Un dels espais naturals llacustres més bonics de Catalunya el tenim només a dues passes de Barcelona, just al costat, a la vila del Prat de Llobregat. Es tracta dels aiguamolls que aquest riu forma en arribar al mar. El Llobregat ha estat tradicionalment un riu molt maltractat. La seva llera ha estat desviada uns quilòmetres per permetre l’ampliació del port de Barcelona.  Per l’altre costat l’aeroport s’ha fet més gran. Però aquests desastres han servit per alguna cosa. S’han creat uns quants espais naturals protegits, unes reserves, que són molt interessants de veure i visitar, malgrat la seva joventut. Per una banda teniu la zona de Can Tet, o ca la Arana, a la desembocadura del riu. Hi ha un calaixos de decantació i un gran estany. Per arribar-hi cal anar fins el Prat i, un cop allà, seguir les indicacions que porten al cementiri i a la platja. Passat el Cementiri, cal desviar-se a la primera rotonda i seguir les indicacions ”Espais Naturals del Riu”. Al final de la pista oberta al trànsit, a tocar de la capçalera de l’aeroport hi ha l’aparcament.  Si hi aneu amb bici disposeu, al costat del riu Llobregat, una xarxa de camins rurals ben condicionats i de vials especials per vianants i ciclistes. Hi ha una caseta d’informació, amb prospectes i materials. També lloguer de prismàtics, imprescindibles. Trobareu talaies per albirar les basses, i de cases d’aguait per observar els ocells. Veureu Bernats pescaires, Martinets, Fotxes, molts ànecs de tota mena. Passeig pla i agradable. Per tots els públics. Poca ombra. Protegiu-vos del sol. Caminant una mica més podeu fer cap a la platja. Un avís: els infants estaran molt menys interessats en les llacunes i els ocells que en els avions. De fet observar els avions, n’aterra un cada tres minuts, és un espectacle impressionat. Passen damunt del cap, a pocs metres, sembla que podríes fins tocar-los!. L’altra zona seria la del Remolar i Filipines. Des de Barcelona  o Castelldefels, per l’autovia C-31, cal desviar-se a la sortida Viladecans – Les Filipines. Des de Viladecans, cal agafar el Camí del Mar que ens portarà, si aneu seguint bé les indicacions de les rotondes, a l’Espai Natural Remolar-Filipines. Aquest és un altre magnífic lloc per descobrir la natura i els ocells amb els vostres fills i filles. Potser millor que l’altre. La llacuna del Remolar, molt ben conservada, i l’espai de Filipines, fou lloc habitual de caça d’ànecs de la burgesia barcelonina. Avui és una delícia passejar-hi. Hi ha bon aparcament, bona zona per dinar-hi, i un centre d’interpretació. Allà us donaran un mapa amb itineraris i informacions sobre el Delta. Els recorreguts són curts. Trobareu observatoris ben equipats. Podeu completar la visita amb una passejada fins a la riera de Sant Climent i la platja de Viladecans o Gavà, des de l’aparcament. Els espais naturals estan oberts de primera hora del matí fins a la posta de sol. No us perdeu aquestes maravelles a tocar de Barcelona. No hem dinat mai al Prat, està molt a prop de casa, però a la web hi ha molts restaurants, i als espais, llocs per fer pic-nic.

