Mirant els tags i aquestes xuminades he arribat a una web molt interessant sobre el nostres bons amics de l’obra.

I, oh merda, de cop me n’adono que he malgastat els meus 7 anys de carrera (i pujant) pendonejant porai, quan podia haver-los passat al Colegio Mayor Peñafiel de Valladolid. Sort que acte seguit llegeixo això o això i m’he de collir els collons del terra.

Nyaaaaaa…. osh quiero a todosh….

I de regal, una perla. No es perdin el nom del director, just al començament. I sobretot, no deixin de sorprendre’s amb la parla del nostre far espiritual, don Escrivà, al minut i deu segons, als 13:30, amb la veu jovial de l’església als 2:15 o amb el testimoni del chinorri al 17:30 (… la vida de nosotros, los chinos…).

Brrrrr…