El portaveu del BLOC en l’Ajuntament de Silla, Josep Melero, demanarà la dimissió de l’alcalde d’esta població de l’Horta Sud, Francesc Baixauli (PSOE) després que l’advocat de l’Estat haja suspés, de manera cautelar, l’acord plenari pel qual donava delegacions i un sou de 40.000 euros a l’any al regidor trànsfuga del PP Alfonso Machancoses.
Segons Melero, “l’alcalde no pot continuar ni un minut més al front del consistori després que la seua tàctica d’intentar governar amb subterfugis legals haja fracasat, tal com li ha recordat recentment l’advocat de l’Estat”. Per al portaveu nacionalista, “el BLOC ha contribuit a tornar-li la dignitat a l’Ajuntament de Silla i restablir la legalitat violada per Baixauli i el trànsfuga del PP”. Melero ha declarat que la petició de dimissió de l’alcalde es basa en que Baixauli “no sap governar, ell només entén de manar”.

Avui en Tomàs ja porta 10 díes de vaga de fam. Tot el nostre suport per al company.

Crònica dia 3

Avui es celebra un any des de que les mobilitzacions contra la LOU i l’EEES es van aixecar al Principat amb la setmana de lluita pel 6M. Avui es celebra un any des de que l’Equip Rectoral dirigit per Lluís Ferrer i Caubet amb el suport d’en Rafael Grasa com a Secretari General, van decidir apallissar al pati de lletres a una concentració de suport als tancats dins la Facultat. El resultat de l’operació policial van ser 50 ferits, 36 identificats i al menys tres estudiants amb ferides de sang al cap (un d’elles amb quatre punts quirúrgics). I el trencament de les llibertats de reunió, expressió i manifestació al Campus de la UAB. Un any desprès, no s’ha depurat cap responsabilitat, no s’ha investigat res i les sospites de les assemblees d’estudiants han estat confirmades pel darrer informe de la Sindicatura de Comptes així com per la situació a les universitats públiques europees davant l’aplicació de l’EEES i la restricció del finançament públic.

[Imatge: Portada d'una publicació oficial de la UAB l'any 2001 ]

Setmana de lluita

La setmana de lluita que tenia per objectiu recuperar el compromís fet pel Claustre de la UAB al 2001 – declaració d’insubmissió a la LOU, com al 2001- va començar amb una pancarta gegant penjada a les columnes “símbol de la UAB” , amb seminaris de formació sobre Bolonya, cercavila i tancada a la Facultat de Lletres. Les reivindicacions per dissoldre la tancada eren el reconeixement del dèficit de la UAB, de la inexistència d’un finançament públic solvent i la elevació d’un compromís als òrgans superiors competents “ Que en tant no s’articuli un sistema de finançament públic amb garanties d’equitat del sistema d’universitats públiques, i en aquest cas la UAB, aquesta universitat paralitza l’aplicació de la LOU i del RD de Graus a la UAB.”

[+ info El rerafons econòmic de la qüestió: finançament, dèficit i retallada de fons públics]

La tancada a la Facultat de Lletres

Iniciada al migdia com a culminació del cercavila, va consistir en el bloqueig amb mobiliari de la facultat d’un ala de l’edifici, dins es van quedar al voltant de 50 persones que comptàven amb un equip d’interlocució amb el Rectorat. El Rector no es va presentar, va comunicar telefònicament que havia cridat als Mossos d’Esquadra. Com a “gabinet de crisi” hi ha havia als voltants Joan Carbonell Manils- aleshores Vicerector d’Estudiants- i Martí Marin – el seu adjunt- així com Rafael Grasa – Secretari General- i Helena Estalella -Degana de Lletres-. Davant aquesta notícia, el Comitè de Vaga va cridar a una concentració al pati de Lletres per evitar el maltracte policial als estudiants tancats. Cap a les 8 del vespre van arribar els Mossos d’Esquadra procedents de Girona – els efectius de Barcelona estaven ocupats en trencar els piquets de vaga dels conductors de TMB-. Van entrar a la Facultat de Lletres via Facultat de Psicologia i, quan ja havien obert els accesos, es va tallar el llum al pati de Lletres, moment en que -sense cap avís previ- va començar la càrrega. Aquesta va estampar als estudiants contra l’aparcament de bicicletes, sense deixar sortida; un cop de porra va produïr l’únic dany material de la jornada: un vidre. El Secretari General va supervisar l’operació de “neteja” des de l’interior. També van haver testimonis des del passadís del Departament d’Antropologia que a les fosques va poder gaudir d’una maravellosa visió de la festa de la democràcia.

