Aquest proper cap de setmana serà la XVIII Diada dels Xics de Granollers. No acostumo a escriure sobre la colla castellera de la qual formo part, els Xics de Granollers. No ho faig perquè crec que em costa molt ser objectiu i autocrític. Però aquest cop faré una excepció. Aquest diumenge a les 12h a la plaça Porxada de Granollers, hi actuaran els Minyons de Terrassa, els Bordegassos de Vilanova i la Geltrú i els amfitrions Xics de Granollers. Els Xics portem un llarg camí pel desert, castellerament parlant, ja que portem gairebé dues temporades senceres sense aconseguir cap castell de vuit pisos. Els Xics havíem estat ben acostumats a descarregar castells de vuit pisos en anteriors temporades, però degut a diferents i múltiples causes portem una llarga sequera en aquest aspecte. La tècnica grana d’enguany es proposava recuperar els castells de vuit. Portem tot l’any treballant per tornar-ho a aconseguir. Venim d’un intent de carro gros, el passat diumenge a Manresa, que es va aquedar en això, en intent. Estem a set dies per recuperar-nos d’aquest malaguanyat intent. De ben segur que lluitarem fins a l’últim alè per si més no, tornar-ho a intentar. Crec que la colla s’ho mereix.

De les altres colles que actuaran diumenge poca cosa puc dir que ningú sàpiga. Els Minyons han anunciat per la seva diada el totpoderós 3 de 10 amb folre i manilles, que esperen acompanyar amb el 5 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i el pilar de 8 amb folre i manilles. (Si assoleixen aquests castells en una actuació… sobraran les paraules i sobretot com diu en Guardiola, callaran moltes boques) Pertant la lògica em diu que a Granollers intentaran els castells previstos per la seva diada però amb un pis menys. (De fet i si no m’erro repetirien l’actuació d’aquest passat diumenge) Em queda el dubte si en la ronda de pilars intentaran un espedat de 7 amb folre o intentaran un pilar de 6.

Per altra banda, els Bordegassos diumenge es trobaran també, a una setmana de la seva pròpia diada. L’objectiu dels Bordegassos en la seva diada seria recuperar els castells de vuit.  Pertant, amb el que ens poden obsequiar aquest diumenge, al meu humil entendre, són amb castells de set i mig.

Ambdues colles es plantejaran l’actuació d’aquest diumenge a la Porxada, com un assaig interessant del que faran el cap de setmana següent.  Els Xics, com sempre, intentarem mostrar els nostres millors castells a la  ciutat. Així doncs ja teniu un bon motiu per apropar-vos a la Porxada. I si més no, us podreu informar del resultat de la Diada dels Xics a Quarts de nou per TVC.

Ens veiem el diumenge a la Porxada.

Santiago de Bernabeu, Madrid, España

October 21, 2009

Champions League 2009/10 | Group C

Galaticos 2.0: Marcelo, Drenthe, Xabi Alonso, Kaka, Raul,… and Casillas (giống ĐTCĐ)

Rossoneri (Veterans): Nesta, Silva, Ronaldinho, Seedorf, Pato,… and Dida (“D”illy)

Click on the thumbnails to see full size (Bấm vào hình nhỏ để xem hình lớn):

Avui toca felicitar als Borinots, els Castellers de Sants, per la seva primera catedral carregada. Aquest diumenge, en el marc de la seva diada, els de la camisa grisa van carregar el primer 5 de 8 de la seva història. Els Castellers de Sants van acompanyar aquesta catedral, d’un 3 de 8 i d’un 2 de 8 amb folre. Menció especial també mereix l’actuació dels Castellers de Lleida, ja que van realitzar la millor actuació d’enguany en la diada dels Borinots. Els grana van realitzar el 4 de 8, el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre afegint-hi un espadat de 6 per concloure l’actuació. L’altra colla que acompanyava als Castellers de Sants i als de Lleida eren els Minyons de Terrassa, que van realitzar un 2 de 8 amb folre, un 3 de 9 amb folre i un 5 de 8, tots descarregats.

