<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>creus &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://en.wordpress.com/tag/creus/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "creus"</description>
	<pubDate>Thu, 24 Dec 2009 08:08:27 +0000</pubDate>

	<generator>http://en.wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Fira de Vilarodona]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/03/fira-de-vilarodona/</link>
<pubDate>Tue, 03 Nov 2009 17:37:26 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/03/fira-de-vilarodona/</guid>
<description><![CDATA[A primers de novembre fan, a Vilarodona, una bonica fira. Una fira de maquinària i productes del cam]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2651" title="firavilarodona" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/firavilarodona.jpg" alt="firavilarodona" width="380" height="488" /></p>
<p>A primers de novembre fan, a Vilarodona, <a href="http://www.vila-rodona.altanet.org/niv3.php?id=4">una bonica fira</a>. Una fira de maquinària i productes del camp. Ocupa els principals carrers i places de la vila. Hi ha exposats tota mena de tractors i altres artilugis camperols, d&#8217;aquells que els nens i nenes de ciutat no han vist ni en pel·lícula. També diverses paradetes de vi, oli, avellanes i productes de la terra. Tot això també ho podeu comprar, durant tot l&#8217;any, a la magnífica agrobotiga que trobareu a l&#8217;entrada del poble, a tocar de la cooperativa. Munten per la fira atraccions de tota mena, d&#8217;aquelles de sempre, de les que nosaltres vàrem gaudir quan erem petits, com ara autos de choc, &#8220;caballitos&#8221; i altres. El preu és sensiblement inferior al de Barcelona. Sóm a comarques!. Hi haurà rucs per tal que la canalla els munti i pugui fer una volta. També exhibicions, exposicions i espectacles. Tot molt senzill. Tot molt popular, però amb sabor. A Vilarodona s&#8217;hi arriba per l&#8217;autopista de Barcelona a Lleida, l&#8217;AP-2, sortint a la sortida 11, la de Vilarodona i Valls. Hi ha un centenar de kms. Hi ha bon aparcament, ben organitzat. Vilarodona te altres petits atractius, com ara el riu Gaià i les seves arbredes, algun carrer medieval, un castell i fins un columbari romà, exemplar únic a Catalunya, (a la foto). Podeu dinar molt bé a Vilarodona. A “La Serra del Gaià”, a la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o a “El Vinyet”, a la mateixa carretera, un xic més endavant. 977 63 91 99. Al poble hi ha diverses cases rurals, com <a href="http://www.cal-rosset.com/">Cal Rosset</a>, molt ben condicionades. I als pobles del voltant hotelets rurals com &#8220;<a href="http://www.lesvinyes.com/">Les Vinyes</a>&#8220;, a Vilardida, a uns 4 kms. de Vilarodona. A Vilabella del Camp, a uns 6 kms, teniu &#8220;<a href="http://www.calparines.com/">Cal Parines</a>&#8221; o &#8220;<a href="http://www.calsabater.com">Cal Sabater</a>&#8220;, dues preciositats de cases rurals. A Valls, a uns 6 kms. també, <a href="http://www.hotelclassvalls.com/">l&#8217;hotel Class</a>, o Casa Felix. Podeu aprofitar per passar un bonic cap de setmana a la comarca de l&#8217;Alt Camp, injustament oblidada i amb molts atractius turístics. Per exemple el maravellós monestir de Santes Creus, <a href="http://www.larutadelcister.info/">joia del Císter mundial</a>, a només 4 kms. de Vilarodona. Allà també trobareu excel·lents restaurants. Doneu un volt per la fira de Vilarodona i aprofiteu per descobrir aquesta comarca. A la tardor les vinyes estan molt boniques.</p>
<p>A primeros de noviembre tiene lugar en Vilarodona una bonita feria. Una feria de maquinaria y productos del campo. Ocupa las principales calles y plazas de la villa. Se exponen todo tipo de tractores y otros artilugios campesinos, de aquellos que los niños y niñas de ciudad no han visto ni en película. También se montan varias paradas de vino, aceite, avellanas y productos de la tierra. Todo esto también lo puede comprar, durante todo el año, en la magnífica agrotienda que encontrará en la entrada del pueblo, junto a la cooperativa. También encontraran en la feria atracciones infantiles de todo tipo, de las de siempre, de las que nosotros disfrutamos cuando éramos pequeños, como autos de choque, tiovivos y otras por el estilo. El precio es sensiblemente inferior al de Barcelona. ¡Estamos en comarcas!. Habrá burros para que los niños los monten y puedan ir a dar una vuelta. También exhibiciones, exposiciones y espectáculos. Todo muy sencillo. Todo muy popular, pero con sabor. A Vilarodona se llega por la autopista de Barcelona a Lleida, la AP-2, saliendo en la salida 11, la de Vilarodona y Valls. Hay un centenar de kms. Hay buen aparcamiento, bien organizado. Vilarodona tiene otros pequeños atractivos, como el río Gaià y sus arboledas, alguna calle medieval, un castillo y hasta un columbario romano, ejemplar único en Cataluña, (en la foto). Puede comer muy bien a Vilarodona. En &#8220;La Sierra del Gaià&#8221;, en la carretera que va a Santes Creus, tel: 977 63 85 57, o &#8220;El Vinyet&#8221;, en la misma carretera, un poco más adelante. 977 63 91 99. En el pueblo hay varias casas rurales, como Cal Rosset, muy bien acondicionadas. Y en los pueblos de alrededor hotelitos rurales como &#8220;Las Viñas&#8221;, en Vilardida, a unos 4 kms. de Vilarodona. En Vilabella del Camp, a unos 6 kms, tiene &#8220;Cal Parines&#8221; o &#8220;Cal Sabater&#8221;, dos preciosidades de casas rurales. En Valls, a unos 6 kms. también, el gran hotel Class, o la tradicional Casa Felix. Podéis aprovechar para pasar un bonito fin de semana en la comarca del Alt Camp, injustamente olvidada y con muchos atractivos turísticos. Por ejemplo el maravilloso monasterio de Santes Creus, joya del Císter mundial, a sólo 4 kms. de Vilarodona. Allí también encontrará excelentes restaurantes. Dense una vuelta por la feria de Vilarodona y aprovechen para descubrir esta comarca. En otoño las viñas están muy bonitas.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Querol]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/05/querol/</link>
