<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><!-- generator="wordpress.com" -->
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	>

<channel>
	<title>curtes &amp;laquo; WordPress.com Tag Feed</title>
	<link>http://en.wordpress.com/tag/curtes/</link>
	<description>Feed of posts on WordPress.com tagged "curtes"</description>
	<pubDate>Mon, 30 Nov 2009 02:49:57 +0000</pubDate>

	<generator>http://en.wordpress.com/tags/</generator>
	<language>en</language>

<item>
<title><![CDATA[Capellades]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/29/capellades/</link>
<pubDate>Sun, 29 Nov 2009 09:58:49 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/29/capellades/</guid>
<description><![CDATA[Capellades és un poble de la comarca de l&#8217;Anoia, amb una gran quantitat d&#8217;atractius turí]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/capellades.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-2825" title="capellades" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/capellades.jpg" alt="" width="390" height="484" /></a></p>
<p><a href="http://www.capellades.net">Capellades</a> és un poble de <a href="http://www.anoia.cat/">la comarca de l&#8217;Anoia</a>, amb una gran quantitat d&#8217;atractius turístics, molt proper a Barcelona. A més, són fites molt adequades pels nostres infants. El principal motiu per pujar a Capellades amb els vostres fills i filles és el magnífic <a href="http://mmp-capellades.net/web/">museu molí paperer</a>, a la foto. Aquí podreu veure l&#8217;edifici, la maquinària i l&#8217;ambient d&#8217;un autèntic molí de paper del segle XVII. Encara està en plenes condicions de funcionament i veureu en directe fabricar paper mitjançant drap molgut. Us el recomanem de veritat. És una sortida ideal per una matinal de diumenge. Però el museu molí paperer no és l&#8217;únic excepcional que podreu veure a Capellades. L&#8217;Abric Romaní és un importantíssim<a href="http://www.anoiaenviu.cat/interes.php?id_lloc=191"> jaciment arqueològic</a>, que encara s&#8217;està excavant, però que és visitable. La gran importància d&#8217;aquest hàbitat prehistòric ha propiciat el projecte d&#8217;un gran parc temàtic prehistòric que properament s&#8217;obrirà al públic. No teniu excusa per no visitar Capellades. Arribeu-hi per Martorell, per Piera. Podeu incloure, si us queda temps, per exemple, el maravellós castell de Claramunt, a quatre quilòmetres escassos, a La Pobla de Claramunt, en direcció Igualada. Per dinar teniu restaurants com <a href="http://www.talldeconill.com/">El Tall de Conill</a>, que pertany a l&#8217;hotel del mateix nom. Un bon lloc per menjar i dormir. Com també menjareu i dormireu molt bé a <a href="http://www.hostalcancarol.com/">l&#8217;hostal Can Carol</a>. Si només voleu menjar, en un ambient refinat: <a href="http://www.lequilibri.net">l&#8217;Equilibri</a>. És el vostre destí. Si voleu quelcom més senzill, amb pizzes i menús, aneu al <a href="http://www.dalt-i-baix.com/">Dalt i Baix</a>.</p>
<p>Capellades es un pueblo de la comarca de la Anoia, con una gran cantidad de atractivos turísticos, muy cercano a Barcelona. Además, son hitos muy adecuadas para nuestros niños. El principal motivo para subir en Capellades con vuestros hijos e hijas es el magnífico museo molino papelero, en la foto. Aquí podrá ver el edificio, la maquinaria y el ambiente de un auténtico molino de papel del siglo XVII. Todavía está en plenas condiciones de funcionamiento y verá en directo fabricar papel mediante trapo molido. Os lo recomendamos de verdad. Es una salida ideal para una matinal de domingo. Pero el museo molino papelero no es el único excepcional que puede ver en Capellades. El Abric Romaní es un importantísimo yacimiento arqueológico, que todavía se está excavando, pero que es visitable. La gran importancia de este hábitat prehistórico ha propiciado el proyecto de un gran parque temático prehistórico que próximamente se abrirá al público. No tienes excusa para no visitar Capellades. Llegue a ella por Martorell, por Piera. Puede incluir, si le queda tiempo, por ejemplo, el maravilloso castillo de Claramunt, a cuatro kilómetros escasos, en La Pobla de Claramunt, en dirección Igualada. Para comer tiene restaurantes como El Tall de Conill que pertenece al hotel del mismo nombre. Un buen lugar para comer y dormir. Como también pueden comer y dormir muy bien en el hostal Can Carol. Si sólo desean comer, en un ambiente refinado: el Equilibri. Es su destino. Si desean algo más sencillo, con pizzas y menús, vayan al Dalt y Baix.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Xatonada a Vilanova]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/25/xatonada-a-vilanova/</link>
<pubDate>Wed, 25 Nov 2009 15:17:55 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/25/xatonada-a-vilanova/</guid>
<description><![CDATA[Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l&#8217;hivern, s&#8217;organitzen al]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><a href="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/xatonada.jpg"><img class="alignnone size-full wp-image-2791" title="xatonada" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/xatonada.jpg" alt="" width="372" height="458" /></a></p>
<p>Cada any, des de finals de novembre i fins el març, durant tot l&#8217;hivern, s&#8217;organitzen al Garraf i al Penedés, les seves famossímes xatonades. És <a href="http://www.rutadelxato.com/">la ruta del xató</a>, que just comença el diumenge del darrer cap de setmana de novembre, a la vila maravellosa i marinera de <a href="http://www.vilanovaturisme.net/">Vilanova i la Geltrú</a>. Allà, a la plaça de la Mediterrània, podreu disfrutar d&#8217;un <a href="http://www.gastronomiavilanova.com/">seguit d&#8217;actes </a>on el xató és el protagonista. A més de la xatonada popular, motiu de la festa, hi trobareu un mercat del Xató, amb productes de la terra. També s&#8217;organitzen uns tallers gastronòmics, tastets de vins, gimcanes o visites guiades a Vilanova. Si us acaba agradant el plat i l&#8217;ambient podreu, gràcies a la ruta del xató, fer un bonic giravolt turístic i gastronòmic, al llarg de l&#8217;hivern, pels pobles on existeix la tradició d&#8217;aquest plat excels. El xató es una amanida, una deliciosa amanida. El bon xató porta escarola, anxoves o seitons, bacallà, tonyina i olives arbequines. Però el millor del xató és la seva salsa. Els ingredients d&#8217;aquesta delicadesa culinària són un secret traspasat de mares a filles. Cada casa fa la seva salsa de xató. Però totes porten, com a mínim, ametlles, avellanes, nyores, alls, oli d’oliva verge, vinagre i sal. N&#8217;hi ha també amb un xic de bitxo, pa fregit o ceba escalivada. Si el probeu, repetireu. Malgrat ser una amanida és un veritable plat de gourmets. A les xatonades, a més de degustar el xató podreu acompanyar-lo de bons vins del Penedés. També degustareu les postres típiques dels municipis de la Ruta: escumes de Sitges, bufats del Vendrell, catànies de Vilafranca, llunes de Vilanova, sabres de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, petons de Cubelles, garrofins de Cunit, cossetans de Calafell i carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú te molts més alicients per completar el dia, o un cap de setmana de visita. Hi ha <a href="http://www.museudelferrocarril.org">el museu del ferrocarril</a>, amb trens i locomotores de tota mena. Un iman pels vostres fills i filles. O la casa romàntica de can Papiol, una casa burgesa del XIX, perfectament conservada. O l&#8217;espai terra XIX, instal·lat a la Masia de can cabanyes, una finca senyorial. Em deixat pel final el <a href="http://www.victorbalaguer.cat">Museu Víctor Balaguer</a>. És una filial del museu del Prado de madrid. Una veritable pinacoteca, amb una col·lecció que us deixarà bocabadats, que no podeu deixar de visitar. No us diem on dinar, perquè menjareu xató. Però si voleu quedar-vos a dormir penseu en els esplèndits hotels de Vilanova. <a href="http://www.hotelcesar.net">Com el Cèsar</a>, en una casa del XIX, mig nou i mig antic, confortable. Amb un bon restaurant. O l<a href="http://www.hotelceferino.com">&#8216;hotel Ceferino</a>, al costat del mar, amb boniques habitacions i apartaments. També un cuidat restaurant. Si no trobeu lloc en aquests hotels no us preocupeu. Hi ha un piló d&#8217;altres establiments, tots prou decents, i un grapat de càmpings.</p>
<p>Cada año, desde finales de noviembre y hasta marzo, durante todo el invierno, se organizan en el Garraf y el Penedés, sus famossímes xatonadas. Es la ruta del Xató, que justo empieza, el domingo del último fin de semana de noviembre, en la villa maravillosa y marinera de Vilanova i la Geltrú. Allí, en la plaza del Mediterráneo, podran disfrutar de una serie de actos donde el Xató es el protagonista. Además de la Xatonada popular, motivo de la fiesta, se organiza un mercado del Xató, con productos de la tierra. También hay unos talleres gastronómicos, catas de vinos, gymkhanas o visitas guiadas por Vilanova. Si les acaba gustando el plato y el ambiente pueden, gracias a la ruta del Xató, dar una vuelta turística y gastronómica, a lo largo del invierno, por los pueblos donde existe la tradición de este plato excelso. El xató es una ensalada, una deliciosa ensalada. El buen xató lleva escarola, anchoas o boquerones, bacalao, atún y aceitunas arbequinas. Pero lo mejor del Xató es su salsa. Los ingredientes de esta delicadeza culinaria son un secreto que se traspasa de madres a hijas. Cada casa hace su salsa de xató. Pero todas llevan, como mínimo, almendras, avellanas, ñoras, ajos, aceite de oliva virgen, vinagre y sal. Las hay también con un poco de guindilla, pan frito o cebolla asada. Si lo prueban, repetiran. A pesar de ser una ensalada es un verdadero plato de gourmets. En las xatonadas, además de degustar el xató podrán acompañarlo de buenos vinos del Penedés. También degustaréis los postres típicos de los municipios de la Ruta: espumas de Sitges, bufats en El Vendrell, catanas de Vilafranca, lunas de Vilanova, sables de Sant Pau de Sant Pere de Ribes, besos de Cubelles, Garrofins de Cunit, cossetanos de Calafell y carquinyolis de Canyelles. Vilanova i la Geltrú tiene muchos más alicientes para completar el día, o un fin de semana de visita. Está el museo del ferrocarril, con trenes y locomotoras de todo tipo. Un imán para vuestros hijos e hijas. O la casa romántica de Can Papiol, una casa burguesa del XIX, perfectamente conservada. O el espacio tierra XIX, instalado en la Masía de Can Cabañas, una finca señorial. Me dejado para el final el Museo Víctor Balaguer. Es una filial del museo del Prado de Madrid. Una verdadera pinacoteca, con una colección que os dejará boquiabiertos, que no se puede dejar de visitar. No os decimos dónde comer, porque comereis xató. Pero si desean quedarse a dormir piensen en los espléndidos hoteles de Vilanova. Como el César, en una casa del XIX, medio nuevo y medio antiguo, confortable. Con un buen restaurante. O del hotel Ceferino, junto al mar, con bonitas habitaciones y apartamentos. También un cuidado restaurante. Si no encuentra lugar en estos hoteles no se preocupe. Hay un montón de otros establecimientos, todos bién decentes, y un puñado de campings.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sant Cebrià de Cabanyes]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/16/sant-cebria-de-cabanyes/</link>
<pubDate>Mon, 16 Nov 2009 19:57:27 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/16/sant-cebria-de-cabanyes/</guid>
<description><![CDATA[Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d&#8217;un poble que no va arribar a consolidar-se, s&#8217;]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2731" title="cabanyes" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/cabanyes.jpg" alt="cabanyes" width="388" height="517" /></p>
<p>Aquesta bonica ermita, antiga parròquia d&#8217;un poble que no va arribar a consolidar-se, s&#8217;alça en un paratge força bonic de la Serralada de Marina, a escassos 20 kms. de Barcelona. Pertany al terme Municipal de <a href="http://www.santfost.com/">Sant Fost de Campcentelles</a>, un municipi del Vallès, a tocar de Mollet. És des d&#8217;aquest municipi que s&#8217;hi arriba. Cal agafar la carretera B-500, que uneix Mollet amb Badalona tot passant per Sant Fost. Podeu venir des de Badalona, o des de Mollet mateix. En arribar al nucli més antic de la població de sant Fost, quan la carretera s&#8217;estreny, cal prendre el camí, pista ample, que va al cementiri. Està indicat allà mateix: <a href="http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/sant-cebria-de-cabanyes.html">Sant Cebrià de Cabanyes</a>. I ho trobareu indicat en alguns dels trencalls que anireu passant, no en tots. En altres bifurcacions el vostre sentit comú us farà triar el camí més adequat. La ruta salta petits turonets i rieres, en un paratge rural que no dirieu tan proper a les grans ciutats. Cal anar en compte en alguns passos, sobretot si el vostre cotxe és molt baix. Finalment, de cop, us trobareu al davant l&#8217;ermita. Gran, de volta de canó un xic apuntada, del típic romànic del XII. Si és diumenge potser està oberta. L&#8217;interior és bonic també. Els voltants són força evocadors, senzills, sense pretensions, amb bones balconades damunt el Vallès. Sou a la recóndita vall de Cabanyes. Podeu continuar la pista en lloc de retornar a Sant Fost. Anireu a sortir a la carretera que va de la Roca a Santa Coloma de Gramanet passant per Montcada. Evidentment la ruta a la inversa també és factible. <a href="http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=204052">Boníssima excursió per bicicletes</a>. Ni massa pujada ni massa baixada, però un camí molt divertit, amb constants giravolts i canvis de rasant. Ideal per infants que ja siguin uns petits experts de la bici. També una passejada molt adient des de sant Fost. No hi ha restaurant prop de l&#8217;ermita, ni cap mena de servei. Haureu d&#8217;utilitzar, si us calen, els de Sant Fost.</p>
