Ahir es va portar a terme la segona xerrada del Café Comerç, al Centre Cívic d’Empuriabrava, a la qual es va comptar amb l’assistència de l’economista i professor universitari Oriol Cesena. Evidentment, el fet de posar en marxa una iniciativa com aquesta, que suposa facilitar mitjançant aquestes conferències o xerrades altres punts de vista, o enfocs diferents a problemàtiques econòmiques que vivim en el dia a dia a Empuriabrava, és més que positiu. Es podrà estar més o menys d’acord que els temes d’aquestes dues primeres edicions hagin estat els més adequats per motivar l’assistència dels potencials interessats, però és positiu sense cap mena de dubte.

Per contra, el que ens hem de preguntar és el perquè de la manca d’assistència de públic a aquest tipus d’actes. I evidentment, si el tema de la xerrada és important (i no em negareu que una xerrada titulada “El context comercial actual, noves formes de dinamisme” no diu absolutament res ni dóna cap motivació a ningú per anar-hi) a l’hora de decidir d’anar a una xerrada, també ho és – i molt més – que la comunicació de l’acte sigui l’adient per tal que sigui un èxit.

I aquí potser tenim un gran problema, que es repeteix i repeteix en molts aspectes del dia a dia: la comunicació dels actes és pèssima. En aquest cas, i a banda de la nota del Setac del passat dimecres, res de res. Ni un avís previ, a dos setmanes vista, perquè un es pugui ajustar l’agenda, o, si no t’agrada el tema, poder avisar a algun amic o company que potser sí hi estigui interessat. I la nota al Setac del mateix dia de l’acte, a mena de recordatori, ben petit i a baix de tot en una cantonada.

En definitiva, ens hauríem de preguntar si paga la pena destinar esforços per fer segons què, si després no aconseguim que la gent hi vagi, simplement perquè no ho sabia. D’aquesta manera no sabrem mai si l’acte ha fallat per culpa del tema, del titular, del conferenciant o per la comunicació. Si poséssim tots els esforços en comunicar-ho bé i l’acte seguís fracassant, aleshores seria més fàcil analitzar i prendre decisions.

No, podeu estar tranquils, era una pregunta retòrica. Perquè la veritat és: Empuriabrava necessita tantes estació d’autobús com de tramvia o de metro, és a dir, cap.

Això no vol dir que podem estar contents que, si ho hem entès bé, l’Ajuntament hagi aconseguit que la Generalitat afluixi quatre duros per muntar una estació d’autobús al bell mig d’Empuriabrava, i a més, sembla que tinguin l’encert de col.locar al centre, però no al mig, i en una zona que necessita d’aquesta inversió, per tal d’aconseguir la reconversió dels locals abandonats o tancats de gran part de la zona nit. Diguem-ho clar: sí, estem contents de guanyar un nou equipament!

Però evidentment, i parlant només de transport públic, si els veïns d’Empuriabrava poguéssim escollir sobre què fer amb un milió d’euros, el 99,99% de la gent diria que: millors busos i freqüències i circuits del bus urbà, també en cap de setmana i de nit, arreglar les parades malparades d’aquest, subvencionar el bus de l’aeroport perquè tingui més freqüències, ampliar l’horari de la Sarfa a Figueres i Roses de nit, millorar la conectivitat a Figueres amb el tren a BCN, posar més trens a primeríssima i últimissima hora cap al nord i cap al sud, etc.

I aquí és a on volem arribar: és molt maco tenir una estació d’autobús nova, noveta, però no serveix de res si no se la dota de contingut i utilitat. I si no és té en compte això, els senyors polítics tindran un edifici d’equipaments ben maco al mig d’Empuriabrava, podran fardar el dia de la seva inauguració, tallar la cinteta i fer declaracions grandiloquents al Setac, però res més que això.

Siguem pràctics i pragmàtics. I si en Carl Lewis deia que “la potencia sin control no sirve de nada”, apliquem-nos-ho aquí: una estació d’autobús sense autobusos és només una estació.

