Saint Death (also known as La Santísima Muerte (Holy Death), and Doña Sebastiana (Lady Sebastianne), is a religious figure who receives petitions for love, luck, and protection. Saint Death is often depicted as a female figure. In some Mexican traditions, most notably among the descendants of Austrian immigrants, Saint Death is believed to be the wife of Krampus. She is sometimes referred to as Virgin Mary’s twisted sister.

Sad how poor people always grasp onto myths and bs… ohhh and no your Jeebu$ or whatever is not less crazy.
That catholic priest talking about con and fake.. hahaha he and his church are 100% fake, so are all other religions… get over it or look silly

Part 1

Part 2

Avui, 25 de novembre, dia internacional contra la violencia cap a la dona, m’agradaria fer especial menció a una dona que està contribuint en gran mesura a trencar el silenci i, destapar una de les atrocitats consentides més sagrants de la realitat que pateixen  les dones i xiquetes mexicanes en l’actualitat, Lydia Cacho.

lydia cacho

Lydia Cacho, escriptora i periodista, és reconeguda pel seu activisme en favor de les dones i contra les màfies de pederastia; va destapar una xarxa de pederastia en el sud-est de Mèxic en el seu llibre “Els dimonis del Edén” (2005).

Amb la publicació de “Els Dimonis del Edén” es va deslligar un escàndol polític a Mèxic, ja que s’inculpava dels delictes de corrupció i pederastia a personalitats amb important responsabilitat pública. Després de la publicació del llibre, va ser detinguda al desembre de 2005 en Quintana Rosego, en la costa del Carib, per policies de Pobla, que la van conduir encaputxada a este estat del centre mexicà, situat a 1.869 quilòmetres de distància del primer. Durant el trajecte a Pobla, Cacho va ser torturada psicològicament i amenaçada de mort. Va Romandre empresonada durant 24 hores, després de les quals va pagar una fiança d’uns 6.500 dòlars.

El dilluns passat, en unes declaracions fetes en roda de premsa a Madrid, Lydia Cacho va denunciar que durant els tres anys de Govern de Felipe Calderón s’han produït uns 15.000 assassinats, i va assegurar que el que es porta a terme en el seu país és una “guerra entre poders i no una batalla per la justícia i la pau social”.

Si dones com Lydia Cacho trenquen el silenci i són la veu de milers i milers de dones i xiquetes indefenses que pateixen els impunes i brutals abusos de poder masclistes, nosaltres, com a mínim, hem de contribuir a que no queden en l’oblit, visibilitzan-les com agraïment a la seva valentia, coratge, enteresa i valor en la tasca d’investigació i denuncia dels delits contra les dones i reivindicació dels drets humans de totes elles.

Es una Animacion, que esta en todos los idiomas (mudo) asi qe puedes tranqilamente disfrutarla, esta muy entretenido el cortometraje. En el cual se pone en peligro la raza humana por una simple dona xD jjaja mui weno

dman

Ontem fiz uma arte para ilustrar o novo blog Dona Maria Cereja, que vai tratar sobre emagrecimento, alimentação entre outros assuntos. Dá pra ter uma ideia pelo texto de descrição abaixo.

Criei um logo simples, aproveitando o aspecto de uma toalha de mesa, que vem de encontro e casa muito bem com a proposta do blog.

Logo vou trabalhar no restante do layout. Aproveitem e guardem este endereço pois logo terá bastante conteudo bacana para acompanhar: www.donamariacereja.blogspot.com

Art and logo for the blog Dona Maria Cereja, that talks about weight loss and good nutrition, among other subjects. The concept was to use a tablecloth, which blends well with the proposal of the blog.

Arte para o blog Dona Maria Cereja

Ante la situación económica y social que atraviesa el Estado y Aragón, y debido a las graves dificultades de financiación a los entes locales –ayuntamientos y comarcas-, el grupo municipal de CHA en La Almunia ha solicitado en el último pleno –la moción ha sido aprobada con el apoyo de todos los grupos y la abstención del PP- pedir al Ayuntamiento que éste se dirija al Gobierno del Estado para que inicie un debate sobre la financiación de los ayuntamientos, para que ésta sea más equilibrada y que por lo menos garantice un fondo anual de 365 euros para habitante y año.

