À mon avis la classe c’est très bonne et j’aime sa structure, les chansons et les activités récréatifs qui anime l’expérience totalement et la classe passe d’être répétitive à être drôle, interactif et simplement différente.

Ce que j’ai aimé sont les films et les exercices culturelles parce que ils nous permettent savoir d’autres pays et sociétés, mais je crois que plus exercices de grammaire manquent encore, mais l’idée de vous nous les envoyer a eu super! ça a été une aide très grande, et que tous nous l’avons utilisé.

Ces thèmes que j’ai aimé beaucoup ce sont le gérondif et le participe présent, malgré nous ne les avons pas pratiqué beaucoup, parce que je pense que ces temps sont très importantes quand nous écrivons textes, ou notre état dans quelques réseaux sociaux comme Twiiter ou Facebook jaja, en descriptions et anecdotes.

Le passe simple, qui est moins simple que le passe complique compose, a été un bonne partie de culture pour lire de les textes “avances”, et les journaux, une activité que je réalise parfois.

Mais ce que je n’ai pas aimé pas du tout a été le “Tell me more”, parce que le temps dans lesquels nous devions réaliser le laboratoire étions le temps d’autres et notre temps libre, et parfois le lab. a été très occupé, mon conseil seraient que nous avions de notre propre temps dans le lab., ou que l’institution nous donnait copies de le CD, pour le faire chez nous, optionnellement….

Les exercices du livre à été outils pour moi (et que pense que aussi pour autres), avec ils j’ai pratiqué les concepts et temps, malgré je sincèrement n’ai pas compris parfaitement le raison de tous les exercices.
Simplement je ne nécessite pas dire quelque de vous… la classe a été très agréable grâce a vous.

Bien… Je vous souhaite joyeux Noël, et bonnes finales…

- Aqui penjo, la meva pràctica amb una de les notes més altes.

Buongiorno ragazzi!!! Oggi  scrivo quest’articolo nel blog perchè  Nunzio compie finalmente 18 anni!!! Su Nunzio le cose da dire sono tante, per non dire tantissime!!

Nunzio inanzitutto ci tengo a sottolineare che sei un AMICO disponibile e  premuroso verso i tuoi amici… Se abbiamo bisogno di qualcosa e ti chiamiamo  ci sei sempre, e questo ti fa veramente onore! Non sei un ragazzo che se la tira oppure che ti lasci trascinare da altri… Resti sempre con le tu idee, giuste o sbagliate che siano…

Oggi è il tuo compleanno, la tua festa. Vogliamo quindi augurarti i più felici auguri da parte mia e da tutta la classe!!!!! Hai aspettato tanto questi 18 anni (come me) e finalmente sono arrivati! Adesso potrai prenderti la patente e subito dopo la macchina per guidare e fare la gara con Tony !!! Ti auguriamo di non cambiare mai, anzi, ora che ci penso….  Cerca di essere un pò meno permaloso che la vita ti sorride!!! Spero che questi auguri ti siano graditi… Certo, se li scriveva giovanni riempiva una pagina piena ma io sono di poche parole hihihihih…

TANTI AUGURI DI BUON COMPLEANNO NUNZIO!!!!!

Stasera ni facemu mpugnu di flash nunzio!!

La tua classe… Ti vogliamo bene

فديو, فيديو كليب انا بيه ورومانسى من فلم, فيلم البيه الرومانسىافلام لك تحميل من

شاهد فديو, فيديو كليب انا بيه ورومانسى من فلم, فيلم البيه رومانسى – سعد الصغير 2009
تحمل وتنزيل فديو, فيديو كليب سعد الصغير من فلم, فيلم البيه رومانسى انا بيه ورومانسى

لمشاهدة وتحميل الفديو, فيديو كليب …

شاهد فديو, فيديو كليب اغنية سعد الصغير انا بيه ورومانسى من فلم, فيلم البيه رومانسى
يو, فيديو كليب سعد الصغير من فلم, فيلم البية الرومانسى – انا بيه ورومانسى

