Aquest dissabte 7 de novembre, a les 12h,  ens visitarà la colla de Vabau i ens explicarà com es fa un conte reciclat des de dins.

No t’ho perdis!!!

Jo volia un globus, però no en quedaven i vaig decidir anar a la botiga de caramels. Me’n van donar molts, però jo volia un globus i no n’hi havia enlloc.

Vaig decidir anar a casa de l’Ariadna, la meva amiga per explicar-li tot. Ella em va dir que el gobern ho havia canviat. Ja no es podien vendre globus. Vaig pensar: Sort que la setmana que ve hi ha eleccions.

Al cap d’una setmana les coses anaven molt malament, ja que hi havia un home anomenat Jac, que es presentava a les eleccions i que volia fer canviar la llei dels globus, però un altre que també es presentava deia que fins i tot prohibiria les consoles de videojocs, i a sobre era el més important de tots perque havia estat president quatre vegades seguides.

A l’escola, jo i les meves amigues, posavem cartells per animar a en Jac. L’Ariadna diu que un dia el va veure en el supermercat i que estava molt trist.

Va passar el dia de les votacions,  i a la tele el Jac anava l’últim! Però de sobte, va anar guanyant a tothom! Va empatar amb el candidat que anava primer (que no cal dir-ho era l’home que volia prohibir les consoles) i …? El presentador de la tele va dir: L’últim vot va dirigit a … Jo vaig suar i tot! Però per fi va dir: En Jac, en Jac és el nou president.

L’endemà la nostra directora de l’escola em va fer avisar, i em va dir: Gracies a la teva propaganda per votar a en Jac els nens de l’escola han suplicat a la seva família que votessin en Jac, per això ha guanyat.

En Jac va complir la seva promesa dels globus, i per fi vaig poder tenir el meu gran i bonic: GLOBUS.

La Raquel i el Marc s’han assabentat que al seu poble hi ha una competició. Es tracta de passar dues proves per aconseguir un ticket que obrirà la caixa forta on hi ha el premi.

La Raquel i el Marc s’hi apunten, i el dia de la competició hi van. Se n’adonen de que s’ha apuntat també un nen molt trampós de la seva mateixa escola. Pel microfon se sent: “La primera prova es tracta de que a cada equip li preguntarem el resultat d’una suma, una resta, i una multiplicació”.

La suma de la Raquel i el Marc és molt fàcil. La resta també. Però la multiplicació els hi costa. El nen trampós, anomenat Xac, per despistar-los diu molt fluixet un resultat equivocat. Però, de sobte, el Marc se n’enrecorda i contesta correctament. En Xac s’enfada, però a ell encara li falta fer aquesta prova.

Pel microfon se sent: “Atenció, tots els nens i nenes ja han passat la primera prova; ara ve la segona. Haureu de passar per un d’aquests dos tubos, l’ample o el prim”. Tots els nens com embruixats pel tubo ample hi passen. En Xac també s’hi apunta, i hi passa el primer de tots. La Raquel diu a en Marc: “Passem pel tubo ample, és més fàcil”. “No -diu en Marc- segur que en aquesta prova hi ha d’haver una trampa; passem pel prim”. I així és, el tubo prim es va fent ample, i finalment arriben a la sortida i veuen que el tubo ample es talla a la meitat.

Una noia els hi diu: “Teniu el ticket”. En Xac arriba segon i també li donen un ticket. I també al nen que arriba tercer. El microfon diu: “Ara la resta de nens queden descalificats, i vosaltres quatre haureu de trobar la caixa forta”.

De sobte la veuen, és dalt d’un turó. Xac fa la traveta a l’altre nen, i se’n va corrents cap al turó. La Raquel comença a escalar el turó, però el Marc l’atura. “Espera’t, – diu- en Xac ha fet la traveta a aquest nen, l’hem d’ajudar. Hola nen, com et dius? t’has fet mal?”. “Em dic Arnau, i m’he torçat la cama”. “No et preocupis – diu el Marc- t’ajudarem a pujar al turó”. I entre els tres ho aconsegueixen.