Asimismo también se ha aprobado instar al Gobierno de Aragón para que actualice el IPC de los últimos seis años de los fondos transferidos directamente a las comarcas, así como la elaboración y diseño de un plan de inversión extraordinario para las comarcas que permitan llevar a cabo obras y proyectos que palien los efectos de la crisis a través de la creación de empleo.

José Antonio Acero, portavoz de CHA, ha indicado que “aprobar estas medidas es muy importante, ya que los ayuntamientos cada vez se responsabilizan de más servicios y el Estado parece olvidar que esos servicios son más costosos en el medio rural, donde los ayuntamiento son más pequeños y tienen escasos recursos”.

Cerca, perché il mondo è pieno di ciò di cui hai bisogno.
Dona, perché hai tutto ciò che serve al tuo prossimo
Ama, perché l’amore è l’unica cosa che ti riempirà la vita.
– Barbara Bevilacqua

Quadre de Toulouse-Lautrec. Es tracta de la pallassa Cha-U-Kao que va pintar al Moulin Rouge de París. Lautrec és conegut per haver estat el pintor dels famosos cartells francesos on anunciava espectacles, des de balls fins a concerts o representacions teatrals. Està fet a la tècnica de l’oli. Aquest quadre no es ven.

Tipo:
Reuniones – Congreso
Red:
Global
Hora de inicio:
El jueves, 05 de noviembre de 2009 a las 19:00
Hora de finalización:
El jueves, 19 de noviembre de 2009 a las 22:00
Lugar:
Campus de Tarongers – Edif. Departamental de Ciencias Sociales y Aulari Nord
Calle:
Av. Tarongers Facultat de Ciencies Socials
Ciudad/Pueblo:
Valencia, Spain

Descripción
Des de fa tres anys Acontracorrent-JEUV, en col·laboració amb l’àrea de la dona de EUPV, organitzem unes jornades feministes en les que volem treballar les problemàtiques de genere i la pervivència del sistema patriarcal de dominació a les nostres societats. Aquest any hem decidit aprofundir en dos temes tan importants com son: les dones a la història i dones i sexualitat.

Os convidem a participar a tots i totes.

Desde hace tres años Acontracorrent-JEUV, en colaboración con el área de la mujer de EUPV, organiza unas jornadas feministas en las que trabajamos las problemáticas de genero y la pervivencia del sistema patriarcal de dominación a nuestras sociedades. Este año hemos decidido profundizar en dos temas tan importantes como son: las mujeres a la historia y mujeres y sexualidad.

Os invitamos a participar a todos y todas.

Sesions:

1) Dijous, 5 de novembre, 19 h. – Saló d’actes del Edifici Departamental de Ciències Socials

Presentació de les jornades.

Inauguració de l’exposició “Camí cap a la igualtat” (Hall de l’edifici departamental de Ciències Socials).

Taula rodona: Camí cap a la igualtat, formada per:
- Cèlia Chofrer i Rico. Coordinadora de Dones per la Igualtat: Col·lectiu feminista Victoria Sau.
- Isabel Pla. Directora de la Unitat d’Investigació Econòmica i de Gènere, Universitat de València.
- Sara Céspedes. Las Moiras: Federación de Mujeres Jóvenes.

Invitació a una Picaeta… per a reprendre forces en la deconstrucción del sistema patriarcal i passar una estona amable.

2) Dimarts, 10 de novembre, 19 h. – Saló d’actes del Edifici Departamental de Ciències Socials.

- Documental i debat.

3) Dijous, 12 de novembre, 19 h. – Aula 502, Aulari Nord.

- Breu introducció a la “Historia de la sexualidad femenina”, a càrrec d’Elena Mendieta (La Alegre Conchita)

- Taller de Tupper Sex, a càrrec de La Alegre Conchita.

