Aquest és un nou espai que intentarà acostar tecnologia i educació social. Ens adrecem a qualsevol lector que ens vulgui seguir, però especialment al col·lectiu professional dels educadors i educadores socials.

SocialTics serà un blog que recollirà informacions, reflexions i articles d’interès per la pràctica de l’educació  no formal i el món social,  intentant transmetre que la tecnologia és un element més que els professionals de l’educació, han de tenir molt present en la seva pràctica.

Pretenem, a partir d’una panoràmica general de la interrelació entre comunicació, organització i tecnologia, entendre com les TIC generen noves formes de coneixement i cercar la forma en que aquestes noves vies d’aprenentatge són aplicables a la tasca diària de l’educador, però no només com una eina de millora de la productivitat personal, sinó també com una realitat de treball amb molts dels usuaris de serveis socials, principalment infants que cal afrontar, perquè aquesta no es converteixi en un nou factor d’exclusió.

Us recordem que el dia 26 de novembre del 2009 teniu dos dos congressos força importants:

1. I Congrés Català d’Eduació Social a Vic: fins el dia 13 de novembre, encara teniu temps de fer la inscripció!

2. X Congreso Nacional de la Asociación Española de Trabajo Social Sanitario a Oviedo

Els Premis d’Educació en el Lleure són convocats per la Fundació Lluís Carulla amb el suport de la Secretaria General de Joventut de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. L’objectiu d’aquests premis estan destinats, d’una banda, a promoure projectes i, de l’altra, a reconèixer i difondre experiències i trajectòries de caràcter educatiu dins l’àmbit de l’educació social i del lleure.

Dotació: 

• 2 premis de 4.000 euros cada un per a nous projectes.
• 2 premis de 4.000 euros cada un per a treballs que presentin el resultat d’una experiència ja realitzada.
• 1 Premi de 4.000 euros de reconeixement a la trajectòria d’una entitat en el camp de l’educació en el lleure.

El termini de presentació de propostes finalitza el 10 de desembre de l’any 2009. Visiteu la web de la Fundació Lluís Carulla.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació i el seu ús és un tema que està aflorant actualment tant en la investigació universitària com a les converses entre pares que esperen els seus fills a la sortida de l’escola.

Del que estem parlant són de dos factors interrelacionats: la informació i com aquesta es comunica a través de nous canals. Penso que val la pena desglossar els tres factors: els nous canals de transmissió, la informació i la comunicació. Pel que fa als nous canals de comunicació són immensament variats (televisió, internet, mòbil, etc.) però tenen un factor en comú: són mitjans virtuals, és a dir, en sí mateix no són sinó en potència. Si aquests canals no són sinó en potència necessiten, doncs, de la intervenció de les persones per a generar informació a comunicar. Així doncs, els canals en sí no són bons ni dolents, sinó l’ús que en facin les persones. És un pont un bon instrument? Depèn si l’utilitzo per creuar a l’altra banda o per llençar-m’hi.

Tot partint d’aquesta base crec que de la mateixa manera que s’ha educar a l’hora de fer servir un cotxe (conduir té unes potencialitats i també unes normes), l’ús de les noves tecnologies també s’ha d’educar. Les eines (mòbils, videojocs, etc.) en sí no són contraproduents ni són la panacea per millorar la relació entre persones. Cal, doncs, tenir una intenció i ser-ne conscient. Què vull comunicar o saber? On m’haig de dirigir? Com ho haig de fer? En cada cas concret, la utilització de les xarxes virtuals millora la meva comunicació? Poder dominar les eines tecnològiques i alhora tenir una intencionalitat és el que, per a mi, dóna sentit a l’ús de les noves tecnologies.

En aquesta línia hi ha iniciatives molt interessants com ara els blocs creats des de presons, que serveixen als interns per a expressar-se i rebre respostes. Són una finestra al món exterior. En altres camps també es pot utilitzar la tecnologia com a mecanisme per a motivar com ara la poesia per SMS, que podria ser utilitzada a les aules dels instituts de secundària. O bé les xarxes de coneixement compartit com ara les wikis. Ara bé, cal saber com utilitzar aquests mitjans així com les limitacions que tenen.