L’Ajuntament de Cunit està vivint una etapa important pel que fa a la prestació dels serveis a la ciutadania. Aquest dilluns s’ha obert al públic l’EMAP, la nova oficina d’atenció social personalitzada, i a finals d’any, l’OAC serà també una realitat. Dos nous puntals que milloraran el contacte amb la ciutadania.
La creació d’aquests nous i millors espais d’atenció respon a la nostra manera de governar en base a una gestió eficient, moderna i amb la màxima transparència.
Crear espais d’atenció integral a les persones és una de les accions prioritàries per a treballar en les línies socials. A més, és molt important oferir un punt d’atenció centralitzat on sigui possible rebre informació absolutament actualitzada i de qualitat en matèria ocupacionals, de creació de negocis, d’assistència social, de la gent gran, de salut, d’igualtat, i un llarg etcètera.
Sense dubte, grans reptes que acceptem amb valentia des de les administracions locals perquè volem continuar millorant en eficiència. És la nostra responsabilitat assumir les noves realitats del nostre municipi.
El creixement de Cunit ha fet necessari que l’Ajuntament aposti per la proximitat amb els veïns i veïnes. I així hem fet. El nostre objectiu? Continuar treballant per a Cunit i estar al costat dels cunitencs i de les cunitenques.

L’equip de govern pretèn cobrar l’any que vé fins a 675 Milions de Pessetes (4 Milions d’Euros) per la introducció d’una nova taxa de forma oculta, gairebé clandestina, injusta, injustificada i desproporcionada.

Tinc molt clar que això és una forma d’arreglar els comptes municipals, perquè aneu malgastant els calers amb les vostres tonterietes, contractant més personal que no necessitem i executant obres penoses de qualsevol manera.

Però: teniu clar que amb això li doneu l’estacada final a Empuriabrava? Que amb això la mateu, remateu i enterreu?

Preteneu cobrar entre 407 i 651 Euros per tramitar una cosa tan etèrea com la “Taxa de llicència d’habitatge per ús turístic”. Suposem que en base a la Llei de l’Habitatge de Catalunya, perquè, és clar, no ho expliqueu enlloc. Estimant que a Empuriabrava podria haver-hi més de 10.000 vivendes que en un moment o altre de l’any es dediquin al lloguer, això dóna un mínim de 4 Milions d’Euros de caixa. Per la cara.

A canvi de què? A canvi de RES. A canvi del menyspreu i ineficàcia dels membres d’aquest equip de govern, que no són capaços no ja d’articular una proposta de futur que integri planejament urbanístic amb les necessitats veïnals i turístico-empresarials, sinò incapaços fins i tot d’una gestió diària normal i prudent, consistent només en mantenir les poques coses bones que tenim i encara s’aguanten d’empeus.

—

A un li sembla veure fantasmes quan fa memòria. Primer, els amics de la concessionària amb els seus impostos revolucionaris. No se’n surten malgrat el suport de l’Ajuntament a les tàctiques intimidatòries aplicades, gràcies a la mobilització dels veïns. Després, els amics del Poum, que ja fa molt que esperen i deuen estar nerviosos per poder començar a fer calaix, i deuen estar desesperats veient que la Crisi s’ha emportat per davant gran part de les seves espectatives de negoci, degut a la dil.lació oficial. I ara això.  Sou uns Assassins.

Èreu uns assassins en potència, uns gestors malaltissos amb una arma perillosa a la mà, però que per sort no sabíeu fer servir. Ara ja sembla que n’heu après. I comenceu a fer-la servir, sense miraments, sense plantejaments, sense motiu, sense raó. Sou uns Assassins. Sou els assassins del nostre futur, els assassins del nostre poble, els assassins de les nostres esperances. Sou uns Assassins. Els Assassins d’Empuriabrava.

I ara sí: recordeu que els Assassins acaben pagant un preu pels seus actes. Tingueu-ho ben present!

—-

PD: i a sobre tenen els nassos de publicar aquesta nota al Setac!

…sempre se n’han fet i se’n continuaran fent. Però és evident que, quan Roses i intenta organitzar un mercat artesanal de nit, com el del passat pont de la Diada, ho fa amb més esforç, dedicació, èxit i “carinyu” que no pas els responsables de l’invent del Passeig Marítim d’Empuriabrava. Aquí, dues fotos del passat 12 de setembre, a les 8 del vespre a Empuriabrava, i sobre les 9 i poc, a Roses.

El mega-mercat pseudo-artesanal de nit a Empuriabrava

Mercat artesanal de nit a Roses, pont de la Diada

Mentre a un lloc tenim cinc paradetes inconexes i separades, amb les furgonetes o cotxes dels venedors mal aparcats davant de les parades, donant una pèssima imatge i només amb productes falsos, imitacions i similars a la venda (l’artesania brilla per la seva absència),  a l’altre indret totes les paradetes iguales, ben posadetes a la Plaça Catalunya, amb una selecció una miqueta més rigurosa dels expositors i intentant dotar la plaça d’un cert encant.