4) Dimarts, 17 de novembre, 19 h. – Aula 502, Aulari Nord.

- Conferència “Introducción a la teoría queer”, a càrrec de Nuria Escudero, llicenciada en cièncias polítiques / activista feminista i LGTB.

5) Dijous, 19 de novembre. 19 h. – Aula 502, Aulari Nord.

- Conferència “Identidad/Identidades”, a càrrec de Raquel Platero, psicòloga i docent en educació secundària i investigadora sobre ciutadania íntima en la Universidad Complutense de Madrid.

Clausura de les jornades.

[ eng. Nothing that can not be explained!] [ esp. Nada que no se pueda explicar! ] [ fr. Rien de ce qui ne peut s'expliquer! ] [ deu. Nichts, was nicht erklärt werden können! ] [ it. Nulla che non può essere spiegata! ] [ ch. 没有什么不能解释！ ] [ rus. Ничто не может быть объяснено! ] [ ar. هذا شيء لا يمكن تفسيره! ]

Molt bé! Ara tots ja sabem que la Senyora Presidenta, o sia la dona del President Montilla, té un fotimer de càrrecs. Els periodistes amb seu al carrer Nicaragua ja ens han “filtrat” que el seu amo -en SeràGossaa- vol que sàpiguem que en Felip Puig en tenia 41. Tranquil, Rottweiler, que ja n’hem estat informats. I t’estem molt agraïts per la cura amb la que tractes la informació aliena. Que trist, però, que se t’escapés la informació que tenies més a prop. Si, xicot, si, aquella que parlava sobre les malifetes del teu amic Bartolo.

Em recull el Panfletórico de Catalunya

Les explicacions que pugui donar en Felip Puig, en qualsevol cas, farien referència a una qüestió de 8 anys enrere. Si les ha de donar, que les doni. Però, SeràGossa, si per una qüestió de fa 8 anys et sents legitimat per ser exigent amb Convergència,  més legitimat et deus sentir per exigir explicacions  a la dona del teu “jefe”, no? Com que encara crec en la teva honradesa, espero llevar-me demà i llegir, en portada de qualsevol òrgan dels teus (digues-li El Panfletorico de Cataluña/nya) la petició d’aclariment a la Hillary Clinton llobregatina. Hi confio plenament, eh, no em decebis!

A mi, francament, me la porta fluixa si la senyora Hernández té 14 càrrecs, 25, 50, 100 o 2 càrrecs. El que voldria saber, això si, és quants diners ha cobrat aquesta senyora per tots els càrrecs de què gaudeix. I posats a demanar, que és gratis, voldria que els ciutadans poguéssim saber, amb exactitud, a les reunions a les que ha assistit, els acords en què ha participat, i els companys de viatge amb qui ha compartit una feinada tant estressant. Amb tantes tasques a sobre, la seva salut podria afeblir-se, i no m’agradaria que la dona del president patís cap malaltia que li impedís participar amb  empenta en la construcció d’aquest “estem fent estat propi” que tant proclamen els seus socis republicans.

Parelleta, que no cal la polícia per fer-vos parlar. Si voleu, podeu!

Veus malintencionades han fet córrer que cobra molt. No és el que em preocupa més. Si no és així, i ho suposo, el dubte que no em deixa dormir és el de saber  per què no surt ella mateixa a explicar la seva situació. Una bona explicació, en persona, permetria aclarir dubtes i desemboirar el tema. Si en Felip Puig ha embrutat la seva reputació, per què no surt ella a rebatre-ho, amb fets i dades sobre la taula? Cal que els sicaris la protegeixin? De què?

