Os pongo en antecedentes para los que no sois de Cataluña y no tengáis ni idea de lo que es Collserola ni de qué significa esta entrada. Resulta que en Barcelona tienen un fantástico espacio de unas 11.000 hectáreas que es una prolongación de la cordillera catalana y que por decirlo así es como la Casa de Campo de allí. Es un espacio verde donde la gente va a desestresarse, a pasárselo bien, a  hacer deporte, a caminar etc. Este espacio tan amplio que comprende nueve municipios, también alberga el cementerio de la ciudad de Barcelona. En definitiva, como pulmón, como espacio y como cementerio ( la parte dedicada a este fin) merece un cuidado de todos.

Lamentablemente lo que es de todos, y esto siempre pasa, parece que no es de nadie y puede uno estropearlo y ensuciarlo a sus anchas. Esta situación ha sido desatendida por un tiempo…hasta que un intrépido equipo de voluntarias (Amparo, Ana, Jessi y Mª Carmen) nos ha traído a través de Zinian un reportaje de cómo encontraron la zona y sus propias conclusiones.

Como os digo nuestro equipo de voluntarias se recorrió una zona de Collserola y estos son algunos de los residuos recogidos o vistos:
-Urbanos (Latas, Botellas, Tetrabricks)

-Industriales (Restos de obra)

-Deshechos orgánicos (Pieles de fruta) y excrementos de perro.

Acciones que podrían suponer una mejora:

- Más inspecciones por parte de los agentes rurales para detectar y registrar incidencias ( de residuos industriales y urbanos).
- Más inmobiliario público en el parque como por ejemplo papeleras para evitar que los dueños de las mascotas dejen los recuerdos que éstas plantan por en el parque.
- En períodos de emergencia mayor rapidez y eficacia a la hora de retirar amenazas como trozos de muros, piedras, árboles caídos, etc, y limpiar la zona afectada para impedir accidentes.

-Mas campañas de sensibilización a la ciudadanía sobre el respeto y el cuidado del parque.
- Mas inversión local en mantenimiento.
- Hacer un intinerario sobre el reciclaje (Can Masdeu)
- Proponemos Collserola como terapia anti-estrés!!

Me llamó especialmente la atención algo que me escribía Zinian algo sobre una casa llamada Can Masdeu:
Es una casa que la integra unos okupas, los cuáles ofrecen actividades para colectivos, como grandes y pequeños para que puedan aprender y cultivar sus propias plantas u hortalizas.

Todas las fotos del reportaje han sido tomadas y enviadas por Zinian, y por tanto corresponde a ella gestionar la cesión a cualquier otra web o medio así como los de derechos de sus fotos.

L’aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del cor de Collserola. És un indret de fàbula, amb boscos frondosos de pins, d’alzines, molt mediterrani, però també amb molta vegetació de ribera, que a la tardor està magnífica. A Sant Iscle s’hi pot anar, però, tot l’any. Perquè l’excursió és bonica tot temps. L’alicient del novembre és el seu aplec. L’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes s’aixeca solitària a tocar de la riera de Sant Iscle, o de les Feixes. Per arribar-hi cal caminar. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé la mateixa distància des de l’àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d’Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d’una passejada un xic llarga, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l’estona al costat de la riera, veient esglèsies, com Santa Maria de les Feixes, masies, com can Catà i molta flora, tota  magnífica. Iniciarem la ruta a la mateixa caseta d’informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i seguirem el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l’aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l’ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre’s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l’àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. Si hi pugeu el dia de l’aplec hi haurà molta, moltíssima gent, però gaudireu d’actes que mai no heu vist, com ara la missa solemne amb el  repartiment del panet beneït,  o bé ballades de sardanes i altres dances tradicionals, tastets  gastronòmic i altres actes diversos, per a totes les edats i creences.  Durant tot el dia es farà un concurs de fotografia. Si voleu dinar bé, el millor, com en tots els aplecs, és pujar-vos el vostre propi menjar. Penseu, si feu això, que es pot fer foc però no fora del recinte de l’ermita.  El dia de l’aplec no podreu circular amb cotxe pels camins que menen a Sant Iscle. Això és una murga pels més mandros, gent gran o discapacitats, però un gran avantatge per les famílies amb infants. No patiu de tota manera els que no podeu o voleu caminar. L”ajuntament de Cerdanyola ofereix  un servei de microbús. Pugeu fins a l’aplec. Gaudireu de la festa.

La romería de Sant Iscle de les Feixes tiene lugar a mediados del mes de noviembre en pleno corazón de Collserola. Es un lugar de fábula, con bosques frondosos de pinos, de encinas, muy mediterráneo, pero también con mucha vegetación de ribera, que en otoño está magnífica. A Sant Iscle se puede ir, no obstante, todo el año. Porque és una excursión bonita en todo tiempo. El aliciente de noviembre es la romería. La iglesia románica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes se levanta solitaria junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes. Para llegar hay que caminar. Son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien la misma distancia desde el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansado. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, como Santa Maria de les Feixes, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Iniciaremos la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y seguiremos el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente. Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de les Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante de la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos pronto Sant Iscle de les Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. Si subís el día de la romería habrá mucha, muchísima gente, pero disfrutareis de actos que nunca habéis visto, como la misa solemne con el reparto del panecillo bendito, o bailes de sardanas y otras danzas tradicionales, degustaciones gastronómicas y otros actos diversos, para todas las edades y creencias. Durante todo el día se hará un concurso de fotografía. Si quiere comer bien, lo mejor, como en todos los encuentros multitudinarios, es subirse su propia comida. Pensad, si hacéis esto, que se puede hacer fuego pero no fuera del recinto de la ermita. El día de la romería no se podrá circular en coche por los caminos que conducen a Sant Iscle. Esto es un engorro para los más perezosos, los ancianos o discapacitados, pero una gran ventaja para las familias con niños. No sufran, de todos modos, los que no pueden o no quieren caminar. El ayuntamiento de Cerdanyola ofrece un servicio de microbús. Subid hasta la romería. Disfrutareis de la fiesta.