Però tornem a parlar dels amfitrions, perquè s’ho mereixen. Els Castellers de Sants, coneguts amb el sobrenom de Borinots, ja porten uns quants anys fent la feina ben feta. Això es pot demostrar, primer, amb el pas que van fer amb els castells folrats. Ja que després de consolidar castells de vuit pisos com el 4 de 8 i el 3 de 8, van posar fil a l’agulla amb el 2 de 8 folrat . Concretament l’any 2005 van posar el folre a la torre. Van estar uns anys enfortint aquesta estructura folrada, cosa que significa consolidació de massa social de l’entitat. I el següent pas quin era? Doncs, provar sort amb els castells de nou, amb el 3 de 9 amb folre en concret. Això va ser després de dues temporades, al 2007. Després d’una primera temporada intentant aquest castell sense sort, però demostrant que el treball envers aquest castell era seriós i rigorós, van tornar-ho a provar en la següent temporada, a l’any 2008.  L’any passat van aconseguir per fi la fita, que era descarregar el 3 de 9 amb folre per primer cop a la seva història. Els Borinots entraven al club selecte de colles de nou, i això, no tothom ho pot dir. L’any passat fins i tot es van atrevir amb un castell inèdit, i si més no molt curiós, el 2 de 7 aixecat per sota (el van descarregar). Però, quan el diumenge em vaig assabentar de la notícia de la primera catedral grisa carregada, la veritat és que no em va sobtar gens. Suposo perquè la notícia té cabuda en aquesta línia ascendent d’aquests últims anys. Senzillament em vaig alegrar molt. És d’aquelles colles que a un servidor li cauen simpàtiques i que s’alegra que les coses els hi funcionin.

Senzillament, felicitats Borinots!

Reus s’ha quedat altre cop sense poder veure un castell de gamma extra a la plaça del Mercadal. Això sí, s’hi han pogut veure bastants castells de nou,  quatre 3 de 9 amb folre i dos 4 de 9 amb folre. Per altra banda també s’hi ha pogut veure tres 5 de 8,  dos pilars de set amb folre, dos 2 de 8 amb folre, un pilar de 6 i dues sorpreses: el primer 5 de 8 amb agulla de la història a càrrec dels Castellers de Vilafranca i el primer 3 de 8 de la temporada de la colla local dels Xiquets de Reus, felicitats Xiquets! (Aquí trobareu desglossat quins castells ha realitzat cada colla.)

Però anem a pams… crec que una actuació que reuneix les quatres millors colles castelleres i no s’hi contemplen castells de gamma extra, (en les alçades de temporada que estem) és que no acaba de rutllar. No acaba de rutllar perquè potser les colles que hi participen no s’acaben de creure aquest format d’actuació. No acaba de rutllar del tot perquè potser les colles participants no porten suficients camises per dur-hi a terme castells de més nivell. O no acaba de rutllar perquè potser en el calendari d’actuacions d’aquestes colles, la diada del Mercadal no hi té un pes específic. El que em queda bastant clar és que hi ha alguna cosa que no acaba de quallar. Al meu entendre no crec que es faci a Reus una actuació amb aquestes colles de tant nivell amb la intenció que a la capital del Baix Camp s’hi puguin observar només castells de nou (sense desmereixa’ls). Crec que la diada del Mercadal aspira a més. Ho crec i ho desitjo perquè és en antigues edicions d’aquesta diada del Mercadal on s’hi han pogut contemplar castells de gamma extra com el 9 de 8, en dues diades del Mercadal, els dos de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el 4 de 9 sense folre dels Minyons de Terrassa, el 2 de 9 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca i dels Minyons de Terrassa i el  pilar de vuit amb folre i manilles dels verds.

