Clica aqui per veure els “Models de familia a Catalunya”.

Els progressistes acomodats figuren entre els pitjors pares

Un estudi diu que dediquen poc temps i afecte als seus nens, que són conflictius
El treball de la Fundació Jaume Bofill troba 4 tipus de família a Catalunya
EL PERIODICO 28/11/2009

El tòpic diu que són les persones sense formació ni recursos, descendents de famílies sense formació ni recursos, més pròximes a la pobresa que a la riquesa, apallissades per la vida, les que creen les pitjors parelles, les que formen les pitjors famílies i les que crien els pitjors fills, però ahir Javier Elzo va explicar que no: o que no són els únics, almenys.

Sociòleg, catedràtic de la Universidad de Deusto, tan conegut, amb tanta experiència i tan prestigiós que gairebé no cal dir-ho, Elzo va presentar les conclusions de l’informe elaborat amb les dades d’una gran enquesta realitzada per la Fundació Jaume Bofill en què van ser interrogats fills, pares i professors. Potser la conclusió més sorprenent de totes és que al costat dels desafavorits de tota la vida, alguns dels pitjors pares estan en una franja de població privilegiada: bons ingressos, bona educació, bona vida en general. I encara més xocant: progressistes. Però uns pares pèssims.

No em feu dir –va explicar Elzo– que tots els progressistes són així. Però el que sí que és cert és que els que són així són més que res progressistes». ¿Així? Es referia a un dels quatre tipus de família catalana que ha definit, etiquetat i omplert de contingut després d’estudiar l’enquesta: l’extravertida progressista. Valors d’esquerra, permissivitat a casa, pocs conflictes amb els fills… i molt poc compromís.

QUE SE N’ENCARREGUIN UNS ALTRES / «Hi ha una clara abdicació pel que fa a l’educació dels fills –va explicar el sociòleg–. Prefereixen delegar en l’escola, en familiars o en personal de suport, això últim entre altres coses perquè s’ho poden permetre». En resum, els progressistes extravertits passen poc temps amb els seus fills, no són especialment afectuosos ni proclius a les mostres d’estima i cultiven, probablement sense saber-ho, una espècie de les menys estimades: els gamberros. Els antisocials. Els conflictius. Els amics de l’incivisme. «En aquest entorn és fàcil trobar-hi pares amb una vida social activa, que donen més importància a la promoció personal que als seus fills. En aquestes famílies hi falten l’afecte, les abraçades, les felicitacions…»

La teoria del sociòleg basc és que la família, almenys com a concepte, és una qüestió de dretes. «Quan des de les forces conservadores es valora tant la família sembla que es creï la idea que és una cosa de dretes. I aquesta idea es queda aquí».

UN DRAMA / La tipologia d’Elzo, elaborada amb totes les reserves i precaucions que suposa l’art de posar etiquetes, també inclou la família tradicional introvertida, la família conflictiva i la família harmònica. La segona és la del tòpic: sense formació ni recursos, gairebé sense nord. «I és la que exigeix més atenció per part de l’administració», va advertir el sociòleg basc. Conflictes per la forma de vestir dels fills, pels amics, pels diners, per l’hora d’arribada, per les tasques domèstiques. Segons Elzo, «un drama».

A la tradicional introvertida el coordinador de l’estudi també la va qualificar com «la família catalana tradicional»: discreta, «molt centrada en si mateixa», conservadora i «amb una certa nostàlgia dels valors que van ser». I l’harmònica… ¿què es pot dir de l’harmònica? Que és harmònica. Que és una bassa d’oli. «Tot aquí és meravellós», va somriure Elzo. Curiosament, és el tipus de família amb percentatge més alt d’immigrants. «No ho puc provar, però em sembla que en aquest grup hi ha la immigració integrada, mentre que en el de la família conflictiva apareixen els immigrants que encara no s’han integrat». 

Javier Elzo va voler deixar molt clar que l’elaboració d’una tipologia de famílies es porta a terme, entre altres coses, per facilitar el diagnòstic de problemes, i que en termes generals «la família catalana mereix un notable». «Un set, li posaria jo», va dir. «La família catalana –va afegir després– està raonablement contenta».

«Un set per als catalans»

El sociòleg basc va fer una lectura general del paper de pares i mares, sense importar el tipus de família, i va explicar que, encara que els nens es queixen que les mares no els dediquen prou atenció, segueixen sent elles les que passen més temps amb els fills. «Les dones estan atabalades, però els pares estan perduts. No saben com comportar-se».

La Fundació Jaume Bofill va enquestar 1.189 professors i 1.060 famílies catalanes. Elzo va destacar que l’estudi reflecteix l’opinió de nens que no apareixen quasi mai en aquests sondejos (de 7 a 12 anys).

Em comentava un mestre amic meu que l’estratègia que es segueix amb els alumnes superdotats o talentosos és totalment la contraria de la que es deuria seguir. Ell es confesava superdotat doncs un test d’aquells que alguns psicòlegs avançats ens feien a l’escola de fa més de trenta anys el va detectar com a superdotat doncs la prova li diagnosticava un CI de 140. Aquest amic m’insistia que l’estratègia educativa que necessita el superdotat intel·lectual és la de descarregar-lo de feines acadèmiques. Per supost, això d’avançar-lo de curs ni pensar-ho doncs és una barbartat que acaba pagant la salut psíquica i social de l’alumne afectat. Però aquelles hores que el seu nivell de treball li permet evitar l’estudi ordinari, en cap cas dedicar-lo a l’estudi extraordinari.