Passejant per la Rambla em trobo amb una pancarta penjada a l’alçada del camp de futbol, en ella s’hi diu que no es “volen pisos al camp de futbol de la Rambla“. Es la primera noticia que en tinc i penso que deu tenir que veure amb això de les “requalificacions”, perquè des de fa molts anys el camp de futbol és un equipament esportiu i ara es deu voler canviar aquesta situació.

Cerco al “oracle” és a dir a Google “requalificacions+sant+feliu+llobregat” i primer de tot apareix la web de Sant Feliu Respón (millorada, encara que poc actualitzada). Les “requalificacions” no són les de la Rambla, sinó les de Collserola. Segons la web, un tal Paz Dorado, vol omplir de pisos l’espai que hi ha entre Sant Feliu i Molins, trencant el corredor natural entre Collserola i el riu. Deu n’hi do!

La segona és la del Ajuntament, i entro i no trobo res de “requalificacions”, suposo que deu ser una noticia antiga i per això no surt. No trobo el cercador del lloc i com que només vull una primera impressió, desisteixo de utilitzar el modificador “Site” de Google.

La tercera és dels ecologistes de Sant Just i parla com el primer, del desastre que volen fer a Collserola aquest cop amb derivades a Mas Lluhí, aquí amb més dades. Il·lustratiu, però no parla encara de la Rambla

La resta de les entrades següents parlen del mateix amb alguna curiosa referencia a la guia de carrers. I no és fins a la dotzena posició que no trobo una referencia en la revista local de ERC, la número 2, en forma de PDF. Un jove Carles Soriano i en Carles Tubau posen a parir a ICV. Miro la data: primavera del 2002!!!.

I és en aquest moment que no se si riure o plorar. A veure…  no ha estat ERC al govern municipal fins fa ben poc?. Quina estranya connexió hi ha entre el 2002 i el 2009?. Però no ens aturem.

Al 13ena trobo una mica més de “Paz Dorado” aquest curiós personatge… Anoto la url per potser més endavant, ara l’objectiu són les “requalificacions”. Trobo alguna cosa més a la 25ena. En la web del grup Municipal de ICV, el candidat a alcalde pel 2011, diu “no a la construcció de centenars de pisos al camp de futbol de la Rambla” Quina diferencia hi ha amb el que es deia al 2002?

Així que el que els de l’AAVV de la Rambla (molt mal posicionats en Google) volen denunciar és això, el camp de futbol és un llaminer espai lliure al centre, molt adequat per generar plusvàlues. Veig que va lligat a pagar el soterrament de la via, però em pregunto, en els temps que corren, cal fer més pisos?. A la ciutat en tenim un excedent i tot apunta que els que s’estant fent a Les Franceses (no m’agrada el nom) se’ls hauran de menjar amb patates (al menys per ara). No és ja moment de deixar de fer política del totxo? No es massa “requalificació”,  Mas Lluhí, Rambla, Grases…?

I allò d’ERC del 2002?, bé, hi ha coherència, al menys en el Carles Soriano, al 2002 carregava contra ICV i ara càrrega contra el PSC i CiU. Tothom sap que 6 o 7 anyets no són res, sobretot si estàs al govern municipal.

De que van?, pisos al camp de futbol de la Rambla, no!

La magnífica masia de Can Coll és avui en dia un centre d’interpretació del Parc Natural de Collserola. Es troba situada al mig del parc, molt a prop de Cerdanyola del Vallés, a un parell de kms., quasi al final de la carretera BV-1415, que puja des d’Horta, a Barcelona, fins Cerdanyola. L’accés és molt fàcil, hi ha molt bon aparcament i el paratge és molt bonic. Can Coll està preparat per ser visitat. Ara bé, només obre els diumenges i festius, al matí. Podreu veure-hi la cuina, (a la foto), la cava, els magatzems, el celler, les habitacions i el menjador, sales i l’alcoba, amb el seu bany. Tot d’època. Hi ha coses des del segle XV fins el XIX. Totes les estances conserven els seus mobles i la decoració del seu temps. També hi trobareu una exposició permanent sobre Collserola, un audiovisual i, segons el dia, diversos tallers per infants, molt interessants. A més dels encants de la pròpia masia heu d’afergir-hi els externs: camps de conreu, vinya, bosc i una petita granja amb animals, gallines, un porc i una mula, que faran les delícies dels més petits. Des de Can Coll podeu fer camí fins Can Catà i Sant Iscle de les Feixes, una ruta perfecta per caminadors novells, plana i sense perills. També molt adequada per fer les primeres pedalades en plena natura. Hi ha una àrea de pic-nic a tocar de Can Coll, al costat de la carretera, on podeu fer una bona carn a la brasa. Un lloc perfecte, amb espais pel joc, a tocar del torrent de can Coll. Servei de bar i de restaurant: Tel. 935 806 986. Allà mateig us vendran la  llenya per les barbacoes. En resum: un espai natural amable i senzill, una justificació per una matinal d’hivern prop de Barcelona.