Senyors de Convergència i Unió, senyors del PSOE-Catalunyès, deixin de tirar-se pedres els uns contra els altres, i si realment volen fer net (regeneració, en diuen), aixequin les estores dels seus partits, i expliqui’ns, obertament i sense por, a quines institucions, consorcis, consells, i empreses públiques tenen gent representada. I com que ens creiem els seus desitjos de transparència, ja posats a fer, detalli’ns qualsevol remuneració que hagin percebut i en funció de què les han cobrat. Fer això que humilment els demano no els suposa cap tortuós tràmit  parlamentari ni cap modificació de llei vigent. Convertim les seves proclames en fets? No voldria pensar que tenen res a amagar. Al cap i a la fi, vostès són a la política per servir als ciutadans, i no crec que mai els hagi passat pel cap l’estranya idea de violar aquell principi que diu que “en política no s’hauria de fer res que no es pogués explicar”. Estem d’acord, oi?

Atualmente eu estudo, trabalho, tenho uma familia que me “ama”, saio aos finais de semana e namoro com uma pessoa incrivel!

Isso pode até parecer normal não?Menos pra mim que tenho piercings, sou louca para fazer um corte de cabelo ousado e o mais ‘inaceitável’: Sou homossexual.

Não! Minha familia não é “desajustada”, nem sofri algum tipo de trauma psicologico, que justificasse o meu desejo por mulheres. foi meio sem querer né? (sópraquemsabe)

Eu não sou consequencia da irresponsabilidade dos meus pais, afinal são/foram tão responsaveis quanto quaisquer outros por ai, com filhos heteros!Também não estou doente. Não preciso de tratamento pra me curar de algo que, definitivamente trato como indiferente…

Por mim não haveria distinção de opção sexual, se ao meu ver tudo é tão natural.O que tratam como anormal eu trato como avanço. O que tratam como um divertimento, regido apenas pelo prazer sexual (que pecado, rs), eu trato como um namoro comum!

na verdade nem tão comum, como diz o “CH” é tão bonitinho

Ainda não cheguei na parte do amor, que tantos falam que não se pode medir… O meu é medido! Pois não posso demonstra-lo de todas as formas. Mas de todo meu amor, é sincero pela mulher que me completa. A amo com todas as forças e irei lutar pra que dê certo. Como qualquer louco apaixondado!A felicidade é a cima de tudo uma atitude. É o presente, e não a lembrança de alguma situação vivida, não me prendo a promessas distantes “naquele dia…”, hoje eu sou feliz, hoje eu sou completa.O amor pode não ser tudo, mas é grande parte do que eu sou hoje. Por que metade de mim é o passado sofrido a outra metade é a vontade de vencer, sem perder a esperança.O que serve de combustível pra mim hoje, é o mesmo que serve pra muitos, tão iguais ou diferentes de mim.

Posso estar maluca, mas quem nunca viveu um grande amor? Eu ainda estou escrevendo a minha historia… Embora haja paginas em branco pela frente, a cada capitulo da minha vida eu aprendo que eu posso ir mais longe! Posso ser muito mais quando se tem ao lado uma pessoa que você possa contar, uma pessoa que você possa dividir os dias, as paginas sem receio do que vão pensar, uma pessoa que te ama tanto quanto você a ama, e que obviamente possa ser o amor da sua vida…

“É preciso nos curar da vergonha, da culpa e do medo que nos matam. É preciso viver a vida antes de morrer”

José Antonio Acero, Teniente Alcalde por el grupo CHA, ha indicado que con esta medida el ayuntamiento quiere ayudar a las familias y a las empresas rebajando la presión fiscal en tiempos de crisis.

El Ayuntamiento de La Almunia ha aprobado hoy en el pleno congelar todas las tasas municipales en el ejercicio de 2010, para de esa forma ayudar a las familias y a las empresas rebajando su presión fiscal y ayudando a activar el consumo para conseguir paliar de alguna forma los efectos de la crisis.

José Antonio Acero, Teniente Alcalde por el grupo CHA, ha indicado “que esta medida supondrá que el ayuntamiento tenga que llevar a cabo un mayor esfuerzo económico, ajustando el gasto corriente, sin permitir que ese ajuste pueda ir en detrimento de los servicios sociales que en la actualidad se prestan desde el consistorio ”.