La pregunta: el senyor turista, al qual en teoria es destinen tots dos mercats, quina oferta preferirà???

El Retail Tour de Barcelona tindrà lloc a Barcelona el 14 i 15 de setembre de 2009. És un recorregut de dos dies pels millors comerços de la ciutat: una oportunitat per conèixer els conceptes comercials més innovadors de Barcelona amb l’objectiu d’aconseguir les eines adequades per millorar la competitivitat de les empreses del sector comercial.

Aquest projecte  permet tangibilitzar aspectes molt teòrics en la gestió d’una empresa comercial i és a la vegada una font important de detecció d’oportunitats de negoci. Es dirigeix a empreses comercials que tinguin 2 o més punts de venda, amb models de negoci ja consolidats que vulguin cercar solidesa en els models de negoci o vulguin créixer en format o dimensió.

L’Eixample i el Barri Gòtic són les zones comercials més importants de la ciutat, dues destinacions obligades del Retail Barcelona en què es visiten les botigues més significatives i innovadores del Passeig de Gràcia, la Rambla de Catalunya, Diagonal i el centre de la ciutat. En aquestes zones comercials trobem una oferta diversa que engloba botigues insígnia, marques i dissenyadors nacionals i internacionals, de gamma mitjana i de luxe, així com botigues especialitzades en sectors entre les quals destaquen les de moda i complements i les d’alimentació.

Per tal de completar la visió global que volem extreure del retail de la ciutat, la visita a la zona comercial del Born ens aporta experiència diferent i original. Aquesta zona es caracteritza per punts de venda d’aire independent i amb una forta presència disseny. Al Born hi trobem botigues de dissenyadors independents, galeries d’art, botigues estil de vida i restaurants.

Ja ha començat el mes de setembre i, amb ell, he recuperat l’activitat política normal. La setmana ha servit per retrobar companys i companyes que havien marxat de vacances a l’agost, per posar-nos al dia, intercanviar experiències i reflexions i per planificar el darrer trimestre d’aquest any, en el que s’han de fer realitat molts dels projectes de legislatura.

El que no ha canviat són els caps de setmana d’actes. A Cunit no parem, simplement hem substituït els tornejos d’estiu i les festes de barri per activitats més pròpies de l’hivern. En aquest cas concret dissabte vaig inaugurar la primera fira d’estocs de Cunit que, com no podia ser d’una altra manera, es va caracteritzar per la bona organització i l’èxit de públic. És la segona vegada en pocs mesos que Cunit estrena un esdeveniment co-organitzat amb el sector comercial, aquest cop la major responsabilitat va recaure en l’ACEC qui va demostrar un cop més la seva capacitat d’encertar en el que necessita el comerç local. La fira d’estocs és un exemple més de que, amb constància i diàleg entre el sector i l’ajuntament podem assolir la nostra fita comuna: un municipi econòmicament actiu, amb un comerç divers i de qualitat.

La tarda va ser més melancòlica. La societat cultural de Cunit va retre homenatge a un dels nostres poetes locals, Don José Gil Cánovas qui ha decidit marxar a viure amb la seva filla a Jaen. El sr. Gil ha dedicat tota la seva vida a difondre la cultura i, especialment, la literatura allà on ha estat. A Cunit ha col•laborat amb totes les associacions culturals i, per això, el trobarem a faltar, tot i que estem contents perquè sabem que tindrà una vellesa més confortable al costat de la seva filla.

El fil conductor de tot el meu cap de setmana han estat les casualitats. Les millors? Les que porten alegries, retrobaments inesperats i somriures. Les pitjors? Les que suposen una decepció o entristeixen. De tot s’aprèn, no?.

Que no havíem quedat que aquests eren amics del Piròman? Què ha passat, perquè ja no siguin amics?