No estava desenfocat el meu amic a la llum de la teoria de les intel·ligències multiples de Howard Gardner, doncs aquell que tinga la inteligència matemàtica o lingüística molt desarrollada no necessita que s i li incidisca més sobre aquest tipus d’intel·ligencia sinó que se li desenvolupen les altres: musical, espai-temporal, psicomotiru, intrapersonal i interpersonal. Jo en particular apostaria per desenvolupar especialment les dos últimes i més que dedicar als alumnes talentosos i superdotats a treballs acadèmics extra, dotar-los de recursos personals per a enforntar-se amb garanties a una realitat que malgrat reconéixer el seu talent possiblement no els tracte tan bé com podriem desitjar.

De vegades, en el procés de criar els nostres fills, inconscientment pensem que no es pot educar en hàbits i disciplina a base de petons i carícies. Res més lluny de la realitat. Els infants necessiten referents, normes i hàbits amb la mateixa urgència que necessiten complicitat, abraçades, rialles  i manyagois. Si a la família, a part de cursar el màster en bons hàbits, ens esforcem per treure una matrícula d’honor en sensibilitat i tendresa, la futura vida emocional dels nostres fills tindrà més equilibri.

Es parla molt de la violència de gènere. Una bona manera de prevenir-la és estimar molt les nostres filles, perquè quan vagin pel món tinguin ben alt el llistó de les expectatives sentimenals. La millor prevenció contra la seducció de vampirs i carallots és l’actimel del petó.

No us perdeu aquesta Contra de La Vanguardia, apareguda el passat 23 de novembre.

VÍCTOR-M. AMELA  - 23/11/2009

Soy lo bastante mayor para acumular experiencia y lo bastante joven para seguir aprendiendo. Soy de Barcelona. Soy médica, psiquiatra y psicoanalista. Estoy casada y tengo tres hijos y seis nietos. ¿Política? Favorable a los más necesitados. ¿Dios? Eso son cuestiones privadas

Eulàlia Torras de Beà, psicoanalista y psiquiatra infantil

¿Qué tiene de malo una guardería?

Es algo que necesitan los padres…, pero no es lo que necesita un bebé

. ¿Y qué necesita un bebé?

La cercanía cálida, constante y segura de sus amorosos padres.

Pero si los padres no pueden…

Dejan a sus bebés cada vez más tempranamente en guarderías, sin calibrar las consecuencias…

¿A qué edad entran los bebés en guarderías?

¡Con cuatro meses! Algo impensable hace 40 años…

¿Y qué consecuencias tiene esto?

Mala crianza. Asumimos como normal que nuestros bebés enfermen, ¡y no lo es!

¿Enferman por culpa de la guardería?

Multiplica las posibilidades de enfermar: el bebé está más expuesto a gérmenes… y, sobre todo, más propenso a toda afección.

¿La guardería acentúa la propensión a enfermar del bebé?

Sí. El propio hogar, los brazos de mamá y papá, un círculo reducido de personas… ¡eso es lo que fortalece emocional, cognitiva y físicamente al bebé! La guardería, en cambio, puede comprometer su desarrollo.

¿Tanto como eso?

El ingreso en la guardería lo hace retroceder temporalmente en competencias que está adquiriendo, como hablar, caminar…

¿Por qué?

Un entorno estable proporciona seguridad al bebé, seguridad que lo anima a explorar: así madura bien. Alterar su entorno le resta seguridad, lo que frena su desarrollo.

¿No está dramatizando, doctora?

Lo confirman los últimos hallazgos en neurociencias y psicología evolutiva.

¿Me los resume?

De los cero a los dos años, cuando más plástico es el cerebro, las neuronas del bebé se desarrollan según la calidad de los estímulos que recibe por interacción con las personas centrales de su mundo: abrazos, achuchones, caricias, risas, balanceos, movimientos, sonidos, voces, cantos, palabras, mimos, cariños, músicas, olores, colores, sabores…

¿Y besos?

Y besos. Todo eso sofistica y enriquece su sistema neural y nervioso, el sistema desde el que establece su relación emocional y cognitiva con el mundo y consigo mismo.

¿La guardería no da esos estímulos?

Imposible en grado óptimo, improbable en el necesario, difícilmente con la intensidad y calidad de unos papás atentos y amorosos.

Ya no existen a tiempo completo.

Y quizá por eso llegan cada día a las consultas más psicopatologías en niños cada vez menores… ¡España es ahora el tercer país que más psicofármacos receta a menores! Cortamos síntomas sin analizar causas.

También padecemos en España un elevado fracaso escolar.

Tampoco analizamos causas, preferimos castigar o etiquetar: “trastorno por déficit de atención e hiperactividad”, y medicar.

Ir pronto a la guardería ¿no garantiza una mejor escolaridad ulterior?

No. Hay que escolarizar al niño justo cuando empieza a quedársele pequeño su hogar.

¿Y a qué edad sucede eso?

No antes de los tres años.

¿Tan tarde?

En Finlandia los padres no están obligados a escolarizar a sus hijos ¡hasta los siete años! Y Finlandia es el país con menos fracaso escolar de Europa, vea el informe PISA.

Seguro que concurren otros factores…

El principal es que el Estado sufraga durante el primer año a los padres. Y luego permite horarios laborales intensivos o reducidos. Así, ¡los padres pueden criar a sus hijos! Y un niño bien criado en casa llegará a la escuela muy estimulado, con ganas de descubrir. Y aprenderá más y mejor.

O sea, que deberíamos mimar al bebé.

Atender sus necesidades de hambre, sueño y – sobre todo-cariño. No es sobreprotegerlo, ¡es protegerlo de lo que vendrá! Porque el niño así criado gozará de estabilidad emocional, autoestima y coherencia: estará bien preparado para los reveses que vendrán.

¿Y no será así si se ha criado con mucha guardería o en un orfanato?