<p>Esta bonita ermita, antigua parroquia de un pueblo que no llegó a consolidarse, se levanta en un bello paraje de la Serralada de Marina, a escasos 20 kms. de Barcelona. Pertenece al término municipal de Sant Fost de Campcentelles, un municipio del Vallès, junto a Mollet. Es desde este municipio de donde sale el mejor acceso. Hay que coger la carretera B-500, que une Mollet con Badalona pasando por Sant Fost. Puede venir desde Badalona, o desde Mollet mismo. Al llegar al núcleo más antiguo de la población de Sant Fost, cuando la carretera se estrecha, hay que tomar el camino, una pista ancha, que va al cementerio. Está indicado allí mismo: Sant Cebrià de Cabanyes. Y lo encontrareis también indicado en algunos de los desvíos que iréis pasando, no en todos. En otras bifurcaciones sera vuestro sentido común el que os hará escoger el camino más adecuado. La ruta salta pequeños montículos y vadea algunos arroyos, en un paraje rural que no se diría tan cercano a las grandes ciudades. Hay que tener cuidado en algunos pasos, sobre todo si su coche es muy bajo. Finalmente, de golpe, os encontraréis delante la ermita. Grande, de bóveda de cañón algo apuntada, del típico románico del XII. Si es domingo quizás está abierta. El interior es bonito también. Los alrededores son muy evocadores, sencillos, sin pretensiones, con buenas vistas sobre el Vallès. Estais en el recóndito valle de Cabanyes. Puede seguir la pista adelante en lugar de volver a Sant Fost. Iréis a salir a la carretera que va de la Roca hasta Santa Coloma de Gramanet pasando por Montcada. Evidentemente la ruta a la inversa también es factible. Buenísima excursión para bicicletas. Ni demasiadas subidas ni demasiadas bajadas, pero no obstante, un camino muy divertido, con constantes giros y cambios de rasante. Ideal para niños que ya sean unos pequeños expertos de la bici. También un paseo muy adecuado desde Sant Fost. No hay restaurante cerca de la ermita, ni ningún tipo de servicio. Debereis utilizar, si os hacen falta, los de Sant Fost.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sant Pere de Reixac]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/15/sant-pere-de-reixac/</link>
<pubDate>Sun, 15 Nov 2009 16:32:50 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/15/sant-pere-de-reixac/</guid>
<description><![CDATA[Quan diem Montcada i Reixac, o passem per Montcada i Reixac, sabem molt bé on és Montcada, a la sort]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2728" title="reixac" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/reixac1.jpg" alt="reixac" width="365" height="485" /></p>
<p>Quan diem <a href="http://www.montcada.cat/">Montcada i Reixac</a>, o passem per Montcada i Reixac, sabem molt bé on és Montcada, a la sortida nord de Barcelona. Just al costat del riu Besós, travessada per nombroses autopístes, vies fèrries, carreteres i plena de polígons industrials, pedreres i fàbriques. Una població aparentment sense gens d&#8217;atractiu. Però i Reixac?. On és Reixac?. Dons Reixac és la cara més amable del municipi. L&#8217;entorn rural. L&#8217;altra cara de la moneda. Reixac ofereix una possibilitat de sortida matinal, molt propera a Barcelona, senzilla i fàcil. Des de l&#8217;esglèsia de Sant Pere de Reixac, (a la foto) que una comunitat s&#8217;encarrega de mantenir, teniu una boníssima vista de tot el Vallès, Barcelona i bona part del país, fins Montserrat. Des de Sant Pere podeu fer una sèrie de petites rutes campestres dins el parc natural de la <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=7">Serra de Marina</a>. Arribareu fins un parell de fonts, primer la dels caçadors, en una mitja hora de bon camí, després la dels Avellaners. Camins fàcils, distàncies curtes, en mig d&#8217;un alzinar en plena recuperació i d&#8217;una roureda impressionant. Cal seguir un camí ben senyalitzat, a l&#8217;entrada de Reixac, tancat amb un cadenat.  També podeu fer un itinerari circular i arribar-vos fins el Torrent de Reixac, passant per la font dels caçadors, la pedrera abandonada i la font dels avellaners. Més llarg serà pujar, per un petit corriol i de valent, fins el turó de les Maleses, amb un poblat ibèric. Encara més dur arribar-se fins el Turó del Pi Candeler, el cim de tota la zona, i dominant ja tota la plana tant del Vallès com de Marina, abocats al mar, sobre Badalona. Però aquesta excursió ja no és per infants. A Sant Pere de Reixac hi arribareu per una pista, en bon estat, que surt del km. 7 de la carretera que uneix Montcada amb Badalona, girant a mà esquerra si pugeu cap a Badalona. Passeu a tocar del restaurant <a href="http://www.canpique.com">can Piqué</a>, que és l&#8217;adreça que cal seguir, sense por i fins la cuina, ja que la pista rodeja completament Can Piqué. O bé desde el Km. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet  a sant Fost de capcentelles i La Roca, seguint el marge del riu Besós. Totes dues opcions ben senyalitzades i per pistes ben conservades aptes per tota mena de vehicles. No us caldrà dinar però hi ha bons restaurants a la zona: Can Piqué, especialitzat en convits i dinars d&#8217;empresa, <a href="http://www.artille.es/">Cal Artillé</a>, bona carn a la brasa, Can Toy, cassolà, <a href="http://www.restaurantedevesa.com/Inicio.htm">Can Devesa</a>, també per noces i convits,&#8230; tots a la carretera entre Montcada i Badalona, per la Vallensana. Uns són més estirats, altres més de petacada. Trieu.</p>
<p>Cuando hablamos de Montcada i Reixac, o pasamos por Montcada i Reixac, sabemos muy bien dónde está Montcada, a la salida norte de Barcelona. Justo al lado del río Besós, atravesada por numerosas autopistas, vías férreas, carreteras y llena de polígonos industriales, canteras y fábricas. Una población aparentemente sin nada de atractivo. Pero, ¿y Reixac?. ¿Dónde está Reixac?. Pues Reixac es la cara más amable del municipio. El entorno rural. La otra cara de la moneda. Reixac ofrece una posibilidad de una buena salida matinal, muy cercana a Barcelona, sencilla y fácil. Desde la iglesia de Sant Pere de Reixac, (en la foto) que una comunidad se encarga de mantener, tienen una buenísima vista de todo el Vallès, Barcelona y buena parte del país, hasta Montserrat. Desde allí se pueden hacer una serie de pequeñas rutas campestres dentro del parque natural de la Sierra de Marina. Llegareis hasta un par de fuentes, primero la de los cazadores, en una media hora de buen camino, después la de Avellaners. Caminos fáciles, distancias cortas, en medio de un encinar en plena recuperación y de un robledal impresionante. Hay que seguir un camino bien señalizado, a la entrada de Reixac, cerrado con un candado. También podeis hacer un itinerario circular y acercaros hasta el Torrent de Reixac, pasando por la fuente de los cazadores, la cantera abandonada y la fuente de los avellanos. Más largo será subir, por un pequeño sendero y duramente, hasta el cerro de las Maleses, con un poblado ibérico  en su cima. Aún más duro será llegar hasta el Cerro del Pino Candelero, la cima de toda la zona, y dominando ya toda la llanura tanto del Vallès como la de Marina, vista al mar, hacia Badalona. Pero esta excursión ya no es para niños. Hasta Sant Pere de Reixac se llega por una pista, en buen estado, que sale del km. 7 de la carretera que une Montcada con Badalona, girando a mano izquierda si estais subiendo hacia Badalona. Pasareis junto al restaurante Can Piqué, que es la dirección a seguir, sin miedo y hasta la cocina, ya que la pista rodea completamente Can Piqué. O bien desde el Km.. 8,9 de la carretera que va de Santa Coloma de Gramanet a San Fost de Capcentelles y La Roca, siguiendo el margen del río Besós. Ambas opciones bien señalizadas y se va por pistas bien conservadas, aptas para todo tipo de vehículos. No necesitareis comer, pero hay buenos restaurantes en la zona: Can Piqué, especializado en bodas y comidas de empresa, Cal Artillé, con buena carne a la brasa, Can Toy, casero, Can Devesa, también para bodas y banquetes, .. . todos en la carretera entre Montcada y Badalona, por la Vallensana. Unos son más estirados, otros más del montón. Elijan Vds.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Aplec de Sant Iscle]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/12/aplec-de-sant-iscle/</link>
<pubDate>Thu, 12 Nov 2009 17:07:18 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/12/aplec-de-sant-iscle/</guid>
<description><![CDATA[L&#8217;aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del cor]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2697" title="Feixes" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/feixes.jpg" alt="Feixes" width="404" height="554" /></p>
<p>L&#8217;aplec de Sant Iscle de les Feixes te lloc a mitjans del  mes de novembre al bell mig del <a href="http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm">cor de Collserola</a>. És un indret de fàbula, amb boscos frondosos de pins, d&#8217;alzines, molt mediterrani, però també amb molta vegetació de ribera, que a la tardor està magnífica. A Sant Iscle s&#8217;hi pot anar, però, tot l&#8217;any. Perquè l&#8217;excursió és bonica tot temps. L&#8217;alicient del novembre és el seu aplec. L’església romànica de <a href="http://www.salillas.net/cerdanyola/sant_iscle.htm">Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes</a> s&#8217;aixeca solitària a tocar de la riera de Sant Iscle, o de les Feixes. Per arribar-hi cal caminar. Són un parell o tres de quilòmetres des de Cerdanyola, o bé la mateixa distància des de l&#8217;àrea recreativa de Can Coll, a la carretera d&#8217;Horta a Cerdanyola. Bon aparcament en tots dos casos. Es tracta d&#8217;una <a href="http://groups.google.es/group/senderistas/web/rutas---cerdanyola-del-valls---valle-de-les-feixes---can-canaletes---can-cat---can-codina---can-coll---poblado-iberico">passejada un xic llarga</a>, però suau, agradable, amb poc desnivell, molt poc cansada.  Els paisatges són divins. Relaxants. Es passa tota l&#8217;estona al costat de la riera, veient esglèsies, com Santa Maria de les Feixes, masies, com <a href="http://www.guiaparcollserola.com/index.php/tag/sant-iscle-de-les-freixes/">can Catà</a> i molta flora, tota  magnífica. Iniciarem la ruta a la mateixa caseta d&#8217;informació del parc de la Riera de Sant Cugat, a Cerdanyola del Vallés, i seguirem el camí de Sant Iscle, senyalitzat perfectament. Passem per sota de l&#8217;aqueducte de Can Canaletes, i per Can Canaletes mateix. Després pel costat de l&#8217;ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguim els indicadors de Can Catà i de  Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes. Impossible perdre&#8217;s. Anem sempre pel camí principal, el més ample. Passarem per davant la masía i la reserva natural de Can Catà, i ja veurem ben aviat  Sant Iscle de les Feixes. Si veniu des de l&#8217;àrea de Can Coll cal fer la ruta fins Can Catà, també senyalitzada. Si hi pugeu el dia de l&#8217;aplec hi haurà molta, moltíssima gent, però gaudireu d&#8217;actes que mai no heu vist, com ara la missa solemne amb el  repartiment del panet beneït,  o bé ballades de sardanes i altres dances tradicionals, tastets  gastronòmic i altres actes diversos, per a totes les edats i creences.  Durant tot el dia es farà un concurs de fotografia. Si voleu dinar bé, el millor, com en tots els aplecs, és pujar-vos el vostre propi menjar. Penseu, si feu això, que es pot fer foc però no fora del recinte de l’ermita.  El dia de l&#8217;aplec no podreu circular amb cotxe pels camins que menen a Sant Iscle. Això és una murga pels més mandros, gent gran o discapacitats, però un gran avantatge per les famílies amb infants. No patiu de tota manera els que no podeu o voleu caminar. L&#8221;ajuntament de Cerdanyola ofereix  un servei de microbús. Pugeu fins a l&#8217;aplec. Gaudireu de la festa.</p>
<p>La romería de Sant Iscle de les Feixes tiene lugar a mediados del mes de noviembre en pleno corazón de Collserola. Es un lugar de fábula, con bosques frondosos de pinos, de encinas, muy mediterráneo, pero también con mucha vegetación de ribera, que en otoño está magnífica. A Sant Iscle se puede ir, no obstante, todo el año. Porque és una excursión bonita en todo tiempo. El aliciente de noviembre es la romería. La iglesia románica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes se levanta solitaria junto a la riera de Sant Iscle, o de las Feixes. Para llegar hay que caminar. Son un par o tres de kilómetros desde Cerdanyola, o bien la misma distancia desde el área recreativa de Can Coll, en la carretera de Horta a Cerdanyola. Buen aparcamiento en ambos casos. Se trata de un paseo un poco largo, pero suave, agradable, con poco desnivel, muy poco cansado. Los paisajes son divinos. Relajantes. Se pasa todo el tiempo junto a la riera, viendo iglesias, como Santa Maria de les Feixes, masías, como Can Catà y mucha flora, toda magnífica. Iniciaremos la ruta en la misma caseta de información del parque de la Riera de Sant Cugat, en Cerdanyola del Vallés, y seguiremos el camino de Sant Iscle, señalizado perfectamente. Pasamos por debajo del acueducto de Can Canaletes, y por Can Canaletes mismo. Después por el lado de la ermita de Santa Maria de les Feixes. Seguimos los indicadores de Can Catà y de Sant Iscle y Santa Victòria de les Feixes. Imposible perderse. Vamos siempre por el camino principal, el más ancho. Pasaremos por delante de la masía y la reserva natural de Can Catà, y ya veremos pronto Sant Iscle de les Feixes. Si viene desde el área de Can Coll es necesario hacer la ruta hasta Can Catà, también señalizada. Si subís el día de la romería habrá mucha, muchísima gente, pero disfrutareis de actos que nunca habéis visto, como la misa solemne con el reparto del panecillo bendito, o bailes de sardanas y otras danzas tradicionales, degustaciones gastronómicas y otros actos diversos, para todas las edades y creencias. Durante todo el día se hará un concurso de fotografía. Si quiere comer bien, lo mejor, como en todos los encuentros multitudinarios, es subirse su propia comida. Pensad, si hacéis esto, que se puede hacer fuego pero no fuera del recinto de la ermita. El día de la romería no se podrá circular en coche por los caminos que conducen a Sant Iscle. Esto es un engorro para los más perezosos, los ancianos o discapacitados, pero una gran ventaja para las familias con niños. No sufran, de todos modos, los que no pueden o no quieren caminar. El ayuntamiento de Cerdanyola ofrece un servicio de microbús. Subid hasta la romería. Disfrutareis de la fiesta.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Can Miravitges]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/08/can-miravitges/</link>
