Els cotxes elèctrics a escala són joguines senzilles, són joguines que no només jugen nens sinó que en campionats professionals, els corredors més experimentats són persones adultes. Consten d’una carrosseria, un xassís i un motor elèctric que funciona amb 14.00V. Aquests cotxes són molt fàcil de conduir i poca gent hi ha que no sàpiga de la seva existència.

Callejeros no només parla de barris i zones, també fa reportatges temàtics com el que s’analitza a continuació. En aquesta ocasió va d’hotels. Aquí la periodista Sonia López fa un volt per diferents hotels, tot oferint una panoràmica del que es pot trobar a l’estat. N’ensenya per a tots als gustos: antics palaus, un hotel format per diferents cases i units per túnels subterranis, ressorts, l’hotel més petit del món, hotels urbans, de luxe, i fins i tot de por. Tota una carta on escollir.

Sens dubte es veuen hotels curiosos i extravagants que poden cridar l’atenció a l’espectador. Tot plegat és com si estiguéssim davant d’una miscel·lània audiovisual que fa difícil arribar a una conclusió. Com es va dir en l’anterior intervenció, els reportatges de Callejeros no tenen cap objectiu més enllà d’entretenir. Una idea ja exposada que no es pretén desenvolupar una altra vegada, però que porta a la reflexió sobre l’ús del material dels programes: la realitat. És inevitable preguntar-se si és ètic utilitzar-la per entretenir al públic. En el moment que es pretén divertir i no informar mitjançant la realitat aquesta es desvirtua. I si es té en compte el format de treball, és a dir, el reportatge, posa en entredit l’ètica del programa ja que per divertir al públic a través de la realitat existeixen altres gèneres coneguts com el reality show.

Quan es mira una pel·lícula se sap que tot el que passa a la pantalla és mentida i es juga amb el mimetisme de la realitat per crear tensions i atrapar al públic. En canvi, quan es miren informatius o programes de reportatges com el de Callejeros, l’espectador espera veure una representació més o menys fidedigna, imparcial o neutre de la realitat. Sigui com sigui, els reportatges expliquen fets d’actualitat amb l’objectiu d’informar, reflexionar o denunciar sobre algun tema i no d’entretenir a un públic famèlic d’aventures. La barreja de fórmules tradicionalment informatives amb objectius diferents als dels habituals, pot portar al públic a la confusió i a interpretar la realitat de manera errònia.

Programes com aquests fan l’efecte contrari a allò que haurien de ser els mitjans de comunicació. Metàfores com la del mirall de la realitat o una finestra oberta al món perden sentit. Tampoc es donen eines als ciutadans per ser més crítics sobre allò que els envolta, ni es donen matisos o punts de vista diferents sobre esdeveniments, temes o zones per tal de tenir una opinió pròpia. La responsabilitat social dels mitjans de comunicació es dissipa i la seva credibilitat com a portadors de realitats desapareix definitivament.

El Torrejón és un barri perifèric de la ciutat de Huelva i el títol d’un reportatge del programa de Callejeros. El capítol comença com tots els altres. Es fa una presentació en format de sumari que serveix per situar geogràficament a l’espectador i dir-li el tipus de gent que coneixerà a continuació. En aquest cas es tracta d’un barri als afores de Huelva on, segons diu la reportera a l’entradeta, “els veïns fan un gran esforç perquè deixi de ser el barri marginal que va ser”.

Per aquesta afirmació es podria pensar que el barri de gitanos de El Torrejón està en completa transformació i que a continuació es veurà el treball dels habitants per acabar amb les seves lacres. Però malauradament no és així. Ja des del principi, les imatges contradiuen l’afirmació de la periodista i tot i que fa algun intent d’ensenyar un punt de vista més constructiu, el gruix del reportatge parla per si sol i difícilment l’espectador traurà una conclusió no estigmatitzada del barri i la seva gent.

Durant 30 minuts, Marisa Fernández fa un passeig pels carrers de El Torrejón i conversa amb els veïns per mostrar la realitat que viuen. Es fica dins les cases i es relaciona amb ells de manera estreta com si fos de la família, cosa que permet extreure molta informació. Però aquest passeig també té limitacions, i és que quan algú passeja no té cap objectiu concret. I com a resultat a l’espectador li arriba una informació superficial. Es fa un repàs epidèrmic i poc profund que porta a la marginació del barri.