No penso que sigui molt exigent en demanar que d’aquí dos anys el nivell global d’aquesta actuació millori un  xic més que el d’aquest. Entenc el que suposa plantejar castells superiors al 3 i 4 de 9 amb folre. Entenc que les colles convidades ho poden fer. Entenc que el públic s’ho mereix… i Reus també.

Doncs molt a prop ho tenim. Demà a Reus a les 17:30h a la Plaça del Mercadal hi tindrà lloc una diada castellera prou interessant. Prou interessant pel que s’hi podrà veure. Demà a Reus hi actuaran els Castellers de Vilafranca, les dues colles de Valls, la Joves i la Vella, el Minyons de Terrassa i la colla local dels Xiquets de Reus.

Espero poder-hi veure algun castell de gamma extra. Crec que no és molt difícil demanar un gamma extra quan hi tres colles que ja han realitzat enguany un gamma extra i una altra, els Minyons de Terrassa, que en deu tenir moltes ganes de poder tirar el primer gamma extra de la temporada. Espero que així sigui perquè sinó aquest format d’actuació quedarà molt entredit. Estem parlant d’una actuació bastant especial en el format, ja que hi actuaran cinc colles. Aquesta actuació es duu a terme cada dos anys, en temporades castelleres on no hi ha el concurs de castells de Tarragona. A més en aquesta edició l’actuació es realitzarà un dissabte a la tarda i no un diumenge al migdia. Crec que l’horari pot ser un encert, si tenim en compte el format excepcional d’aquesta diada castellera. De fet, demà es podrà valorar aquest canvi.

Així doncs la novena edició de la Diada del Mercadal està creant prou expectació en el panorama casteller. Només cal veure si demà aquesta es transforma en una gran actuació castellera on hi podrem veure castells interessant i perquè no dir-ho alguna notícia per part dels locals, un 3 de 8 potser?

Res més… a plaça es podrà veure tot plegat.

Aquí us deixo la promoció televisiva de la Diada del Mercadal.

Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Una gran vila agrària, de pagesia amb senyoriu, amb solera. Ara ha perdut un xic, però no precisament aquest saber estar en el temps i la història. Valls fou una gran ciutat. La tercera en habitants de la Catalunya del segle XVIII. Avui potser ha perdut aquella importància demogràfica, però Valls és, conjuntament amb Reus i Tarragona, un dels motors del Camp de Tarragona. D’aquell ampli sud oblidat del país. A Valls hi ha molts motius per fer-hi una escapada. En citarem uns quants. Podeu anar a Valls a menjar calçots. Tota la ciutat, tota la comarca fa olor de llenya i de cebes tendres rostides. Si us agraden no teniu excusa. Feu cap a Valls tan bon punt tombi l’hivern. Hi ha llocs emblemàtics per menjar calçots, com la Masia Bou, o Casa Fèlix. Llocs on ho fan de molts anys això de seure gent a les taules per servir-los els calçots a la brasa amb la salsa d’ametlla i el pitet reglamentari. Però tots els restaurants de la zona ofereixen aquesta verdura divina. Si no els heu provat mai, no deixeu passar l’oportunitat de fer-ho, per primer cop, a Valls. No en va és el cap i casal del calçot. També podeu anar a Valls per les fires: la fira del calçot o la gran fira agropecuària, el Firagost. Tractors, bous, vaques, ovelles, gallines, cavalls, vi, oli, fruita… La més gran fira pagesa de Catalunya. Una oportunitat per famílies. Animals, productes del camp i maquinària a dojo. Hi ha moltes més fires: del vi, de l’oli novell… També podeu anar fins Valls per veure castells. Per santa Úrsula. A la plaça del blat (a la foto). Les millors colles de Catalunya. Pel gener no podeu perdre-us els tres Tombs. Els més grans del país. Carros i carretes, a decenes, de totes les mides, d’arreu del territori. No us dic res de les festes decennals perquè són cada deu anys, els acabats en 1. 2011, 2021… Però tot i que la festa és grossa, i les famílies es gasten molts diners, és cosa més aviat interna. Cal ser vallenc per saber de què va la cosa. Aneu-hi també per l’art que atresora: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre. A les cooperatives dels poblets de l’Alt Camp trobareu bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de qualitat. Per dormir teniu Casa Fèlix, un tres estrelles tradicional, o el nou Hotel Class, de disseny modern. També multitud de cases rurals. Us recomanem les de Vilabella del Camp, a només 8 Kms: Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida. Ideal per un cap de setmana, o per un sol dia, anada i tornada.