La magnífica masía de Can Coll es hoy en día un centro de interpretación del Parque Natural de Collserola. Se encuentra situada en medio del parque, muy cerca de Cerdanyola del Vallés, solo a un par de kms. Casi al final de la carretera que sube desde Horta, en  Barcelona. El acceso es muy fácil, hay muy buen aparcamiento y el paraje es muy bonito. Can Coll está preparado para ser visitado, eso sí, solo domingos y festivos por la mañana. Podran ver la cocina, (en la foto), la cava, los almacenes, la bodega, las habitaciones y el comedor, las salas y la alcoba principal, con su baño. Todo de época. Hay cosas que se conservan desde el siglo XV hasta el XIX. Todas las estancias lucen sus muebles y la decoración de su tiempo. También encontrarán una exposición permanente sobre Collserola, un audiovisual y, según el día, varios talleres para niños, muy interesantes. Además de los encantos de la propia masía se deben añadir los externos: campos de cultivo, viña, bosque y una pequeña granja con animales, gallinas, un cerdo y una mula, que harán las delicias de los más pequeños. Desde Can Coll puede hacer camino hasta Can Catà y Sant Iscle de les Feixes, una ruta perfecta para andadores diminutos, llana y sin peligros. También muy adecuada para hacer las primeras pedaladas en plena naturaleza. Hay un área de pic-nic al lado de Can Coll, junto a la carretera, donde puede hacer una buena carne a la brasa. Hay servicio de bar y de restaurante. Buen área de juegos. En resumen: un espacio natural amable y sencillo, una justificación perfecta para una matinal de invierno cerca de Barcelona.

El poblat iber de Can Oliver es troba, dominant una gran extensió de la plana del Vallés, a Cerdanyola. Concretament a la zona de la Flor de maig, a la sortida de Cerdanyola cap a Barcelona per la carretera BV-1415, o entrant a Cerdanyola, naturalment, si veniu de la ciutat comtal. El poblat costa de trobar a primera vista, però si seguiu les indicacions hi arribareu. Envoltat d’arbres i de xalets, de vegades es fa difícil situar-lo amb exactitud. De tota manera és senzill arribar-hi amb cotxe fins la mateixa porta, i aparcar en els carrers de la urbanització que el rodeja. Aviat estrenarà museu. Una bellíssima construcció, molt ben resolta i adequada. Llavors serà un dels poblats ibers de la rodalia de Barcelona més bonics de visitar. Actualment està només excavat en part, i sembla que serà de les ciutadelles ibèriques més grans de Catalunya, un cop estigui tota a la vista. Els diumenges i festius al matí teniu visita guiada. Alguns dies s’hi organitzen tallers. Podeu visitar el poblat de can Oliver en el transcurs d’una matinal per Collserola, visitant per exemple la Masia de Can Coll. O bé en el curs d’una excursió per la Vall de sant Iscle de les Feixes i Can Catà. Si després de veure el poblat voleu jugar una estona amb la canalla, arribeu-vos a l’àrea de lleure de Can Coll, uns kms. en direcció a Barcelona per la mateixa BV-1415. Hi trobareu esplanades, jocs infantils, bar, restaurant, venda de llenya i barbacoes. Un dia rodó a la part del parc de Collserola que toca a Cerdanyola.

El poblado íbero de Can Oliver se encuentra, dominando una gran extensión de la llanura del Vallés, en Cerdanyola. Concretamente en la zona de la Flor de mayo, a la salida de Cerdanyola yendo hacia Barcelona por la carretera BV-1415, o entrando en Cerdanyola, naturalmente, si se viene de la ciudad condal. El poblado es difícil de encontrar a primera vista, pero si Vd. sigue las indicaciones llegará. Rodeado como està de árboles y de chalets, a veces se hace difícil situarlo con exactitud. De todos modos es sencillo llegar en coche hasta la misma puerta, y aparcar en las calles de la urbanización que lo rodea. Pronto estrenará un museo. Una bellísima construcción, muy bien resuelta y adecuada. Entonces será uno de los poblados iberos de los alrededores de Barcelona más bonitos de visitar. Actualmente está sólo excavado en parte, y parece que será de las ciudadelas ibéricas más grandes de Cataluña, una vez esté todo a la vista. Los domingos y festivos por la mañana tiene visita guiada. Algunos días se organizan talleres. Puede visitar el poblado de Can Oliver en el transcurso de una matinal por Collserola, visitando la Masía de Can Coll. O bien en el curso de una excursión por el Valle de San Iscle de les Feixes y Can Catà. Si después de ver el poblado desean jugar un rato con los niños, acercaos al área de ocio de Can Coll, unos kms. en dirección a Barcelona por la misma BV-1415. Encontraréis explanadas, juegos infantiles, bar, restaurante, venta de leña y barbacoas. Un día redondo en la parte del parque de Collserola que toca en Cerdanyola.

By Federación Española de Deportes para Ciegos (FEDC) / Manu González

La Federación Española de Deportes para Ciegos ha informado que hasta el 15 de septiembre de 2009 de queda abierto el plazo de inscripción para participar en la  IV prueba de carreras por montaña que se celebrará el 4 de octubre en la localidad barcelonesa de Collserola.