A l’episodi de El Torrejon es veu gent amb dificultats econòmiques greus i sense feina, pisos fets malbé, problemes amb el tràfic i el consum de drogues, heroïnòmans, gent amb el VIH, adolescents que fan de tot menys estudiar, i un llarg etcètera que no cal mencionar perquè és la imatge que tots tenim al cap dels barris d’extraradi. A tot això cal sumar una actitud passiva i un ambient gairebé constant de divertiment i relaxació per la situació que tenen.

Amb aquest discurs és inevitable que el teleespectador cagui en els tòpics de la gent que viu en barris de la perifèria, dels gitanos i si ens movem per termes territorials, dels andalusos. És un discurs fàcil que només vol divertir i entretenir mitjançant les misèries dels altres. I d’aquí el ritme trepidant del muntatge que recorda més a una pel·lícula d’acció que a un reportatge social.

Tot plegat dóna una visió tendenciosa i tergiversada del món. La realitat es desvirtua per entretenir a l’espectador. Del que es tracta a Callejeros és de divertir al públic i el preu que s’hagi de pagar no importa.

http://www.antena3.com/PortalA3com/El-Diario/P_81999

Horari: De dilluns a divendres de 19.15 fins a 21.00

“El diario”, és un programa d’entreteniment, un talkshow on els protagonistes són gent anònima que ens conta les seves històries personals. Segons la pàgina web del programa, “el programa conta noves històries de trobades i retrobades, d’amors i desamors, històries personals que interessen i importen no només als seus protagonistes, sinó també als espectadors d’Antena 3. L’Emoció i les sorpreses són dos ingredients fonamentals de El Diario” .

Podeu veure un exemple en el següent video:

        Aquest programa es va estrenar el 9 de juliol de 2001 i des d’aleshores, s’emet ininterrompudament en les seves versions de “El diario de Patricia”, “El diario de… verano” i ara “El diario”. Precisamtent el 25 de juny d’aquest any, va celebrar els seus 2000 programes.

        El programa el va conduir des dels seus inicis Patricia Gaztañaga, i actualment el condueix Sandra Daviú.

En aquest punt, cal dir que analitzaré aquest talkshow d’Antena 3 TV, per comprovar com compleix els preceptes desenvolupats a l’art. 20 de la C.E. Bàsicament em fixaré en si els continguts són informatius, si són únicament opinions i si es respecten les llibertats ideològics. Parteixo d’aquest punt dels drets fonamentals, per més endavant anar endinsant-me en el codi deontològic i finalment en l’autorregulació.

Aixo si que és un BON nivell, looking for beer!

<EDITO>

Aqui el vid complet de 9 min.

Avui us proposo un recull de webs on jugar a retocar les teves fotos i, en general, perdre el temps una mica, que de tant en tant ja està bé…

1. Tiltshift maker: l’efecte “tiltshift” és una tècnica fotogràfica que fa que les fotos semblin maquetes jugant amb l’enfocament. Amb aquesta web, pots pujar les teves fotos normals, triar quina àrea vols que es vegi enfocada i fer-les “maquetes”. Com a exemple, m’ha agradat molt aquesta que ha creat un usuari d’aquesta pàgina (podeu veure una galeria de “tiltshifts” falsos aquí)

2. Picartia: en aquesta web pots pujar una imatge i et crea un mosaic a partir d’altres fotos. Pots escollir de quines galeries vols que prengui les imatges per al mosaic, amb temes com gatets, NY, cotxes…

3. Festisite Money: aquesta web et deixa posar la “cara” que vulguis a una varietat de bitllets per triar. N’hi ha de tot el món però curiosament no hi ha euros… en canvi pessetes, sí!

4. Poladroid: Aquesta web et permet convertir les teves fotos en “polaroids” baixant-te una aplicació a l’escriptori (funciona amb Mac i amb Windows). El millor de tot és que recrea l’experiència de fer una foto Polaroid, la fotografia es genera al teu escriptori gradualment, i la pots “sacsejar” per a que aparegui més ràpid! Aquesta fotografia l’he creat amb Poladroid, i aquí hi ha una galeria de fotos d’altres usuaris

5. FaceInHole: aquí hi trobareu una enorme varietat de fotos “famoses” on podeu afegir la vostra cara i fer un foto-muntatge casolà. Podeu pujar la foto o fer-vos-la al moment via webcam:

Bonus: us deixo aquí un parell de pàgines on es poden crear molts efectes similars a aquests, posant la teva foto en escenes pre-existents, afegint text, posant-te a la portada d’una revista…:

FunPhotoBox

WriteOnIt

Alguns d’aquests exemples els he tret de la web Recursos TIC pel Mestre, que sovint té enllaços molt interessants, i en aquest cas, una llista interminable de webs per jugar amb les imatges!

