Of course much of Freenet’s publicity has centered around the issue of copyright, and thus I will speak to it briefly. The core problem with copyright is that enforcement of it requires monitoring of communications, and you cannot be guaranteed free speech if someone is monitoring everything you say. This is important, most people fail to see or address this point when debating the issue of copyright, so let me make it clear:

You cannot guarantee freedom of speech and enforce copyright law

It is for this reason that Freenet, a system designed to protect Freedom of Speech, must prevent enforcement of copyright.

via The Freenet Project – /philosophy.

La prova ben clara d’això la tenim a la Unió Europea. Ara ja han aprovat el tancament de connexions a internet sense ordre judicial en casos d’infracció de la llei de drets d’autor.  Per fer això cal que la policia monitoritzi les comunicacions. És a dir, en nom dels drets d’autor, estant muntant la infraestructura que la STASI somniava tenir. Algú es creu que no l’empraran per a altres coses molt menys honorables?

L’exposició “El so enregistrat”  va tenir una bona acceptació a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i es va acabar allargant fins a final de curs. Ara es presenta durant tot el mes de novembre a la Biblioteca de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Si en el seu moment no la vàreu poder visitar, ara teniu una segona oportunitat.  L’horari: de dilluns a divendres de 10′00h. a 19′00h.

Per arribar a l’ESMUC teniu les següents possibilitats:
Metro: Marina o Glòries (L1), Monumental (L2)
Bus: 6, 7, 56, 62, B21, B25
Tren de rodalies: Clot i Arc de Triomf
Tram T4: Auditori-Teatre Nacional
Bicing: Meridiana-Padilla

Avui (17/05/09) és el dia internacional d’internet tot i això son pocs els optimistes que festejen el dia, moltes de les webs/associacions que parlen de la red critíquen el moment actual i inviten a reivindicar els drets dels internautes. Us enganxo una notícia llegida a http://www.adslzone.net/article2947-feliz-dia-de-internet-el-24-de-mayo-saldremos-a-la-calle-para-defender-nuestros-derechos.html però trobareu el mateix o similiar en diferents webs “de referencia” o almenys amb una gran tràfic i moltes visites a l’equena com http://www.internautas.org/html/5542.html, http://barrapunto.com/articles/09/05/16/1255215.shtml, http://www.theinquirer.es/2009/05/17/dia-de-internet-%C2%BFtenemos-algo-que-festejar.html …

Feliz día de Internet. El 24 de mayo saldremos a la calle para defender nuestros derechos

El 17 de mayo de 1865 se fundó la Unión Internacional de Telecomunicaciones, ahora se celebra el Día de Internet en todo el mundo. En España la situación de la red no ha cambiado demasiado durante este año, sin embargo, es importante defender nuestros derechos ya que la industria audiovisual y las sociedades de gestión quieren imponer su propia ley.

Multitud de eventos conmemoran en España el Día de Internet y algunos operadores como Telefónica aprovechan para lanzar ofertas especiales. Por ejemplo, ADSL de 1 mega desde 20 euros al mes, aunque con 2GB de límite de tráfico.

Varios Ayuntamientos han organizado actividades, otros ofrecen WiFi gratis y habrá charlas y eventos que tratarán de acercar Internet a la ciudadanía. Lo realmente importante son los derechos de los internautas y para ello el próximo día 24 de mayo saldremos a la calle en Madrid.

No queremos que las sociedades de gestión se conviertan en jueces, tampoco queremos que nos desconecten el servicio por compartir nuestros ficheros en redes de intercambio P2P y tampoco queremos un canon adicional para financiar la ausencia de publicidad en Televisión Española.

Reivindicaciones:

- Rebaja en el precio del ADSL, Internet es un servicio básico y muchas familias no tienen acceso porque es demasiado caro y la situación económica es grave.

- Queremos que se respeten los derechos civiles de los internautas y la neutralidad de la red

- Exigimos que no se aplique un nuevo canon en las conexiones de Internet

Contamos contigo el próximo domingo 24 de Mayo de 2009  a las 12:00 en la Plaza del Rey (Frente a Ministerio de Cultura) (MADRID) ¡FELIZ DÍA DE INTERNET!

