Quan he arribat, el Fregley era al pati de davant de casa i estava burxant un estel amb un pal. Aleshores he començat a pensar que potser aquesta idea havia sigut una cagada.

Però com que el Rowley era davant de casa seva i m’estava mirant he vist que no hi havia manera de fer-me enrere. En realitat, m’he autoconvidat a casa del Fregley. La seva mare ha dit que estava d’allò més contenta de veure que el Fregley tenia “un amiguet”, cosa que a mi m’ha sonat fatal.

El Fregley i jo hem anat al pis de dalt, a la seva habitació. El Fregley volia que juguéssim a la pila del greix, però jo sempre m’he mantingut a dos metres d’ell.

He decidit que més valia deixar córrer aquella idea estúpida i marxar a casa. Però cada cop que mirava per la finestra veia que el Rowley i el Collin encara eren al pati de davant de casa.

No volia marxar abans que ells no desapareguessin. Però la veritat és que les coses s’han començat a descontrolar amb el Fregley. Mentre estava mirant per
la finestra el Fregley m’ha regirat la motxilla i s’ha fotut tot un paquet de xuxes que duia jo.

El Fregley és un d’aquests xavals que no pot menjar sucre, per això, dos minuts més tard, estava que es pujava per les parets. Ha començat a posar-se superparanoic, i m’ha perseguit per tota la casa.

Jo pensava tota l’estona que l’efecte del sucre ja li baixaria, però no. A l’últim m’he tancat al lavabo per esperar que li passés.

Cap allà quarts de dotze tot semblava que estigués bastant tranquil. Aleshores el Fregley m’ha passat una nota per sota la porta. L’he collida i l’he llegida.

Això és l’últim que recordo abans de desmaiar-me. He tornat en si al cap d’algunes hores. Quan m’he despertat, he obert la porta una mica i he sentit que el
Fregley estava roncant a la seva habitació. I aleshores he decidit d’escapar-me.

A la mare i el pare no els ha fet gens de gràcia que els tragués del llit a les dues de la matinada, però en aquell moment tant me fotia.

Des de l’incident dels cucs, el Rowley va molt amb el Collin Lee, cada dia en sortir de l’insti. El que de debò fa cagar és que se suposa que el Collin és el meu amic de recanvi.

Us juro que si els veiéssiu pensaríeu que fan pena. Avui, per exemple, el Rowley i el Collin duien la samarreta de conjunt i quan els he vist una mica més i vomito.

Després de sopar, he vist el Rowley i el Collin que anaven plegats cap a dalt de la muntanyeta, de col.legues.

El Collin duia la motxilla, i suposo que això vol dir que es queda a dormir a casa del Rowley. I he pensat, d’acord jo també puc anar d’AQUEST pal.

La millor manera de contraatacar amb el Rowley és trobar un nou amic per a mi. Però, per desgràcia, l’única persona que se m’ha acudit en aquell moment ha sigut el Fregley.

He anat a casa del Fregley amb la meva motxilla per tal que el Rowley veiés que si vull també tinc altres amics.

El Rowley m’ha dit que el Winsky s’havia passat deu minuts esbroncant-lo i li ha dit que les seves accions no
el feien “mereixedor de la insígnia”.

Sabeu què? Em penso que ja sé de què va, la cosa. La setmana passada, el Rowley va haver de fer un examen
a quarta hora i vaig ser jo, tot sol, qui va acompanyar els xavalets a casa.

Aquell matí havia plogut i hi havia un munt de cucs a la vorera. I jo em vaig dedicar a divertir-me amb els
barrufets.

Però hi va haver una veïna que em va veure fent això i va començar a xisclar des de la seva entrada.

Era una tal senyora Irvine, amiga de la mare del Rowley. Estic segur que es va pensar que jo era el Rowley,
perquè ell m’havia deixat la seva jaqueta. I, esclar, jo no tenia cap intenció d’aclarir les coses.

Me n’havia oblidat del tot, de l’incident, fins avui.