اضغط هنا لمشاهدة الكليب

|اغانى|فديو, فيديو كليب|مقطع|هدف|مسلسل|اعلان|فلم, فيلم|برنامج|حلقة|شاهد|مشاهدة|اون لاين|سرعة عالية |بدون
تحميل|اغانى|عربى|اجنبى|MP3, mp3, ام بي ثري|البوم|
2009|سينجل|نغمات|تنزيل|نزل|شعبي|راب|حمل|موسيقى|MP3, mp3, ام بي ثري

|افراح|فديو, فيديو كليب|راديو||اون لاين|بدون تحميل|مجانا|بدون اشتراك|2010

فديو, فيديو كليب انا بيه ورومانسى من فلم, فيلم البيه الرومانسىافلام لك تحميل من

شاهد فديو, فيديو كليب انا بيه ورومانسى من فلم, فيلم البيه رومانسى – سعد الصغير 2009
تحمل وتنزيل فديو, فيديو كليب سعد الصغير من فلم, فيلم البيه رومانسى انا بيه ورومانسى

لمشاهدة وتحميل الفديو, فيديو كليب …

شاهد فديو, فيديو كليب اغنية سعد الصغير انا بيه ورومانسى من فلم, فيلم البيه رومانسى
يو, فيديو كليب سعد الصغير من فلم, فيلم البية الرومانسى – انا بيه ورومانسى

اضغط هنا لمشاهدة الكليب

|اغانى|فديو, فيديو كليب|مقطع|هدف|مسلسل|اعلان|فلم, فيلم|برنامج|حلقة|شاهد|مشاهدة|اون لاين|سرعة عالية |بدون
تحميل|اغانى|عربى|اجنبى|MP3, mp3, ام بي ثري|البوم|
2009|سينجل|نغمات|تنزيل|نزل|شعبي|راب|حمل|موسيقى|MP3, mp3, ام بي ثري

|افراح|فديو, فيديو كليب|راديو||اون لاين|بدون تحميل|مجانا|بدون اشتراك|2010

موالى كل الجديد فى عالم النت

Després de veure en la classe anterior l’analitzador espectral, ens fa falta un oscil·lador que permeti que la seva freqüència d’oscil·lació es pugui controlar digitalment, són els anomentats oscil·ladors amb freqüència controlable per tensió (VCO).

Per poder aconseguir això, l’element bàsic és un diode polaritzat en inversa. El circuit bàsic és una font constant de tensió, una resistència molt alta en serie amb el diode en inversa connectat a massa i un condensador en serie tendint a infinit en serie conectat a la sortida. Aquest circuit aprofita la capacitat paràsita del diode, provocada per la unió dels semiconductors, que polaritzats en inversa, la superficie de contacte actua com a dielèctric i per tant és equivalent a un condensador que depenent de la tensió aplicada, la separació dielèctrica variarà. Així tenim un condensador variable fabricat amb elements circuitals.

Existeixen fabricants que fan diodes preparats per ser utilitzats d’aquesta manera, encara que es pot utilitzar qualsevol diode normal, aquests diodes tenen nom pròpi, s’anomenen “varicaps” o “varactors”. Amb un potenciòmetre comportant-se com a divisor de tensió conectat al circuit anterior podem variar el valor C amb el potenciòmetre.

Aquesta idea no la vam aplicar a l’etapa sintonitzadora del nostre receptor regenerador perquè necessitariem un rang massa ampli de variació de C i els diodes per fer això són molt cars i per tant no és una alternativa viable.

A continuació anem al laboratori i acabem l’oscil·lador que no havíem acabat en la classe anterior ja que no estava ben muntat. Per atenuar una mica més els harmònics del generador, situem un condensador no electrolític en paral·lel amb l’electrolític però el més aprop possible del col·lector del transistor i veiem que els harmònics queden atenuats lleugerament en l’analitzador d’espectres.

A continuació muntem el circuit amb el varicap al nostre oscil·lador i el connectem en paral·lel amb el condensador variable. Observem que la freqüència d’oscil·lació disminueix però la podem controlar amb el potenciòmetre, de manera que el circuit amb el varicap funciona efectivament com un condensador variable i per tant ja tenim construit un VCO.

