Une jolie mallette comme j’aime !

Mallette en rotin fermée

Elle servira à ranger les tenues de Mini Juanin Bébé : celle qui m’a été gentiment offerte et celles que j’ai achetées aux “Beaux Jours” lors de notre rencontre “IRL”

Deux livres un peu anciens, pas vraiment des “pop-up”, plutôt des livres “en relief” illustrant des histoires connues.

Couverture du livre "'Aladin et la lampe magique"

"Aladin et la lampe magique" : apparition du génie

Couverture du livre "Alice aux pays des merveilles"

 

 

"Alice aux pays des merveilles" : apparition du lapin blanc

Et ce n’est pas tout :

Berceau alsacien

Un vieux berceau “alsacien” : il mesure environ cinquante centimètres de haut et de long. Le bois et le rotin sont en excellent état. La partie en tissu est très sale et usée par endroit. Je vais la retirer et la laver. J’aviserai plus tard. Et pour finir… un berceau de contes de fées ! Il ne mesure que  sept centimètres !

Petit berceau de cristal

mercredi 9 décembre 2009 à 16H

Et si la neige tombait cette année ?

Pas sûr..,

mais si les conteuses

viennent avec un sac rempli d’histoires,

vous en apprendrez sur le Père Noël ,

c’est sûr !

Pour les enfants de 3 à 11 ans.

Rendez-vous à prendre au 02 99 60 96 44 dès que possible (places limitées)

En este libro podreis encontrar unos cuantos cuentos de H. C. Andersen, clasicos como El Ruiseñor, El Patito Feo o La Sirenita. Son cuentos breves, con cuidadas ilustraciones en color y blanco y negro de Christian Birminghan, un celebre ilustrador que ha colaborado en muchas otras obras.

Es un libro pequeño, de no más de 120 paginas, y donde cada cuento dura entre 10 y 20 paginas. En cada uno, veremos un tema diferente y curioso, con finales felices o tristes, y curiosos personajes. Al final, hay una guia de lectura y actividades por si queries profundizar en su comprensión  y ver que valores se esconden detras.

Contiene:

El Ruiseñor

El traje nuevo del emperador

El soldadito de plomo

La princesa y el Guisante

El patito feo

La pequeña cerillera

La sirenita

Pulgarcita

És un poble amb un exèrcit de funcionaris.   –No  diré el seu nom.

Els més vells són hereus del temps del franquisme.  –En  queden pocs.

Els novells són hereus de la democràcia que van administrar els socialistes i un partit autoanomenat popular. La gran majoria dels funcionaris són, ho han estat amics, coneguts o saludats i, també familiars, del partit que en el seu moment de l’ingrés,  manava. Esta ha estat una pata del sosteniment  dels alcaldes que han renovat les alcaldies legislatura darrere de legislatura.

Una altra, de pata, per al sosteniment del poder  han estat les subvencions generoses a grups esportius, festers, colles excursionistes i associacions distintes.

La tercera pata en el sosteniment d’un alcalde, ha estat el món empresarial  –constructores i urbanitzadores principalment— via comissions.

Una quarta pata, que assegurava l’alcaldia per vida, era que la administració regional fora del mateix color que la local.

Doncs bé, en l’Ajuntament els funcionaris  ja no caben físicament, no tenen espais per a seure o moure’s.  Els Consistoris ja no disposen de diner per a subvencionar als seus incondicionals esportistes, collistes, coralistes i associacionistes distints. Als  contractistes i urbanitzadors se’ls busca però no se’ls captura. Per a rematar el malson, l’administració regional està sota sospita policial.

És la guerra!!

Quand sa mère était morte, elle avait senti comme un grand creux dans sa poitrine et même, comme si un vent froid entrait et la traversait. Et tout son amour ne faisait rien à réchauffer ce vide.