D’altra banda existeix la tendència en la intervenció social a pensar que les eines per sí soles milloraran l’aprenentatge. L’exemple el trobem el l’allau de pantalles tàctils que ocupen les escoles primàries (tocades només pel mestre, que sinó s’espatllen) o bé les factures milionàries que reben molts pares del mòbil dels seus fills (es tracta d’educació o control?).

Així doncs, només vull dir que les eines són útils i necessàries perquè al món on vivim cada vegada més és necessari dominar-les per poder sobreviure. Ara bé, la eina principal som nosaltres mateixos i si no ens en fem càrrec ningú més ho farà per nosaltres.

Referències:

Daniel Aldaya, poeta SMS

Les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull (EUTSES), es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre d’Asun Pie Balaguer:

Educació social i teoria Queer: de l’alteritat o les dissidències pedagògiques

En la presentació també intervindran Jordi Planella, expert en discapacitats, i Martín Correa, antropòleg i coordinador de Ràdio Nikosia.

Data: dimecres 21 d’octubre de 2009

Lloc: Aula Magna. EUTSES (c. Santaló, 37 Barcelona)

Hora: 19h.

PIE, A. (2009). Educació social i teoria Queer: de l’alteritat o les dissidències pedagògiques. Barcelona, UOC.

El rar és aquell diferent, aquell discriminat o exclòs, aquell al que no deixem formar part del bucle que hem anat fabricant al llarg dels anys anomenat normalitat, una normalitat creada a partir de construccions socials.

Aquest llibre, posa en joc moltes qüestions, en ocasions incòmodes, en ocasions trencadores, on es replantegen els diferents models d’actuació dins l’àmbit social per acabar proposant una pedagogia en base a la diferència.

Disponible a la Biblioteca

25 DE JUNIO: CONCIERTO DE SAMBA EN SALA MATISSE

Organiza: Médicos Sin Fronteras

MSF te invita al concierto de “MÁS QUE SAMBA”

Concierto del Grupo brasileño “MÁS QUE SAMBA” a beneficio de los proyectos de MSF contra la desnutrición infantil.

Dónde: Sala Matisse
C/ Ramón de Campoamor, 60
Cuándo:
Jueves, 25 de junio

De 22:30 a 23:00 h – Charla sobre Desnutrición

A las 23 h. Concierto

Entradas a 5 €

Carta als immigrants que acaben d’arribar

Sigueu benvinguts en aquest país. Aquestes ratlles volen, en primer lloc, donar-vos una cordial acollida i expressar el desig que, després d’un viatge que per a molts haurà estat dramàtic, pugueu trobar al costat nostre uns mínims de benestar i de reconeixement. Però, a més, amb aquesta carta desitgem proporcionar-vos algunes informacions mínimes, d’aquestes que no apareixen en els mapes, ni en les guies ni en els plànols, però que també poden ajudar a situar-se als qui arriben a un lloc desconegut.

1. El país on arribeu

Veniu a una terra on, malgrat la seva bonança econòmica, potser no viu un dels seus millors moments. Molts de nosaltres, temps enrere, vam ser emigrants, però els diners tendeixen a tornar-nos a tots desmemoriats i insolidaris.Hem de lamentar que no us rebem precisament per esperit d’acollida sinó, senzillament, perquè us necessitem.

Durant uns anys, en el nostre continent europeu, se’ns va parlar de la manca de feina com d’una “maledicció estructural irremeiable”. I vet aquí que avui comencem a sentir a parlar una altra vegada de “falta de mà d’obra”. Tenim la sospita que totes dues dades no es contradiuen, sinó que es connecten entre si. Atès que anys enrere hi va haver estudiosos del tema que asseguraven que “no existeix una relació estructural sistemàtica entre la difusió de les tecnologies de la informació i l’evolució dels nivells d’ocupació”; o que la crisi laboral “no pot ser explicada mitjançant les categories tradicionals i els debats obsolets sobre l’acabament del treball”. Que “la difusió de la tecnologia de la informació en l’economia no indueix directament la desocupació” sinó que més aviat “mai no van ser els treballadors més vulnerables”. Aquesta vulnerabilitat del treballador va desanimar moltes justes reivindicacions laborals. I avui, que la bonança de l’economia podria tornar a reanimar-les, els nostres poders econòmics recorren a vosaltres i a la vostra desesperació, per evitar-ho. L’oferta de treball que el nostre món desenvolupat vol portar a terme, és massa vegades oferta d’un “treball porqueria”.