<pubDate>Wed, 05 Aug 2009 13:51:03 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/08/05/querol/</guid>
<description><![CDATA[De Querol podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sa]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2225" title="querol" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/08/querol.jpg" alt="querol" width="420" height="560" /></p>
<p>De <a href="http://www.querol.org/">Querol</a> podíem haver posat moltes fotos perque el poble, i els seus entorns són molt bonics. Ja sabem que poca gent sap on para <a href="http://www.querol.altanet.org/">Querol</a>. I millor que no se sàpiga gaire, perquè Querol és <a href="http://salvem-querol.blogspot.com/">un tresor que cal preservar</a>. Querol te un <a href="http://salillas.net/castellscatalans/querol.htm">castell al mig de la vila</a>. Un castell derruit i atrotinat, que va patir molt el les darreres carlinades. Però també te un parell de castells més en el seu terme municipal: el de Pinyana i el de Saburella, en ruines però altaners encara. Querol te un riu, el Gaià, que passa encaixonat entre altes penyes en un paisatge que a tota Europa seria un parc natural protegit. Aquí no ho és, encara. Però també te moltes rieres i rieretes, menudes, precioses, d&#8217;aigües netíssimes, amb dolls i pous frescos, com aquesta de la foto, la riera d&#8217;Esblada. A l&#8217;estiu baixen menys, però baixen, i ofereixen els seus gorgs a qui els sàpiga trobar. Querol te una esglèsia romànica, senzilla i transformada i una pila d&#8217;ermites com Valldossera, o la gran esglèsia gòtica de Sant Jaume de Montagut, al cim del mateix nom, una obra d&#8217;art que mereix una visita. Querol, en fi, és un bombonet amagat, amb una natura, potser no molt espectacular, però molt verge. I està esperant qui, amb educació i respecte, la descobreixi. Trobareu Querol si seguiu des de Valls, (Tarragona), la carretera C-51 cap a Igualada. És el poble següent des de el Pont d&#8217;Armentera. A la inversa, des de Igualada, evidentment també és possible. A Querol mateix podeu dinar al restaurant Sant Jordi, tel. 977 638 462. Podeu dinar també a Santes Creus, a l&#8217;hostal Grau, tel. 977 638 311, i aprofitar el dia per fer una ruta i veure <a href="http://www.larutadelcister.info/screus.php">el maravellós monestir cistercenc</a>. Hi ha a Querol algunes cases rurals, ho sabem però no les coneixem. Si preferiu els hotels, llavors us recomanem el <a href="http://www.hotelclassvalls.com/">Class, a Valls</a>, o el de <a href="http://www.hotelcomtesdequeralt.com/">Santa Coloma de Queralt</a>. Si aneu a aquest darrer podeu aprofitar per descobrir la vila comtal i els seus voltants: la vall del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.</p>
<p>De Querol podíamos haber puesto muchas fotos ya que el pueblo, y su entorno, es muy bonito. Ya sabemos que poca gente sabe dónde está Querol. Y mejor que no se sepa mucho, porque Querol es un tesoro que hay que preservar. Querol tiene un castillo en medio de la villa. Un castillo derruido, que sufrió mucho las últimas guerras carlinas. Pero también tiene un par de castillos más en su término municipal: el de Pinyana y el de Saburella, en ruinas pero aún altaneros. Querol tiene un río, el Gaià, que pasa encajonado entre altas peñas de un paisaje que, en toda Europa, sería un parque natural protegido. Aquí no lo es, aún. Pero también tiene muchas riachuelos y arroyos, pequeños, preciosos, de aguas límpidas, con pozas frescas, como esta de la foto, en la riera de Esblada. En verano bajan con menos agua, pero bajan, y ofrecen sus pozos a quien los sepa encontrar. Querol tiene una iglesia románica, sencilla y transformada y una pila de ermitas como Valldossera, o la gran iglesia gótica de Sant Jaume de Montagut, en la cumbre del mismo nombre, una obra de arte que merece una visita. Querol, en fin, es un bomboncito escondido, con una naturaleza, quizás no muy espectacular, pero sí muy virgen. Y está esperando que, con educación y respeto, la descubran. Encontraréis Querol siguiendo desde Valls, (Tarragona), la carretera C-51 hacia Igualada. Es el pueblo siguiente al Pont d&#8217;Armentera. A la inversa, desde Igualada, evidentemente también es posible. En el mismo Querol se puede comer en el restaurante Sant Jordi, tel. 977 638 462. También en Santes Creus, en el hostal Grau, tel. 977 638 311, y aprovechar el día para hacer una ruta y ver el maravilloso monasterio cisterciense. Hay en Querol algunas casas rurales, lo sabemos, pero no las conocemos. Si prefieren los hoteles, entonces les recomendamos el Class, en Valls, o el de Santa Coloma de Queralt. Si vais a este último aprovechad para descubrir la villa condal y sus alrededores: el valle del Gaià, Guimerà, Vallfogona o Sarral.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Platja de Garbet]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/07/25/platja-de-garbet/</link>
<pubDate>Sat, 25 Jul 2009 20:19:48 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/07/25/platja-de-garbet/</guid>
<description><![CDATA[La Costa Brava, el Cap de Creus, te platges molt boniques. Algunes amb poble afegit, com Llançà, Por]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2166" title="garbet" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/07/garbet.jpg" alt="garbet" width="401" height="535" /></p>