<pubDate>Sun, 08 Nov 2009 19:06:31 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/08/can-miravitges/</guid>
<description><![CDATA[Els voltants de Barcelona, i dels municipis limítrofs, estan plens de racons on encara podem respira]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2672" title="miravitges" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/miravitges.jpg" alt="miravitges" width="359" height="450" /></p>
<p>Els voltants de Barcelona, i dels municipis limítrofs, estan plens de racons on encara podem respirar altres temps. Malgrat estar no gaire lluny d&#8217;autopistes, carreteres i grans equipaments, han preservat, no se sap ben bé com, un ambient apacible, rural i fins bucòlic. Aquest és el cas de les rieres que devallen de la serralada litoral, a <a href="http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca">Badalona</a>. Un clar exemple pot ser <a href="http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca/itineraris/can_miravitges.html">Can Miravitges</a> i els seus entorns. Can Miravitges és una esplèndida masia del segle XVIII, amb arrels molt més antigues, situada a la Riera de Canyadó i Pomar, al congost per on surten les aigues que s&#8217;arreplegen als petits cims i turons que envolten l&#8217;Hospital Germans Trias, popularment anomenat Can Ruti, ara part del <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=7">parc natural de la Serra de marina</a>. I és justament per l&#8217;accés a aquest hospital, des de la B-20, per on trobareu el camí que us portarà fins aquesta masia. Costa de veure, però en el pronunciat revolt de pujada a l&#8217;hospital, just al costat de la gran pedrera del Turó d&#8217;en Boscà, arranca un camí, ample i ben cuidat. Deixeu el cotxe allà mateix o, encara millor, als carrers sota el turó, al barri de Bonavista, i pugeu a peu. L&#8217;aparcament és molt limitat, i el camí força estret. O arribeu-vos fins l&#8217;hospital i baixeu a peu seguint la riera, ombrívola i bonica, fins Can Miravitges. La casa conserva totes les estances intactes. Podeu admirar-ne la capella, la bassa de reg, les estances, la cuina i les bodegues. Ara està en obres, però ben aviat es mostrarà en tot el seu esplendor. El recorregut també inclou l’estudi i la biblioteca del pintor Antoni Ros i Güell. Des del Museu de Badalona organitzen sortides els caps de setmana. Podeu afegir-vos-hi. També els verals de la masia són molt bonics. Teniu altes cases de pagés i fins un castell, Godmar, convertit avui en un golf, <a href="http://www.pitchandputt-badalona.com/index.html">pitch and putt</a>, on podeu iniciar-vos en aquest esport. Al vei turó d&#8217;en Boscà hi ha un assentament iber molt notable, i gaudireu de vistes damunt tota la comarca, fins més enllà de Montjuic. Hi ha múltiples possibilitats de rutes a peu, o en bici, totes molt senzilles. La més adequada amb infants és, potser, remuntar la riera passant per la font de Pop, fins l&#8217;àrea de pic-nic de Can Ruti. Un lloc sense pretensions en fi, només per passar-hi un parell d&#8217;hores, una matinal amable d&#8217;hivern amb la canalla, a poques passes de la gran ciutat. Possibilitat de pujar-hi molt fàcilment amb trasport públic, fent servir una de les moltes línies de bus que pugen a la residència hospitalària Germans Trias. Podeu dinar de pic-nic o anar a algun dels restaurants propers. Hi ha dos clubs de tennis, el <a href="http://www.tennisclubbadalona.org">de Badalona</a> i el del <a href="http://www.clubesportiumasram-tennispadel.cat/restaurante.html">Mas Ram</a>, molt propers tots dos, que ofereixen bons menús a preus molt asequibles en un ambient agradable. Fins podeu jugar a tennis o fer servir la piscina, si és l&#8217;estiu.</p>
<p>Los alrededores de Barcelona, y de los municipios limítrofes, están llenos de rincones donde todavía podemos respirar otros tiempos. A pesar de estar no muy lejos de autopistas, carreteras y grandes equipamientos, han preservado, no se sabe muy bien cómo, un ambiente apacible, rural y hasta bucólico. Este es el caso de los arroyos que descienden de la cordillera litoral, en Badalona. Un claro ejemplo puede ser Can Miravitges y sus entornos. Can Miravitges es una espléndida masía del siglo XVIII, con raíces mucho más antiguas, situada en la Riera de Canyadó y Pomar, en el desfiladero por donde salen las aguas que se recogen en los pequeños picos y colinas que rodean el Hospital Germans Trias, popularmente llamado Can Ruti, ahora parte del parque natural de la Sierra de Marina. Y es justamente por el acceso a este hospital, desde la B-20, por donde encontraréis el camino que os llevará hasta esta masía. Cuesta de ver, pero en el pronunciado ascenso en curva de subida en el hospital, justo al lado de la gran cantera del Turó d&#8217;en Boscà, arranca un camino, ancho y bien cuidado. Deje el coche allí mismo o, mejor aún, en las calles del barrio de Bonavista, justo bajo la colina. Suban a pie. El aparcamiento es muy limitado, y el camino bastante estrecho. O acercaos hasta el hospital y bajad a pie siguiendo la riera, sombría y hermosa, hasta Can Miravitges. La casa conserva todas las estancias intactas. Puede admirar la capilla, la balsa de riego, las habitaciones, la cocina y las bodegas. Ahora está en obras, pero muy pronto se mostrará en todo su esplendor. El recorrido incluye el estudio del famoso pintor Antoni Ros i Güell. Desde el Museo de Badalona organizan salidas los fines de semana. Puede añadirse a una de ellas. También los alrededores de la masía son muy bonitos. Tiene casas de payés y hasta un castillo, Godmar, convertido hoy en un golf, pitch and putt, donde podrán iniciarse en este deporte. En la vecina colina d&#8217;en Boscà hay un asentamiento íbero muy notable, y disfrutará de vistas sobre toda la comarca, hasta más allá de Montjuic. Existen múltiples posibilidades de rutas a pie o en bici, todas muy sencillas. La más adecuada con niños es, quizás, remontar el arroyo pasando por la fuente de Pop, hasta el área de picnic de Can Ruti. Un lugar sin pretensiones en fin, sólo para pasar un par de horas, una matinal amable de invierno con los niños, a pocos pasos de la gran ciudad. Posibilidad real de subir muy fácilmente con trasporte público, utilizando una de las muchas líneas de bus que ascienden hasta la residencia hospitalaria Germans Trias. Puede comer de pic-nic o ir a alguno de los restaurantes cercanos. Hay dos clubes de tenis, el de Badalona y el del Mas Ram, muy cercanos ambos, que ofrecen buenos menús a precios muy asequibles en un ambiente agradable. Hasta puede jugar al tenis o utilizar la piscina, si es verano.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Festa Major Sant Martí d'Arenys]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/06/festa-major-sant-marti-darenys/</link>
<pubDate>Fri, 06 Nov 2009 16:20:22 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/06/festa-major-sant-marti-darenys/</guid>
<description><![CDATA[La festa major de Sant Martí d&#8217;Arenys de Munt és l&#8217;aconteixement més esperat de l&#8217;]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2663" title="arenysmunt" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/arenysmunt.jpg" alt="arenysmunt" width="382" height="484" /></p>
<p>La festa major de Sant Martí d&#8217;Arenys de Munt és l&#8217;aconteixement més esperat de l&#8217;any per part de tots els arenyencs. Sant Martí, amb tots els actes que l&#8217;acompanyen, és una festa major agraïda, perquè no és a l&#8217;agost, ni a l&#8217;estiu, sinó en aquests temps de tardor, quan més faltats de bones festes estem. Naturalment el dia gran és l&#8217;onze de novembre, Sant Martí, però les celebracions començen el cap de setmana més proper. I trobareu gegants, a Arenys de Munt n&#8217;hi ha molta tradició, cap grossos, cercavila, animació infantil, festes per la canalla, xocolatada, gresca&#8230; També un mercat medieval, amb les seves paradetes d&#8217;oficis i productes més o menys artesans. Pels més grans hi ha ball amb orquestra, dels d&#8217;abans, de tarda i de nit, i ofici solemne, amb la Coral del Remei. També mostres gastronòmiques, com ara el famós &#8220;relleno&#8221;, pomes farcides amb molt bona mà. <a href="http://www.arenysdemunt.org/ARXIUS/2009/documents/cultura/santmarti09.pdf">Mireu-vos el programa</a>, a veure que trobeu. De propostes no us en faltaran. Arenys de Munt es troba a només 30 minuts de Barcelona, per la C-32 o C-31, passat Mataró i en direcció Girona. A més de la festa heu de saber que el poble té altres atractius, com ara l&#8217;esglèsia parroquial, (a la foto), masies medievals fora i dins del poble, con Can Borrell, Ca n&#8217;Arquer de Goscongs, Can Sala i moltes altres. També són fantàstics esl boscos dels voltants. Com Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Indrets plens d&#8217;alzinars, pinedes i fins roures i castanyers, frescals, ombrívols o assoleiats i oberts. El parc de Lurdes, o el del castell de Can Jelpí, tot i que esatn molt plens de gent el cap de setmana, són bonics de veure i de disfrutar-los. A Lurdes, podeu fer-hi pic-nic, carn a la brasa, us vendran la llenya i us llogaran les taules. Els infants camparan al seu aire. Per dinar us recomanem, dins del poble, L&#8217;Era, un <a href="http://">restaurant de categoria</a>, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62  Tel: 937 938 067. Menú de tota la vida. Fora del poble el Subirans a Lurdes, 937 951 290. Cuina tradicional a bon preu. O el magnífic Tres Turons, a Torrentbó, tel: 937 951 446, un clàssic de la cuina catalana, on us caldrà reservar. No necessiteu dormir al poble. Està molt a prop. Disfruteu la festa major de Sant Martí!</p>
<p>La fiesta mayor de Sant Martí de Arenys de Munt es el acontecimiento más esperado del año por parte de todos los arenyenc. Sant Martí, con todos los actos que la acompañan, es una fiesta mayor agradecida, porque no es en agosto, ni en verano, sino en estos tiempos de otoño, cuando más carentes de buenas fiestas estamos. Naturalmente el día grande es el once de noviembre, Sant Martí, pero las celebraciones comienzan el fin de semana más cercano. Y encontrará allí gigantes, que en Arenys de Munt tienen mucha tradición, pasacalles, animación infantil, fiestas para los niños, chocolatada&#8230; También un mercado medieval, con sus tenderetes de oficios y productos más o menos artesanos. Para los mayores hay baile con orquesta, de los de antes, de tarde y de noche, y oficio solemne, con la Coral del Remei. También muestras gastronómicas, como el famoso &#8220;relleno&#8221;, manzanas rellenas con muy buena mano. Vea el programa, a ver que encuentra. De propuestas no os faltarán. Arenys de Munt se encuentra a sólo 30 minutos de Barcelona, por la C-32 o C-31, pasado Mataró y en dirección Girona. Además de la fiesta debe saber que el pueblo tiene otros atractivos, como la iglesia parroquial, (en la foto), masías medievales fuera y dentro del pueblo, como Can Borrell, Ca n&#8217;Arquer de Goscongs, Can Sala y muchas otras. También son fantásticos los bosques de la zona. Como Subirans, Collsacreu o Torrentbó. Lugares llenos de encinares, pinares y hasta robles y castaños, frescos, sombríos o soleados y abiertos. El parque de Lourdes, o el del castillo de Can Jelpí, aunque esatn muy llenos de gente el fin de semana, son bonitos de ver y de disfrutarlos. En Lourdes, puede hacer pic-nic o carne a la brasa. Allí le venderán la leña y le alquilarán las mesas. Los niños campan a sus anchas. Para comer os recomendamos, dentro del pueblo, La Era, un restaurante de categoría, o Can Martori, Rambla Francesc Macià, 62 Tel.: 937 938 067. Menú de toda la vida. Fuera del pueblo el Subirans en Lourdes, 937 951 290. Cocina tradicional a buen precio. O el magnífico Tres Turons, en Torrentbó, tel: 937 951 446, un clásico de la cocina catalana, donde será necesario reservar. No necesita dormir al pueblo. Está muy cerca. Disfruten la fiesta mayor de Sant Martí!</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Canyamars]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/02/canyamars/</link>
<pubDate>Mon, 02 Nov 2009 18:15:12 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/02/canyamars/</guid>
<description><![CDATA[Canyamars és un petit poble de l&#8217;interior del Maresme incrustat, literalment ficat, dins el Pa]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2641" title="canyamars" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/11/canyamars.jpg" alt="canyamars" width="381" height="507" /></p>
<p>Canyamars és un petit poble de l&#8217;interior del Maresme incrustat, literalment ficat, dins el <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=5">Parc Natural del Corredor</a>. El poble en si mateix només són quatre cases al voltant de l&#8217;esglèsia de Sant Esteve, gòtica del XV, amb una espadanya molt bonica, enfilada damunt un petit turó. Canyamars ha crescut el darrers anys, quan la gent de Mataró  s&#8217;ha adonat de la qualitat de vida d&#8217;aquestes contrades. Canyamars no està lluny de la capital del Maresme. S&#8217;hi arriba agafant la C-32, l&#8217;autopista de Mataró, fins l&#8217;enllaç amb la C-60, l&#8217;autopista que va a Granollers. Passat Argentona heu de sortir en direcció Dosrius i, un cop dins aquesta població, agafar la carretera local que us mena a Canyamars. El més bonic de Canyamars són els voltants. Natura senzilla, amena i bonica que convida a la passejada bucòlica i tranquil·la. La millor ruta amb infants és la que segueix la Riera, amb plàtans multiculors a la tardor, o d&#8217;un verd esclatant a la primavera, fins el Pou del Glaç. (A la foto). Aquesta és una de les construccions més grans, de les d&#8217;aquest tipus, que podeu trobar a tot Catalunya. S&#8217;hi guardava la neu hivernal per tenir gel a l&#8217;estiu. El seu interés arqueològic és molt notable. L&#8217;interés paisagístic és excel·lent. El camí que hi arriba és ben pla. Ningú no us molestarà la passejada amb infants, donat que els cotxes tenen el seu propi camí. A la tardor és tot un poema, corprenedor per la seva component naif. Podeu caminar molta estona a peu pla, descobrint arbredes, pasturatges, castanyers, rierols i boscos. El límit el poseu vosaltres. Fins el pou del glaç, només 1.500 mts. Fins a Can Cot, una magnífica masia en un entorn rural autèntic, uns tres kms. Fins la Creu de Rupit, després d&#8217;una bona pujada, no apte pels més petits, 5 kms. Més endavant podeu arribar al santuari del Corredor, fins Arenys de Munt, o enllaçar amb el GR-83. Per anar amb bicicleta: un lloc idílic. Ni pujades ni baixades. Kms. i kms. a peu pla, amb molta ombra i vegetació en un paratge camperol i pagés. Ideal per iniciar els infants en l&#8217;esport de la bici. Tot el recorregut es pot fer en cotxe també i, per descomptat a peu. Si heu de dinar us recomanem <a href="http://www.larectoria.net/">La Rectoria</a>. Un restaurant, a la plaça de l&#8217;esglèsia de canyamars, que no us deixarà indiferents.</p>