Uno de los espacios naturales lacustres más bonitos de Catalunya lo tenemos sólo a dos pasos de Barcelona, justo al lado, en la villa de El Prat de Llobregat. Se trata de los humedales que este río forma en llegar al mar. El Llobregat ha sido tradicionalmente un río muy maltratado. Su cauce ha sido desviado unos kilómetros para permitir la ampliación del puerto de Barcelona. Por el otro lado, el aeropuerto se ha hecho mayor. Pero estos desastres han servido para algo. Se han creado varios espacios naturales protegidos, unas reservas, que son muy interesantes de ver y visitar, pese a su juventud. Por un lado tiene la zona de Can Tet, o ca la Arana, en la desembocadura del río. Hay un cajones de decantación y un gran estanque. Para llegar hay que ir hasta El Prat y, una vez allí, seguir las indicaciones que llevan al cementerio y a la playa. Pasado el Cementerio, hay que desviarse en la primera rotonda y seguir las indicaciones “Espacios Naturales del Río”. Al final de la pista abierta al tráfico, junto a la cabecera del aeropuerto está el aparcamiento. Si vas en bici teneis, junto al río, una red de caminos rurales bien acondicionados y viales especiales para peatones y ciclistas. Hay una caseta de información, con folletos y materiales. También alquiler de prismáticos, imprescindibles. Encontraréis atalayas para divisar las balsas, y de casas de acecho para observar los pájaros. Verá garzas reales, garcetas, pollas, y muchos patos de todo tipo. Se trata de un paseo llano y agradable. Para todos los públicos. Poca sombra. Protéjanse del sol. Caminando un poco más pueden llegar hasta la playa. Un aviso: los niños estarán mucho menos interesados en las lagunas y los pájaros que en los aviones. De hecho observar los aviones, aterriza uno cada tres minutos, es un espectáculo impresionante. Pasan encima de la cabeza, a pocos metros, ¡parece que podrías hasta tocarlos!. La otra zona sería la del Remolar y Filipinas. Desde Barcelona o Castelldefels, por la autovía C-31, hay que desviarse en la salida Viladecans – Las Filipinas. Desde Viladecans, hay que tomar el Camino del Mar que nos llevará, si vais siguiendo bien las indicaciones de las rotondas, al Espacio Natural Remolar-Filipinas. Este es otro magnífico lugar para descubrir la naturaleza y los pájaros con sus hijos e hijas. Quizás mejor que el otro. La laguna del Remolar, muy bien conservada, y el espacio de Filipinas, fue lugar habitual de caza de patos de la burguesía barcelonesa. Hoy es una delicia pasear. Hay buen aparcamiento, buena zona para comer, y un centro de interpretación. Allí le darán un mapa con itinerarios e informaciones sobre el Delta. Los recorridos son cortos. Encontraréis observatorios bien equipados. Pueden completar la visita con un paseo hasta la riera de Sant Climent y la playa de Viladecans o Gavà, desde el aparcamiento. Los espacios naturales están abiertos de primera hora de la mañana hasta la puesta de sol. No os perdáis estas maravillas junto a Barcelona. No hemos comido nunca en El Prat, está muy cerca de casa, pero en la web hay muchos restaurantes, y los espacios, lugares para hacer pic-nic.

L’Estartit és el barri mariner de Torroella de Montgrí. Avui és un nucli turístic de primer ordre amb un port activíssim, hotels i apartaments a primera línia del mar. L’Estartit es troba a 7 kms. de Torroella, punt d’accés únic i principal a aquest racó de mar. Darrerament ha estat el submarinisme i les excursions amb bots de fons de vidre, els principals motors econòmics del municipi. Potser hi ha qui trobarà que la Costa Brava, i l’Empordà, ens reserven sorpreses més boniques que l’Estartit. Que el nucli està massa venut al turisme i que les seves platges no són les millors de l’entorn. Tot això és cert i podem estar-hi més o menys d’acord. Però convindreu que l’Estartit és un bon punt d’excursions familiars. Primer per la seva platja gran, a tocar del port. Pots endinsar-t’hi fins ben lluny i sempre toques fons. Això és un avantatge clar per les famílies amb criatures petites i mitjanes. Sembla una platja de Tarragona traslladada a la costa gironina. L’altra gran motiu és les excursions marítimes. Anar en un bot, amb fons de vidre o no, i fer la volta a les illes Medes fa sentir els nostres fills i filles com pirates del Carib per un dia. A més, si ja heu fet les Medes podeu orientar la vostra excursió cal al nord, on l’imposant massís del Montgrí es llença al mar. De l’Estartit a l’Escala la línia de costa ofereix coves, roques foradades, penyasegats vertiginosos. Tot aquest món el recorren barques turístiques que surten de l’Estartit. Si dirigiu els vostres ulls al sud, l’Estartit us ofereix els inmensos arenals i aiguamolls del Ter. Totes les espècies d´aus possibles a casa nostra, arbres i plantes desconeguts trobareu en aquest espai protegit. Els aiguamolls del Ter Vell i la Gola són un paradís poc visitat, inconegut. L’impressionant massís del Montgrí amb el seu castell del segle XIII, omnipresent a l’horitzó, pot ser una altra fita a assolir. Una bona caminada, amb una bona recompensa. Pels més aventurers. Pels amants de les petites cales i coves on només es pot arribar a peu us recomanem costejar vora el mar. Trobareu llocs idílics que encara no tenen nom. Ja veieu que l’Estartit és un pol turístic. Que està ple de edificacions, de bars, d’hotels i hostals, de submarinistes amb ampolles d’oxígen, de barques. Però si sabeu cercar, trobareu. Per dormir a l’Estartit hi ha desenes d’hotels. Trieu el vostre de la web. Són tots ells típics hotels de marina. Molts tenen apartaments. No us podem recomanar. No solem dormir en hotels vora el mar. Preferim els de terra endins, com la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, a Torroella, tots dos també bons llocs per menjar. També teniu molts càmpings, de tota condició. Per dinar podeu anar a Can Falet, un bon lloc entre els centenars de bars i restaurants del poble. També ens han parlat bé de “Les Corones“.