Son père lui avait laissé prendre la boîte en bois sculpté où la mère rangeait quelques mouchoirs fins. Elle y avait mis aussi quelques petits cailloux polis de la rivière, que sa mère gardait dans une coupelle, deux images découpées et les rubans d’écorces d’oranges qui n’avaient pas encore fini de sécher le jour où la malade était morte. Mouillés de larmes, les pépins germaient doucement dans un pot devant la fenêtre. Ouvrir le coffret, sentir l’odeur des agrumes et y retrouver la fraîche douceur des embrassades, c’était là son seul trésor.

Le père, las d’être seul, crut, en prenant nouvelle femme, retrouver un peu de bonheur.

Elle s’installa, amena ses deux filles et régentant tout dans la maison, poussa la première enfant hors de la place, hors du jour, hors du soleil, la pressant dru, et toujours rencoignée près de l’âtre.

Lors, ces trois-là s’habillèrent de soie moirée ou brochée, de batiste et de dentelles. Et parlant et riant tout le jour, aussi tout visiteur passant le seuil se fut cru dans une volière. La première fille, silencieuse, ne pouvait sortir qu’avant le jour ou à la nuit tombée. Vêtue de laine et de serge, elle dormait au creux des cendres, affublée bien vite du nom de Cendrillonne.

La mère et ses deux oiselles réclamaient au père des senteurs orientales fortes où l’ambre dominait, à chacun de ses voyages. Non contentes de s’en vernir les avant-bras, les sottes s’en massaient le cou, comme des oies au gavage, sans parvenir à masquer tout à fait leur sillage aigret.

Cendrillonne ne demandait rien. Près d’elle, cela sentait tout ensemble le frais savon, la farine et le bon feu. Chacun de ses pas faisait naître une légère nuée grise, protectrice, qui sait ?. Et qui se fut approché de ses joues — le père l’embrassait-il encore quelques fois ou l’avait-il oubliée, sans plus la voir dans l’ombre de la souillarde ou la touffeur du bugadin ? — qui se fut avancé vers l’orbe de son visage eut découvert, au creux de cette douceur cendrée, une fraîcheur rieuse, un parfum de jardin, de pommes à croquer et de belle eau…

 ”Je m’en vais chez Mère-grand, lui apporter du beurre et …”

 Et le petit chaperon se fît manger par le loup qui n’avait pas vraiment envie d’écouter la jeune fille lui raconter sa vie de paysanne.

DS

Ce dimanche de la mi-Novembre, une seule trouvaille, mais une belle ! Une assiette en porcelaine, sans marque, illustrant une scène d’un conte très célèbre. C’est la première que je vois, je suppose qu’il devait y avoir une série…

Blanche-Neige dans son cercueil de verre

L’Emma m’escriu una carta molt llarga, amb moltes coses, i moltes preguntes! Com són els xiquets!

L’Emma m’escriu una carta molt llarga, amb moltes coses, i moltes preguntes! Com són els xiquets!

Segons el lloc web digital-h, avui:

Jornada festiva per celebrar el 20è aniversari de la declaració dels drets dels infants

Activitats per a nens i joves a la plaça de les Cultures

La plaça de les Cultures, al barri de Bellvitge acull durant la jornada de dissabte la festa del 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant. En la seva organització hi participen més de 30 serveis i entitats i els professionals dels Serveis Bàsics d’Atenció Social i del Programa d’Infància.

L’objectiu de la festa és que els mateixos infants i la societat en general visualitzin els drets de la Convenció i que tots els agents que operen en l’àmbit de la infància s’impliquin en un projecte comú, segons ha explicat Dolors Fernández, tinenta d’alcalde de Benestar Social.

Al matí, de 10 a 13.30 hores, la festa s’adreça als infants fins a 12 anys, i a la tarda, de 17 a 20.30 hores, als nois i joves de 13 a 18 anys. Hi haurà jocs, tallers, conte-contes i música, entre d’altres activitats. El correfoc clourà la celebració a les 20.15 hores.

