i la política econòmica, Newfoundland es mantindria sota domini britànic. L’any 1907 Newfoundland i Labrador adquiriren l’estatus de dominion, una mena de província autònoma. Tot i així, l’any 1933 el govern de Newfoundland va caure, i durant la Segona Guerra Mundial el Canadà es va encarregar de la seva defensa. A partir d’aquests fets, l’estatus d’aquest territori va quedar en entredit. L’any 1948, amb un marge molt estret, la majoria de ciutadans van votar en un referèndum i van esdevenir part de la confederació canadenca; així, el 31 de març de l’any següent Newfoundland i Labrador va esdevenir la desena i darrera província canadenca.

Geogràficament, la província està formada per l’illa de Newfoundland i la part continental de Labrador, a la costa atlàntica del Canadà. El nom de “Newfoundland” prové de l’anglès “New found land”, una traducció del llatí “Terra Nova”; el de Labrador prové del portuguès “lavrador”, un títol que significa “terratinent” que ostentava l’explorador portuguès de la regió, João Fernandes Lavrador.

A l’octubre de 2007 s’estimava que la població total de la província era de 507.475 persones. Quant a la seva composició lingüística, Newfoundland té els seus propis dialectes de l’anglès, en francè si també l’islandès. El dialecte anglès de Labrador té molts trets en comú amb el de Newfoundland. A més a més, Labrador té les seves pròpies varietats dialectals d’Innu-aimun i Inuktitut.

El cens del 2006 comptabilitzava un total de 505.469 persones, de les quals 499.830 responien així quan se’ls demanava per la llengua materna:

La pàgina web del govern de Newfoundland i Labrador també ofereix força informació, on hi destaca un apartat sobre els aborígens del Labrador. Tot això, però, en propers capítols