Valls es la capital de la comarca del Alt Camp. Una gran villa agraria, de campesinos con señorío, con solera. Ahora ha perdido un poco, pero no precisamente en este saber estar en el tiempo y la historia. Valls fue una gran ciudad. La tercera en habitantes de la Cataluña del siglo XVIII. Hoy quizá ha perdido aquella importancia demográfica, pero Valls es, conjuntamente con Reus y Tarragona, uno de los motores del Camp de Tarragona. De aquel amplio sur olvidado del país. Valls posee muchos buenos motivos para dedicarle una escapada. Citaremos unos cuantos. Puede ir a Valls a comer calçots. Toda la ciudad, toda la comarca huele a leña y cebollas tiernas asadas. Si os gustan no teneis excusa. Debeis ir a Valls en cuanto llegue el invierno. Hay lugares emblemáticos para comer calçots, como la Masía Bou, o Casa Félix. Lugares donde lo hacen desde hace muchos años. Donde saben mucho de sentar a la gente en amplias mesas para servirles los calçots a la brasa con salsa de almendra y el babero reglamentario. Pero todos los restaurantes de la zona ofrecen esta verdura divina. Si no los habeis probado nunca, no dejéis pasar la oportunidad de hacerlo, por primera vez, en Valls. No en vano es la meca del calçot. También puede ir a Valls por ferias: la feria del calçot o la gran feria agropecuaria, el Firagost. Tractores, bueyes, vacas, ovejas, gallinas, caballos, vino, aceite, fruta … La mayor feria campesina de Cataluña. Una oportunidad para familias. Animales, productos del campo y maquinaria a dojo. Hay muchas más ferias: del vino, del aceite nuevo…  También puede ir hasta Valls para ver castillos. Por santa Úrsula. En la plaza del blat (en la foto). Las mejores grupos castellers de Catalunya. En enero no puede perderse los tres Tombs. Los más grandes del país. Carros y carretas, a decenas, de todos los tamaños, de todo el territorio. No les digo nada de las fiestas decenales porque son cada diez años, los terminados en 1. 2011, 2021 … Pero aunque la fiesta es grande, y las familias se gastan mucho dinero, es cosa más bien interna. Hay que ser Vallense para saber de qué va la cosa. También puede ir hasta Valls para ver el arte que atesora: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con los azulejos del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrará buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tenéis Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Le recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms.: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que solo está a 100 kms de Barcelona via AP-2, la autopista que va a Lleida. Ideal en fin de semana, o un solo dia, ida y vuelta.

Diada nacional, música controvertida, discursos de paraules, fets de cara a la galeria…
Un cop més la societat civil va un pas per endavant dels polítics, s’organitza, es manifesta, es pronuncia, participa…

Costaria tant de deixar les sigles dels partits de banda i centrar-nos en el que toca?

Recordar el passat, SÍ, sense voler tornar-hi, que per molt desitjar-ho no ho aconseguirem.
Somiar amb un futur digne, SÍ, sense oblidar-nos del que hem de fer per arribar-hi, o no hi arribarem.
Treballar i viure en present, PER FAVOR, que tenim molta feina sobre la taula i entre concerts polèmics per demostrar la nostra pluralitat, discursos de paraules que no es creu ni el que les diu però que li han escrit i li han fet dir per fer creure que les pensa i realment les fa seves, i fets de cara a la galeria per almenys omplir un titular i fer saber que encara hi són, … el més calent sempre queda a l’aigüera i si segueix la cosa així, ens quedarem sense teca.