Convé saber-ho per no enganyar-se, si després us sentiu injustament maltractats. I, fins i tot, si de vegades trobeu manca d’acolliment en l’estrat social obrer, que (per haver estat el que més va patir en el passat) també havia estat moltes vegades el més solidari i el més acollidor. El món del treball ara pot mirar-vos simplistament com a competidors indesitjats.

2. La decisió d’emigrar

Aquesta és la realitat que us trobareu i que us convé conèixer. Tant de bo que el coneixement d’aquesta dada ajudi a plantejar-vos correctament la decisió d’emigrar. Coneixem molts casos entre vosaltres que es van decidir a venir per la desesperació i la falta d’horitzons. Una noia de l’Est europeu declarava una vegada que, en el seu país, l’únic horitzó d’una gran part de la joventut era, si són nois, jugar mitjanament bé al futbol, a veure si acabaven fitxats per alguns equips occidentals. I si són noies, anar a capitals del sexe com Budapest, a filmar pel·lícules pornogràfiques. I, pels qui no acceptessin aquestes condicions, venir a cegues a veure si podien, si més no, “vendre La Farola” pels carrers.

Però en coneixem d’altres que tenien al seu país d’origen un lloc de treball

suficientment segur, i que el van deixar pel somni enganyós d’un enriquiment fàcil. Un somni induït per l’espectacle il·lusori de molts dels nostres concursos televisius, la transmissió dels quals arriba als països nord-africans i en els quals sembla que en aquest país es regalin els diners. Això no és així de cap manera, ni té la raça humana aquests nivells de generositat: sempre els diners que es llencen en algun lloc s’han robat abans en un altre.

I, tanmateix, aquest esquer fàcil de les “quimeres de l’or” (que ja va denunciar Ch. Chaplin en la seva pel·lícula d’aquest mateix títol), i del retorn al propi país enriquit i suscitant admiració, sempre ha fet molt mal a tots els fenòmens migratoris.

Benvinguts siguin, doncs, els qui de veritat necessitin venir, i tant de bo

tinguéssim més braços per acollir-los. Però aquells que s’enceguin i vinguin més per avarícia que per necessitat, han de saber que no solament poden fer mal a molts compatriotes necessitats de veritat, sinó que el joc dels diners no acostuma a complir les seves promeses, i que es poden trobar aquí pitjor de com estaven a casa seva.

3. L’explotació de la necessitat

En aquest context, és trist que molts immigrants estan essent víctimes massa vegades d’un dels comportaments més vergonyosos i més inhumans del nostre temps: el de les màfies, que s’aprofiten de la necessitat i juguen amb la ceguesa humana, tot enriquint-se a base de transportar-los fins aquí en unes condicions degradants, amb informacions i promeses falses, i sense cap mena de garanties.

És important que tots, vosaltres i nosaltres, lluitem en els respectius països

per posar fi a aquesta plaga. Que els diversos governs facilitin mitjans

d’accés, i que obrin, alhora, la mà en la taxa d’acollida. I que, abans de

sortir del vostre propi país, us informeu de les condicions reals del lloc

d’arribada, sense fer cas dels estafadors professionals.

Una vegada repassades una mica les condicions d’accés, ens atrevim a suggerir unes altres tres reflexions sobre la vostra estada aquí.

4. La integració: necessària i difícil

La vostra integració no serà fàcil perquè trobareu bastants rebuigs inicials i

perquè, quan la immigració és massiva, resulta més còmode trobar companys del mateix país i aïllar-se amb ells en una espècie d’enclavament. Permeteu-nos que us apuntem que és important no fer guetos i que tracteu de sentir-vos una part de la nova societat on heu arribat.

