Treure's cervell abans anar de compres!!

Eixelebrat prové del llatí excerebratus -sense cervell-. Comprar eixelebradament és el que massa sovint es fa a aquest moment de l’any. Tens cervell? Resisteix-t’hi. Perquè, malgrat no haver res dolent en comprar, és bo saber transcendir-hi. Anar-hi més enllà. Reduir aquest moment de l’any a comprar i consumir compulsivament , eixelebradament, és un símptoma de trista buidor. No cal resignar-s’hi. Pensa-hi.

 

Dia de resistència al consumisme

Adreçat als neòfits a la poesia, bon regal per aquest Nadal a qui no es resigni a consumir eixelebradament, és aquest recull de mil anys de poesia europea. Adient per celebrar la nostra festa del Solstici d’Hivern, del triomf de la llum i renaixement de la vida, celebrant mil anys de sensibilitat i creativitat i identitat europea. Celebrant-ne el passat, present i, malgrat tot, futur.

Mil anys de poesía europea, què no són pocs.

Malauradament no s’hi esmenta prou, com caldria, la poesia catalana, polonesa o portuguesa. En haver estat escrit aquest llibre per un erudit en poesia però, tanmateix, espanyol. Això n’esbiaixa potser l’antologia. Encara que, tanmateix, segueix sent un bon llibre. Molt adient enguany que alguns malden en reduir a la nul·litat, de fet a la seva personal nul·litat, la identitat i sensibilitat i creativitat europea. De qui la poesia, al decurs d’aquests darrers mil anys i esperem que també del proper mil·leni, n’és i en serà una bona expressió.

           Este es el nuevo  proyecto en que nos embarcamos, ”LA COSTILLA DE ADAN”, si, es nuestro proyecto de restaurante parecido a mi, un poquito grocero (en los servicios), dicho en el buen sentido.  Todo se basa en una parrillada que empezamos a consevirla como un pequenito local movil en la calle, afuera de la casa, pero, las cosas se han complicadoun poco y se ha hecho mas grande de lo pensado.

         Empezamos a crearlo con 4 mesas en la acera del frente, con una parrilla al carbon, todo bajo los arboles de caoba criolla y los dos arboles de roble de la acera, pero Natalia me dijo “y si llueve?”, pues integramos la sala de lo que era nuestra oficina de vitrales, pero, como mi cunada Luisa dijo  “Ustedes deben ofrecer ensaladas”,  Matias dijo “y los tragos?”, Luijo dijo: “necesito mi esquina”, y asi cada quien con un tema nuevo, entonces tube que pensar en una cocinita.      Mi Amigo Eduardo cerro su restaurante y aqui tengo equipo, pero que problema, un equipo de cocina que trabajaba para 50 mesas solo trabajara para 4 mesas, no se puede!, mas mesas ya son 12 y nos sobra cocina.      A este problema, aumentamos el menu, lo extendimos.

            Un menu se seleccion  mixta entre norte-americana, sur-americana, asiatica, europea, etc.  donde donde encuentas las reinas del menu “LAS COSTILLAS”, tiernas, sabrosas, bien sazonadas, abundantes, de chuparse los dedos (lo cual esta permitido), contamos tambien con patio totalmente arbolado, donde puedes fumar, oir musica, hablar, beber y disfrutar de nuestro menu hecho con el corazon.

Nuetra localizacion:

Avenida Bolivar #708, Ciudad Universitaria.

Santo Domingo, Rep. Dominicana.

Tel. 809-687-3071.

lacostilladeadanrd@gmail.com

WI-FI: gratis.

Tenemos parqueo garantizado con parqueador disponible.

Luego te publico el menu.

La moneda del japó es el Yen (円). Al canvi ara mateix (15-09-2009) està a 133 Yen per Euro. Això vol dir que per nosaltres el Japó es ‘relativament’ més barat.

Existeixen les monedes d’1, 5, 10, 50, 100 i 500 Yen a més dels bitllets de 1.000, 2.000, 5.000 i 10.000 Yens. Els bitllets de 2.000 son bastant difícils de veure en circulació pel Japó, en canvi quan nosaltres vam canviar moneda al banc abans d’anar al Japó, ens van donar 5 d’aquest bitllets, amb la conseqüent sorpresa per part del japonesos que reben aquest bitllet com a forma de pagament.