Por último Acero ha señalado que el Ayuntamiento de La Almunia, que su partido gobierna en coalición con el PSOE, “es realista y en tiempos como los actuales congelar las tasas no sólo va a beneficiar a las familias, sino también a los pequeños comercios y empresarios de La Almunia”.

É nesta sexta-feira que iremos nos encontrar na sede do Projeto Vidinha, para comemorar o aniversário da Dona Dora, minha mãe e Presidente da instituição.

Será uma comemoração bem simples, porém especial, uma homenagem a alguém tão especial, que fez e faz diferença na vida de muitas pessoas.

Será um festa surpresa, portanto, iniciaremos as 20:00hs +ou-,  13 de novembro, sexta-feira.

Aguardamos você lá !!!

Endereço: Rua General Roca, 402 – Tijuca – Rio de Janeiro/RJ – CEP: 20.521-070.
Telefones: (21) 2264-3995 / 3449-0745 / 8515-4801

Fale somente comigo mesmo, porfavor !

Um forte abraço, Alex Araújo.

inviato da: Sara Pozzati

è possibile dare un significativo sostegno alla ricerca sulla fibrosi cistica per migliorare e allungare la vita di tante persone malate, inviando CONTINUA A LEGGERE: Fino al 31 ottobre “Insieme per guarire la fibrosi cistica”

“Quando a morte conta uma história, você deve parar para ler”. E como deve, A Menina que Roubava livros de Markus Zusak é um livro com turbilhões de sentimentos: assustador, encantador, maravilhoso e perturbador. Não é à toa que está entre o top 10 dos livros mais vendidos.

Ainda estou lendo o livro e maravilhosamente encantada, há muito tempo um livro não me prendia tanto, não me dava gosto ler. Com ele me desligo do mundo e sinto-me dentro deste fantástico mundo, fantasmagórico, mas com cor de vida.

Vida? Num livro onde a narradora é a morte? Sim, a vida é a esperança que acompanha o leitor a cada letra que ele junta para formar palavras e ler. A vida aqui acontece quando você acompanha a personagem e torce por ela.

Um livro que impressiona já no início. Enquanto ao final, bem, ainda não cheguei lá, mas uma coisa é certa, quando terminar de ler esse livro, me sentirei morta, pois selarei a capa do livro e darei fim a uma história fantástica que já considero parte de mim.

Indico a todos a leitura. E quando eu terminar de ler, passo aqui para dar minha opinião sobre o livro, talvez até lá ela mude, não sei. E você, leitor, qual sua opinião sobre esse livro?

Segue um pequeno trecho do livro para vocês.

Apresentando
A Alemanha nazista.
Uma menina com um irmão morto.
Um livro preto com letras prateadas.
Neve.
Dois pais de criação.
A mulher com punhos de ferro.
O enrolador de cigarros.
Um judeu escondido no porão.
Palavras…
…e bombas.

. Eis um pequeno fato .
Você vai morrer.

Para ler o restante clique no link abaixo e conheçam nosso novo blog

http://www.poemasepensamentos.com.br/2009/10/16/a-menina-que-roubava-livros-%e2%80%93-markus-zusak/

Dissabte que ve, 17 d’octubre, Madrid serà escenari, d’una manifestació convocada per grups neoconservadors confessionals contra l’avanç dels drets civils amb el suport de la Conferència Episcopal i del Partit Popular. En esta ocasió, el motiu serà manifestar la seva oposició al dret de les dones a decidir lliurement sobre els seus drets sexuals i reproductius, demandant la prohibició total de l’avortament a Espanya.

Les organitzacions signants creuen que es tracta d’un intent evident de manipulació política, l’objectiu real de la qual no és altre que el de ficar-se en la vida de les dones, estigmatitzant i criminalitzant el seu dret a decidir sobre la seva maternitat.

La societat no pot donar crèdit a les posicions ultraconsevadores i patriarcals que deslegitimen els drets fonamentals de les dones i, estan basats en una profunda desconfiança cap a l’autonomia i la capacitat de les dones a decidir sobre la seva pròpia vida i el seu propi cos.

