Com veureu, la sessió va ser realment intensa i profitosa… I és que també vam aprendre a crear marcadors! Aquesta opció ens permet enllaçar amb un punt determinat d’una pàgina. És el què a les URL apareix darrere el símbol #. Per exemple: Podem crear marcadors en un llibre on-line, de manera que si cliquem damunt del títol del capítol anem directament al capítol seleccionat.

Per crear aquests enllaços premem la icona de l’ancla allà on vulguem situar el marcador i li posem una etiqueta. LLavors creem un vincle a aquest marcador posant a l’espai “vínculo” el símbol # i el nom de l’etiqueta (p.ex. #capitol1).

Per fer un link d’una pàgina (p.ex. la pàgina index.htm) a un punt determinat del llibre on-line (p.ex. al segon capítol), creem un vincle a l’arxiu a l’arxiu on hi ha el punt on volem anar i a continuació hi posem el marcador i el nom de l’etiqueta (p.ex. libro.htm#capitol2).

FULLS D’ESTIL o Estils CSS: Aquesta opció funciona també a través d’etiquetes i ens permet aplicar els canvis d’estil a totes les pàgines que tenim i no haver de fer-ho d’una en una. Alguns exemples d’etiquetes serien:
- body: per definir l’estil del cos de les pàgines (color del text, del fons, etc.)
- a: per definir l’estil dels links, podem fer-los com nosaltres volguem.

En la nostra segona sessió experimentant amb el Dreamweaver hem après a crear formularis. A veure si em sé explicar:

- Dins la opció “común” seleccionem “formulario”. Per crear-lo escollim la opció “insertar formulario” i ens apareixeran unes línies discontínues a la pàgina que delimiten l’espai on s’ha de situar el formulari.

Hi ha diferents elements que podem utilitzar a l’hora de crear el formulari i tots han de tenir el seu nom:
- Camps de text: Perquè l’usuari hi pugui introduir un text, amb un nombre determinat de caràcters o no.
- Botons d’opció: L’usuari pot escollir entre diverses opcions (per exempre: home/dona, casat/solter, etc.)
- Botó “Lista/menú”: L’usuari pot escollir una opció a partir d’una llista que hem creat amb aquesta eina
- Campo oculto: Aquest camp ens permet, per exemple, saber d’on prové la resposta de l’usuari que envia el formulari. Ell no ho veu, però a nosaltres ens permetrà tenir-ne més informació.
- Botó d’enviar: Serà el botó que enviarà la resposta de l’usuari allà on tinguem assignat. Aquest botó pot portar el nom que vulguem (enviar, esborrar, etc.)

Per poder rebre les respostes dels formularis al nostre correu electrònic l’hem de vincular a una web que faci d’intermediària, una espècie de software que ens enviarà les respostes en base als noms que posem a cada camp. Per això és tant important que tots tinguin un nom.

Per fer que tots els camps quedin alineats els podem incorporar dins d’una taula, per exemple, de 2×2. Per agregar més files, ens situem a l’última cel·la i premem el tabulador.

Dreamweaver és una aplicació informàtica que ens permet crear pàgines web editant amb llenguatge html. Aquest editor és del tipus WYS/WYG, és a dir, “what you see is what you get“.

Per començar, hem après a canviar de color, tamany i tipus de lletra a través del menú “propiedades” del programa. Aquest menú apareix a la part inferior i varia segons el què tenim seleccionat.

També hem creat links, tant a un arxiu del sistema com a altres pàgines web:
- Si linkem a un arxiu hem de prémer sobre “señalar archivo” i arrossegar el cursor fins el document que ens interessa.
- Si linkem a un web hem d’anar a l’opció “Vínculo” i anotem la URL a l’espai en blanc que hi ha al costat. Si volem que aquest web s’obri en una pàgina diferent sense perdre la nostra, anem a l’opció “Dest.” i hi posem “_blank_”. Les altres opcions actualment ja no s’utilitzen.

Per altra banda, també hem sabut com canviar l’aspecte de la nostra pàgina: el fons, el color de la font, el color dels vincles, els marges, etc. a través de l’opció “propiedades de página“. Dins d’aquesta opció també podem posar títol a la pàgina que hem creat, tot i que també es pot posar i modificar des de la pàgina principal de Dreamweaver. Aquest títol és el que apareixerà al buscador i a la pestanya quan entrem al web.

També hem insertat vídeo i imatge flash al web i l’hem traslladat al nostre blog, fent un “copy&paste” del codi html que es genera a l’editor. En el cas d’un arxiu flash, abans de res ens hem d’assegurar que està guardat al disc on tenim guardats els arxius .htm de la nostra pàgina.

Finalment, també hem après a crear taules i hem descobert que, de fet, totes les pàgines web estan estructurades a partir de taules. Per fer-ne una cal anar a l’opció “Insertar – tabla” on podrem escollir:

- el nombre de files i columnes
- l’amplada de la taula, que pot ser en % o en píxels. Si, en aquesta opció, no hi posem res la taula anirà ocupant l’espai en funció del què hi posem.
- l’espai, en píxels, entre els límits de la cel·la i el text que hi ha a dins (opció “Rell. celda”).
- l’espai, també en píxels, que volem entre cel·la i cel·la (opció “Esp. celda”).
- el gruix del contorn.

Com en Word, les caselles de la taula també es poden combinar, unint-les o dividint-les.

Una vegada hem creat la taula també la podem exportar al blog, copiant el codi html de la pestanya de “diseño” de l’editor i enganxant-lo a la pestanya de “codi” del post on ho vulguem insertar, tal com hem fet a l’insertar el vídeo.

Hi ha 3 tipus d’imatges que podem posar a la web:

jpg - L’utilitzarem sempre que tinguem una imatge real, una foto. Comprimeix molt bé la informació, és a dir, l’arxiu pesa poc i la qualitat és bona.

gif – S’utilitza per imatges amb pocs colors (256 colors). En aquest cas comprimeix millor que el format jpg. Amb aquest tipus de fitxer podem escollir 1 color de transparència, llavors a l’insertar la imatge aquest color no es veurà (com el color  verd als espais de “El Temps” de TV3). Permet gravar diferents imatges en un sol arxiu i dir el temps que ha de passar entre una imatge i una altra (gifs animats).

png – Dóna una bona compressió, com el jpg, de milions de colors i permet també les transparències, però no les imatges en moviment.

Memòria caché – En un fitxer htm hi ha insertades diferents imatges.

Com tots ja sabeu, aquesta passada matinada (hora nostra) s’ha celebrat la cerimònia d’entrega dels Òscar. L’entrega de premis més famosa de totes les que es fan i es desfan. I aquest any encara més, si tenim en compte que totes les televisions han anat plenes durant setmanes (fins i tot m’atreviria a dir mesos) de la nominació a l’Òscar de l’actor espanyol Javier Bardem com a millor actor secundari en la pel·lícula “No country for old men“, o més coneguda com a “No es país para viejos” en aquest racó de món. Per cert, traducció molt literal però poc afortunada, crec. I és que sona fatal! Pel meu gust valia més la pena deixar-ho en anglès… Bé que dèiem Brokeback Mountain, per exemple… no?

Un altre aspecte molt destacat als mitjans d’aquesta banda del globus és el fet que els millors premis se’ls han endut actors i actrius europeus. Suposo que els americans no ho deuen haver trobat tant important…

Us en faig un breu repàs:

Millor pel·lícula: “No country for old men” dels germans Coen (USA)

Millor actriu: Marion Cotillard per “La vie en rose” (francesa)

Millor actriu secundària: Tilda Swinton per “Michael Clayton” (anglesa)

Millor actor: Daniel Day-Lewis per “There will be blood” (o ”Pozos de ambición”, una altra gran traducció) (irlandès)

Millor actor secundari: Javier Bardem per “No country for old men” (espanyol)

Millor direcció i millor guió adaptat: Joel i Ethan Coen per “No country for old men” (USA)

Millor pel·lícula estrangera: “The counterfeiters” (Austria). Casualment aquest premi només pren importància quan la pel·lícula nominada és del país en qüestió… És com Eurovisión.

Us he de ser sincera i dir-vos que encara no he vist  cap d’aquestes pel·lícules. Així que no puc criticar-ne ni elogiar-ne cap… Però espero poder-me posar al dia aviat, que ja tinc mono de cine!

Aquesta setmana escriuré sobre CINEMA, una de les meves aficions.

Podríem dir que una URL (Uniform Resource Locator) és una adreça d’internet. Aquesta adreça representa un recurs disponible a internet, que tant pot ser una pàgina web com una imatge, un vídeo, un arxiu de so, etc. .

Com molt bé diu la Marta, el format general de la URL seria:
protocol://màquina/directori/fitxer

Un exemple més concret podria ser aquest: http://www.upf.es:80/idec/index.htm#inicio

- http: o Hypertext Transfer Protocol. Indica el protocol.
- www: És la màquina, la IP amb la que ens comuniquem. Aquesta és l’estàndard i el nom complet és World Wide Web. La Wikipedia ho defineix com un sistema de documents d’hipertext enllaçats i accessibles a través d’internet.
- A continuació ens trobem amb el subdomini (el nom del lloc) i el domini o els famosos .com, .cat, .es, .net…
- El :80 és el port d’entrada que s’utilitza per defecte en les URL.
- Després de la / ens trobem la carpeta del servidor on hi ha el recurs que estem buscant. (en el nostre exemple: /idec)
- Finalment, i separat per una altra barra, trobem el nom del recurs, l’arxiu que estem buscant. (/index).
- htm: Especifica el llenguatge utilitzat per estructurar el text.
- #inicio: És un marcador que ens porta directament a un punt concret de l’arxiu.