Moneda sesuarl japonesa

Els preus del menjar i el dormir al Japó son bastant econòmics, sempre i quan no aneu de restaurant ‘pijoteres’ i a dormir a hotels de 4 o 5 estrelles es clar. Nosaltres vam menjar per uns 600 Yen per persona. I a més estava tot boníssim!

Pel dormir us puc recomanar els llocs on vam anar nosaltres, que son:

A Kyoto el J-Hoppers i a Hiroshima el Hanna Hostel.

A Tokyo vam anar de ‘Homestay’, el que vol dir anar a dormir a una habitació de la casa d’una família. Molt recomanable si voleu establir amistat amb la gent d’allà i submergir-vos a la seva cultura i tarannà diari.

Nosaltres ho vam fer a la casa de la Yoko i el Takeshi, i vam sortir molt contents de l’experiència.

Hi there!

Ara parlaré de regalets que m’he fet jo mateix i que vaig comprar perquè em feien gràcia.

Comencem per un fabulós rellotge que te les hores en japonès. Em va costar molt trobar-ho, però al final vaig donar amb ell a l’edifici del ‘Tokyo Metropolitan Government‘.

Rellotge amb els números en japonés

Un altre cosa que vaig trobar realment útil va ser una càpsula Hoi-Poi!

Que hi haurà dintre?

Jo no se com podia viure sense un teclat amb les tecles en japonès! (des de el que us estic escrivint ara)

Ara ja podré escriure en japonès!

Detall del mega-teclat

Només em tinc que adaptar a la posició de les tecles i ja sabré escriure en japonès! Quin ‘xollo’!!

També  he comprat coses per menjar i la veritat es que més d’una vegada m’ emportat una grata sorpresa

Està kit-kagues de bó!

Bé, hi han més coses, com samarretes varies i revistes gratuïtes per núvies, però ja parlaré un altre dia d’això

Aquest post ja està fet a Barcelona ***snifff***. No hi han fotos ja que es pot dir que no hem tocat de peus a terra en 15 hores.

Això si, no serà l’ últim post ja que encara us hem de parlar de coses que han quedat pendents, com les màquines de begudes, costums curiosos, frikades que hem comprat i  més coses. També hem de preparar la galeria de Flickr, on podreu veure les fotos més ‘impactants’ d’aquest viatge.

O sigui que, ‘¡¡ no se vayan todavía, aún hay más !!’

Vinga va, un parell de fotos pel record:

Souvenirs o susquedais?

Avui Tokyo fulltime. Avui hem fet la majoria de compres que volíem fer i que ens hem reservat per a l’últim moment per no anar carregats durant el viatge.

Però primer de tot hem anat a fer un tomb per l’ajuntament de Tokyo, més conegut aquí com el “Tokyo Metropolitan Government”, un edifici que impressiona amb els seus 243 metres d’alçada.

Està situat al barri de Shinjuku i des de la seva planta 45 es poden veure aquestes vistes.

Ara si, ens hem dirigit a la zona de Harajuku on hi han multitud de tendes de ‘roba’, per dir-ho d’alguna manera.

Però nosaltres buscàvem un altre cosa, que hem trobat molt bé de preu, a la tenda ‘Oriental Bazar’. A mig camí hem parat a menjar un crep de maduixes amb nata, yyyuuuuhmmm!

Per cert, tots els creps que veieu aquí, son de cera….el que vam menjar era de veritat, que s’ha d’explicar tot! ;P

Després, cap a la illa artificial d’Odaiba, una illa totalment comercial i d’oci que ofereix unes vistes espectaculars de la badia de Tokyo, a més de que per arribar s’ha d’agafar un tren monorail que et submergeix en una experiència futurista al més pur estil Blade Runner.

Per acabar el dia de compres, hem tornat al barri d’Akihabara i ens han tornat a enlluernar les llums com a una papallona de nit.

I per rematar el dia, tornem a la planta 45 de l’ajuntament de Tokyo per fer la foto del dia:

Ens hem aixecat amb l’únic plan d’anar al Palau Imperial de Tokyo, el que faríem després ja aniria sorgint. Ens hem ficat en el metro com hem pogut,

després d’haver fet cua ordenadament al lloc corresponent:

Al sortir del tren de la línia Yamanote, la circular de Tokyo, hem caminat una miqueta fins que hem arribat al Palau Imperial. Hem fet la visita amb guia i hem marxat d’allà sense pena ni glòria.