Los días 3 y 4 de octubre de 2009, tendrá lugar en el municipio barcelonés de Collserola, la cuarta prueba de carreras por montaña.  La prueba, según informa la Federación Española de Deportes para Ciegos (FEDC), estará regida por el reglamento 2009 de Carreras por Montaña que se puede visitar en la página web de la federación.

Hasta el momento el ranking de las carreras de montaña tras la celebración de las tres primeras pruebas – Ezcaray (La Rioja – 15 de marzo), Onda (Castellón 25 y 26 de abril) y Bustarviejo (Madrid – 23 y 24 de mayo) -  es el siguiente:

1. César Lázaro (DT Extremadura) – CAT B1 AVS – 45 puntos*
2. Domingo Carretero (DT Extremadura) – CAT B2 VET – 45 puntos
3. Blas Padilla (DA Tenerife) – CAT B2 VET – 37 puntos
4. Luis Fernando Díaz (DA Tenerife) – CAT B1 VET – 37 puntos
5. Minerva González (DT Catalunya) CAT B1 FEM – 37 puntos

* Los resultados de la Federación Española de Deportes para Ciegos solo contabilizan las dos primeras pruebas, de Ezcaray y de Onda.

Parece mentira que dentro de Barcelona se puedan encontrar sitios como el parque natural de Vallvidrera. Cuando empezaba a creer que en Barcelona no se respira aire puro a menos que vivas en alrededores,

Torre de Collserola

me topé con este parque, que me hizo olvidar durante todo un día que seguía en Barcelona.

El pasado sábado 25 Demon y yo fuimos de excursión a Vallvidrera, exactamente al Parque de Collserola. Llegar es de lo más fácil y sólo es una zona partiendo desde Plaça Catalunya, ya que el paso de los Ferrocarriles de la Generalitat al funicular es transbordo. Si decidís ir con los FGC debéis coger la línea S1 o S2 y bajaros en

“Vallvidrera Superior”. Al bajaros veréis que hay un funicular, lo cogéis y os bajáis en la última pa

rada (no son ni 3 minutos). Al salir ir hacia la derecha, donde veréis muchas escaleras para subir, así que coger aire y empezar a subir.

Una vez dentro del parque veréis que los lugares más importantes están señalizados con flechas. El primer sitio al que podéis ir (aunque nosotros fuimos al final de la excursión) es al Mirador, donde podéis subir a la Torre de Collserola, una torre de telecomunicaciones de 288 metros de altura. Si queréis entrar en ella, ésta os subirá (por 5€ o 3′50 si eres universitario) unos 115 metros con un ascensor, aunque una vez arriba el ascensor abre las puertas y os deja en una sala bastante grande, desde donde se puede ver toda Barcelona y la comarca del Vallès. Unas vistas impresionantes, desde luego que vale la pena subir.

Una vez os adentréis en la montaña ya podéis empezar a disfrutar del paseo. Lugares a destacar dentro del parque son sobretodo fuentes (como la Font de la Budellera) y miradores, ya que las vistas desde la montaña son preciosas. Lo ideal, si más no, sería traerse un mapa con las diferentes rutas del parque, ya que es grandioso y por lo que he visto siempre que se va se encuentran sitios nuevos (aunque ya os digo, yo sólo he ido una vez).

Así que ya sabéis, si tenéis ganas de desconectar del ruido de la ciudad, de la contaminación, de la aglomeración humana (esajerando un poco) y de disfrutar un paseo en plena naturaleza, ya sabéis donde podéis ir. Otro punto a destacar del lugar es que apenas hay gente, creo que durante el paseo nos topamos con 10 personas como mucho (excepto en la Torre de Collserola), no sé si será cosa de suerte o qué !

A continuación os dejo con unas cuantas fotos que tomé:

Vistas Vallvidrera (click para agrandar)

Bancos

Escaleras

Font de la Budellera

Font de la Budellera

Escaleras

Font de la Budellera

Coche abandonado

Vistas desde la Torre de Collserola

Panorámica desde Torre de Collserola

Si alguien decide ir o ha ido ya me contaréis !

Collserola, és el parc natural més proper a Barcelona, te indrets humils, però molt bonics, dins la seva senzillessa. Un exemple d’això és La Rierada. Un lloc encisador, ara en perill, que pertany al municipi de Molins de Rei. S’hi arriba des d’aquesta ciutat, pujant la carretera que va a Barcelona per Santa Creu d’Olorda i Vallvidrera. En arribar a Sant Bartomeu de la Quadra, cal girar a mà esquerra, seguint les indicacions que menen a Can castellví, un restaurant que és, al mateix temps, una mica escola de natura, granja, i centre d’atracció pels infants. Per un preu mòdic podeu veure tots els seus animals, muntar en pony i passar una bona estona. Obert tots els caps de setmana. Molt prudent reservar. També podeu anar-hi des de Valldoreix. Llavors cal agafar la carretera de Vallvidrera des de Sant Cugat del Vallès, i arribant a la Floresta, girar a la dreta en direcció a Molins de Rei. Es passa per la urbanització anomenda Vallpineda i s’arriba a La Rierada. Evidentment, és molt interessant fer una ruta circular, entrant i sortint per un lloc diferent. El millor en tots els casos és deixar el vehicle a l’aparcament del restaurant de Can Castellví i anar a fer la descoberta a peu. Podeu resseguir el torrent de Vallvidrera o de la Rierada fins arribar, en mig d’una vegetació de ribera exhuberant, al salt d’aigua de la foto. Un passeig, sense gaire cansament, apte pels més petits. En tot cas un lloc per passar un bon matí, o tot un dia amb la canalla, no gaire lluny de casa.