<p>Canyamars es un pequeño pueblo del interior del Maresme incrustado, literalmente metido, dentro del Parque Natural del Corredor. El pueblo en sí mismo sólo son cuatro casas alrededor de la iglesia de San Esteban, gótica del XV, con una espadaña muy bonita, encaramada sobre una pequeña colina. Canyamars ha crecido los últimos años, cuando la gente de Mataró se ha dado cuenta de la calidad de vida de estas tierras. Canyamars no está lejos de la capital del Maresme. Se llega tomando la C-32, la autopista de Mataró, hasta el enlace con la C-60, la autopista que va a Granollers. Pasado Argentona debe salir en dirección Dosrius y, una vez dentro de esta población, coger la carretera local que le lleva a Canyamars. Lo más bonito de Canyamars son los alrededores. Naturaleza sencilla, amena y bonita que invita al paseo bucólico y tranquilo. La mejor ruta con niños es la que sigue la Riera, con plátanos multicolores en otoño, o de un verde brillante en primavera, hasta el Pozo del Hielo. (En la foto). Esta es una de las construcciones más grandes, de las de este tipo, que puede encontrar en toda Catalunya. Se guardaba en él la nieve invernal para tener hielo durante el verano. Su interés arqueológico es muy notable. El interés paisajístico es excelente. El camino que llega hasta el pozo  es completamente llano. Nadie les molestará a lo largo del paseo con los niños, dado que los coches tienen su propio camino. En otoño es todo un poema, cautivador por su componente naif. Puede caminar mucho rato a pie plano, descubriendo arboledas, pastizales, castaños, arroyos y bosques. El límite lo ponéis vosotros. Hasta el pozo del hielo, sólo 1.500 mts. Hasta Can Cot, una magnífica masía en un entorno rural auténtico, unos tres kms. Hasta la Creu de Rupit, tras una buena subida, no apta para los más pequeños, 5 kms. Más adelante puede llegar al santuario del Corredor, hasta Arenys de Munt, o enlazar con el GR-83. Para ir en bicicleta: un lugar idílico. Ni subidas ni bajadas. Kms. y kms. al mismo nivel, con mucha sombra y vegetación, en un paraje campesino y realmente de payés. Ideal para iniciar a los niños en el deporte de la bici. Todo el recorrido se puede hacer en coche también y, por supuesto, a pie. Si habeis de comer os recomendamos La Rectoria. Un restaurante, en la plaza de la iglesia de Canyamars, que no os dejará indiferentes.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[GR 83: La Casanova d'en Pibernat]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/01/gr-83-la-casanova-den-pibernat/</link>
<pubDate>Sun, 01 Nov 2009 13:12:55 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/11/01/gr-83-la-casanova-den-pibernat/</guid>
<description><![CDATA[El sender de gran recorregut GR-83 recorre mitja Catalunya, des de Mataró fins la muntanya sagrada d]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2629" title="casanova" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/casanova.jpg" alt="casanova" width="400" height="509" /></p>
<p>El sender de gran recorregut GR-83 recorre mitja Catalunya, des de Mataró fins la muntanya sagrada del Canigó, en terres del nord, i Prada de Conflent. P<span style="color:#000000;"></span>erò avui ens volem fixar només en un petit tros d&#8217;aquest magnífic camí. En un tros que no queda gaire lluny de Barcelona. En un tros que podeu fer a peu, en bici, o fins i tot en cotxe, en alguns trams. La porció de sender seria la surt de Collsacreu, a la carretera C-61. Aquesta carretera uneix Arenys de Mar amb Sant Celoni, passant per Arenys de Munt i Vallgorgina. A dalt mateix de la collada de Collsacreu surt el brancal del camí que puja cap a la Casanova de Pibernat. Aquest tram és excel·lent. Un camí de terra, però ben acondicionat us porta fins la Casanova en vint minuts. Podeu aparcar allà. La vista és magnífica sobre el Montseny i el Montalt. A prop de la Casanova teniu, en el sector d&#8217;obaga, un bonic bosc de castanyers. El més proper que podeu trobar a Barcelona. A la Casanova surten diferents camins, en diferent estat, que menen a Vallgorgina, baixant per un maravellós bosc de roures, alzina, pi i castanyer, o bé a Subirans, terme d&#8217;Arenys de Munt, o cap a Mataró. Si ja en teniu prou podeu tornar pel mateix camí després de passejar pel bosc. Sinó podeu continuar tot i que els cotxes més baixos s&#8217;ho passaran malament. La ruta corona el Pi d&#8217;en Buac, i la Creu de Rupit. Esplèndit panorama. Si continueu endavant, fer-ho en bici és espectacular, podeu decidir on voleu anar: fins a Mataró per l&#8217;àrea del parc forestal i Can Brugera, o per Sant Andreu de mata, o bé camí de Canyamars pel pou del glaç, o fins Sant Andreu de Llavaneres. També teniu a l&#8217;abast el Santuari del Corredor. Des de la Creu de Rupit tots aquests llocs són accessibles. Nosaltres però, que no sóm uns garns caminadors o ciclistes, ens hem conformat amb arribar-nos fins les perxades plenes de castanyes dels voltants de La Casanova de Pibernat. Un petit racó del <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=5">Parc del Corredor</a>. Segons on sigueu podeu dinar a diferents llocs. Si heu anat a petar a Subirans, camí d&#8217;Arenys de Munt, us direm que ens agrada el senzill restaurant que porta el nom de la vall: Subirans. Tel<strong>:</strong> 937.951.290. Carns a la brasa de somni. També al restaurant del mateix santuari del Corredor. O bé, si sou a Canyamars, al <a href="http://www.larectoria.net/">restaurant La Rectoria</a>.</p>
<p>El sendero de gran recorrido GR-83 recorre media Cataluña, desde Mataró hasta la montaña sagrada del Canigó, en tierras del norte, y de Prada de Conflent. Pero hoy nos queremos fijar sólo en un pequeño trozo de este magnífico camino. En un trozo que no queda muy lejos de Barcelona. En un trozo que puede hacer a pie, en bici, o incluso en coche, en algunos tramos. La porción de sendero sería la que sale de Collsacreu, en la carretera C-61. Esta carretera une Arenys de Mar con Sant Celoni, pasando por Arenys de Munt y Vallgorgina. Hay que subir la collada de Collsacreu desde donde sale el ramal del camino que sube hacia la Casanova de Pibernat. Este tramo es excelente. Un camino de tierra, pero bien acondicionado, lo llevará hasta la Casanova en veinte minutos. Puede aparcar allí. La vista es magnífica sobre el Montseny y el Montalt. Cerca de la Casanova tiene, en el sector de umbría, un bonito bosque de castaños. Lo más cercano que se puede encontrar de Barcelona. De la Casanova salen diferentes caminos, en diferente estado, que conducen a Vallgorgina, bajando por un maravilloso bosque de robles, encina, pino y castaño, o bien a Subirans, ya en término de Arenys de Munt, o que van hacia Mataró. Si ya tenéis bastante trote podeis volver por el mismo camino después de pasear por el bosque. Si no pueden continuar aunque los coches lo pasarán mal. La ruta corona el Pi d&#8217;en Buac, y la Creu de Rupit. Espléndido panorama. Si sigue adelante, hacerlo en bici es espectacular, puede decidir dónde quiere ir: hasta Mataró para el área del parque forestal y Can Brugera, o por Sant Andreu de Mata, o bien camino de Canyamars por el pozo del hielo, o hasta Sant Andreu de Llavaneres. También está disponible el Santuario del Corredor. Desde la Creu de Rupit todos estos lugares son accesibles. Nosotros sin embargo, que no somos unos grandes andarines ni ciclistas, nos hemos conformado con acercarnos hasta las perchadas llenas de castañas de la zona de La Casanova de Pibernat. Un pequeño rincón del Parque del Corredor. Según donde esté puede comer en diferentes lugares. Si ha ido a parar a Subirans, camino de Arenys de Munt, os diremos que nos gusta el sencillo restaurante que lleva el nombre del valle: Subirans. Tel.: 937.951.290. Carnes a la brasa de fábula. También comereis bién en el restaurante del mismo santuario del Corredor. O bien, si estais en Canyamars, en el restaurante La Rectoria.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Castell de Sant Miquel]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/27/castell-de-sant-miquel/</link>
<pubDate>Tue, 27 Oct 2009 17:35:27 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/27/castell-de-sant-miquel/</guid>
<description><![CDATA[El castell de sant Miquel domina, des de la seva limitada alçada, una bona part del Vallès. Enfilat ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2608" title="castellsantmiquel" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/castellsantmiquel.jpg" alt="castellsantmiquel" width="385" height="513" /></p>
<p>El castell de sant Miquel domina, des de la seva limitada alçada, una bona part del Vallès. Enfilat dalt del seu turó boscós, enrunat, desmuntat, espera una restauració que, potser, mai no arribarà. La vegetació s&#8217;ha ensenyorat de les velles pedres. Les alzines creixen al seu voltant, impenetrables. I, tanmateix, la seva torre de l&#8217;homenatge encara es veu a la llunyania. Milers d&#8217;ulls l&#8217;han mirada sense veure-la, tot i que es fa present en l&#8217;ski line, del <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=6">Parc de la Serralada Litoral</a>. Podeu arribar-hi de dues maneres. La més fàcil és anar amb el cotxe, fins a  Montornés del Vallés, o des de Barcelona per l&#8217;autopista de Mataró fins  Alella. Des d&#8217;aquestes vil·les cal seguir la carretera B-5002 que uneix les dues poblacions, passant si cal el coll de Font de Cera, que divideix Maresme i Vallés. Cal arribar-se fins prop de la desviació de Vallromanes. Allà trobareu l&#8217;entrada al Club de Golf Vallromanes, i de l&#8217;urbanització de Can Corbera. Heu de pujar pels camins asfaltats d&#8217;aquesta urbanització fins arribar el més alt possible, prop d&#8217;una caseta de l&#8217;empresa d&#8217;aigües Sorea. Molt a prop del Coll de can Corbera. Allà podeu deixar el cotxe i seguir a peu fins el castell, dalt del turó, són un parell de kms. escassos, però de pujada forta. El camí és estret i està ple de vegetació. Però, per això mateix és esplèndit. L&#8217;altra manera de pujar és més llarga, i es fa més tros caminant, però és més bonica i està més ben senyalitzada. Arribeu-vos per  la carretera B-5006 de Mollet a  Santa Maria de Martorelles. Abans d&#8217;arribar a aquesta petita població, preneu un camí asfaltat, ben senyalitzat, a l&#8217;esquerra, cap a Can Girona. Aparqueu prop d&#8217;aquesta casa de colònies. Podeu pujar directament, pel Coll de Can Mercader, seguint el camí ample que va a Montornés, (són uns 3 kms.), o bé fer una volta, molt agradable i bonica, per la Font de la Mercè, pujant després el Coll de can Corbera fins el castell. Potser fareu 5 kms. en total. Evidentment podeu fer una ruta circular, molt més llarga, des de Can Girona. O bé, encara més forta, des de l&#8217;estació de tren de Montornés. La ruta més curta és ideal per una primera iniciació al senderisme pel més petits de la casa. Les altres ja les dosificareu vosaltres. Una matinal en plena natura a tocar de Barcelona. <a href="http://farm3.static.flickr.com/2181/2376781880_a85cb7ae6c_b.jpg">En aquesta web </a>hi ha un bon planell de l&#8217;excursió.</p>
<p>El castillo de San Miguel domina, desde su limitada altura, una buena parte del Vallès. Encaramado en su cerro boscoso, en ruinas, desmochado, espera una restauración que, tal vez, nunca llegará. La vegetación se ha adueñado de las viejas piedras. Las encinas crecen a su alrededor, impenetrables. Y, sin embargo, su torre del homenaje todavía se ve en la lejanía. Miles de ojos la miran cada dia  sin verla, aunque se hace presente en el ski line, de la Serralada de Marina. Puede llegar de dos maneras. La más fácil es ir con el coche, hasta Montornés del Vallés, o desde Barcelona por la autopista de Mataró hasta Alella. Desde estas villas hay que seguir la carretera que une las dos poblaciones, pasando si es necesario el collado de Font de Cera, que divide Maresme y Vallés. Hay que llegar hasta cerca de la desviación de Vallromanes. Allí encontrará la entrada al Club de Golf Vallromanes, y de la urbanización de Can Corbera. Hay que subir por los caminos asfaltados de esta urbanización hasta llegar lo más alto posible, cerca de una caseta de la empresa de aguas Sorea. Muy cerca está el Coll de Can Corbera. Allí puede dejar el coche y seguir a pie hasta el castillo, en lo alto del cerro, son un par de kms. escasos, pero de subida fuerte. El camino es estrecho y está lleno de vegetación. Pero, por eso mismo es espléndido. La otra manera de subir es más larga, y se hace más trozo andando, pero es más bonita y está mejor señalizada. Acercaos por la carretera de Mollet hasta Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta pequeña población, tomad un camino asfaltado, bien señalizado, a la izquierda, hacia Can Girona. Aparque cerca de esta casa de colonias. Pueden subir directamente, por el Coll de Can Mercader, siguiendo el camino ancho que va a Montornés, (son unos 3 kms.), O bien dar una vuelta, muy agradable y bonita, por la Font de la Mercè, subiendo después el Coll de can Corbera hasta el castillo. Quizá haréis 5 kms. en total. Evidentemente podéis hacer una ruta circular, mucho más larga, desde Can Girona. O bien, aún más fuerte, desde la estación de tren de Montornés. La ruta más corta es ideal para una primera iniciación al senderismo para los más pequeños de la casa. Las otras ya las dosificareis vosotros. Una matinal en plena naturaleza junto a Barcelona.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Concerts a Sant Gaietà]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/19/concerts-a-sant-gaieta/</link>