Sort que el teixit social de Catalunya sobrepassa uns polítics que efectivament, un cop més, no estan a l’altura del país que governen ni dels fets que presideixen.

Bona diada nacional!
Visca Catalunya!!

Aunque alguna vez he aportado algún comentario respecto a este tema, aprovecho que hoy se conmemora la Diada (la fiesta cof, cof, nacional cof, cof, de Cataluña) para que veáis una web en la que se desvelan las principales mentiras y manipulaciones que sobre los acontecimientos reales que sucedieron el 11/09/1714 las altas instituciones catalanas llevan perpetrando desde hace años para adoctrinar a la población a su antojo.

Me gustaría ver las caras de todos esos que el 11-S se levantan por la mañana y orgullosos salen con su señera a celebrar lo que ellos piensan que es la fiesta del nacionalismo catalán por antonomasia y rendir culto a su gran mártir y héroe al que tanto deben. Me gustaría verles el careto cuando se dieran cuenta de lo que realmente pasó, de los ideales que se defendían en esa contienda y cómo vivió y “murió” el supuesto mártir de la “nación catalana” (Rafael de Casanova).

Pero, aunque  quizás se pueda pensar que una vez descubierto el pastel el primer sentimiento de estos beeeeecinos catalanes sería el de dirigirse a “celebrarlo” a los respectivos domicilios particulares de los Pujoles, Montillas y Puigcercós de turno a base de lanzamiento de huevos podridos, estoy seguro que no sería así. Tras el primer sentimiento de imbecilidad personal y la posterior toma de conciencia de pertenecer a la especie bípedo-lanar, le seguiría la no aceptación de la Historia escrita. Es lo más fácil.

Pero estos dirigentes históricos catalanes (que en general nunca han tenido un pelo de tontos -Montilla aparte-) saben perfectamente que la única forma de que una minoría consiga imponer sus ideales pasa primero por tener una sociedad en general inculta y borreguil a la que lo  que más le interesa y lo que más la moviliza son las victorias del Barça.

Una vez que tienen en abundancia este ingrediente, fundamental elemento de la manipulación social (porque eso de que el Barça es “más que un club”, esos mosaicos de tamaño DIN-gradA4 con el “Catalonia is not Spain” cuando hay partido de Champions y se retransmite a nivel mundial o el marcado perfil catalanista-independentista que siempre tienen siempre sus presidentes -nada que ver con el presidente del Espanyol, p.ej.- no son casualidades) basta con condimentar un poco el resto con un poco de victimismo por allí y un poco de discurso demagógico-demócrata por allá para que ese tufillo a estercolero y a secuestro de las libertades (lingüística, DE EDUCACION -un breve vistazo a los libros de texto escolares de Historia basta para llevarse las manos a la cabeza y entenderlo todo- y de expresión -TV, prensa-) que queda patente en cada actuación o norma que se instaura desde las instituciones políticas catalanas, lo disimule todo y haga que parezca lo más normal del mundo.

Vamos, una auténtica dictadura encubierta que no tiene mucho que envidiar a otras (alguna de cuyos dirigentes está hoy en nuestro país “de visita privada”). Y no es que la mayoría les apoye sino todo lo contrario (en el último referéndum del Estatut contra todo pronóstico hubo una abstención cercana al 70%). Y quizá eso es lo peor: el pasotismo generalizado que les permite campar a sus anchas a estos personajes.. con el dinero de todos (sí, todos nosotros) y cada vez más (más dinero y más a sus anchas).

Tengo un amigo que dice en estos casos: “ojalá se tengan que gastar todo el dinero en medicamentos porque les dé tal cagalera que tengan que llevárselos al cementerio en botes”.