A la llarga, tancar-vos us pot resultar més perjudicial, sobretot per als

vostres fills que han estat, tantes vegades, el motiu veritable de la vostra

marxa. Cal conservar, per descomptat, tots els punts de suport i de referència que us ajudin a descansar i a no perdre la pròpia identitat. Però el gran futur de l’actual fenomen migratori pot estar en aquesta fusió lenta per la qual, a poc a poc, ens anem acceptant els uns als altres, tot reconeixent-nos, respectant-nos, enriquint-nos i fecundant-nos mútuament. Els guetos sempre desperten sospites. Tant de bo que la majoria de les migracions acabessin amb les paraules d’aquell líder marroquí, que va venir a Espanya com a pres polític en una pastera, i que ara torna al seu país declarant “estimo aquest poble tant com el meu”. Això, naturalment, depèn tant de vosaltres com de nosaltres.

5. El que us demanem que no perdeu

Aquells de vosaltres que sigueu creients, de la confessió que sigui, teniu tots els drets de mantenir la vostra religió i la seva pràctica. Estem convençuts que la religiositat és un gran valor humà, per molts riscos de perversió que pugui tenir. Creiem que, malgrat els nostres ideals de llibertat i drets humans, la irreligiositat del país que us trobareu no és precisament un valor.

Per a aquells de vosaltres que sigueu musulmans. Sabem que la paraula “islam” significa precisament submissió. És una paraula que, com sabeu, no ens resulta fàcil d’entendre, però que se’ns fa plenament comprensible si la traduïm pel seu veritable sinònim: “respecte”. I aquest respecte a la realitat és quelcom que ens falta a nosaltres. Déu faci que no us el fem perdre a vosaltres i que ens ajudeu a recuperar-lo.

6. El valors humans com a horitzó comú

Conviureu amb altres valors sagrats diferents dels vostres I segurament us

costarà comprendre’ls. Ells són els que us poden donar el nostre millor rostre: tots aquells que giren entorn dels drets humans, per més que de vegades els falsegem i ens n’apropiem per a nosaltres sols i els desconnectem dels deures. O els que giren entorn de la llibertat de decisió de cada persona, a la no-imposició, a la igualtat real i no verbal entre home i dona…

No diem en absolut que la nostra conducta sigui sempre coherent amb aquests valors que proclamem. Aquests valors poden estar, de vegades, a sota d’algunes actituds de xoc amb què us podeu trobar. No tingueu por de perdre la vostra identitat religiosa o cultural, si trobeu en nosaltres alguna cosa veritablement humana que les lleis us forcen a acceptar. Estigueu segurs que, en aquest cas, no us desprendreu de cap dels valors que porteu, sinó que més aviat us ajudarà a purificar-los i a donar-los un sentit cada vegada més ple i veritable. El món de la Transcendència i del que és religiós s’implica moltes vegades inevitablement en situacions i entre factors culturals, que són caducs i que no constitueixen la seva essència. Però podem estar segurs que res que sigui autènticament humà no pot ser contrari a cap fe religiosa. I que, quan se’ns demana canviar a alguna cosa veritablement més humana, no se’ns demana res que contradigui les

nostres conviccions i els nostres usos més sagrats, sinó potser només les

nostres inevitables rutines històriques.

Esperem que ningú no tracti de fer-vos canviar la vostra religió, tot i que el

marc cultural i el materialisme mesquí que respirareu sí que tractarà de fer que l’abandoneu. Tant de bo que aquest tipus de reflexions us ajudi a situar-vos enmig de les inevitables crisis que sobrevenen en situacions d’estrangeria.

*************

Nosaltres, des d’aquí, demanem al nostre govern que no sigui garrepa en fer una llei d’estrangeria la finalitat de la qual només sigui assegurar la mà d’obra necessària i tancar els braços de la solidaritat cap als qui més pateixen. Que aquesta llei es consensuï amb totes les forces polítiques i no s’imposi només per la força de la majoria. I que se suavitzi la negació de drets als anomenats “il·legals”, entre altres punts.

EDUCADORS…

Ací us deixe un poema d’Euardo Galeano, que crec que está molt encertat en el que nosaltres anem a intentar fer a la societat que ens envolta. Crec que tot el món deuria agafar exemple d’aquestes sabies paraules.

“Son cosas chiquitas.