La pobreza de estímulos empobrece su desarrollo: serán niños poco orientados, intemperantes y más agresivos, más vulnerables a la frustración, más depresivos…

Diga algo bueno de las guarderías.

Muchas tienen excelentes cuidadoras, pero repartirse entre tantos niños imposibilita la calidad de la atención personalizada.

Mejor una guardería que algún hogar.

Ante un hogar con abandono, conflicto permanente y agresividad crónica, ¡mejor una guardería, sí! La guardería es útil en ciertos casos y momentos, pero no es la opción principal para criar saludablemente a un bebé.

Envíe un mensaje a los padres.

Uno de la doctora Julia Corominas: “Dedicar tiempo a los hijos de pequeños os ahorrará mucho tiempo cuando sean mayores”. Ahorro en salud física, mental y emocional.

¿Qué haría si mandase en España?

En vez del populismo político de inaugurar guarderías, subvencionaría a los padres para que dedicasen tiempo a criar a sus hijos hasta los tres años: ¡eso sí sería progresista!

En algo sí habremos progresado en los últimos 40 años..

Sí: en conocimiento. Sabemos cómo optimizar el desarrollo de los niños. ¿Por qué no lo   aplicamos? ¿Queremos su felicidad futura?

 

Cambio social

Madres a la oficina, bebés a la guardería: relevante cambio social de los últimos 40 años. Con algunas consecuencias indeseables. Quien las señale se expone a ser tildado de carca. Pero se agolpan las evidencias neurocientíficas, y hay que plantearlas: lo hace la doctora Torras – ¡se reprocha haber callado demasiados años!-,presidenta de la Fundació Eulàlia Torras de Beà (www. fetb. org), gestora de varios centros de salud mental infantil y juvenil y que ahora celebra 40 años de trabajos. Cada día hay más padres inquietos ante una política socioeconómica que dificulta procurar a sus hijos una feliz y saludable crianza, padres como los que se mueven en http:// mastiempoconloshijos. blogspot. com

 

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, acompanyat per l’alcalde , Josep Trias, va inaugurar ahir el nou edifici de l’escola Mossèn Joan Batlle que ha passat a tenir tres línies d’educació infantil i primària. L’escola, que substitueix l’anterior centre amb dues línies, té una capacitat per a 675 places, tot i que aquest curs compta amb 436 alumnes matriculats i hi treballen 33 mestres. La inversió d’Educació en aquest nou centre ha estat de més de 5,5 milions d’euros.

L’impacte social que ha provocat Nintendo amb la seva revolucionària DS és inqüestionable. Aquesta consola portàtil s’ha convertit en la màquina més venuda de la història amb més de 113 milions d’unitats (detall de vendes) a nivell mundial; aquesta xifra representa el 70% de la quota de mercat respecte la seva competidora, la PSP de Sony. L’èxit de la companyia nipona està en haver trobat un producte “apte per a tots els públics”.

Per altra banda, les empreses que han desenvolupat jocs per a la DS han explotat tipologies de videojocs que s’escapen dels genères establerts per les multinacionals de l’entreteniment digital. Aquí rau un altre dels grans èxits de la DS, els hits d’Electronic Arts o Activision conviuen al costat de productes nous desenvolupats per companyies molt més modestes. Els jocs “nous” que ha aportat aquesta consola “best-seller” s’apropen a la categoria del que, en un àmbit educatiu i formatiu, anomenen “serious game”. Amplio informació en breu.

Virtus Book, el nou sistema de llibre de text digital

Una vintena d’editorials han posat al mercat un nou sistema de llibre de text digital anomenat Virtus Book. Aquesta nova aplicació es presenta com a alternativa al Digital Text, el suport que fan servir la majoria de centres que segueixen el programa de digitalització de les aules. El Virtus Book té la mateixa manera de treballar que el llibre digital, però agrupa continguts i estils diferenciats de les diferents editorials. El professor pot subratllar parts del llibre, treure o posar continguts que vulgui treballar a la classe i l’alumne ja veu la versió rectificada. De moment quatre instituts catalans estan provant el Virtus Book. Algunes de les editorials que estan fent servir aquesta plataforma són Anaya, Edebé, Baula i Bromera.

VirtusBook

Virtus360 llança el nou llibre digital que permet aprofitar al màxim les possibilitats digitals educatives (http://www.virtusbooks.com).

Des d’una aproximació multieditorial, preserva la llibertat de càtedra per als professors. D’aquesta manera, tant estudiants com docents, podran tenir els seus text i material educatiu preferit en format digital. Virtus360 permet el treball dual com a lector de llibres digitals per al treball individual de l’alumne, així com, la manera pissarra digital per al treball a l’aula.

El professor i l’alumne tindran una eina que els permetrà treballar en comú i comunicar-se aprofitant les noves tecnologies. La possibilitat de treballar amb diferents editorials de continguts educatius, permet a la comunitat educativa gaudir dels millors continguts disponibles. D’aquesta manera poden decidir els materials més adequats per a cada nivell.

Virtus360 és pionera a aprofitar les possibilitats de la web 2.0. El nou llibre digital, permet que la comunitat educativa pugui fer les seves aportacions als llibres digitals de manera que s’enriqueixin i es personalitzin. L’accés al llibre digital és senzill i està a l’abast de tothom. Contacti amb la seva editorial per accedir al llibre digital de Virtus360.

__________________________________________________________

La competència es Digital Text, la principal editorial triada pel Departament d’Ensenyament per formar els estudiants amb portàtils a les aules.

Héctor Ruíz: “S’ha actuat amb presses, però el canvi és necessari”

Post publicat per mah

Feliç dia de Sant Albert!