L’Estartit es el barrio marinero de Torroella de Montgrí. Hoy es un núcleo turístico de primer orden con un puerto activísimo, hoteles y apartamentos en primera línea del mar. L’Estartit se encuentra a 7 kms. de Torroella, punto de acceso único y principal de este rincón de mar. Últimamente ha sido el submarinismo y las excursiones en botes de fondo de cristal, los principales motores económicos del municipio. Quizá hay quien encontrará que la Costa Brava y el Empordà, nos reservan sorpresas más bonitas que l’Estartit. Que el núcleo está demasiado vendido al turismo y que sus playas no son las mejores del entorno. Todo eso es cierto y podemos estar más o menos de acuerdo. Pero convendría decir que el Estartit es un buen punto de excursiones familiares. Primero por su playa grande, junto al puerto. Puede descubrir que allí puedes entrar hasta muy lejos y siempre tocas fondo. Esto es una ventaja clara para las familias con criaturas pequeñas y medianas. Parece una playa de Tarragona trasladada a la costa gerundense. El otro gran motivo són las excursiones marítimas. Ir en un bote con fondo de cristal, o no, y dar la vuelta a las islas Medes harà sentir a nuestros hijos e hijas como piratas del Caribe por un día. Además, si ya ha hecho las Medes puede orientar su excursión hay al norte, donde el imponente macizo del Montgrí se tira al mar. De l’Estartit hasta L’Escala la línea de costa ofrece cuevas, rocas agujereadas, acantilados vertiginosos. Todo este mundo lo recorren barcas turísticas que salen del Estartit. Si dirige sus ojos al sur, l’Estartit ofrece los inmensos arenales y humedales del Ter. Todas las especies de aves posibles, árboles y plantas desconocidas las encontrará en este espacio protegido. Los humedales del Ter Vell y la Gola son un paraíso poco visitado, desconocido. El impresionante macizo del Montgrí con su castillo del siglo XIII, omnipresente en el horizonte, puede ser otra meta a alcanzar. Una buena caminata, con una buena recompensa. Para los más aventureros. Para los amantes de las pequeñas calas y cuevas donde solo se puede llegar a pie recomendamos costear por el camino junto al mar. Encontrará lugares idílicos que aún no tienen nombre. Ya veis que el Estartit es un polo turístico. Que está lleno de edificaciones, de bares, de hoteles y hostales, de submarinistas con botellas de oxígeno, de barcas. Pero si se sabe buscar, se encuentra. Para dormir en l’Estartit hay decenas de hoteles. Elijan Vds. de la web. Son todos ellos típicos hoteles de marina. Muchos tienen apartamentos. No podemos recomendar. No solemos dormir en hoteles junto al mar. Preferimos los de tierra adentro, como la Fonda Mitjà, o el Molí del Mig, en Torroella, ambos también buenos lugares para comer. También tiene muchos campings, de toda condición. Para comer puede ir a Can Falet, un buen lugar entre los cientos de bares y restaurantes del pueblo. También nos han hablado bien de “Las Coronas”.

El passat 21 de setembre CosmoCaixa va acollir una classe en directe amb la participació de 300 escolars i l’astronauta de l’Agència Espacial Europea (ESA), Frank De Winne que, des de l’Estació Espacial Internacional (ISS) va portar a terme en directe un experiment proposat per estudiants guanyadors d’un concurs d’idees per proposar experiments sobre la falta de gravetat a l’espai, convocat al febrer del 2008 per l’Agència Espacial Europea (ESA) per al professorat d’educació secundària de tota Europa.