Que ja no li conviden les copes, quan hi va? Què ha passat a la Casa Gran, perquè el Piròman es comenci a discutir amb tots els seus companys? O només es discuteix amb els que són d’altres partits, perquè els del propi l’amenacen amb fer petar el govern? Uiuiui, després de l’aprovació del pla igual sortim de dubtes…

Evidentment, el senyor “periodista” que li otorga el mencionat semàfor, ho fa perquè

a.) realment no fa de periodista, si no de propagandista oficial del règim.

b.) ja no és amic amb el piròman, perquè si encara ho fos, li haurien donat el semàfor a ell i no a l’alcalde

c.) no ha sopat ni s’ha pres una copa ni un gelat a cap terrassa d’Empuriabrava enguany (perquè si no, el semàfor seria vermell i el text que l’acompanya, molt diferent!) 

Lliure competència? Lliure accès al mercat? Aparentment, no amb aquest concessionari.

Port d’Empuriabrava, s.a., concessionària del port d’Empuriabrava, ha presentat per a la seva aprovació a la Generalitat un esborrany de nou Reglament d’explotació i policia, que inclou preceptes com el que podeu llegir a continuació:

En paraules planeres, si una empresa va a casa d’un client i vol instal.lar, què se jo, un televisor en una embarcació que està amarrada davant de la casa d’aquest client, aquesta empresa no podria fer-ho, sense autorització prèvia i sense pagar morterada als comissionistes de torn. El mateix val per petites reparacions a dins l’embarcació, o fins i tot, per l’entrega de menjar a domicili que podria fer Telepizza, posem per cas.

Estem tots molt contents i feliços, perquè vivim molt còmodes. Excepte quatre pujadetes i baixadetes de tensió que gairebé ni notem, últimament semblava que havia passat a millor vida aquella època que al mes d’agost t’havies de posar a tremolar a Empuriabrava, perquè dia sí, dia també, marxava la llum. A vegades per uns segons, a vegades uns minuts, i poques vegades, mitja hora o fins i tot més.

Va haver-hi pressió. Social, política, econòmica, empresarial, i amb aquesta pressió es va aconseguir que Fecsa-Endesa reaccionés i comencés a posar-hi remei, al mal estat de les línies principals d’Empuriabrava. Instal.lacions antiquíssimes, que havien quedat obsoletes, afegides a un manteniment mínim portaven a aquells estius lamentables que tots nosaltres, malgrat tot, encara recordem.

I ara, ja hi tornem a ser. En els últims deu dies una part significativa del centre comercial d’Empuriabrava ha patit una important apagada, en TRES ocasions. Avui, per tercera vegada. I aquí, els nostres polítics, el nostre ajuntament, a l’hora de la veritat, absent, com sempre. Pot ser és millor així, us ho ben asseguro, perquè són ben capaços de girar la notícia i publicar demà, al Setac, alguna cosa com aquesta:

“El Govern d’Unitat, capdavanter en la reducció del consum d’energia.

Les diligents intervencions de l’equip de govern han aconseguit recuperar la foscor de la nit de forma experimental a una part de Castelló d’Empúries, per tal que els turistes puguin descobrir la bellesa de veure les estrelles directament des de les terrasses del municipi, tot fent un exercici de responsabilitat i sostenibilitat. “És un altre pas en defensa de la natura, i de ben segur, aconseguirem que molts altres turistes s’interessin per aquesta innovadora forma de promocionar la marina”, ha afirmat el regidor d’urbanisme, Pere Iglesias.”

Senyors, a què espereu a exigir a Endesa que hi posin remei d’una vegada per totes? A què espereu a posar-vos al servei de les associacions professionals, a les mans dels empresaris, per donar el vostre suport legal per a exigir responsabilitats i indemnitzacions a la companyia i  a les assegurances? Perquè no ensenyeu, per una vegada, que el Comerç del municipi en general, i d’Empuriabrava, en particular, uns importa per quelcom més que no per boicotejar-ne els projectes tot posant-vos medalles que no us corresponen? A què espereu?

Certament, a Empuriabrava hem hagut de sentir mil bestieses a l’hora d’intentar justificar aquest engendre que el regidor de l’àrea ens intenta vendre com la solució a tots els nostres mals i que respon per “Mercat de Nit”.

Sí, sí, parlem les paradetes a on ex-venedors ambulants d’altres municipis ara s’han instal.lat al Passeig Marítim d’Empuriabrava, per vendre la seva “artesania” produida industrialment a la Xina, les falsificacions de bolsos i altres productes de marca, així com un parell de paradetes de trenes, tot pagant un cànon mínim a l’Ajuntament, tot deixant que tot el frontal del Passeig Marítim s’ompli des de les sis de la tarda fins a la mitjanit de “fragonetes” en pèssim estat mal aparcades davant mateix del mercat a on suposadament està prohibit aparcar, donant una imatge no ja tercer-mundista, sinò encara pitjor.