El papa és un senyor molt seriós que sempre va de vestit i de vegades es penja un tros de tela al coll que a nosaltres en agrada molt estirar-li.

El papa és aquell home que fa dies que dorm a terra (a la japonesa) perquè nosaltres puguem estar a prop de la mama durant la nit.

El papa és aquell somnàmbul capaç de trobar-nos entre els llençols, agafar-nos en braços, guardar l’equilibri al sortir del llit, tot això a les fosques i sense molestar a la mama.

El papa és aquell pallasso que cada matí ens fa riure tant mentre ens dóna l’esmorzar.

El papa és un cantant molt bo. La nostra cançó preferida és una que diu: “Muqui muqui muqui maaaa…” (amb totes les seves variants, és clar!)

El papa mai s’emprenya encara que:

• Esquitxem quan ens banya.
• No ens deixem posar el pijama.
• Li embrutem les ulleres.
• Ens mengem la terra de la planta.
• Toquem la tele.
• Juguem amb l’aspiradora.
• Pugem al vídeo.
• Remenem els cables.
• Li treguem els mitjons del calaix de la seva tauleta de nit.
• Ens fem caca dos segons després d’estrenar el bolquer.

El papa és aquell coet que a l’hora pot estar al despatx, portant aigua, bolquers, llet, comprant el pa, recollint el peix i de pas portant unes patates de les bones perquè la mama les pugui cuinar per nosaltres.

El papa és aquell xef capaç de preparar un dinar boníssim per la mama amb dos tonteries que quedaven a la nevera.

(Pappardelle a la Toscana)

El papa és un home molt generòs. Sempre comparteix amb nosaltres la seva xocolata (la bona) i els seus iogurts (encara que ell es quedi sense).

El papa és aquell campió d’atletisme capaç d’accelerar de 0 a 100 en dècimes de segon per tal de salvar-nos d’una mala caiguda. Oiteu quins sistemes de seguretat!

El papa és aquell home que fa malabarismes amb la seva agenda per poder tornar a casa ràpid i jugar amb nosaltres.

El papa és un forçut capaç d’agafar-nos amb un braç mentre amb l’altre fa entrar el cotxet a l’ascensor, aguanta la porta perquè hi entri la mama i ens vigila perquè no ens embrutem les mans jugant amb les rodes.

El papa és aquell senyor que sempre porta al seu bolso:

• Un paquet de mocadors.
• Una bossa de plàstic.
• Uns bolquers d’emergència.
• Uns bastonets de pa.
• I una mica de gall d’indi per si mai tenim gana pel camí.

El papa és el millor pare del món.

El veieu?

És aquell, el més guapo, el que somriu!

Felicitats papa!

Martí i Sergi, 13 mesos

“Els nens tenen la llibertat de ser ells mateixos”

 

Vist a e-learning, conocimiento en red i m’ha portat a la nostàlgia de quan varem començar a pensar que amb l”educació hi havia una oportunitat de canviar el món.

Virtus Book, el nou sistema de llibre de text digital

Una vintena d’editorials han posat al mercat un nou sistema de llibre de text digital anomenat Virtus Book. Aquesta nova aplicació es presenta com a alternativa al Digital Text, el suport que fan servir la majoria de centres que segueixen el programa de digitalització de les aules. El Virtus Book té la mateixa manera de treballar que el llibre digital, però agrupa continguts i estils diferenciats de les diferents editorials. El professor pot subratllar parts del llibre, treure o posar continguts que vulgui treballar a la classe i l’alumne ja veu la versió rectificada. De moment quatre instituts catalans estan provant el Virtus Book. Algunes de les editorials que estan fent servir aquesta plataforma són Anaya, Edebé, Baula i Bromera.

VirtusBook

Virtus360 llança el nou llibre digital que permet aprofitar al màxim les possibilitats digitals educatives (http://www.virtusbooks.com).

Des d’una aproximació multieditorial, preserva la llibertat de càtedra per als professors. D’aquesta manera, tant estudiants com docents, podran tenir els seus text i material educatiu preferit en format digital. Virtus360 permet el treball dual com a lector de llibres digitals per al treball individual de l’alumne, així com, la manera pissarra digital per al treball a l’aula.

El professor i l’alumne tindran una eina que els permetrà treballar en comú i comunicar-se aprofitant les noves tecnologies. La possibilitat de treballar amb diferents editorials de continguts educatius, permet a la comunitat educativa gaudir dels millors continguts disponibles. D’aquesta manera poden decidir els materials més adequats per a cada nivell.

Virtus360 és pionera a aprofitar les possibilitats de la web 2.0. El nou llibre digital, permet que la comunitat educativa pugui fer les seves aportacions als llibres digitals de manera que s’enriqueixin i es personalitzin. L’accés al llibre digital és senzill i està a l’abast de tothom. Contacti amb la seva editorial per accedir al llibre digital de Virtus360.

__________________________________________________________

La competència es Digital Text, la principal editorial triada pel Departament d’Ensenyament per formar els estudiants amb portàtils a les aules.

Héctor Ruíz: “S’ha actuat amb presses, però el canvi és necessari”

.

Les escoles que no hagin previst activitats per la setmana festiva de febrer no s’obriran

nou calendari escolar

Sindicats critiquen el Govern per no consultar la proposta del nou calendari escolar

BARCELONA, 24/11/2009  (EUROPA PRESS)

Els sindicats USOC, USTEC·STEs i UGT han criticat avui la Conselleria d’Educació per no consultar amb ells la proposta de calendari escolar per als dos pròxims cursos.

A més, han anunciat que es reuniran per adoptar una posició unitària sobre aquesta qüestió. Han considerat que és un calendari “imposat”, i han lamentat la celeritat del Govern, que pretén aplicar-lo el juliol del 2010.