Aquesta iniciativa, promoguda per l’ESA en col·laboració amb l’Obra Social de la Caixa, forma part del concurs Porta la teva classe a l’espai, per involucrar els professors de primària i secundària en la divulgació de la ciència. A través d’una connexió satèl·lit amb el laboratori Columbus de la ISS, a 400 quilòmetres d’altitud, els escolars van observar el càlcul de la massa d’un objecte i, per fer-ho, van mesurar el temps d’oscil·lacions d’un objecte entre dues molles.

El projecte per saber com es pesen els astronautes és una idea del professor Anicet Cosialls de l’IES Guindàvols, que va guanyar el primer premi, ex aequo, amb altres centres de Grècia i Bèlgica.

Precisament, l’ESA fica a l’abast de tot els centres educatius europeus els materials necessaris per a poder fer els experiments guanyadors, que són francament molt interessants. Només cal demanar-los en la seva pàgina web i en un mes els envien. El kit conté materials per calcular la massa dels objectes (1r premi del concurs) i per fer mesures de capilaritat (2n premi del concurs).

La guia didàctica del kit i el vídeo amb la retransmissió de la classe en directe des de l’espai es poden descarregar des de la web.

El coet Ares, un colós de gairebé 100 metres d’altura, va superar ahir la primera prova per convertir-se, com desitja la NASA, en la gran nau espacial que substitueixi els vetustos transbordadors i permeti una nova missió tripulada dels Estats Units a la Lluna. Els dos objectius segueixen en l’aire, amb un pressupost i un calendari molt qüestionats, però el coet va fer els deures amb pulcritud i es va elevar sense problemes.
El prototip, anomenat Ares 1-X, amb una càrrega fictícia, va arribar fins als 45 quilòmetres d’altura en només sis minuts, fet que va omplir de satisfacció els responsables de la NASA. Els primers tests, amb 700 sensors, serviran essencialment per verificar l’estabilitat de la nau i la seva capacitat de càrrega. Després arribaran els models Ares 4 i 5, encara més grans.
Per poder impulsar un mòdul amb astronautes, el futur Ares haurà de sotmetre’s a cinc anys de proves, mentre que per intentar un allunatge l’espera serà, almenys, d’una dècada.

El poblat iber de Can Oliver es troba, dominant una gran extensió de la plana del Vallés, a Cerdanyola. Concretament a la zona de la Flor de maig, a la sortida de Cerdanyola cap a Barcelona per la carretera BV-1415, o entrant a Cerdanyola, naturalment, si veniu de la ciutat comtal. El poblat costa de trobar a primera vista, però si seguiu les indicacions hi arribareu. Envoltat d’arbres i de xalets, de vegades es fa difícil situar-lo amb exactitud. De tota manera és senzill arribar-hi amb cotxe fins la mateixa porta, i aparcar en els carrers de la urbanització que el rodeja. Aviat estrenarà museu. Una bellíssima construcció, molt ben resolta i adequada. Llavors serà un dels poblats ibers de la rodalia de Barcelona més bonics de visitar. Actualment està només excavat en part, i sembla que serà de les ciutadelles ibèriques més grans de Catalunya, un cop estigui tota a la vista. Els diumenges i festius al matí teniu visita guiada. Alguns dies s’hi organitzen tallers. Podeu visitar el poblat de can Oliver en el transcurs d’una matinal per Collserola, visitant per exemple la Masia de Can Coll. O bé en el curs d’una excursió per la Vall de sant Iscle de les Feixes i Can Catà. Si després de veure el poblat voleu jugar una estona amb la canalla, arribeu-vos a l’àrea de lleure de Can Coll, uns kms. en direcció a Barcelona per la mateixa BV-1415. Hi trobareu esplanades, jocs infantils, bar, restaurant, venda de llenya i barbacoes. Un dia rodó a la part del parc de Collserola que toca a Cerdanyola.