<pubDate>Mon, 19 Oct 2009 19:42:10 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/19/concerts-a-sant-gaieta/</guid>
<description><![CDATA[Us agraden els concerts de música clàssica?. Escoltar corals d&#8217;arreu del món amb veus angelica]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2584" title="Santgaieta" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/santgaieta.jpg" alt="Santgaieta" width="398" height="514" /></p>
<p>Us agraden els concerts de música clàssica?. Escoltar corals d&#8217;arreu del món amb veus angelicals?. Voleu sentir, en tota l&#8217;extensió de la paraula, música de qualitat, formacions de cert nivell, en un ambient familiar, al centre de Barcelona?. Doncs és ben senzill. Cada quinze dies, més o menys, hi ha un concert a l&#8217;esglèsia de Sant Gaietà, dels pares teatins, al carrer Consell de Cent, entre Aribau i Balmes. El marc, l&#8217;esglèsia, és molt bonic. Les audicions variades. Els interprets amateurs, però de notable nivell. De vegades excel·lent i tot. Tots els c0ncerts comencen puntualment a les sis de la tarda, excepte alguns. Una hora ben familiar, gens extemporània. <a href="http://www.santgaieta.org/">Consulteu la pàgina web de la pàrroquia </a>per saber-ne els detalls. Tots els concerts són gratuïts. Només, a la sortida, és demana la voluntat, si la voleu donar, per les despesses de llum i de conservació del temple. Increible, oi?. Doncs ja ho sabeu: si els vostres fills i filles, o vosaltres mateixos, sou melòmans com ho som nosaltres,  ja teniu una cita els diumenges a la tarda.</p>
<div id="result_box" dir="ltr">¿Os gustan los conciertos de música clásica?. ¿Escuchar corales de todo el mundo con voces angelicales?. ¿Queréis oír, en toda la extensión de la palabra, música de calidad, formaciones de cierto nivel, en un ambiente familiar, en el centro de Barcelona?. Pues es bien sencillo. Cada quince días, más o menos, hay un concierto en la iglesia de San Cayetano, de los padres teatinos, en la calle Consell de Cent, entre Aribau y Balmes. El marco, la iglesia, es muy bonito. Las audiciones variadas. Los intérpretes amateurs, pero de notable nivel. A veces excelente. Todos los c0nciertos comienzan puntualmente a las seis de la tarde, excepto algunos. Una hora muy familiar, nada extemporánea. Consulte la página web de la parroquia para saber los detalles. Todos los conciertos son gratuitos. Sólo, a la salida, se pide la voluntad, si deseais darla, por los gastos de luz y de conservación del templo. Increible, ¿verdad?. Pues ya lo sabéis: si tus hijos e hijas, o vosotros mismos, sois melómanos como lo somos nosotros, ya tenéis una cita los domingos por la tarde.</div>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Font de la Mercè a Martorelles]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/18/font-de-la-merce-a-martorelles/</link>
<pubDate>Sun, 18 Oct 2009 14:57:05 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/18/font-de-la-merce-a-martorelles/</guid>
<description><![CDATA[Els voltants de Barcelona estan plens de possiblilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaud]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2571" title="martorelles" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/martorelles.jpg" alt="martorelles" width="406" height="540" /></p>
<p>Els voltants de Barcelona estan plens de possiblilitats de passar un bon matí, fent pocs kms. i gaudint de la natura. <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=7">El parc de la Serralada de Marina</a> és molt familiar, de paisatges senzills, camins amples i entorn amable. Està ple de rutes fàcils de fer, a peu o en bici, planeres i agradables, que us portaran a racons d&#8217;una bellessa poc estrident, cassolana, però asequibles per a totes les edats. Avui us en volem proposar una. La que des de Santa Maria de Martorelles us portarà, en primera instància, a la Font de la Mercè. Es tracta d&#8217;un recorregut mínim, que no arriba al parell de kilòmetres, molt adequat per famílies amb nens petits. L&#8217;inici és la <a href="http://www.cangirona.cat/">casa de colònies de Can Girona</a>. S&#8217;hi arriba per la carretera què, des de Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, puja a Martorelles i, després a Santa Maria de Martorelles. Abans d&#8217;arribar a aquesta darrera població, quan ja la teniu a tocar, heu de girar a mà esquerra seguint les indicacions de &#8220;Can Girona&#8221;. Aparqueu al final del carrer o a l&#8217;inici de la pista de terra. Aquí comença l&#8217;excursió. Heu de passar tocant la pared de can Girona. Després veureu la bassa de reg més gran de Catalunya. Més endavant el camí, ben ample, entra en una zona de bosc de ribera. En 10 minuts arribeu a la Font de la Mercè. Un lloc molt bonic. Un camí planer, gens cansat. La font raja tot l&#8217;any, amb sequera o sense. Des de la font podeu fer diferents rutes, totes ja més difícils, amb pujades pronunciades. Podeu anar fins el castell de Sant Miquel, damunt Montornés, que domina tota la plana des de les seves ruïnes. O bé pujar cap al poblat ibèric de CastellRuf, talaia dobre el Vallés, o visitar el dolmen amagat en mig del bosc. O la secreta font d&#8217;en Gurri. Però això ja no és tan fàcil. Una matinal amb infants pels boscos que rodejen Santa Maria de Martorelles és molt agradable. Animeu-vos. Només a 15 kms. de Barcelona.</p>
<p>Los alrededores de Barcelona están llenos de posiblilidades de pasar una buena mañana, haciendo pocos kms. y disfrutando de la naturaleza. El parque de la Serralada de Marina es muy familiar, de paisajes sencillos, caminos anchos y entorno amable. Está lleno de rutas fáciles de hacer, a pie o en bici, llanas y agradables, que le llevarán a rincones de una belleza poco estridente, casera, pero asequibles para todas las edades. Hoy os queremos proponer una. La que desde Santa Maria de Martorelles les llevará, en primera instancia, hasta la Fuente de la Merced. Se trata de un recorrido mínimo, que no llega al par de kilómetros, muy adecuado para familias con niños pequeños. El inicio está en la casa de colonias de Can Girona. Se llega por la carretera que, desde Mollet, o de Sant Fost de Campcentelles, asciende a Martorelles y, después hasta  Santa Maria de Martorelles. Antes de llegar a esta última población, cuando ya la tienen al lado, deben de  girar a mano izquierda siguiendo las indicaciones de &#8220;Can Girona&#8221;. Aparquen el final de la calle o al inicio de la pista de tierra. Aquí comienza la excursión. Debe pasar tocando la pared de Can Girona. Después veran la balsa de riego más grande de Cataluña. Más adelante el camino, amplio y llano, entra en una zona de bosque de ribera. En 10 minutos llegaran a la Fuente de la Merced. Un lugar muy bonito. Un camino llano, nada cansado. La fuente mana todo el año, con sequía o sin ella. Desde la fuente pueden hacer diferentes rutas, todas ya más difíciles, con subidas pronunciadas. Pueden ir hasta el castillo de San Miguel, sobre Montornés, que domina toda la llanura desde sus ruinas. O bien subir hacia el poblado ibérico de Castellruf, una atalaya dobre el Vallés, o visitar el dolmen escondido en medio del bosque. O la secreta fuente de Gurri. Pero esto ya no es tan fácil. Una matinal con niños por los bosques que rodean Santa Maria de Martorelles es muy agradable. Animaos. Sólo a 15 kms. de Barcelona.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Fira del Bosc a Canyamars]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/15/fira-del-bosc-a-canyamars/</link>
<pubDate>Thu, 15 Oct 2009 16:44:16 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/15/fira-del-bosc-a-canyamars/</guid>
<description><![CDATA[No us equivoquèssiu. El cartell anunciador és el de l&#8217;any 2008. La data concreta de la Fira Me]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2555" title="programa" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/programa.jpg" alt="programa" width="367" height="517" /></p>
<p>No us equivoquèssiu. El cartell anunciador és el de l&#8217;any 2008. La data concreta de la Fira Medieval del Bosc de Canyamars canvia cada any, però sempre és el tercer cap de setmana d&#8217;octubre. Comença el dissabte, a partir de les 4 de la tarda i fins el diumenge a les 7 de la tarda. Animeu-vos. Arribar-hi des de Barcelona és molt senzill. Agafeu l&#8217;autopista del Maresme, c-32, o la carretera que va a Mataró, C-31. Abans d&#8217;arribar a la capital del Maresme, cal prendre l&#8217;autopista de Granollers, (futur quart cinturó). Passat Argentona trobareu la sortida de Dosrius. Cal sortir i arribar a aquesta bonica població, que és <a href="http://www.dosrius.cat/">el cap del municipi</a>. Passat el pont, al centre de la vila, agafeu a mà dreta la carretera que en uns 5 kms. us porta a Canyamars. Esteu al cor del Maresme, molt propers al parc natural del Corredor, en un ambient rural i casolà. Perquè Canyamars és un poblet petit, aixerit i acollidor. Poques cases, molta natura, amb alzines, pins i herbes mediterrànies. També assegurat molt de sol i ganes de passar-s&#8217;ho bé. I això és el que podeu esperar de la Fira Medieval del Bosc. Una matinal, o una tarda, de bon passar, molt a prop de la nostra ciutat, en un ambient distés, amb aire pur i camp per còrrer. La fira, com ja diu el seu nom, s&#8217;organitza entorn d&#8217;un mercat medieval.  Amb tot el que és típic. Animacions per infants, teatre de carrer, paradetes d&#8217;artesania i gastronòmiques, un sopar medieval, que probareu només si heu comprat el tiquet abans de seure a taula. També trobareu  diverses tavernes on catar les viandes i el vi de la terra. Pels menuts hi ha, a més, la presència sempre cridanera dels rucs del Corredor, que organitzen passejades. També es divertiran amb l&#8217;original Cau de Bruixes o amb l&#8217;aparent campament medieval. En fi, no molta cosa però feta amb gràcia, i en un marc que convida a vagar i caminar, trepitjant el terreny i relliscant amb el sauló. Enfilant-se pels turons, plens de fragàncies de resina i romaní. És l&#8217;encant de les coses senzilles. Si encara us sobra temps podeu fer un tomb per Canyamars i els seus voltants, o visitar Dosrius. Si teniu tot el dia podeu  pujar al Santuari del Corredor, on hi ha lloc per fer un bon pic-nic, i un restaurant de carn a la brasa, d&#8217;aquells que agrada de tornar-hi. Moltes rutes, a peu o en bici, són possibles a la zona, per a totes les edats. No marxeu sense haver vist l&#8217;església de Sant Esteve, i el famosíssim pou del glaç, on es guardava el gel de l&#8217;hivern per vendre&#8217;l. Per dinar, si no en teniu prou amb el que ofereix la fira, teniu molts restaurants: <a href="http://www.gruphostaldelpont.blogspot.com/">l&#8217;Hostal del Pont </a>per exemple, o el <a href="http://www.classic-restaurant.com">Clàssic</a>, un xic més&#8230; clàssic. Si ja us heu decidit a pujar al Corredor, podeu parar al Far. Hi ha una ermita, una gran esplanada i un parell de restaurants d&#8217;aquells d&#8217;abans, amb taules de fusta i estovalles de quadres vermells. Sortireu amb els dits ben bruts de brasa i all i oli.</p>
<p>No os equivoqueis.  El cartel anunciador es el del año 2008. La fecha concreta de la Feria Medieval del Bosque de Canyamars cambia cada año, pero siempre es el tercer fin de semana de octubre. Comienza el sábado, a partir de las 4 de la tarde y hasta el domingo a las 7 de la tarde. Animaos. Llegar desde Barcelona es muy sencillo. Tomad la autopista del Maresme, c-32, o la carretera que va a  Mataró, C-31. Antes de llegar a la capital del Maresme, hay que tomar la autopista de Granollers, (futuro cuarto cinturón). Pasado Argentona encontrareis la salida de Dosrius. Hay que salir y llegar a este bonito pueblo, que es la cabeza del municipio al que pertenece Canyamars. Pasado el puente, en el centro de la villa, coged a mano derecha la carretera que en unos 5 kms. os lleva hasta Canyamars. Este pueblo está en el corazón del Maresme, muy cercano al parque natural del Corredor, en un ambiente rural y casero. Porque Canyamars es un pueblo pequeño y acogedor. Pocas casas, mucha naturaleza, encinas, pinos y hierbas mediterráneas. Mucho sol y ganas de pasarlo bien. Y eso es lo que podeis  esperar si os acercais hasta la Feria Medieval del Bosque. Una matinal, o una tarde, de muy buen pasar, y muy cerca de nuestra ciudad, en un ambiente distendido, con aires puros y mucho campo para correr. La feria, como ya dice su nombre, se organiza en torno a un mercado medieval. Con todo lo que es típico. Animaciones para niños, teatro de calle, puestos de artesanía y gastronómicas, y también una cena medieval, si teneis comprado el ticket antes de sentaros a la mesa. También varias tabernas donde catar las viandas y el vino de la tierra. Para los pequeños hay, además, la presencia siempre llamativa de los burros del Corredor, que organizan paseos. También se divertirán con el original Cau de Bruixes o con el  campamento medieval. En fin, no mucha cosa pero hecha con gracia, y en un marco que invita a vagar y caminar, pisando y resbalando con el el típico &#8220;sauló&#8221;. Podeis disfrutar de los cerros llenos de fragancias de resina y romero. Con el encanto de las cosas sencillas. Si os sobra tiempo  daros una vuelta por el pueblo mismo de Canyamars y sus alrededores, o visitad Dosrius. O bién  subid hasta el cercano  Santuario del Corredor, donde hay lugar para hacer un buen pic-nic, y un restaurante de carne a la brasa, de aquellos a los que gusta  volver. En Canyamars hay muchas rutas a pie, o en bici, posibles para todas las edades. No os vayáis sin haber visto la iglesia de San Esteban, y el famosísimo pozo del hielo, donde se guardaba la nieve  del invierno para venderla. Para comer, si no tenéis bastante con lo que ofrece la feria, teneis muchos restaurantes. Como el Hostal del Pont por ejemplo, o el Clássic, un poco más &#8230; clásico. Si se ha decidido a subir al Corredor, puede parar en el Far, a medio camino. Allí hay una ermita, una gran explanada y un par de restaurantes de esos de antes, con mesas de madera y manteles de cuadros rojos. Saldrán con los dedos sucios de parrilla, de ajo y de aceite.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Fabrica anís del Mono a Badalona]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/13/fabrica-anis-del-mono-a-badalona/</link>