En defensa d’una llei de terminis, com l’adoptada en bona part de la UE per governs d’esquerra i de dreta i, en vespres de la manifestació contra l’avortament, les organitzacions de dones criden a la reflexió, a través d’este vídeo sobre les conseqüències i repercussions que sobre la vida de milers de dones tindria atendre a les demandes dels grups anti-elecció.

Esta iniciativa estè avalada per les plataformes “Nosotrasdecidimos.org” i “Mujeres ante el Congreso“

Fa ja unes quantes hores que l’he vist i, encara pareix que estiga inmersa en les escenes i la trama pel.lícula. No m’ha defraudat, les expectatives que m’havia fet d’ella s’han cumplit de bon grau.

Àgora, la pel.lícula que tant ansiava vore des del maig passat quan la van anunciar, és al meu pareixer d’obligada visualització. L’ambientació, el decorat, el vestuari i la música potencien més si cap la extraordinària història d’un dona memorable que, Alejandro Amenábar, ha volgut que no quedara en l’oblit.

La història d’Hipatia d’Alejandria , no deixa indiferent a ningú. Filósofa que va viure en la segona mitad del segle IV fou una dona adelantada al seu temps, lliure e independent, periode de temps en el que les sangrentes disputes entre el paganisme romà, el judaísme i el cristianisme marquen l’inici del fundamentalisme religiós que prevaleix fins les nostres dies.

Recomane la pel.lícula per a tot aquella persona que vulga conèixer la fascinant història d’esta dona a més de passar un poc més de dos hores disfrutant d’un cine de qualitat i envergadura.

La vestimenta és el conjunt de peces generalment tèxtils fabricades amb diversos materials i usades per a vestir-se, protegir-se del clima advers i en ocasions per pudor (roba interior). La necessitat de vestir-se  a les cavernes sorgeix per a combatre les inclemències del temps, és per a això que es cacen animals i s’abriguen amb els seus cuirs o pells. Amb el transcurs del temps, la roba comença a associar-se amb la ubicació en la societat,  la modèstia personal,  l’ostentació o el luxe, les possibilitats econòmiques, les activitats laborals, etc. 

Aplicada a les dones, la vestimenta, per estar més subjecta a les modes imperants, generalment és més variada, dispar i colorida,i per eixe motiu pot donar més informació si cap de la dona que la vesteix. La vestimenta contribuïx a satisfer una imatge corporal d’un jo ideal i, arriba a complir diverses funcions com ara decoració, protecció (tant física com psicològica), atracció sexual, ocultament, autoafirmació, autonegació, identificació grupal i exhibició d’estatus o rol.

Continuant amb les dones (encara que, evidentment, també es pot aplicar a les homes) cal dir que, observant les seves vestimentes (les nostres) es pot aprendre molt de la dona i de la seva personalitat. Vulguem o no, la vestimenta ens delata, i no cal conèixer a una dona en profunditat per a, descobrir traços de la seva personalitat mitjançant la seva indumentària. 

La vestimenta doncs ens pot informar si una dona és tradicional, convencional, submisa, extrovertida, autoritària, insegura, eficient, responsable, creativa, imaginativa, altiva,arrogante, esteriotipada, intelectual, sociable, etc.

Amb la vestimenta es pot descobrir la importància que  li donem a l’ordre en la nostra vida,  així com si volem passar per ella desapercebudes o no, cridant l’atenció amb colors cridraners.

Ara bé, cal recordar que esta projecció de la personalitat mitjançant la vestimenta només és possible en la nostra societat occidental on la llibertat individual per a elegir i vestir vestimentes és un dret subjetiu que tenim i exercim, però no passa així en els països musulmans, on a la vestimenta se li reserva un codi estricte i d’obligat compliment, que forma part  de la Llei Islàmica en el que seu nivell d’exigència i tolerància varia en funció del règim polític que impera en el moment.

