La ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu, en part, a la seva posició central dins la comarca de la Garrotxa, l’activitat industrial i comercial, la vida cultural i les circumstàncies històriques.

Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, i és que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat.

L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa. Encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el Claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s.XVIII). A més té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamoixos de la Moixina, un indret plàcid i tranquil que sorprèn a qui el visita, sobretot als amants de l’art, que l’identifiquen amb els pintors paisatgistes de l’Escola d’Olot. La ciutat i el seu entorn, a més, són un exemple de recuperació d’elements vinculats als espais naturals, amb propostes com el jardí botànic de flora autòctona, la xarxa de senders Itinerànnia, les Vies Verdes o el Parc de Pedra Tosca.

El nucli antic d’Olot és el punt neuràligic del comerç, un centre comercial a cel obert, que compagina l’artesania i els productes locals de sempre, amb el dinamisme d’una ciutat moderna i contemporània vinculada a la moda, l’art i el bon menjar.

Les Festes del Tura, declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional, són les festes més eperades pels olotins i per la gent d’arreu del país, durant les quals es pot gaudir d’un gran esdeveniment: veure ballar la faràndula.

De juliol a setembre la ciutat ofereix un variat ventall d’activitats que tenen lloc dins la programació de “La cua del drac”, com visites guiades a la fresca o el Festival Internacional de la Cornamusa, el Cornamusam.

Les fires que es porten a terme al llarg de l’any donen a conèixer l’àmplia varietat de productes i activitats locals tant als ciutadans com als visitants. La Fira de Sant Lluc, que se celebra des de 1314, n’és el principal exponent.

Tavertet és un municipi de la comarca d’Osona, provincia de Barcelona. Limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb les Guilleries.

El terme municipal de Tavertet , de la comarca d’Osona, subcomarca del Collsacabra, te una extensió de 32,17 Km2 , una altitut mitjana de 1000 m. i una població de 155 habitants. El nucli urbà està format per una part històrica amb cases dels segles XVII-XVIII, declarada Bé d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. Aquesta zona està envoltada per noves edificacions construides amb materials (pedra , fusta, teules) segons la manera tradicional, fent que antic i modern siguin arquitectonicament harmonitzats.

La seva característica principal és el paisatge amb la presència de grans conjunts de roca en forma de cingles d’alçada imponent que marquen una potent bellesa; te el complement de coves, balmes i espais oberts amb suggerents panoràmiques fornides d’una vegetació amb boscos de roures, alzines , faigs i altres arbredes. La pau, tranquilitat i aillament donen al territori un interès turistic molt singular, atribuïnt al paratge les característiques de la natura viva.

El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial.

El nucli urbà constava inicialment de nomes tres carrers, que encara s’anomenen de la mateixa manera: “Carrer de Dalt”, “Carrer del Mig” i “Carrer de Baix”.

Els darrers 20 anys el poble ha crescut força, però ha sabut mantenir un bon equilibri estètic entre les antigues cases del 1700 – 1800 i les construccions mes modernes.

El municipi es també un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells. La natura salvatge es per tot arreu i a ben poca distancia del nucli urbà.

Si podeu, acosteu-vos a Tavertet desprès d’unes bones pluges. Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar als cingles, es precipiten al buit formant uns salts d’aigua impressionants. Els mes propers al poble son els salts del Noguer i del Moli Bernat, al sot de Bala. Seguint la cinglera trobarem mes endavant la Cua de Cavall al torrent de l’Avenc i el Salt del Sallent prop de Rupit.

A Tavertet es constata la presència humana fa més de 5000 anys, amb mostres arqueológiques des del neolític, edat del bronze, iberic i poblament constant a partir de l’època medieval. El primer document que esmenta a Tavertet és de l’any 1070, quan estava vinculat al castell de Rupit. Després en foren senyors els Tavertet (Segle XIII), els Malla (segle XIV-XV) i els Savassona (SegleXVI) que anexionaren Sant Baromeu Sesgorgues i en foren els útims senyors fins el segle XIX. Personatges dstacats van ser Guillem de Tavertet (segle XIII) conseller de Pere el Catòlic, i Galceran Sacosta (segle XIV) que fou bisbe de Vic. En el segle XVII Tavertet es convertí en escenari d’algunes activitats de Joan de Serrallonga, que hi tenía un lloc per amagar-se, identificable amb la Balma de les Piques.