Quarta-feira, 15/04/2009

Jô e as meninas brincam com uma declaração do presidente Lula a respeito do presidente norte-americano.

Fonte: Globo.com – Programa doJô

Programa do Jô

Clique e escreva para: pbradialista@yahoo.com.br

Clique abaixo e subescreva o BLOG do Paulo Branco – Radialista

Subescreva Blog do PB

Els premis infantil i juvenil de l’editorial barcelonina Edebé trien entre obres escrites en qualsevol de les llengües de l’estat, però enguany ha coincidit que les dues novel·les seleccionades havien estat escrites en català: Sopa de cua de sargantana, de Marta Gené, i La mort a sis vint-i-cinc, de Jordi Cervera. Llegiu-ne més detalls en aquesta nota de l’Avui.

Si ens fixem en les tendències, veurem que es premia de nou un guionista (n’hi ha certa habitud, en el cas d’Edebé) i una novel·la policíaca, gènere que ha cobrat especial força en la literatura actual en general. No semblen apostes arriscades d’avantmà, però això no ha de representar, en cap cas, un prejudici sobre la seva qualitat.

Us aniré posant un seguit de jocs per a que pugueu practicar amb companys, amics i familiars. Avui comencem amb…

…el 14 guanya!! 

És un joc per a dos jugadors. Col·loquem 14 fitxes sobre la taula (també ho podeu fer dibuixant palets d’un full de paper). Cada jugador, al seu torn, retira una o dues fitxes (les que vulgui). El jugador que aconsegueix retirar l’última fitxa de la taula és el guanyador de la partida (també guanya si queden dues fitxes i en retira les dues).

Si algú creu que ha trobat alguna manera per a guanyar sempre en aquest joc i ho vol demostrar, estaré totalment disposat a fer una partida amb aquesta persona (això si, davant de notari per a garantir la validesa del resultat).

Pistes: us puc dir que tingueu en compte si algun dels dos jugadors té avantatge sobre l’altre o que passaria si es varia el nombre de fitxes.

Spam ONE

Spam TWO

Spam THREE

Remember cheese rolling

Apa pacient, surt de la uvi….

Pels que no teniu feisbuc i pels que si que en tenen, aqui hi son totes, pq al feisbuc nomès n’hi han unes quantes. APALI!

Se que pels puristes de la super no us agradara, pero el video esta prou be i la musica q acompanya tmb.

http://www.vandal.net/video/5713/street-fighter-iv-tgs

http://www.streetfighter.com/

P.d. han inclos un “Kim Afrika” al joc.

Per cert, algu s’aunta al diumenge al mati a feruna excursio amb bici? I va Tonchimon ja anirem prop de casa teva que no trallis a la primera pujada!

Seieu i disfruteu de la magia de la inteligència.

AQUI

De moment em quedo amb els numeros 1,3,4,5,6, i 11i com no el batu hi es al num 19.

Salut!

Un trailer de una pelicula que no se si faran aqui pero que pinta prou be:

El boig
Salut!

Dijous, 21

Matí

Aquest matí a comensat la capta per recollir diners per la festa major.
Nosaltres n’hem fet 925€, però en total se n’han fet 21000€. Hem fet el centre, i el barri de Sant Julià. Moltes cases estaven buides i els que ens obrien no en compraven masses. A mig camí hem fet un refrigeri i al acabar també .

Tarda

A la tarda hem canviat de responsable. No hem tingut tan èxit com el matí, ja que ens ha tocat carrers que no hi havia tanta gent, i hem estat poca estona. Ens han convidat a unes cocacoles un que ha comprat el programa i despres el responsable ens ha convidat a berenar. Després hem anat a un pica-pica i cap a casa!

Divendres, 22

Avui no ha estat un dia tan lluït com ahir, al matí a l’Espirall hem vengut uns 3 programes i nomes arribar a davant del Mercadona ja n’hem començat a vendre. A la tarda ens ha tocat el meu carrer i el carrer on està el Torres, i només hem vengut 7 programes, tots 7 nosaltres ja que han faltat 3 persones.