Obviant petits detalls insignificants (com ara, si és legal que l’Ajuntament cobri per dret de mercat, quan aquest es desenvolupa sobre terra concessionat, o que per via d’aquest mercat sobre una via barata de fer competència deslleial als comerciants que suporten lloguers altíssims en les zones comercialment consolidades), queda clar que l’Ajuntament ens ven aquest mercat per dos motius ben clars:

Primer. Perquè havia de ser la manera de treure els venedors ambulants dels carrers.

Evidentment, només ha servit per treure’n uns quants dels carrers d’altres pobles, perquè els venedors ambulants d’Empuriabrava segueixen venent pel carrer com abans, amb la mateix energia, tocant els nassos als clients dels establiments d’hostaleria i donant la mateixa mala imatge d’abans. En altres paraules, abans teníem un problema, i ara en tenim dos.

Vas a sopar a una terrassa d’un restaurant, i com a mínim, t’interrompen sis vegades, encara que jo personalment he arribat fins a nou. Suposada artesania africana (tres), la joguina del sord-mut, cds i dvds, rolex, més l’acompanyament musical de l’inútil de l’acordeó, que només sap tres cançons i a sobre s’enfada si no li dons l’euro de torn. Exactament igual que l’any passat, que l’altre i l’altre. (Personalment, he optat per no anar a restaurants que permeten l’entrada a venedors ambulants, però a les terrasses no hi ha res a fer: estàs a la via pública, i per tant, exposat a la seva acció). I això no s’arregla amb invents com el mercat de nit, sinò amb mà dura, control policial i persecució administrativa!

Segon: Perquè ha de ser un altre atractiu turístic més per al nostre municipi.

Amb perdó. Si aquest mercat de nit és un atractiu turístic, i el responsable del mateix encara ho defensa amb totes les seves energies, no mereix res més que ésser neutralitzat demà mateix. No, millor: avui! ARA!  A on s’ha vist que aquesta acumulació de brutícia, mala imatge, còpies, falsificacions, desordre i desgràcia es mereixi el nom de “mercat”, i a sobre, que t’ho vulguin vendre com la millor solució anti-crisi que cap regidor hagi inventat mai? Que facin el favor aquests impresentables d’informar-se de veritat, de córrer una miqueta de món, i aleshores descobriran què és artesania i com es fa un mercat de nit de veritat, amb productes artesanals. I si no tenen la voluntat o els calers o el temps per fer-ho, que es retirin, això sí, no sense abans haver eliminat d’una vegada per totes aquest mercat de nit, que no és més que una acumulació de despropòsits ideada per un inepte visceral.

PD: El meu poble me l’estimo moltíssim, us ho asseguro, però ara mateix fa fàstic, molt de fàstic. I no puc suportar-ho més!