Collserola, es el parque natural más cercano a Barcelona. Existen allí lugares humildes, pero muy bonitos, dentro de su sencillez. Un ejemplo es La Rierada. Un lugar encantador, ahora en peligro, que pertenece al municipio de Molins de Rei. Se llega desde esta ciudad, subiendo la carretera que va a Barcelona por Santa Creu d’Olorda y Vallvidrera. Al llegar a Sant Bartomeu de la Quadra, hay que girar a mano izquierda, siguiendo las indicaciones que llevan a Can Castellví, un restaurante que es, al mismo tiempo, un poco escuela de naturaleza, granja, y centro de atracción para los niños. Por un precio módico podéis ver todos sus animales, montar en pony y pasar un buen rato. Abierto todos los fines de semana. Muy prudente reservar. También puede ir desde Valldoreix. Entonces hay que coger la carretera de Vallvidrera desde Sant Cugat del Vallès, y llegando a La Floresta, girar a la derecha en dirección a Molins de Rei. Se pasa por la urbanización llamada Vallpineda y se llega a La Rierada. Evidentemente, es muy interesante hacer una ruta circular, entrando y saliendo por un lugar diferente. El mejor en todos los casos es dejar el vehículo en el aparcamiento del restaurante de Can Castellví y hacer el descubrimiento de la zona a pie. Puede seguir el torrente de Vallvidrera o la Rierada hasta llegar, en medio de una vegetación de ribera exuberante, al salto de agua de la foto. Un paseo, sin mucho cansancio, apto para los más pequeños. En todo caso un lugar para pasar una buena mañana, o todo un día con los niños, no muy lejos de casa.

Estem davant una excursió clàssica, un destí de tota la vida a l’interior del Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona. L’indret te una esplèndida vegetació, en part ordenada en forma de jardí per Forestier, durant el segle XIX. El fet d’estar situada a la part d’obaga del Tibidabo fa que la Font de la Budellera sigui un lloc especialment fresc i amb bones ombres. El bosc d’alzines i roures és el millor de tot el parc. També trobareu petits rierols, (a la foto) on hi creixen arbres de ribera. Podeu arribar-hi fàcilment deixant el cotxe a les Planes de Vallvidrera, a Vila Joana o al centre d’interpretació del parc, i pujant per la carretera finsl’anomenat revolt de les monges, una corba molt tancada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. D’allà cal pujar fins la Budellera. Un camí molt amé, d’una mitja hora, tot pujada. També podeu deixar el cotxe a Vallvidrera, o arribar-hi amb transport públic, i arribar a la font baixant pel carrer anomenat Camí de la Budellera, dins Vallvidrera mateix. També és possible un itinerari en ruta. Pugeu a Vallvidrera amb funicular, una delícia, i baixeu a la font, i després fins Les Planes i Vila Joana. Allà podeu agafar els Ferrocarrils de la Generalitat al baixador. Gens cansat. Una ruta molt recomanable per a totes les edats. Podeu fer un bon pic-nic, amb tots els serveis, a Les Planes: barbacoa, fogons, taules, bar i restaurant. Podeu visitar també el Centre d’Informació del Parc de Collserola, tel. 280 35 52, on passen un bonic audiovisual. Vila Joana està una mica atrotinada, però hi va viure Verdaguer els seus darrers dies. L’Església de Santa Maria de Vallvidrera, amb l’àrea de lleure, o el pantà de Vallvidrera, també són bones opcions per completar el dia. Un dia magnífic, en contacte amb la natura, a pocs kms. de Barcelona.

Estamos ante una excursión clásica, un destino de toda la vida en el interior del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona. El lugar tiene una espléndida vegetación, en parte ordenada en forma de jardín por Forestier, durante el siglo XIX. El hecho de estar situada en la parte de umbría del Tibidabo hace que la Font de la Budellera sea un lugar especialmente fresco y con buenas sombras. El bosque de encinas y robles es lo mejor de todo el parque. También encontrará pequeños arroyos, (en la foto) donde crecen árboles de ribera. Puede llegar fácilmente dejando el coche en Les Planes de Vallvidrera, en Vila Joana o en el centro de interpretación del parque, y subiendo por la carretera hasta la curva de las monjas, una curva muy cerrada de la carretera de Sant Cugat a Vallvidrera. De allí hay que subir hasta la Budellera. Un camino muy ameno, de una media hora, todo subida. También puede dejar el coche en Vallvidrera, o llegar con transporte público, y llegar a la fuente bajando por la calle llamada del Camí de la Budellera, dentro Vallvidrera mismo. También es posible un itinerario en ruta. Subir a Vallvidrera con funicular, una delicia, y bajar hasta la fuente, y luego hasta Les Planes y Vila Joana. Allí puede coger los Ferrocarriles de la Generalitat en el apeadero y volver. Nada cansado. Una ruta muy recomendable para todas las edades. Puede hacer un buen pic-nic, con todos los servicios, en Les Planes: barbacoa, fogones, mesas, bar y restaurante. Puede visitar también el Centro de Información del Parque de Collserola, tel. 280 35 52, donde pasan un bonito audiovisual. Vila Joana está algo envejecida, pero allí vivió Verdaguer sus últimos días. La Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera, con el área de ocio, o el pantano de Vallvidrera, también son buenas opciones para completar el día. Un día magnífico, en contacto con la naturaleza, a pocos kms. de Barcelona.