<p>La Costa Brava, el Cap de Creus, te platges molt boniques. Algunes amb poble afegit, com Llançà, Port de la Selva o Colera. Altres, en aquesta mateixa zona, sense cap edificació que molesti massa, sense grans hotels ni passejos marítims urbanitzats. Natura en estat una mica més verge. Això ofereix l&#8217;esplèndida cala de Garbet. Quatre pins esparsos, terra indòmita, paisatge llunar, roca viva arran de mar. Poca sorra, molts picons, i gens de ciment. Tot just, arran de mar, un càmping força abandonat, i un restaurant d&#8217;aquells que es fan dir &#8220;sí senyor&#8221;. <a href="http://www.restaurantgarbet.es/">Un senyor restaurant</a>. A tocar de sorra. Per sopar veient com damunt l&#8217;aigua cau l&#8217;hora violeta i, un xic més tard, la nit. Els preus són forts. Els plats també. El servei excel·lent. La matèria primera d&#8217;alta qualitat. Peix fresc. Els postres, diuen, són el millor. A Garbet s&#8217;hi pot arribar en tren. <a href="http://www.trenscat.com/renfe/platjadegarbet_ct.html">És l&#8217;estació abans de Port-Bou</a>, passat ja Colera. No hi ha poble, només el mar i les vies. També per la carretera de Llançà a Port-Bou. Molta corba però la ruta passa a frec d&#8217;aigua. Aparcament discret, però si no sou al pic de la temporada, suficient. El mar a Garbet és de tots foscos, del blau marí al negre. Les ones, calmes, besen les pedres de la vora. El cel és nítid. El mar a Garbet, és net, netíssim. Com ho és el vent i la roca. Tot és nu a Garbet. Una delícia.</p>
<p>La Costa Brava, el Cap de Creus, tiene playas muy bonitas. Algunas con pueblo añadido, como Llançà, Port de la Selva o Colera. Otras, en esta misma zona, sin ninguna edificación que moleste demasiado, sin grandes hoteles ni paseos marítimos urbanizados. Naturaleza en estado un poco más virgen. Esto nos ofrece la espléndida cala de Garbet. Cuatro pinos en una tierra indómita, paisaje lunar, roca viva al lado del mar. Poca arena y nada de cemento. Apenas, al lado del mar, un camping bastante abandonado, y un restaurante de aquellos que se hacen decir querer. Un señor restaurante. Cerca de arena. Para cenar viendo como sobre el agua cae la hora violeta y, un poco más tarde, la noche. Los precios son fuertes. Los platos también. El servicio excelente. La materia prima de alta calidad. Pescado fresco. Los postres, dicen, son lo mejor. A Garbet se puede llegar en tren. Es la estación antes de llegar a Port-Bou, pasado ya Colera. No hay pueblo, sólo el mar y las vías. También por la carretera de Llançà a Port-Bou. Mucha curva pero la ruta pasa a mano de agua. Parking discreto, pero si no es en plena temporada, suficiente. La playa de Garbet es de todos oscuros, del azul marino al negro. Las olas, calmas, besan las piedras. El cielo es nítido. La playa de Garbet, es limpia, límpida. Como lo es el viento y la roca. Todo está desnudo en Garbet. Una delicia.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Alt Camp primavera]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/26/alt-camp-primavera/</link>
<pubDate>Sun, 26 Apr 2009 14:12:05 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/04/26/alt-camp-primavera/</guid>
<description><![CDATA[Si pel mes de febrer us convidavem a fer un volt per les comarques més seques de Catalunya: Alt camp]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-1676" title="altcamp" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/04/altcamp.jpg" alt="altcamp" width="405" height="539" /></p>
<p>Si pel mes de febrer us convidavem a fer un volt per les comarques més seques de Catalunya: <a href="http://www.altcamp.info/">Alt camp</a>, <a href="http://www.terra-alta.org/index.htm">Terra Alta</a>, <a href="http://www.priorat.org/">Priorat</a>&#8230; amb l&#8217;excusa dels ametllers florits, un goig per la vista, avui us convidem a tornar-hi amb l&#8217;excusa de l&#8217;esclat de la primavera. Amb el blat verd, molt verd, formant oceans verds. Amb les vinyes tendres, d&#8217;un verd tendre. Amb els ametllers verds, curulls de fruit verd. Amb els camps de secà plens de flors, de flors de tots els colors. Rosselles vermelles, margarides blanques i grogues, liles, gamonites&#8230; un bé de Déu de natura que esclata en aquestes terres. Les flors, l&#8217;herba, aprofiten les gotes de pluja de l&#8217;abril i el maig i obren les seves ales de coloraines. Si aneu a l&#8217;Alt Camp aquesta primavera enacar podreu tastar els darrers calçots, a Casa Bou, a Casa Fèlix, o a llocs menys coneguts com el <a href="http://www.vallsanuncis.com/?q=node/13">restaurant Coll de Nulles,</a> a l&#8217;entrada d&#8217;aquesta població. I si ja sou allà, visiteu el seu famòs <a href="http://www.vinicoladenulles.com/">celler modernista</a>, obra de Cèsar Martinell i compreu bon cava, i bon vi. Tots aquests pobles tenen cellers i bodegues, i agrobotigues que cal visitar. I si us agrada el patrimoni monumental no quedareu decebuts. Heu de veure l&#8217;imponent monestir cistercenc de Santes Creus, una fita cabdal de <a href="http://www.larutadelcister.info/">la ruta del Císter</a>. Teniu també <a href="http://www.turismedetarragona.com/">Tarragona,</a> ciutat patrimoni de la humanitat pel seu llegat romà, i els pobles i poblets de l&#8217;Alt Camp, amb monuments importants, com el santuari  modernista de Montserrat a Montferri o l&#8217;esglèsia de Vistabella de Jujol. Si el que us va és la natura, us proposem la Vall del riu Gaià, l&#8217;Albareda de Santes Creus, o els rius de les muntanyes de Prades, amb joies com el Glorieta d&#8217;Alcover, el Brugent de La Riba, Montral o Farena. L&#8217;Alt Camp és a una hora de Barcelona per l&#8217;autopista de Lleida. Animeu-vos. Per dinar teniu molts restaurants, el del coll de nulles està molt bé. Per dormir podeu fer-ho a <a href="http://www.hotelclassvalls.com/">l&#8217;hotel Class</a> de Valls, o bé a les nombroses cases rurals, com <a href="http://www.calparines.com/">cal Parines</a> a Vilabella del Camp.</p>