El següent pas és trobar la Co que caracteritza la capacitat variable del diode varicap, per fer això observem la Vr tensió en nodes del varicap, però abans de la resistència alta per no perturbar-lo i observem les freqüències d’oscil·lació amb el circuit de diode varicap connectat i desconnectat, a partir d’aqui calculem la Co. Amb una Vr = 5V, obtenim una Co = 113pF.

Us penjo l’exercici 2:

Aquesta classe s’ha dividit en diverses parts, la primera hem estudiat com substituïr l’A.O. de dissenys anteriors per un transistor, després hem montat al laboratori l’oscil·lador dissenyat i finalment hem vist el funcionament teòric d’un analitzador d’espectres.

Si volem treballar amb freqüències altes, no podem utilitzar un A.O. per l’etapa amplificadora del nostre oscil·lador, ja que degut al comportament en freqüència d’aquest, l’amplificació aniría disminuint conforme anéssim augmentant la freqüència de treball. Per aquest motiu utilitzarem un transistor en l’etapa amplificadora, així podrem aconseguir freqüències d’oscil·lació molt altes, pròximes al GHz. Tot i això tenim com a inconvenients que la polarització determinarà l’amplificació i que el mecanisme de limitació de l’amplitud serà el tall o la saturació del transistor, de manera que serà poc simètric i per tant tindrem una distorsió elevada.

L’amplificador haurà de complir la condició  de Barkhausen per que és produeixi una oscil·lació en el nostre circuit, ha de tenir una amplificació de 1 i la fase ha de ser 0 en la freqüència que volem que es produeixi l’oscil·lació. A més la resistència de sortida és massa baixa, aquesta l’augmentarem mitjançant el métode de separar el condensador en dos del filtre pas banda, vist en la classe anterior, que ens connectarà la realimentació. Observem la condició d’oscil·lació i veiem que sempre oscil·larà. L’amplificador és comportarà per tant com un seguidor de tensió.

Per connectar l’oscil·lador a un altre circuit o a una resistència de càrrega per prendre mesures, utilitzarem una connexió intermitja en la bobina, tindrem per tant un autotransformador estudiat a la classe anterior.

A continuació hem anat al laboratori a montar l’oscil·lador, hem intentat fer els cables de les connexions com més curtes millor ja que degut a les freqüències elevades amb les que treballem, la longitud del circuit no és menyspreable. Hem situat un condensador electrolític al node de l’alimentació que es comporta com un curtcircuit a totes les freqüècnies a excepció de la continua de l’alimentació  per tal que la longitud del circuit no augmenti innecessariament amb els cables de l’alimentació.

Hem hagut de calcular la potència del senyal de la sortida, encara que aquest conté molts harmònics. Nosaltres no hem aconseguit fer funcionar l’oscil·lador, ho intentarem a la següent classe.

Finalment, el professor ens ha fet tornar a entrar a l’aula i ens ha explicat el funcionament d’un analitzador d’espectres, la idea és d’un filtre bas banda mòbil que anem desplaçant per tot l’espectre per veure quines component passen seguit d’un detector d’envolvent que ens indicara l’amplitud de la component. Llavors, amb un filtre amb un desplaçament electronic, connectant la senyal del desplaçament i la sortida del circuit en un oscil·loscopi en mode XY podriem veure l’espectre. Per acabar, hem vist que al desplaçar un filtre, ens canvia l’amplitud d’aquest i que és més pràctic desplaçar la senyal, modular-la com han dit alguns al·lumnes, mantenint el filtre fixe, d’aquesta manera aconseguim el mateix resultat.

En aquesta classe hem començat a veure el quart mòdul: Disseny d’una radiobalisa.

El professor ha començat preguntant, amb tot el que sabiem, com podriem fer un generador sinusoidal, les propostes han estat varies i no han estat gaire encertades per la seva complexitat, com el circuit amb el 555 i el filtre pas baix o la proposta d’un A.O realimentat. El professor n’ha suggerit d’altres com la repetició  d’un sampler que contingui un periode mitjançant un ordinador amb una tarjeta de so conectada al nostre circuit.

