Les cuineres de Sils

• Cuines i cuineres (del vell bloc)
• Sopars cuineres, 40 € 08
• Sopar gastronòmic, 12 juliol 08
• Sopar a La Llacuna, maig 08
• Sopar Primavera, 90 comensals, 08
• Cuineres tenen dos equips
• Cuina de Sils a Madrid, desembre 07
• Lloret i Sils
• Les Cuineres a Madrid, novembre 07
• Sopar a la Llacuna, febrer 2008
• Ramoncín i les Cuineres
• Crancs de Sils
• Sant Joan
• Algunes fotos procedeixen de la Galeria pública de l’Anna, Cuina a Sils, àlbum Picassa

2009: el segon dissabte de juliol, dia 11, tindrà lloc el Sopar Gastronòmic Local …

12 juliol 2008:

Cliqueu la foto superior per veure més fotos del sopar

Fotos 15è Sopar Gastronòmic de Sils

El dissabte a la nit varem assistir al 15è. sopar gastronòmic de Sils,organitzat pel col·lectiu més que reconegut de La cuina de Sils,gastronòmicament és va poder tastar diferents cassoles de rostits i guisats molt bons. Abans de l’àpat,a darrera on hi havia la cuina,ens van explicar una mica el funcionament del sopar i del col·lectiu,les cassoles que cuinen els participants han de ser de 6 racions (però que s’hi puguin fer 12 tastets,ja que les taules són de 12 p.

Quan arriba l’hora de començar el sopar és fa el sorteig de les cassoles,érem 47 taules i a cada taula li tocaven dues cassoles,en una llista de 47 parelles (ajunten un rostit amb un guisat normalment) s’escolleix un numero a l’atzar que serà la tria de cassoles que menjaran a la taula numero 1,seguidament i seguint la llista de cassoles i l’ordre de taules és distribueixen la resta. Una de les integrants del col·lectiu més gran, de més de 90 anys!!! i en actiu,va escollir el numero 25, així doncs a la taula numero 1 li va tocar la parella de cassoles numero 25, a la nº2 la 26, a la nº3 la 27…etc fins a la nostra la taula nº37 que ens va tocat la cassola nº17 (ànec rostit i espatlla de xai guisada…més un cassola extra de conill amb verduretes degut a la coneixença d’una persona de la taula amb l’organització,fantàstic…). La vetllada va ser molt agradable,amb un detall emotiu quan el col·lectiu va celebra el 60è aniversari d’en “Xicu”, anima mater de la Cuina de Sils…Aquesta feina de recuperar les receptes de sempre,de divulgar la cuina de les àvies, etc té molt de valor però sobretot el fet de recuperar la cuina,la gastronomia i el menjar com un acte social…malgrat ser més de 500 persones al sopar aquest té l’aire d’un “sopar d’amics” amb el sentit més bo del terme,un sopar entre coneguts, on les cuineres s’acosten a les taules on han anat a parar les seves cassoles per demanar que els hi ha semblat a la gent…una experiència per repetir. Perquè la part del “safareig” també és important!!!.Potser no sabran mai que és el nitrogen líquid, ni les deconstruccions, ni les baralles entre patums dels fogons… els cuiners i les cuineres de Sils tant sols cuinen, a poc a poc, per agradar als que ho tasten, amb molt de gust i carinyo, com ho han fet sempre les nostres àvies.

Article publicat a Farcint la faixa i a La Cuina de Sils

Les Cuineres de Sils celebren el quinzè Sopar Gastronòmic Local

Cap dels assistents sabrà quin menú menjarà fins que es faci el sorteig de les cassoles durant el sopar
SILS | DDG

El col·lectiu grastronòmic Les Cuineres de Sils celebraran el proper 12 de juliol per quinzena vegada consecutiva el Sopar Gastronòmic Local. L’àpat tindrà lloc al pavelló municipal del poble a les 10 del vespre i els tiquets es podran adquirir a partir de dia 28. El sopar té com a especial que ningú sap el que es trobarà a taula ja que per endavant només es té el tiquet i un cop allà se sortegen les cassoles entre els assistents a la vetllada.

Per tant, dels típics plats tradicionals de les silenques tant els pot tocar menjar peus de porc amb cargols com vedella amb salsafins, o calamars farcits, entre altres especialitats. Uns plats que han fet famoses aquestes cuineres de grastronomia tradicional arreu del país. El preu del sopar és de 25 euros i de 14, per als menors de 12 anys. Els llocs de venda i reserva de tiquets és el Centre d’Interpretació dels Estanys, situat a l’estació de Renfe, de quatre a sis de la tarda el dies laborables i de 10 a una del matí, els dissabtes. La vetllada al pavelló s’acabarà amb una sessió de ball a càrrec del conjunt musical Boogie Woogie.

Font: DdG, 18 juny 08

Receptes de les cuineres:

• Pimers plats únics
• La Xamfaina
• Plats amb verdures
• Plats amb bolets i fruites
• Plats amb cargols i marisc
• Bacallà, crancs i granotes
• Rostits, farcits, guisats i estofats

Llegiu la secció: Cuines

Molts ja sabeu que m’agrada menjar bé. No m’importa menjar fast food o guarrades variades però no serà quan jo escullo restaurant. La majoria de cops, aquestes ànsies de gourmet delicatesseniat em fan anar a llocs que se m’escapen del pressupost per acabar menjant coses (gairebé sempre delicioses) petites i acabo sense quedar-me ple.

El meu preferit és el Cuines Santa Caterina. El nom pot semblar una botiga de reformes o de constructors especialitzats en fer cuines però no: per mi és un dels millors restaurants de Barcelona. Està integrat dins del mercat de Santa Caterina (el del sostre ondulat i xulo), a prop de la Catedral i és 100% recomanable. Tenen varis tipus de cuina anant des de la més mediterrània fins a l’asiàtica.

En aquesta entrada, però no volia recomanar un restaurant, sinó que era per parlar d’un vídeo que m’han passat abans on ens ensenyen diferents entrepans que tenen molt bona pinta, la veritat. Potser no em menjaria alguns d’ells, però és cert que semblen fastigosament deliciosos.

Les Cuineres de Sils atipen cent comensals en el Sopar de Primavera

E.B, Sils.
La sala la Laguna de Sils es va omplir dissabte a la nit per delitar l’esperat Sopar de Primavera de les Cuineres de Sils. Amb els tiquets venuts des de feia setmanes, les cuineres silenques es van posar els davantals davant els fugons per atipar més de 95 comensals disposats a tastar un menú especial per aquesta època de l’any. En concret, el menú va constar un tastet de truita d’alls tendres, mousse d’escalivada com a entrant i una copa de Cava Rosat Mont Ferrant; de primer plat, faves i pèsols a la catalana i, seguidament, i per sorteig, bacallà amb samfaina, sípia amb gambetes, rap amb cloïsses, pollastre de pagès amb verdures, galta de vedella amb salsafins o conill amb cargols. Tot això regat amb vi negre Joncària i Merlot reserva 2003, dels cellers Pere Guardiola. Per postres, coques, bunyols i crema catalana acompanyats de cava Agustí Villaret Mont Ferrant.

DdG, 20 maig

Les Cuineres de Sils preparen el segon sopar de l´any, el de Primavera

DdeG, Sils.
El proper 17 de maig, les Cuineres de Sils tornaran a posar-se els davantals i prepararan el segon gran sopar de l’any. El menú oferirà, com a entrants, un tastet de truita d’alls tendres, mousse d’escalivada i una copa de Cava Rosat Mont Ferrant; de primer plat, faves i pe?sols a la catalana i, seguidament, i per sorteig, els convidats menjaran bacallà amb sanfaina, sípia amb gambetes, rap amb cloÍsses, pollastre de pagès amb verdures, galta de vedella amb salsafins o conill amb cargols. Tot això regat amb vi negre Joncària i Merlot reserva 2003, dels cellers Pere Guardiola.

Per postres, i seguint amb plats tradicionals hi haurà coques, bunyols i crema catalana, acompanyats de cava Agustí Villaret Mont Ferrant. Per acabar d’amenitzar la vetllada i per pair-ho tot, hi haurà ball de fi de festa amb el duet MARiOnA i PeRe. El proper sopar de les cuineres de Sils es farà el mes d’agost. Tots els àpats tenen lloc a la Sala La Laguna, a les 21 hores i hi poden participar un màxim de 90 comensals.

Diari de Girona

nach knapp über 2 stunden flug von wien nach barcelona am nachmittag hier gelandet. clickair.com ist eine recht günstige spanische billigfluglinie, die von barcelona aus zahlreiche städte anfliegt. im flieger gibts dafür gar nichts (kein trinken, essen, film, musik) außer ziemlich enge sitzreihen.

ein airportbus fährt dann direkt ins stadtzentrum, preis 4€. am nachmittag dann im hotel eingecheckt. das confortel auditori liegt zentral, mit voll modernem design, sauber mit internet und gratis minibar am zimmer. absolut zu empfehlen. gebucht über easytobook.com.

so und jetzt gehts los. am abend beim spazieren durch die stadt kommt barcelona voll zur geltung. hier im und rund ums zentrum herrliche jahrhundertwende-häuser mit lustig abgeschrägten ecken an jeder kreuzung (siehe hier). fast jede strasse wird von einer baumalle durchzogen, und am abend werden die großen fußgängerstrasse von zahlreichen menschen frequentiert.

gegessen wurde im cuines santa caterina. ein spitzen, wahrscheinlich 35-hauben lokal, mit stylisher aber gemütlicher atmosphäre, netter bedienung, angenehmen publikum aber vor allem wahnsinns essen. (sehr empfehlenswert: maki mascarpone). preise allerdings dementsprechend.

danach noch in einer der angeblich besten bars der welt, in der boada cocktail bar, cocktails geschlürft. die bar ist wirklich ein klassiker wie man sichs vorstellt, allerdings alles etwas zu klein, keine tische und keine getränkekarte. für einen cocktail ganz gut.

und das war dann auch schon wieder der erste tag.

«Estem molt tips, però una miqueta més… Podria ser?»