<p>Si en febrero os animávamos a dar una vuelta por las comarcas más secas de Cataluña: Alt camp, Terra Alta, Priorat &#8230; con la excusa de los almendros en flor, todo un gozo para la vista, hoy os invitamos a volver a con la excusa del estallido de la primavera. Con el trigo verde, muy verde, formando océanos verdes. Con las viñas verdes, de un verde tierno. Con los almendros verdes, rebosantes de su fruto, aún verde. Con los campos de secano llenos de flores, de flores de todos los colores. Amapolas rojas, margaritas blancas y amarillas, lilas, gamonites &#8230; un estallido  de colores en estas tierras. Las flores, la hierba, aprovechan las gotas de lluvia de abril y mayo y abren sus alas de colorines. Si vais a l&#8217;Alt Camp esta primavera, quizas aún podreis degustar los últimos calçots, en Casa Bou, en Casa Félix, o en lugares menos conocidos como el restaurante Coll de Nulles, a la entrada de esta población. Si finalmente vais por allí, visitad sus famosas bodegas modernistas, obra de Cèsar Martinell y comprad buen cava, y buen vino. Todos estos pueblos tienen bodegas y agrotiendas que hay que visitar. Y si os gusta el patrimonio monumental no quedaréis decepcionados. Teneis el imponente monasterio cisterciense de Santes Creus, un hito crucial de la ruta del Císter. También Tarragona, ciudad patrimonio de la humanidad por su legado romano, y los pueblos y aldeas del Alt Camp, con monumentos como el santuario modernista de Montserrat a Montferri o la iglesia de Vistabella de Jujol. Si lo que os va es la naturaleza, os proponemos la Vall del río Gaià, la Albareda de Santes Creus, o los ríos de las montañas de Prades, con joyas como el rio Glorieta de Alcover, el rio Brugent de La Riba, Montral o Farena. El Alt Camp está solo a una hora de Barcelona por la autopista de Lérida. Animaros. Para comer hay muchos sitios, y para dormir teneis hoteles, como el Class de Valls, o las magníficas casas rurales como Cal Parines, en Vilabella del Camp.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Pere II i Santes Creus]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2008/10/27/pere-ii-i-santes-creus/</link>
<pubDate>Mon, 27 Oct 2008 19:25:59 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2008/10/27/pere-ii-i-santes-creus/</guid>
<description><![CDATA[El novembre de 1285 Pere II, comte de Barcelona i rei de mitja mediterrània, fou enterrat al Monesti]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.wordpress.com/files/2008/10/pereii.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-1039" title="pereii" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2008/10/pereii.jpg" alt="" width="405" height="540" /></a></p>
<p>El novembre de 1285 Pere II, comte de Barcelona i rei de mitja mediterrània, fou enterrat al <a href="http://www.altcamp.info/santescreus.htm">Monestir de Santes Creus</a>. El seu fill Jaume, que regnava a Sicília i regnaria a la Corona d&#8217;Aragó com Jaume II, presidí un nou funeral, més magnífic, a les darreries d&#8217;octubre de l&#8217;any 1300. Des de fa dos anys, un grup d&#8217;amants de les recreacions històriques organitza, a Santes Creus, una magnífica festa medieval que inclou parades, tallers, exhibicions de tir amb arc i un acte en memòria del rei, a la nit. Corprén de veritat tornar d&#8217;una manera tan realista a l&#8217;edat mitjana veien el temple ple de gom a gom de personatges que semblen sortits de l&#8217;època feudal. És maravellòs veure desfilar arquers, templers, senyors i dames pel claustre del monestir il·lumninat per l&#8217;ocasió. O la marxa amb antorxes pels carrers del poble. El proper any, pels volts del tercer o quart diumenge d&#8217;octubre, no us ho perdeu!. Una bona ocasió per fer <a href="http://www.larutadelcister.info/">la ruta del Císter. </a></p>
<p>En noviembre de 1285 Pedro II, conde de Barcelona y rey de medio mediterráneo, fue enterrado en el Monasterio de Santes Creus. Su hijo Jaime, que reinaba en Sicilia y reinaria luego en la Corona de Aragón como Jaime II, presidió un nuevo funeral, más magnífico, a finales de octubre del año 1300. Desde hace dos años, un grupo de amantes de las recreaciones históricas organiza, en Santes Creus, una magnífica fiesta medieval que incluye paradas, talleres, exhibiciones de tiro con arco y un acto en memoria del rey, por la noche. Sorprende de verdad volver de una manera tan realista a la Edad Media viendo el templo lleno a tope de personajes que parecen salidos de la época feudal. Es maravilloso ver desfilar arqueros, templarios, caballeros y damas por el claustro del monasterio iluminado para la ocasión. O la marcha con antorchas por las calles del pueblo. ¡El próximo año, alrededor del tercer o cuarto domingo de octubre, no os lo perdáis!. Una buena ocasión para hacer la ruta del Cister.</p>
<p>In November 1285 Peter II, king of Aragón was buried in the Santes Creus. His son James, king of Sicily, and then of the Kingdom of Aragon as James II, presided another funeral, most magnificent, in October, 1300. For the last two years, a group of lovers of historical ceremonies organized a magnificent medieval festival that includes workshops, exhibitions of archery and a ceremony in memory of King, at night. You&#8217;ll go back to the Middle Age seeing the temple full of feudal people. It is wonderful to see the great parade parade with archers, templars, ladies and gentlemen around the cloister of the monastery and the streets of the village. Next year, for the third or fourth Sunday in October, do not miss it!. A good opportunity to make the route of the Cister monasteries in Catalonia.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Vila-rodona]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2008/09/08/vila-rodona/</link>
<pubDate>Mon, 08 Sep 2008 14:45:10 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2008/09/08/vila-rodona/</guid>
<description><![CDATA[Vilarodona, una vila del mig Gaià, amb sortida pròpia de l&#8217;autopista AP2, prop de Valls, no és]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.files.wordpress.com/2008/09/vilarodona.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-830" title="vilarodona" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2008/09/vilarodona.jpg" alt="" width="368" height="415" /></a></p>