Els d’Esquerra encara segueixen llepant-li la fava al paio aquell d’Iznájar?
Als catalans encara ens perd l’estètica?
Al paio aquell d’Iznájar encara li cau la baba quan sent a parlar d’Espanya?
Els votants “catalans” del PSOE pateixen “desafecció” política?
Els estats no fan ús del nacionalisme?
Les nacions coincideixen amb els estats?
Perquè lluitar contra el nazisme o el feixisme està ben vist, però lluitar contra l’islamisme no?
Perquè al Messi se li permet el que no es tolera a ningú més?
Què té Catalunya que tots els exfutbolistes de clubs catalans s’hi volen jubilar?
La llibertat d’empresa no forma part de la llibertat?
A tomb de què els catalans pensem que els diners cauen del cel?
És lògic que una societat “normal” vulgui ser funcionària?
Si no hi ha riquesa, com se’n pot repartir?
Perquè hi ha gent que es creu amb dret a decidir sobre el què han de fer els altres?
La plastilina amb què ens educaven de petits, servia per alguna cosa?
Perquè les esquerres parlen de repartir la riquesa, si detesten la forma com es crea?
Són conciliables els conceptes intel·ligència i Joan Saura?
En Joan Puigcercós serà capaç d’enganyar algú?
I en Joan Carretero serà capaç d’engrescar a prou gent com per entrar al Parlament?
Perquè existeixen els Col·legis Oficial de Periodisme, si no hi ha periodistes?
Si no fos obligatori, alguna empresa pagaria la quota a les Cambres de Comerç?
Perquè les dones són com són?
I els homes perquè fan el què fan?
Aconseguirà Artur Mas ser President de la Generalitat?
Tornarà Xavier Vendrell a repartir, casa per casa, productes etiquetats en català?
Els Estats Units han ocupat mai cap país per quedar-s’hi?
Què va fer Dani Jarque en vida per mereixer el reconeixement que ha tingut en morir-se?
Odien més el país d’acollida els immigrants de segona generació que els de primera?
Perquè hi ha tant poca neurona en el món independentista?
Tenint les dents que tinc, com és possible que hagi tingut relacions amb dones?
A totes les dones els agrada ballar?
Què passaria si a les escoles s’expliqués que significa la democràcia?
Com s’entèn que els idiotes dominin tantes àrees de poder a Catalunya?
Què diferencia l’IRA d’ETA?
Perquè els informatius de les televisions de l’estat només allliçonen i no a informen?
Perquè el “senyor” Joan Roures encara no està a l’atur?
A qui defensen els sindicats?
El papu del PP és tant dolent com diuen?
Qui no té ganes de fotre una hòstia ben donada a la Leire Pajín?
És cert que Madrid és comunidad autónoma?
Esperanza Aguirre, lliberal?
Sandro Rossel o Xavier Sala Martín?
Perquè la riquesa aliena està mal vista?
Els turcs mereixen formar part d’Europa?
Què hi fa un equip de “galàctics” al Planeta Terra?
Intersindical-CSC, sindicat nacional i de classe?
Un assassí pot tenir un càrrec en un sindicat?
“Un patriota, un idiota”, val per a tothom?
És creible lligar la paraula funcionari amb servei públic?
Conduir a 80 km/h és conduir?
És normal que les televisions privades facin 15 minuts de publicitat just quan en falten 5 per acabar una sèrie?
Es pot ser tant curt com per arribar a pensar que abans vivíem millor?
Quina lògica té dir-ne “espanyol” de l’idioma castellà?
Els argentins saben ser alguna cosa més que argentins?

Segurament qualsevol dels lectors d’aquest blog podria formular centenars o milers de preguntes diferents. Doncs que ho faci, i així tots plegats sabrem quines coses són les que no entenem o, parlant clar i català, les que no acceptem. Feu aquest exercici. És molt saludable,  per saber realment com sou, però sobretot per saber com no voldrieu que fos la realitat que us envolta.

En un altre pas endavant, el Govern Municipal promociona les noves instal.lacions amb tots els esforços possibles, i d’acord amb la seva mentailitat eco-sostenible, d’esquerres i de debò. Vegem-ne, doncs, la nova senyalització per fer arribar la gent a la recentment creada Escola de Vela Municipal…

PD: que algú m’expliqui perquè aquest mateix Ajuntament va convocar una reunió informativa depressa i corrent per parlar de la senyalització en el municipi

Surto de casa amb pantalons comprats a l’altra punta de la península, samarreta de l’altre extrem del continent i xancles de l’altra banda de l’Atlàntic. Tot plegat embolcallant un jo que no és d’enlloc i alhora és de tot arreu. Els calçotets, si algú s’ho pregunta, són d’aquí.

Quan algú decideix fer pintura una doble línia contínua davant tres dels principals supermercats, per impedir que la gent pugui entrar-hi des del sentit contrari de circulació, hom es pregunta a què es deu, perquè no serà per fer més fluid el trànsit!  (L’únic efecte, si la gent en fés cas, seria col.lapsar encara més la rotonda de la Font)

Ho han fet perquè algun regidor necessita deixar-se veure? O perquè algun regidor va tenir un “susto” mentre conduïa per aquell carrer? O potser perquè tenen un excès de pintura vella al magatzem i l’havien de fer servir per no llençar-la? O potser necessitaven donar feina a C2000 per quadrar números abans de final de mes?

No ho sabem, igual fins i tot han intentat aplicar el sentit comú i simplement no se n’han adonat que era un sense-sentit. Però el que no em vull creure és la versió d’un treballador mosquejat d’un dels supermercats afectats, que diu que és un simple tracte de favor a un altre supermercat, a qui NO li han posat la doble contínua davant de la seva entrada/sortida a la Avda. Joan Carles I. No m’ho crec, perquè seria massa… sibil.lí!