ESPERANÇA PADILLA Calamars facits i un tall de pa per repassar bé el plat. Bacallà amb pinyons i panses i un tall de pa per repassar bé el plat. Vedella amb bolets i un tall de pa per repassar bé el plat. Aquesta podria ser una de les cadències assimilables al sopar que les Cuineres de Sils van oferir dissabte passat i que va significar l´inici del cicle de Sopars de Temporada. Al llarg de tot l´any, aquest col·lectiu que es rejoveneix i agrupa ja gairebé un centenar de cuineres silenques oferirà els plats de cuina catalana més típics de cada estació de l´any. No es deixin pas enganyar però per la promesa d´un lleuger sopar d´estiu: un dels possibles lemes del col·lectiu és «tot ha de començar amb un sofregit i acabar amb una picada».

«Estem molt tips, però una miqueta més… Podria ser?» va ser una de les frases més repetides de la nit -igual que un dels gestos més repetits va ser, tal com ha quedat palès, repassar bé el plat amb un tall de pa. Productes de Sils treballats per mans expertes a través de receptes centenàries van arribar a les taules, els cors i els estómacs de la vuitantena d´assistents al sopar. Entre ells, alguns d´il·lustres; com ara el candidat de CiU per Girona Jordi Xuclà; i d´altres d´excèntrics, com ara turistes francesos que es van felicitar pel munt de casualitats que els van fer desembocar a Sils un fred vespre de febrer. El tall de pa per repassar el plat, però, posa tots els homes al mateix nivell.

Si algú està per sobre del nivell humà, però -almenys pel que respecta a capacitat culinària- són aquestes silenques injustament no nominades a meravella de Catalunya. Després de portar la cuina catalana tradicional per mig món, retornen al Born i prometen almenys quatre sessions gastronòmiques a Sils cada any, i fins i tot algunes més de propina:per exemple, un tast de 65 coques casolanes diferents durant la mostra de flors del mes de maig. Centrem-nos, però, a recordar el sopar de dissabte: no hi podia faltar el plat estrella de l´hivern català, l´escudella; ni el molt selvatà pollastre amb salafins, ni la commovedora crema catalana casolana, ni el fred cava blanenc: tot un exemple de com convertir la sala polivalent La Laguna en un temple gastronòmic només a base d´ofici, amor per la cuina i per les tradicions.

Diari de Girona

• Llegiu també: Sopars Cuineres, 40 euros

• Seguim de trasllat; la casa vella està encara plena de mobles.
• Aquest és un recull de tots els articles dedicats al tema “Cuines, cuineres“, procedents del Vell Bloc

1. Sopar de cuina catalana a la Casa Artusi de Forli

Enviat a Cuines i Cuineres el 25 Nov 2007

La Cuina a Sils va oferir el divendres 16 de novembre el primer sopar de cuina catalana a la Casa Artusi de Forli, el primer centre de cultura gastronòmica dedicat a la cuina casolana. Dedicat a Pellegrino Artusi, el Garibaldi de la cuina italiana, la Casa Artusi és un lloc de divulgació de la cuina popular, d’experimentació i de participació de la cuina professional; té una biblioteca gastronòmica i un museu dedicat a la cuina.

http://www.vilaweb.cat, safareig, 22.11.2007
…………………………………………………………………………………………………..

Forlimpopoli – Il 9 novembre cena catalana a Casa ArtusiLa sera del 9 novembre verrà presentata l’opera dell’artista catalano Joan Crous, dal titolo “Cenae 7 – Prima cena artusiana” (ore 19 – Chiesa dei Servi), scultura in vetro che ripropone in maniera originalissima la cena inaugurale di Casa Artusi, realizzata sottoponendo “i residui” della serata ad una sorta di “fossilizzazione”. Il risultato è una grande opera di 5 metri, di notevole impatto emotivo, che, dopo le altre Cenae realizzate da Joan Crus a New York, Montreal, Girona, sarà esposta in maniera permanente in Casa Artusi.Un modo per “cristallizzare un’emozione. Immobilizzarla nel momento più intenso, perché nulla possa insidiarla, non la memoria ballerina, non il sovrapporsi di emozioni successive. Lì, intatta e meravigliosa” – come commenta Licia Granello, giornalista di Repubblica, che ha avuto modo di osservare l’artista al lavoro il giorno dell’inaugurazione. Prosegue Massimo Montanari: “Crous ha l’aria del sognatore, o forse del mago, e riesce ad incantare chiunque gli stia vicino anche solo per qualche minuto; eppure sarebbe difficile immaginare un artista più solido e terragno, più attaccato, letteralmente, alla terra e ai suoi valori”.Il procedimento che ha portato alla realizzazione dell’opera, il lavoro e il profilo dell’artista, la sua capacità di dare valore alla gastronomia e alla cucina attraverso l’arte vengono descritti nel Quaderno n. 2 di Casa Artusi, che sarà presentato nel corso della serata. Saranno presenti, oltre l’artista, Massimo Montanari, Presidente Comitato Scientifico di Casa Artusi, e Licia Granello, giornalista di “La Repubblica”. Il progetto è nato dalla collaborazione con l’Assessorato all’Agricoltura della Regione Emilia-Romagna, che da anni ha intrapreso un’azione di sostegno alla migliore produzione agro-alimentare, e ha eletto Casa Artusi come luogo di riferimento per tutelare le tipicità della regione.Accanto a questo evento, il “corollario” gastronomico non poteva mancare. Ed ecco che Casa Artusi (il “tempio della gastronomia domestica”, inaugurata nel giugno scorso a Forlimpopoli) ospiterà una vera e propria cena catalana, preparata da otto anziane signore dell’Associazione Veterans de Sils, che realizzeranno ricette tipiche della Catalogna utilizzando prodotti dei loro orti, espressamente portati in Italia per l’occasione (…)http://www.casafc.it

2. Fogons sense fronteres: des de Sils a tot el món

Enviat a Cuines i Cuineres el 10 Ago 2007

La Cuina de Sils prepara les cites gastronòmiques de l´hivern

DDEG, SILS.

La primera activitat que té previst realitzar durant la tardor i hivern el col·lectiu gastronòmic de La Cuina de Sils tindrà lloc a Blanes el proper vuit de setembre, quan el restaurant Mont Ferrant acollirà el sopar Cuinats amb cava. Seguidament, el col·lectiu celebrarà un dels grans esdeveniments de la temporada: el sopar La Cuina de Sils al Palace, que tindrà lloc a l´hotel Ritz de Barcelona els propers 23, 24, 25, 26 d´octubre. Madrid, al desembre, i Girona, durant l´organització del Fira Tast al novembre, també comptaran amb els plats del grup gastronòmic de Sils.03/08/2007, http://www.diaridegirona.cat

3. Fogons sense fronteres

Les cuineres de Sils creen un departament de relacions internacionals per atendre el gran nombre de mitjans de comunicació estrangers interessats en la seva història i activitats

ANNA PUIG. Sils

No només Ferran Adrià és ambaixador de la cuina catalana arreu del món. També ho són les àvies del col·lectiu La Cuina de Sils. Des d’Alemanya, els Estats Units, Anglaterra i Suïssa (per posar alguns exemples) s’han interessat per les activitats d’aquest grup gastronòmic especialitzat a difondre els plats típics catalans (els de sempre, els tradicionals). A causa de la demanda i l’interès que han despertat més enllà de Catalunya, La Cuina de Sils ha creat una comissió internacional -així ho han batejat- que gestionarà tots aquests temes.

Tot plegat ha estat motivat per la publicació d’un treball a la revista alemanya Brigitte Woman, aquest mes de juliol. També es va fer ressò de La Cuina de Sils la revista Spaingourmetour, a principi d’aquest any, i d’aquí a poc seran protagonistes d’un reportatge a la revista gastronòmica americana Saveur. «La història, el treball del grup i les activitats programades del nostre popular grup gastronòmic ha despertat força interès i en els pròxims mesos està previst que ens visitin un seguit de cadenes de televisió i mitjans de premsa d’arreu del món», anuncia el col·lectiu.

En concret, a finals de setembre els faran un reportatge per Under de Sun, un nou programa d’una televisió dels Estats Units, de temàtica gastronòmica, i que estarà dirigit per Rajkumari Asthana. La televisió alemanya ARD els farà un documental, a càrrec de Klaus Dexel, i també visitarà Sils un equip de la televisió Suïssa. Sembla, doncs, que la projecció de les àvies de Sils no té aturador ni fronteres.

http://www.vilaweb.cat
27/08/2007

4.Des de Sils a tot el món

DDEG, SILS.

La Cuina a Sils és un col·lectiu nascut a inicis dels 90 que es va posar com a repte recuperar i preservar el ric patrimoni gastronòmic de Sils, un municipi caracteritzat per una reculada tradició culinària atresorada a les memòries dels avis i àvies, en principi els membres més actius d´un col·lectiu que amb el pas dels anys s´ha ampliat i compta amb desenes de participants. L´èxit dels llibres de cuina de les àvies de Sils va catapultar el col·lectiu als medis de comunicicació catalans i estats. Ara, però, l´olor dels plats tradicionals o les propostes més arriscades que encreuen la cuina de tota la vida amb l´experimentació dels cuiners autors s´ha escampat més enllà del continent.

Mitjans de comunicació de tot el món requereixen els cuiners i cuineres de Sils i per això, informa el col·lectiu, s´ha creat una comissió de seguiment dels temes i qüestions internacionals degut a la demanda de temes relacionats amb en grup, així com el interès despertat pels mitjans de comunicació de mitjans establerts a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Estats Units.

El projecte, segons explica el col·lectiu a través del web municipal de Sils, va arrencar amb l´objectiu de «girar els ulls a la història i recordar què menjaven els nostres avantpassats, com cuinaven; quines possibilitats oferien l´hort, el camp i la vinya, les carns i els peixos, els cargols, les fruites o els bolets; quines eren les maneres d´amanir, de fer conserva o licor, és a dir, quina era la manera de cuinar cada dia i de sortir-se´n de mil situacions».

