Hoy ha tocado sesión de spinning, en el caso de hoy de capacidad aeróbica baja, por lo que he intentado mantener las pulsaciones entre el 70 -75% y en la mayor parte de la sesión lo he conseguido. Al final he alargado un poco la sesión para llegar a los 50 minutos efectivos de ejercicio y las sensaciones en general han sido muy buenas.

Después he hecho 15 minutos de sala, alternando biceps, triceps, dorsales y abdominales para ver si consigo sacar algo de músculo ))

Poco a poco se acerca la cursa de bombers 2009, que a pesar de no ser una carrera ideal para ir a hacer marca, me hace especial ilusión porque literalmente TODO el mundo corre en ella !!! El año pasado constituyó mi debut en carreras y de hecho había empezado a hacer deporte hacía 3 meses. Mi tiempo fue de 60 min !!! todo un record ))

Este año, el listón ha subido y mi objetivo se situa alrededor de los 48:30, lo cual sería una super-marca para mi !!! A ver si lo consigo !!!

L’Ana també m’ha passat fotos de quan vam anar a la Cursa de Bombers. Aquí estem, a la paradeta dels de Compex, provant els seus electroestimuladors, amb la Sara:

Un any més, diumenge vaig córrer la Cursa de Bombers. La vaig acabar en un temps que no està mal per haver entrenat zero, però vaig quedar una mica decebut. M’esperava que la meva forma física fos millor i podria fer els 10km. en 48-50 minuts.

Al final, la vaig fer en 50′30″

Amb més participants que mai, va donar bastant la sensació d’ofec durant tot el trajecte, et senties atatxonat´. No tenies espai vital i si vlies avançar més ràpid, costava pq havies d’anar fent giragonces entre la gent; a la que afluixaves una mica el ritme, molestaves els que anaven just darrere teu…

I molt patrocini de la Nike, però pels 15€ que pagues, ja et podrien donar més que una samarreta (aquest any no gaire maca) de propaganda amb el dorsal imprès, i una bossa amb una (UNA) ampolleta de 33cc de font Vella, una altra de mig litre de Gatorade (els dos altres copatrocinadors), i propaganda del Ford Focus.

Altres anys solien donar barretes energètiques, xocolatines i, fins i tot, algun any havien donat Actívies.

Ara, el puntasso de la cursa va ser quan, just creuada la meta, et començo a trobar fatal, em recolzo en una mena d’andami per les càmeres que hi havia, i començo a trallar. Vaig vomitar bàsicament aigua, pq no havia ingerit res més. Van ser tres “expulsions”. Després, em vaig trobar de fàbula i ni estava cansat ni res. Raro, eh…!

L’altre highlight va ser que vam provar els electroestimuladors musculars. Després de l’arribada hi havia paradetes amb diferents empreses. Una d’elles era Compex, líder mundial en aquests aparatets que deixen anar descàrregues elèctriques a través d’electrodes que enganxes a diferents parts del cos per treballar el múscul, relaxar-lo, etc.

Feies cua, emplenaves un mini formulari, i podies estirar-te en unes menes de camilles que hi havia per provar els seus electroestimuladors. la sensació va ser inquietant. Encara no sé si agradable o desagradable. Notaves com “bzzzts” rítmics i veies com els bessons o el quàdriceps se’t movien sols.

Suposadament, vaig estar provant durant uns 20 minuts el programa per massatjar i relaxar el múscul després de l’exercici i, suposadament, segons el paio que hi havia estirat a la camilla del meu costat, va súper bé. Era un mega atleta d’aquests que fan maratons, traesses de 3 dies per la muntanya, etc…

Però a mi el regust que em va deixar van ser els “bzzzzts” inquietants, què vols que et digui.