És notable la existència de cinc monuments romànics: La Parroquial de sant Cristòfol ( s. XI-XVI), sant Miquel de Sorerols (s. XI), sant Bartomeu Sesgorgues (s.XII-XVII), santa Cília (s. XI) en runes, sant Corneli (data incerta, probable preromànica) al costat d’un sepulcre megalític. Mostra del gótic son la Torre de guaita de la Vall (s.XIII-XIV) i la masia de l’Avenc (s.XIII – XVI). Escampades pel terme hi ha diverses masíes del s. XVII al XVIII testimoni d’una arquitectura rural molt sobria.

La oferta gastronòmica de Catalunya es pot qualificar d’excel·lent. S’ha de reconèixer que el menjar, el beure, el tracte, el servei,… que s’ofereix a molts restaurants de Catalunya és de gran valoració.

Primera prueba de texto,  a partir de ….. aldkfja fafdjoeqiurpoqrng nfv ndkv nalfn pqorhg bf gpodf bvlsdfkn osufghb sdkn sd bdosfs lkdjnb lsk sdjfv sldfnls fjsg s sdgflsd hfg sfdinsdlfvs dkl sdf gsh fg9rqweij qeñrqej rqewjf qbgo qrbgq ijgbiqgbq olkas absfkabsd basiwaif aldkfja fafdjoeqiurpoqrng nfv ndkv nalfn pqorhg bf gpodf bvlsdfkn osufghb sdkn sd bdosfs lkdjnb lsk sdjfv sldfnls fjsg s sdgflsd hfg sfdinsdlfvs dkl sdf gsh fg9rqweij qeñrqej rqewjf qbgo qrbgq ijgbiqgbq olkas absfkabsd basiwaifaldkfja fafdjoeqiurpoqrng nfv ndkv nalfn pqorhg bf gpodf bvlsdfkn osufghb sdkn sd bdosfs lkdjnb lsk sdjfv sldfnls fjsg s sdgflsd hfg sfdinsdlfvs dkl sdf gsh fg9rqweij qeñrqej rqewjf qbgo qrbgq ijgbiqgbq olkas absfkabsd basiwaifaldkfja fafdjoeqiurpoqrng nfv ndkv nalfn pqorhg bf gpodf bvlsdfkn osufghb sdkn sd bdosfs lkdjnb lsk sdjfv sldfnls fjsg s sdgflsd hfg sfdinsdlfvs dkl sdf gsh fg9rqweij qeñrqej rqewjf qbgo qrbgq ijgbiqgbq olkas absfkabsd basiwaif

Una llum tènue predominava al rebedor del restaurant Basset, del xef Miquel Àngel Basset. A la dreta, un menjador amb unes deu taules. Davant, al costat de la barra, unes escales s’enfilaven fins al servei. Pel primer camí, passat el primer menjador, hi havia una segona sala. Més acollidora, en una cantonada, una taula rodona on hi varem seure cinc comensals.

Interior del restaurant Basset

Tenint en compte que les meves joves nocions en gastronomia encara eren bastant verdes, el meu encàrrec suposava aconseguir fer una crònica sobre l’àpat d’aquest restaurant vigatà de la millor manera possible. Les premisses, objectivitat i predisposició alhora d’examinar els plats i esperit crític al valorar-los des del meu humil punt de vista.

Assegut a la cadira, el primer que cridava l’atenció era un tros de paper amb el menú del dia on, d’entrant, la cuina vigatana oferia una amanida verda o una crema de porro i carbassó. L’inici de la primavera a Vic, em va fer inclinar per l’amanida. El menú incloïa pa, vi i aigua; vi de la casa evidentment. En servir-lo s’observava un color roig intens que, al moure la copa, deixava marcada al cristall una tímida llàgrima. L’olor no donava moltes expectatives al vi “peleón” del Basset i tastant-lo no va sorprendre. De gust fort, el pitjor vi del celler vigatà deixava un bon regust de boca.

De seguida arribaren els entrants. L’amanida no estava gaire elaborada. Dos rodanxes de pebrot vermell, quatre talls de tomàquet, una mica de remolatxa i pastanaga decoraven les grosses fulles d’enciam. Una opció d’entrant que es podria sevir en el pitjor restaurant de polígon, amb tots els respectes, per vuit euros.

El primer plat però, va ser una altra cosa. Tot i caure en el típic, tothom sap què es dina el dijous a molts restaurants: paella. Això sí, només amb l’olor ja s’endevinava un bon tiberi. Un arròs cuit al punt era acompanyat per trossos de pollastre i alguna gamba o escamarlà es deixava veure en certs plats. La paella no és cap secret pel Basset. Molt bona.