Hem començat veient les característiques d’una radiobalisa comercial i seguidament hem vist el circuit final que haurem de dissenyar del qual a primera vista entenem poca cosa, ens hem fixat que el transistor estava en zona activa i hem començat a veure les idees bàsiques dels oscil·ladors.

L’oscil·lador més simple és un circuit LC, però aquest no és un circuit realitzable, ja que la L conté una petita resistència en sèrie que ràpidament elimina l’oscilació i aquesta queda solament en un petit transitori.

Seguim estudiant una estructura formada per un amplificador i un filtre pas banda i ens fixem en les condicions perquè l’entrada sigui igual a la sortida: amplificació igual a 1 i fase igual a 0 en la freqüència d’interès.  Com que les dos tensions sota aquestes circunstàncies són iguals, connectem l’entrada amb la sortida de manera que tenim una realimentació. D’aquesta manera a la sortida del filtre només s’admet una solució sinusoidal, si les condicions anteriors perquè això passi és compleixen es diu que es compleix la condició de Barkhausen. El circuit ressona a la freqüència del filtre de manera que aquesta és la única solució possible i l’amplificador connecta la sortida amb l’entrada. Si l’amplificació és major que 1, obtenim una oscil·lació creixent fins que satura a la tensió d’alimentació i si l’amplificació és menor, l’oscilació decreix fins que desapareix.

El circuit es comporta com a oscil·lador, però no tenim cap senyal que inicïi la realimentació. Tot i això la realimenació és veu iniciada gràcies al soroll, el professor ens comenta el funcionament d’un xiulet com a analogia. Aconseguint una amplificació una mica major que 1 aconseguim que s’inicïi el circuit i que l’amplitud sigui estable en l’amplitud de l’alimentació de l’amplificador. Aquest comportament és no lineal a la sortida del filtre i la senyal s’aproxima a una ona quadrada, això provocarà que la seyal de sortida del filtre tingui uns harmònics que podrien ser molestos tot i que la sortida del filtre sembla una sinusoide.

Finalement, veiem com hewlett i packard van aconseguir fer un oscilador amb un filtre bastant bó sense bobines. Es tracta de l’oscilador del pont de Wien, el filtre del qual esta realitzat amb dos resistències i dos condensadors, primerament un RC serie  i a continuació un RC en paral·lel connectat a massa. Comparem la funció de transferència amb la conneguda del circuit RLC i degut a les seves similituts podem extreure les seves característiques bàsiques com l’ample de banda i la freqüència de ressonància.

Giusto per dare un senso all’ultimo post vi riporto un articolo che avevo pubblicato “altrove”…

Non fatevi strane idee.

Lunedì si è tenuta la seconda assemblea di classe del Principino. Tema del giorno le elezioni dei rappresentanti di classe di ogni singola sezione, fare il punto della situazione ad un mese dall’avvio dell’anno scolastico e poi i colloqui privati per i genitori dei bambini al primo anno.

Matteo, pur essendo al suo secondo anno di materna, è, di fatto, nuovo in quell’istituto e in quella classe ed è per questo che le maestre hanno ritenuto, giustamente, di parlarci direttamente per conoscerci meglio e per verificare insieme come vanno le cose.

Quando abbiamo cominciato la riunione generale ho dato uno sguardo in giro e purtroppo ho constatato l’assenza di più della metà dei genitori. Possibile, mi chiedo io, che una mamma o un babbo (non dico entrambi come noi che forse siamo dei privilegiati ad avere così tanto tempo libero e dei nonni vicini e disponibili) non abbiano trovato un’ora un qualunque lunedì per andare alla scuola del proprio figlio/a a sentire come vanno le cose, se ci sono dei problemi o comunque ad eleggere colui o colei che poi per tutto l’anno sarà il ponte fra la scuola e loro?

Io penso che davvero pochi degli assenti avranno avuto delle valide giustificazioni, degli impedimenti davvero degni di questo nome. Per il resto, e questa è una mia personalissima opinione, credo che molti se ne siano semplicemente fregati. Hanno ritenuto con superficialità che fosse una cosa di cui se ne poteva fare a meno e questo è sintomatico. Sintomatico del fatto che la scuola dell’infanzia venga vista, nonostante l’importanza che ha per la delicata età che hanno i bambini che la frequentano, come una specie di semplice “parcheggio“, un luogo dove i nostri figli vengono “abbandonati” rispetto alle nostre cure per 8 ore al giorno, 5 giorni su 7.