Per cert, mentre durava la visita al palau ens sentíem com ovelles i els guardes fent-nos de gos d’atura….

Acte seguit de cap a veure edificis i moviment al barri de Ginza. Al contrari del que pensàvem tot es molt espaiós i encara que hi han edificis altisims per tot arreu, en cap moment tens la sensació d’estar enllaunat entre ciment.

En aquest barri podeu trobar la Sony Gallery, on tenen exposades les últimes novetats de la marca, a més de gadgets que no veurem per Europa mai a la vida.

Després de veure una mica el barri de Ginza ens hem dirigit a veure la torre de Tokyo. Es una torre bàsicament de comunicacions, però on pots pujar per tindre una panoràmica de la ciutat.

I si, es la torre Eiffel, però més alta i de colorins.

Avui hem anat a dinar de “págueselo usted mismo”, o sigui, tu pagues el dinar en una màquina abans de tot, i després vas a seure i et serveixen el que has demanat. De lo més econòmic que hem trobat per dinar a Tokyo!

I ara ve lo bo……El barri d’ Akihabara!

Es el somni de tot bon Otaku i boig per l’electrònica de consum. Hi ha de tot i en quantitat. Fins al punt de no saber a quina tenda entrar o si ja has entrat. Cada tenda te de mitjana uns 5 o 6 pisos plens de gadgets, DVDs, anime….. es per perdre una tarda tranquil·lament. Aquí unes fotos d’Akihabara.

I que hi ha més a part d’electrònica i anime? Doncs les famoses Maid:

Per no saber on anar al principi del dia, ha donat bastant de si, oi?

Fins demà! Miyazaki rulezzzz!

El primer que impacta quan arribes a Andorra la Vella és la quantitat de cotxes i aparcaments (de pagament) que hi ha. Un cop vam deixar el cotxe, vam girar la contonada i estàvem al mig de Las Vegas en versió botigues. Ens vam atabalar ràpid. El dinar tampoc va ajudar a animar-nos gaire, però voliem trobar les mítiques ofertes andorranes! Al final, carregats amb 200 dvds vam tornar a l’aparcament 19, desitjant arribar a l’hotel i descansar.

Preus? igual que aquí. Només es salven els cds i dvds pel tema del cànon sgae… En general les coses que eren o semblaven més barates eren tipu “xino” o “todo a 100″

No hi tornarem, com a mínim no a comprar. Potser a gaudir de la natura, que això sí que val la pena, l’entorn és realment idíl·lic.

[perdoneu la manca d'accents o de ces trencades: mentre sigui a HK escric des del portatil de la Dawn, amb teclat america]

Porto dues setmanes sense escriure. I porto 10 dies a Hong Kong. Vaig sortir de BCN el 30 de juny a la tarda des de la nova i molt mes practica i buida T1. Despres d’una escala caotica a Istambul, arribava a Hong Kong a les 16 hores, hora local, una hora mes tard del previst.

Un cop a la ciutat, vam anar a deixar les meves coses a l’hotel i, acte seguit, vam procedir a anar de compres. L’1 de juliol era festiu a Hong Kong: el 12e aniversari de la devolucio a la Xina i, a banda d’una manifestacio amb menys assistencia de la prevista per la calor i la pressio policial [en parlare en el proper post], res no afectava el ritme de la ciutat. Les botigues eren obertes, amb rebaixes de fins al 70%, i la gent comprant.

Nosaltres haviem de comprar dues coses molt important: el meu trajo de casament i les aliances.

Les aliances va ser facil: despres de comparar unes quantes joieries, ens vam decantar per unes de molt maques de plati, sobries, amb nomes una mena d’onada gravada al llarg. Les dues iguales.

El trajo tambe va ser facil: vam entrar a Armani atrets pel 50% de descompte en el remate final, i vam arrassar: americana, pantalons i camisa. No us explico com es res. Nomes dire que tots dos estem d’acord que em queda molt be. Ja veureu les fotos del casament!

En canvi, perxo, vam tenir mes problemes amb les sabates i, sobretot, la corbata. Les sabates les acabariem comprant al cap de 2 dies, ben xules, i la corbata ens costaria molt mes. Si be amb tota la resta els gustos eren els mateixos, en corbates les nostres opinions eren diametralment oposades. Al final, al cap de 4 dies de buscar i rebuscar, en vam trobar una Dries van Noten de molt xula i que vam estar d’acord que era perfecta!