El poblado íbero de Can Oliver se encuentra, dominando una gran extensión de la llanura del Vallés, en Cerdanyola. Concretamente en la zona de la Flor de mayo, a la salida de Cerdanyola yendo hacia Barcelona por la carretera BV-1415, o entrando en Cerdanyola, naturalmente, si se viene de la ciudad condal. El poblado es difícil de encontrar a primera vista, pero si Vd. sigue las indicaciones llegará. Rodeado como està de árboles y de chalets, a veces se hace difícil situarlo con exactitud. De todos modos es sencillo llegar en coche hasta la misma puerta, y aparcar en las calles de la urbanización que lo rodea. Pronto estrenará un museo. Una bellísima construcción, muy bien resuelta y adecuada. Entonces será uno de los poblados iberos de los alrededores de Barcelona más bonitos de visitar. Actualmente está sólo excavado en parte, y parece que será de las ciudadelas ibéricas más grandes de Cataluña, una vez esté todo a la vista. Los domingos y festivos por la mañana tiene visita guiada. Algunos días se organizan talleres. Puede visitar el poblado de Can Oliver en el transcurso de una matinal por Collserola, visitando la Masía de Can Coll. O bien en el curso de una excursión por el Valle de San Iscle de les Feixes y Can Catà. Si después de ver el poblado desean jugar un rato con los niños, acercaos al área de ocio de Can Coll, unos kms. en dirección a Barcelona por la misma BV-1415. Encontraréis explanadas, juegos infantiles, bar, restaurante, venta de leña y barbacoas. Un día redondo en la parte del parque de Collserola que toca en Cerdanyola.

L’Espai Emprenedors és un projecte per petites empreses o autònoms que necessitin un lloc per fer la seva feina. A l’Espai, situat al carrer de Sants, oferim despatxos en lloguer on disposaràs de serveis bàsics i d’assessoria, i podràs beneficiar-te de la coŀlaboració amb altres empreses.

Més informació a les seccions del menú superior.

… i la nau s’enlaire!…

L’espai obert s’emmiralla a la sorra mullada…

Avui l’Esther ens ha ensenyat (a la Grelda i a la Rosa) un lloc alternatiu per fer les nostres xerrades. S’accepten opinions

For any readers living in the region of Barcelona, Spain there is an exhibition of contemporary photography currently on at espai [b], a gallery of contemporary art. The exhibition comprises of 100 images from photographers around the world. I am fortunate to have had two of my images selected to be a part of this but unfortunately I will not be able to go and check it out for myself. So if anyone gets to go I would very much like to hear all about it. From what I’ve seen on the web site and the promotional posters there is some very insightful work on display.

Un racó del Montseny poc conegut, amable, i perfecte per passar una bona estona amb els nens?. Esteu describint El Brull. Aquesta gran plana de gespa verda no presenta cap perill pels infants. No hi ha alçades que pujar, ni boscos espesos on perdre’s, ni barranc per on caure. No és cansat, tot és molt amable. Hi podeu arribar per la C-17, en direcció Vic i girar cap a Seva a l’arribar a Tona. Des de Seva seguirem la carretera que porta al Coll Formic. O podeu pujar des de Granollers i Sant Celoni cap al Coll Formic, i baixar cap a Seva. Al mig d’aquesta ruta trobareu l’amplia esplanada on hi ha l’esglèsia romànica. No gaire lluny, dalt d’un petit turó, les restes del castell. Completen el quadre bucòlic quatre cases esparses, l’ajuntament i un restaurant que us recomanem: El Castell. Cal reservar perquè sempre està molt ple: Tf. 938 840 063. Sou al Parc Natural del Montseny, i això és nota. Natura arreu. Rutes en bicicleta i a peu, excursions com la del Meridià Verd, o el turó ibèric de Montgrós. En resum, un lloc idílic per anar amb els vostres fills i filles, amb molt d’espai per còrrer.

¿Un rincón del Montseny poco conocido, amable, y perfecto para pasar un buen rato con los niños?. Estais describiendo El Brull. Esta gran llanura de césped verde no presenta ningún peligro para los niños. No hay alturas que subir, ni bosques densos donde perderse, ni barrancos por donde caer. No es cansado, todo es muy amable. Podéis llegar por la C-17, en dirección Vic y girar hacia Seva al llegar a Tona. Desde Seva seguiremos la carretera que lleva al Coll Formic. O puede subir desde Granollers y Sant Celoni hacia el Coll Formic, y bajar hacia Seva. En medio de esta ruta encontrará la amplia explanada donde se encuentra la iglesia románica. No muy lejos, sobre una pequeña colina, los restos del castillo. Completan el cuadro bucólico cuatro casas, el ayuntamiento y un restaurante que os recomendamos: El Castell. Hay que reservar porque siempre está muy lleno: Tf. 938 840 063. Está en el Parque Natural del Montseny, y eso es nota. Naturaleza por todas partes. Rutas en bicicleta ya pie, excursiones como la del Meridiano Verde, o la colina ibérica de Montgrós. En resumen, un lugar idílico para ir con sus hijos e hijas, con mucho espacio para correr.

