He de felicitar el meu pare pel seu darrer article, en el que, entre d’altres coses diu:

Així doncs, davant els fets d’aquests dies, tothom té raó i ningú no en té. En tenen els catalans quan defensen el marc autonòmic que els ha dat el nou Estatut, però no en tenen si resulta que el volen defensar fins i tot en el cas que aquest sigui inconstitucional. I tenen raó els espanyols que defensen la necessitat d’ajustar les lleis a la Constitució, però no en tenen quan es demostren incapaços d’acceptar qualsevol realitat que impliqui una diversitat (lingüística, cultural o política) respecte del que ells consideren essencial per a la unitat d’Espanya. I no en parlem dels partits, que no han fet res perquè el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial siguin realment òrgans independents, deslligats absolutament del poder legislatiu, sinó que han fet tot el contrari, i continuen fent-ho, quan la seva força parlamentària els permet de bloquejar les necessàries –i jurídicament indispensables- reformes d’aquests òrgans jurisdiccionals.

Tot esperant la sentència « Josep Maria Quintana.

Que n’és de difícil viure en aquest país, en un sandwitch entre dos projectes nacionals enfrontats. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme espanyol, de dretes i d’esquerres. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme català de barretina. És mal de fer ser optimista en aquestes condicions.

La nostra amiga Isabel Alcón surt publicada a l’edició especial de Vogue Joyas d’aquest mes de Desembre, no us perdeu la seva entrevista ni la resta de joies!!

Our friend Isabel Alcón has been published in the special edition of Vogue Joyas this December, do not miss her interview and the other jewellery!

El nostre estimat diari “El Mundo”, no ha deixat mai de dir veritats, d’una manera imparcial i gens tendenciosa. El seu director, en Pedro José Ramírez Codina, és un home de gran alçada moral (i física). Ni ell ni el seu diari han instigat mai teories disparatades ni  conspiranoies al·lucinants.

No us plantegeu mai res, tot el que surt d’aquell diari és la veritat absoluta, encara que tot indiqui el contrari.

Viva “El Mundo” y arriba España!!

Diuen des de “El Mundo”, que és impossible dir mes falsetats en menys espai que el els 12 editorials conjunts que han fet (no tots) els diaris catalans. No sé si me’n he sortit amb aquest post.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/26/espana/1259200462.html

Amb motiu del seu Tercer aniversari Laura Rodz inaugura l’exposició “Fruto” el 23 de Novembre a les 20.00h.

To celebrate her third anniversary Laura Rodz inaugurates the exhibition “Fruto” on 23 November at 20.00h.

“Ehm, ehm, avui això no toca!”

L’entrevista Lluís Basset al seu blog d’El País. L’entrevista és interessantíssima, perquè repassa el període de finals dels 80s i primers 90s amb la reunificació alemanya, la desintegració de l’URSS i al formació dels nous estats a l’Est.

També parla breument de la “desafecció” actual catalana, però trobo que es queda curt quant a pronòstics.

“Cataluña es como Lituania, pero España no es como la Unión Soviética. O bien, que Cataluña es como Eslovenia, pero España no es como Yugoslavia. Las independencias son el resultado de una voluntad. Hay un sentimiento, una fidelidad, la defensa de una identidad, pero lo decisivo fue la explosión de los imperios”

“[cuando un país se ve excluído de un proyecto más amplio] sería la desafección de la que ahora hablamos en Cataluña y en España”

El nostre ex-ex-Molt Honorable, tot i que no el he votat mai i, en moltes coses, el trobo un jeta que ha fet molt de mal a Catalunya i que ens ha convertit en la massa informe i mediocre que som ara, en d’altres coses ha estat un gran estadista. Una contradicció, però cert.

Molt interessant

El president del govern espanyo va instar aquest dilluns el PSC a assumir, sigui quina sigui, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, segons recullen els diaris La Vanguardia i l’Avui. El president espanyol es va mostrar taxatiu en la seva intervenció davant l’executiva federal del PSOE.