Dins el Parc Natural de Collserola, a tocar de Barcelona, hi ha espais que mereixen una visita. Avui presentem un d’aquest espais. És ideal per treure els infants a jugar i còrrer. Hi ha grans esplanades. També és fantàstic per anar-hi de pic-nic. Hi ha taules i fogons per fer-hi carn a la brasa. L’aparcament és generòs, i l’accés fàcil. La única pega és que els dies de festa hi puja molta, molta gent. Podeu arribar-hi des de Barcelona-Sarrià, agafant la carretera cap a Vallvidrera, però desviant-vos, atenció!, un km. abans d’arribar a Vallvidrera poble. Cal agafar la carretera que va cap a Molins de Rei: la BV 1468. Tranquils, perquè el creuament està ben senyalitzat, però cal estar atent. Si veniu des del Tibidabo, llavors cal travessar Vallvidrera en direcció Barcelona i Sarrià, i agafar la carretera que baixa a Molins de Rei, la BV-1468, a mà dreta. La carretera careneja, amb vistes a Sant Pere Màrtir i el Baix Llobregat, fins que a l’arribar al coll. Llavors ja veureu l’ermita i l’aparcament. Està indicat: Santa Creu d’Olorda. L’ermita és románica amb afegitons posteriors. Enganxada, veurem la casa de l’ermità, avui un restaurant de carn a la brasa, Tel. 936 689 665, on podreu comprar llenya, vi, i encarregar plats cuinats, si no voleu dinar allà mateix. Completen els equipaments àmplies explanades assolellades, força bosc, gran aparcament, taules i barbacoes. Si sortiu de l’àrea d’esbarjo, trobareu ben aviat el bosc, força tupid. No deixeu d’arribar-vos fins l’antiga pedrera dels ocells, que és un espai de gran interès geològic, mineralògic i naturalista, molt ben restaurat. Ara és un indret fresc i humid on niuen molts ocells. També podeu fer diversos itineraris de natura, per la vessant més ombrívola, baixant cap a les valls de Santa Creu i Sant Feliu. Si sou bons caminadors podeu arribar-vos fins el santuari de la Salut o fins a Castell Ciuró. La carretera BV 1468, continua cap a Sant Bartomeu de la Quadra, on hi ha altres espais interessants, com ara la Rierada, i acaba a Molins de Rei. De Santa Creu d’Olorda, una pista de terra, d’ús industrial (pedreres), baixa a Sant Feliu de Llobregat, però cal vigilar-ne l’estat.

Dentro del Parque Natural de Collserola, cerca de Barcelona, hay espacios que merecen una visita. Hoy presentamos uno de estos espacios. Es ideal para sacar a los niños a jugar y correr. Hay grandes explanadas. También es fantástico para ir allí de picnic. Hay mesas y fogones para hacer carne a la brasa. El aparcamiento es generoso, y el acceso fácil. La única pega es que los días de fiesta sube mucha, mucha gente. Puedes llegar desde Barcelona-Sarrià, tomando la carretera hacia Vallvidrera, pero desviándote, ¡atención!, justo un km. antes de llegar a Vallvidrera pueblo. Hay que coger la carretera que va hacia Molins de Rei: la BV 1468. Tranquilos, porque el cruce está bien señalizado, pero hay que estar atentos. Si se viene desde el Tibidabo, entonces hay que atravesar Vallvidrera en dirección Barcelona y Sarrià, y tomar la carretera que baja a Molins de Rei, la BV-1468, a mano derecha. La carretera mantiene la altura, con vistas a Sant Pere Mártir y el Baix Llobregat, hasta que al llegar a la collada. Entonces ya veréis la ermita y el aparcamiento. Está indicado: Santa Creu d’Olorda. La ermita es románica con añadidos posteriores. Pegada, veremos la casa del ermitaño, hoy un restaurante de carne a la brasa, Tel. 936 689 665, donde se puede comprar leña, vino, y encargar platos cocinados, si no se desea comer allí mismo. Completan los equipamientos amplias explanadas soleadas, mucho bosque, gran aparcamiento, mesas y barbacoas. Si se sale del área de recreo, encontrareis muy pronto el bosque. No dejeis de llegar hasta la antigua cantera de los pájaros, que es un espacio de gran interés geológico, mineralógico y naturalista, muy bien restaurado. Ahora es un lugar fresco y húmedo donde anidan muchos pájaros. También se pueden hacer diversos itinerarios de naturaleza, por la vertiente más sombría, bajando hacia los valles de Santa Creu y Sant Feliu. Si sois buenos caminantes plantearos llegar hasta el santuario de la Salud o hasta Castell Ciuró. La carretera BV 1468, continúa hacia Sant Bartomeu de la Quadra, donde hay otros espacios interesantes, como la Rierada, y termina en Molins de Rei. De Santa Creu d’Olorda, una pista de tierra, de uso industrial, (canteras), baja hasta Sant Feliu de Llobregat, pero hay que vigilar su estado.