Espai públic obert a la ciutadania

    Fa 400 anys que mirem al cel, però no tants que ens hi passegem i fem “petits passos per l’home però grans per la humanitat”. Ara bé, comencem ja a no passejar-nos-hi sinó a corre-hi i ja s’estan parlant i plantejant els viatges interplanetaris i tots els problemes tècnics que aquests suposaran.

    A tall de curiositat es comenta que aquests tipus de viatges requeriran, probablement, que els astronautes portin amb ells els seus propis ecosistemes com a font d’alimentació i d’oxigen. Diversos estudis realitzats en el passat consideren la possibilitat de portar pollastres, peixos o fins i tot cargols, salamandres i larves d’eriçons de mar. No obstant, totes aquestes opcions tenen inconvenients com requerir una gran quantitat d’espai i de menjar (pollastres), la fabricació d’un ecosistema difícil de mantenir (aquàtic)…

    Un grup de científics de la Universitat de Beihang (Pequín), suggereix utilitzar els cucs de seda. Argumenten que aquests insectes es reprodueixen molt ràpidament, quasi no requereixen espai, menjar o aigua, i que produeixen quantitats minúscules d’excrements, que podrien ser utilitzades com a fertilitzant de les plantes de la nau. Els capolls de cucs de seda, formats principalment per proteïnes comestibles, contenen el doble d’aminoàcids que el porc i quatre vegades més que els ous o la llet. I també el grup de científics apunta que certs processos químics podrien aconseguir que la seda fos comestible.

Us imagineu un espai on poder visitar quatre o cinc exposicions culturals de rabiosa actualitat i de gran qualitat?. Tot això en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, i amb cotxe?. I que, a més, tingui un teatre, un auditori amb programació de música familiar, ètnica, actual?. I si també tingués uns espais on s’organitzesin, dissabtes i diumenges, tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants?. I si totes aquestes activitats fossin gratuïtes o a un preu molt baix i enraonat?. I si encara poguèssiu prendre quelcom allà mateix i fins i tot dinar-hi, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent?. Doncs tot això existeix. Es diu Caixafòrum. Està a Montjuïc, a Barcelona, (i també a Madrid i a moltes altres ciutats). Si plou, si fa un dia rúfol, o si fa sol però teniu ganes de fer quelcom cultural, no us ho penseu dues vegades. Aparcament a l’avinguda Maria Cristina, amb accés subterrani directe. Metro, Bus… Les exposicions tenen un altíssim nivell, no només nacional, sinó internacional. Són variades. La cartellera d’espectacles sorpren. Els tallers són una passada. Ja ho sabeu. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum!.

¡Os imagináis un espacio donde poder visitar cuatro o cinco exposiciones culturales de rabiosa actualidad y de gran calidad. Todo ello en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso con transporte público, y en coche. Y que, además, tenga un teatro, un auditorio con programación de música familiar, étnica, actual. Y si también tuviera unos espacios donde se organizasen, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. Y si todas estas actividades fueran gratuitas o de poco dinero. Y si aún más, pudieras tomar algo allí mismo e incluso comer, con una relación calidad-precio más que sorprendente?. Pues todo esto existe. Se llama Caixafòrum. Está en Montjuïc, en Barcelona, (y también en Madrid y en otras ciudades. Si llueve, si el día es desapacible, o si hace sol, pero se tienen ganas de hacer alguna actividad cultural, no os lo penséis dos veces. Aparcamiento fácil en la misma avenida Maria Cristina, con acceso subterráneo directo. Metro, Bus… Las exposiciones tienen siempre un altísimo nivel, no sólo nacional, sino internacional. Son variadas. La cartelera de espectáculos sorprende. Los talleres son una pasada. Ya lo sabéis. Si no saben qué hacer, vayan al Caixaforum!.

[There is independence ... right?] [Il est l'indépendance ... droit?] [Es ist die Unabhängigkeit ... Recht?]   [有独立...对不对？] [Существует независимости ... право?]  [ناك الاستقلال... أليس كذلك؟] [ No hay independentistas ... ¿de derechas?]

El feisbuc triomfa!