E invece non è così. Non ho le competenze per parlare dell’importanza della scuola dell’infanzia, per parlare di psicologia infantile, di autostima e quant’altro ma sicuramente so che quel luogo e quelle persone dove mio figlio passa  molto, moltissimo tempo non possono essere viste solo così. A loro è affidato un compito importante e delicato e la scelta della scuola dovrebbe essere un passaggio ben ponderato.

Ovviamente partendo da un presupposto così le riunioni e le altre incombenze scolastiche diventano inutili o quasi; il ragionamento è questo: se succede qualcosa di grave me lo faranno sapere altrimenti vuol dire che va tutto bene e avanti così fino all’estate prossima (quando, aggiungo io, il parcheggio chiude e ahiloro bisogna pensare tutto il giorno ai pargoli…).

Comunque, tornando alla riunione, la situazione che è emersa non è confortante. La classe del Principino è purtroppo l’unica fortemente mista: nel plesso ci sono 4 sezioni, di cui 2 omogenee, (bambini della stessa età), 2 disomogenee, di cui una con bambini di 4 e 5 anni e quella del Principino dove su 24 bambini ce ne sono circa la metà sui 4 anni, 5 di 5 anni e il resto di anni 3. Questa eterogeneità è fonte di problemi perchè ovviamente le attività dovrebbero essere diversificate ma vista la scarsa (o scarsissima) compresenza delle due insegnanti questo è pressochè impossibile. Se poi ci mettiamo anche il fatto che su 24 bambini 13 sono di nazionalità estera e che molti di questi parlano poco o niente l’Italiano si comprende quali difficoltà incontrino le maestre nell’affrontare o meglio nel tentare di svolgere qualsivoglia attività. Perchè il punto dolente è questo: le attività messe in programma non sono ancora partite per diversi problemi tra cui quelli sopra elencati e non ultimo il fatto che l’intera classe sembra refrattaria a seguire delle regole… anzi le regole.

Intendo quelle basilari, del tipo: si mangia stando seduti, si inizia un’attività tutti insieme e la si finisce, si rimettono i giochi a posto, si ascolta la maestra… insomma regole semplici eppure sembra di difficile applicazione, sembra che tutti i loro sforzi siano concentrati sul farsi “rispettare” e sul cercare di tenere i bambini concentrati almeno un minimo su un’attività alla volta. Spero che le cose cambino in fretta perchè vorrei che il Principino iniziasse ad imparare qualcosa e soprattutto a divertirsi nell’andare a scuola… vedremo…

Come dicevo l’occasione era anche quella di eleggere il rappresentante di classe. La simpatica ragazza dell’anno prima ha declinato l’invito ad essere rieletta per sopraggiunti motivi di lavoro e così nella classe è piombato il classico “gelo” con la gente che si guardava i piedi, o fuori o che fischiettava. Insomma nessuno si è fatto avanti ed io che invece smaniavo già dall’anno scorso di essere finalmente parte attiva nel percorso scolastico del Principino alla fine ho guardato Santa S. negli occhi e dopo aver avuto la sua benedizione mi sono candidato.

Ovviamente non essendoci alternative sono stato eletto con scrutinio super segreto e super veloce.

Adesso spero davvero di fare qualcosa di concreto partendo, innanzitutto, dal coinvolgere maggiormente tutti i genitori  specialmente quelli dei bambini stranieri che non devono essere dei fantasmi ma attivi partecipanti della vita della scuola per integrarsi maggiormente, come fanno i loro figli frequentandola. Non mi illudo di cambiare chissà che cosa ma alla fine la scuola, la classe non è nient’altro che una piccola comunità, dove ognuno di noi può dare il suo prezioso contributo.

19/11/2009 – L’onda (Die Welle – Gansel)

E’ un film del 2008 che visita sapientemente i dubbi e le necessità ideologiche dei giovani di quest’epoca e dei meno giovani, ma soprattutto le fragilità mentali.