El misteri dels talls de llum i els caputxins

Durant la tarda, es van produïr talls de llum deguts a averies al sistema. Estudiants claustrals van demanar proves d’aquestes “falles”. I van rebre informes que no expliquen el tall del pati de lletres a l’hora en que es va produïr. El discurs victimista de la Degana de Lletres va abundar en la creació de rumorologia d’encaputxats, violents armats amb mòbils i càmeres fotogràfiques que van induïr un estat de pànic generalitzat. Encara a data d’avui no s’ha fet cap investigació sobre els motius que van donar als Mossos d’Esquadra per intervindre ni sobre aquests fets ni sobre la relació amb els estudiants concentrats a l’exterior de la facultat.

Reaccions

“al voltant de les vuit de la tarda, els mossos d’esquadra van entrar a la Facultat de Filosofia i Lletres i van anar traient d’una en una cadascuna de les persones que s’havien tancat, fent així un desallotjament poc violent, ambun total de 37 persones identificades i cap detinguda”.

[extracte de l'Acta del Consell de Govern 5/03/2008]

I dos dies abans de Setmana Santa va enviar una carta a tota la comunitat universitària. L’Equip de Govern i la Degana de Lletres van parlar al món. I el Consell va emetre un comunicat de suport total i absolut a la gestió de la càrrega. Tot i estar tan satisfets de la seva feina, no van tenir temps d’esperar als 2.000 estudiants que van pujar a exigir explicacions al Consell de Govern, amb diverses preguntes clares i nítides al respecte. L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (presidida pel re-elegit rector de la UPF, Josep Moreso) va donar el vist i plau, així com la Conselleria. Tots aquests comunicats van ser divulgats a tort i a dret al portal de la UAB.

Tanmateix, no tothom compartia el “talant” de l’Equip de Govern: l’adjunt del Vicerector d’Estudiants va presentar la seva carta de dimissió, el Departament de Prehistòria i el Departament de Psicologia Social, així com CGT i CAU, Assemblea contra la Precarietat i el Comitè de Vaga-per citar exemples d’agents socials de la UAB- van emetre comunicats de rebuig dels fets. Cap d’aquests comunicats va rebre difusió al portal de la UAB, ni el Gabinet de Premsa va respondre les queixes per manipulació informativa. Fins i tot els Mossos d’Esquadra van filtrar una nota de “descontent” amb la seva feina a la UAB.

La càrrega del pati de lletres no va tenir cap expedientat.

No. El llistat de persones identificades sí que coincideix perillosament amb els expedients interpossats contra 31 persones sobre el rebuig a les irreguralitats de la Junta de Facultat de Lletres per aprovar els Graus. Diem que coincideix perque es va expedientar a gent que no hi era i que si va ser expedientada després. El resultat d’aquesta intervenció va ser un desgast progressiu de l’Equip de Govern “optimista” de la UAB i un creixement exponencial del dogmatisme i l’ultradreta al campus. Ultradreta de “l’ordre per l’ordre”, del menyspreu als estudiants i de la seva integritat física, de silenci davant la censura, davant l’abús de poder i la manca d’informació transparent sobre la situació de la UAB. La presència dels Mossos d’Esquadra va esdevenir costum: per protegir òrgans de govern despòtics, per protegir Juntes irregulars, per aprovar a qualsevol preu les reformes per a les quals no hi havia ni hi ha finançament, garanties de futur i ni molt menys qualitat assegurada…. Com ja havia vist el Claustre al 2001.

La Degana de Lletres, porta mesos de baixa per depressió i no ha presentat la reelecció que anunciava a tort i a dret- desprès d’haver dividit radicalment la seva facultat entre víctimes i demonis- i el Vicerector d’Estudiants es va quedar sense adjunt que parlès amb la plebe estudiantil i arran de la elecció de la nova rectora, s’ha quedat sen se xiringuito: ha desaparescut el Vicerectorat d’Estudiants. I el supervisor, Rafael Grasa ara és president de l’institut Català Internacional  per la Pau.

Per a tots els que em coneixeu i pels què no, fins a dia d’ahir era Secretari d’Organització de Convergència Democràtica de Catalunya a Cornellà de Llobregat, tasca que l’estava portant a terme des de 2002.

Tot seguit us reprodueixo part de l’escrit de dimissió que li vaig presentar al meu President local, amic i company Nèstor Artís:

“Després de prop de 20 anys gairebé ininterromputs treballant per la política local des de Convergència a Cornellà de Llobregat, he pres la decisió de deixar de formar part del Comitè Executiu Local, i de tots els càrrecs que se’n derivin.