L´interès per aquesta cuina tradicional ha promogut que publicacions alemanyes com ara Brigitte Woman o Spaingourmetour dediquin o tinguin previst dedicar reportatges a la tasca del col·lectiu; i també és imminent la sortida d´un treball a la revista gastronòmica Saveur dels Estats Units. En els propers mesos, a més, està previst que cadenes de televisió i mitjans de premsa d´arreu del món es desplacin a Sils per copsar què i com es cuina als fogons de Sils. Un nou canal temàtic sobre gastronomia que emet als Estats Units hi començarà a rodar un reportatge a finals de setembre; i un altre dels treballs que s´estan preparant és un reportatge per la televisió alemanya ARD; a la vegada que també una televisió suïssa espera tanda per venir a Sils.

D´altra banda, el col·lectiu no oblida tampoc difondre la seva tasca a terres més properes i prepara una intensa campanya de tardor que els portarà a La Festa del Cava de Blanes, la Mostra Jove de Sils, els Sopars al Palace de Barcelona, les Festes de la Tardor de Sant HilariSacalm, la Mostra Gastronòmica de Pineda de Mar i els Sopars Tradicionals de Madrid, entre altres compromisos.

http://www.diaridegirona.cat
24/08/2007

5. Receptes de les Cuineres de Sils

Enviat a Cuines i Cuineres el 1 Jul 2007

Mandonguilles de sípia i marisc

Ingredients1 kg de carn picada de porc

3 sípies
12 gambes
12 escamarlans
4 ous
100 g de molla de pa
2 grans d’all
4 branques de julivert
100 g de ceba grossa
100 g de tomàquets
½ litre de brou
50 g d’ametlles torrades
25 g de pa fregitElaboració

Barregeu la carn picada amb l’all i el julivert trinxat, després afegiu-hi l’ou batut i la molla de pa esmicolada. Un cop ben barrejat feu-ne boles petites, enfarineu-les i fregiu-les en una paella amb força oli. En una cassola de terra, prepareu el sofregit amb una mica de l’oli de fregir les mandonguilles, la ceba ratllada, el tomàquet pelat i sense llavors. Un cop fet el sofregit, poseu-hi les mandonguilles, afegiu-hi el brou i la sípia neta i tallada a daus. Deixeu-ho coure lentament uns 30 minuts. Després, afegiu-hi les gambes i els escamarlans i transcorreguts 5 minuts afegiu-hi la picada, feta amb les ametlles i el pa torrat. Ho deixareu coure tot plegat 5 minuts més.

Conill amb samfaina

Ingredients

2 conills petits
200 g de ceba grossa
150 g de tomàquets grossos
250 g de pebrots vermells
Oli
Sal
Pebre

Elaboració

Talleu cada conill en sis trossos. Fregiu els conills, poseu-hi sal i pebre. Feu-los enrossir en una paella amb oli. Quan siguin rossos, retireu-los i poseu-los en una cassola de fang. En la mateixa paella on heu fregit el conill, fregiu-hi la ceba pelada i tallada ben menuda, juntament amb els pebrots vermells, tallats a tires. Un cop cuit, afegiu-hi els tomàquets pelats i sense llavors. Quan estigui ben sofregit, poseu-ho a la cassola dels conills i deixeu-ho fer a foc lent aproximadament una hora. Rectifiqueu-ho de sal, i si veieu que us queda eixut, podeu anar-hi afegint una mica d’aigua.

Pollastre amb salsifís

Ingredients

1 pollastre
1 kg de salsifís
1 ceba
4 grans d’all
10 ametlles torrades
Sal
Llard
Oli
50 g de farina

Elaboració

Poseu en una cassola una cullerada de llard i oli d’oliva. Quan estigui calent, poseu-hi el pollastre tallat i salat, l’hi deixeu fins que estigui ben daurat i, aleshores, retireu-lo.

A la mateixa cassola, fareu un sofregit de ceba i all, i quan estigui fet fregiu-hi una llesca de pa i unes ametlles. Quan estigui tot ben fregit, traieu-ho i passeu-ho per la batedora per fer-ne una salsa.

A la cassola del sofregit, torneu-hi a posar el pollastre i la salsa i deixeu que es faci uns 30 minuts. A part, haureu preparat els salsifís (pelats, bullits, enfarinats i fregits) que haureu d’afegir a la cassola del pollastre amb la salsa. Afegiu-hi també un got d’aigua. Deixeu-ho coure tot plegat uns 10 minuts més i ja estarà a punt de servir.

Font: Forum 2004

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS

05.06.2002

Ingredients:

- 1 pollastre de pagès
- 2 quilos de pèsols amb tavella
- 1 ceba
- 2 grans d’all
- 2 tomàquets madurs
- Farina, sal, oli

Per a la picada:
- 2 grans d’all
- 1 brot de julivert
- 10-12 ametlles

Preparació:

Tallem el pollastre a octaus. S’enfarina, es fregeix i es reserva. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba, l’all i el tomàquet. Hi posem el pollastre i ho cobrim amb aigua. Quan bulli, hi afegim els pèsols desgranats. Fem una picada amb l’all, el julivert i les ametlles. Quan el pollastre estigui cuit, hi afegim la picada i ho comprovem de sal.

Recepte de Maria Pol

COSTELLÓ AMB CASTANYES

05.06.2002

Ingredients:

- ½ quilo de costella de porc
- ½ quilo de salsitxes
- ½ quilo de carn picada
- ½ quilo de castanyes seques
- 1 ceba
- 2 tomàquets madurs
- 2 grans d`all
- 1 brot de julivert
- 1 llesca de pa sec
- Farina, una mica de llet

Preparació:

Posarem les castanyes en remull tota la nit amb aigua freda, les rentarem i les posarem a coure a foc baix amb una cassola tapada almenys dues hores.

En una cassola fregirem el costelló i les salsitxes, ho reservarem i amb el mateix oli farem el sofregit, tallant la ceba molt petita. Quan quedi rossa hi afegirem els tòmaquets ratllats fins que quedi ben confitat, hi afegirem les costelletes, les salsitxes, un got d’aigua, ho salarem i ho deixarem coure deu minuts més.

Posarem la llesca de pa a estovar amb la llet, picarem els dos grans d’all i el julivert al morter. Escorrerem el pa i també ho picarem, fins que quedi lligat. Ho afegirem a la carn picada amb un polsim de sal i un polsim de pebre, ho barrejarem i farem unes pilotilles que enfarinarem i fregirem. Les afegirem a la cassola amb les costellesi les salsitxes i també hi afegirem les castanyes. Ho provarem de sal i si cal hi afegirem una mica més d’aigua i ho deixem coure de 15 a 20 minuts més.

Recepte de Maria Solà

PEUS DE PORC AMB SALSAFINS

05.06.2002

Ingredients:

- 3 peus de porc (1/2 per persona)
- 1 ceba
- 2 grans d’all
- 2 tomàquets madurs
- 1 kg de salsafins
- 1 porro
- 1 pastanaga
- 1 branca d’api
- 1 fulla de llorer
- Farina, sal, oli

Per a la picada:
- 2 grans d’all
- 1 brot de julivert
- 10-12 ametlles

Preparació:

Bullim els peus de porc (aproximadament 3/4 d’hora en una olla a pressió i 1 i ½ en una olla normal) amb un porro, una pastanaga, una branca d’api i una fulla de llorer. Netegem els salsafins i els bullim durant uns 20 minuts. Els escorrem i els deixem refredar. Enfarinem i fregim els peus de porc, i els reservem. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba i els alls tallats petits i el tomàquet. Hi tornem a posar els peus de porc, els fem fer un parell de tombs i ho cobrim amb la mateixa aigua de bullir els peus. Enfarinem i fregim els salsafins a part. Fem una picada amb els alls, el julivert i les ametlles. Deixem bullir els peus uns deu minuts i hi afegim els salsafins i la picada. Ho corregim de sal i ho deixem bullir uns deu minuts més.

Recepte de Maria Casas

ÀNEC ROSTIT AMB PERES

05.06.2002

Ingredients:

- 1 ànec
- 1 o 2 peres per persona
- 6 cebes petites
- 1 cabeça d`alls
- Oli
- Sal
- ½ got de conyac

Preparació:

En una cassola hi posarem oli, l’ànec tallat en vuit talls i ho deixarem enrossir a foc viu. Hi afegirem les cebes i la cabeça d’alls, el mig got de conyac, un got d’aigua, ho salarem, taparem la cassola, i a foc baix, ho deixarem fins que quedi cuit. Pelarem les peres i les posarem a bullir amb aigua i dues cullerades de sucre de 15 a 20 minuts. Quan les peres siguin cuites les afegirem al rostit i les hi deixerem una estona que facin la xup-xup.

BUNYOLS DE POMA

05.06.2002

Ingredients:

- ½ kg de farina
- 2 pomes
- 300 g de sucre
- ½ vas d’anís
- 1 culleradeta de sal
- 4 ous
- 1 llimona rascada
- 1 culleradeta de sucre vainillat
- 50 g de mantega
- 1 vas de llet
- 1 litre d’oli
- 1 sobre de llevat
- 4 cullerades de postre de matafaluga

Preparació:

Per fer la massa, primer cal escalfar una mica de llet i la mantega, afegir-hi la farina, l’anís, la sal, els dos tipus de sucre, la llimona rascada, els quatre ous, el llevat i les dues pomes ratllades, treballant-ho tot bé fins a aconseguir una massa homogènia.

Tot seguit, escalfem l’oli amb una pell de llimona en un atuell de porcellana i, abans que la pell estigui rossa, la traiem i hi anem posant els bunyols amb una cullera sopera per tal de donar-los forma. Esperem que quedin rossos a foc mitjà perquè no quedin crus de dins.

Una vegada freds, hi afegim sucre, glacée, al gust i ja estan llestos per gaudir-ne. Bon profit.

Font: De Vacances

6. Nonne di Sils i Slow Food

Enviat a Cuines i Cuineres el 1 Jul 2007

1. Incontri generazionali – Le nonne di Terra Madre

La testimonianza successiva è portata da due rappresentanti del movimento Nonne di Sils, un’associazione di cuoche fondata da alcune anziane signore di questa cittadina della Catalogna, con lo scopo di recuperarne e preservarne il ricco patrimonio gastronomico. La cucina che propongono è quella appresa tra le mura domestiche dalle mamme e dalle nonne, che rischiava di andare persa. È dall’inizio degli anni Novanta che questo gruppo di nonnine ha iniziato a far conoscere la cucina tradizionale del Sils all’interno di fiere, ristoranti e scuole, riscuotendo un successo insperato soprattutto tra le nuove generazioni.