El primer dia, perxo, ens vam donar per satisfets amb el trajo i les aliances. Missio acomplerta, van anar a sopar, a prendre algo amb uns amics de la Dawn i a dormir al super hotel ganga que haviem trobat.

Al pasar de los años la memoria empieza a traerle recuerdos de tantas cosas que el tiempo ha patinado, recuerdos tan alegres, recuerdos que uno quisiera revivir y vivirlos nuevamente.    Tanto  recuerdo de mi niñez en las calles de Santiago de Los Caballeros (70’s) cuando jugabamos sanamente a decapitar esperanzas verdes, a bajar por mi inclinada calle montado en mi camion Tonka amarillo hechando carreras con Wilfredo Warden, Juan David, Ali Fondeur y otros mas, los dias de San Andres !que aventura aquella de andar por las calles con los mayores tirando huevos y espolvoreando a todos con almidon de yuca o harina, las tardes que pasaba contemplando aquella pintora (que no recuerdo su nombre) en su taller de la calle Mella, las tardes que me pasaba en el supermercado Tropical de Gilberto Blanco, donde veia como hacian los ahumados y las longanizas artesanalmente.

No se si de las experiencias de ver aquella camara de ahumado o de la embutidora de longanizas o de los paseos a las fabricas de jamones y salamis con ellos ( los del supermercado) me marcaron para que la cocina me facinara, asi como cuando mi madre hacia aquellos quipes, y hacia muchos para que los estudiantes del Instituto Abinader le pidieran y ella invitarlos al opatio para que se deleitaran con aquellos sabrosos quipes.    No se si fueron las veces que vi a Don Henrry Warden cocinar en su casa, haciendo pruebas para la cafeteria que el siempre soño hacer y no tubo la suerte.   No se si fueros las vacaciones que fui a donde la tia Flor Bencosme, en el campo, donde veia como preparaban el desayuno, Huevos asados en las cenizas calientes del fogon, mangu con leche, mofongo con platanos asados en las mismas cenizas calientes, quien sabe!!!    Qizas fueron las cosas que probe en mi adolecencia, comidas con  de la buena gastronomia, pero limitadas, ya que en nuestro pais no era mucho lo que podias encontrar, para esas fechas.

Recuerdo cuando pasaban las vendedoras de “Vaquere” con aquellos postres deliciosos, comparados con los de la reposteria francesa que conocemos hoy (muy adelantado para nosotros en esas fechas) y a Yaquelyn (un travesti) que vendia pasteles en hoja a la hora del mediodia o aquel señor que vendia el “Pan de Gente”, no se por que lo llamaba asi, tambien recordaba los dulcitos en forma de corazon de dos colores, Papiamento.

 Paso por esas calles que forjaron mi infancia, calles que han cambiado tanto, vecinos que ya no estan, casas que desaparecieron, el supermercado que cerro, el taller de la pintora que hoy es un edificio, la herreria de la esquina que ya no hay rastros de ella, pero si, la casa en que yo creci en la calle Mella #87, aun esta ahi.   Y me pregunto ?como sera ahora despues de la puerta, la sala, el comedor, el patio donde jugue tanto con mi martillo, mi habitacion? ?se acordaran de mi las paredes que tantos clavos clave, pensando que yo era un ingeniero que construia un edificio? ? se acordara de mi cada rincon de esa, Mi casa?.    Aun recuerdo ver la TV en vivo en el momento cuando Neil Armstrong pisaba la luna, apenas tenia yo 3 año, pero lo recuerdo claro (tambien por la pela que me dieron porque yo queria ver a Batman y todos querian ver a los astronautas).

Hoy ve uno la vida en retrospectiva y piensa en las cosas perdidas, el tiempo perdido, el proque no hice esto o aquello y en verdad, que puedes hacer si no mas que añorar el tiempo perdido

Sort que ahir vaig avançar les compres al mercat!!!! Avui només havia d’anar a recollir la comanda a la polleria i a comprar els fruits secs perquè ahir encara no els havien torrat. A la polleria tenia 34 números davant!!!!! Al ser un encàrrec me l’han donat sense haver-me d’esperar.

