De llibres, xiii

En un futur indeterminat, la humanitat ha descobert restes d’una civilització extraterrestre a Venus i prop de Mart. Entre aquestes restes hi ha Pòrtic, una base estelar on hi ha un nombre considerable de naus extraterrestres, llestes per a ser usades, programades per anar a llocs desconeguts. Al voltant d’aquests viatges i de les troballes que es fan, la humanitat ha construït una autèntica indústria i ha experimentat un canvi tecnològic. Però a Pòrtic no hi pot arribar qualsevol persona: calen molts diners, els diners que aconseguirà en un cop de sort Robinette Broadhead, un obscur personatge que treballa a les mines d’aliments.

Al principi gairebé deixo el llibre pensant que era una sobirana aixecada de camisa, a causa d’algunes frases sense sentit, no sé si atribuïbles a la traducció o a l’estil de l’autor. I no va ajudar molt l’aparició d’unes naus que es posaven funcionament quan se’ls tocava unes «tetas» (almenys així consta en l’edició que he llegit). No obstant això, la novel·la m’ha semblat molt interessant pel tema que planteja: l’ús d’artefactes extraterrestres a cegues, sense saber per a què serveixen exactament ni com funcionen. Perquè una cosa és interpretar les restes arqueològiques del nostre propi món, perquè a pesar de les dificultats que presenti la seva identificació no ens són totalment estranys; però és molt distint quan es tracta de restes de civilitzacions (en cas de trobar-se) amb les quals no tenim gens en comú.

Hi ha també la història personal de Robinette Broadhead, les seves pors ocultes i els seus remordiments, com ha intentat amagar-los en el més profund del seu subconscient i com a poc a poc van aflorant fins que trobem l’arrel de la seva infelicitat. Un tema que no té gaire a veure amb la ciència ficció ja que es tracta d’alguna cosa massa comú en el nostre món, però que serveix perfectament per a conèixer al protagonista de la novel·la i com encaixa en el descobriment de les restes de la civilització Heechee, creant una unitat en la qual és difícil saber què és més important en la trama: la reflexió sobre els descobriments d’una civilització extraterrestre, o la reflexió sobre la por i el remordiment com a motors (o frens) de la nostra vida.

Frederick Pohl. Pórtico. Barcelona: Bruguera, 1985. Traducció de Pilar Giralt i Maria Teresa Segur. 313 p. ISBN 84-02-10370-7.

De llibres, xiv

L’agència de publicitat Shockler Fowler Associates ha obtingut el compte per a l’explotació de Venus, i vol mantenir-lo a qualsevol preu, ja que la competència és forta. Michael Courtenay, un dels executius de la firma, serà l’encarregat de posar en marxa el projecte. Però ben aviat les coses canviaran i Courtenay s’haurà d’enfrontar a una realitat que fa trontollar la concepció del món que fins aquell moment havia tingut.

El poder de la publicitat sobre les nostres vides dut a extrems terrorífics, en un món en què tot s’hi val perquè els consumidors (autèntics esclaus de la classe poderosa) segueixin consumint sense parar els productes que els executius (la classe alta del sistema) els obliguen, per qualsevol mitjà possible, a consumir. Un món que tot està dominat pels publicistes i les seves pràctiques, entre les quals l’assassinat no és cap excepció. I en aquesta situació, un dels més poderosos publicistes, Michael Cortenay, es veu empès al seu particular descens als inferns, que poc li servirà per a adonar-se de l’horrible del món en què viu.

Ben narrada, amb personatges ben dibuixats i la tensió justa per a mantenir l’interès pels personatges i per la història que ens estan explicant, i ambientada en un futur que recorda no poques vegades al món superpoblat i mancat de menjar de Soylent Green. Excel·lent el punt de vista que caracteritza a Courtenay, en què la raó i el bé estan del costat que el lector identifica més clarament amb el contrari, la desraó i el mal; mentre que els conservacionistes són titllats de fanàtics.

Frederick Pohl; C. M. Kornblut. Els mercaders de l’espai. Barcelona: Pòrtic, 1987. Traducció de Vimala Devi. 212 p. ISBN 84-7306-306-6.

Pohl :: Pórtico :: Mercaders

De fons, Canto, de Mísia.