No acaban con la pobreza

no nos sacan del subdesarrollo,

no socializan los medios de producción yde cambio

no expropian las cuevas de Alí Babá.

Pero quizá desencadenen la alegría de hacer,

y la traduzcan en actos.

Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad

y cambiar aunque sea un poquito.

Es la única manera de probar

que la realidad es transformable”

Desde 1972, el dia 5 de juny de cada any es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient que va ser establit per la Asamblea General de les Nacions Unides.

Es podria dir que el Dia Mundial del Medi Ambient és un vehicle mitjançant el qual la Organització de les Nacions Unides sensibilitza la opinió mundial en relació a temes ambiental, intensificant l’atenció y l’acció política i que te com a objectius principals donarli un context humà, motivant a les persones per a que es converteixquen en agents actius del desenvoolupament sostenible i equitatiu, promoure el paper fonnamental de les comunitats en el canvi d’actitud cap a temes ambientals, i fomentar la cooperació.

Hola!
Benvinguts al meu bloc.
Aquest bloc s’ha creat amb la intenció de compartir experiències relacionades amb el món de l’Educació Social.
Gràcies per participar!

El Primer Congrés Català d’Educació Social vol ser un lloc de trobada, de reconeixement i de retroalimentació de tots els qui desenvolupem alguna tasca en relació a l’educació social. Per aquest motiu les entitats organitzadores fan una crida a la participació individual i col·lectiva de tots els educadors i educadores socials i de les institucions, entitats, grups i col·lectius implicats en la tasca socioeducativa. Aquest Primer Congrés Català d’Educació Social es celebrarà els dies 26 i 27 de novembre a Vic.

La convocatòria per a la presentació de propostes de tallers, documents audiovisuals, pòsters, comunicacions escrites i taules de tertúlia que formaran part de l’espai de participació del congrés finalitza el dia 29 de maig.

Trobaràs més informació: http://www.congrescatalaesocial.cat/

hola amics! hem creat un punt de trobada de tot un poc… anima´t i participa  =)

HOLA! Hem creat un punt de trobada per a la gent que estiga interessada en els temes relacionats amb l’Educació Social. Anem a fer un xicotet viatge per aquest gran món de l’Educació Social.

Anima’t i participa!

El darrer número monogràfic de la revista Bordón esta dedicat a La educación social en la escuela. Desafíos y posibilidades. Ha estat coordinat per la Gloria Pérez Serrano

Sumari

Presentación

7                  Nuevos problemas, nuevos retos en la educación social Gloria Pérez Serrano

Estudios

13          I. Aspectos generales

15           La educación como respuesta a los retos que plantea la  escuela   Gloria Pérez Serrano

31           La violencia en los decntro educativos de Italia Fabrizio Pizzi

41            Servicios a la comunidad: un referente para la concreción del perfil socioeducativo de los educadores sociales en la escuela José Sánchez Martínez

51            Ocio y tiempo libre en los centros educativos M. Luisa Sarrate Capdevila

63           II. Conflictos, deserción y educación inclusiva

65           Absentismo y fracaso escolar: la educación social como alternativa  Miguel Melendro Estefanía 

79            La Mediación en los centros educativos. El educador social como mediador M. Victoria Pérez Guzmán Puya

89            Aulas inclusivas. José Luis García Llamas.

107          III. Experiencias innovadoras

109          Profesores, alumnos y familias. Cómo unificar esfuerzos.

Si vols citar revistes o articles d’alguna revista, t’expliquem com fer-ho.

Des de la Biblioteca et recomanem les pautes elaborades pel TERMCAT fonamentades en la norma ISO 690 : 1987  i la descripció bibliogràfica internacional normalitzada (ISBD).

REVISTA - PUBLICACIÓ EN SÈRIE

Títol: subtítol [Lloc de publicació] Vol. (any), núm. de l’exemplar. ISSN número. 

Exemple:

Educació social:  revista d’intervenció socioeducativa [Barcelona]  (2007), núm. 37. ISSN 1135-805X

ARTICLE DE REVISTA

Autoria. “Títol de l’article”. Títol de la revista. Vol (any), núm. de l’exemplar, p.