Suposo que hi ha gent que realment està en crisi però per Nadal tots ens tornem una mica bojos, tot i que aquest any les peixateries estaven pràcticament buides, no sé si perquè la gent esperarà a demà o perquè potser ja s’han cansat de pagar el peix a un preu desorbitat.

Quina mania a fer dinars “especials”, si tenim unes tradicions fantàstiques: per Nadal, escudella i carn d’olla i potser un rostit, i per Sant Esteve els canelons i en aixó jo sóc molt clàssica.

Clar que en el tema regals la cosa canvia, sempre em sembla que em quedo curta, sobretot amb el meu fill… que hi farem…

Diumenge va començar tardíssim i mandrós. Volíem aprofitar per comprar els regalas de Nadal de ma família, perquè jo em pensava que  les botigues obrien tots els festius d’aquest pont

(Resulta que no, només disssabte, no fos cas que algú volgués consumir massa diumenge o dilluns i es reactivés l’economia i es creessin més llocs de treball. Si vols comprar, fes-ho a corre-cuita al plegar de la feina, que ja tens dues hores de marge fins a les 20.30 que tanquen les botigues, o el dissabte, així et tires 3 hores de cues per comprar un llibre a la Fnac i t’estalvies de passar temps descansant o amb la família, que està molt sobrevalorada. Si és que la Gene ho fa pel teu bé, home!)

Amb la cua entre cames, vam tornar a casa, vam berenar-sopar i vam seguir fent el gos: vam veure una pel.li i vam estudiar una mica:

- Jo li vaig fer a la Dawn un lístening amb fill in the blanks del Bailar Pegados del Sergio Dalma:

“________ pegados es _________

Igual que baila el _____

Con los delfines”

I ella em va fer aprendre els colors en cantonès seguint l’ordre de l’arc de Sant Martí. Que, per cert, els colors a Hong Kong són diferents: allà hi ha vermell, taronja, groc, verd, verd clar, blau i lila i aquí, en comptes de verd clar i blau, tenim blau cel i blau marí. Ves quines coses, eh!

Diumenge va ser un dia de fer poca cosa, però divertit nogensmenys!

I dilluns, que també ens vam llevar tard, vam esmorzar-dinar i vam decidir que tocava fer una mica d’exercici físic. A la Dawn li agrada patinar en línia, així que vam anar des de casa fins al Port Olímpic i tornar, ella patinant i jo corrent, amb ‘pit stop’ a una creperia bretona de davant del Moncho’s del Port Olímpic per fer un cafè i recuperar energies.

Mostra un mapa més gran  (<– cliqueu-hi. És súper cutre, però és que no trobo la manera d’incrustar un Google Map directament a WordPress. si algú sap com i que funcioni, sisplau que m’ho digui!)

Va ser súper díver, i estic pensant que m’hauria de comprar unes altres vambes de rúnning a part de les que tinc al gimnàs, per tenir-les a casa i així poder sortir a córrer algun dia dels que no vaig al gim.

Per sopar em vaig currar unes fajitas de pollastre o de tonyina i bacon boníssimes!

I havent sopat, vam veure Transiberian, que en tenia moltes ganes. I la pel.li no va decebre. El que no sabia és que és de Filmax i que hi surt l’Eduardo Noriega parlant en anglès!! la pel.li molt bona, però se’t treuen les ganes d’agafar el transsiberià, això sí! (Edu, si llegeixes aquest post, repenseu-z’ho abans d’emprendre el viatge!)

Fet i fet, vam apagar el llum que eren les 2 tocades. Avui llevar-se ha estat un suplici!

Privalia, el club privat de vendes en línia de primeres marques amb descomptes de fins al 70%, ha batut el seu rècord a l’octubre, un mes en el qual ha experimentat un espectacular creixement, molt per sobre de les seves previsions. Així, durant el mes passat, la botiga en línia ha superat els 910.000 socis actius a Espanya i espera arribar al milió en el mes de desembre, xifra que suposaria doblar el nombre d’usuaris actius de principis d’any.

L’augment d’associats s’ha traduït també en un increment de transaccions, ja que només a l’octubre s’han registrat 55.000 comandes i s’han lliurat 120.000 productes, amb una facturació superior als 3 milions d’euros.