Podria dir que aquesta decisió és fruit només de problemes personals però no seria honest, ni amb mi ni amb la resta de companys de partit.

Abandono aquesta barcassa en la que tant de temps he estat un més a remar a contracorrent, en un territori amb moltes mancances d’identificació nacional, amb tristesa però alhora amb l’alegria d’estar fent una acció molt meditada.

[...]

Agraeixo a tots els que al llarg d’aquests anys han confiat en mi, fins i tot als que no, però que han tingut l’honradesa de dir-m’ho. També demano perdó a tots aquells que en l’exercici dels meus càrrecs o sense saber-ho, hagi pogut ofendre.

Abandonar el Comitè Executiu Local del partit a Cornellà no significa deixar de militar, perquè no crec que cap altre partit hagi defensat, defensa i defensarà l’horitzó nacional de Catalunya, el meu país, com Convergència Democràtica de Catalunya.

Visca Cornellà de Llobregat i Convergència!

Visca Catalunya! “

(Revisat l’1 de març de 2009)

Já, nýtt ár komið. Ég sem var rétt farin að venjast gamla árinu. Ég held að það sé samt tími til að líta yfir farinn veg:

Ég byrjaði árið á að plana heimsreisuna í samráði við Ingu og Snæfríði. Þá stóð enn til að fara til New York um áramótin og oh boy, that sure has changed. Ég kláraði næst síðustu önnina mín í MA, náði prófunum mínum og varð loksins stúdent í þýsku og frönsku.

Snemma í febrúar out-smart-aði ég nágranna mína og sýndi einstaka hæfileika í að losa bíl úr skafli. Nokkrum dögum seinna átti ég eitt besta afmæli ever, fékk kökur og gott, djammaði með stelpunum, fór út að borða með fjölskyldunni. Fyrst núna er ég farin að jafna mig á áfallinu að verða tvítug (og farin að kvíða næsta afmæli…)

Nám- og starfskynningin setti öll námsplön úr skorðum hjá mér. Fyrir þessa ferð var ég alveg búin að ákveða að fara í sálfræði, en nú langaði mig að fara í fatahönnun, ensku (eða annað tungumál), kennarann… svo ótal margt. Skemmtilegt samt hvernig lífið fer í hringi

Í lok febrúar fékk ég mér nýja tölvu þegar hin gaf algjörlega upp öndina.

Mamma og pabbi buðu mér til Köben um páskana í staðin fyrir útskriftar veislu. Ég átti góða stund heima hjá systu, Dodda og Hrafnkeli. (Miðað við færsluna sem ég skrifaði 15. mars þá hefur Hrafnkell fullorðnast ekkert smá síðan þá!!) Ég fór í dýragarðinn hans Kela og heimsótti Carlsberg.

Ég fór í fyrsta skipti til Frakklands. FER óvissuferðinni var heitið til La Rochelle ásamt Snow, Silju og Dagnýu. Ég brann voða fallega og varð ástfangin af bænum. Einhvern daginn mun ég fara þangað aftur.

Elva gifti sig og hélt smá gathering heima hjá mömmu og pabba. Það er frekar skrítin tilhugsun að hún sé orðin gift kona, en Jorrit er fínasti maður, verst að hann þurfti að stela henni og fara með hana til Bandaríkjanna.

Í lok maí kláraði ég loksins námið mitt í MA. Dimissio var vel heppnað og elskulegu busarnir okkar fylltu okkur af nammi. Dimissio djammið var svo bara best. Eitt og annað sem maður gerði í síðasta sinn, manni fannst eins og lífið væri á enda þessa síðustu daga í MA. Svo var bara útskrift 17. júní!! Nei sorry, brautskráning. Gott veður, fallegt fólk og góður matur. Versta var samt að ég gleymdi að taka Carminuna með mér í bæinn þannig að ég gat ekki fengið alla hina til að skrifa í bókina mína.

Ég byrjaði aftur að vinna á Hvalasafninu í júní og seinna fékk ég vinnu sem guide hjá Norðursiglingu. Ég eyddi sumrinu í að vinna vinna vinna, fór ekki í eina útilegu. Ég fór með danska pólitíkusa um safnið, á dönsku! Svo þurfti ég líka að stökkva á milli báta eitt skiptið, það var mjög merkilegt.

Í júlí bókuðum við Inga  loks miða til London. Ég man ekki nákvæmlega hvenær ferðin okkar breyttist, en núna stóð til að fara til Englands, Frakklands, Þýskalands og svo bakpokast í maí. Við bókuðum líka gistingu (djöfull hefði ég samt verið til í að borga alla gistinguna þá, þar sem pundið hækkaði svolítið mikið í október…) og svoleiðis.