Ja es pot visitar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació* l’exposició El so enregistrat:història del document sonor, que tracta l’evolució dels suports sonors des dels seus inicis amb els corrons de pues fins a l’actualitat i la música escoltada en “streaming” directament d’internet, passant per cilindres de cera, discos òptics, cintes magnetofòniques i tot estri que fins ara ha servit per fixar el so en un suport físic. Tots els documents tenen la corresponent catalogació i cada vitrina conté un cronograma amb fets relatius tant a la invenció dels aparells enregistradors/reproductors de so, com la invenció dels suports o formats (en el cas dels suports digitals) i la seva comercialització. Cal esmentar que una de les vitrines s’ha dedicat a l’enregistrament de la paraula i, una altra, a la Llei de Propietat Intel·lectual.

A més a més de l’exposició, situada a la primera planta, trobareu una selecció de llibres sobre documentació musical a la biblioteca de la mateixa facultat i, en aquesta web, una pestanya nova amb una bibliografia temàtica i selectiva, anomenada Bibliografia professional, que està oberta a suggerències de tot tipus i que és perfectament ampliable.

L’horari de visites és el mateix que l’horari d’obertura de la facultat, tots els dies de 8 del matí a 21 de la nit. La durada de l’exposició és de març fins abril de 2009.

Disseny: Sara Guasteví, Evelio Martínez, Gustavo Villazán i Montserrat Urpí, membres del Grup de Documentació Musical del COBDC.

Organitza: Grup de Documentació Musical del COBDC, Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya

Col·labora: Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona

*C/ Melcior de Palau 140, 1er pis

Metro L3 i L5, Sant-Estació

Bus 27, 32

Un link val més que mil paraules:

http://cyber.law.harvard.edu/blogs/gems/ion/secreativo.swf

El Col·legi va enviar fa uns dies a tots els mebres el següent text, del que ens han donat permís per a publicar-ho també al bloc, donada la temàtica:

POSICIONAMENT DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA I EL COL·LEGI OFICIAL DE BIBLIOTECARIS-DOCUMENTALISTES DE CATALUNYA SOBRE LA PROPOSTA D’AMPLIACIÓ DEL TERMINI DE PROTECCIÓ DELS DRETS DELS ENREGISTRAMENTS SONORS-

La Biblioteca de Catalunya i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya s’uneixen a la iniciativa promoguda per la Biblioteca Nacional de Finlàndia i l’Associació de Biblioteques de Finlàndia contra l’ampliació del termini de protecció del dret d’autor dels enregistraments sonors de cincuanta a noranta-cinc anys

El Comissari Europeu Charles McCreevy vol tirar endavant una proposta per ampliar el termini de la protecció del dret d’autor dels intèrprets per als enregistraments sonors. Actualment la legislació protegeix durant un termini de 50 anys, i el Comissari pretén allargar-ho fins als 95 anys. Als Estats Units el termini de protecció ja és de 95 anys.

Aquesta proposta ha provocat la reacció de diverses entitats que consideren que violen els drets bàsics dels consumidors i en canvi no aporta cap benefici.

Des d’Electronic Frontier Foundayion (EFF) Europe ja Open Rights Group (ORG) s’ha llançat una petició a través del web http://www.soundcopyright.eu/petition per recollir signatures en contra. Més de 10.000 persones ja l’han signada.

El passat 14 d’abril Mark Perkins, membre del Comité de la IFLA, s’ha manisfestat sobre aquesta proposta: [IFLA-L] Petition against EU extension of sound recordings copyright, http://www.ub.uni-dortmund.de/listen/inetbib/msg36231.html

És important que les associacions bibliotecàries mostrin la seva oposició a aquesta proposta a través dels seus màxims representants europeus, com ja han fet a Finlàndia.

La Biblioteca de Catalunya ha adaptat els arguments presentats per la Biblioteca Nacional de Finlàndia i l’Associació de Biblioteques de Finlàndia per fer-los arribar a tota la comunitat catalana. Juntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya us demanem que en prengueu part i aixequeu la vostra veu tan forta com sigui possible.