Slow Food, Italia – 28/10/2006

2. ‘La cuina a Sils’, a Torí

07/08/2006 | Actualizada a las 09:39h
Barcelona. (EUROPA PRESS). El grup gastronòmic ‘La cuina a Sils’ participarà en la segona trobada internacional de comunitats d’aliments, anomenada ‘Terra Mare’, que se celebrarà a Torí (Itàlia), per a explicar com es va iniciar la seva experiència, com funciona i quines finalitats té.

Aquest col·lectiu, integrat per àvies de la localitat que es dediquen a rescatar receptes de la gastronomia popular de la zona de Girona, presentarà el seu projecte davant 500 delegats de 1500 comunitats de l’aliment, representants de 200 universitats i 1000 cuiners de tot el món. A més, oferirà la seva ajuda a agrupacions internacionals per a promoure iniciatives com la seva.Segons el coordinador, creador i responsable de l’entitat, Xicu Anoro, “si algú ens hagués dit anys enrere que acudiríem a explicar a l’estranger com veiem el món gastronòmicament parlant, no ho haguéssim cregut”. “Avui ens sentim satisfets per tot el treball fet” va afegir.Entre el 26 i el 30 d’octubre tindrà lloc aquesta trobada internacional en la qual hi haurà tallers, assemblees, taules rodones i conferències sobre transgènics, el valor de la gastronomia, l’agricultura orgànica i la cadena alimentària, entre altres temes. ‘Terra Mare’ és una trobada coordinada per Slow Food, el Ministeri de Polítiques Agrícoles i Forestals i el d’Afers exteriors italià, Cooperació italiana per al Desenvolupament, la regió del Piemont i el municipi de Torí.Al seu torn, ‘La cuina a Sils’ participarà al setembre en les Festes del Cava de Blanes, a l’octubre estarà present a Vilanova i la Geltrú i en el Barcelona Hotel Palace, i al novembre visitarà Madrid i Roma.

La Vanguardia Digital

7. Sopar gastronòmic

Enviat a Cuines i Cuineres el 30 Jun 2007

1. El col·lectiu La Cuina de Sils posa avui a la venda els tiquets per al proper sopar

DDEG, SILS.

El col·lectiu La Cuina de Sils posa a la venda, avui a partir de les 10 del matí, els tiquets pel proper Sopar Gastronòmic Local, que es celebrarà el proper dia 14 de juliol a Sils, en la que serà la catorzena edició del sopar. El lloc de venda és al centre de l´estació de Renfe. L´organització posa a la venda un centenar de tiquets, limitats a quatre per persona i les cues es comencen a formar a partir de les set del matí per poder aconseguir un dels tiquets. Els organitzadors lamenten no poder donar cabuda a tots aquells que pretenen assistir-hi, i al mateix temps estan satisfets de l´èxit de la convocatòria.Enguany l´entitat ha estat escollida per la prestigiosa revista alemanya Brigitte Woman, que ha dedicat un reportatge en el més de juliol parlant de l´entitat i el sopar. A la tardor, la revista Saveur de Washington publicarà un treball elaborat l´any passat del Sopar Gastronòmic, amb entrevistes amb les dones i organitzadors. Aquest any serà present al sopar una productora Suïssa, que va coincidir amb el col·lectiu a l´encontre internacional Slow Food de Turí,per preparar un reportatge per a la televisió.

Per l´entitat selvatana, s´ha obert un nou camp més enllà de la nostra comarca i ara arriben moltes mostres d´interès pel grup gastronòmic impensable anys enrere.Diari de Girona, 30/06/2007

2. El sopar gastronòmic de La Cuina de Sils se celebrarà el pròxim 14 de juliol

A.P.. Sils.
El col·lectiu La Cuina de Sils ja prepara una altra edició del Sopar Gastronòmic Local, que aquest any arriba a la catorzena edició. Se celebrarà el pròxim 14 de juliol. Ahir es van posar els tiquets a la venda i, com és habitual, es van exhaurir ràpidament. La dificultat per trobar plaça per aquest sopar fa que les cues per adquirir tiquet comencessin a les 7 del matí. Aquest any, la revista alemanya Brigitte Woman ha dedicat un reportatge de sis pàgines parlant de l’entitat i el sopar. A la tardor, la revista Saveur, de Washington, en publicarà un treball semblant, a partir de les entrevistes i fotografies que van prendre en el sopar de l’any passat. En aquesta edició, hi haurà una productora Suïssa que té l’encàrrec de preparar un reportatge per a la televisió d’aquest país.

El Punt, 1 juliol 07

3. Dos comentaris crítics copiats de la secció Fem Propostes!

Maria diu,
el 27 de Juny del 2007 a les 17:31

Soc una integrant de les cuineres de la Cuina de Sils, tots els anys per al sopar gastronomic tinc problemes per la taula. Hi ha anys que tenim que ser 12 per poder aconseguir taula (2006), aquest any ja no. Hi ha cuineres que mai tenen problemes amb les taules i n’hi han d’altres que si que en tenen.

M’agradaria que tornesin a tenir les taules llargues que fan més festa i més poble i la gent es relaciona millor.

Aquesta es la meva queixa: que no hi hagi cuineres de primera i cuineres de segona, i no hi hagi favoritisme amb els tickets, que tots formem part de la cuina de Sils.

Rosalia diu,
el 27 de Juny del 2007 a les 18:18

A vegades em pregunto, perquè, quan es fa unes activitats en el poble, sempre hi ha d´haver unes persones que han de fer i desfer-s´ho a la seva manera. Em refereixo a la cuina de Sils. Es diu que hi han 90 cuiners/eres i jo em pregunto: Tots son iguals? o uns nomes surten a les fotos i van a viatges, i els altres ajuden a certes persones quan aquestes no arriben a realitzar el treball? Em sembla que si hi ha 90 persones a l´entitat hauriem d´escoltar una mica a tothom i que la gent poguès moure´s amb més tranquil.litat i més armonia.

Sopar gastronòmic: Perquè hi ha gent que sempre van a la mateixa taula i d´altres em d´anar com a una persona li roti la gana?.Molta gent ens estem decidint no fer cassola aquest any! Ja us ho fareu les que sempre treballeu!!!!!!!!!!!!!!!.

Fem Propostes

8. Les Cuineres de Sils

Enviat a Cuines i Cuineres el 15 Jun 2007

1. A Sils, les dones d’en Xicu

RAMON SARGATAL

L’Anna Escolà fa uns cargols amb costelló de porc inenarrables. La Montserrat Coll, un ànec amb prunes que és una delícia. I la Dolors Sors, i la Carme Subirana, i la Carmen Barrios i… Sí, voldria fer-ne l’elogi així, una per una i divulgant-ne la identitat, perquè això no és pas l’homenatge al soldat desconegut. Formen el col·lectiu La Cuina a Sils, però mereixen ser tan singularitzades com els ja famosos Santi Santamaria, Joan Roca o Ferran Adrià. En part, l’èxit de la Cuina a Sils és deguda potser a una reacció lògica a aquest corrent d’imitació de la cuina de disseny i genialitat que tant abunda. S’enyora la preservació davant de tanta investigació, la memòria sobre l’instint. Les àvies cuineres de Sils ens recorden que a Catalunya hi ha una tradició que corre el risc de perdre’s si continuem deixant-nos enlluernar més del compte davant d’una truita de patates servida en substrats dins d’una copa de cristall o amb una reducció a fum d’una menja que ni tan sols veiem. Dilluns van actuar a l’hotel Alminara de Barcelona i l’ovació va ser de les que es dediquen a les sopranos grassonetes. Se les coneix també com Les dones d’en Xicu, el promotor de les mostres gastronòmiques. Ja està bé que el nom d’en Xicu Anoro també soni. O és que no ho diu la dita? Darrere de les grans dones sovint hi ha un gran home.

El Punt, 11.10.20012.

2. LAS ABUELAS COCINERAS DE SILS, EN MARCHA Y A FUEGO LENTO

Son más de 100 abuelas de sesenta años en adelante empeñadas a preservar la cocina tradicional de su comarca, La Selva. No tienen ninguna asociación, ni presidenta, pero cuando las invitan a cocinar en el Ritz o en el Reina Victòria o en el Centre Català de Madrid, en Zaragoza o en Sevilla, cogen sus cazuelas “para seis personas” y explican a fuego lento “la cocina de toda la vida”. Desde hoy y hasta el domingo día 12 de agosto, más de 50 abuelas han venido al Fórum Barcelona 2004 a presentar recetas de albóndigas de sepia con marisco, conejo con chanfaina o pollo con salsifí.

El grupo se creó hace once años a raíz de un libro que Francesc Anoro, “Xicu, y director nuestro” quería escribir sobre la comida de posguerra. Dos jueves al mes a las cinco de la tarde, reunía a las abuelas de Sils para que le explicasen lo que cocinaban en casa. “Comenzamos 18 abuelas a hablar de nuestras receptes y ahora ya somos unas 100. Pero después vimos que un libro necesitaba fotos, y de aquí surgió la idea de organizar una cena, que hacemos cada primer sábado de julio. Cada una lleva una cazuela para seis personas, con guisados caseros de bacalao, pollo, conejo…La caza no nos gusta y no queremos lomo de cerdo porque guisado queda muy seco”, explica Mercè Serra, una señora de 70 años que “es la que habla más”, según dicen las abuelas, y por eso le tocan la mayor parte de entrevistas con los medios de comunicación.