*Cal indicar la primera i la darrera pàgina de l’arcticle, separades amb un  guió.

Exemple:

Izquierdo Rodríguez, Rosa María. ” Reptes de l’educació social en temps de globalització”. Educació social: revista d’intervenció socioeducativa (2007), núm. 37, p. 128-138                                                 

El proper divendres 20 de març a l’Edifici El Vagó de la Diputació de Barcelona, tindrà lloc la quarta edició de les Jornades d’Infància i Educació Social, que des de l’any 2003 organitza el CEESC, sota el lema Reflexions al voltant de la responsabilitat. Enguany han estat organitzades conjuntament amb l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona i comptem amb la col·laboració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

 
Es pot realitzar la inscripció gratuïta al lloc web del CEESC www.ceesc.cat , però us informem que les places són limitades.

Ja fa anys que utilitzo el cinema en la meva activitat docent universitària a la Universitat de Barcelona, tant en els ensenyaments de Pedagogia com d’Educació social, especialment pel que fa a assignatures obligatòries com Pedagogia social i Sociologia de l’educació o optatives com Serveis socials i polítiques d’integració social.

No cal dir que el cinema pot utilitzar-se en moltes, per no dir en totes les assignatures d’aquests ensenyaments; però aquestes són les què jo he impartit els darrers cursos i en les què, per tant, tinc una certa experiència en l’ús del cinema. En concret, els darrers anys he utilitzat principalment les pel·lícules següents:

American History X (Toni Kaye, 1998)
Barrio (Fernando León de Aranoa, 1998)
El Bola (Achero Mañas, 2000)
El indomable Will Hunting (Gus Van Sant, 1997)
Estación Central de Brasil (Walter Salles, 1998)
Hoy empieza todo (Bertrand Tavernier, 1998)
Juno (Jason Reitman, 2007)
Ladybird, Ladybird (Ken Loach, 2002)
Once Were Warriors (Lee Tamahori, 1994)
Qui t’estima Babel? (I. P. Ferré, 1987)
Secretos y mentiras (Mike Leigh, 1996)
Sleepers (Barry Levinson, 1996)
Sweet Sixteen (Ken Loach, 2002)
Trainspotting (Danny Boyle, 1996)

Hi ha d’altres pel·lícules que no he utilitzat, però que trobo força interessants i amb moltes possibilitats educatives, formatives i didàctiques. Entre aquestes, destacaria:

Celebración (Thomas Vinterberg, 1998)
Ciudad de Dios (Fernando Meirelles, 2002)
Elling (Petter Naes, 2001)
Familia (Fernando León De Aranoa, 1996)
Fuerte Apache (Mateu Adrover, 2007)
Full Monty (Peter Cataneo, 1997)
La ciudad está tranquila (Robert Guédiguian, 2000)
La Clase (Laurent Cantet, 2008)
Las invasiones bárbaras (Denys Arcand, 2003)
Las normas de la casa de la sidra (Lasse Halström, 1999)
Lejos de ella (Sarah Polley, 2007)
Los chicos del coro (Christophe Barratier, 2004)
Planta 4a. (Antonio Mercero, 2003)
Quiero ser como Beckham (Gurinder Chadha, 2002)
Second Best (Chris Menges, 1994)
Slumdog Millionaire (Danny Boyle, 2008)
Tanguy, ¿Qué hacemos con el niño? (Étienne Chatiliez, 2001)
Te doy mis ojos (Icíar Bollaín, 2003

Finalment, si esteu interessats de forma especial en aquest tema, el cinema i l’educació social, podeu visitar EduCinema, un altre bloc que gestiono i que tracta especificament d’aquesta temàtica.

A més de les entrades habituals en tot bloc, en les què comentem aspectes d’actualitat i pel·lícules que hem vist, a EduCinema trobareu una presentació on explicarem breument els fonaments de les relacions entre cinema i educació social, una relació de publicacions i projectes d’innovació i millora docents que he fet al llarg dels darrers anys, una relació de títols de pel·lícules que tenen especial interés, alguns portals d’Internet sobre cinema i educació (social) i una breu bibliografia sobre aquesta temàtica.