La web es ésta (apartado “+info”): www.vamosacontardiadas.com

Fuentes: vamosacontardiadas.com, pandiellayocio

Vreemde feestdag altijd, de Diada, de nationale feestdag van Catalonië, op 11 september (die trouwens pas sinds 1980 wordt gevierd). Een vreemde dag omdat er een nederlaag wordt herdacht, de val van Barcelona in 1714, en daarmee het einde van de Catalaanse rechten. Een beetje typisch Catalaans ook, om een treurige nederlaag te herdenken. Het is ook nooit een vrolijke feestdag, de Diada, altijd volgepropt met politiek, spanningen, fluitconcerten. Een strijd om wie er nou meer of minder Catalaans is. Geen echt volksfeest ook. Ik zou voorstellen Sant Jordi, op 23 april, tot nationale feestdag uit te roepen, want daar word je gewoon vrolijk van. Van de Diada niet. Weinig mensen die de straat opgaan om iets te vieren. Gewoon een mooie dag om nog eens naar het strand te gaan. En tot overmaat van ramp werd 11 september in 2001 ook nog eens wereldberoemd, maar niet door de Catalanen, maar door wat moslim-terroristen.

Voor wie een beetje van die Catalaanse geschiedenis in 1714 wil weten en niet een halve encyclopedie wil doorlezen, bij deze een fragment uit mijn boek, Het Barcelona-gevoel, over de Successie-oorlog van bijna drie eeuwen geleden en de oorsprong van de Diada.

De Vrede van Münster maakte in 1648 een einde aan de Tachtigjare Oorlog. Ook de Catalanen haalden daardoor opgelucht adem. Sinds 1618 hadden zij last gehad van een andere oorlog, de Dertigjarige tussen Spanje en Frankrijk, die vaak Catalonië als strijdtoneel aan beide kanten van de Pyreneeën gebruikten en op dezelfde dag werd beëindigd. In 1640 waren de Catalanen alle bemoeienissen van buiten zat en landbouwers uit Girona begonnen een opstand, de Oorlog van de Maaiers (la Guerra dels Segadors; dat laatste woord is nog altijd de naam van het volkslied van Catalonië), die leidde tot de onthoofding van een Spaanse onderkoning op het strand van Barcelona en het uitroepen van de Catalaanse republiek, die vooral op de steun van de Fransen vertrouwde. Maar die grootmacht maakte al snel een einde aan bepaalde voorrechten van de Catalanen, die diep teleurgesteld raakten in de Franse ‘bezetter’. In het verdrag van Münster wist Catalonië wel zijn rechten te behouden en de officiële afgevaardigde, Josep Fontanella, keerde uit de Duitse stad terug met een boodschap: ‘Wij zouden ons aan de Nederlanders moeten spiegelen.’ Hij vond het bewonderenswaardig hoe een ander klein volk zich jarenlang zo dapper verweerd had tegen de Spanjaarden en uiteindelijk als één van de overwinnaars uit de strijd en de vredesonderhandelingen was gekomen.

Niettemin zouden de Catalanen zich de volgende eeuw behoorlijk bedrogen voelen door de Nederlanders én de Engelsen. Catalaanse schepen hadden de beide grootmachten van de zee bijgestaan om in 1704 Gibraltar op de Spanjaarden te veroveren. Op dat moment was de Spaanse Successie-oorlog aan de gang, waarin Europa’s twee grootste koningshuizen, de Bourbons uit Frankrijk en de Habsburgs uit Oostenrijk, om de vacante Spaanse troon streden. Nederland, Engeland en andere kleine staten, waaronder Catalonië, Portugal, Savoye en Pruisen, steunden de Oostenrijkse aartshertogen in hun aspiraties, want zij vreesden een te grote Spaans-Franse macht van Filips de Anjou, die als Filips V troonpretendent van de Bourbons was. In 1705 sloten de Catalanen in Genua een pact met Engelsen en Nederlanders waarin hen werd beloofd dat zij een eigen staat zouden behouden, die zelfs door een flink regiment van Engels-Nederlands-Oostenrijkse troepen verdedigd zou worden.