Mercè Serra Casamitjana fue una de las 18 abuelas que iniciaron el grupo. “Sils es un pueblo campesino. Después de la guerra mucha gente trabajaba en el campo y no tenía tiempo de cocinar. Las mujeres iban al huerto y los hombres con el ganado o al campo y por tanto cada día se cocinaba escudella catalana, que era el plato principal y no daba mucho trabajo. Por la tarde se comía la vianda (judías de careta, alubias, garbanzos…) y lo que sobraba servía para almorzar el día siguiente, chafada y frita con una porción de tocino. Los jueves, al ser media semana, se cocinaba una cosa aparte, normalmente arroz, fideos o patatas a la cazuela”, explica Mercè Serra.En medio de la entrevista se le acerca un joven de 15 años que le pide un autógrafo porque le han encantado las albóndigas de las Cocinas de la Diversidad. Mercé Serra le dice que sea un buen cocinero y le recomienda: “… y poco a poco”. La cocina tradicional se hace a fuego lento, pero no por eso está reñida con las prisas de la modernidad si nos sabemos organizar, aseguran estas abuelas. “Hoy en día se come diferente y se cocina deprisa, pero la cocina tradicional es para ir ‘poco a poco’ y de ‘cosa buena”, define Mercè Serra.Esta abuela pionera explica como se puede organizar una familia moderna que trabaja fuera de casa. El secreto es cocinar para más días, hacer conservas y también congelar. “El otro día hice un sofrito con diez kilos de cebollas y tres cajas de tomates para hacer en conserva. En una mañana tuve muchos potes de sofrito. Con caldo de carne o de pescado (se puede guardar congelado hasta 4 meses) y un sofrito puedes hacer cualquier guisado en poco tiempo”, asegura Mercè, quien dice que “el cocinero profesional falla porque tiene que comprar hechos potes muy grandes de sofrito, ya que la mano de obra es cara, y muchos no tienen productos naturales”.Quimeta Boades, una señora de 76 años y que hace tan solo seis que se ha incorporado al grupo añade que “hoy en día los platos tiene todos el mismo gusto. Cuando fuimos al Ritz vi una perola negra con caldo que me dijeron que utilizaban para todos los guisados”. La señora Quimeta, que aún tiene gallinas en su casa, se queja de como han cambiado los gustos y se ha desnaturalizado la comida: “a mucha gente ya no le gustan los huevos de pagès o la leche de vaca natural, pero el pollo que tenemos en casa no tiene nada que ver con el que se compra”.

En todos estos años las abuelas de Sils han ganado mucha popularidad y han hecho muchas demostraciones en jornadas y fiestas, en escuelas o ante un público diverso. El 1997 aparecieron por primera vez en TV3; explican cocina tradicional en la Escola d’Hosteleria de Girona, y las invitan a cocinar por todo el estado español: “Ahora en octubre volveremos al Ritz, en noviembre a Madrid y Sevilla. No cobramos nada, pero no queremos gastar nada tampoco. Nos pagan el viaje y la estancia”. Cuando las avisan, las que se apuntan al “bolo”, cogen las cazuelas y suben al autocar. Las que quieren cocinar cocinan, las que quieren hablan con los medios de comunicación y las que no quieren decir nada callan. “Ahora hay unas cuantas que hacemos de delegadas, porque ya somos unas cien abuelas y sólo para avisarnos con cartas ya hay trabajo”, dice Mercè Serra.

Les gusta la cocina de Ferran Adrià, pero ellas prefieren lo de siempre, los pies de cerdo, el pollo, el asado de ternera o mezclado con costilla de tocino “que da más gusto porque ahora se cocina con aceite y no con manteca de cerdo”. Cada once de mayo, en la Fira de Sant Ponç, hacen cocas para todo el pueblo: de manzana, de piñones, de llardons o de piñones.

Mercè Sala comenta que esta es la cocina que les gusta y comenta que “en una de nuestras cenas vinieron Llorenç Torrado y Quim Fàbregas a hablar de cocina y elogiaban la cocina francesa. Al acabar me acerqué a ellos y les dije: ahora que habéis visto las cazuelas que han hechos las cocineras en casa, con todo el cariño, ¿Qué os parece? Y me respondieron: ‘De esta cocina no se puede hablar porque no se encuentra”.

Forum 2004, 10-09-04

9. Amanida selvatana

Enviat a Cuines i Cuineres el 15 Jun 2007

Amanida selvatana

JOSEP PUJOL I COLL .
«Devora la plàtera del bullit, mai no en mancava una altra, tan grata als ulls com al paladar, encimbellada de cosconilles, de màstecs i de repunxons, collits en els marges propers, i oliats i avinagrats profusament». La descripció d’aquesta amanida asilvestrada pertany a Bertrana, de quan feia d’hereu per les seves terres de l’Esparra. És una amanida ben selvatana: tant de bo les cuineres de Sils poguessin recuperar-la, però feina tindran a trobar les de què es compon, herbes margeneres de què es compon.Els marges, terres de ningú i per tant de tothom, proveïen les ravenisses, el margall, el serreig, el lletsó, el forcadell per als conills; els màstecs, els repunxons i les cosconilles per a les amanides i, quan hi havia misèria, bestiar i família es disputaven les verdolagues i les corretjoles.

Parlant-ne amb els meus pares hem reculat a un temps en què vendre enciam a les botigues era mal negoci, perquè tothom en tenia a l’hort. A l’hivern, quan no n’hi havia i també flaquejava l’escarola, les arrels dels repunxons, unes bones mates de màstecs o cosconilles (a la selvatana, «màstrecs i cosconies» ) eren el verd enlluentat que centrava la taula. El nostre temps, emperò, és temps d’iceberg. El nom d’aquest enciam, internacional i gèlid, ja ho diu tot. Dies i dies a la nevera i sempre incòlume, atapeït, cruixent i insípid com un glaç. A en Bertrana li n’haurien vingut ois.

El Punt 04.03.2003

10. El Racó de Can Tito

Enviat a Cuines i Cuineres el 12 Mai 2007

Avui vos recomano una pizzeria-restaurant situat a la Urbanització les Mallorquines de Sils, EL RACÓ DE CAN TITO.Vam anar-hi un divendres, després de trobar-mos amb uns amigaxos que feia temps que no veiem. Com sempre passa, xaca-ra-ca-xec tocant la guitarra se’ns va fer l’hora de sopar, i que millor que anar a sopar p’a continuar el xaca-ra-ca-xec.
Com que ells són de Vallcanera i lo restaurant este, els hi queda a tiro de pedra, pos ens hi vam acostar.Han ampliat el local, i està tot molt nou. Aseat, amb cambrer simpàtic i servicial.
Vam sopar de carta (a lo grande!!). Com que la Mª Àngels i en Toni, los amigaxos, ens van avisar: Que si no teniem massa gana, millor demanar un plat solsament, perquè, com ja voreu, amb una molt bona presentació, hi ha teca p’a parar un tren!!
Vam demanar, i mentres, ens van portar unes aulivetes que estaven de cine.
I al cap d’un quart d’hora, van començar arribar els plats:L’Imma i en Toni, és van demanar: Tallarines amb salsa de bolets i tòfona.
Com podeu vore, la tòfona ens la va ratllar al plat mateix SorprèsLa Mª Àngels i jo, ens vam agafar unes amanides. Ella l’amanida tibia caprixosa… (falta un tall de tomàquet amb formatge que me’l vaig menjar abans de fer la foto, perdoneu-me)I jo, com que sempre m’han dit que a fora de casa s’ha de menjar lo que no menjes a casa, pos vaig agafar: l’amanida de formatge de cabra amb spaghetti
Si es treu la llesca de pa torrat amb el fomatge de cabra…
… i si remenes una miqueta…
Quina amanida, xeics! Quina amanida!!!

Després, l’Imma i en Toni, al menjar el plat de pasta, ja no van voler segon. La Mª Àngels i jo, teniem un budellet buit (devia ser d’un petet d’estos traicioneros), i vam demanar una pizza p’a cadaú Rient
Aquesta és la de la Mª Àngels: La vegetalJo hem vaig decantar per la de la casa, la típica 4 estacions, aquí: Can Tito
Tot i sortir dels costats cremadeta, estava molt i molt bona. Lo problema va ser, com a molts llocs, hem va tocar demanar la “moto-serra”. No entenc perquè no posen el ganivet bó ja al principi… En deuen tenir un, i el van pasant de taula en taula, no sé, però a mi me’l van portar net, aixó sí! Clucar l’ull
La moto-serra.. BRRREEEENGGG!!!!Un cop acabat tot, com no podia ser d’una altra manera, en lo bó que estava, vaig demanar postres. Aquí la Mª Àngels ja no va poder seguir el ritme, i amb l’Imma i en Toni, directes al cafè! Clucar l’ull
Jo encara vaig demanar-me un pastís de sorbet de llimona, s’ha de pair bé un bon sopar…Cal dir, que més què pastís de llimona semblava “pedra de llimona”. Deuen tenir una mica fort lo congelador…
Gràcies a les meues hores passades a l’obra, i amb la tècnica del pica-pedrer apressa, vaig conseguir acabar-m’ho. Va arribar l’hora dels cafès i les herbetes (no de la risa, precisament):

Lo got del té, que vam demanar la Mª Àngels i un servidor, molt bonic, sí, però no és refredava ni a tiros, tú! Amb la tècnica del “ni p’a tu, ni p’a mi, ni p’a tu, ni p’a mi!”, amb dos gots, vaig aconseguir refrescar-ho lo suficient p’a poguer pendre-m’ho. Rient

Després d’un bon brindis… (uiiiiii quins ullets Toniiiiii… Ni te’ls veig!!!! Hiihihihi)
La nota!! Res la cosa va quedar per 66,86 Euros, que si fem càlculs… a vore: sixanta-sis, va posa sixanta-set, no vindrà de catorze cèntims ara, entre quatre… Quatre entre sis… una… i dos fan les sis, baixo lo set… mmmmm vint-i… SET! Entre quatre… per cinc són vint… pos per sis… Mira! ja ho tinc!! Somrient És que quan un és ràpit contant… Ja ho veig, m’hauré d’apuntar als concursos d’estos de càlcul, vols dir que no faria lo primer duro? Mira, perquè sóc personatge que no agrada anar d’aquí-p’allà, que sinó me n’hi vaig, mira bé el que’t dic!