17.11.2009 – 03:11 – Europa

Zapatero va respondre taxativament a una intervenció del viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va manifestar a l’executiva del PSOE el neguit del seu partit davant el retard de la sentència i una possible retallada del text. El president espanyol va recordar que el Tribunal Constitucional és “el cor de la democràcia” i va exigir que s’acati la resolució que dicti com, va dir, també ho farà el PSOE.

Segons els dos diaris, que citen fonts de l’executiva dels socialistes espanyols, Zapatero es va mostrar contundent en la seva resposta i va defensar la tasca del TC així com la legitimitat del tribunal. El president espanyol en cap moment es va referir directament al PSC i Iceta tampoc va dir que els socialistes catalans i el govern de la Generalitat no estiguessin disposats a acatar la sentència, però les paraules de Zapatero es van interpretar com un avís al partit de José Montilla i al govern tripartit.

El president espanyol va respondre d’aquesta manera la intervenció de Miquel Iceta, que hauria qualificat de “vergonya” la demora de la sentència del Tribunal Constitucional i hauria lamentat el degoteig d’informacions negatives que apareixen respecte a les deliberacions. Segons citen aquests diaris, Iceta fins i tot hauria fet referència a la iniciativa legislativa que ERC ha presentat al Congrés per reformar el TC i per impedir que en el futur aquest tribunal es pugui pronunciar sobre els estatuts.

Zapatero, en canvi, va considerar inadmissible que es qüestioni la legitimitat del tribunal i va recordar que “no es poden canviar les regles a meitat del partit”. El president espanyol va recordar la ferma disposició del PSOE a acceptar la sentència de l’Estatut i va demanar que es deixi treballar els magistrats i que no es doni res per segur fins que emeti la seva resolució. Segons l’Avui, alguns dirigents van atribuir la contundència de Zapatero a “l’esgotament” que li produeix el debat sobre la sentència de l’Estatut.

Compartir:

Les enquestes, tot i no sempre ser exactament fidels al que pensa la societat, permetre diferents interpretacios i només ser remarcades pels interessats en el cas que els afavoreixin, solen donar una idea força bona de quina és la visió global. Aquesta setmana el diari Público ha presentat els resultats d’una enquesta en la qual es preguntava al conjunt dels espanyols quina era la seva impressió sobre les consultes independentistes, tant de moda després la d’Arenys, i sobre una possible independència de Catalunya i Euskadi.

Sota el títol “Los españoles ven más independentistas a los catalanes que a los vascos”, i sota un mostreig de 803 persones, podem veure diferents aspectes molt interessants, acompanyats de taules i gràfics (d’aquells que a col•legi anomenàvem “de formatget”) que parlen per sí sols.

El primer que crida l’atenció, és que es referma la idea que per les Espanyes es té molta més mania als catalans que als bascos, doncs en la típica associació de “independent=indesitjable”, veuen al poble català molt més disposat a una possible escissió de l’estat espanyol. I l’altre tòpic ratificat no és altre que els votants del PP són encara més anticatalans que els del PSOE. I ho he dic amb aquesta frase expressament… no fos cas que algú entengués que per regla generals els del PSOE els interessen els drets dels catalans!

Però el que trobo més important de destacar és la visió totalment antidemocràtica d’Espanya  en relació amb la celebració de consultes independentistes. I és que quasi 2 de cada tres espanyols no només està en contra de que els ciutadans puguin expressar-se lliurament a través de consultes sinó que gairebé el mateix percentatge no permetria la independència de Catalunya i Euskadi en cas que un referèndum legítim d’aquests pobles sortís favorable a la llibertat dels mateixos. Vaja, que si fos per ells, enviarien els tancs a reconquistar-nos…