LA PROPOSTA

El Comissari Europeu encarregat del comerç interior Charles McCreevy ha proposat una extensió de la protecció del copyright per als enregistraments sonors, augmentant dels 50 anys actuals a 95 anys, per tal de donar als intèrprets igual protecció que als compositors. A menys que el termini de protecció s’ampliï, alguns intèrprets europeus aviat perdran els beneficis dels enregistraments realitzats a finals de 1950 i a principis de 1960, afirma McCreevy. Encara no s’ha publicat una proposta detallada, però atès que el Comissari ha anunciat que vol avançar en la proposta ràpidament, cal actuar i posicionar-ne per veure com pot arribar a afectar aquesta decisió.

ELS DRETS D’AUTOR I ELS DRETS AFINS NO SÓN EQUIPARABLES

La protecció dels drets d’autor dels intèrprets no es pot equiparar a la protecció dels compositors i altres autors. La majoria de les composicions només tenen un o dos autors i el termini de protecció es compta des de la mort del darrer autor. Els drets en els enregistraments sonors pertanyen a la companyia discogràfica i als intèrprets participants en els enregistraments, els quals de vegades poden superar el centenar. Les companyies no tenen data de mort.

L’extensió d’aquest termini inevitablement conduirà a situacions en les que alguns enregistraments es protegiran més temps que el propi treball enregistrat, i com a resultat sorgiran en noves demandes d’extensió de la protecció.

És cert que un petit nombre d’intèrprets vius perdran els beneficis de la gravació d’aquests enregistraments quan el termini actual expiri.

MÉS PERJUDICIS QUE BENEFICIS

El Comissari McCreevy no ha publicat cap pressupost o estimació dels beneficis addicionals que els intèrprets guanyaran amb l’ampliació del termini. I en realitat, les gravacions de més de 50 anys no s’emeten amb gaire freqüència, i les que tenen 95 anys gairebé mai. Per a la majoria d’intèrprets i el seu patrimoni, aquest benefici extra només suposaria uns pocs euros anuals, com a molt. En canvi els danys causats per això serien molt més amplis que els beneficis.

UN PROTECCIONISME POC FONAMENTAT

L’extensió del drets dels intèrprets havia estat proposada prèviament en la Unió Europea basada en la competitivitat de la industria discogràfica Europea. Era evident que la industria discogràfica europea no podria competir amb la industria discogràfica del Estats Units, que ja té els 95 anys de protecció. Al Regne Unit, l’informe Gowers demostrà consistentment que aquesta evidència era falsa. En tot cas, la protecció de més curta durada fa la indústria europea més competitiva.

Als Estats units, s’han fet estudis dels danys causats per una protecció excessivament llarga. A la pràctica les companyies discogràfiques no han estat interessades en promocionar enregistraments de més de 50 anys, perquè la seva demanda és mínima. Tampoc no ha estat el seu propòsit cedir les llicències a altres companyies. Com a resultat, als Estats Units la majoria dels enregistraments que tenen més de 50 anys i estan disponibles per a propòsits educatius i d’investigació són reedicions europees. Si la proposta avança, la disponibilitat dels enregistraments sonors decreixerà dràsticament també a Europa.

- Investigació, conservació, comunicació pública, uns drets limitats -

L’extensió del termini de protecció no només s’aplica als enregistraments editats comercialment. S’aplica a tot tipus d’enregistraments. Incloent-hi emissions, gravacions privades i enregistraments fets amb propòsits de recerca. Sense l’autorització dels propietaris dels drets, els enregistraments protegits no poden ser emprats per a cap propòsit, això pot afectar a les activitats habituals de documentació dutes a terme per biblioteques i arxius.

- Creixement de les obres òrfenes -

L’extensió del termini podria causar un enorme problema “d’obres òrfenes”; enregistraments de 90 anys no podrien ser emprats per a cap propòsit sense el permís dels propietaris dels drets, i en la majoria de casos seria impossible identificar-los. Al llarg del temps, moltes companyies discogràfiques canviaran el nom, aturaran les seves operacions o entraran en fallida. Fins i tot l’estat en el qual treballen pot deixar d’existir. Els intèrprets moren i els drets passen a segones i terceres generacions. Per la qual cosa la majoria dels enregistraments tenen poc valor econòmic després d’un llarg termini i els canvis no estaran documentats enlloc.