Per a Lucas Carné, cofundador del negoci, “l’octubre ha estat un mes històric per a Privalia, en un moment general de fre del consum, a causa de l’actual cojuntura de crisis”. Segons Carné, “la fórmula d’oferir primeres marques de moda a preus de fins al 70% de descompte -una oferta possible gràcies a l’eliminació d’intermediaris que permet el comerç electrònic- s’ha consolidat com una fórmula d’èxit en el context actual, ja que permet mantenir el consum reduint la despesa”.

A aquest factor al qual pot imputar-se una part del creixement de Privalia, cal sumar, segons el seu fundador, “la gran aposta pel màrqueting viral que estem realitzant des del principi”. A l’octubre, per exemple, s’han captat 30.000 nous socis (un 35% del total captat) a través de l’estratègia member get member, per la qual es bonifica als socis que inviten a persones del seu entorn a sumar-se a la comunitat Privalia. A més de generar negoci, les campanyes virals de Privalia alimenten el gran volum de tràfic de la seva web, amb 2,2 milions d’usuaris únics i 70 milions de pàgines vistes.

Les espectaculars xifres registrades per Privalia coincideixen amb la publicació de l’Informe Trimestral de Compres i Classificats realitzada per Netsuus, que analitza el comportament dels usuaris dels negocis de comerç electrònic i de les marques que utilitzen aquest model. L’informe situa a Privalia en el sisè lloc dels webs més visitats pels internautes espanyols en el sector de Compres i Classificats al setembre, per darrere de eBay, anuntis segundamano, el corte inglés, ciao i amazon. Segons aquest estudi, Privalia és la que va experimentar major creixement de quota al setembre, respecte al mes anterior.

Privalia va iniciar la seva activitat a mitjans de 2006 de la mà dels emprenedors catalans Lucas Carné i José Manuel Villanueva. Actualment, utilitza a 150 treballadors i opera a Espanya, Itàlia (des del mes de desembre de 2007) i Brasil, mercat en el qual està a punt d’iniciar la seva activitat després d’obrir oficines a Sao Paulo. A Espanya, compta amb un magatzem central a Madrid i amb una seu corporativa, que acaba d’estrenar en el districte del 22@ de Barcelona, on l’empresa ha condicionat una antiga fàbrica industrial de 1.200 metres quadrats, per al que ha realitzat una inversió de 250.000 €.

Esta es una pieza que realice hace dos años para la puerta principal de una residencia en Santo Domingo.

Esta hecha en acero inox, hierro, cobre y vidrio termoformado y tiene un diametroo de 1:20M de diametro.

Esta obra fue inspirada en un escudo de un guerrero y de ahi su forma de media esfera concava y covexa.

Resid. Dr. edgar Contreras, Santo Domingo, rep. Dominicana.

Autor: ROBERTO COMPRES

Bar del Lobby

Hola a tots,
Al diari El Pais d’avui (10 d’octubre de 2008) trobo a la plana 20 del suplement EP3, la contraportada, un anunci a pàgina sencera de l’iPod nano 4a. Gen de 4Gb a 109€ amb distribució a Carrefour.
Si amics meus, res de glamour, Apple Stores o Apple Premium Resellers…simplement una cadena de distribució massiva.
Molt s’ha especulat sobre la misteriosa aparició d’aquest model, ja que no va ser presentat per Jobs a la darrera keynote d’Apple.
Alguns van pensar que la firma de la poma va haver de reaccionar a l’ultim moment després de que Microsoft llancés el nou Zune de 16Gb, fent que els de Cupertino haguessin de crear un nou model d’iPod també de 16Gb, encara que originalment només estiguessin previstos els models de 4 i 8Gb. Així el model de 4Gb quedaria descatalogat per poc atractiu.
Tot això és bastant pausible, tot i que no veig a Apple modificant la seva estratègia de productes pel que pugui fer la “competència”.
Per aquest motiu em faig la següent pregunta:
I si Apple fa servir aquest model “més econòmic” per introduïr-se a la gran distribució?
Seria un segon cavall de Troya després de l’iPhone per arribar al consumidor de peu.
I si el proper 14 veiem algun producte realment assequible i tot plegat pren sentit? Recordeu aquella declaració dels directius d’Apple: una nova tecnologia/producte que faria que els beneficis de l’empresa es reduïssin.
Però aquesta reducció es podria basar en el tall de beneficis que una distribució de productes a través de canals poc habituals (almenys a Europa) comportaria.
Apple ja distribueix els seus productes a cadenes similars als EUA, pero pel que conec són establiments dedicats a tecnologia i altres aparells (p.ex. Best Buy). Però a Espanya seria la primera vegada que els californians escullirien una estratègia tan generalista.
Que us sembla tot plegat? Tindria sentit?
Potser el proper 14 tenim la resposta.
Toni B