Resumint:

Per 16,72 Euros vam sopar com a Reis, (lo dissabte… no vaig ni dinar!!! T’anganyo, sí… Però no vaig dinar tant!!!) El lloc es acullidor, no cal demanar taula si no és que vas un grup nombrós. Fan anniversaris, festes i si vius a propet te porten la teca a casa.
Xeics! Què mes voleu??? Si estos preus amb les presentacions i els plats tan bons, ja no s’astilen, és per això que vos recomano anar-hi. Apart, en dia de cada dia fan menú. No puc opinar, encara…

Aquí vos dixo l’adreça i telèfon, per si vos animeu:
Avinguda St. Jaume I, 23 G
Urb. Les Mallorquines SILS
(Girona)

Horari:

de dimarts a divendres: de 19 a 23 hores
Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 15 i de 19 a 23 hores

Font: Lo meu raconet

11. Salsifins, “salsafins”, Tragopogon porrifolius

Enviat a Cuines i Cuineres el 2 Oct 2006

El salsafí (tragopogon porrifolius) és una planta de la família de les compostes, originària de l´àrea mediterrània del sud d´Europa que, històricament, ha estat cultivat a les comarques gironines i, més concretament, a La Selva. El Salsafí és conegut i apreciat a la tradició culinària de la comarca des d´antic, on s´ha fet servir com a ingredient d´acompanyament de diversos guisats. Actualment però, el Salsafí s´ha convertit en una exquisidesa gastronòmica que es va obrint pas a la nova cuina de la comarca, cada vegada més reconeguda arreu del món. Per la seva agradable textura i sabor suau, té una gran versatilitat d´usos: es pot fer des d´una “Crema de Salsafins amb escates de foie” fins a un “Bombó de Salsafí”, incloent-hi el seu ús com a guarnició de plats com els “Ous ferrats amb paller de Salsafins”, la “Cua de bou amb salsa de rostit i cremós de Salsafí” o els “Escamarlans gratinats amb tempura de Salsafins”. D´altra banda, per la seva composició (rica en aigua i hidrats de carboni) i l´escàs contingut calòric, el Salsafí és molt indicat en règims d´aprimament, així com en els destinats a descongestionar el fetge, els ronyons i els intestins. El Salsafí, doncs, vol donar-se a conèixer fora de casa. Per això, diverses entitats ja estan treballant per a promocionar-lo. L´Associació d´Hosteleria de La Selva, per exemple, fa més d´una dècada que, convertint-lo en el seu baluard, va crear el premi anual “Salsafí d´Or” que guardona a la persona o entitat que més hagi treballat en la promoció de la comarca i la seva gastronomia.

http://www.salsafi.es/

12. Dones de Sils, a TV3

Enviat a Cuines i Cuineres el 4 Set 2006

La Selva, les dones de Sils. La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de “dones de Sils” un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai. La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d’alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d’una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l’hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria. La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d’un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps. Tana: “S’assembla al nap, però no ho és?” Maria Casas: “No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu.” Quan no n’hi ha, els congelen per tenir-ne tot l’any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s’hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit. Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar. Pilar Carreras: “Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir.” La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de “dones de Sils”. Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes. La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n’hi havia moltes, i de costella, n’hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l’any (o de carn poca).Rosario Martí: “I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt.” I mostrant aquest patrimoni reben l’aplaudiment allà on van. Isabel Ruhí: “Als “madrilenyos” els vaig fer peus de porc amb cargols!” Tana: “Quins “madrilenyos?” Isabel: “Vam anar a Madrid!” Maria Pol: “Un any vaig fer rostit amb pilotilles.” Maria Solà: “A partir de llavors tothom ho fa.” Maria Pol: “Va sortir bo? Au, Maria!.” Com les seves cassoles, elles també són testimonis d’una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d’empescar totes per posar el plat a taula. Isabel Ruhí: “La iaia Siseta feia una truita d’un ou per a 4 persones, hi posava farina…” Rosario: “Un plat ben ple de farina.” Maria Solà: “És que, a vegades, la gent, els ous, se’ls venia, no se’ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre.” Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de “dones de Sils” estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre’s.

Font: De vacances, TV3, 12-06-2002

Receptes:

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS
COSTELLÓ AMB CASTANYES
PEUS DE PORC AMB SALSAFINS
ÀNEC ROSTIT AMB PERES
BUNYOLS DE POMA

0 Comentaris

13. El consol de les cassoles

Enviat a Cuines i Cuineres el 26 Ago 2006

El consol de les cassoles. Ja està bé que la fama se l’enduguin elles, però cal anar escampant alhora que darrera de cada gran cuinera silenca hi ha almenys un gran silenc, i és entre tots que han aixecat la polseguera mediàtica que és la Cuina a Sils. Dissabte passat es va celebrar el dotzè sopar gastronòmic local, on resplendien les noranta-quatre cassoles de platillos selvatans, però també s’hi notava un altre xup-xup, el de l’eficiència dels veterans de Sils i el jovent de l’Esplai contribuint decisivament a sostenir la complexa estructura organitzativa del gran sopar popular. Seria ingenu pensar que rere la recuperació de la cuina tradicional per part del col·lectiu només hi ha l’excusa per fer fartaneres. Sigui a les pàgines finals d’Asterix, sigui en la celebració de l’eucaristia, és ben coneguda la força de la litúrgia alimentària per cohesionar una comunitat. Dins el poliesportiu, rodones les taules, els silencs veneraven, encerclant-los, la vedella amb salsafins i el bacallà amb panses i ous mentre al seu entorn els vigilava un diorama de grues i bastides d’edificis en construcció. Imparable, en pocs anys Sils doblarà la seva població, per sort i per desgràcia. El paisatge i el teixit social canviaran radicalment, i tant de bo que per molts anys continuï l’escalfor i la força i el consol de les cassoles, per tal que s’hi aboquin els silencs i, si més no, es reconeguin almenys en els cargols amb sèpia dels seus avantpassats.

Josep Pujol i Coll, El Punt Digital a Vilaweb, 12 juliol 2005

Cliqueu les fotos per a ampliar-les:

Fragment d’un llarg reportatge publicat l’any 2004:

El boom dels fogons tradicionals: les Cuineres de Sils

Text: Moisés de Pablo. Fotos : Quim Giró

El naixement de la idea

El darrer diumenge del mes de setembre del 1992, mentre el país vivia la fastuositat olímpica amb la ressaca de gloria corresponent, l’Ajuntament de Sils va organitzar el sopar tradicional en homenatge a la vellesa. Un esdeveniment que, d’altra banda, es repeteix a centenars de municipis de casa nostra. A l’àpat es van aplegar dinou senyores que, pel que sembla, van passar una bona estona rememorant les menges de les seves àvies davant d’unes suculentes safates de pebrots vermells. Algun jove podria suposar que eren les batalletes de sempre. Coses de iaies. El regidor de Turisme, Xicu Anoro, va tenir la pensada: calia transformar el record gastronòmic en un llibre. Aquest va ser La cuina a Sils: havia nascut el col·lectiu del mateix nom: les conegudes Cuineres de Sils.

Font: Revista de Girona, núm. 223, març-abril 2004

¨

• Llegiu també: Cuina a Sils
  

Coques Brun i Revetlla Makis:

El postre de la revetlla de Sant Joan és, sense cap dubte, la coca. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes.

Coca de fruita confitada amb pinyons

Ingredients:

• 150gr de sucre
• 150gr de cireres
• 150gr de fruita confitada
• 350gr de farina
• 50gr de llard
• 50gr de mantega
• 50gr de pinyons
• 15gr de llevat de cervesa
• 2 ous
• 1 llimona
• ½ got de llet
• 6 grans d’anís
• Canyella

Preparació:

Deixa els ous amb la llet a temperatura ambient. Barreja 100gr de farina i deixa el pot amb aquesta pasta sobre un plat i cobert amb un drap, fins que la pasta hagi doblat el seu volum.

Amb la resta de la farina, fes una corona sobre del marbre (reserva’n, però, una mica per cobrir el marbre i el corró). Posa al centre els ous (el rovell i la clara; guarda una mica de rovell), el llard, la mantega, 100gr de sucre , la canyella, una mica de sal, els grans d’anís xafats reduïts a pols, i les raspadures de la pell de mitja llimona.

Barreja-ho tot i fes una massa, primer amb una forquilla i després amb les mans enfarinades, fins que aconsegueixis una pasta compacte i ben lligada. Deixa-la reposar sobre del marbre.

Després que la primera pasta hagi pujat i la segona estigui ben reposada, uneix-les i treballa-les amb les mans fins que estiguin ben barrejades i formin una sola massa que es desprengui, sencera, al manejar-la.

Fes dues parts i estira-les amb el corró. Estén-les sobre dues fonts pastisseres untades amb llard. Pinta-les per sobre amb rovell d’ou batuda amb unes gotes d’aigua. Posa-hi a sobre unes tires de fruita confitada, separades per fileres de cireres i cobreix-ho tot amb els pinyons i sucre en pols.

Deixa-les que reposin uns 10 minuts aproximadament en un lloc temperat i després fica-les dins del forn perquè coguin, a poc a poc, a una temperatura per sota de la mitjana.

Serveix-les fredes.

Festa Final de Temporada

Aquesta edició, de la Temporada 08-09, tindrà lloc el dissabte 20 de juny.

09:30 h – Bicicleta Popular anual: Recorregut per la Barceloneta. Sortida i arribada a la plaça del Esports, a mig camí es farà una parada per reposar i agafar de nou forces. En acabar hi haurà begudes i un aperitiu. Organitza AMPA

09:30 – 14:00 h – Zona Bàsquet. A la pista del Poliesportiu. Secció de Bàsquet de l’Atlètic Silenc

A partir de les 11:00 h – Campionat de Tennis-Taula: A la Sala “La Laguna”: Inscripcions al Centre Cívic fins el divendres 19 de juny.

12:00 – 15:30 h – Infables a la piscina i jocs a la plaça dels esports per totes les edats.

15:00 – 16:30 h – Dinar-Picnic a la Plaça dels Esports. Cadascú es porta el menjar i el beure i els estris necessaris per dinar tots junts. Les taules i les cadires estaran a disposició de tothom.

16:30 – 18:00 h – Festival de Patinatge. A la pista del Pavelló. Secció de Patinatge de l’Atlètic Silenc.

19:00 – 21:00 h – Zona Bàsquet. A la pista del Pavelló. Secció de Bàsquet de l’Atlètic Silenc.

18:45 – 19:45 – Festa de l’Escuma. A la plaça dels Esports.

21:30 h – Sopar de Fi d’Activitats 2009
Preu: 10 €
Sopar: Pica-pica, Pa amb tomata i embotits ibèric, postre i begudes
Venda de tiquets al Pavelló Municipal i Estanc de Sils fins el dijous 18 de juny

23:00 h – Party Night – Música i Animació fins que el cos aguanti!