La mar estantissa i pesada com el plom en el seu alenar sobre l’arena, era contemplada des de la terrasseta pel senyor amb botes marrons. Xarrava amb els veïns habituals de taula en la terrasseta. La situació econòmica dels petits comerços de la zona era el tema. Una preocupació s’apoderava dels esperits vells en experiència humana. La mar seguia parlotejant viscosa i gris sobre el silenci  esponjós de l’arena. Ací i allà repartia esclats sords.

Quan aparegué ella , el senyor de les botes marrons, la convidà a seure a la seua vora. Acceptà sense  vocalitzar cap síl·laba , un gest de confirmació en el rostre, alegrà els esperits porucs de moments abans. El tema de conversa canvià de rumb: la mar en calma sorda.

Els llavis color violeta quedaren marcats en la tassa blanca del café.

Eixos llavis marcarien un viratge de joia, aliens,  a les preocupacions dels negocis contractuals de la humanitat,  florida en el progrés.

OLE OLE

http://www.totcontes.com

Hiyooo!

I’m sure you are all wondering who the winner was since you couldn’t see the results of the poll (; So drumroll……..

In 3rd place was;

Strawberry!

Congrats!

You have won:

~ Award!

In 2nd place was;

Chloe!

Congrats!

You have won:

~ Award!

~ Blogroll.. but you’re already on it ;]

And in 1st place was;

Melissa!

Congrats!

You have won:

~ Blogroll… but you’re already on it so… haha.

~ Award!

~ And whatever you want, leave it in a comment! (Obviously I must agree (; )

Congrats to everyone, and thanks everyone who entered!! (;

Winners: Ask for the code to your award if you want it.