<p><a href="http://www.altcamp.info/vilarodona.htm">Vilarodona, una vila del mig Gaià</a>, amb sortida pròpia de l&#8217;autopista AP2, prop de Valls, no és famosa pel seu castell, (a la foto), que no val gaire la pena i està molt reformat. Podria ser-ho pels seus carrers antics, amb restes medievals, o pel seu columbari romà, o per l&#8217;albareda ben conservada prop del riu Gaià. També per la seva cooperativa agrícola, on venen bons vins, bon oli i molts productes d&#8217;altres cooperatives d&#8217;arreu de Catalunya. O per la seva proximitat al monestir de santes Creus, que està a tocar. Però avui volem parlar de les seves festes: del magnífic, i no gens massificat, concurs de castells del primer cap de setmana de novembre, coincidint amb la fira agrícola, molt divertida. Hi van, cada any, les colles jove i vella de Valls, sense fer massa soroll. Incloeu Vila-rodona en una sortida a Santes Creus i passeu-vos per les vinyes daurades i roges de tardor i per la fira. Els vostres infants xalaran amb l&#8217;autenticitat del lloc i l&#8217;esperit.</p>
<p><span style="font-family:Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size:small;font-family:Verdana,Arial,Helvetica,sans-serif;">Vilarodona, una villa del medio Gaià, con salida propia de la autopista AP2, cerca de Valls, no es famosa por su castillo, (foto), que no vale demasiado la pena y está muy reformado. Podría serlo por sus calles antiguas, con restos medievales, o por su columbario romano, o por el arboleda bien conservada cerca del río Gaià. También por su cooperativa agrícola, dónde venden buenos vinos, buen aceite y muchos productos de otras cooperativas de todas partes de Catalunya. O por su proximidad al monasterio de Santes Creus, que está al lado. Pero hoy hablaremos de sus fiestas: del magnífico, y nada masificado, concurso de castillos del primer fin de semana de noviembre, coincidiendo con la feria agrícola, muy divertida. A él acuden, cada año, las collas castelleras joven y vieja de Valls, sin hacer demasiado ruido. Incluid Vila-rodona en una salida a Santes Creus y pasearos por las viñas doradas y rojas de otoño y por la feria. Vuestros niños alucinaran con la autenticidad del lugar y el espíritu. </span></span></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Montjoi]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2008/06/13/montjoi/</link>
<pubDate>Fri, 13 Jun 2008 14:57:05 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2008/06/13/montjoi/</guid>
<description><![CDATA[Montjoi, a uns kilómetres al nord de Roses, a la Costa Brava, és una cala esplèndida. Ara és ben fam]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.files.wordpress.com/2008/06/montjoi.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-405" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2008/06/montjoi.jpg" alt="" width="378" height="522" /></a></p>
<p>Montjoi, a uns kilómetres al nord de Roses, a la Costa Brava, és una cala esplèndida. Ara és ben famosa pel restaurant &#8220;El Bulli&#8221; d&#8217;en Ferran Adrià, però Montjoi és molt més. És un entorn natural únic: el Cap de Creus. A la cala, tota de pedres, s&#8217;hi pot dormir a la ciutat de vacances, una mena de càmping amb bungalows. S&#8217;hi pot fer tot tipus d&#8217;activitats naútiques i s&#8217;hi pot fer senderisme, creuar el propi Cap de Creus. El cap Norfeu és una reserva natural. Cadaqués està a uns kilómetres de marxa. El paisatge és força diferent del que estem acostumats. Arribeu a Cala Montjoi des de Roses, per una carretera molt millorable, i canviareu el xip. Web: <a href="http://www.montjoi.com/">http://www.montjoi.com/</a></p>
<p>Montjoi, a unos kilómetres al norte de Roses, en la Costa Brava, es una cala espléndida. Ahora es bien famosa por el restaurante &#8220;El Bulli&#8221; de Ferran Adrià, pero Montjoi es mucho más. Es un entorno natural único: el Cabo de Creus. En la cala, toda de piedras, se puede dormir a la ciudad de vacaciones, una especie de càmping con bungalows. Se puede hacer todo tipo de actividades naúticas y se puede hacer también senderismo, o cruzar el propio Cabo de Creus. Norfeu es una reserva natural. Cadaqués está a unos kilómetres de marcha. El paisaje es muy diferente de lo que estamos acostumbrados a ver. Llegad a Cala Montjoi desde Roses, por una carretera muy mejorable, y cambiaréis el chip. Web: <a href="http://www.montjoi.com/">http://www.montjoi.com/</a></p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Les Dous a Torrelles de Foix]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2008/05/19/les-dous-a-torrelles-de-foix/</link>
<pubDate>Mon, 19 May 2008 18:38:31 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2008/05/19/les-dous-a-torrelles-de-foix/</guid>
<description><![CDATA[Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.files.wordpress.com/2008/05/pontons.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-248" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2008/05/pontons.jpg" alt="" width="394" height="543" /></a></p>
<p>Les Dous és un espai humil, sense pretensions, casolà, pintoresc que dirien algunes guies. El que te de bo és que és ben a prop, al Penedès, no lluny de Vilafranca, abans d&#8217;arribar a <a href="http://www.torrellesdefoix.cat/turisme/torrelles.asp">Torrelles de Foix</a>. Aquí, la riera de <a href="http://www.pontons.org/">Pontons</a>, salva uns metres de recorregut amb uns gorgs i uns salts d&#8217;aigua. Res de l&#8217;altre món. Però podeu fer-hi pic-nic, anar a les piscines de Torrelles, que són a tocar o, simplement fer-hi una ullada. La riera de Pontons, d&#8217;aci en amunt, és un indret verd i ferèstec que no dirieu mai que <a href="http://www.altpenedes.net/">podieu trobar al Penedès</a>. Si seguiu la carretera fareu una ruta ben interessant, i molt verge, fins arribar a <a href="http://www.altcamp.info/santescreus.htm">Santes Creus</a>, un dels grans monestirs de la <a href="http://www.larutadelcister.info">ruta del Císter</a>, en no gaires kms. També podeu aprofitar per visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, amb el seu castell medieval. Tot plegat una jornada senzilla, però complerta. Podeu dinar a Santes Creus, on hi ha una àrea de picnic amb fogons i taules, i també molt bons restaurants, com ara l&#8217;Hostal Grau, el Catalunya o Cal Mosso, o a Vilafranca.</p>