Bé, sigui com sigui, el Winsky li ha dit al Rowley que haurà de demanar perdó als nens de pàrvuls, demà al matí, i que, a més, durant una setmana no podrà ser a les Patrulles.

merci http://mtomim.wordpress.com/

Peer Gynt és un drama de l’escriptor noruec Henrik Ibsen. Va ser escrit el 1867, i interpretat per primera vegada a Oslo (llavors anomenada Christiania) el 24 de febrer de 1876, amb música incidental del compositor noruec Edvard Grieg. Ibsen va escriure Peer Gynt viatjant a Roma, a Ischia i a Sorrento. Va ser publicada el 14 de novembre de 1867, a Copenhaguen. La primera edició va ser de 1.250 còpies.

Aquest sí que sabia el que es deia. Segurament no es preguntava massa com escriure les paraules, perquè les sabia totes.

Avui juga el meu ídol, Cristiano Ronaldo. Tinc una sensació molt rara perquè d’una banda m’encanta com juga, però, per l’altra, no puc deixar de pensar que per culpa seva el Barça va quedar eliminat de la Lliga de campions. Com que són dos equips anglesos, potser estaré del costat dels vermells.

Ah! me n’oblidava… també juga Tevez, que em sembla un altre gran jugador.

Aquí un vídeo amb els 10 millors gols de Cristiano.

Avui, mentre el Rowley i jo ens estàvem bevent una xocolata calenta, la mar de bé, amb la resta de
Patrulles han anunciat alguna cosa a través dels altaveus.

El Rowley ha anat al despatx del Winsky i quinze minuts més tard ha tornat tot trasbalsat.

Pel que es veu, el Winsky havia rebut una trucada d’un pare que deia que havia vist com el Rowley “terroritzava” els nens de pàrvuls quan, en realitat, el que havia de fer era acompanyar-los de l’escola a casa. I per això el Winsky està emprenyat com una mona.

He estat de viatge amb la meva família per Figueres tot el cap de setmana i fins ara no he pogut veure el bloc. He vist que hi ha molts comentaris nous, així, doncs, em poso a respondre’ls. Adjunto unes fotos del passeig del cap de setmana a Figueres, unes que va fer el meu pare i unes altres que són meves.

A veure què us en semblen.

Avui, quan deien els avisos del dia per megafonia, he rebut les notícies tan esperades.

I EL NOU ARTISTA DE CÒMICS PER A LA REVISTA DE L’INSTI ÉS… GREG HEFFLEY!

La revista ha sortit avui, a l’hora de dinar i tothom l’estava llegint.

M’he col.locat a la punta de la taula, així tindria quantitat de lloc per poder signar tots els autògrafs que fes falta als meus nous fans. Però ningú no ha vingut a dir-me que el meu còmic era collonut i m’he començat a preocupar.
He agafat una de les revistes i he anat al lavabo per veure què passava. I quan he vist el meu còmic una mica més i m’agafa un atac de cor.
L’Ira m’havia dit que havia hagut de fer un “petit retoc editorial” al còmic. Jo em pensava que hauria sigut un rotllo tipus ortografia o una cosa així, però en realitat se l’ha carregat.
El còmic que ha espatllat era un dels meus preferits. A l’original el Tan Oka està fent un examen de mates i sense voler va i se’l menja. I aleshores el profe li fot una esbroncada impressionant per ser tan cretí.

I com a resultat m’imagino que no signaré ni un autògraf.

Aquestes són algunes de les coses que fan els altres nois de l’institut, tinc molta confiança que el meu será el que escullin.

Quan he arribat a l’insti, aquest matí, he portat les meves tires de còmics al despatx de l’Ira. És el profe que s’encarrega de la revista de l’escola.

Però quan ja estava a punt de donar-li els meus còmics, he vist que en tenia una pila d’altres xavals que també volien que els hi publiquessin.

La majoria eren horribles, per això no es pot dir que hi hagi gaire competència.

Una de les tires de còmic es deia “Profes Babaus” i estava escrita per un xaval que es diu Bill Tritt.

El Bill es passa la vida castigat, m’imagino que està superrebotat amb tots els profes de l’escola, fins i tot amb l’Ira.

Per això a ell no l’escolliran ni de conya.

Només hi havia una tira de còmic que no estava gens malament, però jo l’he amagada entre la paperassa de l’escriptori de l’Ira.

Amb una mica de sort no la trobaran abans que jo ja vagi a batxillerat.

amiguets, per a aquells que vulguin compartir i saber més sobre mi, també em podeu trobar al facebook