En declaracions a Europa Press, la portaveu d’USTEC·STEs, Rosa Canyadell, ha afirmat que es tracta d’un calendari per a “famílies riques”, referint-se al cost de les activitats extraescolars, i ha criticat que la proposta s’hagi fet amb presses i sense tenir en compte els professors, pares i sindicats.

En un comunicat, USOC s’ha mostrat en desacord amb avançar el començament de curs una setmana perquè fa falta un temps “raonable” d’entre set i nou dies per preparar-lo, així com amb la impossibilitat de fer jornada intensiva al juny per la calor.

També ha considerat “inacceptable” que s’allargui la jornada laboral fins a la primera setmana de juliol en els centres de titularitat pública per les elevades temperatures, i ha proposat annexar la setmana de vacances a febrer o març a la setmana santa, tot i que ha considerat que dificulta la conciliació de la vida familiar i laboral.

UGT s’ha mostrat especialment preocupada per la preparació del curs i per la desaparició de la jornada continuada, i ha afegit que la Conselleria no ha valorat l’impacte del canvi en la conciliació laboral, el seu cost per a les famílies, ni com pot afectar els horaris de les empreses.

Ha dubtat que la setmana de vacances ajudi a desestacionalitzar-les, i s’ha preguntat qui organitzarà les activitats extraescolars i quin paper hi jugaran els ajuntaments i les Associacions de Pares i Mares. Alhora, ha recelat que en plena crisi la Conselleria disposi dels recursos necessaris per subvencionar les activitats de més de mig milió d’alumnes.

UGT ha expressat el seu desacord amb la publicació de la proposta sense el consens de la comunitat educativa perquè considera que és un document de treball en la negociació col·lectiva, i ha demanat que es porti a terme d’acord amb la comunitat educativa i amb criteris de qualitat pedagògica i equitat social.

Clica aquí per accedir al gràfic del calendari del curs 2010-2011

El Periodico del 24 de novembre de 2009

L’escola obrirà el 7 de setembre i tancarà una setmana al febrer

Desapareixerà la jornada intensiva i els professors estaran als centres fins al 7 de juliol
En la pausa hivernal els col·legis estaran oberts només si ajuntaments i pares munten activitats

La Conselleria d’Educació ha optat definitivament per iniciar el curs escolar una setmana abans del que fins ara era habitual, o sigui el 7 de setembre vinent, i interrompre les classes a finals de febrer durant una setmana, en el que constitueix el primer tímid intent de reformar un calendari amb una durada excessiva de les vacances estivals que es considera perjudicial per a la formació de l’alumne.
Paral·lelament se suprimirà la jornada intensiva, no solament en les dues últimes setmanes del curs, sinó també en les dates en què s’ha programat invariablement, com per exemple l’últim dia de classe abans de la pausa nadalenca. L’endemà de la festa de Reis deixarà igualment de ser festiu.

L’ORDRE / Educació preveu traslladar avui el contingut de l’ordre de nou calendari al Consell Escolar de Catalunya, abans de procedir a aprovar-lo de manera formal. Entre les novetats que afecten directament el professorat, el text precisa que mestres i professors hauran d’estar als centres educatius públics fins al 7 de juliol, una setmana més que fins ara. La prolongació, que obeeix a la necessitat de recuperar la setmana festiva programada al febrer, s’ha situat al juliol perquè els ensenyants puguin dedicar-se a preparar l’organització del curs següent, ja que quan tornin a la feina el primer de setembre, la mateixa data que fins ara, disposaran de menys temps per fer-ho. No era possible situar aquesta setmana a finals d’agost perquè el conveni col·lectiu del sector ho impedeix, argüeixen fonts d’Educació.

CRITERI TERRITORIAL // La reforma estableix que les vacances del febrer, que coincideixen amb els carnavals, podran realitzar-se el 2011 entre el 28 i el 3 de març o, alternativament, entre el 7 i l’11 març. I el 2012, entre el 13 i el 17 de febrer o bé del 20 al 24 de febrer. La decisió final correspon al director de cadascun dels nou serveis territorials en què està dividit el mapa educatiu català. La pausa festiva s’introdueix en el segon trimestre de l’any, que transcorre entre les festes de Nadal i la Setmana Santa, perquè acostuma a convertir-se en el més llarg.
Al llarg d’aquesta setmana, els alumnes no tindran classe i el professorat disfrutarà d’una setmana de vacances. L’ordre de la Conselleria no diu res de l’obligatorietat que els centres educatius públics i concertats estiguin oberts perquè l’alumnat hi pugui portar a terme activitats extraescolars supervisades per monitors.

SENSE GARANTIES / Fonts d’Educació han precisat que deixaran en mans dels ajuntaments i les associacions de pares d’alumnes l’organització d’aquesta mena d’activitats, a les quals la Conselleria d’Educació prestarà suport econòmic. En cap cas es garanteix, no obstant, que les activitats siguin gratuïtes ni la seguretat que s’organitzin.
El departament que dirigeix Ernest Maragall ha pres una altra determinació que s’endevina polèmica. Després d’un primer anunci que desapareixeria la jornada intensiva del mes de juny, Educació va paralitzar la qüestió davant el dictamen previ del Consell Escolar de Catalunya que recomanava mantenir aquesta possibilitat. Finalment ha recuperat la proposta primigènia i ha apostat per eliminar aquesta figura.
Educació creu que d’aquesta manera «desapareix la pressió» a la qual estaven sotmesos els centres públics els consells escolars dels quals havia de prendre anualment la decisió d’acollir-se a la jornada intensiva, segons les fonts consultades. Tradicionalment, el professorat ha recorregut a l’argument climàtic –les altes temperatures que es registren– per reclamar la retallada de la jornada al mes de juny. També ha estat habitual que els pares es mostrin reticents o fins i tot contraris a aquesta mesura, que altera els seus horaris habituals.