<p>Las Dous es un espacio humilde, sin pretensiones, casero, pintoresco que dirían algunas guías. Lo que tiene de bueno es que está muy cerca, en el Penedès, no lejos de Vilafranca, antes de llegar a Torrelles de Foix. Aquí, la riera de Pontons, salva a unos metros de recorrido con unas pozas y unos saltos de agua. Nada del otro mundo. Pero puede hacer picnic, ir a las piscinas de Torrelles, que estan al lado o simplemente dar un vistazo y seguir. La riera de Pontons, de aquí para arriba, es un lugar verde y salvaje que no pensaban encontrar en el Penedès. Si se sigue la carretera se hace una ruta muy interesante, y muy virgen, hasta llegar a Santes Creus, uno de los grandes monasterios de la ruta del Císter, todo en pocos kms. También puede aprovechar para visitar Santa Maria de Foix o Sant Martí Sarroca, con su castillo medieval. Todo ello justifica una jornada sencilla, pero muy completa. Puede comer en Santes Creus, donde hay un área de picnic con fogones y mesas, y también muy buenos restaurantes, como el Hostal Grau, el Cataluña o Cal Mosso, o en Vilafranca.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Santa Maria de Foix]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2008/05/19/santa-maria-de-foix/</link>
<pubDate>Mon, 19 May 2008 18:31:33 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2008/05/19/santa-maria-de-foix/</guid>
<description><![CDATA[El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al Penedès, prop de Vilafranca, a la dreta]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.files.wordpress.com/2008/05/foix.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-246" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2008/05/foix.jpg" alt="" width="400" height="509" /></a></p>
<p>El Santuari de Santa Maria de Foix és ben a prop de casa. Al <a href="http://www.altpenedes.net/">Penedès</a>, prop de Vilafranca, a la dreta de la carretera que mena a <a href="http://www.torrellesdefoix.cat/turisme/torrelles.asp">Torrelles de Foix</a>. A pocs quilòmetres d&#8217;arribar-hi, pareu atenció, a mà esquerra es baixa a l&#8217;àrea recreativa de les Dous i a mà dreta surt la carretera, després camí, però bon camí, que porta a Santa Maria de Foix. En poca estona ja sereu dalt, amb bon aparcament, i podreu admirar la construcció penjada, mantenint l&#8217;equilibri inestable, sobre l&#8217;abim. D&#8217;allà dalt veure tota la comarca i, en dies clars, fins Mallorca o això diuen. Podeu continuar l&#8217;excursió visitant Sant martí Sarroca, un interessant castell medieval, i si voleu, fins seguir la ruta riera de <a href="http://www.pontons.org/">Pontons</a> a munt. Un paisatge cada vegada més verge i ferèstec, que en 20 kms. us portarà a l&#8217;Alt Camp, a Santes Creus, on podreu visitar aquest monestir, <a href="http://www.larutadelcister.info">joia del císter català</a>. Podeu dinar a Santes Creus mateix, a l&#8217;albareda, on hi ha taules i fogons per fer una bona carn a la brasa. O probar la taula del restaurant Grau, o de cal Mosso, dos bones opcions per dinar bé.</p>
<p>El Santuario de Santa Maria de Foix está cerca de tu casa. En el Penedès, tocando a Vilafranca, a la derecha de la carretera que llega hasta Torrelles de Foix. A pocos kilómetros antes del pueblo preste atención. Allí donde a mano izquierda se baja hasta el área recreativa de las Dous, tiene Vd.  ya mano derecha la carretera, después camino, pero buen camino, que le llevará a Santa Maria de Foix. En poco tiempo ya estará arriba, con buen aparcamiento, y podrá admirar la construcción colgada, manteniendo el equilibrio inestable, sobre el abismo. Desde allá arriba verá toda la comarca y, en días claros, hasta Mallorca o eso dicen. Puede continuar la excursión visitando Sant Martí Sarroca, un interesante castillo medieval, y si quiere, hasta seguir la ruta riera de Pontons arriba. Un paisaje cada vez más virgen y salvaje, que en 20 kms. le llevará hasta el Alt Camp, a Santes Creus, donde podréis visitar este monasterio, joya del císter catalán. Pueden comer en Santes Creus, en su albareda, donde hay mesas y fogones para hacer una buena carne a la brasa. O probar la mesa del restaurante Grau, o en cal Mosso, dos buenas opciones para comer bien.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Joan Creus deja la selección española de baloncesto]]></title>
<link>http://selecbaloncesto.wordpress.com/2008/05/15/joan-creus-deja-la-seleccion-espanola-de-baloncesto/</link>
<pubDate>Thu, 15 May 2008 11:04:34 +0000</pubDate>
<dc:creator>rem3</dc:creator>
<guid>http://selecbaloncesto.wordpress.com/2008/05/15/joan-creus-deja-la-seleccion-espanola-de-baloncesto/</guid>
<description><![CDATA[Joan &#8221;Chichi&#8221; Creus, hasta ahora ayudante de Pepu Hernández al frente de la selección es]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p style="text-align:justify;"><img class="alignleft" src="http://www.jgbasket.com/frases-baloncesto/joan_creus.jpg" alt="" />Joan &#8221;Chichi&#8221; Creus, hasta ahora ayudante de Pepu Hernández al frente de la selección española de baloncesto, ha sido nombrado secretario técnico del Barcelona partir de la próxima temporada, en sustitución de Zoran Savic. Según ha informado el club barcelonista, Savic mantendrá su relación contractual con la entidad hasta el próximo 30 junio y durante este tiempo ayudará a Creus en el trabajo de planificación de la temporada próxima.</p>