Carrefour Prat es va inaugurar el 5 de desembre de 1973 a les 10 del matí i va ser la primera gran superfície o hipermercat de tota Espanya. Disposava de 10.000 m² de superfície urbanitzada i un parking per 2500 vehicles. Va ser una revolució que va arribar fins a molts quilòmetres a la rodona.

Les imatges s’han copiat de l’hemeroteca de la Vanguardia, dels dies 5 i 19 de desembre de 1973

[Smoke, smoke, curse!] [Fumée, la fumée, la malédiction!] [Rauch, Nebel, Rauch, Fluch!] [烟，烟雾，诅咒！] [Дым, дым, проклятие!] [الدخان ، والدخان ، لعنة!] [Fumad, fumad, malditos!

Tanta abnegació... perquè?

Hi ha gent en aquest país que es mereixen un homenatge. Però no un homenatge per tota una vida dedicada al proïsme, ni per una dilatada trajectòria professional, no. Són persones que s’han guanyat un homenatge diari, perpetu i etern, m’atreviria a dir. Són persones que, volent-ho o no, ajuden als aturats a subsistir, contribueixen a cuidar persones malaltes o a salvar vides, permeten que la gent gran cobri les seves pensions, sostenen una part important del teixit industrial, estimulen la supervivència del comerç de barri i, a més a més, estan fermament compromesos amb la causa nacional, fent valuosíssimes aportacions a la reducció del dèficit fiscal català. I vosaltres us preguntareu qui són aquests sants barons tan abnegats, sacrificats, valents i compromesos amb la seva gent i amb els temps que ens ha tocat viure?

No tens un pitillu? No. L'estanc està tancat. Buà, buà, buà...

Són persones que, conscients com són del període de dificultats que travessem, no dubten ni un sol instant a desprendre’s dels diners que duen a sobre. Són tan vocacionals en la seva dedicació als altres, que s’apressen a servir-los desinteressadament, sense ni tan sols plantejar-se si la seva economia els permet o no ser tan generosos. I no només són capaces de suportat estoicament aquesta tortura, sinó que també són conscients que la vida de dedicació al seu petit “vici”, no tan sols els suposarà una minva important en el seu estat de salut (oferir tanta felicitat a la humanitat es paga, inevitablement, amb elevats costos personals) i escurçar la seva estada en aquesta vall de llàgrimes anomenada terra. Però és que tot i la pesada creu que carreguen, també pateixen l’escarni i la befa de molts inconscients que es neguen a acceptar el seu model de vida

La meva foto, d'aquí 40 anys!

Qui són aquests ésser magnífics, us preguntareu ja amb la mosca al nas? Capellans i monges, potser, els polítics que ningú s’estima, els membres del club de fans d’en Carod-Rovira, o més aviat ens referim als seguidors de Jiménez Losantos? No. Parlem, és clar, dels fumadors. L’ase de tots els cops, el primer i darrer recurs de qualsevol governant incapaç de quadrar els números.

Jo mateix, com a soci fundador -i únic membre fins avui- de l’Ordre del Santíssim Pitillu Combregat demano públicament que quan em trobi al llit de mort, exhalant el meu darrer alè de vida, i amb un cigarret encès entre la comissura dels llavis, s’em lliui la Creu de Sant Jordi… al ciutadà més “tonto” i bona persona d’aquest país…. que ho va donar tot -especialment els impostos- per tal que tothom pogués viure una mica millor. No me’l mereixo aquest petit premi, quan l’entranyable Ducados ja costa 3 € a l’estanc?

Quants anys portem esperant que finalment cristalitzi en aquest municipi una autèntica Federació d’Associacions de Comerç i Empresaris!

Resulta impensable que haguéssim pogut sobreviure fins ara sense l’existència d’aquest tan preciat ens, que resultarà imprescindible per coordinar els interessos comercials i empresarials d’aquest, el nostre municipi! Per fi ho hem aconseguit, i estem tots reunits sota aquest paraigües que ens donarà aixopluc en els moments difícils al llarg del nostre futur empresarial i comercial.

Com n’era d’important d’aconseguir aquesta fita, doncs una Federació és l’eina més útil que un es pot imaginar per donar cabuda a la resolució de les problemàtiques que ens toca viure dia a dia.