SEGONA ORDRE // Perquè el començament del pròxim curs escolar pugui avançar-se, Educació té previst promulgar immediatament una segona ordre que modifica el calendari. S’hi establirà que en el curs actual el professorat ja haurà d’estar als centres fins al dimecres 7 de juliol del 2010. En el supòsit que es tracti d’algú que l’any acadèmic 2010-2011 tingui el lloc de treball en una escola o institut diferent d’aquell en què ha desenvolupat la seva activitat durant el present curs, l’ensenyant s’haurà de traslladar el primer de juliol al seu nou destí.

Es un tema tabú, practicament no es nomena en els claustres i sales de professors però crec que és un fenòmen real i molt influient entre els docents.

Si algú denuncia que els mestres som corporatius segurament es guanyarà les enemistats d’una part important dels companys i companyes perquè es com aquell que davant d’una situació d’emergència denuncia als que prenen mesures extraordinàries per evitar els seus perills. El que jo pense és que el corporativisme ve motivat per una situació preocupant que està patint el professor però la manera de solucionar aquesta situació no pasa per enrocar-nos i tancar-nos nosaltres mateixos, sinó més bé passa pel foment de les actituds positives cap a l’educació i per l’erradicació d’aquelles conductes que perjudiquen tant la convivència entre els diversos membres de la comunitat educativa com la qualitat dels aprenentatges.

Per tant no sere jo el que diga que la situació dels educadors siga fácil (sobretot per a certs sectors docents que es mostren especialment sensibles a esdeveniments disruptors i generadors de conflicte), pero a partir del reconeixement de que l’actitud corporativa no va a millorar les condicions dels docents sinó potser que tinga fins i tots efectes contraris, ens hem de conjurar per a que totes aquelles faltes que podem cometre en la nostra tasca afloren de manera natural i articular alhora els mecanismes i dinàmiques de correcció d’aquestes una vegada reconegudes com a errors.

Interesant article del Blog de Eduard Punset

La crisis de fondo está en la educación

Posted using ShareThis

He escaneado los mapas de las líneas férreas y migraciones del XIX para los equipos correspondientes, pero no tienen muy buena resolución; así que buscaré otras fuentes y os los facilitaré más adelante.

De momento, os dejo la imagen de la planta de L’Estació para que podáis comparar y corregir individualmente vuestras acotaciones.

Queda pendiente el cálculo exacto de la distancia recorrida en nuestra última salida desde el instituto hasta el Pont de la Marjaleta (que debéis marcar en el mapa correspondiente). Recordad que hay que tener en cuenta la escala y que el resultado debe darse en Km.

La llar d’infants no pot criar saludablement a un nadó.
Eulàlia Torras de Beà, psicoanalista i psiquiatra infantil

Sóc prou gran per acumular experiència i prou jove per continuar aprenent. Sóc de Barcelona. Sóc mèdica, psiquiatra i psicoanalista. Estic casada i tinc tres fills i sis néts.

Què té de dolent una llar d’infants?

És una cosa que necessiten els pares …, però no és el que necessita un nadó

. I què necessita un bebè?

La proximitat càlida, constant i segura dels seus amorosos pares.

Però si els pares no poden …

Deixen als seus nadons cada vegada més aviat en llars d’infants, sense calibrar les conseqüències …

A quina edat entren els nadons en llars d’infants?

Amb quatre mesos! Una cosa impensable fa 40 anys …

I quines conseqüències té això?

Mala criança. Assumim com a normal que els nostres nadons emmalalteixin, i no ho és!

¿Emmalalteixen per culpa de la llar d’infants?

Multiplica les possibilitats d’emmalaltir: el bebè està més exposat a gèrmens … i, sobretot, més propens a tota afecció.

La guarderia accentua la propensió a emmalaltir del nadó?

Sí El mateix llar, els braços de la mare i el pare, un cercle reduït de persones … ¡Això és el que enforteix emocional, cognitiva i físicament al nadó! La llar d’infants, en canvi, pot comprometre el seu desenvolupament.

¿Tant com això?

L’ingrés a la guarderia ho fa retrocedir temporalment en competències que està adquirint, com parlar, caminar …

Per què?

Un entorn estable proporciona seguretat al nadó, seguretat que l’anima a explorar: així madura bé. Alterar el seu entorn li resta seguretat, cosa que frena el seu desenvolupament.

No està dramatitzant, doctora?

Ho confirmen les últimes troballes en neurociències i psicologia evolutiva.

Em els resumeix?

Dels zero als dos anys, quan més plàstic és el cervell, les neurones del nadó es desenvolupen segons la qualitat dels estímuls que rep per interacció amb les persones centrals del seu món: abraçades, abraçades, carícies, rialles, balancejos, moviments , sons, veus, cants, paraules, mims, cariños, músiques, olors, colors, sabors …

I petons?

I petons. Tot això sofistica i enriqueix el seu sistema neural i nerviós, el sistema des del que estableix la seva relació emocional i cognitiva amb el món i amb si mateix.

La llar d’infants no dóna aquests estímuls?

Impossible en grau òptim, improbable en el necessari, difícilment amb la intensitat i qualitat d’uns pares atents i amorosos.

Ja no existeixen a temps complet.

I potser per això arriben cada dia a les consultes més psicopatologies en nens cada vegada menors … ¡Espanya és ara el tercer país que més psicofàrmacs recepta a menors! Tallem símptomes sense analitzar causes.

També patim a Espanya un elevat fracàs escolar.