Per sort arriben al turó abans que en Xac, per una drecera que ha descobert la Raquel. Però la caixa forta no s’obre amb la targeta del Marc. I el Marc diu: “Arnau, encara et fa mal la cama?”. “Per sort no tant com abans, però aquest nen m’ha fet bastant de mal”. En Marc li diu a l’Arnau: “Passa’m la targeta”. La targeta de l’Arnau sembla diferent de les altres, però en Xac ha pujat dalt del turó i es disposa a tirar en Marc rodolant i agafar la targeta de l’Arnau, quan l’Arnau li diu: “Trampós, has fet trampa a totes les proves”. “Estem d’acord, – diuen la Raquel i el Marc -. I en el mateix moment en Marc li passa la targeta a l’Arnau que té la caixa forta just al costat. I l’Arnau l’obre.

Quina sorpresa!, el que hi ha dins és un bitllet de 20 € i una caixa que posa “Per tu, i per els teus millors amics, que hagis fet a la competició”. L’Arnau mira que hi ha a dins i veu dues Wiis per ells. L’Arnau diu: “Sense vosaltres no hauria aconseguit aquest premi. M’hauria quedat gemegant a terra i tothom s’hauria rigut de mi (començant per en Xac). I gracies a vosaltres he aconseguit el primer premi. Gracies amics, una de les Wiis és per vosaltres”.

- [...] Quins contes fan avui en dia. Quan nosaltres erem petits no eren pas així…

Aquest és un dels comentaris que més diuen en veu alta els pares i mares mentres remenen els llibres de la secció infantil. I la veritat és que tenen raó.

Fixem-nos sinó en Edicions Baula i en les seves col·leccions, adreçades a cultivar futures persones lectores.

Aquesta editorial ha sapigut combinar l’espurna literària amb il·lustracions modernes, fresques i de qualitat, que s’adapten a les exigències de les properes generacions del segle XXI.

A la llibreria procurem prioritzar un fons literari infantil d’aquest tipus que, juntament amb els contes il·lustrats, creiem que són la base per disposar de bons lectors dintre d’uns anys.

La col·lecció de contes “La familia creix”, de l’autora, il·lustradora, editora i multiemprenedora Marta Perdigó va néixer arran d’una idea que podeu trobar ben explicada al portal www.kalkidan.com.

L’Aranya va recolzar tot el procés de gestació dels contes, tot i provenir d’una editorial nova, petita, independent i amb un funcionament autònom (ja que es manté al marge de les distribuïdores del sector editorial).

De fet, aquest plantejament va d’acord amb la nostra manera de veure i viure el món empresarial. Creiem en les petites empreses, en el petit comerç i en les persones que hi ha al darrere treballant, gestionant i reinventant-se constantment.

A nosaltres, tot parafrasejant L’Informe Sanuy, de Francesc Sanuy, “no ens fa cap vergonya donar suport a una causa justa: la del petit comerç”.

Hi havia una vegada un granet de sorra que va neixer sota el mar. Vivia feliç, però un dia una onada dolenta que es deia Xarlimix el va portar a la platja. Estava sol!. El granet de sorra es va quedar sol a la platja. Llavors un nen va agafar sorra de terra i va agafar el granet. El granet es va enganxar al nen. Al cap d’una estona el granet va veure una gota, es va enfilar a la gota, i va caure a les clavegueres amb el granet. El granet va construir una barca i va navegar per les clavegueres. Al cap de trenta dies va veure una baixada i s’hi va tirar, llavors va veure la seva família. Era de nou al mar!

Si voleu podeu deixeu un comentari contestant les preguntes següents:

1. Qui és el Xarlimix?
2. Com creus que va fer la barca a les clavegueres?
3. Si fossis el granet que explicaries a la família?
4. Com continuaries tu el conte?

Ja tenim El Secret de La Lluna, escrit per Víctor Capdet i Susana Peix, i il·lustrat per Lorena Torres. Aquest conte va destinat a nens i nenes a partir de 5 anys.

Disfruteu amb el Roc i la Guisla l’aventura d’El Secret de la Lluna, i no us perdreu l’audiovisual.

Us convidem a les primeres presentacions

Si teniu por dels vampirs, aquesta història va d’un d’ells. El vampir Jac volia ser bo i va anar a voltar pel món. Un dia va arribar a una platja i va veure una petita illa. Va anar cap a ella, i hi va trobar un senyor que li va dir:

- Tu ets un vampir bo?.

- Si soc un vampir bo.

- Doncs rescata el dragó de l’escama blava.

Llavors va anar a buscar el dragó. Al cap d’una estona va sentir:

- Aquí…, soc el dragó.