Frikades variades i per a tots els gustos… ¡fins i tot hi ha un mirallet amb llum amb connexió usb per a les currantas que volem estar mones a totes hores! Me’l demano:

http://www.silose.com

Recomanació de: Anita

Avui m’he escapat un moment a comprar vins. He anat a Cal Feru a Sant Sadurní, on tenen força varietat (i renovació) i uns preus ben competitius.

La meva idea era comprar sobretot vins rosats, ja que si bé en soc un gran defensor tot l’any, ara a l’estiu venen més de gust que mai. Com sempre al final he comprat més coses.

-Pago del vicario petit verdot rosado 2007 : Ja l’havia tastat i em va agradar, un rosat curiós que mereixia un segon tast. A més, l’ampolla és força xula, més alta i estreta. El color del vi el recordo bastant vermell maduixa. El vidre és fosc, així que per la foto res de res.

-Prado del Rey Rosado: M’ha fet especial il·lusió trobar aquest vi perquè fa poc vaig llegir una ressenya i pensava que seria interessant de poder-lo provar. No m’esperava pas tenir tanta sort!

-Borsao Primizia 2007: Un vi negre curiós, ja que el venen com si fos un vi de rècord, amb tan sols un mes des de la verema fins l’embotellament. La bodega Borsao em mereix un respecte després de tastar per exemple l’excel·lent tres picos, o els vins que embotellen a preu ridícul pel Mercadona. El que em crida l’atenció és… la verema d’aquest vi.. quasi al novembre!! (22/10/07)

-Limbeu 2005: L’he pillat a bollo de l’estanteria. Sempre s’ha de deixar marge a la sort.

-Vilosell 2006: Encara tinc pendent un Auzells, però aquest sempre em mira des de l’estanteria i diu: compra’m, compra’m. Doncs au.

Cashstore, el portal de comerç electrònic amb més de 500.000 usuaris a França, ha arribat a Espanya. No és una tenda online, és un portal de compres que et redirigeix a la pàgina de la botiga associada on et venen el producte elegit. Hi ha 153 botiges associades, seleccionades per cashstore.es perquè són segures.

La novetat està en el fet que al comprar a través d’aquest portal, ens permet guanyar diners per cada compra que fem. Totes les tendes associades al portal paguen una comissió cada vegada que un membre de Cashstore realitza una compra en la seva web. El portal comparteix aquesta comissió amb l’usuari. Aquesta quantitat que rebem és un percentatge de l’import de la nostra compra (un 6% de mitjana o una quantitat fixa de diners) i és acreditat en el nostre compte Cashstore en el moment en què es rep el correu electrònic de confirmació de la comanda.

No són diners que s’hagin de gastar de nou en alguna de les tendes associades, sinó diners en efectiu que rebem en el nostre compte bancari quan es disposa de 30€ i amb els quals pots fer el que vulguis.

Cashstore s’associa únicament amb tendes e-comerç que responguin a criteris de qualitat, entre aquests establiments es troben: Atrapalo.com, BuyVip, Dell, Destinia.com, El Corte Inglés, eBay, eDreams, Fnac…i molts més.

Dins de l’espai “compras a tu medida”  es té accés a les nostres botigues preferides, als detalls de les nostres compres, ofertes especials, consells pràctics i opinions dels consumidors, tot per a què puguem realitzar millor les nostres compres.

A Cashstore.es tens accés a 6 milions de productes classificats en 14 categories, podem trobar des d’electrònica a moda i regals, passant per viatges, vols…

Per ser membre cal registrar-se i és gratuït.

ArchView es una de las mejores herramientas que FireFox puede tener (Claro, aparte del FireNes), esta herramienta te permite el ver archivos .zip o .rar antes de bajarlos, ver su contenido e incluso seleccionar que archivos quieres bajar. La puedes obtener de este lado.

—————–

Descomprimiendo a DownloadSquad