Nulla ha a che fare con il movimento studentesco italiano degli ultimi anni, ma piuttosto credo che voglia dimostrare una ricerca per comprendere i ragazzi.

Ho trovato ammirevole l’impegno dell’insegnate che vuole fare emergere dalle mente dei suoi alunni l’azione, piuttosto che l’essere passivi.

Non è il primo film in cui i ragazzi prendono a cuore l’insegnante che li comprende e li aiuta a crescere, però qui troviamo come una buona intenzione di far crescere i ragazzi, si tramuti in qualcosa di ben diverso e pericoloso.

Se si segue attentamente, il film fa riflettere molto su come i ragazzi, e non solo, riescono a farsi manipolare; soprattutto poi se si considera che la storia è ambientata in una Germania, che ha da tempo sempre un occhio di riguardo e di timore per il suo triste passato.

I protagonisti sono bravi ad interpretare il loro ruolo, riescono a coinvolgere bene lo spettatore, fin dall’inizio, nonostante il difficile ambientamento (il cast ed il trailer).

Da vedere in silenzio e poi commentare alla fine, soprattutto con ragazzi adolescenti (voto 7).

Le locandine, i cast, i trailer sono stati tratti dal sito tematico www.mymovies.it,
mentre le recensioni sono solo personali punti di vista.

Bye  

Quando si dice la vocazione

voce: pronto?

pi : si’?

voce: prontobuonaserasonomfmfmfmfmfdhdtdtdksektsndfhjrtndfgrto……

pi: uhm,ehm..si’..?

voce: snjdoerbthtyy Francesachesta in classe dellapargola..ndgrtadjefbna…iosonoilrappresentante di classe

pi: aah,si’ buonasera

voce: volevo dire che domaniseraallesei nellasala laconosce?quellachestadavantialcomune cisara’ lapresentazione delprogrammadioffertaformativa…

pi: il pof

voce: si’ chi vuolevenire viene echinonvuolevenirenfgthrfedstnfolkt vabbene? io ‘lhodettograzie arrivederci.

pi: ??

Incredibile, ma vero, anche se il dato si riferisce agli utili e non al fatturato complessivo.Stando infatti a un report emesso da Strategy Analytics, nel terzo trimestre Apple ha superato Nokia laureandosi il produttore di cellulari che ha generato il maggiore profitto operativo.

Ben 1,6 miliardi di dollari, contro gli 1,1 miliardi della società finlandese.La notizia fa scalpore proprio perché Apple ha conquistato questo primato facendo leva in sostanza su un solo dispositivo, l’iPhone, contro l’armata di cellulari schierata da Nokia.E infatti, qui sta l’incredibile, Apple è riuscita a generare più utile pur detenendo solo il 2% del mercato complessivo dei cellulari, contro il 37,9% di Nokia!Il calo dei profitti di Nokia è imputabile a diversi fattori, spiega Strategy Analytics.

Come ridurre i costi dell’hardware di 5 volte e quelli dello storage di 10, moltiplicare le prestazioni dei sistemi mission-critical per dieci, infine raddoppiare la produttività del personale IT.

Il Gruppo Volkswagen e il MIT al lavoro su AIDA, un robot in grado di assistere gli automobilisti nella guida meglio di un navigatore

Fonte:
http://www.cwi.it/notizia/19292/2009-11-11/Cellulari-Apple-prima-della-classe.html

En classes anteriors hem vist com poder transformar circuits LC, RLC; en aquesta classe estudiarem altres transformacions per poder augmentar la resistència de càrrega i poder fer connexions en cascada sense alterar el comportament del circuit carregant-lo amb una resistència d’entrada molt baixa.

Comencem veient circuits equivalents, RC serie-paral·lel i com passar d’una forma a l’altre en els dos sentits, aquests ens permetran estudiar circuits més complexos.