La llei islàmica determina que la dona ha d’estar sempre coberta per una túnica negra anomenada abaya, que li serveix per a tapar-se el cap, el rostre i el cos. La dona no sempre ha estat sotmesa a regles tan estrictes, sinó que amb el temps, i els canvis de successions les reglamentacions han anat variant. L’Islam ha anat agregant mesures estrictes per a la preservació de la dona en la vida social. Se les obliga a baixar els ulls en públic, a ocultar els seus pits i joieries. Les dones musulmanes estan obligades a fer ús de la túnica negra, el abaya, sempre que estiguin en el carrer, centres comercials, restaurants o qualsevol altre lloc públic, sense excepcions.

Per posar un exemple aparegut recentment en els mitjants de comunicació, el govern iranià ha aprovat fa uns dies, uns codis de vestimenta que formen part d’un Pla per a contratacar la influència d’Occident, i evitar així que els seus costums es colen en el seu país,

Una de les mesures que han posat en marxa és la prohibició als comerciants d’exhibir maniquís femenins sense el vel islàmic posat, o amb roba ajustada amb la qual es puga percebre les corbes del cos. Habitualment, els iranians que violen el codi de vestuari per primera vegada reben un advertiment formal, mentre que els reincidents poden enfrontar-se a un judici i a “classes d’orientació”.

Altres països com Sudan també apliquen severament estos codis de vestimenta i d’això s’en sap molt be Lubna Husein que va rer condemnada a 40 llatigades per la seva vestimenta, per dur pantalons. Li van commutar la pena per una multa i va passar 22 hores entre reixes. La seva lluita s’ha convertit en una esperança per a moltes dones que viuen sota un règim masclista i integrista.

Lubna Husein és un símbol de  les dones al Sudan, contra la submisió i opresió que els règims autoritaris i misògins exerceixen sobre elles, sobre totes.

Lubna Husein

I, amb relació al tema que ens ocupa, la vestimenta i la dona i, aplicat al meu poble, ara, que han passat les nostres festes majors, de l’observació de les vestimentes d’algunes de les dones en els actes cel.lebrats, he pogut descobrir molts traços de la personalitat i intencionalitat imperant d’algunes d’elles. Curiós, molt curiós i de fet ha sigut precissament eixe el motiu de la publicació d’este post.

Darrera la femenina i alegre fotografia s’amaga Verònica Melià. Una dona menorquina, formada a Barcelona, forta i capaç. Apasionada del teatre, si s’ha de definir per alguna cosa, o explicar a què es dedica, ella explica que és actriu i es dedica al teatre.

El seu compromís social l’ha convertit amb la Co-Coordinadora de Joves d’Esquerra Unida de totes les Illes Balears. Al mateix temps, és la Tresorera del Consell de la Joventut de les Illes Balears (acaparat per mallorquins). I aquest estiu ha donat una gran passa personal i aconseguit la somiada indepèndencia, s’ha emancipat i ara viu a un lloc idílic (Es Canutells) de la idílica illa de Menorca.

Per cert, la frase correspon a una camiseta del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), dins la seua campanya permanent contra la societat patriarcal que ens domina i ens condueix.

Imatge publicada al Fotolog.

Al día siguiente a eso de las 10 de la mañana caminamos nuevamente hacia la Plaza Cataluña no antes de hacer una escala y comprar un paquetito de una dona y un café por 1.00 euro en el McDonald’s y pasar el kiosco del turibus para comprar el pasaje del recorrido por la ciudad con un costo de 19.00 euros por persona. Las rutas del turibus son tres: roja, azul y verde en las que puedes bajar y subir las veces que quieras durante el día… puedes aprovechar para caminar, realizar el safari fotográfico o comer donde te atraiga, aunque los precios si cambian un poco entre zona turística residencial o popular. Estos autobuses con dos pisos te pasean y te ayudan a descubrir de la forma más cómoda con una guía de audio los lugares más atractivos e interesantes de esta hermosa ciudad. Las rutas más recomendables son la roja y la azul que cubren los monumentos y los edificios más emblemáticos de Barcelona, pero nunca está de más aprovechar todas: www.barcelonaturisme.com