- Més inconvenients -

D’ençà l’aparició de la música digital sense disponibilitat en cap suport físic, aquesta extensió de drets només quedarà documentada si els enregistraments s’identifiquen amb el corresponent ISRC. Aquesta identificació, nascuda per tal de recaptar els imports de distribució i difusió, potenciarà el control de l’explotació dels fonogrames mentre siguin d’interès comercial. Hi ha estudis que assenyalen 14 anys com a mitjana de temps d’explotació d’un fonograma (els que es recomanaven en la primera llei dels EUA). Més enllà, ja no dóna beneficis. Quin autor/intèrpret voldria estar fora del mercat 80 anys?.”

- Una societat de la informació accessible?-

L’extensió del termini pot fer perillar els treballs de preservació i difusió duts a terme per diferents biblioteques nacionals, legalment responsables de la preservació i difusió del patrimoni cultural de cada país. L’extensió proposada pot entorpir la gestió d’aquesta tasca, ja complexa i costosa d’assumir a cada país. I en el cas que tingués un efecte retroactiu, la majoria dels documents hauran de ser tancats per al públic o consultats després de fer molts tràmits i gestions.

- On és l’equilibri? -

Segons la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides, els drets de propietat intel·lectual i el dret d’accés a la informació es veuen com dos drets d’importància equivalent. Però si s’avança en la proposta d’extensió es provocaran restriccions sense motiu per la llibertat d’informació, encara que es creïn equilibris adequats. En resum les conseqüències negatives de l’extensió per a les biblioteques i els arxius està ben documentada, mentre que no hi ha estudis que demostrin els beneficis positius. Com assegurà l’informe Gowers el 2006 seria possible augmentar aquest termini si es demostra necessari, però seria molt difícil escurçar-lo si es demostra excessiu: http://www.fundsis.org/docs_act/90_pbr06_gowers_report_755.pdf

A l’estudi del Centre for Intellectual Property Policy and Management at Bournemouth Law School, assenyala que una ampliació de la protecció de drets no necessàriament afavoreix els creadors, una altra contradicció.

Informeu-vos i signeu a: http://www.soundcopyright.eu/petition

En poc temps, els usurers integristes dels drets d’autor. Ahir es va saber que un jutge ha anulat la condemna a pagar 222.000 dòlars que se li va imposar a una mestresa de casa, Jammie Thomas, per haver-se descarregat 24 cançons d’Internet. Algú havia de posar trellat a l’assumpte i dir que la sentència era una barrabassada. D’altra banda, fa uns dies, l‘Audiència de Madrid va anula la condemna contra la pàgina de torrents Sharemula. El tribunal entén que posar enllaços pe compartir arxius no és un delicte i així deixa sense efecte la condemna que demanaven Promusicae, Sgae i altres ‘aes’. I no hi ha possible apel·lació. Ara correran a denunciar-los per la via civil, però han collit un bon fracàs. I, al final, el Parlament Europeu ha rebutjat que les operadores d’Internet es convertisquen en policies que espien els seus clients a vore si es baixen una cançó o una pel·lícula amb copywright. Una miqueta de trellat en un món que vol llibertat i que, val a dir-ho també, de vegades li falta una mica de responsabilitat. Que en prenguen nota totes eixes associacions d’usurers dels drets d’autor, d’això i de la bona marxa de les tendes online de música, com Itunes, com Amazon i com ara MySpace. Ací està el negoci i el benefici dels autors.

A finals del proper mes d’octubre AEDOM realitzarà a València la segona edició del curs Propiedad intelectual en las bibliotecas y Archivos Musicales. Aquest curs es realitza en col·laboració de l’Institut Valencià de la Música.

Per més informació, podeu consultar el fullet informatiu del curs.

Acabo de rebre un correu d’un amic amb el que ham compartit molts projectes sobre la Franja. Ell s’estima la Ribagorça i jo el Matarranya. I de banda a banda del mapa hi ha la Franja. La qüestió és que m’explica que s’ha decidit a difondre uns fets que l’han molestat enormement. Ell va defensar la seua tesi l’any 2003. I tal com és habitual, la penja a internet a l’accès de la comunitat científica. Però més de quatre anys més tard descobreix que un treball premiat (econòmicament) l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya és un plagi del seu treball. Diu el meu amic “el treball al qual faig al·lusió és un “copiat i enganxat” literal de la meva tesi, a excepció del títol (en part) i intertítols (on per cert hi ha força faltes d’ortografia). Només cal que agafin frases a l’atzar del text premiat i facin una recerca a Google per caure de nou a la meva tesi penjada a internet.” La qüestió és que els diners i el reconeixement se’ls ha emportat un altre. I per a fer tesis doctorals, 500 euros bé que van.