Ahir em va arribar una invitació, a través del feisbuc, per assistir a la presentació de l’espai que la gent d’El Matí ha constituït després d’abandonar Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Sembla que avui en feien la presentació pública. No em feu dir ni on ni quan, perquè la saturació del feisbuc fa que, sovint, dels esdeveniments, comentaris i notes publicades amb prou feines n’arribis a llegir-ne el titular.M’he llegit detingudament la Declaració de Principis que tenen penjada a la seva pàgina web, i no acabo d’entendre perquè se sentien tant incòmodes a Unió. Només cal llegir-se la Declaració de Principis d’aquest històric partit per arribar a una trista conclusió, però constant en la política nacional, i és que les organitzacions no actuen d’acord amb els seus fonaments ideològics. Suposo que en l’art del fariseisme polític en Josep Antoni Duran Lleida deu ser un mestre consagrat, i lque la gent que s’agrupaven a l’entorn del col·lectiu El Matí ja devien haver-se atipat d’esperar alguna conversió miraculosa del polític franjatí. Deuen haver constatat, a hores d’ara, que d’allà on no hi ha ètica ni principis no en pot rajar.

Ja respira tranquil!

Al marge de desijtjar-los tota la sort del món en la nova singladura que ara inicien, la qüestió d’aquesta “fugida” no fa més que constatar un dèficit important de la política nacional. Aquesta darrera afirmació la faig perquè segons ells mateixos expliquen, no tenen cap intenció de reconvertir El Matí en l’embrió de cap nou partit. I perquè renuncien a fer política? A partir d’aquí m’he formulat la pregunta que encapçala aquest comentari.

Independentisme únic?

Històricament l’independentisme (o el ple reconeixement nacional, tant és) sembla un concepte del qual se n’hagi apropiat l’esquerra o els grups de tendència “revolucionària” (de boqueta, és clar). I és evident que una qüestió tant transcendental com la llibertat nacional no pot estar, tant sols, en mans d’unes determinades tendències polítiques, que sovint tenen uns perfils ideològics tant marcats que fan impossible que s’hi pugui produir una confluència majoritària de la societat. Podria ser, és clar, que entre la gent que de sempre es coneixia com “d’ordre” no hi hagi independentistes. Jo, sincerament, no m’ho empasso. Que potser no siguin gaire gent, també deu ser cert.

CIM: CDC i El Matí?

Sigui cert o no, potser algú hauria de plantejar-se la possibilitat de provar-ho. Segur que, intentant-ho no hi perden res. I fins i tot, i això que diré ara si que és mala llet, perquè no podrien proposar una federació a un partit lliberal com Convergència Democràtica de Catalunya? Algú podria discutir-los el pes “social” i la influència, si la mateixa Unió de la que provenen no l’ha posat a prova mai, atès que no s’han presentat en solitari ni una sola ocasió? Crec que s’equivoquen renunciant a la política “partidista”, perquè marxar d’un partit per acomodar-se en el “no res”, no beneficia en res ni al país, ni al pensament humanista, ni tant sols al sobiranisme. De grups d’opinió, de think tanks, i de transversalitats inútils el país en va ple. Falta gosadia i atreviment, i El Matí fa la sensació que neix acovardit i poruc. Llàstima!

Till Credner és un astrònom amateur i membre del web Allthesky on s’hi poden veure més imatges i videos de l’espai. Em passaria hores mirant videos com aquest… La música és d’un grup alemany anomenat Hasta la otra México!

Si avui és dijous… toca tertúlia en el programa 317 d’El crepuscle encén estels · IB3 Ràdio, 20:00 · que estarà “Orbitant” sobre el director de cinema Stanley Kubrick; “només” realitzà 13 pel·lícules, però quines tretze!: Camins de Glòria, Spartacus, Lolita, Dr. Strangelove, La taronja mecànica, Barry Lyndon, La resplendor,… Per ventura la que més ha marcat als selenites i residents habituals d’aquest Crepuscle sigui 2001: una odissea a l’espai, un film que –com diu el blogaire Julio de Miguel– destaca per 2 motius: “1) es una película soberbia; 2) no hay quien la entienda” (tot i que en això darrer no tothom hi deu estar d’acord).  Des del 1968, quan Kubrick dirigí 2001, moltes coses han canviat en el món del cinema, en la cursa espacial, i en el propi espai. Sense anar més lluny, milionaris excèntrics ja estan reservant passatge per a fer turisme sideral, però el que segur que ha canviat ben molt és l’altre turisme, el de tota la vida. Fa 20 anys, passaren 73 milions de viatgers pels aeroports espanyols; ara, són més del doble: 190 milions; i per al 2020 (bastant passat ja el 2001) es preveuen … 317 milions de passatgers  317, precisament, com Crepuscles comptam fins el dia d’avui.