If you want to see their winning entries see the post underneath!

~~~

Now back to my normal post =P

Yup, exams are OVER! WOOO! I’m sure you all are wondering how I did… so:

Maths; so easy, studying for it was a total waste of time.

Visual Arts; eh, normal. I know I screwed the essay part, though, my pen died and I tried to get it to work then gave up and switched pens and that took a while,

Science; hardest test in my life! Guessed like a quarter of it :O Should have spent more time studying >D

The rest were all normal

Ahh. I’m technically in Year 9 now (; So 4 years of school left. Wow. I’ve been going to school for … 9 years now, including Kindy. Thats freeeekayy.

Question of the Post:

What do you want to be when you grow up? I know this sounds funny, teehee but I just somehow could not think of a better question. Stupid me.

Toodles.

back to sorority life. must get to level 61 ;P

OMG

i just realised..

NO MORE EXAMS FOR ANOTHER HALF YEAR! WOOOOOOOOOO!

Voici la liste complète des festivals du conte au Québec pour vous inciter à vous déplacer et vous montrer le bout du nez pour profiter d’une chance unique de plonger dans un univers imaginaire et fantastique. Certains sont loins, d’autres sont à proximité de votre demeure. Tant mieux! Voici cette liste à inscrire et à prévoir à votre calendrier pour ne pas manquer ces festivals bien nombreux:

Le Rendez-vous des grandes gueules àTrois-Pistoles, à la deuxième semaine du mois d’octobre.

Beaumont contes et complaintes à Beaumont, dernière fin de semaine de septembre.

Contes en Îles à Fatima, aux Îles-de-la-Madeleine, première fin de semaine d’octobre.

Festival interculturel du conde du Québec à Montréal, du 15 au 30 octobre.

Les Jours sont contés en Estrie, en Estrie, aux deux premières semaines de novembre.

De Bouche à Oreille à Montréal, première semaine d’avril.

Festival de contes des portes de la Côte-Nord (conteurs en rafales) à Tadoussac, pendant la fin de semaine de la fête du Dollard.

Festival des contes et légendes de la Pierre Angulaire à Saint-Élie-de-Caxton, en Mauricie, de la mi-octobre à la mi-novembre.

Rendez-vous contes… au Mont-Tremblant, vers la fin octobre.

Festival des vieux-métiers à Saint-Charles-sur-Richelieu, dernière fin de semaine de septembre.

La Grande Rencontre à Montréal, entre le 15 et le 24 juin.

Festival Mémoire et racines à Joliette,  dernier week-end de juillet.

Festival international des arts traditionnels de Québec à Québec,  fin de semaine de l’Action de grâces.

La Virée à Carleton-sur-mer, Baie-des-chaleurs, aussi à la fin de semaine de l’Action de grâces.

Festival de l’Épouvantail et du conte au Mont-Tremblant, pendant les deux dernières semaines d’octobre.

Festival Voix d’Amériques à Montréal, vers la mi-février.

Pour de plus amples renseignements visitez le www.mardis-gras.net

C’est un rendez-vous!

Una dona preciosa corre pel passeig amb el seu gosset nugat. Vist clar, o l’efecte poderós  de la lluna la converteix en un àngel blanc marcadament femení. La mar  l’atrau fins el trencall del maror escumós. La seua silueta retallada en la nit fosca de lluna minvant es fa més atractiva quan més m’aprope a ella.

Un cos sensual es manifestà: el desig ens fa jóvens amb la lluna i  l’espill de la mar fosca. S’insinuen uns pits ferms i plens.

Són moments de joia i abraços  i besos, que no ens vam donar.

L’emoció del cos encara es mou en estes pinzellades juganeres.

Aquesta és per mi, de lluny, la meva pel·lícula preferida. Soc esquerrà; això vol dir que el meu hemisferi dret predomina per sobre de l’esquerra. Pel qui no ho sabeu, l’hemisferi dret és on s’hi allotja la imaginació entre d’altres cosses. En poques paraules, en teoria soc un ésser amb molta imaginació. I aquesta pel·lícula desborda imaginació per totes bandes.

L’argument és fantàstic; però la història de la vida d’Edward Bloom (Ewan McGregor de jove, Billy Crudup de gran) és una aventura sense fi, plagada de peripècies i moments emotius que no fan, sinó, arrencar un somriure a l’espectador. Una vida impossible i que, si més no, s’apropa més a la realitat del que ens pensem.

Però el mèrit no li dono a Tim Burton que, tot i manifestar una creativitat latent, no ha fet més que plasmar la novel·la homònima de Daniel Wallace. És cert que Tim Burton té aquesta capacitat de crear entorns angoixants i, alhora, preciosos; és la seva signatura. És fàcil saber quan una pel·lícula és d’aquest bon home. Només cal fixar-se en els arbres recargolats, els personatges pàlids i els cabells extravagants. Però a l’hora de crear bons guions, és molt bon amic del recurs d’adaptar novel·les (Big Fish n’és un cas, i l’encara no estrenada, Alicia en el País de les Meravelles) o fer remakes (el planeta dels simis o Swenney Todd) Això no vol dir, però, que no m’agradi cap d’aquestes pel·lícules, ja que a algunes les tinc en molta consideració (sigui el cas de Swenney Todd)

La música és un personatge més de les seves pel·lícules. Amant dels musicals (La núvia cadàver, Swenney Todd, una altra vegada, Charlie i la Fabrica de Chocolata,…), les eves bandes sonores són dignes d’estar en qualsevol col·lecció de discos. Aquest, és un film on queda palesa com una melodia, perfectament encaixada amb el ritme i la narració, pot dotar a aquesta d’una força emotiva capaç de poser els péls de punta.

Per cert, no es cansa de donar-li papers a la seva dona (Helena Bonham Carter) i, a més, maquillar-la de morta, bruixa o assassina psicòpata cuina-cadàvers??

En resum, la millor pel·lícula que he vist, per la seva estructura perfecta, per la seva història plena d’imaginació i màgia, per la seva música i pel final fantàstic i emotiu.