<p style="text-align:justify;">Las tareas inminentes de Creus serán las de confeccionar la plantilla y la de buscar a un entrenador para la próxima temporada.</p>
<p style="text-align:justify;">El contrato que ligará al nuevo director técnico con el Barcelona tendrá una duración entre 3 y 4 temporadas; y Creus se incorporará de forma inmediata a su trabajo, por lo que abandonará el cargo de ayudante de Hernández y ya no acudirá a los Juegos Olímpicos de Pekín.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[L'Albareda de Santes Creus]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2007/11/07/lalbareda-de-santes-creus/</link>
<pubDate>Wed, 07 Nov 2007 21:00:31 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2007/11/07/lalbareda-de-santes-creus/</guid>
<description><![CDATA[A Santes Creus no només hi ha el monestir magnífic de la ruta del Císter, que dona nom a la població]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a title="alba.jpg" href="http://joanmolar.wordpress.com/files/2007/11/alba.jpg"><img src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2007/11/alba.jpg" alt="alba.jpg" width="393" height="524" /></a></p>
<p>A Santes Creus no només hi ha el monestir magnífic de <a href="http://www.larutadelcister.info/">la ruta del Císter</a>, que dona nom a la població. Un cop l&#8217;hagueu visitat, deixeu-vos seduir per l&#8217;albareda prop de riu Gaià. Un espai d&#8217;esbarjo vora l&#8217;aigua tranquil·la. I si us agrada fer pic-nic, porteu carn a la brasa i ganes de menjar a l&#8217;aire lliure. Aquest espai, amb taules, fogons, llenya i un bar és ideal per fer-ho. La canalla té força espai per jugar.</p>
<p>En Santes Creus no sólo podreis visitar el magnífico monasterio de la ruta del Císter, que da nombre a la población. Una vez lo hayan visitado, déjense seducir por la arboleda cercana al río Gaià. Un espacio de recreo cerca del agua tranquila. Y si os gusta hacer pic-nic, traed la carne a la brasa y las ganas de comer al aire libre. Este espacio, con mesas, fogones, leña y un bar es ideal para hacerlo. Los niños tienen mucho espacio para jugar.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Domingo,]]></title>
<link>http://gpinsider.wordpress.com/2007/10/28/28-de-outubro/</link>
<pubDate>Sun, 28 Oct 2007 03:05:13 +0000</pubDate>
<dc:creator>grandprixinsider</dc:creator>
<guid>http://gpinsider.wordpress.com/2007/10/28/28-de-outubro/</guid>
<description><![CDATA[28 de outoubro &#8211; 56 anos atrás, em 1951, três pilotos chegaram com chances ao titulo na etapa ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://gpinsider.wordpress.com/2007/10/28/28-de-outubro/kimi-raikkonen-confirmado-como-campeao-mundial-2007/" rel="attachment wp-att-530" title="Juan Manuel Fangio, Alfa Romeo Alfetta 159, 1951"><img src="http://grandprixinsider.wordpress.com/files/2007/10/fangio-alfa-romeo-alfetta-159-1951.jpg" alt="Juan Manuel Fangio, Alfa Romeo Alfetta 159, 1951" /></a></p>
<p><b>28 de outoubro &#8211; </b>56 anos atrás, em 1951, três pilotos chegaram com chances ao titulo na etapa final o Grande Prêmio da Espanha em Pedralbes: Fangio (27 pontos), Ascari (25) e Gonzalez (21). Ascari marcou pole, mas a escolha de pneus da Ferrari, contradizendo as sugestões da Pirelli, provou ser péssima. Fangio teve que ganhar a prova para assegurar o seu primeiro titulo de campeão mundial e é justamente isto que o piloto da Alfa Romeo fez. Foi o primeiro de cinco títulos que Fangio iria conquistar nas próximas sete temporadas. Em segundo naquele GP chegou outro argentino, o Froilán Gonzalez, na frente de Nino Farino.</p>
<p>Hoje é também o anoversário de Antonio Creus, Bernie Ecclestone e Hans Klenk.</p>
<p><!--more--></p>
<p align="center"><a href="http://gpinsider.wordpress.com/quem-e-mario-bauer/mario-bauer-max-wilson-williams-test-barcelona-1999/" rel="attachment wp-att-449" title="*"><img src="http://grandprixinsider.wordpress.com/files/2007/10/00001.jpg" alt="*" /></a></p>
<p><a href="http://gpinsider.wordpress.com/2007/10/28/28-de-outubro/16-de-novembro/" rel="attachment wp-att-532" title="Bernie Ecclestone, 2007"><img src="http://grandprixinsider.wordpress.com/files/2007/10/bernie-ecclestone-sm.thumbnail.jpg" alt="Bernie Ecclestone, 2007" /></a>  <b>28/10/1930</b>, nasce <b>Bernard Charles Ecclestone</b> em Saint Peters na Inglaterra.</p>
<p>O presidente e CEO da Formula One Management e Formula One Administration, simplesmente o homem mais poderoso da F1. O controle que Bernie Ecclestone exerce sobre o esporte é principalmente comercial, já que a sua posição provém do gerenciamento de direitos de transmissão e divulgação, os quais adquiriu nos anos 70. Por meio de suas empresas Ecclestone também mantém a administração e logística deste espetáculo global.</p>
<p>Apesar de uma cirurgia do coração em 1999, Bernie Ecclestone permanece aos 77 anos uma figura energética com uma sede de sempre fechar negócios de alto lucro. No final dos anos 90 Bernie vendeu boa parte das suas ações na SLEC Holdings (na qual são juntadas as várias empresas) e permanece com 25%, mas continua 100% no controle das empresas.</p>
<p align="center"><a href="http://gpinsider.wordpress.com/quem-e-mario-bauer/mario-bauer-max-wilson-williams-test-barcelona-1999/" rel="attachment wp-att-449" title="*"><img src="http://grandprixinsider.wordpress.com/files/2007/10/00001.jpg" alt="*" /></a></p>
<p><b><a href="http://gpinsider.wordpress.com/2007/10/28/28-de-outubro/25-de-outubro/" rel="attachment wp-att-436" title="Hans Klenk"><img src="http://grandprixinsider.wordpress.com/files/2007/10/hans-klenk.thumbnail.png" alt="Hans Klenk" /></a> 18/10/1919</b>, nasce <b>Hans Klenk</b> em Künzelsau na Alemanha.</p>