Bé, com també podeu llegir a l’apartat Què és això?, aquest blog comença amb la intenció d’anar recollint les experiències de viure envoltada de natura. Vivim a Collserola, al costat mateix de Barcelona, però al bell mig de la muntanya. Al voltant tenim arbres a dojo i a casa, molt espai per experimentar i viure el dia a dia de les plantes, flors, hort, etc. Fa poc més de dos anys que visc en aquesta casa i encara em quedo amb la boca oberta descobrint coses noves, m’equivoco triant certes plantes i es moron de fred o claor, en rego massa algunes i les pobres queden ofegades, per no entrar en el tema de l’hort o el desconegut món de “toca podar els arbres”… Vaja, una urbanita reciclada a qui encara li queda molt per aprendre.

Una de les millors excursions dominicals que es poden fer a Barcelona és anar a Sant Medir. Aquesta ermita està situada en un lloc increible de la serralada de Collserola, al mig del Parc Natural. S’hi pot arribar a cotxe o a peu. Anar-hi des del Tibidabo, o des de Sant Cugat, caminar molt, o poc. En tots els casos les famílies amants de l’aire lliure i la natura disfrutaran i molt. Podeu agafar des de Barcelona la carretera de l’Arrabassada fins arribar a una urbanització, a la dreta de la marxa, anomenada Can Ribes. Baixeu per els vials de la urbanització fins Can Puig, o fins on pugueu i us deixin. Allà podeu baixar del vehicle. A un km. seguint la baixada arribeu al torrent de Sant Medir, que sovint porta aigua. L’indret és fantàstic. Un xic més avall hi ha l’ermita. Espai per jugar, natura plena. Si voleu podeu seguir cap a l’ermita de Sant Adjutori, uns kms. més avall encara. Si no aneu amb cotxe, i la família pot caminar bé, podeu pujar al Tibidabo amb transport públic, i baixar a peu fins Sant Medir. La caminada pot arribar aleshores fins el mateix Sant Cugat, fent camí de Sant Adjutori a Can Borrell i la Torre Negra. Creureu que sou al Pirineu, molt lluny de la gran ciutat. Així de bellíssim és tot això. Una sortida d’aquelles que encanta recomanar.

Una de las mejores excursiones dominicales que se pueden hacer en Barcelona, es ir hasta Sant Medir. Esta ermita está situada en un lugar increíble de la sierra de Collserola, en el Parque Natural. Se puede llegar en coche o a pie. Se puede ir desde el Tibidabo, o desde Sant Cugat, caminar mucho, o poco. En todos los casos las familias amantes del aire libre y la naturaleza disfrutaran y mucho. Pueden salir desde Barcelona la carretera de la Arrabassada hasta llegar a una urbanización, a la derecha de la marcha, llamada Can Ribes. Bajad por los viales de la urbanización hasta Can Puig, o hasta donde pueda y le dejen. Allí puede dejar el vehículo. A un km. siguiendo el camino que va descendiendo, lleguareis al torrente de Sant Medir, que a menudo lleva agua. El lugar es fantástico. Un poco más abajo está la ermita. Espacio para jugar, naturaleza plena. Si lo desea, puede seguir hacia la ermita de Sant Adjutori, unos kms. más abajo todavía. Si no vais en coche, y la familia camina bien, pueden subir al Tibidabo con transporte público, y bajar a pie hasta Sant Medir. La caminata puede llegar entonces hasta el mismo Sant Cugat, haciendo el camino que va de Sant Adjutori hasta Can Borrell y la Torre Negra. Vais a creer que es el Pirineo, o un lugar muy lejos de la gran ciudad. Así de bellísimo es todo esto. Una salida de aquellas que encanta recomendar.

Opgroeien in of rond Utrecht was bijna elke maand eens een zondagse boswandeling. Soestduinen, Austerlitz, het Henschotermeer, hoe al die vennen en bossen en duinen van vroeger ook mogen heten. (In 2007 werd ons heroïsche verzet 25 jaar eerder in Amelisweerd herdacht – dagenlang bivakkeerden we er en hingen we er in bomen, in afwachting van de ME en de onvermijdelijke ontruiming. Later, als automobilist, waren we blij dat we via een heuse snelweg, de A27, naar Amersfoort en daarvandaan het noorden en oosten van het land konden rijden. Voor de jonge lezers: vroeger moest je van Utrecht naar Amersfoort via Driebergen, over  een tweebaansweg…) De bossen dus. We kwamen er eens twee oerang-oetans tegen die even werden ‘uitgelaten’. Natuurlijk was de 8mm-film van papa net volgeschoten.

Barcelona staat niet bekend om zijn bossen, maar bovenaan de stad, aan de noordwestkant achter Tibidabo, ligt de enorme groene long van de metropool. Collserola is een beschermd park – al snoept oud-voorzitter van FC Barcelona en bouwondernemer Josep Lluis Núñez er aan alle kanten nog stukjes af voor nieuwe luxe woningen – dat liefst 13 kilometer lang en 6 kilometer breed is.

Zondag weer eens geweest. De natte winter heeft zijn werk goed gedaan, het Parc de Collserola is groener dan ooit. Je kunt er urenlang verdwijnen, op nog geen kwartier rijden van de stad, al moet je op sommige paden oppassen dat je niet door de mountainbikers wordt overreden. Verstopt in de bossen liggen leuke, ouderwetse restaurants in Catalaanse masia’s, talloze waterbronnen, enkele kleine kerkjes, een hondenkennel en zelfs een basisschool, Els Xiprers, waar mijn neefje ecologisch verantwoord onderwijs krijgt. Milieubewegingen en bewoners vechten al jarenlang tegen plannen om twee tunnels onder de berg door aan te leggen, voorlopig met succes.