<pubDate>Tue, 13 Oct 2009 17:55:12 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/13/fabrica-anis-del-mono-a-badalona/</guid>
<description><![CDATA[Poques vegades es salva de la ruina i la demolició una mostra tan bella del patrimoni industrial cat]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2509" title="anismono" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/anismono.jpg" alt="anismono" width="419" height="577" /></p>
<p>Poques vegades es salva de la ruina i la demolició una mostra tan bella del patrimoni industrial català com l&#8217;antiga fàbrica de <a href="http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/es/itineraris/anismono.html">l&#8217;Anís del Mono</a> a Badalona. <a href="http://www.badalona.cat/">Badalona</a> fou una gran ciutat industrial. D&#8217;aquest passat no en queda res. Quatre xemeneies ací i allà, cases de tipologia obrera i aquesta maravellosa edificació modernista. La visita s&#8217;ha de concertar trucant al <a href="http://www.museubdn.es/">Museu de Badalona</a> i és guiada. Podreu veure la sala de destil·lació, els alambics i els laboratoris. Avui dia encara una part de la producció, la més artesanal, s&#8217;efectua aquí. Sortireu amb l&#8217;olor agradable del fonoll, suau i dolç, impregnant-vos. Pot ser una matinal distreta o podeu continuar la visita del front marítim de Badalona anant fins el Pont del Petroli, un fastuós mirador i pasarela damunt del mar que us proporcionarà una visió nova de la costa central catalana, de Mataró a Barcelona. Badalona, a més, te altres joies: un poblat ibèric, una ciutat romana sencera amb les cases i tot, un museu romà amb les seves termes, un monestir gòtic a les afores: Sant Jerònim de la Murtra i diverses masies dels segles XVII i XVIII. Passejeu per la Rambla, al costat del mar, una delícia. Podeu dinar, tapes de bon peix i marisc, als bars de la mateixa Rambla. O bé fer un menjar més consistent al proper restaurant Txistu, Sant Joaquim 15, Tel: 933 843 815, o a <a href="http://www.canfrai.com/">Can Frai</a>.</p>
<p>Pocas veces se salva de la ruina y la demolición una muestra tan bella del patrimonio industrial catalán como la antigua fábrica de Anís del Mono en Badalona. Badalona fue una gran ciudad industrial. De ese pasado no queda nada. Cuatro chimeneas aquí y allá, casas de tipología obrera y esta maravillosa edificación modernista. La visita debe concertarse llamando al Museo de Badalona y es siempre guiada. Podréis ver la sala de destilación, los alambiques y los laboratorios. Hoy en día todavía una parte de la producción, la más artesanal, se efectúa aquí. Saldréis con el olor agradable del hinojo, suave y dulce, impregnando en la ropa. Puede ser solo una matinal o pueden seguir la visita del frente marítimo de Badalona yendo hasta el Puente del Petróleo, un fastuoso mirador y pasarela sobre el mar que le proporcionará una visión nueva de la costa central catalana, de Mataró hasta Barcelona. Badalona, además, tiene otras joyas: un poblado ibérico, una ciudad romana entera con las casas y todo, un museo romano con sus termas, un monasterio gótico en las afueras: San Jerónimo de la Murtra y varias masías de los siglos XVII y XVIII. Pasear por la Rambla, junto al mar, és una delicia. Pueden comer, tapas de buen pescado y marisco, en los bares de la misma Rambla. O bien hacer una comida más consistente en el cercano restaurante Txistu, San Joaquín 15, Tel: 933 843 815, o en Can Frai.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Can Coll]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/12/can-coll/</link>
<pubDate>Mon, 12 Oct 2009 18:41:41 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/12/can-coll/</guid>
<description><![CDATA[La magnífica masia de Can Coll és avui en dia un centre d&#8217;interpretació del Parc Natural de Co]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2515" title="cancoll" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/cancoll.jpg" alt="cancoll" width="401" height="535" /></p>
<p>La magnífica masia de Can Coll és avui en dia un centre d&#8217;interpretació del <a href="http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm">Parc Natural de Collserola</a>. Es troba situada al mig del parc, molt a prop de <a href="http://www.cerdanyola.cat">Cerdanyola del Vallés</a>, a un parell de kms., quasi al final de la carretera BV-1415, que puja des d&#8217;Horta, a Barcelona, fins Cerdanyola. L&#8217;accés és molt fàcil, hi ha molt bon aparcament i el paratge és molt bonic. Can Coll està preparat per ser visitat. Ara bé, només obre els diumenges i festius, al matí. Podreu veure-hi la cuina, (a la foto), la cava, els magatzems, el celler, les habitacions i el menjador, sales i l&#8217;alcoba, amb el seu bany. Tot d&#8217;època. Hi ha coses des del segle XV fins el XIX. Totes les estances conserven els seus mobles i la decoració del seu temps. També hi trobareu una exposició permanent sobre Collserola, un audiovisual i, segons el dia, diversos tallers per infants, molt interessants. A més dels encants de la pròpia masia heu d&#8217;afergir-hi els externs: camps de conreu, vinya, bosc i una petita granja amb animals, gallines, un porc i una mula, que faran les delícies dels més petits. Des de Can Coll podeu fer camí fins Can Catà i Sant Iscle de les Feixes, una ruta perfecta per caminadors novells, plana i sense perills. També molt adequada per fer les primeres pedalades en plena natura. Hi ha una àrea de pic-nic a tocar de Can Coll, al costat de la carretera, on podeu fer una bona carn a la brasa. Un lloc perfecte, amb espais pel joc, a tocar del torrent de can Coll. Servei de bar i de restaurant: Tel. 935 806 986. Allà mateig us vendran la  llenya per les barbacoes. En resum: un espai natural amable i senzill, una justificació per una matinal d&#8217;hivern prop de Barcelona.</p>
<p>La magnífica masía de Can Coll es hoy en día un centro de interpretación del Parque Natural de Collserola. Se encuentra situada en medio del parque, muy cerca de Cerdanyola del Vallés, solo a un par de kms. Casi al final de la carretera que sube desde Horta, en   Barcelona. El acceso es muy fácil, hay muy buen aparcamiento y el paraje es muy bonito. Can Coll está preparado para ser visitado, eso sí, solo domingos y festivos por la mañana. Podran ver la cocina, (en la foto), la cava, los almacenes, la bodega, las habitaciones y el comedor, las salas y la alcoba principal, con su baño. Todo de época. Hay cosas que se conservan desde el siglo XV hasta el XIX. Todas las estancias lucen sus muebles y la decoración de su tiempo. También encontrarán una exposición permanente sobre Collserola, un audiovisual y, según el día, varios talleres para niños, muy interesantes. Además de los encantos de la propia masía se deben añadir los externos: campos de cultivo, viña, bosque y una pequeña granja con animales, gallinas, un cerdo y una mula, que harán las delicias de los más pequeños. Desde Can Coll puede hacer camino hasta Can Catà y Sant Iscle de les Feixes, una ruta perfecta para andadores diminutos, llana y sin peligros. También muy adecuada para hacer las primeras pedaladas en plena naturaleza. Hay un área de pic-nic al lado de Can Coll, junto a la carretera, donde puede hacer una buena carne a la brasa. Hay servicio de bar y de restaurante. Buen área de juegos. En resumen: un espacio natural amable y sencillo, una justificación perfecta para una matinal de invierno cerca de Barcelona.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cavatast]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/07/cavatast/</link>
<pubDate>Wed, 07 Oct 2009 14:28:38 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/07/cavatast/</guid>
<description><![CDATA[El Cavatast, com el seu nom indica, és una festa del cava on, a més, se&#8217;n pot degustar. Per fe]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2507" title="castellano_A4" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/cavatast.jpg" alt="castellano_A4" width="351" height="496" /></p>
<p>El Cavatast, com el seu nom indica, és una festa del cava on, a més, se&#8217;n pot degustar. Per fer-ho tot més rodó, encara, heu de saber que aquesta fira sobre el preuat líquid dorat es fa a la vila del cava per antonomàsia: naturalment Sant Sadurní d&#8217;Anoia. Durant uns dies, normalment el cap de setmana del Pilar, ja acabada la verema, en una carpa a la Rambla hi trobareu instal·lats la gran majoria de productors de cava del municipi, que són legió, i de la comarca, encara més legió. Durant les mateixes dates te lloc la setmana del cava i una fira. Així doncs, gresca assegurada. A més s&#8217;organitzen exposicions,  un parc infantil, diversos cercaviles, visites guiades a llocs d&#8217;interès, i un trenet que recorre el poble. Tots i totes els bons amants del cava teniu una cita durant el Pont del Pilar a Sant Sadurní. I podeu aprofitar per veure una qualsevol dels centenars de caves del municipi, i per comprar-ne una caixa per continuar la festa a casa.</p>
<p>El Cavatast, como su nombre indica, es una fiesta del cava donde, además, se puede degustar este vino divino. Para colmo esta feria sobre el preciado líquido dorado se hace en la villa del cava por antonomasia, que naturalmente es Sant Sadurní d&#8217;Anoia. Durante unos días, normalmente el fin de semana del Pilar, ya acabada la vendimia, en una carpa en la Rambla encontraréis instalados la gran mayoría de productores de cava del municipio, que son legión, y de la comarca, aún mayor legión . Durante las mismas fechas tiene lugar simultaneamente la semana del cava y una feria. Así pues, diversión asegurada. Además se organizan exposiciones, un parque infantil, varios pasacalles, visitas guiadas a lugares de interés, y un trenecito que recorre el pueblo. Todos y todas los buenos amantes del cava tienen una cita durante el Puente del Pilar en Sant Sadurní. Y puede aprovechar para ver una cualquiera de los cientos de cavas del municipio, y para comprar una caja para continuar la fiesta en casa.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Poblat íber de Can Oliver]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/05/poblat-iber-de-can-oliver/</link>
<pubDate>Mon, 05 Oct 2009 18:15:47 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/05/poblat-iber-de-can-oliver/</guid>
<description><![CDATA[El poblat iber de Can Oliver es troba, dominant una gran extensió de la plana del Vallés, a Cerdanyo]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2519" title="caloliver" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/caloliver.jpg" alt="caloliver" width="397" height="503" /></p>
<p>El poblat iber de Can Oliver es troba, dominant una gran extensió de la plana del Vallés, a <a href="http://www.cerdanyola.cat/">Cerdanyola</a>. Concretament a la zona de la Flor de maig, a la sortida de Cerdanyola cap a Barcelona per la carretera BV-1415, o entrant a Cerdanyola, naturalment, si veniu de la ciutat comtal. El poblat costa de trobar a primera vista, però si seguiu les indicacions hi arribareu. Envoltat d&#8217;arbres i de xalets, de vegades es fa difícil situar-lo amb exactitud. De tota manera és senzill arribar-hi amb cotxe fins la mateixa porta, i aparcar en els carrers de la urbanització que el rodeja. Aviat estrenarà museu. Una bellíssima construcció, molt ben resolta i adequada. Llavors serà un dels poblats ibers de la rodalia de Barcelona més bonics de visitar. Actualment està només excavat en part, i sembla que serà de les ciutadelles ibèriques més grans de Catalunya, un cop estigui tota a la vista. Els diumenges i festius al matí teniu visita guiada. Alguns dies s&#8217;hi organitzen tallers. Podeu visitar el poblat de can Oliver en el transcurs d&#8217;una matinal per Collserola, visitant per exemple la Masia de Can Coll. O bé en el curs d&#8217;una excursió per la Vall de sant Iscle de les Feixes i Can Catà. Si després de veure el poblat voleu jugar una estona amb la canalla, arribeu-vos a l&#8217;àrea de lleure de Can Coll, uns kms. en direcció a Barcelona per la mateixa BV-1415. Hi trobareu esplanades, jocs infantils, bar, restaurant, venda de llenya i barbacoes. Un dia rodó a la part del <a href="http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos.htm">parc de Collserola</a> que toca a Cerdanyola.</p>
<p>El poblado íbero de Can Oliver se encuentra, dominando una gran extensión de la llanura del Vallés, en Cerdanyola. Concretamente en la zona de la Flor de mayo, a la salida de Cerdanyola yendo hacia  Barcelona por la carretera BV-1415, o entrando en Cerdanyola, naturalmente, si se viene de la ciudad condal. El poblado es difícil de encontrar a primera vista, pero si Vd. sigue las indicaciones llegará. Rodeado como està de árboles y de chalets, a veces se hace difícil situarlo con exactitud. De todos modos es sencillo llegar en coche hasta la misma puerta, y aparcar en las calles de la urbanización que lo rodea. Pronto estrenará un museo. Una bellísima construcción, muy bien resuelta y adecuada. Entonces será uno de los poblados iberos de los alrededores de Barcelona más bonitos de visitar. Actualmente está sólo excavado en parte, y parece que será de las ciudadelas ibéricas más grandes de Cataluña, una vez esté todo a la vista. Los domingos y festivos por la mañana tiene visita guiada. Algunos días se organizan talleres. Puede visitar el poblado de Can Oliver en el transcurso de una matinal por Collserola, visitando la Masía de Can Coll. O bien en el curso de una excursión por el Valle de San Iscle de les Feixes y Can Catà. Si después de ver el poblado desean jugar un rato con los niños, acercaos al área de ocio de Can Coll, unos kms. en dirección a Barcelona por la misma BV-1415. Encontraréis explanadas, juegos infantiles, bar, restaurante, venta de leña y barbacoas. Un día redondo en la parte del parque de Collserola que toca en Cerdanyola.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Firobi, fira de titelles a Vilassar de Mar]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/02/firobi-fira-de-titelles-a-vilassar-de-mar/</link>