Durant tot el dia: Entrada Lliure a la Piscina. Servei de Bar

Organitzen: Atlètic Silenc, AMPA SES, AMPA CEIP Jacint Verdaguer, CF Sils, Ajuntament de Sils i Bar “El Pavelló”

Font: http://athsilenc.bloc.cat/post/12258/257890

  Aquesta cuina esta feta amb les portes de l’armari amb blanc i amb el sobre de Corian blanc, que es un material que no es veuen les juntes.

Després de la bona marxa de la secció de cuines de la botiga de Ferrolan Santa Coloma, hem ampliat i s’ha muntat una nova exposició a Ferrolan Rubí per tal de donar servei a tot el Vallès.

Us convidem a que la visiteu.

En breu ampliarem la informació.

Si voleu veure més … www.pedini.it

Ctra. de Rubí-Terrassa, 125
Rubí
Tel.93 586 00 00

El cava, el vi, el pollastre, tot cap a Roma, té la seva trempera, cinc dones és el cupo, els salsafins … Cliqueu les imatges d’en Xicu Anoro i escolteu el portaveu de les Cuineres de Sils i polític local partidari de la legalització de les obres de l’anomenat Nyap urbanístic:

.

L’Era de Sils, el restaurant

Característiques: El restaurant es troba ubicat dins una masia del segle XVIII, també és coneguda amb el nom de Can Pastells, restaurada i decorada amb un estil propi. L’establiment està obert al públic des de l’any 2000. És regentat per Mª Rosa Pimàs i la seva família, i el que realment pretenen és donar un caliu familiar enmig d’un entorn agradable i acollidor.

Al llarg de l’any hi ha mil motius de celebració, com ara aniversaris, despedides de solter/a, bateigs i comunions, … per això el restaurant disposa de petits salons (tots amb calefacció, aire acondicionat i fil musical) per poder gaudir d’aquests moments tan entranyables. A l’estiu també es pot gaudir de la terrassa.

La cuina és tradicional i casolana.

Especialitats:

El menú consta d’amanida, primer i segon plats a escollir, postres, beguda i cafè.
A la carta hi ha una gran varietat d’entrants, carns i peixos, com ara el gratinat d’albergínia, els cargols guisats, l’ànec amb bolets o salsafins, o el bacallà a la musel·lina. També hi ha una gran varietat de postres fets de la casa com ara el flam de coco, el bracet de nata, el pastís de poma o la crema catalana.

Font:Web municipal

• Can Tito
• Cuines

Pizza i paella

El Racó de Can Tito

Les fotos són de febrer 2009, l’article següent l’hem recuperat del Vell Bloc, enviat el 12 maig 2007

Avui vos recomano una pizzeria-restaurant situat a la Urbanització les Mallorquines de Sils, EL RACÓ DE CAN TITO.

Vam anar-hi un divendres, després de trobar-mos amb uns amigaxos que feia temps que no veiem. Com sempre passa, xaca-ra-ca-xec tocant la guitarra se’ns va fer l’hora de sopar, i que millor que anar a sopar p’a continuar el xaca-ra-ca-xec.
Com que ells són de Vallcanera i lo restaurant este, els hi queda a tiro de pedra, pos ens hi vam acostar.

Han ampliat el local, i està tot molt nou. Aseat, amb cambrer simpàtic i servicial.
Vam sopar de carta (a lo grande!!). Com que la Mª Àngels i en Toni, los amigaxos, ens van avisar: Que si no teniem massa gana, millor demanar un plat solsament, perquè, com ja voreu, amb una molt bona presentació, hi ha teca p’a parar un tren!!

Vam demanar, i mentres, ens van portar unes aulivetes que estaven de cine.
I al cap d’un quart d’hora, van començar arribar els plats:

L’Imma i en Toni, és van demanar: Tallarines amb salsa de bolets i tòfona.
Com podeu vore, la tòfona ens la va ratllar al plat mateix Sorprès

La Mª Àngels i jo, ens vam agafar unes amanides. Ella l’amanida tibia caprixosa… (falta un tall de tomàquet amb formatge que me’l vaig menjar abans de fer la foto, perdoneu-me)

I jo, com que sempre m’han dit que a fora de casa s’ha de menjar lo que no menjes a casa, pos vaig agafar: l’amanida de formatge de cabra amb spaghetti
Si es treu la llesca de pa torrat amb el fomatge de cabra…
… i si remenes una miqueta…
Quina amanida, xeics! Quina amanida!!!

Després, l’Imma i en Toni, al menjar el plat de pasta, ja no van voler segon. La Mª Àngels i jo, teniem un budellet buit (devia ser d’un petet d’estos traicioneros), i vam demanar una pizza p’a cadaú Rient
Aquesta és la de la Mª Àngels: La vegetal

Jo hem vaig decantar per la de la casa, la típica 4 estacions, aquí: Can Tito
Tot i sortir dels costats cremadeta, estava molt i molt bona. Lo problema va ser, com a molts llocs, hem va tocar demanar la “moto-serra”. No entenc perquè no posen el ganivet bó ja al principi… En deuen tenir un, i el van pasant de taula en taula, no sé, però a mi me’l van portar net, aixó sí! Clucar l’ull
La moto-serra.. BRRREEEENGGG!!!!

Un cop acabat tot, com no podia ser d’una altra manera, en lo bó que estava, vaig demanar postres. Aquí la Mª Àngels ja no va poder seguir el ritme, i amb l’Imma i en Toni, directes al cafè! Clucar l’ull
Jo encara vaig demanar-me un pastís de sorbet de llimona, s’ha de pair bé un bon sopar…

Cal dir, que més què pastís de llimona semblava “pedra de llimona”. Deuen tenir una mica fort lo congelador…
Gràcies a les meues hores passades a l’obra, i amb la tècnica del pica-pedrer apressa, vaig conseguir acabar-m’ho. Va arribar l’hora dels cafès i les herbetes (no de la risa, precisament):

Lo got del té, que vam demanar la Mª Àngels i un servidor, molt bonic, sí, però no és refredava ni a tiros, tú! Amb la tècnica del “ni p’a tu, ni p’a mi, ni p’a tu, ni p’a mi!”, amb dos gots, vaig aconseguir refrescar-ho lo suficient p’a poguer pendre-m’ho. Rient

Després d’un bon brindis… (uiiiiii quins ullets Toniiiiii… Ni te’ls veig!!!! Hiihihihi)
La nota!! Res la cosa va quedar per 66,86 Euros, que si fem càlculs… a vore: sixanta-sis, va posa sixanta-set, no vindrà de catorze cèntims ara, entre quatre… Quatre entre sis… una… i dos fan les sis, baixo lo set… mmmmm vint-i… SET! Entre quatre… per cinc són vint… pos per sis… Mira! ja ho tinc!! Somrient És que quan un és ràpit contant… Ja ho veig, m’hauré d’apuntar als concursos d’estos de càlcul, vols dir que no faria lo primer duro? Mira, perquè sóc personatge que no agrada anar d’aquí-p’allà, que sinó me n’hi vaig, mira bé el que’t dic!

Resumint:

Per 16,72 Euros vam sopar com a Reis, (lo dissabte… no vaig ni dinar!!! T’anganyo, sí… Però no vaig dinar tant!!!) El lloc es acullidor, no cal demanar taula si no és que vas un grup nombrós. Fan anniversaris, festes i si vius a propet te porten la teca a casa.
Xeics! Què mes voleu??? Si estos preus amb les presentacions i els plats tan bons, ja no s’astilen, és per això que vos recomano anar-hi. Apart, en dia de cada dia fan menú. No puc opinar, encara…

Aquí vos dixo l’adreça i telèfon, per si vos animeu:
Avinguda St. Jaume I, 23 G
Urb. Les Mallorquines SILS
(Girona)

Font: Lo meu raconet

3 Respostes a ‘El Racó de Can Tito’

Retroenllaç a ‘El Racó de Can Tito’.

1.
l’Imma diu,

el 16 de Maig del 2007 a les 16:55

Osti tu, quina gràcia si em sembla que aquesta Imma soc joooooo!!!!!! hehehehe està bé, vos recomano que hi aneu a minjar i si aneu amb una bona gent com la que vaig anar jo, encara millor que millor!!!!!!! Bon menjar en bona companyia!!!!!!!!!
Feu bona recol·lecta d’articles, us animo a que continueu fent aquesta bona feina, Salutacions.
2.
Pere diu,

el 16 de Maig del 2007 a les 21:24

Imma: Escriviu en català de Lleida?. Sou de la Terra Ferma, del tarròs, forasters, de Sils …?
3.
l’Imma diu,

el 21 de Maig del 2007 a les 20:49

Ei Pere, no jo no soc de Lleida, soc ben gironina, però tinc aquí a casa, empaltat a un faldut, i crec que avegades se m’enganxen les paraules que fan servir per allà baix i la seva manera de parlar en general.

Jo amb una cuina com aquesta seria una florero amb més llibertat…

Més fotos de cuines grans aquí

Les cuineres de Sils i «el rey del pollo frito»

Les cuineres de Sils tanquen avui unes jornades gastronòmiques a Madrid. Han cuinat per a polítics, periodistes i cantants amics del silenc d’adopció Jordi Tardà. Entre ells, Ramoncín, conegut com el rey del pollo frito.

Font: El Punt, 15 desembrer 2007

Ramoncín nega que s’hagi adherit al “manifest per la llengua comuna”:

• Que no comptin amb mi per anar contra el català
• Si enviar un correu significa que t’hi adhereixes, estic molt cabrejat
Ramoncín ha dit avui dijous 26 de juny en una entrevista a El món a RAC1 que:

– “M’he quedat molt sorprès, perquè per mi hi ha un matís gravíssim: si han fet amb tothom el que han fet amb mi, anem malament, perquè no m’han deixat prendre la decisió”. Va trucar a un amic seu, que treballa a El Mundo, i li va demanar que li enviés el manifest: “Si enviar un correu a algú explicant-li el manifest i la gent que s’hi adhereix significa que hi posin el teu nom, estic molt cabrejat”.