Veel Nederlanders hebben er hun woning in één van de urbanizaciones van Sant Cugat del Vallès, die La Floresta of Les Planes heten. Ook Frank Rijkaard had er een tijd zijn (eerste) woning. Hij kwam er tot rust (zoals op onderstaande foto van mijn collega Jordi Cotrina), zei hij, hij kon er zijn hond ongestoord uitlaten en was er ver weg van de dagelijkse gekte van het Camp Nou. Totdat zijn Monique toch maar wat dichter bij het bruisende leven van de stad wilde wonen…

¿O no era así el refrán? Nunca se me ha dado bien el refranero español. El refranero chino sí, pero el español… no., jeje. Bueno, a lo que vamos. En nuestra última fotoweek con Irene y Sergio, allá por el mes de Marzo (malditas lluvias, jajaja) estuvimos en el parque de Collserola buscando alguno de los “miradores” para sacar buenas fotos de las vistas de Barcelona. Nuestro gozo en un pozo. En cambio no desperdiciamos la espléndida mañana y nos decantamos por otro tipo de fotografías. Entre ellas esta que os dejo. No me he entretenido mucho con el procesado en Photoshop. A parte de los recortes y de algún que otro tampón de clonar está prácticamente tal y como la hice. Espero os guste.

Salu2.

PD: Por cierto, el de la foto es Sergio, mi compañero de fotoweeks. Lo siento, no he podido resistirlo, no te vengues, jajajaja.

¡¡¡Volando voy!!!

Vandaag is het Sant Medir. De heilige leefde ergens in de vierde eeuw, of eigenlijk was het gewoon een boer. Hij woonde in de bergen net buiten Barcelona en werd slachtoffer van de vervolging van christenen in die tijd. Eeuwen later werd op de plaats waar hij woonde een klein kapelletje gebouwd, dat nog altijd overeind staat: de Ermita de Sant Medir ligt achter de Tibidabo-heuvel in het natuurpark Collserola, aan één van de vele prachtige wandelpaden die er in dat oneindige bos bestaan, op slechts 15 minuten rijden van de grote vervuilde stad.

Elk jaar op 3 maart staat de wijk Gràcia in Barcelona in het teken van Sant Medir: allerlei soorten wagens met paarden trekken er op uit om samen de tocht naar de kapel te maken en Sant Medir eer te bewijzen. Nou zijn er in Spanje katholieke feesten en pelgrimstochten genoeg natuurlijk (het aantal feestdagen is niet te tellen), maar het leuke van deze is dat vanaf die wagens tonnen met snoepgoed wordt gegooid. Een soort échte Spaanse Sinterklaas dus, alleen brengt hij geen kadootjes mee.

Ett lugnt förhållande. Inga draman.

Ömhet och kärlek utan fler bekräftelsebehov .

Värme.

Så när krisen kommer rasar allt.

Sorgen är enorm.

Chocken.

Tårarna.

Och allt går under.

Jag sa förlåt tio gånger.

Tills han sa kanske.

Så vi försökte hitta tillbaka till varandra.

Vi gjorde det där man alltid pratar om att göra,

om hur lätt det är.

Att i Barcelona finns berg och natur bara tio minuter med tåg hemifrån.

Men hur ofta är man egentligen där?

Foto: Emma Sofia Dedorson

Början av vår väg…

Vill vi vandra här?

Grått, mörkt, trasigt och…dött?

Och ser det inte ut att börja regna?

Duggar det inte lite till och med?

Vi måste gå, finns ingen annan väg gå.

Än vår väg:

Foto: Emma Sofia Dedorson

Men den är ju sagolik!

Vi närmar oss snabbt

varandra på nytt

Foto: Emma Sofia Dedorson

Där borta ligger allvaret:

Foto: Emma Sofia Dedorson

Här är bara vi:

Foto: Emma Sofia Dedorson

Nej!

Går vi vilse igen?

Var är vi?

Var är den?

Foto: Emma Sofia Dedorson

Där, där är den!

Vår eld släcker man inte med lite duggregn inte!

Om vi går ditåt hittar vi nog hem igen.

P.S Elden är <a href=”“>Tibidabo D.S

Hora trobada:

Davant escola, Bilbao-Antic València 09:30h (desplaçament en cotxe)
Davant escola Bilbao-Antic València 09:00h (desplaçament en tren)

Nivell: Mitjà

Desnivell 101m fins a l’ermita de La Salut
Desnivell 181m fins al Puig Madrona
Transport: Tren rodalies i cotxe particular.

El punt de sortida de l’excursió serà des de les Escletxes a El Papiol, i arribarem fins a l’ermita de la Salut. Aquells que vulgueu una mica més de “marxa”, podem pujar fins al Puig Madrona.

Les famílies que vulgueu anar amb tren, us recollirem a l’estació de rodalies d’ El Papiol, i us portarem fins a les Escletxes, punt d’inici de l’excursió.

El resta de famílies en cotxe, us facilitarem la ruta el mateix dissabte, sortirem tots junts.

Recordem que està obert a tothom que formi part de l’escola Pere IV.

La responsabilitat de cada nen recau en el tutor que l’acompanyi.

Es recomana porta calçat adequat per la muntanya.

Porteu el dinar, dinarem durant l’excursió, tots junts.

Les famílies interessades, si us plau envieu un correu a muntanya.infantil.2007@gmail.com , indiqueu també si vindreu amb cotxe o amb tren.

Us hi esperem a tots!

Amunt PereIV!