Margt fleira skemmtilegt skeði um sumarið: Edda og Hrafnkell komu í heimsókn, sem lífgaði aldeilis upp á sumarið. Valdís tilkynnti um óléttuna sína. Ég fór í river-rafting með pabba og fleiri ættingjum. Ég sá andanefjur í fyrsta skiptið (og svo sá maður ekkert annað í einn og hálfan mánuð). Ég fór í óteljandi staffapartý, var samt yfirleitt edrú. Ég fór tvisvar suður um haustið með Ingu (og Snow kom örugglega með í annað skiptið).

Loksins kom að því að við Inga flúðum land, auðvitað var það samt rétt eftir að bankakerfið hrundi og maður heyrði fullt af hræðilegum sögum af því hvernig útlendingar tóku á móti Íslendingum. Allir voru samt voða næs við okkur, flestir virtust ekki einu sinni vita af bankaerfiðleikum Íslendinga. Fyrstu tvær – þrjár vikurnar voru alveg frábærar. London var æðisleg þarna í lok október, við Inga kíktum á markaði og skoðuðum garða og bara löbbuðum út um allt. Það var líka frábært að ferðast með Snæfríði, fórum til Derby og skoðuðum heimahaga Mr. Darcy, fórum til Cambridge og skoðuðum háskólana. Versta var samt bara að þurfa að hugsa um peninga alla daga. 

Lífið var ágætt í Manchester, margar ferðir voru farnar í Arndale Center (aðalega samt til að fá okkur að borða) og Royal Northern College of Music, skólann hennar Dagrúnar frænku, til að ofnota netið. Við rétt sluppum við að heimsækja perra til að skoða herbergi og enduðum í hálfgerðu suburb herbergi. Við fórum líka á McFly tónleika, þar sem meðal aldurinn var örugglega 19-20 ára, að meðtöldum öllum foreldrunum sem fylgdu litlu stelpunum (já og homma parinu sem sat fyrir framan okkur). Danny og Tom spiluðu veikir, en bættu það upp við að vera ofur krúttlegir (sérstaklega Danny). 

Ferðinni lauk svo á heimsókn til Köben, ég var þar viku lengur en Inga (enda kannski ekkert voða spennandi að vera lengi hjá annara manna fjölskyldu). Maður gerði svosum ekki mikið, en það var voða næs að fá að vesenast með Hrafnkeli og fara í gegnum flakkarann hjá Eddu og Dodda. Ég fór samt nokkrum sinnum í Fisketorvet, og við Inga kíktum líka í Tivoli (það skemmdi samt pínu að ég var alveg að verða veik).

Letilífið tók svo við þegar ég kom heim. Ég að vísu lagaði eitthvað pínu til, bakaði nokkrar sortir og sótti um í HA. Jólin voru líka fátækleg, við vorum bara þrjú í kotinu. Áramótin voru aðeins stærri, en samt flúði ég staðinn eftir matinn.

Ég skálaði nýju ári heima hjá Ingu og fór svo í ,,partý” til Kolfinnu. Eftir alveg ágætlegt magn af áfengi var haldið í Sjallann og eftir það þá var ég rosalega mikið út um allt. Bókstaflega. Ég dansaði pínu með stelpunum, hljóp svo því ég vildi vera fremst, hljóp svo að finna stelpurnar, hljóp á klósettið, hitti fólk sem ég hef ekki hitt lengi, faðmaði alla, hljóp út um ALLT til að finna stelpurnar, fann þær, týndi þeim aftur en fann þær loks aftur í endan og labbaði með Nönnu og Ingu heim. Ég fór lokst að sofa klukkan 8 og eyddi svo gærdeginum í þynnku (og eiginlega pínu af deginum í dag…). Ég held samt að ég hafi ekki gert neitt voða heimskulegt á djamminu…

Já, það er spurning hvernig þetta ár verður, vonandi verður amk eitt ættarmót, jubilering og eitt skóla reunion. Fjöskyldan verður barninu ríkari rétt fyrir páska, Elva og fjölskylda flytja væntanlega nær Íslandi… Ég held að þetta ár verði bara ágætt þrátt fyrir kreppuna.

 El president del PP a Blanes, Jordi Hernández, i la majoria de la junta local consideren que Lillo ha de plegar perquè «no assumeix la ideologia del partit» i «decideix el que convé a l’equip de govern sense tenir en compte el que la junta local aprova». També denuncien presumptes irregularitats en els comptes del grup municipal del PP de Blanes, i demanen «una auditoria comptable a l’Ajuntament sobre les assignacions al grup» des que Lillo és el regidor.