 De dood van de Oostenrijkse aartshertog Jozef I in 1711 en diens opvolging door Karel VI, die tot dan toe in Barcelona gezeteld was om daar de Bourbon Filips V buiten de deur te houden, zorgde echter voor een totale ommekeer in de houding van Engelsen en Nederlanders, die nu ineens de Oostenrijkse macht wilden beperken en er geen probleem mee hadden Spanje aan de Bourbons te schenken. Toen in 1713 de Vrede van Utrecht werd gesloten en alle kemphanen Europese en overzeese gebieden verdeelden, met Engeland als de grootste winnaar – die dag werd onder anderen Gibraltar definitief een Engelse kroonkolonie -, dachten de Catalanen nog altijd dat zij als eigen staat zouden blijven bestaan, door die grote Europese alliantie beschermd tegen de ongetwijfeld boze bedoelingen van Filips V om van het Iberisch schiereiland een volledig Spaanse eenheid te maken. In het geheim was echter al afgesproken dat de nieuwe koning van Spanje geen strobreed in de weg zou worden gelegd als hij Catalonië bij zijn rijk wilde voegen. In 1713 en 1714 belegerde een gezamenlijke Frans-Spaanse troepenmacht van, op het hoogtepunt van het offensief, 40.000 soldaten 18 maanden lang de stad Barcelona, waar zo’n 5.500 Catalaanse mannen onder leiding van Antoni de Villarroel en Rafael de Casanova (bij zijn monument in Barcelona wordt altijd op 11 september door de politieke leiders én voetbalclubs als FC Barcelona en Espanyol een bloemenkrans gelegd) heroïsch verzet boden. De Engelsen, Nederlanders en Oostenrijkers waren allang vertrokken. Ruim 30.000 bommen die onophoudelijk op de stad vielen vernietigden éénderde van Barcelona en op 11 september 1714 viel de stad in handen van de vijand. Die dag hield de souvereine natie Catalonië voorgoed op te bestaan. De eigen wetten werden nietig verklaard en uitingen van Catalaanse taal en cultuur verboden. Bijna drie eeuwen na de zege van Filips V zijn de Bourbons nog altijd de koninklijke familie van Spanje.

FUENTE | wikipedia.org

El Día Once de Septiembre es el nombre de la fiesta oficial de la comunidad autónoma catalana (en catalán: Diada de l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, o simplemente Diada). Se celebra el 11 de septiembre de cada año. Con ello se conmemora la caída de Barcelona en manos de las tropas borbónicas al mando del duque de Berwick durante la Guerra de Sucesión Española el 11 de septiembre de 1714, tras catorce meses de sitio. Así, también se recuerda la consiguiente abolición de las instituciones catalanas tras la promulgación de los Decretos de Nueva Planta, en 1716.
El Parlamento de Cataluña declaró el día Fiesta Nacional catalana en su primera ley tras su restablecimiento, en 1980. El artículo 8.1 del Estatuto de Autonomía de 2006 declara: «Cataluña, definida como nacionalidad en el artículo primero, tiene como símbolos nacionales la bandera, la fiesta y el himno». El artículo 8.3 establece: «La fiesta de Cataluña es el Día Once de Septiembre».