Fins i tot essent unes dades penoses per un estat que ja fa dècades que diu ser democràtic, el pitjor de tot plegat és que fins quasi un terç dels catalans i bascs  també estaria d’acord en no permetre les consultes i en no acceptar una hipotètica independència referendada del poble… La gent que viu fora i cada dia ha d’escoltar la “menjada de tarro” dels mitjans espanyols té excusa per dir aquestes coses, però no els que veuen en primera persona el pa que s’hi dóna a casa nostra… No anem bé…

Tot i així, per aquells que en vulguin treure conclusions positives, val a dir que la joventut sembla ser, ni que sigui una mica, més “open-minded” que la gent gran, i veuria amb més bons ulls que els ciutadans poguessin lliurament decidir el seu futur. Clar que ben mirat, potser es deu al fet que tots els avis que van preocupar per les llibertats de les persones en el seu moment, el Caudillo ja es va encarregar de que no arribessin a aquest segle.

La Marta Armada, ceramista de Vigo, inaugura una exposició de joies a l’espai de Tasmania (Granollers) el Dijous 26 de Novembre de 2009 a les 7 de la tarda. No us ho perdeu!

El coneixement, la innovació, la recerca o la investigació són el futur de qualsevol país, o més ben dit, han de formar part ja del seu present. Totes les societats que volen tenir un paper rellevant en el món actual d’avui i del futur, òbviament, saben que per assolir-lo han d’invertir en tots aquests àmbits. És fonamental, cabdal, necessari i imprescindible. D’aquí que, tots aquells governs conscients d’aquesta màxima, aposten per enfortir i incrementar les partides públiques destinades al futur econòmic del seu país, és a dir, a la investigació, la innovació i el coneixement.

És ben sabut per tots que Catalunya i Espanya no destaquen per ésser països punters en sectors com la recerca o la innovació, ni a nivell europeu ni a nivell mundial. Les inversions que efectuen són moderades i no són les que realitzen altres països com puguin ésser Suècia, Finlàndia o els Estats Units d’Amèrica, on les inversions per a recerca i desenvolupament se situen per sobre del 3% del seu PIB.

Llegir més

Fa uns quants dies es va celebrar a Barcelona la mostra filatèlica que organitza Correus anualment. La mostra servia per a tres coses, bàsicament: una, per veure els estands de diversos comerços filatèlics, vinguts de Catalunya, Espanya i França; dos, per comprar les emissions de Correus d’enguany -és a dir, el mateix que es pot fer de 8.30 a 14.30 al despatx filatèlic de la plaça d’Antonio López-; i tres, per mirar-se les exposicions triades per a l’ocasió, la més curiosa i interessant de les quals, una d’especialitzada en el correu dels avions francesos estimbats sobre territori espanyol durant els anys 20 i 30 del segle passat.

El sobre de primer dia del segell dedicat a la sardana.

Coincidint amb la celebració de la fira, Correus va posar en circulació el segell de la sardana, que forma part d’una sèrie sobre balls i danses populars que s’ha estat emetent, a tongades, enguany. Vaig aprofitar per comprar el sobre de primer dia de circulació -per tenir un record de la fira-, la imatge del qual adjunto en aquesta entrada.

Tant el segell com la vinyeta que l’acompanya, el sobre de primer dia i el mata-segells commemoratiu mostren la imatge d’un grup de persones ballant la dansa catalana. En quina llengua estan els textos corresponents? En castellà, exactament com va passar l’any passat amb l’emissió dels castellers, que anava retolada amb un “castillos humanos” que grinyolava. A Correus no li hauria costat gens que l’emissió de la sardana portés els textos en català; ja s’han emès diversos segells en la nostra llengua (per exemple, el del centenari del CE Sabadell, l’any 2003). Això de llegir un “bailes y danzas populares” damunt d’una rotllana de gent ballant la sardana sobre les quatre barres sona una mica estrany. Bé, als despatxos de Madrid segurament no…