<pubDate>Fri, 02 Oct 2009 10:59:09 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/02/firobi-fira-de-titelles-a-vilassar-de-mar/</guid>
<description><![CDATA[Aquest bonic cartell de l&#8217;Imma Itxart anunciava l&#8217;any passat el 12è festival de titelles]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2492" title="firobi08-v2" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/10/firobi.jpg" alt="firobi08-v2" width="415" height="529" /></p>
<p>Aquest bonic cartell de l&#8217;Imma Itxart anunciava l&#8217;any passat el 12è festival de titelles de Vilassar de Mar. Aquesta any <a href="http://www.vilassardemar.cat/actualitat/agenda/festival-de-titelles-vilassar-de-mar-firobi-2009.">El Firobi </a>serà de nou puntual a la cita el primer cap de setmana d&#8217;octubre. Diverses representacions de titellaires d&#8217;arreu del món, del divendres a la tarda fins el diumenge a la nit. Mireu-vos el programa, a veure què us pot agradar. A Vilassar de Mar s&#8217;hi arriba en poc més de vint minuts per la C-32 o la C-31, en direcció a Mataró. Sense pèrdua!.</p>
<p>Este bonito cartel de Imma Itxart anunciaba el año pasado el 12 º festival de títeres de Vilassar de Mar. Este año será de nuevo puntual a la cita el primer fin de Semana de octubre. Diversas representaciones de titiriteros de todo el mundo, del viernes por la tarde hasta el domingo por la noche. Vea el programa, a ver qué les puede gustar. Hasta Vilassar de Mar se llega en poco más de veinte minutos por la C-32 o la C-31, en dirección a Mataró. ¡Sin pérdida posible!.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Cap de setmana íber]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/01/cap-de-setmana-iber/</link>
<pubDate>Thu, 01 Oct 2009 17:47:21 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/10/01/cap-de-setmana-iber/</guid>
<description><![CDATA[Què tal un cap de setmana ple d&#8217;activitats organitzades pel Museu d&#8217;Arqueologia de Catal]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2485" title="capsetmanaiber" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/capsetmanaiber.jpg" alt="capsetmanaiber" width="403" height="366" /></p>
<p>Què tal un cap de setmana <a href="http://www.mac.cat/cat/Activitats">ple d&#8217;activitats organitzades </a>pel Museu d&#8217;Arqueologia de Catalunya en un dels molts jaciments iberics del nostre país. La qualitat cultural està assegurada, i la diversió també!. El primer cap de setmana d&#8217;octubre hi ha jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop de casa vostra n&#8217;hi ha un!. Però això no és tot. Hi haurà visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradarà de fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que no coneixieu. Per fer quelcom diferent. Els vostres infants disfrutaran i aprendran moltes coses noves. Animeu-vos!. Coses així només passen un cop a l&#8217;any!.</p>
<p>¿Qué tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vea el programa y elija el lugar, el día y lo que más le gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Sant Pau del Camp]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/29/sant-pau-del-camp/</link>
<pubDate>Tue, 29 Sep 2009 16:37:59 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/29/sant-pau-del-camp/</guid>
<description><![CDATA[Sant Pau del Camp és un monestir romànic al bell mig de Barcelona. Una joia del romànic català amaga]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2464" title="paucamp" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/paucamp.jpg" alt="paucamp" width="432" height="606" /></p>
<p><a href="http://www.monestirs.cat/monst/bcn/cbn02camp.htm">Sant Pau del Camp </a>és un monestir romànic al bell mig de Barcelona. Una joia del romànic català amagada entre els carrers del popular barri del Raval. Sant Pau del Camp és una de les esglèsies més antigues que es conserven a Barcelona. Arribar-hi no te cap pèrdua possible. Cal anar des de les Rambles de Barcelona, en direcció al Paral·lel, seguint el carrer de Sant Pau. Passada la nova Rambla del Raval trobareu la plaça i el parc que l&#8217;envolten. El monestir és una cucada. Petit i exerit. Un temple de creu llatina, quasi grega, amb una espadanya. Un claustre molt original, quasi bé únic, (a la foto), i una sala capitular. Res més i res menys. Sobri, espectacular, recollit, esplendorós, en resum un cenobi minúscul que, a la vegada, és una de les peces més extraordinàries de l&#8217;art català. I tot a dos passes, al cor de la Barcelona vella. Podeu aprofitar per fer una volta pel Raval, veure les transformacions que està patint, o guanyant. Potser baixar fins les Drassanes i fer una visita al Museu Marítim, o anar fins el port. En tot cas, Sant Pau del Camp pot ser un bon motiu de passeig, un dissabte o diumenge al matí amb la família.</p>
<p>Sant Pau del Camp es un monasterio románico en el centro de Barcelona. Una joya del románico catalán escondida entre las calles del popular barrio del Raval. Sant Pau del Camp es una de las iglesias más antiguas que se conservan en Barcelona. Llegar no tiene ninguna pérdida posible. Hay que ir desde las Ramblas de Barcelona, en dirección al Paralelo, siguiendo la calle de Sant Pau. Pasada la nueva Rambla del Raval se encuentra la plaza y el parque que lo rodean. El monasterio es una cucada. Pequeño pero matón. Un templo de cruz latina, casi griega, con una espadaña. Un claustro muy original, casi único, (en la foto), y una sala capitular. Nada más y nada menos. Sobrio, espectacular, recogido, esplendoroso, en resumen un cenobio minúsculo que, a la vez, es una de las piezas más extraordinarias del arte catalán. Y todo a dos pasos, en el corazón de la Barcelona vieja. Podéis aprovechar para dar una vuelta por el Raval, ver las transformaciones que está sufriendo, o ganando. Quizás bajar hasta las Drassanes y hacer una visita al Museo Marítimo, o ir hasta el puerto. En todo caso, Sant Pau del Camp puede ser un buen motivo de paseo, un sábado o domingo por la mañana con la familia.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Casa dels Dofins a Badalona]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/28/casa-dels-dofins-a-badalona/</link>
<pubDate>Mon, 28 Sep 2009 18:29:08 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/28/casa-dels-dofins-a-badalona/</guid>
<description><![CDATA[Molta gent sap que Badalona te un important passat Romà. Baetulo fou un establiment molt important a]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2460" title="casadofins" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/casadofins.jpg" alt="casadofins" width="403" height="213" /></p>
<p>Molta gent sap que Badalona te un important passat Romà. Baetulo fou un establiment molt important a la costa catalana, de la categoria d&#8217;Iluro, Blanda i altres. Molta gent ha visitat les famoses termes romanes, al subsol del Museu de Badalona. No tothom coneix, però, altres importants restes, que també són visitables. Com per exemple l&#8217;àrea de Fòrum, amb el Cardus i el Decúmanus perfectament conservats, i tot un seguit de carrers amb &#8220;Tavernae&#8221;, botigues i mercats. Totes aquestes restes, sepultades durant segles a la plaça Font i Cussó, s&#8217;estan museitzant. Encara menys gent ha vist l&#8217;esplèndida i evocadora recreació del jardí de Quint Licini, una obra d&#8217;art de la museologia moderna. Partint de les restes d&#8217;una piscina, s&#8217;ha reconstruït una escena familiar al pati d&#8217;una casa romana. Ara bé, el que poquíssima gent sap és que, a tocar d&#8217;aquestes excavacions hi ha <a href="http://www.badalona.cat/aj-badalona/turisme/ca/itineraris/casa-del-dofins.html">dues cases benestants</a>, dues &#8220;Domus&#8221; completament originals, magnífiques, amb el seu &#8220;Implúvium&#8221;, les seves habitacions, incloses les pintures, els terres i els mosaics, com el de la foto. A més, completen la visita una sèrie d&#8217;objectes de la vida cotidiana molt ben escollits i molt ben mostrats. Ni pocs ni masses, els justos i necessaris. De nou la presentació mereix una menció honorífica de &#8220;cum laude&#8221;. Llum, so, imatge, creen l&#8217;atmòsfera ideal per una visita que recordareu. Els vostres infants aprendran en poca estona tot el que cal saber de com era una mansió romana. No us ho perdeu. Visites restringides. Truqueu al <a href="http://www.museubdn.es/">Museu de Badalona</a> i reserveu hora per la propera visita guiada, un cap de setmana d&#8217;aquests.</p>
<p>Mucha gente sabe que Badalona tiene un importante pasado romano. Baetulo fue un establecimiento muy importante en la costa catalana, de la categoría de Iluro, Blanda y otros. Mucha gente ha visitado las famosas Termas, en el subsuelo del Museo de Badalona. No todo el mundo conoce, sin embargo, otros importantes restos, que también son visitables. Como por ejemplo el área de Foro, con el Cardus y el Decumanus perfectamente conservados, y toda una serie de calles con &#8220;Tavernae&#8221;, tiendas y mercados. Todos estos restos, sepultados durante siglos en la plaza Font i Cussó, se están museizado. Aún menos gente ha visto la espléndida y evocadora recreación del jardín de Quinto Licinio, una obra de arte de la museología moderna. Partiendo de los restos de una piscina, se ha reconstruido una escena familiar en el patio de una casa romana. Ahora bien, lo que poquísima gente sabe es que, junto a estas excavaciones hay dos casas acomodadas, dos &#8220;Domus&#8221; completamente originales, magníficas, con su &#8220;impluvium&#8221;, sus habitaciones, incluidas las pinturas, los suelos y los mosaicos, como el de la foto. Además, completan su visita una serie de objetos de la vida cotidiana muy bien escogidos y muy bien mostrados. Ni pocos ni demasiados, los justos y necesarios. De nuevo la presentación merece una mención honorífica de &#8220;cum laude&#8221;. Luz, sonido, imagen, crean la atmósfera ideal para una visita que recordareis. Sus hijos e hijas aprenderán en poco tiempo todo lo que hay que saber de cómo era una mansión romana. No os lo perdáis. Visitas restringidas. Llamen al Museo de Badalona y reserven ya  hora para la próxima visita guiada, un fin de semana de estos.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Mines de Can Tintorer]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/20/mines-de-can-tintorer/</link>
<pubDate>Sun, 20 Sep 2009 14:18:06 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/20/mines-de-can-tintorer/</guid>
<description><![CDATA[El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, ]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2421" title="tintorer" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/tintorer.jpg" alt="tintorer" width="417" height="555" /></p>
<p>El millor museu del món per visitar amb infants.?.. potser sí. Un espai molt ben lograt, agradable, innovador, acollidor, refrescant, potent pedagògicament&#8230; això segur!. <a href="http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/m.asp">Les Mines prehistòriques de Gava</a>, situades a la barrida de Can Tintorer, són una fita ineludible del neolític europeu. Fins aquí, la visita seria obligada. Però, a més, <a href="http://www.gavaciutat.cat">l&#8217;ajuntament de Gavà</a> s&#8217;ha gastat molts diners, molt ben gastats. I ha aconseguit un museu sobre la prehistòria, sobre el neolític i sobre les mines de can Tintorer, que convida al visitant a treure&#8217;s el barret i dir: Sí senyor, això és un museu ben montat per la canalla. Perquè Can Tintorer està molt lluny de ser un d&#8217;aquells museus farrogossos, plens de pols i peces avorrides, vitrines llefiscoses i aires resclomits. Can Tintorer està situat just damunt les galeries excavades fa més de 6.000 anys pels homes prehistòrics que cercaven una pedra verd poma, la Variscita. Ensenya com vivien, com pensàven i com treballaven aquesta joia. I ho fa a traves d&#8217;uns audiovisuals entenedors, sorprenents i vius. Amb hologrames. És un museu dinàmic que no podeu deixar de veure amb els vostres fills i filles. Aprendran més que en tres anys d&#8217;escola. Per rematar-ho us posareu el casc i baixareu a una reproducció molt original de la mina. Allà us rebran amb un nou muntatge sofisticat de so i llum. Us ho recomanem de veritat perquè val la pena arribar-se per la C-32 fins Gavà, camí de Castelldefels, i veure aquesta maravella. Els infants queden bocabadats i els més grans molt satisfets de veure-ho. Entrada gratuïta amb el carnet del Club Super 3. En un matí, o una tarda, està tot llest. Què més voleu?. A tocar de casa.</p>
<p>¿El mejor museo del mundo para visitar con niños.? .. quizá sí. ¿Un espacio muy bien logrado, agradable, innovador, acogedor, refrescante, potente pedagógicamente?&#8230; eso seguro!. Las Minas prehistóricas de Gavà, situadas en la barrida de Can Tintorer, son un hito ineludible del neolítico europeo. Hasta aquí, la visita sería obligada. Pero, además, el ayuntamiento de Gavà se ha gastado mucho dinero, y muy bien gastado. Y ha conseguido un museo sobre la prehistoria, sobre el neolítico y sobre las minas de Can Tintorer, que invita al visitante a quitarse el sombrero y decir: ¡Sí señor, eso es un museo bien montado para los niños!. Porque Can Tintorer está muy lejos de ser uno de esos museos farrogossos, llenos de polvo y piezas aburridas, vitrinas viscosas y aire mohoso. Can Tintorer está situado justo encima de las galerías excavadas hace más de 6.000 años por los hombres prehistóricos que buscaban una piedra verde, color manzana, la Variscita. Y enseña cómo vivían, cómo pensaban y cómo trabajaban esta joya. Y lo hace a través de unos audiovisuales comprensibles, sorprendentes y vivos. Con hologramas. Es un museo dinámico que no puede dejar de ver con sus hijos e hijas. Aprenderán más que en tres años de escuela. Para rematar os pondréis el casco y bajaréis una reproducción muy original de la mina. Allí le recibirán con un nuevo montaje sofisticado de sonido y luz. Os lo recomendamos de verdad que vale la pena llegarse por la C-32 hasta Gavà, camino de Castelldefels, y ver esta maravilla. Los niños quedan boquiabiertos y los mayores muy satisfechos de verlo. Entrada gratuita con el carnet del Club Super 3. En una mañana o una tarde, está todo listo. ¿Qué más quiere?. Muy cerca de casa.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Coves del Salnitre]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/18/coves-del-salnitre/</link>