El següent métode és equivalent a utilitazar l’acoplament magnetic amb un transformador per aconseguir elevar la resistència de càrrega en un circuit RLC paral·lel, però sense el transformador. Aquest fet és molt avantatjos ja que el transformador és un element molt car. La trasformació consisteix en dividir el condensador en dos i connectar la resistencia de càrrega en aquest node intermitg, l’equivalent d’aquest circuit és un RLC paral·lel però amb una resistencia en paral·lel molt més gran, concretament Rp=RL·(1+C2/C1)^2.

Estudiem en detall l’acoplament entre diferents etapes amb el circuit estudiat anteriorment en detall, utilitzant les conversions anteriors i de la classe anterior podem simplificar els circuits a simples RLC que sabem com es comporten i per tant tenir caracteritzat el circuit que volem i saber com es comporta.

Un exemple que va costar entendre va ser com aconseguir un filtre pas banda quasi ideal mitjantzant la connexió en cascada de diferents filtres pas banda, d’aquesta manera aconseguiem un comportament més pla en les freqüències de pas.

Finalment vam veure un altre tipus de transformador, l’autotransformador. Aquest és únicament una bobina però amb la diferencia que té una connexió intermitja de manera que és equivalent a dues bobines amb el mateix nucli, una fins a la connexió intermitja i l’altre amb que és tota la bobina sencera, comparant el nombre d’espires tenim el factor de transformació. Aquest autotransformador té una característica que no el fa adequat per algunes aplicacions, aquesta és la connexió directa entre les sortides del principal i el secundari.

En la següent classe començarem un mòdul nou, veurem la teoria per fer una radiobalissa, i per fer això, començarem amb el disseny dels osciladors.

Parliamo di studenti disabili, vittime del taglio degli insegnanti di sostegno, la faccia più oscura e dolorosa della scuola senza più fondi, dove spesso non c’è più nessuno che accompagni al bagno il piccolo con handicap, nessuno che lo sorvegli, e dove anche 5 o 6 alunni disabili vengono concentrati in un sola classe.

“Anche in questo istituto, da sempre all’avanguardia nell’integrazione e nel processo formativo dei giovani con disabilità, oggi c’è una prima superiore con addirittura sei ragazzi con seri handicap riuniti tutti insieme, mentre per il buon andamento della classe, per il successo sia loro che dei ragazzi normodotati non dovrebbero essere più di due.

Il risultato è una pioggia di ricorsi che si è abbattuta sui tribunali regionali di tutta Italia, da parte di famiglie che chiedono, e spesso ottengono, che per i loro figli, vengano ripristinate le ore di lezione legittime.

Una battaglia di raccomandate e carte bollate, come quella che ha intrapreso Marisa Melis, mamma di Martina, che ha 14 anni, una grave malformazione cerebrale, ma una fantastica voglia di vivere e di imparare.

Fonte:
http://www.repubblica.it/2009/11/sezioni/scuola_e_universita/servizi/insegnanti-sostegno/insegnanti-sostegno/insegnanti-sostegno.html

Incredibile, ma vero, anche se il dato si riferisce agli utili e non al fatturato complessivo.Stando infatti a un report emesso da Strategy Analytics, nel terzo trimestre Apple ha superato Nokia laureandosi il produttore di cellulari che ha generato il maggiore profitto operativo.

Ben 1,6 miliardi di dollari, contro gli 1,1 miliardi della società finlandese.La notizia fa scalpore proprio perché Apple ha conquistato questo primato facendo leva in sostanza su un solo dispositivo, l’iPhone, contro l’armata di cellulari schierata da Nokia.E infatti, qui sta l’incredibile, Apple è riuscita a generare più utile pur detenendo solo il 2% del mercato complessivo dei cellulari, contro il 37,9% di Nokia!Il calo dei profitti di Nokia è imputabile a diversi fattori, spiega Strategy Analytics.

Lo schizzo di un tablet pc dotato di tecnologia di input a stilo è presente in un brevetto Apple del luglio scorso

Il Gruppo Volkswagen e il MIT al lavoro su AIDA, un robot in grado di assistere gli automobilisti nella guida meglio di un navigatore

Fonte:
http://www.cwi.it/notizia/19292/2009-11-11/Cellulari-Apple-prima-della-classe-Superata-Nokia-per-profitti-generati.html