<p>Participou ao volante de um Veritas, ex Karl Kling, no GP da Alemanha de 1952. Pilotando uma Mercedes em dupla com Kling comemorou um 2º lugar na Mille Miglia e juntos venceram ainda a Carrera Panamericana.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cadaqués]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2007/05/26/cadaques/</link>
<pubDate>Sat, 26 May 2007 08:41:08 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2007/05/26/cadaques/</guid>
<description><![CDATA[Cadaqués és un compendi de la mediterrània a Catalunya. Un poble blanc, volcat al mar agrest del Cap]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a title="cadaq.jpg" href="http://joanmolar.files.wordpress.com/2007/05/cadaq.jpg"><img src="http://joanmolar.files.wordpress.com/2007/05/cadaq.jpg?w=419&#038;h=558" alt="cadaq.jpg" width="419" height="558" /></a></p>
<p><a href="http://www.cadaques.org/">Cadaqués</a> és un compendi de la mediterrània a Catalunya. Un poble blanc, volcat al mar agrest del Cap de Creus, que ha sabut conservar el seu tipisme, quasi de museu. Carrers estrets, una esglèsia amb un maravellós retaure barroc, platjes d&#8217;aigues cristal·lines, la majoria de picons i algunes de sorra. Ens agrada molt Cadaqués. Ens agrada passejar pels seus carrers de postal. Ens n&#8217;agrada l&#8217;aire. Ens agrada veure caure la tarda, i la nit, a la badia, amb la vila al fons, il·luminant-se, poc a poc. Ens agrada arribar-nos fins Port Lligat, passant pel càmping i l&#8217;ermita, per veure la casa que fou de Dalí, l&#8217;illa i el port. Ens agrada anar un xic més lluny, fins el far i les cales de Cap de Creus, per viure un paisatge salvatge, diferent. Si no heu estat mai a les illes gregues, o si les anyoreu, Cadaqués és el destí per fer-ne passar el desig. No us caldrà anar a Grècia mentre tingueu Cadaqués a l&#8217;abast. Per menjar i per dormir trobareu nombrosos hotels i restaurants. Us recomanem els de la riba de la platja gran, anomenada de Nèmesi Llorens, sota el fortí, com Es Baluard, Tel. 972 258 183 o Els Pescadors, Tel. 972 258 859. Cuina de peix, cuidada. Escolliu el que us agradi, mireu-vos la carta. D&#8217;hotels també anem molt ben assortits. Ens encanta el <a href="http://www.llanepetit.com/">Llané petit</a>, una cucada estil eivissenc amb vistes al mar. O les que te el <a href="http://www.playasol.com/">PlayaSol</a>, més convencional, sobre la vila.  L&#8217;Octavia és més modern, força convencional, i no te vistes perquè és dins el poble. <a href="http://www.rocamar.com/">El Rocamar</a> és per ments refinades i, un xic decadents. Està allà issolat al final de la badia. De pèl·lícula. Habitacions havaneres i luxoses. Més familiar i senzill és l&#8217;hotel S&#8217;Aguarda, a la carretera de Portlligat, 28. Cadaqués fou la meca dels &#8220;hippies&#8221; a Catalunya, i això encara es nota. Es nota en certs bars i certs locals d&#8217;oci. I també en els seus hotels, que són molt especials. O us agraden o no. Sense un terme mig. També hi ha un càmping, Tel: 972 258 126, camí de Port Lligat, tan de subsistència com el seu entorn, però entranyable, dalt d&#8217;un turó amb horitzó marí i prop d&#8217;una ermita blanca. És un segona categoria i no creiem que pugui pujar gaire més. Però el paisatge és de 5 estrelles. Malgrat tot, us assegurem que passar una nit a Cadaqués no us deixarà indiferents. Podeu lligar aquesta excursió amb una ruta per l&#8217;Empordà, visitant Sant Pere de Rodes i el Port de la Selva.</p>
<p>Cadaqués es un compendio del mediterráneo en Cataluña. Un pueblo blanco, volcado al mar agreste del Cap de Creus, que ha sabido conservar su tipismo, casi de museo. Calles estrechas, una iglesia con un maravilloso retablo barroco, playas de aguas cristalinas, la mayoría de guijarros y algunas de arena. Nos gusta mucho Cadaqués. Nos gusta pasear por sus calles de postal. Nos gusta el aire. Nos gusta ver caer la tarde, y la noche, en la bahía, con la villa al fondo, iluminandose, poco a poco. Nos gusta llegar hasta Port Lligat, pasando por el camping y la ermita, para ver la casa que fue de Dalí, la isla y el puerto. Nos gusta ir un poco más lejos, hasta el faro y las calas de Cap de Creus, para vivir un paisaje salvaje, diferente. Si no ha estado nunca en las islas griegas, o si las anñora, Cadaqués es el destino ideal para solventar el deseo. No será necesario ir a Grecia mientras tenga Cadaqués al alcance. Para comer y para dormir encontrará numerosos hoteles y restaurantes. Le recomendamos los de la riba de la playa grande, llamada de Nemesi Llorens, bajo el fortín, como Es Baluard, Tel. 972 258 183 o Los Pescadores, Tel. 972 258 859. Cocina de pescado, cuidada. Elija el que le guste, lea la carta. De hoteles también vamos muy bien surtidos. Nos encanta el Llané petit, una cucada estilo ibicenco con vistas al mar. O el Playasol, más convencional, con balcón frente al mar y la villa. El Octavia es más moderno, bastante convencional, y no tiene vistas porque está dentro del pueblo. El Rocamar es para mentes refinadas y, un poco decadentes. Está allí, solo, al final de la bahía. De película. Habitaciones habaneras y lujosas. Más familiar y sencillo, el hotel S&#8217;Aguarda, en la carretera de Portlligat, 28. Cadaqués fue la meca de los &#8220;hippies&#8221; en Cataluña, y eso aún se nota. Se nota en ciertos bares y en ciertos locales de ocio. Y también en sus hoteles, que son muy especiales. O te gustan o no. Sin un término medio. También hay un camping, Tel.: 972 258 126, camino de Port Lligat, tanto de subsistencia como su entorno, pero entrañable, sobre un cerro con horizonte marino y cerca de una ermita blanca. Es un segunda categoría y no creemos que pueda subir mucho más. Pero el paisaje es de 5 estrellas. Sin embargo, le aseguramos que pasar una noche en Cadaqués no les dejará indiferentes. Puede enlazar esta excursión con una ruta por el Empordà, visitando Sant Pere de Rodes y el Port de la Selva.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