TITULARES DE MEDIOS

FUENTE | elpais.com
La crisis se impone a los abucheos soberanistas en la ofrenda
Un centenar de trabajadores de Nissan y Roca protestan frente al monumento a Rafael Casanova

FUENTE | abc.es
Abucheo a Montilla en la celebración de la Diada

FUENTE | lavanguardia.es
La crisis cambia los abucheos soberanistas en la Diada por gritos contra los despidos

Divendres 11 de setembre  del 2009…Diada Nacional de Catalunya

A cette date on se rappelle de la défaite en 1714 du royaume de Catalogne face aux troupes de Felipe V de Borbón. Le 11 Septembre, la ville de Barcelone tomba après un long siège du Duc de Berwick durant la guerre de Succession pendant laquelle se sont affrontés les Bourbons et les Autrichiens pour la couronne du Royaume d’Espagne. Cette date est également synonyme d’abolition des institutions et des libertés civiles catalanes. Ce jour du 11 Septembre, la Catalogne cessa d’être une nation indépendante.

Himne Català – Hymne officiel Catalan:  Els Segadors

Diverses activités ont lieu dans toutes les villes et tous les villages de Catalogne.

Himne de tothom - Hymne de tous les Catalans( non officiel !): Lluís Llach- L’estaca

….Bon diada a tothom.

IVO

Aprovechando que hoy es el día nacionalista por excelencia de Cataluña, sería interesante hacer un ejercicio de historia-realidad y poner en su sitio hechos históricos reales que han sido y siguen siendo modificados y adulterados una y otra vez por los vergonzantes independentistas. Os recomiendo pasaros por esta página:

Vamos a contar diadas

Básicamente lo que vienen a decir es lo que los acontecimientos históricos cuentan: que lo que pasó en 1714 no fue una revuelta independentista (los barceloneses lucharon por el rey actual en ese momento, el Archiduque Carlos). Además, también se cuenta el origen del famoso himno “Els segadors”, que además no tiene nada que ver con el acontecimiento propiamente dicho del 11/S. En fin, os dejo que lo proceséis para que veais hasta que punto la peña lo flipa hasta límites insospechados.

Además, también tenemos que conmemorar otro terrible acontecimiento que todos conoceis y que también está plagado de mentiras asquerosas. En fin, la historia, que se repite una y otra vez.

Arriba l’11 de setembre i amb ell la celebració de la Diada de Catalunya, Festa Nacional. Bon dia per reflexionar si el nostre país avança, tira cap enrere  o simplement ha entrat en un estat de conformisme total. Realment podem descriure aquests tres possibles estats explicant la curta vida del nou Estatut. La creació d’un nou Estatut va generar il•lusió (tot i que no es va reflectir a les urnes en el referèndum) i la sensació va ser la d’un país que es vol posar al dia.  Però ben aviat aquestes il•lusions es van esfumar per la fantàstica actuació d’un PP que no tenia res millor a fer que guanyar-se la confiança dels seus votants a base de garrotades a Catalunya. Però realment el què a mi em preocupa és el tercer estat, la conformitat i passivitat en la que ha entrat el país sense un líder capaç de fotre un cop de puny a la taula i fer-nos aixecar del sofà per reclamar ja no el què ens pertoca sinó una mica de respecte cap el poble català. I si, dic poble per englobar encara més tots els que viuen a Catalunya,  sigui quin sigui el seu lloc de procedència, perquè les crítiques van per tots i ens afecten a tots, tot i que alguns d’aquests tots no siguin capaços de veure-ho. Us pot agradar més o menys però ara mateix la sensació que tinc és aquesta.

Sense anar més lluny la història del referèndum d’Arenys ens ha permès observar com la majoria de polítics no han estat capaços de mullar-se (tant per bé com per malament) però si la de tirar pilotes fora o desmentir opinions, i tot per por a perdre votants cara les eleccions de l’any que ve, molt trist la veritat.

El problema és que com aquesta ja en van unes quantes i de grosses, ens la foten i ens és igual, ens la tornen a fotre i fotem l’altre galta, però vaja d’això es tracta la nostra Festa Nacional no? celebrar una derrota després d’aguantar i aguantar fins l’extenuació. Deu ser que estem predestinats. Si, si, deu ser això el que no ens permet reivindicar-nos encara amb més força com a catalans,perquè sinó no ho entenc.

Visca Catalunya!
Bona diada.