És evident que no entro a comentar la jugada perquè ja em pareix massa evident quina és la meua posició. Però em fa reflexionar sobre els meus plantejament sobre drets d’autor en el camp científic. Fa algun temps una persona em va recomanar que cada cosa que escriguera la registrara. Li vaig contestar que em pareixia excessiu, i que el que jo faig és que sempre que haig treballat per a una institució pública faig el possible per a que el contingut estiga accessible de manera gratuïta per Internet, i amb els drets de còpia oberts. El treball està pagat per una institució pública. Per tant, quantes menys còpies en paper haguem de fer i més lluny arribo el treball, més raonable és aquell encàrrec. Qualsevol persona que estiga parlant d’aquell tema sobre el que m’han pagat per a fer recerca, ha de tenir molt accessible les investigacions que l’adminsitració s’ha decidit a pagar amb els impostos de tots.

Si el que estic produint depén únicament de mi, el que faig és afegir-hi els drets d’autor Creative Commons a l’obra: fotos, presentacions… La veritat és que m’apetix molt que una cosa que faig arribo molt lluny, sobretot si ja me l’han pagat o la faig perquè en tinc ganes. Amb el Creative Commons que habitualment utilitzo, que és que priva a l’altre de traure’n profit econòmic de la meua obra, i l’obliga a difondre-la en la mateixa tipologia de drets, reconeixent a l’autor. Suposo que el que faig és facilitar i potenciar que qualsevol persona que entengue que el meu treball li servix, l’utilizo amb la bondat de millorar-lo i utilitzar-lo per a coses positives i sense ànim de lucre. I tant com li sigue possible, reconéixer la faena de l’obra original.

Clar, el fet que algú presento a un premi un treball que és meu, no quadre amb el que la visió bondadosa de la humanitat em permet. No m’entre al cap que algú arribo a tindre tan poques llums com per a presentar un treball copiat-i-enganxat a un premi científic. Perquè si una cosa es pot tenir clara és que tard o d’hora un Doctor té més que apamada tota la bibliografia sobre el seu microtema. Un any abans o després arribarà a trobar-se de cara amb el seu treball copiat-i-enganxat.

A nivell moral i acadèmic el tema no crec que suposo excessiu problema, perquè les coses se posen en el seu lloc aviat. Però a nivell judicial quin tipus de garantia em mostra un Creative Commons per a defensar que aquella persona no tenia el meu consentiment implícit sobre el que ha fet?

Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.

Molts artistes s’estan emparanoiant amb els drets d’autor. La darrera bogeria l’ha protagonitzada Prince, que juntament amb la seua companyia discogràfica, la Universal, ha denunciat Google i a la mare d’un nen d’un any per penjar a la Xarxa un vídeo on se’l veu ballant amb la cançó “Let’s go crazy” de fons. La música ni tan sols s’escolta bé, però l’excèntric Prince considera que viola els seus drets d’autor i ho portarà als tribunals
Escolta el tema de Prince – Let’s Go Crazy

La legislació americana, anglosaxona en general, utilitza només el concepte de “propietat intel·lectual” que inclou el de “propietat industrial”.
A la legislació espanyola (i a d’altres d’europees), per contra, per propietat intel·lectual s’entén els drets d’autor literaris (ampliats per la llei recent a l’arquitectura, etc.), el copyright dels anglosaxons, i el dret de patents es coneix com propietat industrial. Els textos de la C.E. redactats fonamentalment en anglès, engloben la P. Industrial dintre el concepte més ampli de P. intel·lectual, seguint el model anglosaxó.
La IPR helpdesk, per tant, segueix aquest criteri. Això té també un sentit pràctic, per quant, als primers estadis d’una relació entre un creador / inventor / guionista etc., i l’empresa a la que ofereix la seva iniciativa, l’única protecció possible en termes pràctics és la de la llei de P, Intel·lectual (o la de la llei de competència deslleial).
També la OMPI/WIPO té el mateix criteri.