– “Dir que envien un manifest al teu correu perquè el llegeixis a veure si t’hi adhereixes, i que això suposi que l’endemà diguin que hi estàs adherit, és escandalós. Millor que ho aclareixin ells, perquè si ho haig d’anar fent jo quedaran molt malament.”

– “Treure això de mare és molt fort, i sobretot vendre la pel·lícula que és un manifest a favor del castellà, quan uns, ideològicament, diran tot al contrari per anar en contra del català, i amb això que no comptin amb mi.”

– “Una cosa és la defensa del castellà i l’altra és anar en contra del català; és que poden conviure perfectament com han conviscut sempre.”

Font: http://www.rac1.org/?p=1988

• El “Manifiesto por la lengua común“
• Paraules del Rubianes

Natura, política i gastronomia

En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils

… 27/06/88. En un Ple Extraordinari, l´Ajuntament de Sils decideix demanar informes sobre la situació jurídica del estanys a la Direcció General del Medi Natural i demana la creació d’una Comissió Gestora sobre els estanys. També demana informes sanitaris sobre els crancs americans que poblen l’estany.

07/88. Esclata la bombolla dels crancs americans dels estanys, que segons els ecologistes no es rés més que una ”maniobra per desviar l’atenció de les obres de drenatge que s’estan duen a terme”. Sigui com sigui, l’Ajuntament convoca els mitjans de comunicació (amb qui no era gaire amic de parlar fins aleshores) i la notícia de la “plaga” de crancs apareix a tots els titulars dels principals diaris de Catalunya i a les notícies de televisió. S’arriben a dir coses com que entren a les cases, que son tan carnívors que han eliminat a les rates, que quan no poden menjar carn ataquen les arrels dels arbres, sobretot de les figueres, i que n’han arrancat més d’una (La Vanguardia, 6 de juliol de 1988). Sigui com sigui, el 3 de juliol de 1988, els milers de curiosos varen envair els estanys, varen col·lapsar la carretera i varen obligar a intervenir a Forestals, Guàrdia Civil i Protecció Civil. Per a alguns biòlegs i naturalistes, la publicitat de la presència de crancs americans a Sils ha estat la causa de la colonització d’aquesta espècie arreu de Catalunya i de la pràctica desaparició dels crancs autòctons, ja que molta gent en va recollir i els va alliberar a d’altres indrets.

Finalment, el 9 de juliol de 1988 es fa públic que els crancs contenen un alt grau de mercuri i que el seu consum es perillós.

06/08/88. La Direcció General del Medi Natural anuncia que treballa en una normativa protectora específica per als estanys de Sils, que espera poder tenir enllestida a finals de setembre.

18/11/88. L’Alcalde reclama a Medi Natural el projecte de protecció dels estanys.

o1/12/88. La premsa es fa ressò de que la Direcció General del Medi Natural a presentat a l’Ajuntament de Sils l’avantprojecte de protecció del estanys i assegura que indemnitzarà els propietaris afectats. L’Alcalde el valora positivament.

29/03/89. L’avantprojecte de protecció es concreta en una proposta de Decret per a la declaració dels estanys de Sils com a Reserva Natural

02/05/89. Canvi radical de posició de l’Ajuntament de Sils. Amb els vots de l’equip de Govern el Ple de l’Ajuntament rebutja frontalment la protecció dels estanys amb arguments tan contundents com que “els Estanys de Sils no existeixen” o “les aigües embassades son focus de males olors, mosquits i problemes higiènics i sanitaris”.

12/89. Un nou pacte poc clar entre l’Ajuntament de Sils i la Junta d’Aigües preveu conduir les aigües residuals de Sils i les de Vidreres a la depuradora de Maçanet, cosa que segons els ecologistes significaria una dessecació encara més gran dels estanys. Segons recull la premsa l’Associació de Naturalistes de Girona demana a la Generalitat que deixi de treballar en la protecció dels estanys segurament en espera de temps millors.

14/12/1992. La Generalitat aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, que inclou els estanys de Sils (…)

Font: La Veu de Sils
Una còpia del conte: Sils, com més serem més riurem

Cranc vermell americà

L’ESTANY A L’ESTIU

De nou, en arribar l’estiu, el nivell d’aigua de les llacunes recuperades a l’Estany descendeixen. Val la pena recordar que aquest no és pas un fenomen negatiu, com ja s’explicava en un article del “Quadern” del passat agost. En efecte, l’oscil·lació dels nivells de l’aigua al llarg de l’any és un fet usual en les llacunes mediterrànies. Això permet una major diversitat d’espècies de flora i de fauna segons l’estació de l’any i ajuda controlar la presència excessiva d’espècies no autòctones, com la carpa o el cranc americà, que graten els fons i influeixen, per exemple, en la terbolesa de les aigües. Igualment, el contacte de Breus sobre l’Estany l’aire amb els fangs de la llacuna, ara secs, facilita l’eliminació de nutrients, amb la qual cosa es pot obtenir una millora de la qualitat de l’aigua durantla temporada següent.

Font: Quadern de Sils, 54. Agost, 2006

Cranc de riu ibèric (austropotamobilius pallipes): Espècie de cranc de riu autòctona. Espècie de cranc autòctona que es troba en retrocés a Catalunya per causa de la introducció del cranc de riu americà.

Cranc roig o americà (Procambarus clarkii): Es tracta d’una espècie introduïda que s’ha estès de forma preocupant per gairebé totes les conques de Catalunya, posant en perill els crancs autòctons.

Font: http://www.blanes.net/mediambient/agenda21/pdf/32.pdf

El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és un cranc d’introducció recent que s’ha estès de manera molt ràpida pels Països Catalans. Pràcticament, la totalitat dels exemplars que es poden trobar als mercats pertany a aquesta espècie.

… Semblant al cranc de riu ibèric, arriba a mides més grans. Les pinces són molt més allargades i amb tubercles molt manifests.

L’exosquelet és més dur i de consistència vítria. El color és vermell fosc.

Es diferencia en el seu comportament del cranc de riu autòcton català perquè el cranc de riu americà és un excavador actiu que pot suportar llargs períodes de dessecació fent caus en els marges sorrencs. La seua activitat excavadora és tan gran que al Parc de Doñana, on és extraordinàriament abundant, fa tantes galeries que, fins i tot, pot arribar a esfondrar petits ponts.

A més a més, resisteix les aigües salobres i així pot colonitzar ambients on no pot viure el cranc de riu ibèric. Al Delta de l’Ebre ha esdevingut una veritable plaga.

Interès gastronòmic
La seua qualitat gastronòmica és molt inferior a la del cranc de riu ibèric.

Font: Wikipedia

El cranc roig americà (Procamburus clarkii) és un crustaci importat a la Península Ibèrica a principis de s. XX per un aristòcrata que volia muntar una piscifactoria per produir-ne grans quantitats per a consum humà. Es va aixecar la granja en un indret localitzat dins del que avui és l’entorn del Parc de Doñana. A determinats estats dels Estats Units mengen crancs, fins i tot hi ha una festa on és el menjar típic, però se’ls mengen amb una salsa molt picant per trobar-hi algun gust. A Espanya, on ja hi ha prou marisc, el projecte va fallar. El marquès va desentendre’s del negoci, les instal·lacions van quedar abandonades i els crancs es van escapar pels arrossars propers.

Com podeu suposar, el cranc es va estendre per tots els camps i maresmes de la zona, i va arribar també als cursos fluvials. El problema va ser que de la conca del Guadalquivir va saltar a d’altres, evidentment de la mà de l’ésser humà. Per acabar d’agreujar la situació, pel nord ens arribava un altre front de crancs ianquis, aquest procedent d’Itàlia, i que provocava mortaldats de crancs autòctons allà per on passava.

Però, per què l’avançada de les tropes ianquis produïa tantes baixes? La resposta és senzilla: els crancs americans portaven un fong que produïa l’afanomicosi, una malaltia que en ells no era mortal però que en els crancs d’Europa va resultar fatal, i que va acabar provocant l’extinció de diverses espècies ( …)

Els crancs i les gambúsies, que als estanys de Sils es poden considerar una plaga, sí que semblen incidir de manera més clara sobre algunes espècies. Tant un com altres depreden postes d’amfibis, de libèl·lules i altres invertebrats aquàtics. A més, l’activitat dels crancs també afecta la vegetació i el mateix subsòl dels indrets on viuen. La recuperació dels estanys de Sils ha d’incloure una gestió adequada sobre les espècies que no en són pròpies, tant animals com vegetals. D’aquesta manera s’afavorirà la tornada de les nostres espècies autòctones i s’enriquirà notablement el medi.

Alfons Delgado, Col·lectiu Bisaroca

Font: Animals forasters, Quadern de Sils 49, desembre 2004

Pel que fa als embassaments i als rius en els quals hi ha un cabal suficient per sostenir poblacions de peixos, la introducció d’espècies exòtiques comporta greus conseqüències ecològiques, a causa de la competència que s’estableix amb les espècies autòctones. Destaquem, perquè afecta a gran escala, el cas del cranc de riu americà, el qual va ser introduït als estanys de Sils i ha suposat una transformació profunda dels ecosistemes d’aigua dolça selvatans.

Segons Motjé (1993), una de les obres de gestió d’espais naturals més penoses que s’han realitzat a la comarca de la Selva va ser l’últim drenatge de l’estany de Sils l’any 1988, un exemple de com no s’ha d’aturar la recuperació d’una zona humida singular. Aquesta obra va significar una disminució molt important de les comunitats vegetals i animals representatives d’ambients humits, amb l’extinció d’algunes espècies a la zona i, per tant, la disminució de l’afluència de visitants interessats pel medi natural, és a dir, d’aquells més respectuosos amb el medi ambient. Segons aquest mateix autor, tal com s’ha pogut constatar en el capítol de sistemes hídrics, les analítiques de qualitat de les aigües no són gaire bones i, com s’ha repetit en capítols anteriors, la zona ha estat afectada per dessecacions i drenatges agressius. La conseqüència ha estat la disminució espectacular de les zones naturals de prats i aiguamolls per plantar-hi pollancres, etc. Fins i tot, el mateix autor denuncia la caça il·legal d’espècies protegides i una pressió cinegètica excessiva.

Font: Diagnosi territorial de la comarca de la Selva

Bacallà, crancs i granotes