→INICI

El passat mes de gener va tenir lloc a Barcelona el 1r Simposi d’Innovació Educativa (INNED1): Ús educatiu de materials i recursos no dissenyats per educar.

En aquest simposi vaig presentar una comunicació sobre “L’ús de la literatura en la formació inicial de les educadores i educadors socials” en la què exposava una experiència docent de l’ús de la literatura en la formació inicial de les educadores i educadors socials que potencia la utilització de la lectura d’obres literàries com a suport per al desenvolupament dels conceptes i continguts específics d’una assignatura.

Editar pdf de la comunicació

Així, en primer lloc, situavem l’experiència en el context actual de la societat de la informació, comentavem el fort impacte que en ella tenen els mitjans audiovisuals i destacavem la necessitat de rescatar béns tradicionals de fort valor cultural i formatiu com és el cas de la literatura; és a dir, feiem una breu referència a la dialèctica actualment existent entre paraula i imatge. També desenvolupavem els tres objectius principals que perseguim: afavorir el gust i el plaer per la lectura, desenvolupar conceptes i continguts disciplinars específics mitjançant la lectura d’obres de ficció, i fomentar que les educadores i educadors socials prenguin consciència del valor de la literatura com a instrument didàctic i formatiu (tant en la seva formació inicial i contínua com en el desenvolupament de la seva futura activitat professional).

En segon lloc, explicavem l’experiència concreta de l’ús de la literatura en l’assignatura Serveis socials i polítiques d’integració social que té caràcter optatiu en el pla d’estudis d’Educació social.

Finalment, valoravem els principals punts crítics i positius que hem detectat al llarg dels tretze cursos acadèmics en els quals portem desenvolupant aquesta experiència docent.

→INICI

El Consell d’Estudis d’Educació Social, va prendre la iniciativa d’endegar una revista electrònica dels i les estudiants i el professorat d’aquest ensenyament.

És per això que un grup d’estudiants ens hem trobat per tractar temes relacionats amb la planificació d’aquesta revista.

La primera cosa que ens cal és “batejar la criatura”. I pensem que això ho podem fer de forma creativa.

Us convidem a un CONCURS d’idees per trobar un nom que identifiqui la nostra revista.

Feu les postres propostes utilitzant l’opció de comentari. És molt important que al costat de la vostra proposta indiqueu el vostre nom i cognoms.

A continuació us indiquem el calendari de presentació i concurs:

• PRIMER PERÍODE: 13 de febrer a 16 de març. Concurs d’idees, presenteu les vostres propostes mitjançant un comentari a www.educasdigitals.wordpress.com

• SEGON PERÍODE 17 a 20 de Març. Selecció de les idees més originals i creatives.

• TERCER PERÍODE: 23 a 31 de Març. Passarem per les classes per tal que tots puguem votar els finalistes

Ànims companys!

Fer propaganda seria massa agossarat, si tinc en compte que són pocs els que llegeixen aquest bloc. Però, tot i això, crec que m’arriscaré. Potser provoco un “efecto mariposa”. Ja veurem.

Ah… sí, que em vaig per les branques.

A veure. Vull fer propaganda d’un llibre de poesia, un llibre especial. És especial per diversos motius. Un és que l’autor és amic meu. Sí, ja m’ho penso que això no és dir gaire cosa tenint en compte que no ens coneixem vosaltres i jo. Haureu de fer un primer “acte de fe”. Un altre motiu és que l’autor (ja us he dit que és amic meu?) va guanyar el Premio García Lorca 2006 de Poesia de la Universidad de Granada amb un escrit anterior a aquest. I un altre motiu, també de pes, és que és una altra manera d’entendre el món de l’educació social més enllà dels textos acadèmics que ens parlen de socialització, marginació i exclusió social, etc., termes que, cada vegada més, em semblen una cuirasa políticament correcta (us he dit que m’emprenya el llenguatge políticament correcte? no? doncs ja ho sabeu…).

En resum, si us agrada la poesia en castellà, llegiu-lo.

El llibret es diu “Alas de insecto” i el seu autor l’amic Ventura Camacho. He posat un enllaç al seu bloc.

P.D.: Ventu, me debes una de bravas para cuando vuelvas a Barcelona