Pel segon plat, el restaurant oferia tres opcions: llom de porc a la planxa amb salsa de formatge manxec, pernilet de pollastre farcit de fruits secs o peus de porc gratinats. Abans de demanar aquest últim vaig preguntar a la cambrera si els peus estaven desusats, m’ho va confirmar. La decepció es va fer patent quan els ossos sí que hi eren. Tot i així, un plat exquisit del Basset que sap com tractar les peülles de l’animal ramader per excel·lència de la comarca.

Els postres van ser exquisits. Un pastís de pinya i coco que deixava hipnotitzat a qualsevol. Una pasta feta amb nata, pinya i coco jeia sobre una galeta un pèl cruixent que es desfeia a la boca.

Tret dels cafès (fora de menú) l’àpat va costar concretament 12’95 més IVA. Un preu més o menys assequible per una cuina tradicional catalana que, tret d’algun detall, no està malament. Tot i així, per complementar bé aquesta crítica caldria anar a dinar a la carta, però això està a l’abast de poques butxaques.

Aquesta tònica es generalitza en aquest món, el de l’alta i mitjana cuina, que sembla no sortir d’aquesta imatge elitista que porta a sobre des fa molts anys. Un cercle tancat on és difícil entrar sinó ets cuiner o periodista gastronòmic… no?

Guillem Bas Rovira

Ingredientes:

2 colls de xai
2 cebes
2 grans d’all
1 bitxo
4 beines de cardamom
Coriandre ens pols
Comi ens pols
Pebre negre 1 iogurt ,oli i sal
Procediment

Compra coll de xai i demana que t’atallin a trossos d’un dit de gruix
En un morter ,tritura els grans d’all una ceba tallada a trossets ,un bitxo  quatre  beines de cardamom i sal
Quan tot quedi com una pasta ,afegeix-hi comí en pols ,pebre negre i coriandre en pols  i remena-ho tot
Unta els trossos de xai amb aquesta pasta i deixa-ho reposar 30 minuts
En una cassola gran amb un raig d’oli ,sorgeix  una ceba tallada a tires .i quan sigui tendre  incorpora-hi el xai ; deixa que es cogui 5 minuts .després afegeix-hi el iogurt
Cal coure-ho a foc lent amb cassola tapada .
Si veus que el líquid s’ha reduit

Ingredients

1 pollastre
2 cebes
8 dàtils
50 gr. d’ametlles torrades
1 raig de mel ,canyella  comí ,sal , pebre negre ,i sal
Preparació
En una cassola de fang amb un raig d’oli , posa a escalfar les cebes tallades a tires
Quan comencin a ser tendres  , afegeix-hi una mica de canyella i de comí en pols
Ho remenes uns minuts i hi afegeixis el pollastre salpebrat ,i hi aboques aigua  fins que el cobreixis ; apuja el foc i deixa que cogui 30 minuts , tenint en compte que si el líquid es redueix molt , hi has d’abocar més agua
Desprès hi afegeixes més anyella ,la mel , els dàtils sense pinyol i les ametlles torrades i filetejades
Deixa que es cogui 20 minuts més i llestos

Ingredients

1 pollastre
1 Ceba gran
1  Poma gran
100 gr de panses
Canyella
Julivert fresc
Pebre de Cayena
Sal
Pebre de Caiena
Sal ,pebre negre
Oli de girasol
Preparació
En una cassola ,posa un raig d’oli de gira-sol i, quan sigui calent , incorpora-hi els trossos de pollastre salpebrats
Deixa que s’enrosseixin  durant uns minuts ,i després els reties.
A la matixa cassola ,sofregeixs la seba  tallad a tires i quan estigui tendra hi afegeixes sal ,la canyella en pols ,julibert fresc i una mica de pebre de Canyella en
pols

Ingredients

1 conill
1 ceba
1 pastanaga
3  alls
Canyella en pols
3 preses de xocolata
50 gr ametlles torrades
25 gr de pinyons
Farina ,vi negre oli , pebre negra ,sal
Preparacio
Sal pebre el conill i posa’l en un bol
Afegeix –li la ceba , la pastanaga i l’all tallat a trossos petits ,cubreix-lo de vi negra escampi-hi la canyella ens pols i deixa-ho marinar 6 hores
Després escorre el conill ,enfarina’l i fregeix-lo amb oli abundant fins que quedi una mica enrossit
En una cassola amb una mica d’oli ,posa la verdura del bol escorreguda i deixa que quedi tendre
Hi afegeixes una mica de farina i ho remenes fins que quedi una salsa homogènia
Desprès ,incorpora-hi el conill ,cobreix-lo amb el vi de la marinada i deixa-ho coure 15 minuts
En un morter, fes una picada amb la xocolata, les ametlles i els pinyons
Posa la picada a la cassola i deixa-ho 20 minuts més .Llestos