Per això, ara que s’ha aconseguit aquesta eina, aquest mitjà per tal d’aconseguir els nostres objectius, celebrem amb grans visques a Déu Totpoderós i Omnipotent, al Seu Fill, i evidentment també l’Esperit Sant, que molt haurà de posar de la seva part, si d’això n’ha de sortir alguna cosa més que una trista eina de manipulació política, de compra de voluntats i d’eliminació de qualsevol dret a expressar lliurement una opinió que no estigui polititzada en aquest municipi.

Amén!

PD: Per molt que et vulguis configurar un món a la teva mida, allà fora seguirà existint el món real! No et confonguis!!!

Res, que sabem positivament que aquesta nit surt Empuriabrava a la tele, i sembla que ningú no ho sàpiga. La veritat és que hagués estat bé que el Setac n’hagués informat, i així tots podríem mirar-ho i opinar sobre com ens deixen (sobre tot, tenint en compte que el tema és peliagut i l’enfoc, perillós: “Los ricos también lloran”?).

Diguem que hagués estat bé, perquè bé que van fardar que els equips de TVE van estar al municipi grabant fa un mes, i que no varen tardar ni un dia a publicar-ho al Setac. Però bé, ja ens hi estem acostumant. Esperem que els periodistes hagin sigut una miqueta coherents, entre tant de “pijo” i “nuevo rico” marbellí, peraladenc i sotograndí….

El tràiler de TVE, el trobareu aquí.

A vegades es fa difícil descriure amb paraules els sentiments. Aquest cap de setmana ha estat un d’aquests moments que el perceps com important pel municipi. Cunit s’ha lluït durant tres dies de joia en forma de la primera Fira multisectorial.

Els esforços de més d’un any s’han materialitzat en un èxit més que rotund, no esperàvem que més de 30.000 visitants passessin per la primera fira. Totes les mirades s’han adreçat a Cunit. Una gratificant recompensa a la feina ben feta, a l’esforç compartit entre l’Ajuntament, l’ACEC i l’Associació d’Artesans i totes les persones que hi han participat.

La Fira de Cunit-1a edició ja ha passat, la primera experiència d’aquest tipus que hem tirat endavant. Jo no oblido les cares de satisfacció de comerciants i empresaris, atrafegats però molt contents per trobar moviment en temps de crisi.

El nostre afany era que famílies senceres gaudissin de venir a la Fira. Mentre que fills i filles participaven en les activitats infantils, amb l’alegria dels nens i nenes; la néta, el cosí, la tieta o una veïna desfilava damunt la passarel·la. La mare o el pare miraven les parades comercials i d’artesans. Un o l’altre, aprofitaven per mirar la moto, el moble, l’embotit, la joia o qualsevol element del llarg etcètera d’oferta.

El més important ha estat veure el fruit de tanta preparació en forma de resultats comercials, tangibles. Molts expositors m’han expressat la seva satisfacció. Volíem que fos un aparador del municipi i efectivament ho ha estat. I molts comerciants ja pensen en la fira de l’any vinent. Això és empenta!

La Fira ha servit per a potenciar el comerç local i també s’han enfortit els llaços d’unió entre els nostres empresaris, hem projectat que Cunit és un municipi pioner i que està a l’alçada de ciutats més grans. Aquests han estat dies d’il·lusions compartides. Per qui, com jo estimem Cunit, avui és un gran dia.

Aquesta és la nostra aposta de futur, un Cunit amb projecció comercial i d’emprenedoria. Per això hem consolidat les polítiques d’actuació en ajuts directes i indirectes al teixit comercial, als emprenedors i en polítiques formatives. Apostem per a un Cunit que sigui creador de llocs de treball i que dinamitzi dia a dia les seves empreses, tot comptant amb personal format de Cunit.

Amb il·lusió, engeguem el projecte del mercat que portarà llocs de treball a Cunit. Engeguem la zona hotelera que proveirà de més oferta per atreure turisme de qualitat i més llocs de treball. Engeguem els projectes ZP per generar llocs de treball a Cunit. Estem creant i crearem més llocs de treball, és el que ara toca.

I com no! Per la vostra ajuda a la Fira, us dono les gràcies a tots i totes els i les visitants. Gràcies a les associacions comercial i d’artesans. Gràcies a tots els participants, expositors i cossos tècnics. Gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i del seu Delegat, Xavier Sabaté, que ens va acompanyar en la inauguració.

Ens veiem l’any vinent? Seguirem treballant pel futur de Cunit.