Tampoc analitzem causes, preferim castigar o etiquetar: “trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat”, i medicar.

Anar aviat a la guarderia no garanteix una millor escolaritat ulterior?

No Cal escolaritzar el nen just quan comença a quedársele petit la seva llar.

I a quina edat passa això?

No abans dels tres anys.

Tan tard?

A Finlàndia els pares no estan obligats a escolaritzar els seus fills ¡fins als set anys! I Finlàndia és el país amb menys fracàs escolar d’Europa, vegeu l’informe PISA.

Segur que concorren altres factors …

El principal és que l’Estat sufraga durant el primer any als pares. I després permet horaris laborals intensius o reduïts. Així, els pares poden criar els seus fills! I un nen ben criat a casa arribarà a l’escola molt estimulat, amb ganes de descobrir. I aprendrà més i millor.

O sigui, que hauríem de cuidar el nadó.

Atendre les seves necessitats de fam, son i – sobretot-afecte. No és sobreprotegir, és protegir-lo del que vindrà! Perquè el nen així criat gaudirà d’estabilitat emocional, autoestima i coherència: estarà ben preparat per als revessos que vindran.

I no serà així si s’ha criat amb molta guarderia o en un orfenat?

La pobresa d’estímuls empobreix seu desenvolupament: són nens poc orientats, intemperantes i més agressius, més vulnerables a la frustració, més depressius …

Digueu alguna cosa bona de les guarderies.

Moltes tenen excel lents cuidadores, però repartir-se entre tants nens impossibilita la qualitat de l’atenció personalitzada.

Millor una guarderia que algun llar.

Davant d’una llar amb abandonament, conflicte permanent i agressivitat crònica, millor una guarderia, sí! La llar d’infants és útil en certs casos i moments, però no és l’opció principal per criar saludablement un nadó.

Envieu un missatge als pares.

Un de la doctora Júlia Corominas: “Dedicar temps als fills de petits us estalviarà molt de temps quan siguin grans”. Estalvi en salut física, mental i emocional.

Què faria si manés a Espanya?

En comptes del populisme polític d’inaugurar escoles bressol, subvencionaria als pares perquè dediquessin temps a criar els seus fills fins als tres anys: això sí que seria progressista!

En una cosa sí que haurem progressat en els últims 40 anys ..

Sí: en coneixement. Sabem com optimitzar el desenvolupament dels nens. Per què no ho apliquem? Volem la seva felicitat futura?

Quantes vegades pensem que estem fent allò correcte i per falta de criteri a l’hora de anlitzar la realitat cometem errors substàncials. Dos cassos. Anys setanta, una alumna d’EGB qualificada com a mala estudiant, segregada en grups d’alumnes acadèmicament dolents, qualificada com a problemàtica. La retrobe la setmana passada i em conta quan malament ho va passar a l’escola. Acaba la conversació dient-me, jo creia que era tonta i el que realment em passava és que era hiperactiva.

Avui, la setmana passada. Una discussió entre un professor i un alumne per un incident. Una incidència que no comet l’alumne en questió però se li atrubeix, paraules pujades de to, insults, part disciplinari, expedient, expulsió. Aquest alumne està diagnosticat com a TDAH, amb informe, però al centre se li dona el mateix tractament que als altres alumnes i, per tant, se li qualifica com a problemàtic, conflictiu, dolent i ningú desitja tindre’l a la seva aula.

Han passat més de trenta anys, quatre lleis orgàniques i multitud de cursos de formació del professorat, però em permet preguntar ¿en cassos com aquest què és el que ha canviat? Sembla que els anys passen però seguim fent allò que sempre hem fet.

Hem creat un nou bloc per a l’àrea d’economia de l’IES Jaume II. Us l’oferim com a eina interactiva i de col·boració interdisplinar i des de la globalització dels saber i dels continguts… esperem les vostres visites!

“destaquen també en negatiu municipis com ara Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona i Cerdanyola del Vallès. Aquests són els municipis amb més desequilibris entre centres en l’escolarització de l’alumnat estranger“

Això és el que podem llegir a la pàgina 26 de l’ informe del 2008 del Síndic de Greuges sobre la Segregació Escolar a Catalunya. Sembla que tenim els dubtós l’honor d’encapçalar la llista en quan al desequilibri entre els alumnes estrangers matriculats a l’escola pública i a l’escola privada, segons dades extretes de l’estadística de matriculació del Departament d’Educació de la Generalitat.

En la taula de la pagina 37, que aborda l’index d’equitat a primària, entesa igual a 1 quan hi ha el mateix nombre d’infants estrangers a l’escola publica i a la privada, a Sant Feliu, el desequilibri arriba a 79.9, un desequilibri que quasi bé dobla el del segon en la llista.

Sindic de Greuges, index equitat

Val ha dir, potser com a pobre consol, que en educació secundaria, Sant Feliu ocupa una segona posició, darrera d’Esplugues.

Si més no, l’informe indica clarament que “Això succeeix en municipis com ara Sant Feliu de Llobregat, Salt, Esplugues de Llobregat o Sant Boi de Llobregat, per exemple. En aquests casos, l’escolarització de l’alumnat estranger és assumida per la majoria d’escoles públiques presents i només per algunes escoles concertades (pàg. 34).

Una mala noticia per la nostra ciutat, que, per dir-ho d’alguna manera, “ja veiem” cada dia a les portes dels recintes escolars els que tenim fills a l’escola pública, però que aquest informe presenta d’una manera molt clara el fet de que la segregació està ja instal.lada a la ciutat i que, al meu parer, exigiria alguna mena d’actuació consensuada per part del qui tenen responsabilitats en l’afer.