<pubDate>Fri, 18 Sep 2009 19:17:39 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/18/coves-del-salnitre/</guid>
<description><![CDATA[Les coves del Salnitre, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l&#8217;àrea de Barcelon]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2408" title="salnitre" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/salnitre.jpg" alt="salnitre" width="425" height="554" /></p>
<p><a href="http://www.everyoneweb.es/covesdelsalnitre/">Les coves del Salnitre</a>, a la muntanya de Montserrat, són les més properes a l&#8217;àrea de Barcelona i unes de les més boniques de Catalunya. Es troben a pocs kms. de <a href="http://www.collbato.cat/">Collbató</a>, a la sortida del poble, en la carretera que porta fins Monistrol de Montserrat. Per tant s&#8217;hi pot arribar per l&#8217;A2, l&#8217;autopista que mena a Lleida, o bé per la C-58, l&#8217;autopista de Terrassa, sortint en aquesta localitat, i anant per Castellvell i el Vilar, o per Olesa, cap a Monistrol o Collbató. La primera ruta és més directa. La segona ofereix vistes del massís de Montserrat des de tots els angles, i permet la pujada fins <a href="http://www.abadiamontserrat.net/">l&#8217;Abadia benedictina</a>. Un cop a la carretera, a les afores de Collbató, trobareu el desviament indicat. Una pista mena fins l&#8217;aparcament i, des d&#8217;aquest, unes escales a l&#8217;entrada de la cova. Cal consultar els horaris. La visita és guiada. Dins us esperen cavitats enormes, i sales més recollides. Donat que és una cova en una muntanya de conglomerats no espereu estalactites i estalacmites espectaculars, sinó una cosa més senzilla i arreglada. De tota manera la visita val la pena, i els infants s&#8217;ho passaran molt bé. Completeu la jornada amb una visita a Collbato, un poble amb un nucli antic medieval, o l&#8217;anada al monestir i <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat">una ruta per Montserrat</a>, que pot incloure viatges en funicular fins Sant Joan o la Santa Cova, o caminades com la dels degotalls, la de Sant Miquel o la molt més llarga i bonica de Sant Jeroni. Per dinar teniu restaurants a Collbató, per exemple el de <a href="http://www.canmisse.com">l&#8217;hotel Missé</a>, amb boniques habitacions. O també a Monistrol i al Monestir, entre ells un selfservice. No creiem que per la distància sigui necessari un hotel. Però si voleu passar un cap de setmana, o <a href="http://www.montserratvisita.com/">uns dies de descans a Montserrat</a>, heu de saber que teniu unes bones cel·les, fantàstiques per famílies, i un hotel: l&#8217;Abad Cisneros, un xic carot però amb bona cuina. Si decidiu quedar-vos a dormir a la muntanya podreu gaudir del silenci celestial de la nit montserratina, i de les hores litúrgiques: vespres, laudes, completes, maitines&#8230; que els monjos i, de vegades els escolans, canten com els àngels.  </p>
<p>Las cuevas del Salitre, en la montaña de Montserrat, son las más cercanas al área de Barcelona y unas de las más bonitas de Cataluña. Se encuentran a pocos kms. de Collbató, a la salida del pueblo, en la carretera que lleva hasta Monistrol de Montserrat. Por tanto se puede llegar hasta ellas por la A2, la autopista que lleva a Lleida o bien por la C-58, la autopista de Terrassa, saliendo en esta localidad, y yendo por Castellvell i el Vilar, o por Olesa , hacia Monistrol o Collbató. La primera ruta es más directa. La segunda ofrece vistas del macizo de Montserrat desde todos los ángulos, y permite la subida hasta la Abadía benedictina. Una vez en la carretera, en las afueras de Collbató, encontrará el desvío indicado. Una pista nos lleva hasta el aparcamiento y, desde este, unas escaleras a la entrada de la cueva. Hay que consultar los horarios. La visita es guiada. Dentro le esperan cavidades enormes, y salas más recogidas. Dado que es una cueva en una montaña de conglomerados no esperéis estalactitas y estalacmitas espectaculares, sino algo más sencillo y moderado. De todos modos la visita vale la pena, y los niños se lo pasarán muy bien. Se puede completar la jornada con una visita al pueblo de Collbató, con su barrio medieval, o una subida al monasterio y una ruta por Montserrat, que puede incluir viajes en funicular hasta San Juan o la Santa Cueva, o caminatas como la de los Degotalls, la de San Miguel o la mucho más larga y bonita de San Jerónimo. Para comer tiene restaurantes en Collbató, como el del hotel Missé, com buenas habitaciones. También en Monistrol y el Monasterio, entre ellos un self.  No creemos que por la distancia sea necesario un hotel. Pero si desea pasar un fin de semana, o unos días de descanso en Montserrat, debe saber que tiene unas buenas celdas, fantásticas para familias, y un hotel: el Abad Cisneros, un poco caro pero con buena cocina. Si decide quedarse a dormir en la montaña podrá disfrutar del silencio celestial de la noche montserratina, y de las horas litúrgicas: vísperas, laudes, completas, maitines &#8230; que los monjes y, a veces los monaguillos, cantan como los ángeles.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[La Cadira del Bisbe]]></title>
<link>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/14/la-cadira-del-bisbe/</link>
<pubDate>Mon, 14 Sep 2009 18:46:34 +0000</pubDate>
<dc:creator>joanmolar</dc:creator>
<guid>http://joanmolar.wordpress.com/2009/09/14/la-cadira-del-bisbe/</guid>
<description><![CDATA[A tocar de Barcelona, al Maresme, a Premià de Dalt, acaba de recuperar-se un poblat ibèric força des]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p><img class="alignnone size-full wp-image-2360" title="festaibera" src="http://joanmolar.wordpress.com/files/2009/09/festaibera.jpg" alt="festaibera" width="404" height="589" /></p>
<p>A tocar de Barcelona, al Maresme, a <a href="http://www.ajpremiadedalt.org/">Premià de Dalt,</a> acaba de recuperar-se <a href="http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2244">un poblat ibèric</a> força desconegut. Precisament, pel seu interès i pel poc coneixement, s&#8217;està intentant promocionar-lo mitjançant una bonica festa ibera que te lloc el darrer cap de setmana de setembre. Encara que tots els poblats ibèrics s&#8217;assemblen, i que a ulls dels nostres infants no són gaire més que un piló de pedres, aquest te la gràcia d&#8217;estar molt proper al centre urbà de Premià de Dalt i, en canvi, en una àrea molt bonica de bosc mediterrà. Hi ha moltes excursions a fer pel massís del Sant Mateu. I sempre amb el blau del mar com a teló de fons. Pugeu a Premià de Dalt seguint l&#8217;autopista del maresme, que porta a Mataró, i deixant-la per la sortida de Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar. Agafeu la direcció cap a Premià de Mar i després, a la rotonda, la BV-5024 cap a Premià de Dalt. Travesseu la població seguint la Riera que puja i puja fins convertir-se en el carrer de la Costa, al peu del turó de la Cadira del Bisbe.</p>
<p>Junto a Barcelona, en el Maresme, en Premià de Dalt, acaba de recuperarse un poblado ibérico bastante desconocido. Precisamente, por su interés y su desconocimiento, se está intentando promocionarlo mediante una bonita fiesta íbera que tiene lugar el último fin de semana de septiembre. Aunque todos los poblados ibéricos se parecen, y a los ojos de nuestros niños no son mucho más que un montón de piedras, este tiene la gracia de estar muy próximo al centro urbano de Premià de Dalt y, en cambio, en una área muy bonita de bosque mediterráneo. Hay muchas excursiones a hacer por el macizo del San Mateo. Y siempre con el azul del mar como telón de fondo. Subid hasta  Premià de Dalt siguiendo la autopista del Maresme, que os lleva hacia Mataró, y dejadla en  la salida de Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar. Tomen la dirección hacia Premià de Mar y después, en la rotonda, la BV-5024 hacia Premià de Dalt. Cruzando la población y siguiendo la Riera, se sube y sube hasta el pie del cerro de la cadira del Bisbe.</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>
<item>
<title><![CDATA[Questões relevantes]]></title>
<link>http://s3xus.wordpress.com/2009/08/08/questoes-relevantes/</link>
<pubDate>Sat, 08 Aug 2009 11:15:26 +0000</pubDate>
<dc:creator>sosamantha</dc:creator>
<guid>http://s3xus.wordpress.com/2009/08/08/questoes-relevantes/</guid>
<description><![CDATA[Well, vamos lá fazer algumas definições para que se leia na mesma lingua em que se escreve. 1. Amigo]]></description>
<content:encoded><![CDATA[<div class='snap_preview'><p>Well, vamos lá fazer algumas definições para que se leia na mesma lingua em que se escreve.</p>
<p>1. Amigo: É sem duvida muito importante, é alguém em quem confiamos, com que gostamos de estar, de conversar, rir, chorar, partilhar tudo o que temos. Não há muito para além do amigo, com ele sentimo-nos completos e realmente importantes. Alimenta o nosso ego sem duvida; gostar de alguém e alguém gostar de nós, sabendo que não somos perfeitos nem que o outro é. Somos como somos, podemos até desbravar o caminho da mudança, mas temos esta pessoa para os dias em que caminho corre bem ou mal. Com um amigo fazemos o que gostamos (aquele filme, aquele concerto,aquele café, aquela conversa, aquelas férias, aquele livro, aquele jantarzinho, aquela discoteca/bar, aquele banzé, aquelas compras, aquela &#8220;corta-casaca&#8221;&#8230;) e fazemos o que gosta (igual ou não) e a verdade é que não o fazemos contrariados nem mal dispostos!</p>
<p>De acordo? Sim? Não me parece dificil&#8230;ora o que é que vos falta mulheres? Ou seja, porque é que procuramos outras coisas além de amigos (se eles são assim tão bons!!)?</p>
<p>Ah, não é dificil&#8230;SEXO! INTIMIDADE FISICA&#8230;O que quiserem chamar, mas é isso mesmo!</p>
<p>Então mais uma definição:</p>
<p>2. Curtes/ One night stand/ &#8220;só sexo&#8221;: Provavelmente é com o giraço que conhecemos uma noite num bar e com quem nos enrolamos (independentemente de repetirmos depois a dose ou não). Tudo o que está presente é uma atracção física forte e uma vontade de satisfazer o desejo carnal. Só isso! Aquela pessoa não nos interessa minimamente&#8230;nunca será um candidato a ser pai dos vossos filhos (isto é só uma expressão atenção!) nem dono dos vossos cães e claramente não gostariam de o levar para férias de sonho nem se calhar para vossa casa. Ficamos pelo Motel ou pelo carro, mais provavelmente!</p>
<p>Então:</p>
<p>3. Amigo colorido: É o tipo que sendo nosso amigo (1ª definição) também nos dá cor à vida, ou seja, sexo (associado a 2ª definição, mas sem o desinteresse que a ela está associado porque o &#8220;sacana&#8221; é nosso Amigo, com todo o vigor da palavra!)</p>
<p>E qual é a diferença que este tem com um NAMORADO(Definição 4)? Nenhuma, i believe!</p>
<p>Eu explico: se a definição 1 tem quase tudo, tudo, menos sexo (2) que melhor definição existe para Namorado?</p>
<p>Eles não devem ser os &#8220;Mais que Tudo&#8221;&#8230;entao aí está. 1+2=3=4.</p>
<p>Já tiro as duvidas: Acredito que acreditem que um 3 (amigo colorido) não é igual a um 4 (Namorado) porque com o namorado:</p>
<p>a) Temos que ter uma relação de confiança, ser fieis</p>
<p>b) Temos de informar sobre os nossos horários, folgas, férias, com quem estamos, onde vamos e a que horas chegamos a casa</p>
<p>c) Temos de o apresentar aos pais, aos avós, ao cão e ao gato e de o levar a jantar lá de vez em quando</p>
<p>d) Temos de o acompanhar nos seus momentos fáceis e dificeis e estar presentes, como companheiras nos momentos em que mais somos precisos</p>
<p>e) Temos de partilhar interesses, momentos, amigos, diversões e férias</p>
<p>Porque é que para mim isto são falsas questões e crenças infundamentadas? Porque acredito fortemente na amizade e sei que: com os amigos reunimos todas estas questões. São atributos da amizade, não do namoro. Custa a perceber, mas é simples. Apelo a vossa lógica:</p>
<p>Pensem num amigo vosso e respondam:</p>
<p>a) não traem a sua confiança/amizade dele, pois não? Mas ele pode ter outros amigos e ninguém amua,certo?</p>
<p>b) sabem minimamente como é a vida dele e se não sabem lhe cobram e discutem quando não sabem, certo? sabem que o amigo tem férias e momentos que são dele e de outros amigos e não fazem uma peixeirada por causa disso, pois não? Um amigo pode ir ao cinema com outro amigo não pode?</p>
<p>c) os amigos conhecem frequentemente a nossa familia e são bem vindos a nossa casa e não precisam de assinar contratos, pois não?</p>
<p>d) Qual é o amigo que não está disposto a dar o ombro pelo seu amigo com todo o tempo e dedicação? Que não está disponivel quando o outro pede ou precisa?</p>
<p>e) A partilha, não faz parte da amizade? do conhecimento mútuo do outro e do seu mundo?</p>
<p>Se corresponde ao amigo, então também corresponde ao namorado e se assim é, onamorado é de facto, o 1+2=4, sem qualquer perda de qualidade ou acréscimo de chatice.</p>
<p>Podia avançar para a questão da monogamia que ficou ai atrás da orelha (sim, temos sempre mais que um amigo e não problema com isso, não é verdade?), mas não o vou fazer. Façam a digestão destes conceitos de forma prática e voltamos num dia próximo!</p>
<p>Ps. Eu nunca disse que era uma pessoa romântica, mas sim, uma fã incondicional da amizade <img src='http://s.wordpress.com/wp-includes/images/smilies/icon_smile.gif' alt=':)' class='wp-smiley' />  Já não é mau!</p>
</div>]]></content:encoded>
</item>

</channel>
</rss>