Llavors el vampir va anar cap allà. Hi havia molta gent fent fotos al dragó. Ell el va rescatar i va tornar on era el senyor, que li va dir:

- Bé! Ara el dragó és teu. Ah, i es tracta d’un dragó que porta bona sort.

La lletra A és per quant t’espantes. La B per quan dius “Ho has fet Bé!”. Totes per una cosa divertida. Totes, totes, totes no…, la lletra Z avorreix als nens. Quan els seus pares diuen Z s’ha de callar. I si no és per veure una pel.lícula, o per sentir música, els nens s’avorreixen.

Un dia la lletra O se’n cansarà, i anirà a casa de la lletra Z. Obrirà la porta i parlarà amb ella, i aconseguirà que la lletra Z vulgui dir “Zepelí!”. I això passarà, però no se sap quan. Potser l’any 2349, o potser el 2038. Però espero que passi aviat.

.

.

EL CARGOL

—Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: «Cargol, treu banya!»
mig em moro de poruc.

.

Torna a tocar dia de clàssics; avui, del Bestiari de Josep Carner. La imatge procedeix del magnífic bloc Fauna i flora, d’en Ferran Turmo (jo l’he reduïda de mida i resolució). Al bloc del CEIP Feliu i Vegués de Badalona trobareu tota una sèrie de Contes de cargols escrits i il·lustrats pels alumnes del centre en el marc d’un procés de col·laboració entre aules: els de 6.^è escrivien per als més petits i els d’infantil i inicial els llegien i dibuixaven.

Ens agradaria molt que ens acompanyessiu a l’acte de benvinguda de la col·lecció Ginjoler, d’El Cep i la Nansa Edicions, i la presentació del seu primer títol, M’he perdut!, de JuanolO.

Que tindrà lloc el dissabte 24 de novembre, a les 12h, al III Saló del Llibre de Barcelona (Fira de Montjuïc, I). Presentarem la col·lecció, i tot seguit explicarem el conte acompanyat de llengua de signes, n’aprendrem uns quants i fins i tot cantarem una cançó!

Un matí ple de sorpreses per a donar la benvinguda als contes de la col·lecció Ginjoler.
En sou convidats!

Aguilar, Laia.

Les Tres bessones parlen amb els saltencs
Il·lustracions: Roser Capdevila
Salt : Ajuntament de Salt, 2007
ISBN: 84-95727-78-7

Les Tres Bessones han tornat a Salt a visitar el seu amic Bondia. L’han trobat jugant amb la seva amiga Olor. Justament la desaparició de l’Olor és el que ha fet que comenci una nova aventura per Salt. Buscant-la visitarem un munt de pastisseries plenes de dolços boníssims.

[més informació]

Margenat, Xavier

El tresor del Ter
il·lustracions de Pau Morales Albert

CCG Edicions, 2006. Col. Quaderns de les 7 sivelles. ISBN 84-96444-98-8

“Amb un vell plànol que li va donar el seu besavi, en Joan Sala recorrerà tot el riu ter, dels dels Pirineus fins a l’empordà, cercant el tresor del famós bandoler Serrallonga, avantpassat seu.

En el seu viatge, en Joan es farà amic de l’avi Benet, un vell rodamón rondallaire, coneixedor de les llegendes de cada poble.”

més informació: CCG Edicions | Alba-Ter | El tresor del Ter (bloc)

Mayol i Ibàñez, Frederic

L’aniversari robat
Edicions del Pirata, 2006

Un llibre trepidant i carregat de fantasia.
“Aquell dia que tot just s’acabava en aquell moment precís, havia estat el del seu desé aniversari, però no l’havia pogut celebrar. Algú l’hi havia robat. El dia dos no existia! De l’u passava al tres, del dissabte al dilluns! I el diumenge? On era el diumenge dos d’abril? “

<< bloc del llibre>>

Capdevila, Roser

Les tres bessones també fan de Salt un bon lloc per viure
Cromosoma : Ajuntament de Salt : TV3, 2006

“Hola amics i amigues de Salt! Aquesta vegada la Bruixa Avorrida ens ha enviat al vostre poble perquè coneguéssim en Bondia! Sabeu qui és, oi? Ell ens ha passejat pels vostres carrers i places i ens ha ensenyat moltes coses”

[notícia de TotSalt]