ingredients

¾ DE KG DE VEDELLA PER ESTOFAR,
½ KG DE PATATES,
1 CEBA GRAN,
2 TOMÀQUETS MADURS,
50 G D’ AMETLLES TORRADES,
1 GALETA MARIA,
BROU DE VERDURES O AIGUA,
VI BLANC,
SAL,
PEBRE NEGRE,
CANYELLA,
JULIVERT FRESC PICAT,
OLI

preparació

Demana a la carnisseria carn per estofar i que te la tallin a daus.
Salpebra la carn i enfarina-la.
Pela les patates i talla-les a daus.
En una paella amb oli abundant,daura les patates durant 1 minut com a màxim,només perquè quedin una mica fregides, i reserva-les en un plat.
A la mateixa paella,enrosseix els daus de carn de la mateixa manera que les patates, 1 minut com a màxim.
En una cassola grossa amb un raig d’oli, sofregeix una ceba tallada a tires amb una mica de sal.
Després hi afegeixes el suc de dos tomàquets madurs una mica de canyella i hi incorpores els daus de carn.
Deixa que es vagi fent uns minuts a foc baix, i hi afegeixes una picada d’ ametlles i una galeta Maria trinxada.
Remena-ho  tot i aboca-hi mig litre de brou de verdures (si no en tens, posa-hi aigua amb un pessic de sal ).
Deixa-ho coure tot 45 minuts, i si el líquid es redueix, afegeix-n’hi més.
Després afegeix mig got de vi blanc, julivert fresc picat i les patates.
Quan les patates siguin cuites, ja ho pots servir.

ingredients

Garrons de porc
brou (ceba,llorer,nap, branca d’ api),
½ pebrot verd,
½ pebrot vermell,
½ carbassó,
bolets al gust,
1 tomàquet madur,
1 ceba,
2 grans d’all,
vi blanc,
oli,
sal.

preparació

Cou els garrons en una olla amb aigua abundant,
Una ceba, llorer, un nap, una branca d’ api i sal al gust.
Quan els garrons siguin tendres, retira’ls.
En una cassola gran amb un raig d’oli fes un sofregit amb pebrot verd, pebrot vermell, tomàquet madur, ceba, all i carbassó, tot tallat a trossos petits i amb un pessic de sal.
Quan la verdura sigui tendra, hi afegeixes els garrons i els bolets que vulguis.
Tira-hi un raig de vi blanc, cobreix-ho d’ aigua i deixa reduir el líquid fins que estigui al punt.

ingredients

1 KG DE RAP A RODANXES,
1 CEBA,
2 GRANS D’ALL,
100 G D’ AMETLLES TORRADES,
JULIVERT PICAT
SAL,
VINAGRE,
PEBRE NEGRE,
OLI

preparació

Salpebra les rodanxes de rap i enfarina-les.
Fregeix-les en una  paella amb oli abundant i posa-les en una cassola de fang.
A sobre del peix, afegeix-hi una ceba tallada a trossos petits,
els alls laminats i un rajolí  de vinagre.
Hi aboques mig got  d’aigua per sobre i un rajolí d’oli verge.
Tapa la cassola i deixa que es vagi fent a foc molt baix.
Al cap de 30 minuts, escampa-hi  les ametlles torrades passades pel morter i el julivert picat.
Deixa-ho coure fins que el rap s’hagi fet per dins i serveix-ho.

ingredients

400 G  DE FAVES  (SENSE LA BEINA)
ALLS TENDRES
100 G DE CANSALADA
100  G  DE  BOTIFARRA  NEGRA,
50  G DE PERNILDOL
SAL,
OLI

preparació

En una cassola amb un raig d’ oli, posa-hi 100 g  de  cansalada  tallada a tires.Quan s’hagi enrosit, en retiresels trossos i els  reserves. A la mateixa cassola afegeix  els alls tendres tallats a tires isofregix- los a foc  baix justament amb les faves i un pessic desal. Deixa que es coguin 10 minuts i després afegix- hi tros sos de botifarra negra i pernil dolç. Deixa- ho 5 minuts més, i incorpora -hi la cansalada i una mica d’aigua.
Deixa- ho 5 minuts més,i incorpora- hi la cansaladai una mica d’aigua. Deixa-ho coure fins ques les faves estiguin al punt.