Tot plegat matisa noticies positives com la que sortia al bloc del nostre alcalde, on anunciava que el Consell dels Infants ha rebut un premi de l’Observatori dels Drets del Infants per la seva trajectòria. L’informe del Síndic ens hauria de fer pensar que la equitat en l’escolarització hauria de ser també un dret per als nostres infants i joves i ser objecte de polítiques actives igualment exitoses, per part dels responsable municipals d’educació.

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

La deriva i el rumb

Escrit per Alfons Banda T.  i publicat a TECNONEWS.

La societat occidental del segle XXI registra greus problemes educatius i la previsió més raonable és que no es resoldrà llevat que es produeixin canvis molt importants en la mentalitat col·lectiva; canvis gens fàcils i que algú ha de propiciar amb moltes ganes. Canvis que permetin a l’educació dotar-se d’una dinàmica amb rumb que permeti superar la situació actual de deriva. És obvi que la persistència o l’agreujament de la situació actual de l’educació assegura temps difícils per a tots els sectors socials. Evidentment que la situació no és la mateixa a tot arreu i que cada societat nacional presenta les seves pròpies característiques i exigeix una anàlisi específica.

Un dels factors importants a tenir en compte és la inversió educativa, notòria per ridícula, però no és el principal. No ho és perquè l’educació no és un procés productiu industrial i, per tant, no obeeix a la lògica simple dels processos en els que hi ha una relació directa i fàcilment calculable entre inversió i producció. Invertir en educació és estrictament necessari i totalment insuficient. És clar que cal invertir! Perquè l’educació també és tècnica, pedagògica i de gestió, també necessita de la tecnologia i per descomptat que necessita de instal·lacions. Però per sobre, o millor, abans de tot això l’educació és una activitat humana basada en la trobada de dues persones, l’educand i l’educador, que es reconeixen plenament com a tals persones. Tot el sistema educatiu ha de tendir a fer possible aquesta trobada decisiva, complexa i plena de matisos. Sense aquesta trobada no hi ha procés educatiu. I, parlant molt en general, aquí és on estem.

La inversió facilitarà la disminució dels ràtis, augmentarà algunes competències dels professors, farà possible la introducció i el domini de la tecnologia però no ens assegura la necessària implicació còmplice dels pares, ni la responsabilitat dels mitjans de comunicació, ni l’adequada valoració de l’esforç, ni el nivell d’intel·ligència emocional dels docents, ni el clima institucional idoni en el si de les comunitats educatives. Estic dient el que J.A. Marina afirma, amb feliç formulació, quan diu que per educar un nen es necessita la col·laboració de tota la tribu. I aquesta col·laboració es guanya, es mereix, o apareix com a fruit de maduresa social, però no es compra.

És clar que per a això encara hi ha una condició prèvia: cal saber on es vol anar. Parlàvem de deriva i de rumb. La deriva és desplaçament involuntari i incontrolat a causa de forces externes, el rumb suposa voluntarietat i control. Recuperar el control, definir els objectius a partir del consens social mínim necessari, aconseguir la complicitat de la tribu, … L’educació té plantejats reptes formidables i no els estem enfocant bé. Les anàlisis, les propostes i les actuacions, quan es donen, són de curt abast i escassa profunditat. Es actua com si el problema fos només sociopolític, solucionable amb diners i disposicions legals, quan el problema té arrels en l’àmbit cultural-antropològic, i si fos més agosarat i autèntic diria també espiritual. En el món educatiu hi ha educadors excel·lents i també institucions compromeses amb l’educació. Són un sòlid punt de suport.

Alfons Banda T.
Ex-Director Adjunt
Pedagogia Interactiva

Les JEV de Badalona, han decidit iniciar la seva peculiar croada contra la supressió del batxillerat nocturn a la nostra ciutat que fins ara es feia a l’IES Eugeni d’Ors. Organitzen un concert pro batxillerat nocturn aquest dissabte a Badalona.

Tot el que fa olor a ecosocialista a Badalona últimament s’està revolucionant, primer abonant reivindicacions oblidades mentre estaven al govern sobre el cinema picarol i l’espai inutilitzat que trobem a la plaça de la vila i ara això, les joventuts d’iniciativa defensant municipalment el dret a estudiar un batxillerat en horari nocturn.

Tot el que envolta iniciativa darrerament està plegat d’indefinicions i de contradiccions. Per què organitzen un concert pro batxillerat nocturn, quan són ells mateixos, a la Generalitat, qui els suprimeix? Perquè no exigeixen al seu partit que es posicioni en contra i colli al conseller Maragall?

Sería capaç de posar-me al costat de les JEV defensant el batxillerat nocturn i protestar per la seva abolició a Badalona. Seria capaç sinó fos perquè ells governen a la Generalitat de Catalunya, i precisament allà és on s’ha pres la decisió de suprimir el batxillerat nocturn. A continuació reproduiré un fragment extret del grup del Facebook on promocionen el concert. “L’Ernest Maragall, Conseller d’Educació, no només oblida al jovent amb menys recursos econòmics, sinó que, a més, continua retallant en despesa social pública. Així ens demostra un cop més les polítiques de dretes que es duen a terme des del PSC”. L’Ernest potser si que els ha oblidat, però ells quan van elaborar el pla del govern d’entesa amb el PSOE-PSC i Esquerra no ho van tenir en compte.

Si les JEV volen donar exemple amb allò que prediquen, que facin un cop d’ull a la fotografia

Però… totes aquestes contradiccions de les JEV Badalona no són cap novetat, encara els recordo en una reunió d’entitats juvenils intentant defensar l’indefensable després de la deplorable i injustificada actuació dels mossos d’esquadra contra estudiants arran de les protestes contra la implantació del Pla Bolonya.

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans