<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>creixell &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://en.wordpress.com/tag/creixell/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "creixell"</description>
	<pubDate>Tue, 29 Dec 2009 04:58:04 +0000</pubDate>

	<generator>http://en.wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Platja dels Muntanyans]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/04/platja-dels-muntanyans/</link>
<pubDate>Sat, 04 Apr 2009 18:41:20 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/04/platja-dels-muntanyans/</guid>
<description><![CDATA[La platja dels Muntanyans, entre Torredembarra i Creixell, és la darrera mostra que queda a la Costa]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1545" title="muntanyans" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/04/muntanyans.jpg" alt="muntanyans" width="411" height="498" /></p>
<p>La <a href="http://www.muntanyans.com/home.htm">platja dels Muntanyans</a>, entre Torredembarra i Creixell, és la darrera mostra que queda a la Costa Daurada del que debia ser la línia de mar fa 200 anys. Dunes, aiguamolls plens de vida, i una platja gran, molt gran, ample, llarga, netíssima i solitària, si no hi aneu al pic de l&#8217;estiu. Fa poc temps que aquest maravellós <a href="http://www.turismetorredembarra.cat/img/r1_ct.pdf">espai natural està una mica protegit</a>. I la vida que s&#8217;hi mou bé s&#8217;ho val: fotges, camallargs, ànecs de tota mena i, de vegades, flamencs. Per no parlar dels anfibis, la flora i la fauna més petita. Sembla mentida que un paradís petit com aquest hagi resistit les cases, els càmpings, la via del tren, els cotxes i la gent tan bé i durant tant de temps fins arribar als nostres dies. Aneu a veure-ho. No és el delta de l&#8217;Ebre ni els aiguamolls de l&#8217;Empordà, ni tan sols el delta del Llobregat, però si no hi heu anat mai, aneu-hi. Encara que només sigui per la platja, desèrtica i d&#8217;un blau turquesa que enamora. Podreu plantar la tovallola arran d&#8217;aigua, darrera les dunes, i veure moure&#8217;s els ocells. S&#8217;hi pot accedir des de <a href="http://">Torredembarra</a>, al final del passeig marítim, on hi ha una mica d&#8217;aparcament. O bé des de Clarà o Creixell. Hi ha pasarel·les de fusta i observatoris. Algunes basses s&#8217;assequen durant l&#8217;estiu, però la del Saler no del tot. Podeu dinar al barri marítim de Torredembarra on hi ha uns restaurants de platja poc coneguts i d&#8217;alta qualitat. N&#8217;hi ha molts, a primera línia i a segona. No en podem recomanar un, <a href="http://www.turismetorredembarra.cat/continguts/restauracio_llistat.php?categoria=1&#38;idioma=ca">tots són molt bons</a>!.</p>
<p>La playa de los Muntanyans, entre Torredembarra y Creixell, es la última muestra que queda en la Costa Dorada de lo que debía ser la línea de mar hace 200 años. Dunas, humedales llenos de vida, y una playa grande, muy grande, ancha, larga, límpia y solitaria, si no veienen Vds. en pleno verano, claro. Hace poco tiempo que este maravilloso espacio natural está algo protegido. Y la vida que se mueve por allí bien merece la pena: pollas de agua, fochas, zancudos, patos de todo tipo y, a veces, flamencos. Por no hablar de los anfibios, la flora, y la fauna más pequeña. Parece mentira que un paraíso pequeño como éste haya resistido las casas, los campings, la vía del tren, los coches y la gente durante tanto tiempo hasta llegar a nuestros días. Vayan a verlo. No es el Delta del Ebro ni los Aiguamolls de l&#8217;Empordà, ni siquiera el delta del Llobregat, pero si no han ido nunca, vayan. Aunque sólo sea por la playa, desértica, y de un azul turquesa que enamora. Pueden plantar la toalla al lado del agua, detrás de las dunas, y ver moverse los pájaros. Se puede acceder desde Torredembarra, al final del paseo marítimo, donde hay un poco de aparcamiento. O bien desde Clarà o Creixell. Hay pasarelas de madera y observatorios. Algunas balsas se secan durante el verano, pero la del Saler no del todo. Pueden comer en el barrio marítimo de Torredembarra donde hay unos restaurantes de playa poco conocidos y de alta calidad. Hay muchos, en primera línea y segunda. No podemos recomendar uno, ¡todos son muy buenos!</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
